[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Ria ]    [ Rialp ]    [ Riba ]    [ Riba i L ]    [ Ribam ]    [ Ribas i F ]

Si vols anar ràpid vés sol, si vols arribar lluny vés acompanyat. (Proverbi africà)

1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ria  (Serra de Portaceli, Camp de Túria)  Despoblat de l'antic terme de Serra de la Calderona. Antic lloc de moriscs, despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del s. XVII. En resta una torre en ruïnes.

2 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentRià i Sirac  (Conflent)  Municipi: 12,82 km2, 384 m alt, 1.126 hab (1999). Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Prada, vora la Tet. La població viu de l'agricultura: els conreus, que s'estenen vora el riu, produeixen cereals i vinya els de secà, i fruites (pomes, peres, cireres i albercocs) els irrigats. Ramaderia de bestiar boví, oví i cabrum. Serradores i indústria de la construcció. Experimentà un creixement tot al llarg del s. XX (776 hab el 1931, 982 el 1962, 1.017 el 1990). La capital del municipi és Rià, el nucli més antic del qual, dit la Lliçà, està situat a la confluència de la Tet amb la riera del Callau, i resta unit mitjançant un pont al barri de Pont de Rià, on foren instal·lats uns alts forns dedicats a la indústria metal·lúrgica.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rialb, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, que comprenia els termes de Rialb Sobirà (el Puig de Rialb) i de Rialb Jussà (la Torre de Rialb), a la Noguera i abans a la vegueria d'Agramunt, que el s XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del s XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater. Els Mercader (després comtes de Bell-lloc) la posseïren fins al s XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRialb, el  (Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera)  Afluent dretà del Segre, Neix a la serra de Boumort, entre l'altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l'antic mun. de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s'obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s'inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques. Després de rebre, per l'esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.

5 ANDORRA - GEOGRAFIA

Rialb, el  (Ordino, Andorra)  Curs d'aigua, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, la capçalera del qual és la conca de Rialb, dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb (o de Fontblanca) (2.903 m alt), el port de Rialb (2.670 m alt a la línia fronterera), el pont de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt. Després de rebre, per l'esquerra, el riu de Sorteny, s'uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d'Ordino.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rialb, Guillem Bernat de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rialb, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1710 a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rialb, pantà de  (Alt Urgell / Noguera)  Embassament entre les dues comarques, al sector mitjà del Segre. Fou inaugurat el 1999, i compta amb una extensió de 1.505 ha i una capacitat de 402 hectòmetres cúbics. La presa té una altura de 101 m i una longitud de coronació de 505 m. La construcció del pantà obligà al desallotjament total dels nuclis de Tiurana i Bassella. Les aigües permeten la distribució de cabals cap al canal d'Urgell.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRialb, pla de  (Ripollès)  Petit eixamplament de la vall del Freser, dins de la comarca

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Rialb de Noguera  (Pallars Sobirà)  Municipi: 63,0 km2, 725 m alt, 533 hab (1999)

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rialbo, el  (Llessui, Pallars Jussà)  Veure> Berasti, riu de

12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Rialbo, el  (Ribagorça)  Riu, afluent esquerrà de l'Éssera (o barranc de Llert, o de Sant Adrià), dins de la comarca. Neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça. Després de travessar un extrem de l'antic municipi de Merli i rebre, per l'esquerra, el barranc d'Espluga que davalla de la Vall de Lierp, s'uneix al seu col·lector, aigua avall de Campo.

13 CATALUNYA - CULTURA

Rialles  (Terrassa, Vallès Occidental, 1972 - )  Moviment

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rialp  (Pallars Sobirà)  Veure> Rialb de Noguera

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rialp, baronia de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1925 a Claudi Rialp i Navinés

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRialp, Lluís de  Pseudònim del poeta i compositor Lluís Soler.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rialp i Casas, Francesc  (Barcelona, 1928 – 1979)  Erudit cinematogràfic

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rialp i de Safont, Ramon de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rials  (Camprodon, Ripollès)  Masia i antic terme

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riambau, Francesc  (Eivissa, 1704 – Madrid, 1770)  Escripturista i poliglot

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riambau, Joan  (Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)  Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739). És autor d'uns Discursos legales i d'altres treballs jurídics.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riambau, Pere  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Forjador

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiambau i Möller, Esteve  (Catalunya, 1955 – )  Crític i historiador del cinema. Llicenciat en medicina i doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat monografies sobre directors de cinema i estudis sobre etapes i escoles concretes de la història del cinema.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riard  (Lladurs, Solsonès)  Caseria (1.029 m alt), situada al pla de Riard, altiplà, al sud del prat d'Estaques, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, a la divisòria d'aigües entre el Cardener i el Segre.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riard  (Bages de Rosselló, Rosselló)  Veure> Rard.

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riard, el  (Rosselló)  Veure> Rard, el.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riart i Mitjavila, Francesc  (Barcelona, 1893 - ? )  Escriptor

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRiba, comtat de la  (Catalunya, s. XIX-1880)  Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles (VII) al seu ministre de la guerra Ignasi Plana i Montcada (Maó 1808 - ? 1880), únic titular, casat amb la segona comtessa de la Riba i Picamoixons.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampRiba, la  (Alt Camp)  Municipi: 8,06 km2, 263 m alt, 676 hab (2004). Situat a la confluència del Francolí amb el Brugent, al sector dit de l'estret de la Riba, lloc de pas del Francolí entre les calcàries de les muntanyes de Prades, sistema orogràfic que accidenta força el terme i s'obre pas vers el Camp de Tarragona. El 82% de la superfície és inculte. Els regatges permeten l'agricultura de regadiu (conreus d'horta) al costat del riu; al secà hi ha oliveres i ametllers. La majoria de les terres són explotades directament pels propietaris. El desnivell del Brugent és aprofitat per a la indústria; hi sobresurt la paperera, i hi havia tingut tradició la indústria tèxtil. Hi ha pedreres i mòlta de minerals. La població registrà un màxim demogràfic durant el s. XIX gràcies a una vintena de molins paperers, i durant el s. XX ha tingut oscil·lacions. El poble, a la confluència dels dos rius, té dos nuclis antics, el del Cap de la Riba i el central, on hi ha l'església parroquial de Sant Nicolau, barroca (construïda el 1764-70). Barri setcentista anomenat de la Carretera; i també hi ha el barri de la Ràpita. Àrees comercials de Valls i Reus.  Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT DE LA RIBA - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riba, la  (Lluçà, Osona)  Veure> Sant Climent de la Riba.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riba, la  (les Llosses, Ripollès)  Veure> Sant Esteve de la Riba.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riba, la  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Antiga quadra, que el s XIX formava part del terme de la Bleda.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba, Robert de la  Veure> Sans i Balsells, Joan.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riba, Sant Martí de la  (Elna, Rosselló)  Veure> Sant Martí de la Riba.

34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaRiba, Sant Martí de la  (Millars, Rosselló)  Veure> Sant Martí de la Riba.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riba d'Ebre, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1693 a Josep Serra i Dòria

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Arderiu, Jordi  (Barcelona, 1921 – 1996)  Enginyer tèxtil. Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu. Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Montpeller, i a l'Escola d'Enginyers de Terrassa, on es doctorà en enginyeria tèxtil. Redactor d'"Ingeniería Textil" (1952), de "Publicaciones Técnicas Textiles" (1955) i de la part castellana d'un diccionari tèxtil multilingüe (1965); col·laborà també a "Boletín Textil Internacional".

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Arderiu, Oriol  (Barcelona, 1923 - )  Geòleg. Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu. Visqué a l'exili fins al 1941, any en què tornà a Barcelona, on estudià ciències naturals. Fou investigador al CSIC de Madrid, catedràtic de geologia a Saragossa, i catedràtic d'estratigrafia i geologia històrica a la Universitat de Barcelona, membre de l'Acadèmia de Ciències i de l'Institut d'Estudis Catalans i president de la Institució Catalana d'Història Natural. Ha publicat Mapa litológico de España (1969), Geotermía de la zona volcánica de Olot (1957), Geografia física dels Països Catalans (1976, en col·laboració), Aspectes de la geologia marina de la conca mediterrània balear (1981) i Diccionari de Geologia (1997, en col·laboració).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Bracons, Antoni  (Barcelona, 1886 – 1954)  Dibuixant i gravador

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Bracons, Carles  (Barcelona, 23/set/1893 – 12/jul/1959)  Escriptor i humanista

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiba i d'España, Santiago de  (Barcelona, s. XIX - ? , 1939)  Polític

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Gabarró, Josep  (la Pobla de Claramunt, Anoia, 1928 - )  Historiador

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Garcia, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1859 – Barcelona, 1932)  Escultor

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Garcia, Carles  (Tortosa, Baix Ebre, 1870 – Barcelona, 1941)  Escultor. Germà d'Antoni. És autor de talles en fusta remarcables. Fou de formació autodidacta i producció escassa.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Lledó, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1848 – Barcelona, 1904)  Jurista i publicista

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Martí, Francesc  (Igualada, Anoia, 1899 – Barcelona, 1971)  Compositor i crític musical. Deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç Maria de Gibert. Mestre de capella de l'església de Pompeia, de Barcelona, guanyà el premi del concurs musical convocat per la Comissió Abat Oliva amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat (1947). Exercí la crítica musical del diari "El Matí".

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riba i Picamoixons, comtat de la  (Catalunya)  Títol, concedit el 1847 al tinent general Manuel Bretón del Río i Fernández de Jubera, pels seus mèrits militars contra els carlins. Ha passat als Plana.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRiba i Romeva, Pau "Pau Riba"  (Palma de Mallorca, 7/ago/1948 - )  Músic i cantant. El 1968 aparegueren els seus dos primers discos de country-folk (Taxista i Noia de porcellana) i amb Jordi Pujol fundà el duet Pau i Jordi i després s'integrà al Grup de Folk. El 1969 evolucionà cap al rock, adoptant una imatge provocadora i rebel que ha provat de mantenir en el temps. D'entre els seus discos sobresurten Dioptria 1 (1969), Dioptria 2 (1970), Electròccid, àcid, alquimístic xoc (1975) i De Riba a Riba (1993), amb textos del seu avi Carles Riba.

48 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ribafeta, mas de  (la Maçana, Andorra)  Masia de la parròquia, a l'esquerra del riu d'Arinsal, prop d'Erts.

49 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Ribagorça, bisbat de  (Franja de Ponent)  Veure> Roda, bisbat de

50 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Ribagorça, comtat de  (Franja de Ponent)  Territori

51 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA / HISTÒRIA

Ribagorça, la  (Franja de Ponent)  Regió històrica

52 FRANJA PONENT - COMARCA

Ribagorça, la  (Franja de Ponent)  Comarca: 1.836,6 km2, 6.963 hab (1999), capital: Benavarri

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRibagorça, vegueria de  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Antiga demarcació administrativa

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribalaiga i Llorach, Jaume  (Barcelona, 29/nov/1924 - 19/mai/1967)  Ceramista. Residí a Maó. Ha exposat en aquesta ciutat i a Barcelona. Fou membre del grup Menorca. Té obres al Museu d'Art Contemporani de Maó.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribalera, la  (Pallars Jussà)  Vall de la comarca, al límit amb l'Alt Urgell

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribalta, Antoni  (Barcelona, 1861 - Sabadell, Vallès Occidental, v 1931)  Pedagog

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribalta, Francesc  (Solsona, Solsonès, 1565 – València, 1628)  Pintor

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribalta, Pere  (País Valencià, s. XIII – s. XIV)  Mariner i corsari

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibalta, Xavier  (Tàrrega, Urgell, 1943 - )  Autor i intèrpret de cançons. Després de fer estudis d'enginyeria industrial a Barcelona i de cant al conservatori del Liceu, el 1965 enregistrà el primer disc, el 1967 el segon, a França (La poesia catalana), i el 1968, arran d'un recital a Madrid, li fou prohibit cantar a tot l'estat. Es traslladà a França, on actuà amb importants cantans, com Brassens, Moustaki i Béart, alhora que feià també recitals per Mèxic, Argentina, Itàlia, etc. El 1975 actuà a l'Olympia de París i al Romea de Barcelona. Discografia: Tot l'enyor de demà (1970), Cançons anònimes (1972), Onze cançons amb esperança (1974), Som aqui (1976), Altres parets de somni (1977) i Xavier Ribalta in North America (1981).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribalta i Clos, Josep  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1890 – Barcelona, 1966)  Escriptor

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribalta i Pelayo, Joan  (Madrid, 1596/97 – València, 1628)  Pintor

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribamala  (Ripollès)  Torrent i espadat de la comarca

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riba-roja  (la Masó, Alt Camp)  Antic lloc, esmentat encara el segle XIX.

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRiba-roja, baronia de  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria, s. XIV - )  Jurisdicció senyorial dels Riu-sec

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riba-roja, embassament de  (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre)  Embassament del curs baix de l'Ebre, amb una capacitat d'uns 207 km3. Situat entre els de Mequinensa i Flix, que s'estén aigües amunt de l'Ebre, prolongant-se 10 km al Segre fins a l'aiguabarreig amb el Cinca, seguint la divisòria entre el Segrià i el Baix Cinca. La finalitat és la producció d'energia elèctrica, amb una potència instal·lada d'uns 300.000 kW i una producció anual a l'entorn de 1.000 milions de kWh.

65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaRiba-roja de Túria  (Camp de Túria)  Municipi: 57,7 km2, 100 m alt, 12.250 hab (1999). Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l'Horta i la Foia de Bunyol, a banda i banda del riu Túria. Més de tres quartes parts del terme són conreades: els conreus de regadiu són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Riba-roja, amb aigües procedents del Túria. El principal conreu és el taronger, seguit de les hortalisses. Al secà s'obtenen els conreus mediterranis (cereals, olivera i vinya). Les principals indústries són les de ceràmica i de materials per a la construcció, i també l'alimentària. Des del 1900 la població s'ha més que duplicat, amb un creixement accelerat a partir del 1950. Vila d'origen islàmic, a la dreta del Túria. Església parroquial de Santa Maria, del s. XVIII. Àrea comercial de València. Ajuntament de Riba-roja de Túria

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreRiba-roja d'Ebre  (Ribera d'Ebre)  Municipi: 100,02 km2, 76 m alt, 1.377 hab (1999). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Segrià, vora l'Ebre, a l'extrem llevantí de l'embassament de Riba-roja. El terme s'estén a banda i banda del riu. S'hi conrea gran part del territori, i es dediquen a l'agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) més de les tres quartes parts del total conreat. Els regatges, derivats de l'Ebre, fan possibles els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters). La indústria es limita a la derivada de l'agricultura. Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví, granges d'aviram. Central elèctrica a l'embassament de Riba-roja. La població que a la primeta meitat del s. XX experimentà una forta devallada, es duplicà a partir del 1950 a conseqüència de la construcció del pantà, però des del 1965 ha tornat a devallar fortament. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament de Riba-roja d'Ebre

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRibas, Antoni  (Illes Balears, s XX)  Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca. President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d'Octubre del 1934 fou marginat.

68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ribas, comtat de  (Illes Balears)  Títol, concedit el 1904 a Bartomeu Joan i Ribas

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas, Núria  (Terrassa, Vallès Occidental, 1933 – Barcelona, 1964)  Cantatriu

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Andreu, Ramon  (Barcelona, 1938 - )  Grafista

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Anguera, Josep  (Barcelona, 1866 – 1909)  Ebenista. Continuador dels tallers del seu pare, Josep Ribas i Fort. A la seva mort, fou continuat per la seva vídua fins al 1936.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Bertran, Marià  (Mataró, Maresme, 1902 – 1996)  Arqueòleg, historiador i dibuixant. Restaurador artístic, dirigí el Museu d'Història i Arqueologia de Mataró i fou comissari d'Excavacions Arqueològiques. Autor, entre altres obres, de Notes històriques de Mataró (1933), Orígens i fets històrics de Mataró (1934), El poblament d'Iluro (1952), Els orígens de Mataró (1963), Tradicions populars i costums mataronins (1991) i les memòries Íntims records de la infància. Visions de la Plaça Gran de Mataró (1992).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Carreras, Joan  (l'Havana, Cuba, 1875 - Blanes, Selva, 1913)  Escriptor

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibas i Casas, Josep Maria  (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, Vallès Oriental, 1959)  Arquitecte

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Fort, Josep  (Castellvell, Baix Camp, 1830 - Barcelona ?, 1897)  Ebenista

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribas i Gallard, Gabriel Marià  (Palma de Mallorca, s. XIX)  Eclesiàstic

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Margarit, Josep  (Barcelona, s. XVIII)  Arquitecte

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Mujal, Dídac  (Manresa, Bages, 1922 - )  Metge. Doctorat a Barcelona el 1950, amplià estudis a Kiel amb W. Bargmann. Ha estat catedràtic d'Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostela (1960), Sevilla (1964) i Barcelona (1970), de la qual ha estat vice-rector. Ha treballat principalment en l'estudi de la histologia de les sinapsis neuro-musculars, les terminacions nervioses, la patologia mamària, i ha estat un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica en histologia humana als Països Catalans.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribas i Oliver, Antoni  (Palma de Mallorca, 1845 – 1911)  Pintor

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibas i Perdigó, Manuel  (Barcelona, 1859 – 1927)  Metge

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Piera, Antoni  (Barcelona, 27/oct/1935 - 3/oct/2007)  Realitzador cinematogràfic. Els seu primer llargmetratge es basà en l'obra teatral Los salvajes de Puente San Gil (1966). Les seves pel·licules posteriors ja foren filmades a Catalunya, les primeres en castellà fins a La ciutat cremada (1976), primer film en català, a la qual seguiren: Catalans universals (1978), Victòria!, la gran aventura d'un poble (1981), Victoria II!, la disbauxa del 17 (1983), Victòria III!, el seny i la rauxa (1984), El primer torero porno (1985), Dalí, amb "D" de Déu (1990), Terra de canons (1999), etc.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Piera, Manuel  (Barcelona, 1925 - )  Arquitecte. Fill de J.M. Ribas i Casas, fou membre del Grup R i ha destacat sobretot com a urbanista. Professor a l'Escola d'Arquitectura des del 1956 i catedràtic d'urbanisme des del 1965. Participà en el pla provincial de Barcelona (1959-63), en l'esquema director de l'àrea metropolitana (1963-68) i en els plans d'ordenació de Palma de Mallorca i de Múrcia.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Planas, Ramon  (Terrassa, Vallès Occidental, 1850 – Barcelona, 1923)  Gravador

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribas i Prats, Antoni  (Palma de Mallorca, 1883 - son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)  Pintor

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Quintana, Bonaventura  (Barcelona, 1830 – 1903)  Eclesiàstic, arxiver i escriptor

86 ANDORRA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibas i Reig, Òscar  (Sant Julià de Lòria, Andorra, 1936 - )  Empresari i polític

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Ribas, Benet  (Barcelona, 1735 - Sant Benet de Bages, Bages, 1812)  Arxiver

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Ribas, Enric  (Vigo, Galícia, 1870 - el Masnou, Maresme, 1935)  Cirurgià. Cursà la carrera a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis d'anatomia a París. L'any 1897 ingressà, per oposició, a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona, on fou deixeble dels cirurgians Cardenal i Esquerdo; des del 1906 dirigí un servei de cirurgia a l'esmentat hospital. Fou president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (1922-24), de l'Institut Mèdico-Farmacèutic, de la Societat de Cirurgia de Barcelona i de la Lliga Catalana contra el Càncer, i el 1932 de l'Associació de Metges de Llengua Catalana. És autor de: Urgent necessitat de la creació de Sanatoris Marítims a Catalunya (1913), Resultados lejanos de la gastroctomía (1928), Fundamentos de la indicación y de la técnica quirúrgica en las enfermedades de la vejiga i conductos biliares (1932), entre d'altres.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Ribas, Rafael  (Catalunya, s. XIX)  Actor

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Rius, Ramon  (Barcelona, 1903 – 1983)  Pintor

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Servert, Francesc  (Barcelona, 1836 – s. XIX)  Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs a la diòcesi barcelonina. És autor del llibre La Verge Santíssima en el Nou Testament (1884) i d'alguns altres escrits pietosos, així com de traduccions.

Anar a:    [ Ria ]    [ Rialp ]    [ Riba ]    [ Riba i L ]    [ Ribam ]    [ Ribas i F ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans