|
|
|
Anar a: [ Tu ] [ Tudi ] [ Tuna ] [ Turia ] [ Turq ] [ Tusq ] La llei és feta únicament per a l'explotació dels qui no poden entrendre-la o, per necessitat, no poden obeir-la. (Bertolt Brecht) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Tubau (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) Antiga masia, situada als rasos de Tubau, alineació de les serres interiors del Prepirineu oriental, al límit amb el Ripollès, culmina al pedró de Tubau (1.542 m alt); hi dominen les calcàries, els gresos i els margues; serveis de partió d'aigües entre les conques fluvials del Ter i del Llobregat. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tubau, Jaume (Catalunya, s. XIX – 1865) Socialista. Fou publicista i orador en defensa del seu ideari. El 1864 era un dels signants del document redactat per diversos socialistes barcelonins i adreçat als demòcrates espanyols. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tubau i Jordi, Núria (Barcelona, 29/jun/1931 - ) Autora de teatre infantil. Es donà a conèixer amb Brindis a la joventu', estrenada al Teatre Romea el 1969. Ha escrit altres obres com Princeses, deesses... foteses! (estrenada el 1976 i editada el 1978) o El país de les cent paraules (editada el 1978 i estrenada el 1986). 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tubières, Abraham de (França ?, s. XVII – València, 1759) Militar 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tudela (Cervera, Segarra) Llogaret, al nord de l'antic terme de la Prenyanosa, vora el límit amb el de Torrefeta. És centrat per l'església romànica de Sant Miquel de Tudela (540 m alt). El lloc és esmentat ja el 1099. El s XIX formà ajuntament juntament amb Queràs. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Tudela, castell de (Sant Gregori, Gironès) Antic castell 8 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Tudela, Lliga de (Tudela, Navarra, 1460) Aliança formada per Joan II de Catalunya-Aragó 9 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Tudela, tractat de (Tudela, Navarra, 2/feb/1231) Pacte entre Sanç VII de Navarra i Jaume I de Catalunya-Aragó. El rei navarrès, enfrontat amb Ferran III de Castella, cercava l'ajut català, a canvi del qual reconeixia Jaume I com a hereu dels seus regnes; ambdós monarques s'adoptaven mútuament com a fills, però l'edat del rei navarrès i la successió assegurada de Jaume I feien molt més versemblant que la corona passes a aquest i no a l'inrevés. Però en morir Sanç VII, el rei català no féu valer els seus drets i el nebot del navarrès, Teobald de Champagne, fou proclamat rei de Navarra (1234). 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA - HISTÒRIA Tudela de Ter (Sant Gregori, Gironès) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tudela i Perales, Joaquim (Xàtiva, Costera, 1892 - ) Pintor 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tudela i Pérez, Alexandre de (València, s. XIX – Barcelona, 1935) Pedagog 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Tudellén, tractat de (Tudellén, Fitero, Navarra, 27/gen/1151) Pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons VII de Castella, pel qual ambdós monarques es comprometien, d'una banda, a envair i repartir-se el regne de Navarra i, d'una altra, a delimitar les respectives zones de conquestes futures als territoris musulmans del Llevant peninsular. A Ramon Berenguer IV, li correspongueren la ciutat i el territori de València des del riu Xúquer fins als límits del regne de Tortosa, Dénia i el regne de Múrcia, llevat de Llorca i Vera; per tot aixó, però, havia de prestar vassallatge al monarca castellà. Aquest tractat tingué com a precedent el pacte de Carrión (1140) i establí les bases per als tractats de Cázola (1179) i Almirra (1244) entra Catalunya i Castella. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA Tudilén, tractat de Veure> Tudellén, tractat de. 88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tudons, naveta des (Ciutadella, Menorca) Naveta, la més ben conservada i coneguda de l'illa, situada a 4 km de la ciutat, prop de la carretera de Maó. Les dimensions màximes són 13,50 per 6,40 m i la cambra fa 7,45 per 2,45 m. Té una cambra alta, superposada a la principal. Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren testimonis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d'enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tudons, port dels (Alcoleja, Comtat) Depressió (1.027 m alt), que limita per l'oest la serra d'Aitana, que comunica el Comtat i l'Alcoià amb la Marina Baixa. Prop seu hi ha el llogaret del Seguró. És travessat per la carretera d'Alcoleja a Sella, en una llargada de 27 km i amb un pendent màxim del 13%. 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tudurí i de la Torre, Francesc (Maó, Menorca, 1825 – Barcelona, 1888) Pastor i escriptor evangèlic 19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Tuéjar (Toixa, Serrans) Nom castellà 20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Tuent (Escorca, Mallorca Septentrional) Antic lloc 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tufello, serra del (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Contrafort (2.051 m alt) meridional de la serra del Costuix, domina, pel nord, el poble. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tugas i Parera, Joan (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1912 - ) Escriptor 87 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
23 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
24 CATALUNYA NORD - LITERATURA Tuïr, Grup de (Tuïr, Rosselló, s. XVIII) Grup de dramaturgs 25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tuïr d'Évol (Oleta, Conflent) Llogaret 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tuixén (Josa i Tuixén, Alt Urgell) Poble (1.206 m alt) i cap del municipi, situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional del Cadí, a l'esquerra de la riera de Lavansa. Fins al 1973, any en què fou annexat al terme de Josa de Cadí, constituïa un municipi per si sol. Instal·lacions per a la pràctica d'esports d'hivern. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tulla i Pujol, Antoni F. (Barcelona, 1945 - ) Geògraf 29 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Tumeneia, serra de (Alta Ribagorça / Vall d'Aran) Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d'Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt. Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l'estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Tuna, bora (Sant Martí de Llémena, Gironès) Jaciment de l'Edat del Bronze, a Llorà 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tuna, sa (Begur, Baix Empordà) Barri marítim, situat a cala sa Tuna, al sud de la cala d'Aiguafreda i tancada al sud per la punta de Plom. Antic barri de pescadors, és un conegut nucli turístic, amb un bon nombre de xalets. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tuñí i Vancells, Oriol (Canet de Mar, Maresme, 1938 - ) Biblista 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tur i Costa, Rafael (Santa Eulària del Riu, Eivissa, 1927 - ) Pintor 34 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tura, el (Olot, Garrotxa) Santuari marià 36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Turballos (Muro del Comtat, Comtat) Despoblat, al nord de la vila, al peu de la serra de Benicadell. Antic lloc de moriscs, tenia 40 focs el 1609. El 1845 fou agregat al municipi de Setla de Nunyes, de la parròquia del qual depenia ja l'església de Sant Francesc de Turballos. El 1535 havia estat agregada a Gaianes. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turbaví, Miquel (Lleida, s. XII) Religiós jesuïta 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Turbians (Gisclareny, Berguedà) Veure> Sant Miquel de Turbians. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Turbiàs (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.223 m alt), al terme de Castellbó, a l'oest de la vila, el vessant oriental del coll de Pou. De la seva antiga església parroquial depenien les Eres i Carmeniu. 40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turell, Bernat (Barcelona, s. XV) Polític. Fou conseller quart de la ciutat. Tingué una activitat pública intensa. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turell, Gabriel (Barcelona, s. XV) Historiador i heraldista 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Turers, els (Banyoles, Pla de l'Estany) Nom de l'església parroquial de la ciutat 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Túria, el (País Valencià) Riu mediterrani 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Túria, marquesat del (País Valencià) Títol, atorgat el 1876 pel pretendent Carles (VII), duc de Madrid, al mariscal de camp Josep de Belda i Balart. Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño. 46 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Túria, marquesat del (País Valencià) Títol, atorgat el 1909 a Tomàs Trènor i Palavicino 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Turia, Ricardo del Pseudònim de l'escriptor en castellà Pere Joan Rejaule i Rubio. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
49 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Turixant (Escorca, Mallorca Septentrional) Antiga possessió 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Turixí, Vicent (Catadau, Ribera Alta, s. XVI – València, 1609) Dirigent morisc 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Turmeda, Anselm (Palma de Mallorca, v 1352/55 – Tunis, d 1423) Escriptor 52 ILLES BALEARS - EMPRESA Turmeda, Llibres (Palma de Mallorca, 1972 - ) Editorial 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Turmell, mola del (Vallibona, Ports / Xert, Baix Maestrat) Cim (1.281 m alt) al límit dels dos municipis, el més elevat del sector sud-oriental dels ports de Morella. Els seus pasturatges pertanyen a la setena de Sant Mateu del Maestrat. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turné i Carbonell, Ramon (Catalunya, s. XIX) Enginyer. Inventà una màquina per llegir i picar els cartons dels telers Jacquard, així com algunes altres millores per a la maquinària tèxtil. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Turol (Orellà, Conflent) Llogaret, a l'esquerra de la vall de Cabrils, davant Talau i els Plans. És esmentat ja el 1267. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Turonell, el (Garrotxa) Afluent dretà del Fluvià, a la comarca. Neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, travessa de nord a sud el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Turp, serra de (Alt Urgell) Sector d'una de les serrelades més meridionals dels Pre-pirineus, estesa, en direcció sud-oest - nord-est, des del Segre (on forma la part oriental de l'estret d'Aubenç) i la serra d'Odèn. Culmina a 1.578 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols i Alinyà, Coll de Nargó i Oliana. 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Turqueta, cala en (Ciutadella, Menorca) Cala de la costa meridional de l'illa, oberta entre les puntes des Tambor (oest) i de na Foradada (est), enmig d'una extensa pineda. Hom hi ha iniciat una urbanització per aprofitar les seves remarcables condicions paisatgístiques. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Turquía (Requena, Plana d'Utiel) Caseria, al nord de la vila, a l'esquerra del riu Magre, vora el poble de San Antonio. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turró i Darder, Ramon (Malgrat, Maresme, 8/des/1854 – Barcelona, jun/1926) Biòleg i filòsof. Va començar els estudis de medicina a Barcelona, que va abandonar per exercir el periodisme. El 1887 ingressà al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. L'any 1897 va passar a dirigir els cursos de bacteriologia del Laboratori de Ciències Mèdiques. Va ser membre d'algunes societats científiques, entre les quals hi ha l'Institut d'Estudis Catalans, l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i la Societat de Biologia de Barcelona, de la què fou president. Va centrar les recerques en els àmbits de la bacteriologia i la immunologia. Així mateix, és autor d'alguns treballs sobre filosofia que han estat traduïts a uns quants idiomes. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turtüsï, al- (Tortosa, Baix Ebre, s. X) Jueu traficant d'esclaus 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Turull, barranc del (l'Espluga Calba, Garrigues) Curs d'aigua 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turull i Bargués, Ramon (Cervera, Segarra, 19/mar/1922 - ) Escriptor. Execí com a mestre, llibreter i editor. S'ha dedicat al teatre, i ha publicat L'amor truca a la porta (1958) i El fabricant de Nadals (1959). En el camp de la poesia es destaca Petit poema de Cervera (1984) i, com a editor, és remarcable la col·lecció, que ha fundat i dirigit, Biblioteca de Cervera i la Segarra, on han estat publicats més d'una dotzena de volums d'interès local i comarcal. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turull i Creixell, Antoni (Barcelona, 1933 - Bristol, Avon, Anglaterra, 1990) Escriptor 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turull i Creixell, Xavier (Barcelona, 1922 – 2000) Violinista i compositor. Deixeble de Joan Massià, l'any 1947 anà a Colòmbia, on dirigí els estudis de violí a la Universidad de Cauca. Residí a Buenos Aires del 1950 al 1955, on féu classes de violí i celebrà concerts. Ha estrenat obres per a violí, i és autor d'arranjaments per al seu instrument. Fou director del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en el període 1977-82. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Turull i Sallent, Pere (Sabadell, Vallès Occidental, v 1810 – 1869) Industrial i polític. Donà una gran impuls a la indústria sabadellenca amb la instal·lació de la primera màquina de vapor a la ciutat. Fou diputat per la seva ciutat natal, i hi fundà la Caixa d'Estalvis. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tusell Gómez, Javier (Barcelona, 1945 - ) Historiador 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tuset i Tuset, Salvador (València, 1883 – 1951) Pintor 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tuson i Valls, Jesús (València, 1939 - ) Lingüista. Professor de lingüística a la Universitat de Barcelona, ha destacat com a divulgador sobre temes relacionats amb el llenguatge, amb títols de tanta difusió com El luxe del llenguatge (1986) i Mal de llengües (1988). Altres obres: Teorías gramaticales y análisis sintáctico (1980), Aproximación a la historia de la lingüística (1982), El llenguatge i el plaer. Incursions lingüístiques en terra literària (1990), El llenguatge (1994) i L'escriptura. Una introducció a la cultura alfabètica (1996). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tusquellas i Corbella, Miquel Leandre (Barcelona, 1884 - s. XX) Pintor i pastelista. Format a l'Ateneu Obrer, a Sant Lluc -on fou deixeble de Joan Llimona- i a Llotja. Residí a París des del 1906; hi exposà sovint als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista (Església de Channevières, 1918). En retornar participà a les Exposicions d'Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu aviat ressó de l'estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs (1921). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tusquellas i Tarragó, Miquel (Barcelona, 1845 – 1929) Pintor, escultor i pessebrista 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tusquets i Guillén, Òscar (Barcelona, 1941 - ) Arquitecte i dissenyador 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tusquets i Maignon, Ramon (Barcelona, 1838 - Roma, Itàlia, 1904) Pintor. Establert a Itàlia (1865). Format a Roma en el classicisme, per influència de Fortuny, adoptà després la lluminositat d'aquest artísta. Treballà a Venècia, i a Roma fundà, amb altres artistes, l'Associació Artística Internacional. Es dedicà especialment a la pintura d'història: L'almirall Roger de Llúria destrueix la flota de Carles d'Anjou. També pintà alguns quadres de costums, de gran format. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tusquets i Terrats, Joan (Barcelona, 1901 – 1998) Eclesiàstic i escriptor 79 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Tussó i Temprado, Tomàs (Serinyena, Aragó, 1892 – Mèxic, s. XX) Militant obrer i metge. Membre del comitè central de la Federació Comunista Catalano-Balear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol (abr/1934), exercí la seva professió dedicat a les classes populars. Passà després al POUM, en representació del qual fou conseller d'higiene i sanitat de l'ajuntament de Barcelona durant la guerra civil. Acabada aquesta, s'exilià al Marroc, i després a Mèxic. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tutau i Mascla, Antoni (Figueres, Alt Empordà, 1838 – Barcelona, 1898) Actor. Començà a actuar amb G. Roca i García Parreño, i fou famosa la parella teatral que formà amb Carlota de Mena. Féu també de director de diverses companyies i arribà a ésser empresari del teatre Novetats, on el 1886 acollí l'Associació d'Autors Catalans, escindits de la companyia del Romea. Fou qui presentà les primeres obres d'I. Iglesias i qui animà E. Borràs a dedicar-se professionalment al teatre. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tutau i Vergés, Joan (Figueres, Alt Empordà, 1829 – 1893) Dirigent republicà i escriptor 83 CATALUNYA - EMPRESA TV3 Sigla de la Televisió de Catalunya. 84 CATALUNYA - EMPRESA TVC Sigla de la Televisió de Catalunya. 85 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA TVV Sigla de la Televisió de València. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Txiqui (Juan Paredes Manot) (Zalamea de la Serena, Badajoz, Extremadura, 1955 - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 27/set/1975) Militant d'ETA-PM. Detingut (1975) i acusat de la mort d'un policia, fou condemnat a la pena capital al mateix temps que un altre militant d'ETA i tres del FRAP, tots els quals foren afusellats. Txiqui fou el darrer executat, a Catalunya, sota el franquisme.
Anar
a: [ Tu ]
[ Tudi ] [ Tuna ]
[ Turia ] [ Turq ]
[ Tusq ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Tuïr
(
