descripció

Castellbarri  Antic castell del mun. de Calonge de les Gavarres (Baix Empordà)

C

G

Castellbell  Poble del mun. de Castellbell i el Vilar (Bages)

C

G

Castellbell, marquesat de  Títol de Catalunya, atorgat el 1702 a Josep d'Amat de Planella i Despalau, senyor de Castellbell (Bages). El títol, amb grandesa d'Espanya des del 1924, ha passat als Vilallonga.

C

H

Castellbell, Vicenç de  ( ? , s. XV – Ripoll, Ripollès, 1464)  Prior de Casserres

C

B

Castellbell i el Vilar  Municipi del Bages: 188 m alt, 28,18 km2, 2.694 hab (1999)

C

M

Castellberguedà  Turó (1.292 m alt) del mun. de Berga (Berguedà)

C

G

Castellbisbal  Municipi del Vallès Occidental: 132 m alt, 31 km2, 7.269 hab (1999)

C

M

Castellbisbal, Berenguer de  ( ? , s. XII - 1254 ?)  Bisbe de Girona

C

B

Castellbisbal, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Ambaixador

C

B

Castellbisbal, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Castellbisbal, Bernat de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Cavaller

C

B

Castellbisbal, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Castellbisbal, Dalmau de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Noble

C

B

Castellbisbal, Dalmau de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

Castellbisbal, Joan de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Donzell

C

B

Castellbisbal, Ramon Bremond de  (Catalunya, s. XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

C

B

Castellbisbal, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Castellblanc  Llogaret del mun. de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents)

V

G

Castellblanc  Despoblat del mun. d'Oliola (Noguera)

C

G

Castellblanch, Dotació d'Art  (Sant Sadurní d'Anoia, 1968 - )  Entitat

C

C

Castellbó  Antic municipi de l'Alt Urgell: 105,99 km2, 802 m alt, annexat el 1970 a l'actual de Montferrer i Castellbó 

C

Castellbó, Arnau de  (Catalunya, s. XII – 1226)  Vescomte

C

B

Castellbó, col·legiata de  Col·legiata secular (Santa Maria de Castellbó) (1436) del mun. de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), fundada com a successora de l'antiga abadia de Santa Cecília d'Elins, les monges de la qual s'havien refugiat el 1392 a Castellbó, des d'on es resistiren a la seva supressió, decretada el 1383. Constava d'un prior i set canonges. Subsistí fins al concordat del 1851. Actualment és església parroquial de la vila.

C

H

Castellbó, Ermessenda de  (Catalunya, s. XII – s. XIII)  Vescomtessa

C

B

Castellbó, Pere Ramon de  (Catalunya, s. XI - 1142/50)  Vescomte

C

B

Castellbó, Ramon de  Veure> Ramon II de Castellbó.

C

B

Castellbó, Roger Bernat II de  (Catalunya, s. XIII – França, 1350)  Vescomte

C

B

Castellbó, Roger Bernat III de  (Catalunya, s. XIV – 1381)  Vescomte

C

B

Castellbó, vall de  Vall de la comarca de l'Alt Urgell

C

G

Castellbó, vescomtat de  Jurisdicció sobre les valls de Castellbó, d'Aguilar i de Pallerols, a l'Alt Urgell

C

H

Castellbó de Baridà  Antic castell del mun. de Montellà de Cadi (Baixa Cerdanya)

C

G

Castellcir  Municipi del Vallès Oriental: 773 m alt, 34,5 km2, 500 hab (2004). Situat en un terreny pla, al nord-est de Castellterçol, al sector sud-oriental de l'altiplà del Moianès, el terme és drenat per la riera de Tenes. El municipi basa la seva economia en l'explotació de grans extensions forestals, l'agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bovina i porcina). El centre del municipi és el raval del Carrer de l'Amargura, on hi ha la nova església parroquial de Sant Andreu i Santa Maria. L'antiga església, d'origen romànic, és a la serra de la Roca-sitjana. El terme, on hi ha les ruïnes de l'antic castell de Castellcir, comprèn també els pobles de Marfà, separat del territori, i Santa Coloma Sasserra. Àrea comercial de Granollers.

C

M

Castellciuró  Castell enrunat del mun. de Molins de Rei (Baix Llobregat)

C

G

Castellciutat  Antic municipi de l'Alt Urgell: 4,74 km2, 721 m alt, agregat el 1971 al de la Seu d'Urgell

C

Castelldans  Municipi de les Garrigues: 353 m alt, 64,91 km2, 944 hab (1999)

C

M

Castelldefels  Municipi del Baix Llobregat: 3 m alt, 12,41 km2, 43.307 hab (1999)

C

M

Castelldefels, monestir de  Antic monestir del mun. de Castelldefels (Baix Llobregat)

C

H

Castelldelremei  Veure> Remei, castell del (Penelles, Noguera)

C

G

Castelldosrius, marquesat de  Títol concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza

C

H

casteller –a  FOLK Membre d'una agrupació castellera

C

C

Castellestaó  Poble del mun. de la Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà)

C

G

Castellet  Poble del mun. de Castellet i la Gornal (Alt Penedès)

C

G

Castellet  Llogaret del mun. de l'Espluga de Serra (Alta Ribagorça)

F

G

Castellet  Antic castell del mun. de Vallbona d'Anoia (Anoia)

C

H

Castellet, Arnaua de  (Catalunya, s. XII)  Dama. Es casà amb Dalmau I de Rocabertí, el segon dels vescomtes d'aquest nom entre els documentats històricament. Fill seu fou el vescomte Jofre II de Rocabertí.

C

B

Castellet, baró de  (Barcelona, 1756 – 1831)  Senyor

C

B

Castellet, Berenguer Ramon de  ( ? , a 1113 – 1138)  Noble

C

B

Castellet, Berenguer Ramon de  (Catalunya, s. XII)  Noble

C

B

Castellet, Bernat Otger de  ( ? , s. XI)  Magnat

C

B

Castellet, Bertran de  ( ? , s. XII)  Magnat

C

B

Castellet, Bertran de  ( ? , s. XII)  Magnat

C

B

Castellet, Bertran de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Castellet, Bertran de  (Catalunya, s. XIV)  Noble. En 1323 participà a l'expedició de l'infant Alfons per sotmetre Sardenya. Formava part del grup que s'avançà al gros de l'exèrcit i que salpà ja abans de Barcelona, rumb a Oristany, amb 180 genets a bord de tres coques. Aquest contingent anava a les ordres del vescomte Dalmau de Rocabertí. A la primeria de juliol de 1323, iniciat el setge d'Esglésies, formava línia amb Pere de Queralt, cobrint el sector situat davant la porta de Sant Antoni de la plaça. En 1330 fou un dels convocats per Alfons III el Benigne a la croada que havia de ser empresa l'any següent contra Granada i que hagué de ser suspesa per l'aliança entre castellans i àrabs.

C

B

Castellet, Bonaventura  (Terrassa, Vallès Occ., s. XIX - Argentona, Maresme, 1890)  Farmacèutic

C

B

Castellet, Carbonell de  (Catalunya, s. XI – s. XII)  Magnat

C

B

Castellet, Domènec  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1592 – Nagasaki, Japó, 1628)  Dominicà

C

B

Castellet, el  Portal principal de la ciutat de Perpinyà (Rosselló)

N

G

Castellet, Gilabert de  (Catalunya, s. XIV)  Noble

C

B

Castellet, Gonçal de  (Catalunya, s. XIV)  Noble

C

B

Castellet, Guillem Pere de  (Catalunya, s. XII)  Noble

C

B

Castellet, Guillem Pere de  (Catalunya, s. XII)  Noble

C

B

Castellet, Jaspert de  (Catalunya, s. XIII)  Noble

C

B

Castellet, Jaspert de  (Catalunya, s. XIV)  Noble

C

B

Castellet, Jofre de  (Catalunya, s. XI)  Magnat

C

B

Castellet, Pere de  ( ? , s. XVI)  Bisbe d'Urgell

C

B

Castellet, puig del  Jaciment ibèric del mun. de Lloret de Mar (Selva)

C

H

Castellet, Ramon de  (Catalunya, s. XII)  Magnat

C

B

Castellet, Roland Bernat de  (Catalunya, s. XI)  Magnat

C

B

Castellet, Romeu de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Castellet, Sant Llogari de  Veure> Sant Llogari de Castellet (Castellterçol, Vallès Oriental)

C

G

Castellet, serra de  Petita alineació del mun. de Torís (Ribera Alta)

V

G

Castellet de Bages  Veure> Sant Vicenç de Castellet (Bages)

C

G

Castellet de Banyoles, el  Important poblat ibèric del mun. de Tivissa (Ribera d'Ebre)

C

G

Castellet de Llobregat  Nom donat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages)

C

G

Castellet i Díaz de Cossío, Josep Maria  (Barcelona, 15/des/1926 - )  Editor, crític literari i assagista. Llicenciat en dret, ha col·laborat amb articles i assaigs en diverses publicacions d'arreu del món. Des del 1964 fou director literari d'Edicions 62. De la seva obra, molt abundant, destaca Poesia catalana del segle XX (1963) i Antologia general de la poesia catalana (1979), totes dues en col·laboració amb J. Molas; els estudis fets sobre diversos escriptors: Introducció a la lectura de Salvador Espriu, 1971; Josep Pla o la raó narrativa, 1978, premi Josep Pla, i les memòries Els escenaris de la memòria (1987). Ha aconseguit diversos premis. President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el 1983 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

C

B

Castellet i la Gornal  Municipi de l'Alt Penedès: 137 m alt, 46,84 km2, 1.348 hab (1999)

C

M

Castellet i Solans, Manuel  (Barcelona, 1943 - )  Matemàtic

C

B

Castellets  Partida i antic terme del mun. de Reus (Baix Camp)

C

G

Castellfabib  Municipi del Racó: 297 m alt, 106,3 km2, 522 hab (1999)

V

M

Castellferran  Contrafort (793 m alt) occidental del massís de Montserrat

C

G

Castellfisel  Antic castell del mun. de Fenollet (Fenolleda)

N

G

Castellflorit, comtat de  Títol concedit a Catalunya, el 1626 a Martí de Torrelles-Bardaixí

C

H

Castellflorit, vescomtat de  Títol atorgat a Catalunya l'any 1874 a Martí Miret i Queraltó

C

H

Castellflorit de la Roca, baronia de  Antiga jurisdicció feudal de la Garrotxa

C

H

Castellfollit  Granja del monestir de Poblet, al mun. de Vimbodí (Conca de Barberà)

C

G

Castellfollit de la Roca  Municipi de la Garrotxa: 296 m alt, 0,68 km2, 968 hab (1999)

C

M

Castellfollit de la Roca, batalla de  Enfrontament de la Tercera Guerra Carlina ocorregut a Castellfollit de la Roca, el 14/mar/1874, entre les forces carlines de Savalls i les republicanes de Nouvilas, que foren derrotades.

C

H

Castellfollit de Riubregós  Municipi de l'Anoia: 467 m alt, 26,28 km2, 234 hab (1999)

C

M

Castellfollit del Boix  Municipi del Bages: 702 m alt, 59,43 km2, 366 hab (1999)

C

M

Castellfort  Municipi dels Ports: 1.181 m alt, 66,7 km2, 234 hab (1999)

V

M

Castellfort, marquesa de  Veure> Egual, Maria

C

B

Castellfraumir  Antic castell del mun. de Gósol (Berguedà)

C

G

Castellgalí  Municipi del Bages: 266 m alt, 17,2 km2, 901 hab (1999)

C

M

Castellgermà  Despoblat i santuari (la Mare de Déu de Castellgermà) del mun. de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).

C

G

Castellins  Enclavament (0,85 km2) de l'antic mun. de Pallerols del Cantó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Pallerols i separat del nucli principal pels termes de Noves de Segre i de la Parròquia d'Hortó.

C

G

Castellisard, pic de  Cim (2.690 m alt) de la comarca de l'Alta Cerdanya, al nord del massís de Carlit. Domina, a ponent, l'estany de Lanós.

N

G

Castellitx  Caseria i antic poble del mun. d'Algaida (Mallorca Oriental), al vessant septentrional del