|
|
|
Anar a: [ Castellb ] [ Castellbl ] [ Castelld ] [ Castellet, C ] [ Castellet, R ] [ Castellfo ] Qualsevol moviment, sigui de la natura que sigui, és creador. (Edgar Allan Poe) 1 CATALUNYA . GEOGRAFIA Castellbarri (Calonge, Baix Empordà) Antic castell, en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins. En resta una torre enrunada de planta rectangular. És esmentat el 1058, pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al s XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals. Al seu costat hi ha les restes d'un poblat ibèric. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellbell (Castellbell i el Vilar, Bages) Poble (188 m alt) i antic cap del municipi, a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi. Es formà prop de l'antic castell de Castellbell; l'església de Sant Vicenç és romànica (s XII). L'antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbell, marquès de Veure> Josep Amat de Planella i de Despalau. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellbell, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1702 a Josep d'Amat de Planella i Despalau, senyor de Castellbell (Bages). El títol, amb grandesa d'Espanya des del 1924, ha passat als Vilallonga. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - MUNICIPI
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellberguedà (Berga, Berguedà) Turó espadat (1.292 m alt), a ponent del santuari de Queralt, fortificat durant les guerres carlines. 7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbisbal, Berenguer de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbisbal, Berenguer de (Catalunya, s. XIV) Ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, el 1322 obtingué del soldà Malik-al-Näsir que fos encomanada als dominicans la custòdia del Sant Sepulcre. El 1324 assistí a l'assemblea reunida a Lleida per Jaume II per estudiar els seus drets a la successió del rei Sanç de Mallorca. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbisbal, Bernat de (Catalunya, s. XII – s. XIII) Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbisbal, Bernat de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l'alqueria d'Alborxec. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbisbal, Dalmau de (Catalunya, s. XII – s. XIII) Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I durant la difícil minoritat del monarca. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbisbal, Dalmau de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Figurava com a "donzell" al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume d'Urgell. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbisbal, Joan de (Catalunya, s XIV – s XV) Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l'acció armada de Ferran I contra Jaume el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbisbal, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Lluità amb Jaume I a la conquesta de Mallorca (1229), on sembla que actuà amb gran mèrit, ja que obtingué un dels lots més importants del Repartiment: 41 jovades de terra de conreu al terme de Petra, 8 al d'Inca, i encara un molí prop de Palma, al rierol d'Esporles. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellblanc (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Llogaret i antic castell (cast: Castilblanque), al peu de la paret septentrional de la mola de l'Albeitar. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellblanc (Oliola, Noguera) Despoblat entre Renant i Coscó. 20 CATALUNYA - CULTURA Castellblanch, Dotació d'Art (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1968 - ) Entitat. Fundada per Antoni Parera. Atorga beques a artistes joves (música, pintura, escultura, arts aplicades, teatre i mitjans àudio-visuals), patrocina concursos de pintura i escultura, i concerts, i treballa per a l'educació estètica infantil. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellbó (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (802 m alt) i antic municipi (105,99 km2), integrat (1970) a l'actual (o la Vila i la Vall de Castellbó, ant: Castell-lleó), situat a la sortida de l'alta vall de Castellbó. L'església parroquial, que té un remarcable portal gòtic i porta clavetejada, fou l'antiga col·legiata de Castellbó entre els s. XV i XIX. Hi ha nombroses cases (moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del s. XIX) que conserven elements gòtics. La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbó (el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbó), centre del vescomtat de Castellbó. Dins l'antic terme hi havia els monestirs d'Albet i de Costoja. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Arnau de Veure> Arnau I de Castellbó. 23 CATALUNYA - ART
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Elisabet de (Catalunya, s. XIV - França, 1412) Comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbó (1399-1412). Muller d'Arquimbald I de Grailly i mare de Joan I de Foix. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Ermessenda de Veure> Ermessenda de Castellbó. 105 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Castellbó, Gastó I de Veure> Gastó I de Foix. 106 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Castellbó, Gastó II de Veure> Gastó IV de Foix. 107 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Castellbó, Joan de Veure> Joan I de Foix. 108 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Castellbó, Mateu de Veure> Mateu I de Foix. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Pere I de (Catalunya, s. XII - 1150) Primer vescomte de Castellbó (v1126-50). Besnét de Guillem d'Urgell. Casat amb la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya. Adquirí el 1135, en virtut d'una sentència arbitral d'Ermengol VI d'Urgell, l'important lloc de Ciutat (l'actual Castellciutat) amb el permís de bastir-hi una fortalesa. Fou succeït per Ramon II de Castellbó. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Ramon de Veure> Ramon II de Castellbó. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Roger I de Veure> Roger IV de Foix. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Roger Bernat I de Veure> Roger Bernat II de Foix. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Roger Bernat II de Veure> Roger Bernat III de Foix. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Roger Bernat III de Veure> Roger Bernat III de Castellbó. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellbó, Roger Bernat IV de Veure> Roger Bernat IV de Castellbó. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellbó, vall de (Alt Urgell) Vall drenada per la riera de Castellbó, que neix damunt el llogaret de Seix i aflueix per la dreta a la riera d'Aravell, tributària del Segre. És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu. És tancada, al nord, per un gran fundal solcat, a més pels barrancs de capçalera de l'Albet, de Solanell i de Senders (que s'uneixen a la riera de Castellbó prop de la vila d'aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu) i dominat pels puig de Solanell (2.009 m alt) i de Mongetes (2.091 m), punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l'oest, i el ras de Conques, a l'est, separa aquesta vall de la Ribalera; a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia (1.741 m), hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe; a ponent, s'obren diversos colls (des del de la Culla fins al de Pou) damunt la vall d'Elins (o de Pallerols), de la qual resta aïllada, al sud, per la roca Rodona (1.565 m) i el pic de les Agudes (1.561 m). Gran part dels faldars són coberts de conreus de secà, explotats per un poblament (en recessió) disposat en petits nuclis: Sallent de Castellbó (a 1.529 m, el més alt de la vall), Seix, Albet, Solanell, Santa Creu de Castellbó, Sant Andreu de Castellbó, les Eres, Turbiàs, Carmeniu, Cercèdol, Castellnovet, Vilamitjana, Sendes, inclosos en l'antic municipi de la Vall de Castellbó, i la vila de Castellbó (802 m, el nucli més baix). 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellbó, vescomtat de (Alt Urgell) Jurisdicció feudal, que comprenia originàriament les valls de Castellbó (dita de Castell-lleó fins a mitjan s XI), d'Aguilar i de Pallerols. El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbó al vescomte Guillem d'Urgell. Però no fou fins ben entrat el s XII, després de l'entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbó, besnét de Guillem, amb la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya, i de l'aparició al sud del comtat d'Urgell d'un nou vescomte, titular del Baix Urgell (després dit d'Àger), que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbó, després d'haver emprat la de vescomtes de l'Alt Urgell (vescomtat d'Urgell). 31 CATALUNYA - HISTÒRIA
32 CATALUNYA - MUNICIPI
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellciuró (Molins de Rei, Baix Llobregat) Castell enrunat (153 m alt), a l'est de la vila. Era una antiga torre de defensa, construïda pels templers, propietaris ja el 1202 del lloc juntament amb la capella annexa de Sant Marçal. El 1366 esdevingué castell termenal. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellciutat (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Poble (721 m alt) (ant i pop: Ciutat), ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l'eixample modern s'estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu. Als turons que s'alcen als extrems de la població hi ha dues fortaleses: la ciutadella de Castellciutat (construïda damunt l'antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal) i el castell de Castellciutat (esmentat ja el 1064 com a puig d'Urgell, amb cinc baluards, refet el 1751), el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta. Les dues fortaleses foren escenaris d'importants fets d'armes durant la Tercera Guerra Carlina: les forces carlines de Tristany les prengueren per l'ago/1874, però hagueren de capitular un any més tard davant el general alfonsí Martínez Campos després d'un mes de setge. Abandonades durant la Segona República, les fortaleses foren restaurades i rehabilitades a partir del 1950. Al s X la població és esmentada amb el nom de Civitas Fracta com a antiga capital de la comarca, al costat de la qual sorgí al voltant de la seu episcopal al nou vicus; les ruïnes de Santa Magdalena indiquen l'existència d'un nucli ibèric i visigòtic. Formà part del vescomtat de Castellbó, del qual constituí el centre del quarter de Castellciutat, al castell residien els veguers del vescomtat i en depenien les batllies d'Aravell i Bellestar, la vall de Sant Joan, Civís, Aós, Estamariu, la Bastida d'Hortons i Adraén. Constituí municipi independent fins l'any 1971. 35 CATALUNYA - MUNICIPI
36 CATALUNYA - MUNICIPI
37 CATALUNYA - HISTÒRIA Castelldefels, monestir de (Castelldefels, Baix Llobregat) Antic monestir benedictí (Santa Maria de Castelldefels) fundat poc abans del 966, segurament pel comte Miró de Barcelona. Els comtes Borrell i Letgarda l'uniren, entre el 967 i el 977, a Sant Cugat del Vallès. La ràtzia d'Almansor (985) féu que la fundació no prosperés, i després del 986 restà com a simple possessió de Sant Cugat. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castelldelremei (Penelles, Noguera) Veure> Remei, castell del. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Castelldosrius, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d'Espanya). El seu nét i quart titular, Manel de Sentmena-Oms de Santapau i de Cartellà, fou lloctinent de Mallorca, i el fill d'aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, fou capità general d'Andalusia i de Catalunya (1822-23). 40 CATALUNYA - CULTURA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellestaó (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Poble (1.104 m alt) (pop: el Castell). En un sector de l'antic mun. de la Pobleta de Bellveí, a la dreta del Flamicell. L'església depèn de la parròquia d'Antist. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellet (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Poble (159 m alt) i antic cap del municipi, damunt un serrat calcari encinglerat a la dreta del riu de Foix, en un meandre que l'envolta. Domina actualment el pantà de Foix. Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet (molt restaurat en 1928-29 per Josep Peray i March), esmentat ja al s. X, a la marca del comtat de Barcelona; el 1405 Martí I en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles; al s. XVII passà als comtes de Santa Coloma. L'església parroquial de Sant Pere és romànica (modificada al s. XVII). 43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castellet (Tremp, Pallars Jussà) Llogaret (1.100 m alt) de l'antic mun. d'Espluga de Serra, al vessant occidental del pui de Lleràs. L'església parroquial (la Mare de Déu de l'Expectació) depèn de la d'Espluga de Serra. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellet (Vallbona d'Anoia, Anoia) Antic castell. Esmentat el 1063, situat probablement prop de la confluència de la riera de Llivars amb l'Anoia. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Arnaua de (Catalunya, s. XII) Dama. Es casà amb Dalmau I de Rocabertí, el segon dels vescomtes d'aquest nom entre els documentats històricament. Fill seu fou el vescomte Jofre II de Rocabertí. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Berenguer Ramon de (Barcelona, a 1113 – 1138) Noble. Ramon Berenguer III li empenyorà el Castell Vell de Barcelona que tenia infeudat el veguer Arbert. Es negà després a retornar-lo tot declarant-se ell i els seus germans en rebel·lia. Fetes les paus, obtingué del comte, en compensació, els usatges nous creats sobre les fleques, les tavernes, el blat i les carnisseries del mercat de Barcelona. Sembla que fou veguer de Barcelona entre el 1123 i el 1139. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Berenguer Ramon de (Catalunya, s. XII) Noble. Substituí en les funcions de vescomte de Barcelona el jove Guillem Saguàrdia, el qual les exercia amb poc seny des que l'oncle d'aquest, Reverter, hereu del vescomtat i guerrer a sou del soldà del Marroc contra els almohades, tornà a Barcelona en 1133 per fer efectius els seus drets i havia anomenat Saguàrdia regent del vescomtat mentre ell tornava al Marroc. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Bernat Otger de (Barcelona, s. XI) Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis. Vengué al comte el castell de Grevalosa (Bages), que tenia per herència paterna i per compra (1063), i el castell de Pontons (Alt Penedès), que tenia també per herència paterna (1067). Es casà amb Guila. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Bertran de (Catalunya, s. XII) Magnat. Fill del castlà de Siurana, Bertran de Castellet. Actuà entre el 1173 i el 1190 al costat d'Alfons I de Catalunya-Aragó. El 1187 Berenguer de Guàrdia li cedí el castell de Pierola, cessió que li fou confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Bertran de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Degué servir a la milícia catalana que fou llogada per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada. Tornà a Catalunya el 1257, tot acompanyant una ambaixada tunisenca. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Bertran de (Catalunya, s. XIV) Noble. En 1323 participà a l'expedició de l'infant Alfons per sotmetre Sardenya. Formava part del grup que s'avançà al gros de l'exèrcit i que salpà ja abans de Barcelona, rumb a Oristany, amb 180 genets a bord de tres coques. Aquest contingent anava a les ordres del vescomte Dalmau de Rocabertí. A la primeria de juliol de 1323, iniciat el setge d'Esglésies, formava línia amb Pere de Queralt, cobrint el sector situat davant la porta de Sant Antoni de la plaça. En 1330 fou un dels convocats per Alfons III el Benigne a la croada que havia de ser empresa l'any següent contra Granada i que hagué de ser suspesa per l'aliança entre castellans i àrabs. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Bonaventura (Terrassa, Vallès Occidental, s. XIX - Argentona, Maresme, 1890) Farmacèutic i enòleg. Els seus treballs més importants foren sobre la millora dels vins (Enología española, 1865) i sobre el conreu de la vinya (Viticultura y enología española, 1869). Estudià també la fil·loxera i la introducció dels ceps americans, amb el llibre Memoria sobre los medios de combatir la filoxera, que fou premiat (1878) per la Sociedad Económica Matritense. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Domènec (Esparreguera, Baix Llobregat, 1592 – Nagasaki, Japó, 1628) Dominicà. Missioner a les illes Filipines (1615) i al Japó (1621), en els temps de la persecució; fou pres, i després, mort a la foguera. Pius IX el beatificà el 1867. Escriví una Relación verdadera de la prisión y martirio de los beatos fr. Luis Flores y fr. Pedro de Zúñiga, confrares seus. 57 CATALUNYA NORD - ART Castellet, el (Perpinyà, Rosselló) Portal principal de les fortificacions de la ciutat. Manat bastir a partir del 1368 per l'infant Joan, governador general de Catalunya-Aragó. És de maons vermellosos i consta de dues torres emmerletades. Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona. Lluís XI de França, durant l'ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el féu arranjar i hi afegí (1477-83) el petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona; hi foren empresonats alguns patriotes catalans i després de l'annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674, abans d'ésser torturats i executats. Durant la Revolució Francesa serví novament de presó, i hom ha suposat que el cos d'un nen trobat aparedat en un calabós és el de Lluís XVII. Des del 1914 fou arxiu municipal, i des del 1963 acull el Museu d'Arts i Tradicions Populars del Rosselló i de la Cerdanya. 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellet, el (Tremp, Pallars Jussa) Llogaret (1.100 m alt) de l'antic terme d'Espluga de Serra, al vessant occidental del pui de Lleràs. L'església parroquial (la Mare de Déu de l'Expectació) depèn de la d'Espluga de Serra. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Gilabert de (Catalunya, s. XIV) Noble. El 1396, arran de la invasió de Catalunya pel comte de Foix, fou l'encarregat de confiscar i ocupar en nom de la corona catalano-aragonesa les propietats que el comte foixenc tenia a Vic. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Gonçal de (Catalunya, s. XIV) Noble. El 1354-55 cooperà a l'expedició de Pere III el Cerimoniós a Sardenya. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Guillem Pere de (Catalunya, s. XII) Noble. Potser nebot de l'homònim. Era fill de Bertran i de Guillema. Fou col·laborador del seu pare a la gran tasca repobladora d'aquest al Camp de Tarragona. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Jaspert de (Catalunya, s. XIII) Noble. Serví a Sicília. Essent rei de l'illa l'infant reial Jaume, fou ambaixador d'aquest a Catalunya, davant Alfons II el Franc (1287). Negocià el trasllat a Sicília del noble rebel Alaimo de Lentini, que havia de trobar una mort tràgica durant el viatge. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Jaspert de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1353 anà a Sardenya amb l'expedició que comandava Bernat II de Cabrera, on participà al setge de l'Alguer, on, un cop capitulat la plaça (30/ago/1353), fou nomenat governador. Retirat ja a Càller Bernat de Cabrera, amb totes les seves forces, es produí a l'Alguer una revolta sobtada. Jaspert n'hagué de fugir despenjant-se pels murs de la plaça, i aconseguí reunir-se a Càller amb els catalans. Aquesta nova revolta fou la darrera que s'esdevingué a l'Alguer, ja que l'any següent, sotmesa novament la ciutat pel mateix rei Pere II, seria poblada íntegrament per catalans i Jaspert col·laborà en l'èxit de l'expedició reial. Tornat a Catalunya féu la guerra contra Castella. El 1363 passava a Aragó amb els grans reforços catalans que hi foren tramesos després de caure Carinyena. El 1372 fou un dels qui pressionaren Pere III perquè rehabilités Bernat de Cabrera, el nét del seu antic superior a la primera campanya que féu a Sardenya. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Jofre de (Catalunya, s. XI) Magnat. Fou copropietari, amb Bernat Audeguer de Castellet, del castell de Gravalosa (Osona). Havent venut Bernat Audeguer la seva part al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (1063), Jofre féu el mateix amb la seva, tres anys després. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Pere de (Catalunya, s. XVI) Bisbe d'Urgell (1561-71). Erigit en defensor de la fe, actuà contra els hugonots que s'introduïen a Catalunya a través de la seva diòcesi, acció que li impedí d'assistir al Concili de Trento. El 1566 encarregà al dominicà Pere Màrtir Coma d'escriure un manual per a sacerdots dins l'esperit de la contrareforma, el qual tingué una gran difusió. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Ramon de (Catalunya, s. XII) Magnat. Probablement fill de Bertran. El 1157 tingué alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV, però no hi féu cap paper comparable al del seu pare. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Roland Bernat de (Catalunya, s. XI) Magnat. Era senyor de la fortalesa de Castellet. En vengué mitja propietat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet, Romeu de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Sembla que el 1274 era almirall. La seva actuació en aquestes funcions és poc coneguda i degué ser breu. Apareix intercalada a l'almirallat de Pere Ferrandis d'Híxar, bastard de Jaume I. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellet, Sant Llogai de (Castellterçol, Vallès Oriental) Veure> Sant Llogai de Castellet. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellet, serra de (Torís, Ribera Alta) Petita alineació (342 m alt), limitada a l'oest pel riu de Bunyol; forma part de l'estructura de la foia de Bunyol. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellet de Bages (Bages) Veure> Sant Vicenç de Castellet. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA
74 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellet de Llobregat (Sant Vicenç de Castellet, Bages) Nom donat el 1937 per al municipi. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellet i Díaz de Cossío, Josep Maria (Barcelona, 15/des/1926 - ) Editor, crític literari i assagista. Llicenciat en dret, ha col·laborat amb articles i assaigs en diverses publicacions d'arreu del món. Des del 1964 fou director literari d'Edicions 62. De la seva obra, molt abundant, destaca Notas sobre la literatura española contemporánea (1955), La hora del lector (1957), L'evolució espiritual d'Ernest Hemingway (1958), 76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellets (Reus, Baix Camp) Partida i antic terme (ant: Castellet). Formava part del Territori de Tarragona; hi hagué un castell pertanyent als Castellet, senyors de Reus. 79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellferran (Anoia) Contrafort (793 m alt) occidental del massís de Montserrat, separat d'aquest pel coll de can Maçana. 81 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Castellfisel (Fenollet, Fenolleda) Antic castell (492 m alt) (occ: Castelfisel), que domina l'entrada de la vall de Fenollet. 82 CATALUNYA - HISTÒRIA
84 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellflorit de la Roca, baronia de (Garrotxa) Antiga jurisdicció feudal. El 1515 comprenia els termes de Castellfollit, Castellar de la Muntanya, Montagut, Sant Joan les Fonts i Begudà). Pertangué als Santa Pau, de qui passà als Cruïlles, als Negrell, als Margarit, als Bou i als La Croix. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellfollit (Vimbodí, Conca de Barberà) Granja del monestir de Poblet, al bosc de Poblet, a l'esquerra del torrent de Castellfollit, afluent per la dreta del barranc del Tillar. Propietat del monestir, ha estat restaurada. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellfollit, vescomtat de (Catalunya) Títol atorgat l'any 1874 pel pretendent carlí Carles VII a Martí Miret i Queraltó. 86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 CATALUNYA - HISTÒRIA
88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellfort, marquesa de Veure> Egual, Maria. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellfraumir (Gósol, Berguedà) Antic castell i municipi, a l'esquerra de l'aigua de Valls, prop de la confluència amb el torrent de Moripol, al vessant occidental de la serra d'Ensija. Dins el seu terme encloïa la parròquia de Moripol. 93 CATALUNYA - MUNICIPI
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellgermà (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Despoblat i santuari (la Mare de Déu de Castellgermà). 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellins (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Enclavament (0,85 km2) de l'antic mun. de Pallerols del Cantó, a la dreta del riu de Pallerols i separat del nucli principal pels termes de Noves de Segre i de la Parròquia d'Hortó. 96 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
97 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Castellitx (Algaida, Mallorca Oriental) Caseria i antic poble, al vessant septentrional del puig de Randa. Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l'illa (Sant Pere), organitzada el 1236. Al llarg del s. XIV la població s'anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del s. XV. La primitiva església (s. XIII) fou ampliada els s. XVI i XVII. Hom hi venera l'antiga Mare de Déu de la Pau. 114 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell-llebre (Peramola, Alt Urgell) Caseriu i santuari (la Mare de Déu de Castell-llebre), situat en un coster, a la dreta del Segre, al grau d'Oliana. 115 CATALUNYA - HISTÒRIA Castell-lleó (les Bordes, Vall d'Aran) Antic castell (aranès: Castèl-Leon), aturonat, a la confluència de la Garona amb el riu d'Eth Joèu. Fou construït pel senescal de Tolosa; hi residiren els governadors francesos (1283-98) i mallorquins (1298-1313) de la Vall d'Aran. Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya-Aragó (1313), s'hi mantingué com a centre militar i polític; el càrrec de governador general de la vall (i fins el 1327 el de batlle general) anava vinculat al de castellà de Castell-lleó. Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals. Al seu recer es formà l'agrupament de les bordes de Castell-lleó, després poble i municipi amb el nom de les Bordes. El 1616 el governador passà al castell de Viella, i Castell-lleó restà sense guarnició permanent. Durant la guerra dels Segadors, el 1643, fou assetjat i pres als castellans (que se n'havien emparat) per les forces catalanes, i el 1654, feta la pau entre Catalunya i Felip IV de Castella, fou pres pels francesos. Durant la guerra de Successió, el 1706, els aranesos expulsaren del castell la guarnició francesa que s'hi havia establert, en defensa de Felip V, i el 1719 foren els francesos els qui rendiren la guarnició filipista: aquells, en retirar-se de nou, destruïren Castell-lleó. Proposada la seva reconstrucció el 1755, fou desestimada per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell-lliuró (Ossó de Sió, Urgell) Veure> Castellnou de Montfalcó. 117 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Castell-llubí (Mallorca Septentrional) Veure> Llubí. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellmarí (Llers, Alt Empordà) Veure> Montmarí. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellmarro (Marganell, Bages) Veure> Marro, castell. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA
101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellmontalt (Alt Millars) Veure> Montant. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellmós, Sant Jaume de (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Veure> Sant Jaume de Castellmós.
Anar
a: [ Castellb ]
[ Castellbl ] [ Castelld ]
[ Castellet, C ] [ Castellet,
R ]
[ Castellfo ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Castellbell
i el Vilar
Castellcir
Castellet
i la Gornal
