|
|
|
Anar a: [ Al ] [ Alad ] [ Alao ] [ Alba ] [ Albai ] [ Albanell i ] La llengua catalana és l'única llengua que de parlar i de conversar en diu "enraonar". (Francesc Pujols i Morgades) 1 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Al Tall (País Valencia, 1975 - ) Grup músicovocal. Es basa en la música tradicional per tal de reflectir preocupacions socials. De la seva discografia cal destacar: Quan el mal ve d'Almansa, Cançons de la Nostra Terra (1982), amb Maria del Mar Bonet; Al Tall, deu anys (1984), Tocs i vares (1986), Xarq Al-Andalus (1987), Xavier, el coixo (1988) o Europ Eu! (1994), entre d'altres. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alà, Antoni (Barcelona, s. XVIII – 1831) Matemàtic. Primer director de l'Escola de Càlcul Teòrico-pràctic establerta per la Junta de Comerç barcelonina el 1815. És autor d'una memòria sobre geometria i d'altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alabastre (Agost, Alacantí) Caseriu, situat al sud-oest del terme, entre els caserius de la Canyada i Verdegàs, del municipi d'Alacant. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alabau, Amparo (València, 1888 – 1912) Cantatriu. Es presentà al Principal de València en 1901 i al Liceu de Barcelona en 1904. Actuà a València i a Madrid, amb l'òpera Hamlet, amb el famós cantant italià Titta Rufo. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - CULTURA Alabau, l' (Catalunya) Personatge imaginari. Per als pastors del Pirineu, simbolitza llur ofici i encarna l'esperit independent i lliure de l'home de muntanya enfront dels prejudicis de l'home del pla. La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular. La cançó de l'Alabau, de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s. XVII. El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882). El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany. El teme literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s. XIX i començament del XX; és evident la relació o el paral·lelisme amb el Manelic de Terra baixa de Guimerà. Modernament ha estat objecte d'una versió coral lliure, d'Eduard Toldrà, amb el títol original. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Al'abdarí (València, s. XIII) Escriptor àrab. Fou poeta i historiador. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alabern (Barcelona, s. XIX) Família de gravadors. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alabern, Joan (Barcelona, s. XIX) Gravador. Destacà durant el primer quart del s. XIX. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts des del 1821. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alabern i Casas, Camil (Barcelona, 1825 – Madrid, 1876) Gravador. Fou deixeble del seu pare, Pau. Intervingué en la il·lustració de l'Atlas Geográfico de España i realitzà una gran quantitat de làmines per a llibres de versos. Marxà a l'estranger per tal de perfeccionar-se en l'ofici. Treballà en un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit. Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya. A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alabern i Casas, Ramon (Barcelona, s. XIX) Gravador i fotògraf. Va dur de París un daguerreotip, amb el qual va fer la primera fotografia a la Península als Pòrtics d'en Xifré, de Barcelona (10-11-1839). La màquina se la va quedar l'Acadèmia de Ciències per tal d'ensenyar-ne l'ús. Autor de gravats per a l'obra España de Pi i Margall, i de mapes de l'Atlas de Delamare. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alacant, albufereta d' (Alacantí) Veure> l'Albufereta d'Alacant. 15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alacant, governació d' (País Valencià, 1707 - 1833) Antiga demarcació. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d'Alacant. Des del començament fou regida per corregidors militars. El 1722 fou prevista l'anexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d'Alacant comprenia només l'antic terme de la ciutat, l'actual comarca de l'Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni les Torres de les Maçanes. Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alacant, regió d' (País Valencià) Regió natural: 1.740,9 km2, 646.041 hab. Comprèn les comarques del Baix Vinalopó, l’Alacantí i la Marina Baixa. Els mercats aglutinadors són Alacant i Elx. 19 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
20 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aladern, Josep Pseudònim de l'escriptor Cosme Vidal i Rosich. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alades, les (Sant Pere de Torelló, Osona) Altre nom del santuari de Bellmunt. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aladrell (Agramunt, Urgell) Caseriu i antic municipi, una part de les terres són regades pel canal d'Urgell. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alady (Carles Saldaña i Beüt) (València, 1902 – Barcelona, 1968) Artista. Quan només tenia un any la seva família es traslladà a Barcelona. Va començar a actuar en cafès-concert, i a partir del 1932 es dedicà plenament a la revista, on obtingué grans èxits i esdevingué l'artista més popular del gènere, gràcies al seu caràcter afable i a la seva espontaneïtat. Va publicar el llibre de memòries Rialles, llàgrimes i "vedettes" (1962). 25 EUROPA - BIOGRAFIA Alagno, Lucrèzia d' (Nàpols, Itàlia, s. XV) Amant d'Alfons IV el Magnànim, des del 1444. Cortejada per diverses personalitats del cercle d'humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere de Torroella i el castellà Juan de Tapia. La seva figura apareix a l'arc del Castellnou, a Nàpols. Mort Alfons, Lucrèzia s'adherí als nobles contraris al rei Ferran, fill d'aquell. 26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alagó, Antònia d' (Aragó, s. XIV – Catalunya, s. XIV) Noble dama. Filla d'Artau d'Alagó. Fou la primera muller del famós vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí. No li donà fills. Morí jove. El seu marit contragué segones núpcies amb Esclarmunda de Fenollet. 28 CCATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alagó, Balasc d' (Aragó, s. XII - 1239/40) Noble. Majordom d'Aragó des del 1221. Prestà suport a Jaume I durant els primers anys del seu regnat i, més endavant, l'aconsellà d'emprendre la reconquesta de València. Conquerí Morella (1232), que li fou retornada com a feu vitalici per Jaume I. 29 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Alagó, Balasc d' (Aragó, s. XIII – Messina, Itàlia, 1301) Noble i majordom reial. Nét de l'anterior. Participà en la conquesta del regne de Sicília (1285) i fou nomenat per Jaume II lloctinent i capità general de Calàbria. No acceptà el tractat d'Agnani (1295), que atorgava el regne de Sicília a la Santa Seu, i continuà al costat de Frederic II, germà de Jaume II. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alagó, Bartomeu (Barcelona, s. XV - ? , s. XV) Pintor, fou deixeble de Jaume Huguet. 31 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alagó, Lucina d' (Aragó, s XIII - Sicília ?, Itàlia, s XIV) Muller de Guillem Ramon de Montcada. Segurament nascuda a Sicília però pertanyent a noble llinatge aragonès. El seu marit fou el primer d'aquesta família que s'instal·là també a Sicília. Fill seu fou un altre Guillem Ramon de Montcada, comte d'Agosta. 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alagó, Pere d' (Càller, Sardenya, Itàlia, 1621 - Palma de Mallorca, 1701) Arquebisbe-bisbe de Mallorca (1684-1701). Ocupà anteriorment els bisbats sards d'Empúries (1669-72), on erigí el seminari, i d'Oristany (1672-84). El seu pontificat a Mallorca quedà assenyalat per la creació del seminari diocesà l'any 1700 i pel pas a universitat de l'estudi general. La seva preocupació pels humils, el portà a erigir, a les diòcesis on governà, una Banca dels Pobres. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
34 ILLES BALEARS - MUNICIPI
35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alaior, penyes d' (Alaior, Menorca) Sector de la costa de migjorn, entre les platges de son Bou i Cales Coves, format per un llarg penya-segat, rogenc, interromput per la cala de Llucalari, la cala de Sant Llorenç i cala En Porter. 36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alairó, s' (es Mercadal, Menorca) Possessió, al sector de Tramuntana, (anomenada es Martinells), en la qual es troba una escola rural. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alaix, Tomàs (Lleida, s. XVI - Aranda de Duero, Castella, 1580) Frare dominicà. El 1559 fou professor de la universitat de Barcelona, on entrà en relacions amb el lloctinent García de Toledo, de qui fou confessor i després marmessor; elegit prior del convent de Santa Caterina de Barcelona el 1577, es preocupà d'acabar les obres d'aquest convent. Hom li atribueix un comentari a l'epístola als hebreus. 37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Alaix i Fàbregues, Isidre (Ceuta, 1790 - ? , 1853) Militar d'origen català. El 1847 fou nomenat comte de Vergara. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alandi, Cristòfor (Tarragona, 1856 – Barcelona, 1896) Pintor. Estudià a l'Escuela Superior de Pintura de Madrid. Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1881 al 1884, i a l'exposició general de Barcelona (1894). 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alanyà, Lluís (País Valencià, s. XV – s. XVI) Notari. Autor de la recopilació de privilegis reials del regne i de la ciutat de València (Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentiae, cum historia cristianissimi regis Iacobi ipsius primi conquistatori, València 1515). 43 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Alaó (Sopeira, Ribagorça) Monestir benedictí, de probable origen visigòtic, fou refet a principis del s. IX i dedicat a santa Maria. El seu perìode de plenitud correspon als s. IX i X, encara que va subsistir fins a l'exclaustració del 1833. 44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alaquàs, baronia d' (País Valencià) Jurisdicció senyorial centrada a Alaquàs (Horta). La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València Jaume Garcia d'Aguilar, mestre racional des del 1468. Una besnéta seva, Jerònima d'Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria (o baronia), elevada a comtat per Felip III el 1601 a favor del fill d'aquest, Lluís Pardo de la Casta. El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d'Alaquàs (1627). 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alaquàs, mestre d' (País Valencià, s. XV) Pintor anònim. D'influència flamenca, actiu possiblement cap als anys 1450-70. Autor d'una Anunciació procedent d'Alaquàs (València, col·lecció Mascarell), d'una Coronació de la Verge (Boston, Museu de Belles Arts) i d'una Epifania (Vilafranca del Penedès, col·lecció Álvarez), etc. D'altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre. 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alaquer, Jaume (Balears, s. XVIII - l'Havana, Cuba, s. XVIII) Compositor. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l'escena, com l'òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alarap (Benavites, Camp de Morvedre) Petit enclavament (62,5 àrees), dins el terme municipal de Quartell. Era un antic lloc de moriscs que tenia 6 focs el 1609 i que es despoblà amb l'expulsió decretada aquell any. 49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Alarcón, Francisco Antonio de (Valladolid, Castella, 1589 - Còrdova, Andalusia, 1669) Bisbe de Ciudad Real. El comte-duc d'Olivares l'envià el 1640 a supervisar les operacions de les tropes castellanes a Catalunya. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alaric (Catalunya, s. IX) Comte d'Empúries, devers el 843. S'emparà efímerament del comtat en lluita amb Sunyer I, el comte legítim nomenat pel rei franc Lluís el Piadós. El seu govern durà poc, en un període ple de confusió i de violència per al comtat, que aviat cauria en mans d'un altre usurpador, Guillem. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alarma i Tastàs, Salvador (Barcelona, 1870 – 1941) Decorador i escenògraf. Col·laborà amb Miquel Moragas. Féu els decorats per a diverses obres de Guimerà, Iglésias i Gual, i per a les òperes (especialment wagnerianes) representades al Liceu de Barcelona. Es dedicà també a la decoració de locals i interiors (cafè La Luna, Teatre Poliorama, ball La Paloma, etc.). 53 ILLES BALEARS - MUNICIPI
54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Alaró, castell d' (Alaró, Mallorca Septentrional) Antiga fortificació, construïda al cim del puig d'Alaró (822 m alt) 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Alarona (Mataró, Maresme) Un dels nom de la ciutat durant l'alta edat mitjana. 56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Alart, Julià Bernat (Vinçà, Conflent, 1824 – 1880) Historiador. Arxiver de l'arxiu departamental de Perpinyà. Fou assessor del govern francès sobre els límits fronterers que divideixen la Cerdanya. Entre les seves obres d'investigació històrica sobre el Rosselló i la Cerdanya destaca Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868), Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et proprietés communales du Roussillon et Cerdagne (1878), Cartulaire Roussillonnais (1880). És autor també del recull Documents sur la langue catalane (1881) i de diversos articles de lingüística catalana, publicats a la “Revue des Langues Romanes”, també publicà un diccionari de català medieval, inèdit. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - MUNICIPI
59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alàsquer (Alberic, Ribera Alta) Despoblat, a la plana de regadiu situada entre el Xúquer i el riu dels Ullals, prop de la vila de Massalavés. La seva primera església fou fundada el 1343 com a dependència d'Alzira, la qual fou erigida en parròquia (Sant Pere) el 1574. El 1609, amb l'expulsió dels moriscs, quedaren despoblats els 115 focs de qué constava. El 1612 fou repoblat amb 45 nous veïns (el 1646 en tenia encara 30). La guerra contra Felip V i l'alta mortalitat provocada pels arrossars (paludisme) foren l'origen del despoblament definitiu durant el s. XVIII (la cura d'ànimes fou suprimida el 1781). 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alauar (la Vall de Laguar, Marina Alta) Veure> Laguar. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alavanya, Albert d' (País Valencià, s. XIII) Jurista, possiblement doctor per Bolonya. Conseller de Jaume I (1268), primer comentarista dels Furs i defensor del dret indígena contra els partidaris de l'aplicació dels drets canònic i romà. Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae, conservats en manuscrits. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alavedra
i Comas, Montserrat (Terrassa,
Vallès Occidental, 1945 – Barcelona, 1991)
Soprano. Especialista en lied, estudià a
Barcelona amb Jaume Padrós i Jordi
Torra, Madrid i Salzburg, i amb poc més de 20 anys començà a actuar professionalment i aconseguí nombrosos èxits a Viena sota la direcció de B. Paumgartnes i K. Böhm. Féu recitals arreu del món i enregistraments discogràfics on s'aprecia la bellesa del seu 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alavès, Josep (Barcelona, 1913 - ) Pintor. Resideix generalment a Alacant. La seva producció té un caràcter ingenuïsta que li confereix un especial atractiu. 66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alba (València, Horta) Antiga alqueria, situada entre Patraix i Paiporta. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Alba (Catalunya) Nom romà d'un riu de la costa nord, prop de Rhode (Roses). Sembla correspondre a la Muga. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alba, coll de l' (Tortosa, Baix Ebre) Depressió, a la serra del coll de l'Alba, per on passa l'antic camí de Tarragona a Tortosa. En un dels cims de la serra hi ha la creu del coll de l'Alba (382 m alt) (santuari del Coll de l'Alba). 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albà, l' (Aiguamúrcia, Alt Camp) Antic municipi (797 m alt), agregat el s. XIX a l'actual, S'estén a l'esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus. El nucli primitiu és anomenat l'Alba Vell (o de Dalt); centrat pel castell i l'antiga església parroquial de Santa Maria d'Albà (actualment enrunats), està aturonat i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme: Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia. La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo; per aixó aquest agrupament és conegut amb el nom de l'Alba Nou (o de Baix). 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alba, Leocàdia (València, 1866 – Madrid, 1952) Actriu. Obtingué gran renom a l'escena castellana (actuà molts anys al teatre Lara de Madrid) amb obres d'Arniches, Benavente, etc, i que fou el primer nom d'una dinastia d'actors que encara continua actualment. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alba, Maria (Barcelona, 1910 - ) Actriu (pseudònim de Maria Casajuana). Entre el 1927 i el 1935 treballà a Hollywood, com a protagonista de les versions castellanes de films nord-americans. 73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Alba, pic d' (Benasc, Alta Ribagorça) Pic (3.100 m alt), el més occidental dels grans cims de la Maladeta; vers el sud-est es troben el pic de la Dent d'Alba (3.114 m) i el coll d'Alba (3.075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta. Al nord-oest, a la capçalera de la vall d'Alba, ampla vall suspesa d'origen glacial, es troben els estanys d'Alba i a l'est, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d'Alba. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alba, Víctor Pseudònim de l'escriptor i polític Pere Pagès i Elies. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Alba del Vallès (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albacar, l' (Benimarfull, Comtat) Despoblat, situat a la part meridional del terme. Al s. XVI era un caseriu amb quatre focs de cristians vells que fou agregat, el 1574, a la nova parròquia de Benimarfull. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albacar, Pere (València, s. XIX) Ebenista destacat. Fou deixeble de Joan Caselles. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albacar, Salvador (València, s. XIX) Ebenista. Fill de Pere. Fou un dels moblistes més destacats de la seva època. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albadars, els (la Serra d'En Galceran, Plana Alta) Caseriu, situat a l'esquerra de la rambla Carbonera. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albadellet (Vilafranca de Bonany, Mallorca Oriental) Possessió, situada entre aquesta vila i Manacor. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albagés, l' (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Caseriu, situat als contraforts septentrionals de Penyagolosa. 83 CATALUNYA - MUNICIPI
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
86 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Albaida, batalla d' (Albaida, Vall d’Albaida, 25/jul/1836) Ofensiva que tingué lloc durant la Primera Guerra Carlina, llançada pel guerriller Quílez sobre Xàtiva i Albaida. Des de la base de Xelva, centre d'operacions de les partides carlines sobre l'Horta i la Ribera. Fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo. 87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Albaida, marquesat d' (País Valencià) Jurisdicció senyorial, atorgada el 1605. Comprenia la vila -actualment ciutat- d'Albaida i els pobles d'Atzeneta d'Albaida, Aljorf, Benissoda, Carrícola, Bufalí, Otos i el Palomar. La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, arran del seu matrimoni amb Elionor d'Aragó. El quart comte, Cristòfor Milà d'Aragó i de Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d'Aragó i Bellvís de Montcada obtingué, el 1771, la grandesa d'Espanya. En morir sense fills, s'originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M. Milà d'Aragó, tercer nebot-nét del primer titular del marquesat. Aquest morí també sense fills, i un segon plet acabà amb la sentència del 1806, a conseqüència de la qual passà a ésser setè marquès el mariscal de camp Joaquim de Pedro i Llorenç. Finalment, també aquest morí sense fills, i per una altra sentència del 1829, confirmada el 1842, fou vuitè titular Francisco de Paula de Orense y Rábago, sisè nét del primer marquès. El succeí el seu fill José M. de Orense, cèlebre polític republicà. El títol passà als Orellana-Pizarro, marquesos de La Conquista i, recentment, als Pérez de Herrasti, comtes d'Antellon. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albaida, riu d' (País Valencià) Riu (52 km) entre Albaida (Vall d’Albaida) i Castelló de la Ribera (Ribera Alta), afluent de la dreta del riu Xúquer, que neix al vessant septentrional de la serra de Benicadell. Corre en direcció sud-nord, travessant la vall homònima i regant l'horta de Xàtiva. Els seus afluents més importants són els de l'esquerra: Clariano, Cànyoles i de Barxeta. Aprofitament agrícola gràcies a les sèquies derivades, entre les quals destaca la sèquia comuna de l'Énova. 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albaida, s' (es Mercadal, Menorca) Possessió, a l'est de la vila, tocant al terme d'Alaior, situada prop del puig de s'Albaida (184 m alt). 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albaida, vall d' (País Valencià) Veure> la Vall d'Albaida. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albalat, Andreu d' (País Valencià ? , s. XIII – s. XIV) Frare dominicà. Es desconegut el seu probable parentiu amb el prelat homònim, que potser fou oncle seu. Era confessor de la reina Blanca d'Anjou, primera muller de Jaume II. Inclinà Blanca a seguir les doctrines espiritualistes concebudes pel famós metge i moralista Arnau de Vilanova. Aquestes doctrines arribaren a exercir gran influència a la Cort, per bé que, absent Vilanova i morta Blanca, el rei se n'apartaria poc abans de que fossin declarades herètiques. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albalat, Andreu d' (País Valencià ? , s. XIII – Viterbo, Itàlia, 1277) Bisbe de València (1248-76). Dominic. Confessor de Jaume I el Conqueridor. 97 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Albalat, comtat d' (País Valencià) (o d'Albalat dels Sorells) Jurisdicció senyorial, creada el 1626. Comprenia la vila d'Albalat dels Sorells. La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats. El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491. El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d'Aguiló, fundà el vincle agnatici d'Albalat el 1500. el besnét d'aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albalat, Pere d' (Catalunya ?, s. XII – Tarragona, 1251) Eclesiàstic. Bisbe de Lleida (1236-37) i arquebisbe de Tarragona (1238). Germà d'Andreu. 99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Albalat d'Altea (Altea, Marina Baixa) Antiga alqueria. És esmentada ja el 1272. 100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
102 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
103 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albalat de Pardines (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa) Altre nom de la vila. 105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albalat de Segart (Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre) Nom tradicional de la vila. 106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Albalat i Segart, baronia d' (Camp de Morvedre) Antic feu. Antiga senyoria de l'abadia de Fontclara (Llenguadoc), passà als Blanes (1434) i als Vila-rasa (1526); el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles. Més tard passà als Saavedra, comtes de l'Alcúdia. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albanell, Galceran (Catalunya ? , s. XVI) Cònsol a l'illa de Xiu (Quios), possessió genovesa a la mediterrània oriental que en un temps fou base naval de la Companyia catalana a Orient. L'illa tenia gran importància comercial per posseir el monopoli del màstic. Albanell hi residí fins al 1566, any en què Xiu caigué en poder dels turcs. Fou segurament el darrer cònsol català en aquella part de la Mediterrània. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albanell, Jeroni (Barcelona, s. XV – 1504) Advocat i funcionari reial. Cap del monopoli d'abastament de la carn de Barcelona i advocat de la Generalitat. Col·laborador de Ferran II, fou nomenat lloctinent de Mallorca (1491), regent de la conselleria de Catalunya (1491-94), i del consell suprem d'Aragó (1494-1504). Per la seva condició de ciutadà honrat barceloní i funcionari reial, Ferran II li encomanà, juntament amb Jaume Destorrents, la redacció del privilegi d'insaculació del consell de Barcelona. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albanell, l' (Malla, Osona) Veïnat, situat a les vores del Gurri, prop de l'aiguabarreig amb la riera de Tona. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albanell i Tortades, Josep (Vic, Osona, 25/des/1945 - ) Escriptor. El 1973 guanyà el premi Víctor Català amb Les parets de l'insomni, el 1974 el Sant Jordi amb Pinyol tot salivat (publicat el 1975 amb el títol Calidoscopi sentimental), el 1976 el Joaquim Ruyra, amb El barcelonauta, i el Manacor, amb Qualsevol-cosa-ficció, i el 1978 el Crítica Serra d'Or de novel·la, amb Ventada de Morts (Habitants de la nit), a més de moltes més novel·les i narracions. Fou membre i un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs, i amb el pseudònim de Joles Sennell ha escrit novel·les i contes juvenils, com: Ara us n'explicaré una (1980), inclós a la llista d'honor del premi Internacional Andersen, La rosa de Sant Jordi (1988, guardonat el 1990 amb el premi Nacional de Literatura Infantil), etc. Col·laborador de "Cavall Fort", "Tretze-vents" i "Rodamon". 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - MUNICIPI
114 CATALUNYA - HISTÒRIA Albanyà, monestir d' (Albanyà, Alt Empordà) Antic monestir (Sant Pere d'Albanyà), erigit segurament a l'indret de l'actual església parroquial d'Albanyà. Fundat per l'abat Dòmnul, amb llicència del comte-marquès Rampó, rebé, el 844, un diploma de Carles el Calb. L'any 869 ja havia estat unit al monestir d'Arles (Vallespir). 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albarca (Cornudella de Montsant, Priorat) Poble (815 m alt), en procès de despoblament. Esta emplaçat sobre el coll d'Albarca (774 m alt), unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s'adreça a Prades. A l'època musulmana hi havia hagut un castell; la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d'Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII. 116 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albarca (Artà, Mallorca Oriental) Possessió, a uns 3 km de la torre des Matzocs (anomenada també torre d'Albarca), emplaçada a la costa davant del faralló d'Albarca. 117 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albarca, clot d' (Escorca, Mallorca Septentrional) Vall, a les serres de Llevant, situada a la capçalera del torrent de Lluc. Entre d'altres, hi ha la possessió d'Albarca, molt propera al monestir de Lluc. 118 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albareda, Joaquim (Catalunya, s. XVI - s. XVII) Pintor. Actiu a la comarca de Vic al començament del s. XVII, ja que el 1603 contractà la pintura del retaule de Cabrera. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albareda, Marcià (Catalunya, s. XVII) Compositor. Fou mestre de capella a la Seu d'Urgell i a la catedral de Barcelona. Es conserven algunes obres seves de text religiós. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albareda i Ramoneda, Anselm (Barcelona, 1892 – 1966) Historiador, bibliotecari i cardenal. Ordenat el 1913, es doctorà en teologia a Roma i amplià estudis a Friburg (1921-24). Arxiver del monestir de Montserrat, els seus estudis es dedicaren a la història d’aquest: La impremta de Montserrat. Segles XV i XVI (1919), Bibliografia dels monjos de Montserrat. Segle XVI (1928), L'abat Oliba, fundador de Montserrat (1931), Història de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933), etc. Nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana el 1936, fou cardenal el 1962. Fundà "Analecta Montserratensia" (1917) i "Catalonia Monastica" (1926), publicacions de l'abadia de Montserrat. 122 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albarells (Argençola, Anoia) Poble (610 m alt), en procés de despoblament, situat dalt d'un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida. Al final del s. XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya. 123 CATALUNYA - HISTÒRIA Albarés (Lleida, Segrià) Despoblat, antic poble de contribució d'aquesta ciutat. És d'origen pre-ibèric i es troba en una eminència del terreny al pla de Vilanoveta, sector del pla de Lleida a l'esquerra del Segre. 124 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Albaret, mas d' (Toès, Conflent) Masia (1.358 m alt), situada damunt la riba dreta de la Tet. Era una possessió de Cuixà, esmentada ja a l'acta de fundació d'aquest monestir, del 879. 125 CATALUNYA - GEOGRAFIA
126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albarracín, Severí (Espanya ? , s. XIX – Barcelona, 1878) Dirigent anarquista. Fou mestre d'escola i milità a l'Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista. Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873). Participà en els fets d'Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d'un militant anarquista de Barcelona). Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albarran, Joaquim (Catalunya, 1860 - França ?, 1912) Metge. Cursà la carrera a Barcelona, però exercí a França. S’especialitzà en urologia i introduí noves tècniques en les operacions de ronyó. Descobrí la colibacilúria, coneguda avui amb el nom de malaltia d’Albarran. Millorà el citoscopi. 128 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albarranch i Blasco, Vicent (Elx, Baix Vinalopó, 1898 - Granollers, Vallès Oriental, 1939) Pintor. Residí a Granollers. Destacà com a paisatgista. Té algunes teles al Museu d'Art Modern de Barcelona. 129 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albasset (Sagunt, Camp de Morvedre) Despoblat, a la vall de Segó, el lloc havia desaparegut ja al s. XV i el seu nom s'ha conservat com a partida de l'horta morvedrina. 130 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA albat, dansa de l' (País Valencià) Costum de la tradició funerària de les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, on ha persistit fins a l'actualitat el costum de fer ballar la jovenalla en vetllar el cadàver d'un infant o albat. La dansa de l'albat es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia "per la de l'u" de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel. Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori (Albaida, Valldigna) i del mortitxol (Alacant). 131 CATALUNYA - MUNICIPI
132 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albatàrrec, mestre d' (Catalunya, s. XV) Pintor. Documentalment hom comprovà que les obres que li eren atribuïdes foren pintades per Jaume Ferrer I. 133 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
134 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Albatera, comtat d' (Albatera, Baix Segura) Jurisdicció senyorial, creada el 1628. La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull. El 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d'Albatera. El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arròspide.
Anar
a: [ Al ] [ Alad ] [
Alao ] [ Alba ] [ Albai
]
[ Albanell i ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Alacant
(
Alacant,
horta d' (
Alacant,
província d'
(
Alaior
(
Alamús,
els (
Alaquàs
(
Alaró
(
Alàs
i Cerc (
Alavedra
i Moner, Macià (
Alavedra
i Segurañas, Joan (
Albagés,
l' (
Albaida
(
Albaigés i Riera, Joan
Albalat
de la Ribera (
Albalat
dels Tarongers (
Albanyà
(
Albatera
(