|
|
|
Anar a: [ Llat ] [ Llauri ] [ Llavaneres ] [ Lle ] [ Lledo ] [ Lleida ] És bo, en les llengües, remuntar-se sovint a les fonts i donar als mots el seu sentit físic i primitiu. (Joseph Joubert) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llat, estany (Alta Cerdanya) Estany de la capçalera de la vall d'Angostrina, a l'oest de la Bullosa, l'emissari del qual és el Mesclant d'Aigües. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llatas i Agustí, Àlvar (Lleida, 1872 – Barcelona, 1914) Enginyer industrial 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llates, les (Terrassa, Vallès Occidental) Barri obrer i perifèric de la ciutat 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llates i Serrat, Rossend (Barcelona, 1899 – 1973) Escriptor, compositor i crític musical 5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llatzeret, illa des (Maó, Menorca) Illa a la boca del port. Fou península fins al 1900, data en què fou construït el canal de Sant Jordi. Rep el nom d'un llatzeret edificat al s. XVIII. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauder i de Camín, Manuel de (Argentona, Maresme, 1789 – Madrid, 1851) Militar i polític. Capità general de Catalunya (1832), i ministre de la Guerra (1834-35), es declarà fidel a Isabel II i rebutjà atacs dels carlins. Va morir a Madrid, on vivia des que el 1845 havia estat nomenat senador vitalici. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauder i de Dalmases, Lluís Maria de (Barcelona, s XIX – 1904) Polític i periodista carlí. Besnebot del general Llauder. Dirigí "El Criterio Católico", "La Convicción". Fundador d'"El Correo Catalán" (1876), del qual fou propietari i director. També fundà "La Hormiga de Oro". Publicà alguns opuscles d'intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869). El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898). 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llaudet, colònia (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Colònia tèxtil 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaugé, Fèlix (Barcelona, 1932 - ) Escriptor. És autor de les novel·les Depósito de cadáveres i Los cimarrones. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauger, Gaspar (Canet de Mar, Maresme, s XIX – Barcelona, 1904) Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Barcelona. Publicà diversos escrits de caràcter religiós. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauradó, Josep Garcia Veure> Garcia i Llauradó, Josep. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauradó i Fàbregas, Andreu (Reus, Baix Camp, 1840 – Barcelona, 1899) Enginyer 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauradó i Mariscot, Martí (Barcelona, 1903 – 1957) Escultor. Féu el seu aprenentatge amb Borrell i Rebull. Exposà per primera vegada, a Barcelona, el 1929. Obtingué diversos premis importants. Conreà també el dibuix. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauradó i Rodon, Francesc (Reus, Baix Camp, 1865 - ? , s. XX) Polític, escriptor i pintor 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaurador i de Saserra, Josep (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Polític i notari 18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llaurí, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, concedida el 1437 21 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Llauró (Rosselló) Municipi: 8,34 km2, 320 m alt, 270 hab (1999) 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llausàs i Mata, Josep (Barcelona, 1817 – 1885) Literat i filòleg. Fou professor de francès i d'italià a les Escoles Pies. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Traduí novel·les i poemes, i dues obres didàctiques per a l'ensenyament del francès. 23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llauset, vall de (Montanui, Alta Ribagorça) Vall del Pirineu axial, a l'antic terme de Bono, a la vall de Barravés, que s'inicia al peu del pic de vall Hiverna, i s'estén en direcció nord-oest - sud-est, seguint el curs del riu de Llauset, afluent de la Noguera Ribagorçana, entre els vessants septentrionals de la serra de Llauset i la collada de Salines, i al sud del pic de Sarronera. S'ha aprofitat l'estany de Llauset, d'origen glacial, per a la instal·lació d'una central elèctrica. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llavador, el (Gandia, Safor) Barri del Grau 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Llavaner (Toses, Ripollès) Despoblat 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavanera (Pardines, Ripollès) Veïnat 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavanera (Serinyà, Pla de l'Estany) Veïnat. 29 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavanera, la (Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya) Afluent dretà del Segre, entre les dues comarques 30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llavanera, torrent de la (Perpinyà / Ribesaltes, Rosselló) Afluent dretà de l'Aglí, entre els dos municipis 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llavanera i Miralles, Marià (Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 1890 – 1927) Pintor 32 CATALUNYA - HISTÒRIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llavaneres, Joaquim Maria de (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1852 – Barcelona, 1923) Frare caputxí 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Llavaneres de Montalt (Sant Vicenç de Montalt, Maresme) Nom adoptat el 1937 per al municipi 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavaners (Soriguera, Pallars Sobirà) Masia i antiga quadra, a l'esquerra del riu del Cantó, aigua avall del poble. 36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llavarco, el (Fórnols de Matarranya, Matarranya) Gran font i safareig. 37 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Llavassui (Peralta de la Sal, Llitera) Antic poble de l'antic municipi de Gavasa 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaveria i Hertzberg, Josep (Barcelona, s. XIX – Marroc, 1908) Diplomàtic 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaverias i Labró, Joan (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1865 - Lloret de Mar, Selva, 1938) Pintor 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavina, la (Centelles, Osona) Veïnat (o el Carrer del Mas), al sud-est de la vila. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llavina, Miquel (o Llavínia) (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Escultor 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavinera (Olvan, Berguedà) Veure> Sant Martí de Llavinera 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavinera, la (Sant Pere Sallavinera, Anoia) Poble (723 m alt) 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleal i Galceran, Coloma (Ceuta, 1/abr/1944 - ) Escriptora. Resideix a Badalona (Barcelonès). És llicenciada en filosofia i lletres i ciències humanes de Tolosa de Llenguadoc. El seu remarcable poema Plany a quatre veus obtingué l'Englantina dels Jocs de la Llengua Catalana de 1965, celebrats a París, ciutat on, el 1967, fou editat un recull de les seves poesies, animades de ressons reivindicatius que han estat assenyalats amb elogi. 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llebeig, cap de (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Cap de la costa septentrional de Cabrera 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lleberola, la (Fraga / Mequinensa, Baix Cinca) Congost de l'Ebre, entre els dos municipis 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llebià, Pere de (o de Llibià) (València, a 1276 - València ?, d 1324) Cavaller i ciutadà 51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llebrers (Bellestar de la Frontera / Caladroer, Rosselló) Veïnat, entre els dos pobles 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llebrers (Caçà de la Selva, Gironès) Veïnat, al nord de la vila 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llebrés, Josep ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llebrés i Maporter, Joan (Illes Balears, s. XVIII) Economista 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llebro (Vilallonga de Ter, Ripollès) Veïnat 57 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llec (Estoer, Conflent) Masia i antic poble 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llecha i Sans, Jaume (Montblanc, Conca de Barberà, 1916 – Barcelona, 1970) Violinista 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llech-Walter, Renat (Perpinyà, 30/mar/1906 - 24/gen/2007) Escriptor. Ha estat president del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i fundador de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans. Ha publicat els opuscles Regards sur la littérature catalane i Cours d'initiation à la langue catalane (1967). 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llècua, la (Morella, Ports) Poble i dena (1.069 m alt) (o la Llàcova), al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat. L'església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lledesma, Manuel (València, s XVI) Poeta. Membre de l'Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Recogimiento (1591), on presentà nombroses poesies i discursos. És autor d'una Apología en defensa de la astrología (1599). 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Lledó, cala (Andratx, Mallorca Occidental) Cala de la costa oriental de sa Dragonera, que fa la funció de port de l'illa. És un dels llocs habitats i conreats. Hi ha restes de poblament de la cultura talaiòtica. 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lledó, el (Castelló de la Plana, Plana Alta) Santuari 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lledó, el (Valls, Alt Camp) Santuari de la ciutat on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge gòtica d'alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins. Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins. Actualment és parròquia. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lledó, Enric (País Valencià, 1913 - ) Pintor 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lledó, Josep Antoni ( ? , ? ) Abat de Poblet 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lledó, priorat de (Lledó d'Empordà, Alt Empordà) Canònica augustiniana, creada el 1089 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA
70 FRANJA PONENT - MUNICIPI Lledó d'Algars (Matarranya) Municipi: 15,44 km2, 460 m alt, 204 hab (1999) 71 CATALUNYA - MUNICIPI Lledó d'Empordà (Alt Empordà) Municipi: 13,59 km2, 197 m alt, 504 hab (1999) 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lledó i Carreres, Cristòfor (Barcelona ?, s. XVII - ? , s. XVIII) Militar i polític 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lledó i Matalí, Antoni ( ? , s. XVIII) Capità de la Coronela 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lledoner, el (Granollers, Vallès Oriental) Barri, situat al nord de la ciutat, a ambdós costats de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Fins al 1922 pertangué al municipi de les Franqueses del Vallès i a la parròquia de Corró d'Avall. Actualment forma un continu urbà amb el barri nou de Bellavista, de les Franqueses del Vallès. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA
76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llefià (Badalona, Barcelonès) Barri de la ciutat 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lleger (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Poble i antiga quadra, al sector sud-oriental del terme. L'església (Santa Marina) depèn de la de Sant Jaume. Hi ha restes d'una antiga torre de defensa. Pertangué, als s X i XI, als senyors de Castellet. Formà un municipi independent amb Llorenç del Penedès al s XIX (Llorenç i Lleger). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleget i Colomer, Màrius (Granollers, Vallès Oriental, 1919 - ) Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines. És autor de l'opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957). 79 CATALUNYA - MUNICIPI
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Lleida, bisbat de (Catalunya) Demarcació eclesiàstica 82 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lleida, casa de (Castellonroi, Llitera) Repartidor del canal de Pinyana 83 CATALUNYA - ART Lleida, catedral de (Lleida, Segrià) Temple principal del bisbat 84 CATALUNYA - ESPORT Lleida, Centre Excursionista de (Lleida, 1906 - ) Entitat esportiva i cultural. Participà d'un marcat caire cultural fonamentat en les recerques i les excursions científiques. Entre els seus presidents hi ha hagut algunes personalitats, com Magí Morera i Galícia. Els seus membres dugueren a terme una activitat intensa, especialment a la zona del Prepirineu, al coneixement del qual van contribuir notablement. El seu butlletí, d'aparició irregular, fou molt interessant pels treballs de divulgació folklòrica, amb aportacions de Valeri Serra; també publicà les actes i les deliberacions del Primer Congrés Excursionista de Catalunya (1911). A partir del 1958 han cobrat nova importància les seccions d'arqueologia, esquí, escalada i cinema. La seva important biblioteca manté una creixent activitat dins l'àmbit cultural lleidatà. 85 CATALUNYA - ESPORT Lleida, Club de Futbol de (Lleida, 1923 - ) Entitat esportiva 86 CATALUNYA - HISTÒRIA
87 CATALUNYA - ART Lleida, escola de (Lleida, s. XIII) Nom d'un estil de monuments arquitectònics 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleida, Joan Baptista ( ? , s, XVII – s. XVIII) Militar 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleida, Pere de ( ? , s. XIII) Frare dominicà 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lleida, pla de (Segrià) Subcomarca, també anomenada el Lleidatà o horta de Lleida, compresa en la depressió Central Catalana. S'estén al peu de les darreres plataformes de la Llitera, a la dreta del Segre, entre els 200 i els 400 m d'altitud. És una extensa plana en part al·luvial en què el Segre, que en constitueix l'eix central, i els seus afluents han dipositat un extens mantell d'arrossegalls després d'haver-la aplanada per l'erosió. La continuïtat de la plana només és alterada per l'aparició d'algun tossal aplanat, que en trenca la monotonia. Cap al centre de la plana, el Segre i els afluents hi han practicat una incisió d'un centenar de metres escassos de profunditat, on s'obre una àmplia vall escalonada per una graderia de terrasses on es localitzen els conreus d'horta. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA
92 CATALUNYA - HISTÒRIA Lleida, Regne de (Catalunya) Taifa (s. XI - 24/oct/1149). Desaparegut el califat cordovès (1031), Lleida i Tudela foren governades pel Sulayman ibn Hud, fundador d'una dinastia i acollidor del califa desterrat, Hisham III. L'any 1030 Sulayman conquerí Saragossa, i a la seva mort (1046) el seu fill Yusuf el succeí a Lleida, tributària del comte Ramon Berenguer I de Barcelona des del 1058. Aliat amb Ali ibn Muyahid de Dénia i les Balears, Yusuf combaté el seu germà Ahmad al-Muqtadir de Saragossa (1075); però al-Muqtadir conquerí Dénia (1076) i Lleida. Tortosa i Dénia passaren al fill d'aquest, al-Mundir (1081), que s'enfrontà al seu germà Yusuf, sobirà de Saragossa. El Cid defensava Yusuf, mentre que Sanç Ramírez de Navarra-Aragó i Berenguer Ramon II de Barcelona protegien al-Mundir, que obtingué Xàtiva (1086) i tractà de foragitar al-Qadir de València davant l'oposició del Cid. Mort al-Mundir, el succeí (1090) el seu fill Sulayman, a qui els almoràvits arrabassaren tots els dominis. El darrer reietó saharià, al-Muzaffar, lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell. 93 CATALUNYA - ESPORT Lleida, Unió Esportiva de (Lleida, 1939 - ) Entitat esportiva dedicada a la pràctica del futbol. Els seus antecedents són el Club de Futbol Lleida (1923), el Club Esportiu Joventut (1930) i l'Agrupació Esportiva Lleida (1935). Ha jugat ocasionalment en la primera divisió del futbol espanyol. Els jugadors vesteixen samarreta blava i pantalons blancs. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Lleida, vegueria de (Catalunya) Demarcació administrativa, creada el s. XIV 95 EUROPA - BIOGRAFIA Lleïr ( ? , s. V – s. VI) Eclesiàstic 96 ILLES BALEARS - POLÍTICA Lleis Palatines (Illes Balears, 1337) Conjunt de disposicions
Anar
a: [ Llat ]
[ Llauri ] [ Llavaneres ]
[ Lle ] [ Lledo ]
[ Lleida ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Lleida