(1)
SITUACIÓ: Andorra
- Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent -
L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona
catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià
(2)
TIPUS: Art - Biografia
- Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història
- Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques
- Política - Revistes i publicacions diverses - Varis
Aquesta
pàgina: [ Tarr ]
[ Tarrago i F ] [ Tarragona,
R ]
[ Tarrega ] [ Tarres ]
[ Tarte ]
Des de
Tarra
fins a Tatzó
d'Avall
|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Tarra
Barri, a l'oest de la ciutat de Sueca (Ribera
Baixa)
|
V |
G |
|
2
|
Tarrach,
Josep
(Catalunya, s. XIX – Barcelona, s. XX)
Marbrista |
C |
B |
|
3
|
Tarrach
i Barribia, Àngel
(Barcelona, 1890 - Cuernavaca, Mèxic, 1979)
Escultor |
C |
B |
|
4
|
Tàrraco
Ciutat romana, corresponent a l'actual Tarragona (Tarragonès) |
C |
H |
|
5
|
Tarraconense,
convent jurídic
Convent jurídic de la Província Citerior, a Catalunya |
C |
H |
|
6
|
Tarraconense,
la
Província romana que aglutinava gran part dels Països Catalans |
P |
H |
|
7
|
Tarraconense,
província eclesiàstica
Demarcació territorial de Catalunya |
C |
H |
|
8
|
Tarradell
i Mateu, Miquel
(Barcelona, 1920 – 1995)
Arqueòleg i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i doctorat per la de Madrid (1949). Fou catedràtic d'arqueologia de les
universitats de València i Barcelona. Membre de
l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Academia de la Historia de Madrid, assessor del Consell d'Arqueologia de la
Generalitat de Catalunya i president del Club Ramon
Muntaner. Participà en nombroses excavacions arqueològiques a Catalunya,
País Valencià i al nord d'Àfrica, i la seva extensa obra historiogràfica es compta entre les més destacades sobre arqueologia catalana. És formada, entre d'altres, pels llibres:
Lixus, historia de la ciudad (1959), el volum Prehistòria i antigüitat de la
Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila (1961),
Les arrels de Catalunya (1962), dins la sèrie "Biografies Catalanes", dirigida per
Jaume Vicens i Vives, La fundació de la ciutat de València (1962),
Les ciutats romanes dels Països catalans i, en col·laboració, Pollentia
I (1977) i II (1978), Historia de Alcudia (vol I, 1978) i
Historia de España (vol I, 1980). L'any 1977 li fou atorgat el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes. |
C |
B |
|
9
|
Tarradellas,
pla
Veure >Decrets de s'Agaró |
C |
P |
|
10
|
Tarradellas
i Joan, Josep
(Cervelló, Baix Llobregat, 1899 – Barcelona, 1988)
Polític |
C |
B |
|
11
|
Tarragó,
Llorenç
( ? , s. XVII)
Pintor i frare benedictí |
C |
B |
|
12
|
Tarragó,
Pere B.
Nom amb que fou conegut el periodista Bohigas
i Tarragó, Pere |
C |
B |
|
13
|
Tarragó
i Ballús, Josep Maria
(Vilanova del Camí, Anoia, 1906 -
la Garriga, Vallès
Oriental, 1985)
Publicista. Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l'Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que es secularitzà després de la guerra civil. Periodista, signant
Víctor Montserrat, fou corresponsal a Espanya de "La Crois" i "L'Aube" i denuncià amb gran ressó l'estat dels camps de concentració franquistes. Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s'establí a París, on publicà
Le drame d'un people incompris (1937), sobre els bascs. Hi fundà l'editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals. Establert a Madrid vers el 1970, dirigí "Documentación Española Contemporánea".
|
C |
B |
|
14
|
Tarragó
i Corcelles, Ferran
(Lleida, 1830 – Madrid, 1910)
Escultor |
C |
B |
|
15
|
Tarragó
i Fàbrega, Renata
(Barcelona, 1927 - )
Guitarrista |
C |
B |
|
16
|
Tarragó
i Pons, Gracià
(Salamanca, Castella, 1892 – Barcelona, 1973)
Guitarrista |
C |
B |
|
17
|
Tarragó
i Viladoms, Miquel A.
(Barcelona, 1908 - )
Arquitecte |
C |
B |
|
18
|
Tarragona
Municipi i capital del Tarragonès: 62,2 km2, 69 m alt, 113.016 hab
(1999) |
C |
M |
|
19
|
Tarragona
Despoblat, al sud-oest de la vila de Guadassuar
(Ribera Alta). |
V |
G |
|
20
|
Tarragona,
arquebisbat de
(Catalunya)
Demarcació de l'església catòlica |
C |
G |
|
21
|
Tarragona,
Berenguer de
( ? , v 1149 – v 1175)
Noble |
C |
B |
|
22
|
Tarragona,
catedral de
Temple de la ciutat de Tarragona (Tarragonès) |
C |
G |
|
23
|
Tarragona,
comtat de
(Catalunya, ? - ? )
Nom del territori i ciutat de Tarragona |
C |
H |
|
24
|
Tarragona,
corregiment de
(Catalunya, 1716)
Demarcació administrativa |
C |
H |
|
25
|
Tarragona,
Fèlix Maria de
(Tarragona, 1905 – 1937)
Escriptor i frare caputxí. Amb el pare Martí de Barcelona féu la transcripció i preparà l'edició del tercer volum del
Terç del cristià de Francesc Eiximenis (1932). El seu nom en el segle era Ramon Icart i Leonila. |
C |
B |
|
26
|
Tarragona,
Guillem de
( ? , v 1120 - Tortosa, Baix Ebre, 1168)
Fill hereu del normand Robert Bordet |
C |
B |
|
27
|
Tarragona,
Guillem de
(Tarragona, ? - ? )
Fill i hereu de Guillem |
C |
B |
|
28
|
Tarragona,
província de
Demarcació administrativa d'Estat espanyol |
C |
G |
|
29
|
Tarragona,
regió de
Regió del sud de Catalunya |
C |
G |
|
30
|
Tarragona,
Robert de
Veure> Bordet,
Robert |
C |
B |
|
31
|
Tarragona,
Robert de
( ? , ? – Illes Balears, ? )
Fill de Robert Bordet |
C |
B |
|
32
|
Tarragona,
vegueria de
Antiga demarcació administrativa de Catalunya |
C |
H |
|
33
|
Tarragona,
vescomtat de
(Catalunya, 1055)
Títol concedit a Bernat Amat (I) de Claramunt |
C |
H |
|
34
|
Tarragona
i Corbella, Eduard
(Balaguer, Noguera, 1917 - Barcelona, 29/mar/2007)
Industrial i polític |
C |
B |
|
35
|
Tarragonès,
el
Comarca de Catalunya, 317,0
km2, 175.038 hab (1999), capital: Tarragona |
C |
O |
|
36
|
Tarrassó,
Casimir
Veure> Martínez
i Tarrassó, Casimir |
C |
B |
|
37
|
Tarrats
i Bou, Francesc
(Badalona, Barcelonès, 1951 - )
Museòleg i arqueòleg |
C |
B |
|
38
|
Tarraula
Caseria del mun. de Xàbia (Marina Alta) |
V |
G |
|
39
|
Tarré
i Draper, Francesc de
(Barcelona, 1878 – Catalunya, s. XX)
Publicista |
C |
B |
|
40
|
Tarré
i Sans, Joan
(Canet de Mar, Maresme, 1882 - París, França, 1969)
Eclesiàstic i historiador |
C |
B |
|
41
|
Tarré
i Sans, Josep
( ? , 1884 - Vilassar de Mar, Maresme, 1957)
Eclesiàstic i historiador liturgista |
C |
B |
|
42
|
Tarré
i Tarré, Emili
( ? , s. XIX – s. XX)
Ornitòleg |
C |
B |
|
43
|
Tàrrega
Municipi i capital de l'Urgell: 88,2 km2, 373 m alt, 12.259 hab
(1999) |
C |
M |
|
44
|
Tàrrega,
concòrdia de
(Tàrrega, Urgell, 21/gen/1236)
Conveni entre Jaume I de Catalunya-Aragó i
Ponç de Cabrera, que fou reconegut comte
d'Urgell. El rei retingué en franc alou la ciutat de Lleida i la vila de
Balaguer. |
C |
H |
|
45
|
Tàrrega,
Francesc
(Xàtiva, Costera, s. XVIII - ? , s. XVIII)
Guerriller |
V |
B |
|
46
|
Tàrrega,
Francesc Agustí
(València ?, 1554/56 – 1602)
Dramaturg i poeta |
V |
B |
|
47
|
Tàrrega,
Gabriel
(Tàrrega, Urgell, s. XV - ? , s. XVI)
Metge |
C |
B |
|
48
|
Tàrrega,
Joan
(Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1834)
Cantant i eclesiàstic |
V |
B |
|
49
|
Tàrrega,
Lluís
(Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733)
Religiós jesuïta |
V |
B |
|
50
|
Tàrrega,
Pere de
( ? , s. XII – s. XIII)
Noble |
C |
B |
|
51
|
Tàrrega,
Pere de
( ? , ? )
Secretari de Pere III el Cerimoniós |
C |
B |
|
52
|
Tàrrega,
Ramon de
(Tàrrega, Urgell, 1310 – Barcelona, 1371)
Convers jueu |
C |
B |
|
53
|
Tàrrega,
Ramon de
(Lleida, s. XIII - ? , 1331)
Cavaller |
C |
B |
|
54
|
Tàrrega,
vegueria de
(Catalunya)
Antiga demarcació administrativa |
C |
H |
|
55
|
Tàrrega
i Eixea, Francesc
(Vila-real, Plana Baixa, 1852 – Barcelona, 1909)
Guitarrista i compositor |
V |
B |
|
56
|
Tàrrega
i Salvador, Joan
(Xàtiva, Costera, s. XVII - ? , s. XVIII)
Militar |
V |
B |
|
57
|
Tàrrega
i Sanz, Josep
(Sorita, Ports, s. XVII - ? , s. XVIII)
Prelat |
V |
B |
|
58
|
Tàrrega
i Viladoms, Ricard
(Barcelona, 1904 – 1999)
Pintor |
C |
B |
|
59
|
Tarrés
Municipi de les Garrigues: 13,03 km2, 578 m alt, 104 hab (1999) |
C |
M |
|
60
|
Tarrés
( ? , s. XIX – Barcelona, s. XIX)
Terrisser |
C |
B |
|
61
|
Tarrés,
Enriqueta
(Barcelona, 1937 - )
Soprano |
C |
B |
|
62
|
Tarrés,
Jeroni
(Barcelona ?, s. XIX - Wad-Ras, Marroc, 1860)
Proxeneta |
C |
B |
|
63
|
Tarrés,
ronda d'en
(Barcelona, 1847 – 1848)
Grup policial |
C |
P |
|
64
|
Tarrés
i Claret, Pere
(Manresa, Bages, 1905 – Barcelona, 1950)
Metge i eclesiàstic |
C |
B |
|
65
|
Tarrés
i Sánchez, Jordi
(Rellinars, Vallès Occidental, 1967 - )
Motociclista de trial |
C |
B |
|
66
|
Tarrida
y del Mármol, Fernando
(l'Havana, Cuba, 1861 - Londres, Anglaterra, 1915)
Anarquista |
U |
B |
|
67
|
Tarridas
i Barri, Josep Maria
(Sant Pol de Mar, Maresme, 1903 -
Madrid, 1992)
Compositor. Fou director de la Cobla Llevantina de Calella i de l'orfeó La Barretina de
Malgrat. Dins de la seva producció musical destaquen una opereta, una gran quantitat de sardanes, algunes cançons i temes per al cinema.
És l'autor del famós pasdoble Islas Canarias. |
C |
B |
|
68
|
Tarroges,
les
Caseria del mun. de Bellvís (Noguera) |
C |
G |
|
69
|
Tarroja
de Segarra
Municipi de la Segarra: 7,84 km2, 460 m alt, 179 hab (1999) |
C |
M |
|
70
|
Tarrós,
el
Poble (279 m alt) del mun. de Tornabous (Urgell) |
C |
G |
|
71
|
Tarròs,
Joan
(Catalunya, s. XVI - Poblet,
Conca de Barberà, 1602)
LIII Abat perpetu de Poblet
(1598-1602). Fou elegit a la mort del seu predecessor Francesc Oliver
de Boteller. Era ja vell en accedir al càrrec. Era mestre en teologia i havia estat rector del col·legi de Poblet a
Lleida. Reclamà de Felip
III, anant prop d'ell a Dénia, el lliurament a
Poblet de les restes de Sant Bernat d'Alzira i de les seves germanes, en atenció al fet que el sant fou monjo de
Poblet i arran de la segona invenció dels cossos dels màrtirs. No arribà a resoldre la qüestió. Fou succeït per
Simó Trilla. |
C |
B |
|
72
|
Tàrsia
Rizzari
(Sicília, Itàlia, s. XIV - ? , s. XV)
Dama |
U |
B |
|
73
|
Tartacó
Veure>
Serra
d'Almos, la (Tivissa, Ribera d'Ebre) |
C |
G |
|
74
|
Tartareu
Poble (538 m alt) del mun. de les Avellanes (Noguera) |
C |
G |
|
75
|
Tarter,
el
Caseria de la parròquia de Canillo (Andorra) |
A |
G |
|
76
|
Tartera
Llogaret del mun. de Das (Baixa Cerdanya) |
C |
G |
|
77
|
Tarumbes,
les
Caseria, al sud-est del terme del Pla del Penedès (Alt Penedès) |
C |
G |
|
78
|
Tascals
Antiga quadra del mun. de Botarell (Baix Camp) |
C |
G |
|
79
|
Tasis
i Marca, Rafael
(Barcelona, 1906 - París, França, 1966)
Escriptor i polític |
C |
B |
|
80
|
Tassi
(Catalunya, s. X)
Prohom i senyor de Peralada |
C |
B |
|
81
|
Tasso
i Goñalons, Lluís
(Maó, Menorca, 1817 – Madrid, 1880)
Impressor i editor |
B |
B |
|
82
|
Tasso
i Nadal, Torquat
(Barcelona, 1852 - Buenos Aires, Argentina, 1935)
Escultor |
C |
B |
|
83
|
Tasso
i Serra, Lluís
( ? , s. XIX – Barcelona, 1906)
Editor |
C |
B |
|
84
|
Tastavins,
el
Riu de la conca de l'Ebre, a la Franja de Ponent |
F |
G |
|
85
|
Tastu,
Antoni
(Perpinyà, 1818 – 1883)
Enginyer |
N |
B |
|
86
|
Tastu,
Josep
(Perpinyà, 1787 - París, França, 1849)
Impressor i erudit. Fill d'un impressor, amb qui col·laborà fins que s'establí a París, on féu d'editor i de periodista. Entrà en política, s'arruïnà i, retornat al
Rosselló, es dedicà a l'estudi de la llengua i la literatura pròpies. Deixà manuscrits interessants, avui a la Biblioteca Mazarine de París, i publicà
Mémoire sur la littérature catalane i la traducció Los
contrabanders (1833). (SC) |
N |
B |
|
87
|
Tastu
i Mundi, Pere
(Perpinyà, 1758 – 1822)
Impressor |
N |
B |
|
88
|
Tate,
Robert Brian
(Belfast, Irlanda del Nord, 1921 - )
Hispanista i catalanista |
U |
B |
|
89
|
Tato
Cumming, Gaspar
(Alacant, ? - )
Escriptor |
V |
B |
|
90
|
Tatzó,
vescomtat de
(Catalunya del Nort, s. XI)
Nom donat al vescomtat de Rosselló |
N |
H |
|
91
|
Tatzó
d'Amunt
Poble del mun. de Sant Andreu de Sureda (Vallespir) |
| |