1

2

1

Tarra  Barri, a l'oest de la ciutat de Sueca (Ribera Baixa)

V

G

2

Tarrach, Josep  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, s. XX)  Marbrista

C

B

3

Tarrach i Barribia, Àngel  (Barcelona, 1890 - Cuernavaca, Mèxic, 1979)  Escultor

C

B

4

Tàrraco  Ciutat romana, corresponent a l'actual Tarragona (Tarragonès)

C

H

5

Tarraconense, convent jurídic  Convent jurídic de la Província Citerior, a Catalunya

C

H

6

Tarraconense, la  Província romana que aglutinava gran part dels Països Catalans

P

H

7

Tarraconense, província eclesiàstica  Demarcació territorial de Catalunya

C

H

8

Tarradell i Mateu, Miquel  (Barcelona, 1920 – 1995)  Arqueòleg i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i doctorat per la de Madrid (1949). Fou catedràtic d'arqueologia de les universitats de València i Barcelona. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Academia de la Historia de Madrid, assessor del Consell d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i president del Club Ramon Muntaner. Participà en nombroses excavacions arqueològiques a Catalunya, País Valencià i al nord d'Àfrica, i la seva extensa obra historiogràfica es compta entre les més destacades sobre arqueologia catalana. És formada, entre d'altres, pels llibres: Lixus, historia de la ciudad (1959), el volum Prehistòria i antigüitat de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila (1961), Les arrels de Catalunya (1962), dins la sèrie "Biografies Catalanes", dirigida per Jaume Vicens i Vives, La fundació de la ciutat de València (1962), Les ciutats romanes dels Països catalans i, en col·laboració, Pollentia I (1977) i II (1978), Historia de Alcudia (vol I, 1978) i Historia de España (vol I, 1980). L'any 1977 li fou atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

C

B

9

Tarradellas, pla  Veure >Decrets de s'Agaró

C

P

10

Tarradellas i Joan, Josep  (Cervelló, Baix Llobregat, 1899 – Barcelona, 1988)  Polític

C

B

11

Tarragó, Llorenç  ( ? , s. XVII)  Pintor i frare benedictí

C

B

12

Tarragó, Pere B.  Nom amb que fou conegut el periodista Bohigas i Tarragó, Pere

C

B

13

Tarragó i Ballús, Josep Maria  (Vilanova del Camí, Anoia, 1906 - la Garriga, Vallès Oriental, 1985)  Publicista. Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l'Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que es secularitzà després de la guerra civil. Periodista, signant Víctor Montserrat, fou corresponsal a Espanya de "La Crois" i "L'Aube" i denuncià amb gran ressó l'estat dels camps de concentració franquistes. Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s'establí a París, on publicà Le drame d'un people incompris (1937), sobre els bascs. Hi fundà l'editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals. Establert a Madrid vers el 1970, dirigí "Documentación Española Contemporánea".

C

B

14

Tarragó i Corcelles, Ferran  (Lleida, 1830 – Madrid, 1910)  Escultor

C

B

15

Tarragó i Fàbrega, Renata  (Barcelona, 1927 - )  Guitarrista

C

B

16

Tarragó i Pons, Gracià  (Salamanca, Castella, 1892 – Barcelona, 1973)  Guitarrista

C

B

17

Tarragó i Viladoms, Miquel A.  (Barcelona, 1908 - )  Arquitecte

C

B

18

Tarragona  Municipi i capital del Tarragonès: 62,2 km2, 69 m alt, 113.016 hab (1999)

C

M

19

Tarragona  Despoblat, al sud-oest de la vila de Guadassuar (Ribera Alta).

V

G

20

Tarragona, arquebisbat de  (Catalunya)  Demarcació de l'església catòlica

C

G

21

Tarragona, Berenguer de  ( ? , v 1149 – v 1175)  Noble

C

B

22

Tarragona, catedral de  Temple de la ciutat de Tarragona (Tarragonès)

C

G

23

Tarragona, comtat de  (Catalunya, ? - ? )  Nom del territori i ciutat de Tarragona

C

H

24

Tarragona, corregiment de  (Catalunya, 1716)  Demarcació administrativa

C

H

25

Tarragona, Fèlix Maria de  (Tarragona, 1905 – 1937)  Escriptor i frare caputxí. Amb el pare Martí de Barcelona féu la transcripció i preparà l'edició del tercer volum del Terç del cristià de Francesc Eiximenis (1932). El seu nom en el segle era Ramon Icart i Leonila.

C

B

26

Tarragona, Guillem de  ( ? , v 1120 - Tortosa, Baix Ebre, 1168)  Fill hereu del normand Robert Bordet

C

B

27

Tarragona, Guillem de  (Tarragona, ? - ? )  Fill i hereu de Guillem

C

B

28

Tarragona, província de  Demarcació administrativa d'Estat espanyol

C

G

29

Tarragona, regió de  Regió del sud de Catalunya

C

G

30

Tarragona, Robert de  Veure> Bordet, Robert

C

B

31

Tarragona, Robert de  ( ? , ? – Illes Balears, ? )  Fill de Robert Bordet

C

B

32

Tarragona, vegueria de  Antiga demarcació administrativa de Catalunya

C

H

33

Tarragona, vescomtat de  (Catalunya, 1055)  Títol concedit a Bernat Amat (I) de Claramunt

C

H

34

Tarragona i Corbella, Eduard  (Balaguer, Noguera, 1917 - Barcelona, 29/mar/2007)  Industrial i polític

C

B

35

Tarragonès, el  Comarca de Catalunya, 317,0 km2, 175.038 hab (1999), capital: Tarragona

C

O

36

Tarrassó, Casimir  Veure> Martínez i Tarrassó, Casimir

C

B

37

Tarrats i Bou, Francesc  (Badalona, Barcelonès, 1951 - )  Museòleg i arqueòleg

C

B

38

Tarraula  Caseria del mun. de Xàbia (Marina Alta)

V

G

39

Tarré i Draper, Francesc de  (Barcelona, 1878 – Catalunya, s. XX)  Publicista

C

B

40

Tarré i Sans, Joan  (Canet de Mar, Maresme, 1882 - París, França, 1969)  Eclesiàstic i historiador

C

B

41

Tarré i Sans, Josep  ( ? , 1884 - Vilassar de Mar, Maresme, 1957)  Eclesiàstic i historiador liturgista

C

B

42

Tarré i Tarré, Emili  ( ? , s. XIX – s. XX)  Ornitòleg

C

B

43

Tàrrega  Municipi i capital de l'Urgell: 88,2 km2, 373 m alt, 12.259 hab (1999)

C

M

44

Tàrrega, concòrdia de  (Tàrrega, Urgell, 21/gen/1236)  Conveni entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç de Cabrera, que fou reconegut comte d'Urgell. El rei retingué en franc alou la ciutat de Lleida i la vila de Balaguer.

C

H

45

Tàrrega, Francesc  (Xàtiva, Costera, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Guerriller

V

B

46

Tàrrega, Francesc Agustí  (València ?, 1554/56 – 1602)  Dramaturg i poeta

V

B

47

Tàrrega, Gabriel  (Tàrrega, Urgell, s. XV - ? , s. XVI)  Metge

C

B

48

Tàrrega, Joan  (Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1834)  Cantant i eclesiàstic

V

B

49

Tàrrega, Lluís  (Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733)  Religiós jesuïta

V

B

50

Tàrrega, Pere de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Noble

C

B

51

Tàrrega, Pere de  ( ? , ? )  Secretari de Pere III el Cerimoniós

C

B

52

Tàrrega, Ramon de  (Tàrrega, Urgell, 1310 – Barcelona, 1371)  Convers jueu

C

B

53

Tàrrega, Ramon de  (Lleida, s. XIII - ? , 1331)  Cavaller

C

B

54

Tàrrega, vegueria de  (Catalunya)  Antiga demarcació administrativa

C

H

55

Tàrrega i Eixea, Francesc  (Vila-real, Plana Baixa, 1852 – Barcelona, 1909)  Guitarrista i compositor

V

B

56

Tàrrega i Salvador, Joan  (Xàtiva, Costera, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

V

B

57

Tàrrega i Sanz, Josep  (Sorita, Ports, s. XVII - ? , s. XVIII)  Prelat

V

B

58

Tàrrega i Viladoms, Ricard  (Barcelona, 1904 – 1999)  Pintor

C

B

59

Tarrés  Municipi de les Garrigues: 13,03 km2, 578 m alt, 104 hab (1999)

C

M

60

Tarrés  ( ? , s. XIX – Barcelona, s. XIX)  Terrisser

C

B

61

Tarrés, Enriqueta  (Barcelona, 1937 - )  Soprano

C

B

62

Tarrés, Jeroni  (Barcelona ?, s. XIX - Wad-Ras, Marroc, 1860)  Proxeneta

C

B

63

Tarrés, ronda d'en  (Barcelona, 1847 – 1848)  Grup policial

C

P

64

Tarrés i Claret, Pere  (Manresa, Bages, 1905 – Barcelona, 1950)  Metge i eclesiàstic

C

B

65

Tarrés i Sánchez, Jordi  (Rellinars, Vallès Occidental, 1967 - )  Motociclista de trial

C

B

66

Tarrida y del Mármol, Fernando  (l'Havana, Cuba, 1861 - Londres, Anglaterra, 1915)  Anarquista

U

B

67

Tarridas i Barri, Josep Maria  (Sant Pol de Mar, Maresme, 1903 - Madrid, 1992)  Compositor. Fou director de la Cobla Llevantina de Calella i de l'orfeó La Barretina de Malgrat. Dins de la seva producció musical destaquen una opereta, una gran quantitat de sardanes, algunes cançons i temes per al cinema. És l'autor del famós pasdoble Islas Canarias.

C

B

68

Tarroges, les  Caseria del mun. de Bellvís (Noguera)

C

G

69

Tarroja de Segarra  Municipi de la Segarra: 7,84 km2, 460 m alt, 179 hab (1999)

C

M

70

Tarrós, el  Poble (279 m alt) del mun. de Tornabous (Urgell)

C

G

71

Tarròs, Joan  (Catalunya, s. XVI - Poblet, Conca de Barberà, 1602)  LIII Abat perpetu de Poblet (1598-1602). Fou elegit a la mort del seu predecessor Francesc Oliver de Boteller. Era ja vell en accedir al càrrec. Era mestre en teologia i havia estat rector del col·legi de Poblet a Lleida. Reclamà de Felip III, anant prop d'ell a Dénia, el lliurament a Poblet de les restes de Sant Bernat d'Alzira i de les seves germanes, en atenció al fet que el sant fou monjo de Poblet i arran de la segona invenció dels cossos dels màrtirs. No arribà a resoldre la qüestió. Fou succeït per Simó Trilla.

C

B

72

Tàrsia Rizzari  (Sicília, Itàlia, s. XIV - ? , s. XV)  Dama

U

B

73

Tartacó  Veure> Serra d'Almos, la (Tivissa, Ribera d'Ebre)

C

G

74

Tartareu  Poble (538 m alt) del mun. de les Avellanes (Noguera)

C

G

75

Tarter, el  Caseria de la parròquia de Canillo (Andorra)

A

G

76

Tartera  Llogaret del mun. de Das (Baixa Cerdanya)

C

G

77

Tarumbes, les  Caseria, al sud-est del terme del Pla del Penedès (Alt Penedès)

C

G

78

Tascals  Antiga quadra del mun. de Botarell (Baix Camp)

C

G

79

Tasis i Marca, Rafael  (Barcelona, 1906 - París, França, 1966)  Escriptor i polític

C

B

80

Tassi  (Catalunya, s. X)  Prohom i senyor de Peralada

C

B

81

Tasso i Goñalons, Lluís  (Maó, Menorca, 1817 – Madrid, 1880)  Impressor i editor

B

B

82

Tasso i Nadal, Torquat  (Barcelona, 1852 - Buenos Aires, Argentina, 1935)  Escultor

C

B

83

Tasso i Serra, Lluís  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1906)  Editor

C

B

84

Tastavins, el  Riu de la conca de l'Ebre, a la Franja de Ponent

F

G

85

Tastu, Antoni  (Perpinyà, 1818 – 1883)  Enginyer

N

B

86

Tastu, Josep  (Perpinyà, 1787 - París, França, 1849)  Impressor i erudit. Fill d'un impressor, amb qui col·laborà fins que s'establí a París, on féu d'editor i de periodista. Entrà en política, s'arruïnà i, retornat al Rosselló, es dedicà a l'estudi de la llengua i la literatura pròpies. Deixà manuscrits interessants, avui a la Biblioteca Mazarine de París, i publicà Mémoire sur la littérature catalane i la traducció Los contrabanders (1833). (SC)

N

B

87

Tastu i Mundi, Pere  (Perpinyà, 1758 – 1822)  Impressor

N

B

88

Tate, Robert Brian  (Belfast, Irlanda del Nord, 1921 - )  Hispanista i catalanista

U

B

89

Tato Cumming, Gaspar  (Alacant, ? - )  Escriptor

V

B

90

Tatzó, vescomtat de  (Catalunya del Nort, s. XI)  Nom donat al vescomtat de Rosselló

N

H

91

Tatzó d'Amunt  Poble del mun. de Sant Andreu de Sureda (Vallespir)