|
|
|
Anar a: [ Tarr ] [ Tarrago i F ] [ Tarragona, R ] [ Tarrega ] [ Tarres ] [ Tarte ] Obra sempre rectament, i deixà estar el dir de la gent. (Antoni Pi) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tarra (Sueca, Ribera Baixa) Barri, a l'oest de la ciutat. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarrach, Josep (Catalunya, s. XIX – Barcelona, s. XX) Marbrista. Pare d'Àngel Tarrach i Barribia. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarrach i Barribia, Àngel (Barcelona, 1890 - Cuernavaca, Mèxic, 1979) Escultor 4 CATALUNYA - HISTÒRIA Tàrraco (Tarragona, Tarragonès) Ciutat romana, corresponent a l'actual 5 CATALUNYA - HISTÒRIA Tarraconense, convent jurídic (Catalunya) Convent jurídic de la Província Citerior 6 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA
7 CATALUNYA - HISTÒRIA Tarraconense, província eclesiàstica (Catalunya) Demarcació territorial religiosa 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - POLÍTICA Tarradellas, pla Veure >Decrets de s'Agaró. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragó, Llorenç ( ? , s. XVII) Pintor i frare benedictí 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragó, Pere B. Nom amb que fou conegut el periodista Bohigas i Tarragó, Pere. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragó i Ballús, Josep Maria (Vilanova del Camí, Anoia, 1906 - la Garriga, Vallès Oriental, 1985) Publicista. Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l'Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que es secularitzà després de la guerra civil. Periodista, signant Víctor Montserrat, fou corresponsal a Espanya de "La Crois" i "L'Aube" i denuncià amb gran ressó l'estat dels camps de concentració franquistes. Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s'establí a París, on publicà Le drame d'un people incompris (1937), sobre els bascs. Hi fundà l'editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals. Establert a Madrid vers el 1970, dirigí "Documentación Española Contemporánea". 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragó i Corcelles, Ferran (Lleida, 1830 – Madrid, 1910) Escultor 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragó i Fàbrega, Renata (Barcelona, 1927 - ) Guitarrista. Filla de Gracià Tarragó, estudià amb ell al Conservatori del Liceu de Barcelona. Ha realitzat una brillant carrera internacional, especialment amb interpretacions de música antiga i contemporània. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragó i Pons, Gracià (Salamanca, Castella, 1892 – Barcelona, 1973) Guitarrista 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - MUNICIPI Tarragona (Tarragonès) Municipi i capital de la comarca: 62,2 km2, 69 m alt, 113.016 hab (1999) 19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Tarragona (Guadassuar, Ribera Alta) Despoblat, al sud-oest de la vila. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Tarragona, arquebisbat de (Catalunya) Demarcació de l'església catòlica 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragona, Berenguer de ( ? , v 1149 – v 1175) Noble 22 CATALUNYA - ART Tarragona, catedral de (Tarragona, Tarragonès) Temple de la ciutat 93 CATALUNYA - ESPORT Tarragona, Club Gimnàstic de Veure> Gimnàstic de Tarragona, Club. 23 CATALUNYA - HISTÒRIA Tarragona, comtat de (Catalunya, ? - ? ) Nom del territori i ciutat de Tarragona 24 CATALUNYA - HISTÒRIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragona, Fèlix Maria de (Tarragona, 1905 – 1937) Escriptor i frare caputxí. Amb el pare Martí de Barcelona féu la transcripció i preparà l'edició del tercer volum del Terç del cristià de Francesc Eiximenis (1932). El seu nom en el segle era Ramon Icart i Leonila. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragona, Guillem de ( ? , v 1120 - Tortosa, Baix Ebre, 1168) Fill hereu del normand Robert Bordet 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragona, Guillem de (Tarragona, s. XII) Fill i hereu de Guillem i nét de Robert Bordet. Era un infant quan el seu pare fou assassinat (1168) i el seu oncle Berenguer vengà la mort (abr/1171). Confiscats els béns dels Tarragona, alguns d'ells foren tornats més tard al jove Guillem, per bé que sense refer l'autoritat que tenia la família sobre la ciutat de Tarragona. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Tarragona, província de (Catalunya) Demarcació administrativa estatal 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tarragona, regió de (Catalunya) Regió del sud 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragona, Robert de Veure> Bordet, Robert. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragona, Robert de ( ? , ? – Illes Balears, ? ) Fill de Robert Bordet 32 CATALUNYA - HISTÒRIA
33 CATALUNYA - HISTÒRIA Tarragona, vescomtat de (Catalunya, 1055) Títol concedit a Bernat Amat (I) de Claramunt 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarragona i Corbella, Eduard (Balaguer, Noguera, 1917 - Barcelona, 29/mar/2007) Industrial i polític. Lluità amb les tropes de Franco, i, després de la guerra civil, esdevingué un actiu i ric industrial, sobretot de mobles. Es presentà per a procurador a corts pel terç familiar de Barcelona i, pel seu to demagògic i populista, assolí l'èxit amb votacions molt nodrides. Ha estat regidor de Barcelona i s'ha distingit pel seu aire polèmic, de vegades esqueixat, en notes a la premsa o intervencions públiques. Membre de l'últim ajuntament corporatiu de la ciutat i de les darreres corts franquistes, el 1982 fou elegit diputat per Alianza Popular. Ha publicat El libro negro de un procurador familiar (1971), Las elecciones norteamericanas vistas por un procurador familiar (1971), El libro rojo de los subnormales (1972) i Las elecciones de 1936 en Cataluña (1977). 35 CATALUNYA - COMARCA Tarragonès, el (Catalunya) Comarca, 317,0 km2, 175.038 hab (1999), capital: Tarragona 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarrassó, Casimir Veure> Martínez i Tarrassó, Casimir. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarrats i Bou, Francesc (Badalona, Barcelonès, 1951 - ) Museòleg i arqueòleg 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarré i Draper, Francesc de (Barcelona, 1878 – Catalunya, s. XX) Publicista 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarré i Sans, Joan (Canet de Mar, Maresme, 1882 - París, França, 1969) Eclesiàstic i historiador 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarré i Sans, Josep (Catalunya, 1884 - Vilassar de Mar, Maresme, 1957) Eclesiàstic i historiador liturgista. Col·laborà en la redacció de "Vida Cristiana" i del "Full Dominical" de la diòcesi de Barcelona, del 1907 al 1931. Col·laborà a "La Veu de Catalunya" i a la Fundació Sant Damas. Entre els seus llibres destaquen L'art de la litúrgia (1913), Missalet (1913), Missal romà (2 volums, 1926-27) i diversos estudis sobre Llull. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarré i Tarré, Emili (Catalunya, s XIX – 1918) Ornitòleg. Aprofitant els seus viatges, reuní una important col·lecció ornitològica catalana, que donà als museus de Barcelona. Fou president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), de la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Catalunya i de la Comissió Protectora dels Ocells. És autor del llibre Els ocells més útils a l'agricultura i dels fascicles Nostres bèsties. També conreà la poesia. 43 CATALUNYA - MUNICIPI Tàrrega (Urgell) Municipi i capital de la comarca: 88,2 km2, 373 m alt, 12.259 hab (1999) 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Tàrrega, concòrdia de (Tàrrega, Urgell, 21/gen/1236) Conveni entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç de Cabrera, que fou reconegut comte d'Urgell. El rei retingué en franc alou la ciutat de Lleida i la vila de Balaguer. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tàrrega, Francesc Agustí (València ?, 1554/56 – 1602) Escriptor i eclesiàstic. Membre de l'Acadèmia dels Nocturns, fou canonge del capítol valencià des del 1584. El 1600 presidí, a València, el certamen literari que se celebrà amb motiu del trasllat de les relíquies de sant Vicent Ferrer. És autor de poesies i obres teatrals de caràcter frívol i amorós, com El esposo fingido, La duquesa constante, El cerco de Roda i El prado de Valencia, entre altres. Va escriure també Fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàrrega, Gabriel (Tàrrega, Urgell, s. XV - Bordeus, França, s. XVI) Metge. Fou professor de la facultat de medicina de Bordeus. En aquesta ciutat publicà alguns llibres professionals. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tàrrega, Joan (Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1834) Cantant i eclesiàstic. Fou tenor de la capella de música de la seu de València, de la de les Descalzas de Madrid i, finalment, de la Capilla Real de Madrid. La seva veu fou considerada realment excepcional i li valgué un alt prestigi. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tàrrega, Lluís (Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733) Religiós jesuïta. Ensenyà a Alacant i a Mallorca. Fou rector del col·legi de Sant Pau de València. És autor de notables escrits de caràcter religiós. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàrrega, Pere de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. El 1201 féu donació del terme de Preixana al monestir de Vallbona de les Monges. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàrrega, Pere de ( ? , ? ) Secretari de Pere III el Cerimoniós 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàrrega, Ramon de (Lleida, s. XIII - ? , 1331) Cavaller 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Tàrrega, vegueria de (Catalunya) Antiga demarcació administrativa 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tàrrega i Eixea, Francesc (Vila-real, Plana Baixa, 1852 – Barcelona, 1909) Guitarrista i compositor 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tàrrega i Salvador, Joan (Xàtiva, Costera, s. XVII - ? , s. XVIII) Militar 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tàrrega i Sanz, Josep (Sorita, Ports, s. XVII - País Valencià ?, s. XVIII) Prelat. Ingressà a l'orde dels caputxins. Es pronuncià a favor de Carles d'Àustria. El 1707, quan el País Valencià caigué en poder dels borbònics, es trobava a Barcelona. El reu austríac el nomenà, el 22/des/1707, bisbe de Sogorb. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàrrega i Viladoms, Ricard (Barcelona, 1904 – 1999) Pintor 59 CATALUNYA - MUNICIPI Tarrés (Garrigues) Municipi: 13,03 km2, 578 m alt, 104 hab (1999) 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarrés, Enriqueta (Barcelona, 1937 - ) Soprano 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarrés, Jeroni (Barcelona ?, s. XIX - Wad-Ras, Marroc, 1860) Proxeneta 63 CATALUNYA - POLÍTICA Tarrés, ronda d'en (Barcelona, 1847 – 1848) Grup policial 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarrés i Claret, Pere (Manresa, Bages, 1905 – Barcelona, 1950) Metge i eclesiàstic 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarrés i Sánchez, Jordi (Rellinars, Vallès Occidental, 1967 - ) Motociclista de trial 66 EUROPA - BIOGRAFIA Tarrida y del Mármol, Fernando (l'Havana, Cuba, 1861 - Londres, Anglaterra, 1915) Anarquista 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarridas i Barri, Josep Maria (Sant Pol de Mar, Maresme, 1903 - Madrid, 1992) Compositor. Fou director de la Cobla Llevantina de Calella i de l'orfeó La Barretina de Malgrat. Dins de la seva producció musical destaquen una opereta, una gran quantitat de sardanes, algunes cançons i temes per al cinema. És l'autor del famós pasdoble Islas Canarias. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA - MUNICIPI Tarroja de Segarra (Segarra) Municipi: 7,84 km2, 460 m alt, 179 hab (1999) 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tarrós, el (Tornabous, Urgell) Poble (279 m alt) 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarròs, Joan (Catalunya, s. XVI - Poblet, Conca de Barberà, 1602) LIII Abat perpetu de Poblet (1598-1602). Fou elegit a la mort del seu predecessor Francesc Oliver de Boteller. Era ja vell en accedir al càrrec. Era mestre en teologia i havia estat rector del col·legi de Poblet a Lleida. Reclamà de Felip III, anant prop d'ell a Dénia, el lliurament a Poblet de les restes de Sant Bernat d'Alzira i de les seves germanes, en atenció al fet que el sant fou monjo de Poblet i arran de la segona invenció dels cossos dels màrtirs. No arribà a resoldre la qüestió. Fou succeït per Simó Trilla. 72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Tàrsia Rizzari (Sicília, Itàlia, s. XIV - ? , s. XV) Dama 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tartacó (Tivissa, Ribera d'Ebre) Veure> Serra d'Almos, la. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tartareu (les Avellanes i Santa Linya, Noguera) Poble (538 m alt) 75 ANDORRA - GEOGRAFIA
76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tartera (Das, Baixa Cerdanya) Llogaret 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tarumbes, les (el Pla del Penedès, Alt Penedès) Caseria, al sud-est del terme. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Tascals (les Borges del Camp, Baix Camp) Antiga quadra. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tasis i Marca, Rafael (Barcelona, 1906 - París, França, 1966) Escriptor i polític 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tassi (Catalunya, s. X) Prohom i senyor de Peralada 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tasso i Goñalons, Lluís (Maó, Menorca, 1817 – Madrid, 1880) Impressor i editor 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tasso i Nadal, Torquat (Barcelona, 1852 - Buenos Aires, Argentina, 1935) Escultor. Format a Llotja i a San Fernando. Fou deixeble de R. Nobas. Anà pensionat a Roma (1879-83). Exposà a la Sala Parés de Barcelona (1887 i 1889) i treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l'Exposició Universal de Barcelona (1888: Apoteosis de les Arts i les Ciències, fris de l'Arc del Triomf; estàtua de Viladomat al Saló de Sant Joan). S'instal·là a Buenos Aires i fou un dels escultors que més monuments modelà (Sanmartín, a Rosario, Santa Fe, al Grito de Ipiraque, a la Batalla de Salta, a diversos prohoms argentins). Presentà obres a les exposicions oficials de Madrid, París i Barcelona. Fou professor d'escultura trenta-dos anys a la universitat de Buenos Aires. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tastavins, el (Franja de Ponent) Riu de la conca de l'Ebre 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tastu, Antoni (Perpinyà, 1818 – 1883) Enginyer. Presidia des del 1878 la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. És autor de treballs professionals i d'una memòria sobre la demografia del departament en 1861-65. 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tastu, Josep (Perpinyà, 1787 - París, França, 1849) Impressor i erudit. Fill de Pere Tastu, amb qui col·laborà fins que s'establí a París, on féu d'editor i de periodista. Entrà en política, s'arruïnà i, retornat al Rosselló, es dedicà a l'estudi de la llengua i la literatura pròpies. Deixà manuscrits interessants, avui a la Biblioteca Mazarine de París, i publicà Mémoire sur la littérature catalane i la traducció Los contrabanders (1833). 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tastu i Mundi, Pere (Perpinyà, 1758 – 1822) Impressor. S'associà al seu cunyat Josep Francesc Reynier. Fundacions seves foren els periòdics "Memorial administratif du départament des Pyrénées-Orientales" (1815), de poca durada, i "Feuille d'affiches, annonces, avis divers" (1816). Des del 1805 publicava un "Almanach du départament des Pyrénées-Orientales", que subsistiria fins al 1870. Fill seu fou l'escriptor Josep Tastu. 88 EUROPA - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tato Cumming, Gaspar (Alacant, ? - ) Escriptor 90 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Tatzó, vescomtat de (Catalunya del Nort, s. XI) Nom donat al vescomtat de Rosselló 91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tatzó d'Amunt (Sant Andreu de Sureda, Rosselló) Poble, al nord-est del terme, al límit amb el d'Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d'Avall). L'església parroquial (Sant Vicenç), sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408. 92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tatzó d'Avall (Argelers, Rosselló) Llogaret, al nord de la vila, a poca distància de Tatzó d'Amunt, centrat en l'antic castell de Tatzó. Hi ha adjunta l'església romànica (Sant Martí), de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d'Argelers; el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l'abat de Sant Genís de Fontanes. Al s XVII passà a dependré dels canonges d'Elna.
Anar
a: [ Tarr ]
[ Tarrago i F ] [ Tarragona,
R ]
[ Tarrega ] [ Tarres ]
[ Tarte ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Tarradell
i Mateu, Miquel