A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Tarr ]    [ Tarrago i F ]    [ Tarragona, R ]    [ Tarrega ]    [ Tarres ]    [ Tarte ]

Obra sempre rectament, i deixà estar el dir de la gent. (Antoni Pi)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tarra  (Sueca, Ribera Baixa)  Barri, a l'oest de la ciutat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarrach, Josep  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, s. XX)  Marbrista. Pare d'Àngel Tarrach i Barribia.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarrach i Barribia, Àngel  (Barcelona, 1890 - Cuernavaca, Mèxic, 1979)  Escultor

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tàrraco  (Tarragona, Tarragonès)  Ciutat romana, corresponent a l'actual

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tarraconense, convent jurídic  (Catalunya)  Convent jurídic de la Província Citerior

6 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Inici páginaTarraconense, la  (Països Catalans)  Província romana que aglutinava gran part dels territoris catalans

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tarraconense, província eclesiàstica  (Catalunya)  Demarcació territorial religiosa

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Tarradell i MateuTarradell i Mateu, Miquel  (Barcelona, 1920 – 1995)  Arqueòleg i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i doctorat per la de Madrid (1949). Fou catedràtic d'arqueologia de les universitats de València i Barcelona. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Academia de la Historia de Madrid, assessor del Consell d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i president del Club Ramon Muntaner. Participà en nombroses excavacions arqueològiques a Catalunya, País Valencià i al nord d'Àfrica, i la seva extensa obra historiogràfica es compta entre les més destacades sobre arqueologia catalana. És formada, entre d'altres, pels llibres: Lixus, historia de la ciudad (1959), el volum Prehistòria i antigüitat de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila (1961), Les arrels de Catalunya (1962), dins la sèrie "Biografies Catalanes", dirigida per Jaume Vicens i Vives, La fundació de la ciutat de València (1962), Les ciutats romanes dels Països catalans i, en col·laboració, Pollentia I (1977) i II (1978), Historia de Alcudia (vol I, 1978) i Historia de España (vol I, 1980). L'any 1977 li fou atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

9 CATALUNYA - POLÍTICA

Tarradellas, pla  Veure >Decrets de s'Agaró.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTarradellas i Joan, Josep  (Cervelló, Baix Llobregat, 1899 – Barcelona, 1988)  Polític

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragó, Llorenç  ( ? , s. XVII)  Pintor i frare benedictí

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragó, Pere B.  Nom amb que fou conegut el periodista Bohigas i Tarragó, Pere.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragó i Ballús, Josep Maria  (Vilanova del Camí, Anoia, 1906 - la Garriga, Vallès Oriental, 1985)  Publicista. Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l'Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que es secularitzà després de la guerra civil. Periodista, signant Víctor Montserrat, fou corresponsal a Espanya de "La Crois" i "L'Aube" i denuncià amb gran ressó l'estat dels camps de concentració franquistes. Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s'establí a París, on publicà Le drame d'un people incompris (1937), sobre els bascs. Hi fundà l'editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals. Establert a Madrid vers el 1970, dirigí "Documentación Española Contemporánea".

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragó i Corcelles, Ferran  (Lleida, 1830 – Madrid, 1910)  Escultor

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragó i Fàbrega, Renata  (Barcelona, 1927 - )  Guitarrista. Filla de Gracià Tarragó, estudià amb ell al Conservatori del Liceu de Barcelona. Ha realitzat una brillant carrera internacional, especialment amb interpretacions de música antiga i contemporània.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragó i Pons, Gracià  (Salamanca, Castella, 1892 – Barcelona, 1973)  Guitarrista

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTarragó i Viladoms, Miquel A.  (Barcelona, 1908 - )  Arquitecte

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Tarragona  (Tarragonès Municipi i capital de la comarca: 62,2 km2, 69 m alt, 113.016 hab (1999)

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Tarragona  (Guadassuar, Ribera Alta Despoblat, al sud-oest de la vila.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tarragona, arquebisbat de  (Catalunya)  Demarcació de l'església catòlica

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragona, Berenguer de  ( ? , v 1149 – v 1175)  Noble

22 CATALUNYA - ART

Tarragona, catedral de  (Tarragona, Tarragonès)  Temple de la ciutat

93 CATALUNYA - ESPORT

Tarragona, Club Gimnàstic de  Veure> Gimnàstic de Tarragona, Club.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tarragona, comtat de  (Catalunya, ? - ? )  Nom del territori i ciutat de Tarragona

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTarragona, corregiment de  (Catalunya, 1716)  Demarcació administrativa

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragona, Fèlix Maria de  (Tarragona, 1905 – 1937)  Escriptor i frare caputxí. Amb el pare Martí de Barcelona féu la transcripció i preparà l'edició del tercer volum del Terç del cristià de Francesc Eiximenis (1932). El seu nom en el segle era Ramon Icart i Leonila.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragona, Guillem de  ( ? , v 1120 - Tortosa, Baix Ebre, 1168)  Fill hereu del normand Robert Bordet

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragona, Guillem de  (Tarragona, s. XII)  Fill i hereu de Guillem i nét de Robert Bordet. Era un infant quan el seu pare fou assassinat (1168) i el seu oncle Berenguer vengà la mort (abr/1171). Confiscats els béns dels Tarragona, alguns d'ells foren tornats més tard al jove Guillem, per bé que sense refer l'autoritat que tenia la família sobre la ciutat de Tarragona.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tarragona, província de  (Catalunya)  Demarcació administrativa estatal

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tarragona, regió de  (Catalunya)  Regió del sud

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragona, Robert de  Veure> Bordet, Robert.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragona, Robert de  ( ? , ? – Illes Balears, ? )  Fill de Robert Bordet

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTarragona, vegueria de  (Catalunya Antiga demarcació administrativa del Principat: 26.709 h (1718), que comprenia el Camp de Tarragona, a l'oest del Gaià excepte uns quants pobles. Una zona costanera a l'est de l'esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, li fou agregada poc abans de la Nova Planta (1716), amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tarragona, vescomtat de  (Catalunya, 1055)  Títol concedit a Bernat Amat (I) de Claramunt

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarragona i Corbella, Eduard  (Balaguer, Noguera, 1917 - Barcelona, 29/mar/2007)  Industrial i polític. Lluità amb les tropes de Franco, i, després de la guerra civil, esdevingué un actiu i ric industrial, sobretot de mobles. Es presentà per a procurador a corts pel terç familiar de Barcelona i, pel seu to demagògic i populista, assolí l'èxit amb votacions molt nodrides. Ha estat regidor de Barcelona i s'ha distingit pel seu aire polèmic, de vegades esqueixat, en notes a la premsa o intervencions públiques. Membre de l'últim ajuntament corporatiu de la ciutat i de les darreres corts franquistes, el 1982 fou elegit diputat per Alianza Popular. Ha publicat El libro negro de un procurador familiar (1971), Las elecciones norteamericanas vistas por un procurador familiar (1971), El libro rojo de los subnormales (1972) i Las elecciones de 1936 en Cataluña (1977).

35 CATALUNYA - COMARCA

Tarragonès, el  (Catalunya)  Comarca, 317,0 km2, 175.038 hab (1999), capital: Tarragona

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarrassó, Casimir  Veure> Martínez i Tarrassó, Casimir.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarrats i Bou, Francesc  (Badalona, Barcelonès, 1951 - )  Museòleg i arqueòleg

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTarraula  (Xàbia, Marina Alta Caseria, a l'est del terme, a la dreta del riu de Gorgos.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarré i Draper, Francesc de  (Barcelona, 1878 – Catalunya, s. XX)  Publicista

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarré i Sans, Joan  (Canet de Mar, Maresme, 1882 - París, França, 1969)  Eclesiàstic i historiador

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarré i Sans, Josep  (Catalunya, 1884 - Vilassar de Mar, Maresme, 1957)  Eclesiàstic i historiador liturgista. Col·laborà en la redacció de "Vida Cristiana" i del "Full Dominical" de la diòcesi de Barcelona, del 1907 al 1931. Col·laborà a "La Veu de Catalunya" i a la Fundació Sant Damas. Entre els seus llibres destaquen L'art de la litúrgia (1913), Missalet (1913), Missal romà (2 volums, 1926-27) i diversos estudis sobre Llull.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarré i Tarré, Emili  (Catalunya, s XIX – 1918)  Ornitòleg. Aprofitant els seus viatges, reuní una important col·lecció ornitològica catalana, que donà als museus de Barcelona. Fou president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), de la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Catalunya i de la Comissió Protectora dels Ocells. És autor del llibre Els ocells més útils a l'agricultura i dels fascicles Nostres bèsties. També conreà la poesia.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Tàrrega  (Urgell)  Municipi i capital de la comarca: 88,2 km2, 373 m alt, 12.259 hab (1999)

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tàrrega, concòrdia de  (Tàrrega, Urgell, 21/gen/1236)  Conveni entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç de Cabrera, que fou reconegut comte d'Urgell. El rei retingué en franc alou la ciutat de Lleida i la vila de Balaguer.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTàrrega, Francesc  (Xàtiva, Costera, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Guerriller

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tàrrega, Francesc Agustí  (València ?, 1554/56 – 1602)  Escriptor i eclesiàstic. Membre de l'Acadèmia dels Nocturns, fou canonge del capítol valencià des del 1584. El 1600 presidí, a València, el certamen literari que se celebrà amb motiu del trasllat de les relíquies de sant Vicent Ferrer. És autor de poesies i obres teatrals de caràcter frívol i amorós, com El esposo fingido, La duquesa constante, El cerco de Roda i El prado de Valencia, entre altres. Va escriure també Fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàrrega, Gabriel  (Tàrrega, Urgell, s. XV - Bordeus, França, s. XVI)  Metge. Fou professor de la facultat de medicina de Bordeus. En aquesta ciutat publicà alguns llibres professionals.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tàrrega, Joan  (Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1834)  Cantant i eclesiàstic. Fou tenor de la capella de música de la seu de València, de la de les Descalzas de Madrid i, finalment, de la Capilla Real de Madrid. La seva veu fou considerada realment excepcional i li valgué un alt prestigi.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tàrrega, Lluís  (Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733)  Religiós jesuïta. Ensenyà a Alacant i a Mallorca. Fou rector del col·legi de Sant Pau de València. És autor de notables escrits de caràcter religiós.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàrrega, Pere de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. El 1201 féu donació del terme de Preixana al monestir de Vallbona de les Monges.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàrrega, Pere de  ( ? , ? )  Secretari de Pere III el Cerimoniós

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTàrrega, Ramon de  (Tàrrega, Urgell, 1310 – Barcelona, 1371)  Convers jueu

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàrrega, Ramon de  (Lleida, s. XIII - ? , 1331)  Cavaller

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tàrrega, vegueria de  (Catalunya)  Antiga demarcació administrativa

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tàrrega i Eixea, Francesc  (Vila-real, Plana Baixa, 1852 – Barcelona, 1909)  Guitarrista i compositor

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tàrrega i Salvador, Joan  (Xàtiva, Costera, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tàrrega i Sanz, Josep  (Sorita, Ports, s. XVII - País Valencià ?, s. XVIII)  Prelat. Ingressà a l'orde dels caputxins. Es pronuncià a favor de Carles d'Àustria. El 1707, quan el País Valencià caigué en poder dels borbònics, es trobava a Barcelona. El reu austríac el nomenà, el 22/des/1707, bisbe de Sogorb.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàrrega i Viladoms, Ricard  (Barcelona, 1904 – 1999)  Pintor

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Tarrés  (Garrigues)  Municipi: 13,03 km2, 578 m alt, 104 hab (1999)

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTarrés  ( ? , s. XIX – Barcelona, s. XIX)  Terrisser

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarrés, Enriqueta  (Barcelona, 1937 - )  Soprano

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarrés, Jeroni  (Barcelona ?, s. XIX - Wad-Ras, Marroc, 1860)  Proxeneta

63 CATALUNYA - POLÍTICA

Tarrés, ronda d'en  (Barcelona, 1847 – 1848)  Grup policial

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarrés i Claret, Pere  (Manresa, Bages, 1905 – Barcelona, 1950)  Metge i eclesiàstic

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarrés i Sánchez, Jordi  (Rellinars, Vallès Occidental, 1967 - )  Motociclista de trial

66 EUROPA - BIOGRAFIA

Tarrida y del Mármol, Fernando  (l'Havana, Cuba, 1861 - Londres, Anglaterra, 1915)  Anarquista

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarridas i Barri, Josep Maria  (Sant Pol de Mar, Maresme, 1903 - Madrid, 1992)  Compositor. Fou director de la Cobla Llevantina de Calella i de l'orfeó La Barretina de Malgrat. Dins de la seva producció musical destaquen una opereta, una gran quantitat de sardanes, algunes cançons i temes per al cinema. És l'autor del famós pasdoble Islas Canarias.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTarroges, les  (Bellvís, Pla d'Urgell)  Caseria

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Tarroja de Segarra  (Segarra)  Municipi: 7,84 km2, 460 m alt, 179 hab (1999)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tarrós, el  (Tornabous, Urgell Poble (279 m alt)

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarròs, Joan  (Catalunya, s. XVI - Poblet, Conca de Barberà, 1602)  LIII Abat perpetu de Poblet (1598-1602). Fou elegit a la mort del seu predecessor Francesc Oliver de Boteller. Era ja vell en accedir al càrrec. Era mestre en teologia i havia estat rector del col·legi de Poblet a Lleida. Reclamà de Felip III, anant prop d'ell a Dénia, el lliurament a Poblet de les restes de Sant Bernat d'Alzira i de les seves germanes, en atenció al fet que el sant fou monjo de Poblet i arran de la segona invenció dels cossos dels màrtirs. No arribà a resoldre la qüestió. Fou succeït per Simó Trilla.

72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Tàrsia Rizzari  (Sicília, Itàlia, s. XIV - ? , s. XV)  Dama

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tartacó  (Tivissa, Ribera d'Ebre Veure> Serra d'Almos, la.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tartareu  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Poble (538 m alt)

75 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaTarter, el  (Canillo, Andorra Caseria de la parròquia, a la dreta de la Valira, entre les valls d'Incles i de Ransol.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tartera  (Das, Baixa Cerdanya)  Llogaret

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tarumbes, les  (el Pla del Penedès, Alt Penedès Caseria, al sud-est del terme.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tascals  (les Borges del Camp, Baix Camp Antiga quadra.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tasis i Marca, Rafael  (Barcelona, 1906 - París, França, 1966)  Escriptor i polític

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tassi  (Catalunya, s. X)  Prohom i senyor de Peralada

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tasso i Goñalons, Lluís  (Maó, Menorca, 1817 – Madrid, 1880)  Impressor i editor

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tasso i Nadal, Torquat  (Barcelona, 1852 - Buenos Aires, Argentina, 1935)  Escultor. Format a Llotja i a San Fernando. Fou deixeble de R. Nobas. Anà pensionat a Roma (1879-83). Exposà a la Sala Parés de Barcelona (1887 i 1889) i treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l'Exposició Universal de Barcelona (1888: Apoteosis de les Arts i les Ciències, fris de l'Arc del Triomf; estàtua de Viladomat al Saló de Sant Joan). S'instal·là a Buenos Aires i fou un dels escultors que més monuments modelà (Sanmartín, a Rosario, Santa Fe, al Grito de Ipiraque, a la Batalla de Salta, a diversos prohoms argentins). Presentà obres a les exposicions oficials de Madrid, París i Barcelona. Fou professor d'escultura trenta-dos anys a la universitat de Buenos Aires.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTasso i Serra, Lluís  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1906)  Editor

84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tastavins, el  (Franja de Ponent)  Riu de la conca de l'Ebre

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tastu, Antoni  (Perpinyà, 1818 – 1883)  Enginyer. Presidia des del 1878 la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. És autor de treballs professionals i d'una memòria sobre la demografia del departament en 1861-65.

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tastu, Josep  (Perpinyà, 1787 - París, França, 1849)  Impressor i erudit. Fill de Pere Tastu, amb qui col·laborà fins que s'establí a París, on féu d'editor i de periodista. Entrà en política, s'arruïnà i, retornat al Rosselló, es dedicà a l'estudi de la llengua i la literatura pròpies. Deixà manuscrits interessants, avui a la Biblioteca Mazarine de París, i publicà Mémoire sur la littérature catalane i la traducció Los contrabanders (1833).

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tastu i Mundi, Pere  (Perpinyà, 1758 – 1822)  Impressor. S'associà al seu cunyat Josep Francesc Reynier. Fundacions seves foren els periòdics "Memorial administratif du départament des Pyrénées-Orientales" (1815), de poca durada, i "Feuille d'affiches, annonces, avis divers" (1816). Des del 1805 publicava un "Almanach du départament des Pyrénées-Orientales", que subsistiria fins al 1870. Fill seu fou l'escriptor Josep Tastu.

88 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaTate, Robert Brian  (Belfast, Irlanda del Nord, 1921 - )  Hispanista i catalanista

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tato Cumming, Gaspar  (Alacant, ? - )  Escriptor

90 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Tatzó, vescomtat de  (Catalunya del Nort, s. XI)  Nom donat al vescomtat de Rosselló

91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Tatzó d'Amunt  (Sant Andreu de Sureda, Rosselló Poble, al nord-est del terme, al límit amb el d'Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d'Avall). L'església parroquial (Sant Vicenç), sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408.

92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Tatzó d'Avall  (Argelers, Rosselló Llogaret, al nord de la vila, a poca distància de Tatzó d'Amunt, centrat en l'antic castell de Tatzó. Hi ha adjunta l'església romànica (Sant Martí), de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d'Argelers; el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l'abat de Sant Genís de Fontanes. Al s XVII passà a dependré dels canonges d'Elna.

Anar a:    Tarr ]    [ Tarrago i F ]    [ Tarragona, R ]    [ Tarrega ]    [ Tarres ]    [ Tarte ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans