|
|
|
Anar a: [ Tej ] [ Templ ] [ Teo ] [ Terç ] [ Terme ] [ Terol, F ] Els ciutadans haurien de decidir i els polítics portar a terme aquestes decisions. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tejedor, El (Valls, Alt Camp, 1871 – gen/1874) Periòdic obrer, quinzenal. Òrgan de la societat local de teixidors a mà. D'ideari internacionalista, n'era col·laborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb "La Federación", de Barcelona. Es publicava encara l'agost de 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l'AIT. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tejo, serra d'El (Requena, Plana d'Utiel) Una de les serres (1.251 m alt) que tanca per l'est l'altiplà de Requena, al nord de la serra de les Cabrelles. 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tele-estel (Barcelona, 22/jul/1966 – 1970) Setmanari en català. Fou el primer autoritzat després de la guerra civil i començà amb un tiratge de noranta mil exemplars, que per diferents causes baixà fins a vint mil. Dirigit per Andreu Avel·li Artís Sempronio, amb la col·laboració en els darrers temps de Celestí Martí i Farreras, aplegà nombrosos escriptors i periodistes de totes les tendències. Les limitacions imposades per la censura ministerial quant a temes, i una certa tendència al folklorisme, provocaren el desencís del públic i la desaparició del setmanari per decisió empresarial. 4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Telégrafo, El (Barcelona, 1/nov/1858 - 10/feb/1879) Diari en castellà. Creat i dirigit per Ferran Patxot. A la fi de novembre apareix ja en edició de matí i de nit. A la mort de Patxot, aquest fou substituït per Marià Flotats. Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom. Així, del 10/ago/1866 al set/1868 es titulà "El Principado", i d'aquesta data al 28/ago/1871 tingué altra vegada el seu nom original. Prohibit de nou, aparegué "La Imprenta", que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contre les autoritats municipals. Fou especialment notable la vaga de consumidors de gas que impulsà en 1878-79. Finalment, arran d'una altra prohibició, el 1879 fou substituït per "El Diluvio". Arribà a tenir una gran popularitat. 6 CATALUNYA - EMPRESA
7 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
8 CATALUNYA - HISTÒRIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tell i Lafont, Guillem August (Barcelona, 1861 – 1929) Advocat, notari i escriptor. Llicenciat el 1881, a partir del 1895 va ésser notari de Barcelona. Fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i degà del Col·legi de Notaris. Fou col·laborador de "Seminario de Mataró" (1883-95), "Quatre Gats" (1889), "La Campana de Gràcia", "Calendari-Guia de Banyoles i sa Comarca" (1891), "Joventut" (1900-06) i "Catalunya" (1903-05). Conreà també la poesia, i fou mestre en gai saber. 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Tellet (Rosselló) Municipi: 10,02 km2, 603 m alt, 83 hab (1999) 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Téllez i Giron, Lluís (València, s. XIX – 1878) Pintor 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Telm, Lluís (Lleida, 1548 - Cazalla de la Sierra, Andalusia, 1598) Monjo cartoixà i escriptor 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tempestes, pic de (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (3.310 m alt) del massís de la Maladeta 14 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Temple, orde del (Catalunya-Aragó, 1128 - 1312) Orde religioso-militar 15 CATALUNYA - LITERATURA Temple de la Glòria, Lo (Catalunya, ? ) Poema anònim 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Temple de Santa Magdalena, el (Aiguaviva de Gironès, Gironès) Antiga casa templera 17 CATALUNYA - ART Temple expiatori de la Sagrada Família (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sagrada Família, temple de la. 18 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Temps, El (València, 1984 - ) Setmanari 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tena i Garriga, Pere (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1928 - ) Teòleg i liturgista 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tenas i Hostench, Ramon (Olot, Garrotxa, s. XIX – Barcelona, 1883) Arquitecte 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tenas i Lamarca, Francesc (Olot, Garrotxa, 1814 – Girona, 1886) Escultor i dibuixant 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tendetes (València, Horta) Partida del terme de Campanar 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tendrui (Tremp, Pallars Jussà) Poble (625 m alt), fins al 1970 del terme de Gurp de la Conca, al voltant de les restes de l'antic castell de Tendrui i de l'església parroquial (Sant Esteve). El lloc era de la jurisdicció de la col·legiata de Tremp. 25 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Tenerife, marquesat de ( ? , 1887) Títol concedit a Valerià Weyler i Nicolau 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Tenes, les (Ripoll, Ripollès) Antiga vil·la de l'antic terme de la Parròquia de Ripoll, que donà origen al poble de Sant Bernabé de les Tenes. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tenes, riera de (Vallès Oriental) Riu de la comarca, afluent dretà del Besòs 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tentellatge (Navès, Solsonès) Poble 30 EUROPA - BIOGRAFIA Teodard ( ? , s. IX – 893) Arquebisbe de Narbona (885-893) 31 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Teodomir ( ? , s. VII - v 743) Personatge visigot 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teodomir ( ? , s. IX – 937) Bisbe de Barcelona (v900-937) 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teodor ( ? , s. XII) Artista 34 CATALUNYA - LITERATURA Teodoros ( ? , ? ) Nom que apareix a la “Lapidació de sant Esteve” 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Teologia Actual (Barcelona, 1993 - ) Revista 36 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Teorema (València, 1971 - ) Revista filosòfica 37 CATALUNYA - LITERATURA Teoria general de la urbanización (Catalunya, 1867) Obra d'Ildefons Cerdà 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teotari ( ? , s. IX) Prelat 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Ter, batalla del (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 27/mai/1694) Combat que tingué lloc al costat del riu Ter, entre les tropes franceses comandades pel duc de Noailles i les espanyoles dirigides pel virrei de Catalunya. Els francesos es van imposar sobre un exèrcit espanyol de 20.000 homes. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ter, el (Catalunya) Riu de 167 km. Neix a Ulldeter, mun. de Setcases (Ripollès) i desguassa a la Mediterrània a Pals (Baix Empordà) 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Ter, marquesat del (Catalunya, 1840) Títol concedit pel pretendent Carles (V) a Ramon Cabrera i Grinyó. Li fou reconegut per Alfons XII el 1875. Continua en la mateixa família. 43 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Teran i Àlvaro de los Ríos, Manuel de (Aragó, s. XVIII - ? , s. XVIII) Polític 44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Terç, es (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda de la parròquia i municipi. 45 CATALUNYA - POLÍTICA Terç de Requetes de la Mare de Déu de Montserrat (Catalunya, gen/1937 - ) Unitat militar franquista. Organitzada i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana. Comptava amb 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo (batalla de Belchite). Reorganitzat i amb els efectius d'un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l'Ebre (enquadrat en la 24 Divisió), en el sector de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa. Operà encara a Pena-roja. Tingué en total 316 morts. Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l'antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altre monument, amb una capella funerària, que conté les despulles dels membres del Terç morts a la guerra i on es conserva la bandera del Terç, fou erigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Apòstols. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terès i Borrull, Joan (Verdú, Urgell, 1539 – Barcelona, 1603) Eclesiàstic i alt funcionari reial. Arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya durant el regnat de Felip III. Va substituir en el virregnat el duc de Feria. Arribat al poder (1602-03), va afrontar la qüestió dels pedrenyals prohibint-ne la fabricació com a base per extirpar el bandolerisme. Cal esmentar-ne les obres Arxiepiscopologi de Tarragona i Constitucions provincials Tarraconenses (1593). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teresa ( ? , s. XIII) Dama 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teresa (Catalunya, s. XIII) Dama de la segona meitat del segle, de llinatge desconegut. Fou la muller de Ramon de Montcada (III a la branca de Fraga, abans de Tortosa). Fill seu fou Guillem (I de Fraga), desè senescal dels regnes. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teresa ( ? , ? ) Filla de Pere II el Gran 51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
52 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teresa d'Entença (Catalunya, v 1301 – Saragossa, Aragó, 28/nov/1327) Comtessa d'Urgell, vescomtessa d'Àger i reina de Catalunya-Aragó. Primera muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós. Filla de Constança d'Antillon i de Gombau d'Entença, reneboda d'Ermengol X d'Urgell. Les noces amb l'infant Alfons es van celebrar solemnement a Lleida el 10/nov/1314. Alfons fou comte d'Urgell fins a la mort del seu pare el 1327. La comtessa firmava documents i encunyava moneda com a sobirana dels seus feus. L'any 1323 va acompanyar Alfons a la conquesta de Sardenya. Va instituir hereu el seu marit i (en defecte seu) el segon fill Jaume. Morí de part. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teresa d'Urgell (Catalunya, s. XI – s. XII) Dama 56 CATALUNYA- BIOGRAFIA Teresa Fernández de Lara Veure> Fernández de Lara, Teresa. 57 CATALUNYA - CULTURA TERMCAT (TERMinologia CATalana) (Catalunya, 1985 - ) Centre de terminologia 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terme, cap de (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre / Vandellós, Baix Camp) Cap de la costa meridional del Principat, entre els dos municipis. 59 VALÈNCIA - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Terme, riu del (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Nom de la capçalera del riu de Montdony, afluent, per la dreta, del Tec, que neix al Montcapell. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Terme de Ponts, el (Oliola, Noguera) Antic terme 62 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Termena, castell de (Planeses / Rasigueres, Fenolleda) Antic castell, entre els dos municipis 63 CATALUNYA - MUNICIPI Térmens (Noguera) Municipi: 27,37 km2, 208 m alt, 1.403 hab (1999) 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Térmens, vescomtat de (Catalunya, 1647) Títol concedit a Gregorio de Brito e Carbalho 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Térmens i Maurí, Ramon (Barcelona, 1892 – 1960) Pintor i arquitecte 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ternelles (Pollença, Mallorca Septentrional) Possessió 69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ternera, coll de (Bulaternera, Rosselló / Rodés, Conflent) Coll entre els dos municipis 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ternils (Carcaixent, Ribera Alta) Despoblat 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ternoves (Ibi, Alcoià) Partida i caseria 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terol ( ? , ? ) Família de picapedrers 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terol, Domènec de ( ? , s. XIII) Jurista 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Felip (Alacant, s. XVII – s. XVIII) Picapedrer 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Jaume (País Valencià, s. XVI – 1587) Arquitecte. Projectà l'església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu, des de l'any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l'església de Sant Joan de Muro, que no fou acabada fins al 1591. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Jaume (Alacant, s. XVII) Picapedrer. Iniciador de la família. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l'església d'Agost (Alacantí). Fou mestre de l'ajuntament d'Alacant. Pare de Felip Terol. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Josep (Alacant, s. XVII – s. XVIII) Picapedrer 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Josep (Alacant, 1698 – 1758) Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d'Oriola al s XVIII. Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d'Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l'església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent. El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l'església parroquial d'Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l'ajuntament d'Alacant. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Pere (Oriola, Baix Segura, s. XV – s. XVI) Dirigent agermanat 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Tomàs (Alacant, 1697 – s. XVIII) Picapedrer 83 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Terra, La (Barcelona, 7/feb/1909 - 1909) Setmanari vinculat a la Unió Catalanista. Creat sota la direcció de Bartomeu Baixarias. Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme. N'aparegueren pocs números. 82 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrà, puig (Manresa, Bages) Un dels turons a on s'estén el nucli urbà (ant: puig d'Arran o de Rad), al nord del nucli més antic. Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 (aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel); hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés. Modernament ha estat convertit en parc municipal. 85 CATALUNYA - COMARCA Terra Alta, la (Catalunya) Comarca, 740,1 km2, 12.283 hab (1999), capital: Gandesa 86 CATALUNYA - LITERATURA
87 CATALUNYA - POLÍTICA Terra Lliure (Catalunya, 1979 - 1991) Organització revolucionària. Formada per diversos sectors independentistes. Inicià l'activitat armada el 1980 amb l'objectiu d'assolir la independència i el socialisme per als Països Catalans. Els seus objectius principals foren les grans empreses i els organismes oficials, bé que el seu impacte fou generalment escàs. Relacionada amb el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i el PSAN, el sector majoritari abandonà la lluita armada el 1991 i s'integrà en part a l'ERC. 88 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Terra Mítica (Benidorm, Marina Baixa, 2000 - ) Parc temàtic 89 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Terra Nostra (Prada de Conflent, Conflent, 1965 - ) Revista escolar
Anar
a: [ Tej ]
[ Templ ] [ Teo ]
[ Terç ] [ Terme ]
[ Terol, F ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Televisió
de Catalunya o TV3 (TVC)
Teresa
de Begís (
Termes
i Ardèvol, Josep