|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Tej ] [ Templ ] [ Teo ] [ Terç ] [ Terme ] [ Terol, F ] Des de Tejedor, El fins a Terra Nostra
1 CAT PUB Tejedor, El (Valls, Alt Camp, 1871 – gen/1874) Periòdic obrer, quinzenal. Òrgan de la societat local de teixidors a mà. D'ideari internacionalista, n'era col·laborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb "La Federación", de Barcelona. Es publicava encara l'agost de 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l'AIT. 2 VAL GEO Tejo, serra d'El (Requena, Plana d'Utiel) Serra (1.251 m alt) 3 CAT PUB Tele-estel (Barcelona, 22/jul/1966 – 1970) Setmanari en català. Fou el primer autoritzat després de la guerra civil i començà amb un tiratge de noranta mil exemplars, que per diferents causes baixà fins a vint mil. Dirigit per Andreu Avel·li Artís Sempronio, amb la col·laboració en els darrers temps de Celestí Martí i Farreras, aplegà nombrosos escriptors i periodistes de totes les tendències. Les limitacions imposades per la censura ministerial quant a temes, i una certa tendència al folklorisme, provocaren el desencís del públic i la desaparició del setmanari per decisió empresarial.
5 CAT PUB Telégrafo, El (Barcelona, 1/nov/1858 - 10/feb/1879) Diari en castellà. Creat i dirigit per Ferran Patxot. A la fi de novembre apareix ja en edició de matí i de nit. A la mort de Patxot, aquest fou substituït per Marià Flotats. Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom. Així, del 10/ago/1866 al set/1868 es titulà "El Principado", i d'aquesta data al 28/ago/1871 tingué altra vegada el seu nom original. Prohibit de nou, aparegué "La Imprenta", que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contre les autoritats municipals. Fou especialment notable la vaga de consumidors de gas que impulsà en 1878-79. Finalment, arran d'una altra prohibició, el 1879 fou substituït per "El Diluvio". Arribà a tenir una gran popularitat. 6 CAT EMP Televisió de Catalunya o TV3 (TVC) (Catalunya, 10/set/1983 - ) Emissora de televisió. Creada en el si de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Acull els canals TV3, Canal 33, TVC Satèl·lit, TVC Internacional i TVC Sat, també participa en la programació del canal via satèl·lit Galeusca i ha creat el portal d'Internet TVC on Line. Amb seu a Sant Joan Despí, les intal·lacions de l'emisora, amb més de 30.000 m2 construïts, inclouen el Centre d'Informació d'Informatius, el Centre de Producció d'Audiovisuals, el Centre de Serveis i Energies i el Centre d'Accés i Control. N'han estat directors Alfons Quintà (1983-84), Enric Canals (1984-89), Jaume Ferrús (1989-95), Lluís Oliva (1995-2000) i Miquel Puig (2000). 7 VAL EMP Televisió de València (TVV) (País Valencià, 1989 - ) Televisió autonòmica. Creada en el si de l'ens Radiotelevisió Valenciana (RTVV). És membre de la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA). Acull Canal 9 i Notícies 9. Canal 9, d'orientació general, començà les emissions el 9/oct/1989. La seva programació combina el català, emprat en els informatius, en alguns programes de producció pròpia i en els programes infantils, amb el castellà, que és present, principalment, a les pel·lícules i a les sèries estrangeres. El segon canal, Notícies 9, dissenyat com a complement de Canal 9, començà les emissions, totalment en català, el 1997. 8 CAT HIS Tell (Canejan, Vall d'Aran) Antiga caseria
10 NOR MUN Tellet (Rosselló) Municipi: 10,02 km2, 603 m alt, 83 hab (1999) 11 VAL BIO Téllez i Giron, Lluís (València, s. XIX – 1878) Pintor 12 CAT BIO Telm, Lluís (Lleida, 1548 - Cazalla de la Sierra, Andalusia, 1598) Monjo cartoixà i escriptor 13 FRA GEO Tempestes, pic de (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (3.310 m alt) del massís de la Maladeta 14 BAL HIS Temple, castell del (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Antic castell 91 COR HIS Temple, orde del (Catalunya-Aragó, 1128 - 1312) Orde religioso-militar 15 CAT LIT Temple de la Glòria, Lo (Catalunya, ? ) Poema anònim 16 CAT HIS Temple de Santa Magdalena, el (Aiguaviva de Gironès, Gironès) Antiga casa templera 17 CAT ART Temple expiatori de la Sagrada Família (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sagrada Família, temple de la 18 VAL PUB Temps, El (València, 1984 - ) Setmanari 19 CAT BIO Tena i Garriga, Pere (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1928 - ) Teòleg i liturgista 20 CAT BIO Tenas i Alivés, Josep (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1892 – Barcelona, 1943) Escultor
22 CAT BIO Tenas i Lamarca, Francesc (Olot, Garrotxa, 1814 – Girona, 1886) Escultor i dibuixant 23 VAL GEO Tendetes (València, Horta) Partida del terme de Campanar 24 CAT GEO Tendrui (Tremp, Pallars Jussà) Poble (625 m alt) 25 ESP HIS Tenerife, marquesat de ( ? , 1887) Títol concedit a Valerià Weyler i Nicolau 26 CAT HIS Tenes, les (Ripoll, Ripollès) Antiga vila·la de l'antic mun. de la Parròquia de Ripoll 27 CAT GEO Tenes, riera de (Vallès Oriental) Riu de la comarca, afluent dretà del Besòs 28 VAL BIO Tent, Vicent (València, 1922 – Madrid, 1947) Pintor 29 CAT GEO Tentellatge (Navès, Solsonès) Poble 30 EUR BIO Teodard ( ? , s. IX – 893) Arquebisbe de Narbona (885-893) 31 EST BIO Teodomir ( ? , s. VII - v 743) Personatge visigot 32 CAT BIO Teodomir ( ? , s. IX – 937) Bisbe de Barcelona (v900-937) 33 CAT BIO Teodor ( ? , s. XII) Artista 34 CAT LIT Teodoros ( ? , ? ) Nom que apareix a la “Lapidació de sant Esteve” 35 CAT PUB Teologia Actual (Barcelona, 1993 - ) Revista 36 VAL PUB Teorema (València, 1971 - ) Revista filosòfica
38 CAT BIO Teotari ( ? , s. IX) Prelat 39 CAT HIS Ter, batalla del (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 27/mai/1694) Combat que tingué lloc al costat del riu Ter, entre les tropes franceses comandades pel duc de Noailles i les espanyoles dirigides pel virrei de Catalunya. Els francesos es van imposar sobre un exèrcit espanyol de 20.000 homes. 40 CAT HIS Ter, departament del (Catalunya, 1812 – 1814) Departament del Principat 41 CAT GEO Ter, el (Catalunya) Riu de 167 km. Neix a Ulldeter, mun. de Setcases (Ripollès) i desguassa a la Mediterrània a Pals (Baix Empordà) 42 CAT HIS Ter, marquesat del (Catalunya, 1840) Títol concedit pel pretendent Carles (V) a Ramon Cabrera i Grinyó. Li fou reconegut per Alfons XII el 1875. Continua en la mateixa família. 43 EST BIO Teran i Àlvaro de los Ríos, Manuel de (Aragó, s. XVIII - ? , s. XVIII) Polític 44 BAL GEO Terç, es (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda de la parròquia i municipi. 45 CAT POL Terç de Requetes de la Mare de Déu de Montserrat (Catalunya, gen/1937 - ) Unitat militar franquista. Organitzada i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana. Comptava amb 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo (batalla de Belchite). Reorganitzat i amb els efectius d'un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l'Ebre (enquadrat en la 24 Divisió), en el sector de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa. Operà encara a Pena-roja. Tingué en total 316 morts. Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l'antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altre monument, amb una capella funerària, que conté les despulles dels membres del Terç morts a la guerra i on es conserva la bandera del Terç, fou erigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Apòstols. 46 CAT GEO Tercui (Tremp, Pallars Jussà) Poble (783 m alt) 47 CAT BIO Terès i Borrull, Joan (Verdú, Urgell, 1539 – Barcelona, 1603) Eclesiàstic i alt funcionari reial
49 CAT BIO Teresa (Catalunya, s. XIII) Dama de la segona meitat del segle, de llinatge desconegut. Fou la muller de Ramon de Montcada (III a la branca de Fraga, abans de Tortosa). Fill seu fou Guillem (I de Fraga), desè senescal dels regnes. 50 CAT BIO Teresa ( ? , ? ) Filla de Pere II el Gran 51 VAL MUN Teresa de Begís (Alt Palància) Municipi: 19,26 km2, 636 m alt, 359 hab (1999) 52 VAL MUN Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents) Municipi: 110,8 km2, 533 m alt, 710 hab (1999), a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. 53 VAL GEO Teresa de Viver (Alt Palància) Veure> Teresa de Begís 54 CAT BIO Teresa d'Entença (Catalunya, v 1301 – Saragossa, Aragó, 28/nov/1327) Comtessa d'Urgell, vescomtessa d'Àger i reina de Catalunya-Aragó. Primera muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós. Filla de Constança d'Antillon i de Gombau d'Entença, reneboda d'Ermengol X d'Urgell. Les noces amb l'infant Alfons es van celebrar solemnement a Lleida el 10/nov/1314. Alfons fou comte d'Urgell fins a la mort del seu pare el 1327. La comtessa firmava documents i encunyava moneda com a sobirana dels seus feus. L'any 1323 va acompanyar Alfons a la conquesta de Sardenya. Va instituir hereu el seu marit i (en defecte seu) el segon fill Jaume. Morí de part. 55 CAT BIO Teresa d'Urgell (Catalunya, s. XI – s. XII) Dama 56 CAT BIO Teresa Fernández de Lara Veure> Fernández de Lara, Teresa. 57 CAT CUL TERMCAT (TERMinologia CATalana) (Catalunya, 1985 - ) Centre de terminologia 58 CAT GEO Terme, cap de (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre / Vandellós, Baix Camp) Cap de la costa meridional del Principat, entre els dos municipis. 59 VAL GEO Terme, el (Tavernes de Valldigna, Safor) Partida de regadiu i caseria
61 CAT HIS Terme de Ponts, el (Oliola, Noguera) Antic terme 62 NOR HIS Termena, castell de (Planeses / Rasigueres, Fenolleda) Antic castell, entre els dos municipis 63 CAT MUN Térmens (Noguera) Municipi: 27,37 km2, 208 m alt, 1.403 hab (1999) 64 CAT HIS Térmens, vescomtat de (Catalunya, 1647) Títol concedit a Gregorio de Brito e Carbalho 65 CAT BIO Térmens Maurí, Jaume ( ? , s. XX – Barcelona, 1966) Escriptor 66 CAT BIO Térmens i Maurí, Ramon (Barcelona, 1892 – 1960) Pintor i arquitecte 67 CAT BIO Termes i Ardèvol, Josep (Barcelona, 1936 - ) Historiador 68 BAL GEO Ternelles (Pollença, Mallorca Septentrional) Possessió 69 NOR GEO Ternera, coll de (Bulaternera, Rosselló / Rodés, Conflent) Coll entre els dos municipis 70 VAL HIS Ternils (Carcaixent, Ribera Alta) Despoblat 71 VAL GEO Ternoves (Ibi, Alcoià) Partida i caseria 72 VAL GEO Terol (Tibi, Alcoià) Caseria, al nord de la vila 73 CAT BIO Terol ( ? , ? ) Família de picapedrers
75 VAL BIO Terol, Felip (Alacant, s. XVII – s. XVIII) Picapedrer 90 VAL BIO Terol, Jaume (País Valencià, s. XVI – 1587) Arquitecte. Projectà l'església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu, des de l'any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l'església de Sant Joan de Muro, que no fou acabada fins al 1591. 76 VAL BIO Terol, Jaume (Alacant, s. XVII) Picapedrer. Iniciador de la família. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l'església d'Agost (Alacantí). Fou mestre de l'ajuntament d'Alacant. Pare de Felip Terol. 77 VAL BIO Terol, Jaume (Cocentaina, Comtat, s. XVI – 1627) Pintor 78 VAL BIO Terol, Josep (Alacant, s. XVII – s. XVIII) Picapedrer 79 VAL BIO Terol, Josep (Alacant, 1698 – 1758) Arquitecte 80 VAL BIO Terol, Pere (Oriola, Baix Segura, s. XV – s. XVI) Dirigent agermanat 81 VAL BIO Terol, Tomàs (Alacant, 1697 – s. XVIII) Picapedrer 83 CAT PUB Terra, La (Barcelona, 7/feb/1909 - 1909) Setmanari vinculat a la Unió Catalanista. Creat sota la direcció de Bartomeu Baixarias. Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme. N'aparegueren pocs números.
84 CAT GEO Terrà, puig (Manresa, Bages) Un dels turons a on s'estén el nucli urbà 85 CAT COM Terra Alta, la (Catalunya) Comarca, 740,1 km2, 12.283 hab (1999), capital: Gandesa 86 CAT LIT Terra baixa (Catalunya, ? ) Drama d'Àngel Guimerà 87 CAT POL Terra Lliure (Catalunya, 1979 - 1991) Organització revolucionària. Formada per diversos sectors independentistes. Inicià l'activitat armada el 1980 amb l'objectiu d'assolir la independència i el socialisme per als Països Catalans. Els seus objectius principals foren les grans empreses i els organismes oficials, bé que el seu impacte fou generalment escàs. Relacionada amb el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i el PSAN, el sector majoritari abandonà la lluita armada el 1991 i s'integrà en part a l'ERC. 88 VAL EMP Terra Mítica (Benidorm, Marina Baixa, 2000 - ) Parc temàtic 89 NOR PUB Terra Nostra (Prada de Conflent, Conflent, 1965 - ) Revista escolar
Des de Tejedor, El fins a Terra Nostra l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Tej ] [ Templ ] [ Teo ] [ Terç ] [ Terme ] [ Terol, F ] |
|
|