|
|
|
Anar a: [ Tej ] [ Templ ] [ Teo ] [ Terç ] [ Terme ] [ Terol, F ] Els ciutadans haurien de decidir i els polítics portar a terme aquestes decisions. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tejedor, El (Valls, Alt Camp, 1871 – gen/1874) Periòdic obrer, quinzenal. Òrgan de la societat local de teixidors a mà. D'ideari internacionalista, n'era col·laborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb "La Federación", de Barcelona. Es publicava encara l'agost de 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l'AIT. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tejo, serra d'El (Requena, Plana d'Utiel) Una de les serres (1.251 m alt) que tanca per l'est l'altiplà de Requena, al nord de la serra de les Cabrelles. 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tele-estel (Barcelona, 22/jul/1966 – 1970) Setmanari en català. Fou el primer autoritzat després de la guerra civil i començà amb un tiratge de noranta mil exemplars, que per diferents causes baixà fins a vint mil. Dirigit per Andreu Avel·li Artís Sempronio, amb la col·laboració en els darrers temps de Celestí Martí i Farreras, aplegà nombrosos escriptors i periodistes de totes les tendències. Les limitacions imposades per la censura ministerial quant a temes, i una certa tendència al folklorisme, provocaren el desencís del públic i la desaparició del setmanari per decisió empresarial. 4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Telégrafo, El (Barcelona, 1/nov/1858 - 10/feb/1879) Diari en castellà. Creat i dirigit per Ferran Patxot. A la fi de novembre apareix ja en edició de matí i de nit. A la mort de Patxot, aquest fou substituït per Marià Flotats. Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom. Així, del 10/ago/1866 al set/1868 es titulà "El Principado", i d'aquesta data al 28/ago/1871 tingué altra vegada el seu nom original. Prohibit de nou, aparegué "La Imprenta", que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contre les autoritats municipals. Fou especialment notable la vaga de consumidors de gas que impulsà en 1878-79. Finalment, arran d'una altra prohibició, el 1879 fou substituït per "El Diluvio". Arribà a tenir una gran popularitat. 6 CATALUNYA - EMPRESA
7 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
8 CATALUNYA - HISTÒRIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tell i Lafont, Guillem August (Barcelona, 1861 – 1929) Advocat, notari i escriptor. Llicenciat el 1881, a partir del 1895 va ésser notari de Barcelona. Fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i degà del Col·legi de Notaris. Fou col·laborador de "Seminario de Mataró" (1883-95), "Quatre Gats" (1889), "La Campana de Gràcia", "Calendari-Guia de Banyoles i sa Comarca" (1891), "Joventut" (1900-06) i "Catalunya" (1903-05). Conreà també la poesia, i fou mestre en gai saber. 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Téllez i Giron, Lluís (València, s XIX – 1878) Pintor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles, on actuà per un temps de director interí. Conreà sobretot la pintura de tema històric o religiós. Té algunes obres al Museu de València. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Telm, Lluís (Lleida, 1548 - Cazalla de la Sierra, Andalusia, 1598) Monjo cartoixà i escriptor. Fundà les cartoixes de Lisboa i Èvora, a Portugal. És autor d'algunes obres místiques. 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
14 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Temple, castell del (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Antic castell, conegut a l’època de la conquesta catalana com a castell de la Gomera, situat vora el sector oriental de les muralles de la ciutat. Era voltat de dotze torres quadrangulars; tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà. Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta. Amb el repartiment correspongué als templers; a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers (1314). Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns; una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics. 91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Temple, orde del (Catalunya-Aragó, 1128 - 1312) Orde religioso-militar. Fundat a Jerusalem l’any 1120, la seva missió era protegir els pelegrins i, sobretot, a partir de la seva professió militar, dirigir els anàrquics croats. A la corona catalano-aragonesa l’orde va rebre de tots els estaments i arreu beneficis i privilegis de tota mena. Per explotar-los, va organitzar el territori en comandes de tres tipus: rurals, urbanes i militars. L’actitud generosa dels nostres sobirans i, sobretot, l’habilitat política de Ramon Berenguer IV de Barcelona, van aconseguir la vinculació templera a la conquesta cristiana. Amb aquests es van realitzar les grans campanyes de l’Ebre, el Cinca, el Segre, Mallorca i València. El Temple va rebre grans extensions de territori, que va defensar, va colonitzar i va administrar des de fortaleses estratègiques, que van ser la seu de les comandes militars. Quan el 1307 el Papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge. 15 CATALUNYA - LITERATURA
17 CATALUNYA - ART Temple de la Sagrada Família (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sagrada Família, temple de la. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Temple de Santa Magdalena, el (Aiguaviva de Gironès, Gironès) Antiga casa templera, centre de la comanda d'Aiguaviva. 18 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tenas i Alivés, Josep (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1892 – Barcelona, 1943) Escultor. Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle. Dins l'Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l'Exposició de Retrats i Dibuoxos del 1910. Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja. Participà a les Exposicions d'Art de Barcelona del 1920 i el 1921. Obtingué un diploma d'honor a l'Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942. Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tenas i Hostench, Ramon (Olot, Garrotxa, s XIX – Barcelona, 1883) Arquitecte. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina. Fou pensionat a Toledo. Els seus projectes foren premiats en diverses ocasions. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tenas i Lamarca, Francesc (Olot, Garrotxa, 1814 – Girona, 1886) Escultor i dibuixant. Deixeble de Joan Carles Panyó a l'Escola d'Art d'Olot. És autor de llibres docents, com Nociones elementales de dibujo (1865), Elementos de dibujo lineal en todas sus aplicaciones (1864), etc. Fou professor de dibuix a l'Escola de Belles Arts de Girona. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tendrui (Tremp, Pallars Jussà) Poble (625 m alt), fins al 1970 del terme de Gurp de la Conca, al voltant de les restes de l'antic castell de Tendrui i de l'església parroquial (Sant Esteve). El lloc era de la jurisdicció de la col·legiata de Tremp. 25 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Tenerife, marquesat de (Canàries) Títol concedit el 1887 al capità general Valerià Weyler i Nucolau. Continua en la mateixa família. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Tenes, les (Ripoll, Ripollès) Antiga vil·la de l'antic terme de la Parròquia de Ripoll, que donà origen al poble de Sant Bernabé de les Tenes. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tenes, riera de (Vallès Oriental) Riu, afluent dretà del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana. Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al col·lector entre Montmeló i Mollet del Vallès. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tent, Vicent (València, 1922 – Madrid, 1947) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Durant la seva breu carrera artística havia destacat ja bastant en obres d'inspiració religiosa. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA
30 EUROPA - BIOGRAFIA Teodard (França, s IX – 893) Arquebisbe de Narbona (885-893). Mantingué bones relacions amb el comte Guifre el Pilós: ambdós procediren a completar la restauració de la diòcesi osonenca, instal·lant-hi com a bisbe titular l'antic arxipreste Gotmar. 31 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Teodomir (País Valencià, v 670 - v 743) Personatge visigot. Va signar (713) amb Abd al-Aziz, fill de Musa, una capitulació o pacte amistós (ahd) pel qual es mantenia políticament autònom en la regió que governava, situada entre les actuals Múrcia i Alacant. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teodor Veure> Teodoros. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teodoric Veure> Teuderic (bisbe de Barcelona, 904-937). 34 CATALUNYA - LITERATURA Teodoros (Catalunya, s XI) Nom que apareix, a manera de signatura, a l'escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica de Sant Joan de Boi (avui al Museu d'Art de Catalunya). Es presumible que es tracti del nom de l'autor, que seria grec -la inscripció apareix en caràcters grecs- i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Teologia Actual (Barcelona, 1993 - ) Revista. Fundada sota el patrocini de l’Institut de Teologia de Barcelona (actualment Institut Superior de Ciències Religioses), amb la finalitat de divulgar el pensament teològic entre un públic ampli. De presentació àgil i atractiva, combina els articles doctrinals (breus i concisos) amb informacions religioses i comentaris de llibres. Apareix cinc vegades l’any i n'és director Joan Guiteras. 36 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Teorema (València, 1971 - ) Revista filosòfica. Publicada pel departament de lògica i filosofia de la ciència de la Universitat de València. Fundada per Manuel Garrido (que en fou director) i Fernando Montero, aplegà des de l’inici els membres del denominat “cercle de València” i representants d’altres grups de tendències semblants de l’àmbit de parla castellana de dins i fora de l’estat espanyol. Tingué també la col·laboració de filòsofs nord-americans i europeus. Entre les seves activitats cal destacar la difusió de la lògica matemàtica, la filosofia analítica, la metodologia de les ciències físiques i socials, etc. La revista editava un volum l’any integrat per quatre números ordinaris d’aparició trimestral i un d’extraordinari amb un tema monogràfic. Paral·lelament hi havia també els "Cuadernos Teorema", publicació suplementària dedicada a la difusió del pensament filosòfic tant modern com clàssic. Una de les seves activitats més importants ha estat la de l’organització de simposis a nivell de l’estat espanyol, i internacionals. A partir de l’any 1976 la revista esdevingué l’òrgan de publicació en castellà de la International Division of Logic, Methodology and History of Science. 37 CATALUNYA - LITERATURA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teotari (Catalunya, s IX - Girona ?, 887) Prelat. Bisbe de Girona. L'església de Girona estava sota defensa i protecció reial, i el seu bisbe rebia especials mostres de consideració per part del rei. El 878 Teotari va assistir al concili del regne francès celebrat a Troyes (13/ago), presidit pel papa Joan VIII i el rei Lluís el Tartamut. El 879 va rebre del rei francès Sant Pere de Rodes, Sant Cebrià de Pineda, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la vall de Santa Creu. Els reis Carlemany i Carles el Gros li van donar diversos privilegis. A la seva mort, fou succeït per Servus Dei. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Ter, batalla del (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 27/mai/1694) Combat que tingué lloc al costat del riu Ter, entre les tropes franceses comandades pel duc de Noailles i les espanyoles dirigides pel virrei de Catalunya. Els francesos es van imposar sobre un exèrcit espanyol de 20.000 homes. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ter, el (Catalunya) Riu de la xarxa mediterrània catalana, que neix a 2.325 m alt, en el circ d'Ulldeter, al peu de la pica de la Dona, prop de l'Esquena d'Ase i del pic de Bastiments; drena les comarques del Ripollès, sector septentrional d'Osona i de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; desemboca al Mediterrani, a la platja de Pals. Al curs més alt recull les aigües de nombrosos llacs glacials (39 en total) i travessa els nuclis de Camprodon i Ripoll en sentit nord-sud, direcció que canvia bruscament per la d'oest-est, i travessa la Serralada Prelitoral (congostos de les Guilleries) al nord de la plana de Vic; aquest meandre, entre Manlleu i Roda, és producte d'un fenomen de captura. Després de les Guilleries entra en un sector pla, passa per Girona, travessa la Serralada Litoral i penetra a la plana litoral (Empordà), on a causa del seu nivell, inferior al del mar, forma aiguamolls. Té 167 km de longitud i 3.295 km2 de conca. El seu règim és nivopluvial al sector de capçalera i pluvial mediterrani al curs baix; el cabal absolut és de 8,42 m3/segon a Ripoll i de 24 m3/segon a Girona; al curs mitjà i baix presenta fortes oscil·lacions, amb fortes crescudes de setembre i octubre, que han provocat greus inundacions. Els seus principals afluents són el Ritort i el Freser, al curs alt; el Gurri, la riera Major, el Brugent, el Llémena, el Terri i l'Onyar, al curs mitjà. Antigament les seves aigües foren utilitzades per les fargues de l'alt Ripollès, i més tard ajudaren a crear nuclis industrials tèxtils. S'aprofiten també per a regatges locals i per al conreu de l'arròs a la plana costanera. Modernament ha estat creat un complex hidroelèctric amb els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. També serveix per abastar la ciutat de Barcelona d'aigua potable, a més de la de Girona. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Ter, marquesat del (Catalunya) Títol concedit el 1840, pel pretendent Carles (V), a Ramon Cabrera i Grinyó. Li fou reconegut per Alfons XII el 1875. Continua en la mateixa família. 43 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Terç, es (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda de la parròquia i municipi. 45 CATALUNYA - POLÍTICA Terç de Requetes de la Mare de Déu de Montserrat (Catalunya, gen/1937 - ) Unitat militar franquista. Organitzada i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana. Comptava amb 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo (batalla de Belchite). Reorganitzat i amb els efectius d'un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l'Ebre (enquadrat en la 24 Divisió), en el sector de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa. Operà encara a Pena-roja. Tingué en total 316 morts. Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l'antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altre monument, amb una capella funerària, que conté les despulles dels membres del Terç morts a la guerra i on es conserva la bandera del Terç, fou erigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Apòstols. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terès i Borrull, Joan (Verdú, Urgell, 1539 – Barcelona, 1603) Eclesiàstic i alt funcionari reial. Arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya durant el regnat de Felip III. Va substituir en el virregnat el duc de Feria. Arribat al poder (1602-03), va afrontar la qüestió dels pedrenyals prohibint-ne la fabricació com a base per extirpar el bandolerisme. Cal esmentar-ne les obres Arxiepiscopologi de Tarragona i Constitucions provincials Tarraconenses (1593). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teresa (Catalunya, s XIII) Dama. De llinatge desconegut i existència poc estudiada. Potser fou primera muller de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga) i mare del primogènit d'aquell, Ramon (III de Tortosa-Fraga), casat també aquest amb una Teresa. La seva existència sembla deduir-se dels termes de la donació reial de Fraga als Montcada, el 1255. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teresa (Catalunya, s XIII) Dama de la segona meitat del segle, de llinatge desconegut. Fou la muller de Ramon de Montcada (III a la branca de Fraga, abans de Tortosa). Fill seu fou Guillem (I de Fraga), desè senescal dels regnes. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
52 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teresa d'Entença (Catalunya, v 1301 – Saragossa, Aragó, 28/nov/1327) Comtessa d'Urgell, vescomtessa d'Àger i reina de Catalunya-Aragó. Primera muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós. Filla de Constança d'Antillon i de Gombau d'Entença, reneboda d'Ermengol X d'Urgell. Les noces amb l'infant Alfons es van celebrar solemnement a Lleida el 10/nov/1314. Alfons fou comte d'Urgell fins a la mort del seu pare el 1327. La comtessa firmava documents i encunyava moneda com a sobirana dels seus feus. L'any 1323 va acompanyar Alfons a la conquesta de Sardenya. Va instituir hereu el seu marit i (en defecte seu) el segon fill Jaume. Morí de part. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teresa d'Urgell (Castella ?, s XI – Catalunya, s XII) Dama. Era filla del comte Ermengol V d'Urgell i de la dama castellana Maria Ansúrez. Degué néixer a Castella. Es casà amb Guillem de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt. Fill seu fou Pere de Cardona, que morí jove. 56 CATALUNYA- BIOGRAFIA Teresa Fernández de Lara Veure> Fernández de Lara, Teresa. 57 CATALUNYA - CULTURA TERMCAT (TERMinologia CATalana) (Catalunya, 1985 - ) Centre de terminologia. Creat en virtud d'un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, per tal d'investigar, establir i difondre la normalització de la terminologia catalana en relació a d'altres llengües. Dirigit per M. Teresa Cabré (1982-88) i per Isidor Marí, ha realitzat i promogut diversos treballs de recerca terminològica, i ha assessorat diverses entitats oficials, sobretot en temes de traducció. Publica "Full de difusió de neologismes" (des del 1988) i diversos diccionaris terminològics especialitzats. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 VALÈNCIA - GEOGRAFIA Terme, el (Tavernes de la Valldigna, Safor) Partida de regadiu i caseria, al sud-est de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco. 60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Terme, riu del (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Nom de la capçalera del riu de Montdony, afluent, per la dreta, del Tec, que neix al Montcapell. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Terme de Ponts, el (Oliola, Noguera) Antic terme (o el Terme Forà de Ponts), que limitava amb el terme de la vila de Ponts i comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos i Gratallops. Al s XIX fou agregat al municipi d'Oliola. 62 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Termena, castell de (Planeses / Rasigueres, Fenolleda) Antic castell, que domina la vall de Termena (tributària de l'Aglí per l'esquerra, a Rasigueres), límit dels dos municipis. És una construcció dels s IX-X, reformada al s XIII, constituïda per una torre rectangular i un recinte poligonal, ben conservats. 63 CATALUNYA - MUNICIPI
64 CATALUNYA - HISTÒRIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Térmens i Maurí, Jaume (Catalunya, s XX – Barcelona, 1966) Escriptor. Ja passada la setantena publicà el seu primer llibre de poesia El camí del somni (1964). Un segon llibre, titulat Fantasies líriques, aparegué el 1966 ja com a edició pòstuma. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Térmens i Maurí, Ramon (Barcelona, 1892 – 1960) Pintor i arquitecte. Professor de l'Escola d'Aparelladors de Barcelona. És autor del mercat d'Horta (1951) i d'algunes construccions a l'Exposició Internacional del 1929. Col·laborà en la construcció dels Magatzems Jorba. En pintura, destacà com a retratista. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ternera, coll de (Bulaternera, Rosselló / Rodés, Conflent) Pas dels Aspres (200 m alt), situat a la dreta de la Tet. És aprofitat per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per travessar un contrafort septentrional del Canigó. 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ternils (Carcaixent, Ribera Alta) Despoblat, 2 km al sud-oest de la ciutat; només es conserva l'antiga església parroquial, actual ermita de Sant Roc (obra del començament del s XIV, amb portal romànic). Era una antiga alqueria d'època musulmana, esmentada el 1252. Al s XIV era parròquia; el creixement de la Cogullada, aleshores un annex seu, feren que al mateix segle el rector intentés, infructuosament, de traslladar-hi la residència; tanmateix les continuades inundacions provocades per les riuades del Xúquer feren que la població es traslladés a Carcaixent (igualment annex de Ternils) i, també, la parròquia. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ternoves (Ibi, Alcoià) Partida i caseria. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Terol (Tibi, Alcoià) Caseria, al nord de la vila. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terol (Alacant, s XVII - s XVIII) Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terol, Domènec de (Catalunya, s XIII) Jurista. Amb Arnau Desjardins i Ramon de Besalú redactà el Llibre dels Costums de Tortosa. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Jaume (País Valencià, s XVI – 1587) Arquitecte. Projectà l'església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu, des de l'any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l'església de Sant Joan de Muro, que no fou acabada fins al 1591. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Jaume (Alacant, s XVII) Picapedrer. Iniciador de la família. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l'església d'Agost (Alacantí). Fou mestre de l'ajuntament d'Alacant. Pare de Felip Terol. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Jaume (Cocentaina, Comtat, s XVI – 1627) Pintor. Fou deixeble i ajudant de Jeroni Espinosa. El 1621 pintà la taula del Salvador per a la parròquia de Cocentaina. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Josep (Alacant, s XVII – s XVIII) Picapedrer, dit el major. Germà de Felip. Remodelà (1710-12) la nau de l'església de Montfort (Vinalopó Mitjà). Fou pare de Josep Terol, dit el menor. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Josep (Alacant, 1698 – 1758) Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d'Oriola al s XVIII. Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d'Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l'església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent. El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l'església parroquial d'Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l'ajuntament d'Alacant. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terol, Tomàs (Alacant, 1697 – s XVIII) Picapedrer. Nebot de Felip Terol, amb el qual intervingué en l'arrendament de la portalada que comunica l'església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d'Alacant (1736); també amb el seu oncle treballà en la capella de la comunió de l'església d'Agost. 83 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Terra, La (Barcelona, 7/feb/1909 - 1909) Setmanari vinculat a la Unió Catalanista. Creat sota la direcció de Bartomeu Baixarias. Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme. N'aparegueren pocs números. 82 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrà, puig (Manresa, Bages) Un dels turons a on s'estén el nucli urbà (ant: puig d'Arran o de Rad), al nord del nucli més antic. Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 (aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel); hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés. Modernament ha estat convertit en parc municipal. 85 CATALUNYA - COMARCA
86 CATALUNYA - LITERATURA Terra baixa (Catalunya) Drama d'Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana. Manelic, el seu protagonista, ha esdevingut un prototip, i encarna l’home simple i pur, el pastor de la terra alta. Casat amb Marta, es rebel·la contra el poder de Sebastià, terratinent, i acaba per matar-lo i retornar a la muntanya amb la seva dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles. Marta és un personatge típicament guimeranià, un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix consciència de la seva personalitat així que posseeix una cosa seva: Manelic. Escrita en prosa, l’obra no tingué la confiança del seu autor, i per aquest motiu fou estrenada en traducció castellana, a Madrid, per la companyia Guerrero- Mendoza, pel nov/1896. L’estrena en català tingué lloc a Tortosa el 8/feb/1897 per la companyia de Teodor Bonaplata, si bé fou Enric Borràs el qui difongué el drama. Ha estat traduïda als principals idiomes, objecte de dues òperes (una, amb música de l’austríac Eugen d’Albert, amb el títol de Tiefland, ha restat de repertori) i portada repetidament a la pantalla a diversos països. 87 CATALUNYA - POLÍTICA
88 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Terra Mítica (Benidorm, Marina Baixa, 2000 - ) Parc temàtic. Amb una extensió d’1.050.000 m2, és el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana. El parc tingué una inversió inicial de 420 milions d’euros. En el moment de la seva obertura, l’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat, la CAM i Bancaixa. Conté cinc zones temàtiques (Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria), els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos. Hi ha també atraccions convencionals. 89 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Terra Nostra (Prada de Conflent, Conflent, 1965 - ) Revista bilingüe (català-francès). Fundada per Ramon Gual, sense periodicitat fixa i destinada especialment a un públic ampli i a les escoles. Es presenta en forma de quaderns monogràfics sobre temàtica molt diversa de la Catalunya del Nord. La casa editora de la revista ha publicat també obres més científiques, com Bibliografia rossellonesa, de r. Noëll; Flora catalana, de J. Bouchard, i Atlas de Catalunya Nord, de J. Bécat. També ha editat discos de música tradicional catalana.
Anar a: [ Tej ] [ Templ ] [ Teo ] [ Terç ] [ Terme ] [ Terol, F ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Televisió de Catalunya o TV3 (TVC)
Tellet
Teresa de Begís (
Térmens
Termes i Ardèvol, Josep
Terra Alta, la