|
|
|
Anar a: [ Boc ] [ Bof ] [ Bofill ] [ Boi ] [ Boil, G ] [ Boil i d ] Si tothom pensa igual és que algú no està pensant. (George Smith Patton) 1 CATALUNYA - POLÍTICA BOC (Catalunya) Sigla del moviment polític Bloc Obrer i Camperol. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Boc, pic del (Alta Cerdanya / Conflent) Cim (2.773 m alt) de la serra que separa la vall de Balaguer (Conflent) del pla de la Perxa, damunt Planès (Alta Cerdanya). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bocabella i Verdaguer, Josep Maria (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 1892) Llibreter. Propietari de l'antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d'un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana. Fundà l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista "El propagador de la devoción a San José" (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents. Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família. 4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - ART Bocairent, Lleó de (Bocairent, Vall d'Albaida) Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona). Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat. Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València. 7 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Boccanegra, Ambrogio (Itàlia, s XIV - Palma del Río, Còrdova, Andalusia, 1373) Almirall de Castella. Comandà una de les galeres de Pere I de Castella contra Barcelona (1359). 8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Bocchorum
(Mallorca)
Ciutat antiga del nord de l'illa (o Bocchoris), entre Pollença i el
Port de Pollença. En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats. D'origen pre-romà, nucli urbà de la cultura
talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l'illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini. Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit
tabula patronatus. Segons una, datada l'any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l'any 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bocous, Josep (Barcelona, 1772 – Florència, Itàlia, 1835) Escriptor. Passà la seva joventut a Itàlia. Tornà a Catalunya per tal de fer les campanyes de 1793 i 1794 contra França. Durant la guerra del Francès es negà a prestar jurament a Josep Bonaparte. Aquest determini motivà la confiscació dels seus béns, que ja no havia de recuperar, i un temps de captiveri a Dijon (França). Escriví indistintament en italià, castellà i francès: Racolta di varie poesie (Milà, 1792), Comedias (Madrid, 1797), Poesies, Amélie et Clotilde (París, 1813), Mémoires sur l'expedition de Quiberon (París, 1820), Museum moral (París, 1823) i Angélique (París, 1930). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bocquet, Eduard (Barcelona, 1907 - 1961) Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra. Fou primer violinista de l'Orquestra Municipal de Barcelona. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bocquet i Bertran, Joan Pau (Barcelona, 1894 - Catalunya, s. XX) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d'edicions, amb una producció molt activa. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bodelquer, estret de (Garrotxa) Congost del riu d'Oix, entre el Montmajor i el Taió, que separa la Vall del Bac -capçalera d'aquell riu-, de Sant Miquel de Pera. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bodí i Cangròs, Salvador (Catalunya ?, s. XIX) Frare dominicà. És autor d'un Historia meteorológica de Carcagente. L'obra abunda en una sèrie d'observacions directes de bon interès, especialment pel que fa als orígens del conreu dels tarongers. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bodí i Queralt, Miquel Joan (Ontinyent, Vall d'Albaida, s. XVI - Villena, Alt Vinalopó, 1636) Escriptor. Conegut també com a Miquel Joan Vimbodí. Fou secretari del cardenal Agustí Spinola. Escriví en llatí diverses obres de caràcter religiós i erudit, i deixà inèdites Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus (perduda) i Flos sanctorum valentinorum. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boella, la (Tarragona, Tarragonès) Masia i antic terme. Agregat el s. XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona. Situat a l'esquerra de la carretera de Tarragona a Reus. El 1150 fou donat a poblar per Guillem de Tarragona. 17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Boera, canal de (Conflent) Canal de regadiu de la vall de la Tet. Té la seva presa a Serdinyà, per la dreta del riu; desguassà al riu de Lentillà, prop de Marquixanes. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boera, Miquel de (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s. XV – s. XVI) Militar. Sota Ferran II el Catòlic serví a Itàlia, i posteriorment, sota les ordres de Ramon de Cardona, virrei de Nàpols, dirigí l'ofensiva del nord d'Àfrica (1510-11) contra els francesos. Sota Carles V fou general en cap de galeres d'Itàlia. Més tard fou encarregat de la defensa de la frontera catalana amb França i tingué un paper important en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa (1543). És enterrat a l'església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boet, pla de (Pallars Sobirà) Pla (1.880 m alt) de la capçelera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet (2.500 m alt), al camí de vall Ferrera a Vic-de-Sos. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull, Francesc (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. Féu la guerra de Successió contra els borbònics. Hi resultà ferit i fou declarat invàlid. Havia assolit el grau de tinent coronel. És trobava a Barcelona quan s'inicià el setge de la ciutat. Es presentà a un reconeixement i aconseguí de ser readmés al servei actiu. Des d'aleshores participà en la defensa. Morí en combat durant la gran batalla final. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i Cendra, Jaume (Valls, Alt Camp, 1870 – Tarragona, 1936) Sacerdot i historiador. Fou director del Museu Diocesà de Tarragona (1902-36). Col·laborà a "La Il·lustració Catalana" i a "Catalunya". És autor de: Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona (1903), El cartoral major de Poblet (1931), i edità la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori (1931). Començà una edició monumental de la Crònica de Jaume I. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i de Brocà, Andreu de (Reus, Baix Camp, 1811 – 1882) Escriptor, publicista i historiador. Nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró, i germà d'Antoni. Estudià lleis a la Universitat de Cervera. Arxiver municipal de Reus (1863), on fundà el periòdic teatral "El Juglar", el primer d'aquest gènere a Catalunya, el "Diario de avisos y noticias" (1844) i el "Diario de Reus" (1859). És autor de Anales históricos de Reus (1845), Poblet (1848), Guía de Reus (1856), Don Jaime el Conquistador (1856) i, en col·laboració, l'obra Tarragona monumental. Fou membre de la Societat Arqueològica Tarraconense. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i de Rosselló, Tomàs (Valls, Alt Camp, 1604 – 1675) Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic. És autor d'una obra religiosa. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i de Sartorio, Manuel de (Barcelona, 1816 – 1892) Arxiver i historiador. Fill de Pròsper de Bofarull i Mascaró, al qual succeí (1849) en la direcció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià als Estudis Generals de Barcelona. Des del 1860 prosseguí la publicació iniciada pel seu pare de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Vocal de la Comissió de Monuments històrics i artístics, incorporà a l'arxiu 6.506 volums procedents de les biblioteques dels convents i monestirs suprimits. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1844). Dirigí també les obres de conservació del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciades el 1850. Publicà, entre altres treballs, Documentos inéditos relativos a la historia del virreinato de San Francisco de Borja en Cataluña i Les funeràries dels reis d'Aragó (1886), i deixà inèdita una monografia sobre Montblanc, una biografia sobre Mossèn Borra, una història de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i un estudi sobre els jueus en els territoris de la corona catalano-aragonesa. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i Foraster, Jacint (Barcelona, 1903 - ) Dibuixant i decorador. Féu caricatures i acudits per a diversos periòdics de Barcelona. Del 1939 el 1960 visqué exiliat. Ha il·lustrat algunes edicions literàries i ha fet exposicions de pintura. Col·labora a "Tele/eXprés" de Barcelona i a "L'Indépendant", de Perpinyà. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull
i Mascaró, Pròsper de
(Reus,
Baix Camp, 1777 – Barcelona, 1859)
Arxiver i historiador. Després d'estudiar filosofia i lleis a la
Universitat de Cervera i de doctorar-se a la d'Osca el 1798, va exercir d'advocat
de la chancillería de Valladolid (1802). En declarar-se la guerra del Francès s'establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs.
El 1814 va ser nomenat arxiver de
l'Arxiu de la Corona d'Aragó, institució que després va dirigir durant molts
anys (des del 1818). Cal destacar-ne l'enorme tasca de classificació, atesa l'estat en que va trobar l'arxiu reial; el 1816 obtingué el dipòsit dels papers de la junta superior del
Principat i de la Casa de la Moneda, el 1822 fou 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i Miquel, Casimir de (Reus, Baix Camp, 1749 – Maó, Menorca, 1804) Militar. Serví a Amèrica i participà a la Guerra Gran (1794), durant la qual comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya. Arribà a general i morí en una missió a les Balears. Fou home lliurat a afeccions literàries i culturals, protector de l'ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa Maria (Andalusia) unes classes d'arts i oficis. És autor d'un projecte d'escola primària i escriví diverses poesies. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i Sans, Carles de (Barcelona, 1852 – 1927) Arqueòleg. En ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 entrà a formar part dels serveis artístics municipals i es féu càrrec de la secretaria de la secció arqueològica. El 1903 passà a ser director del Museu Municipal, càrrec que ja ocupava interinament des de feia sis anys. Fou soci activíssim del Centre Excursionista de Catalunya. Formà una col·lecció notable, de caràcter particular, d'instruments d'il·luminació, partint de troballes del s. XIII. Publicà diversos escrits. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i Sans, Francesc de (Barcelona, 1843 – 1938) Arxiver. Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio. Estudià dret i seguí els cursos de l'escola superior de diplomàtica. Succeí el seu pare en la direcció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1893-1911). Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1883) i corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid. Col·laborà a l'Exposició Universal de París (1900) amb diversos treballs relacionats amb la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l'edat mitjana. Intervingué en la publicació del darrer volum de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (1910). Publicà, entre d'altres obres, Bibliología (1890), El Testamento de Ramon Llull (1899), que ell descobrí, Antigua Marina Catalana (1901), La heráldica en la filigrana del papel (1901), Los animales en las marcas del papel (1910). 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill, Guillem (Catalunya, s. XIV - Girona ?, 1427 ?) Arquitecte. Treballà de picapedrer (1381-83) a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral de Girona, de les quals esdevingué mestre major el 1404. Partidari de la continuació de la nau única que caracteritza aquell temple gòtic, la qual defensà decisivament, i que finalment fou aprovada per una junta d'arquitectes, fou continuada sota la seva direcció fins al 1427. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Bofill, Jaume (Barcelona, 1910 – 1965) Filòsof. Fill del poeta Jaume Bofill i Mates. Estudià filosofia i lletres, després de deixar incompleta la carrera de dret. Des de l'any 1950 fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona. Fundador de la revista "Convivium" i autor de molts articles en diverses revistes. La escala de los seres o el dinamismo de la perfección (1950) i Obra filosófica (1967) són els seus escrits més importants. El 1969 i en memòria seva va ser creada a Barcelona la Fundació Jaume Bofill, dedicada a promoure l'estudi de les ciències socials. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Bosch, Fidel (Vic, Osona, 1934 - ) Pintor. Format a Vic, conreà un paisatgisme impressionista amb el qual recrea l'estil dels pintors modernistes catalans. Exposà regularment a l'estranger. La seva obra Puente Alta és exposada al Metropolitan Museum de Florida (USA). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Ferro, Jaume (Barcelona, 1893 – 1968) Crític literari i poeta. Fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge per a la qual traduí poetes grecs, i Rilke i Proust. Del grup de Josep Carner, fou un crític sobresortint del noucentisme; aplica a la crítica el seu humanisme i la seva sensibilitat amb un mètode lliure. Va exèrcir com a crític a "La Publicitat" i a la "Revista de Catalunya", des d'on va defensar un nou concepte de la crítica entesa com a activitat artística. Publicà Vint-i-cinc anys de crítica (1959) i Cent anys de poesia catalana (1968). Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Leví, Anna (Barcelona, 1944 - ) Arquitectessa (1972) i compositora. Com a membre del taller d'arquitectura dugué a terme el projecte d'ordenació urbanística Antigone, a Montpeller. Posteriorment obrí despatx propi i ha realitzat uns blocs d'apartaments a la platja de Sant Cebrià (Rosselló). Com a compositora és autora d'obres de caràcter experimental en les quals incorpora instruments tradicionals i procediments electroacústics. Sobresurten Poema per a piano o Septet de set sous. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Leví, Ricard (Barcelona, 1939 - ) Investigador en arquitectura i en disseny de ciutats. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1956) i a la de Ginebra (1957-61). El 1961 creà el Taller d'Arquitectura de Barcelona, format per professionals de diferents àrees, que ha portat a terme nombrosos projectes arquitectònics i urbanístics a Espanya i altres països. Acaparà l'atenció internacional els anys seixanta, amb els projectes de Barri Gaudí, a Reus, Xanadú, a la Costa Blanca, i el 1964 guanyà el premi FAD pel bloc de pisos al carrer Nicaragua de Barcelona. La seva arquitectura és de línia expressionista amb un destacat joc de volums. Des de l'any 1970 se li deuen diversos complexos residencials a França, com la urbanització de l'àrea propera a la Tour Montparnasse (1979) i Les arcades, a prop de Versalles. Destaca també el nou santuari de Meritxell a Andorra (1973-78) i l'edifici Walden 7 a Sant Just Desvern (1970-75). El 1985 realitzà una exposició al Museu d'Art Modern de Nova York. Entre 1986 i 1991 inicià diversos projectes per a la renovació de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics, com l'Institut Nacional d'Educació Física (INEF), l'ampliació de l'aeroport del Prat i l'edifici del Teatre Nacional de Catalunya. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Mascaró, Pere Nolasc (Catalunya, 1814 – Barcelona, 1847) Escriptor. Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Pichot, Josep Maria (Barcelona, 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1938) Metge i entomòleg. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l'Institució Catalana d'Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció de Ciències, del qual fou també president (1911). Dirigí la col·lecció de la "Fauna a Catalunya", una publicació de l'Institut de Ciències. La seva obra més important, en col·laboració amb Pere Antiga, és el Catàleg d'Insectes de Catalunya. Himenòpters (1902-96), publicat per l'IEC. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill
i Poch, Artur (Barcelona,
1844 – 1929) Naturalista
i geòleg. Després de cursar estudis de ciències naturals, es va decantar per les branques de paleontologia i geologia. El 1887 va passar a dirigir el Museu Geològoc de Barcelona -aleshores anomenat
Museu Martorell- i, al cap de poc, la Junta de Ciències
Naturals. Féu algunes expedicions als països del nord d'Àfrica a la recerca de materials geològics i malacològics. Preocupat per la divulgació dels coneixements, es va prodigar en conferències, cursos i articles. El 1896 va ser nomenat secretari
perpetu de
l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Col·laborador en diversos treballs amb naturalistes de renom com
Francesc Carreras i Candi, Joan Baptista d'Aguilar-Amat i
Jaume Almera, com la Geografia General de
Catalunya, el Mapa geològic de la província de Barcelona. Entre les seva 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Roig, Joan Maria (Figueres, Alt Empordà, 1845 – 1914) Polític. Membre del federalisme republicà. Participà en l'alçament contra les lleves militars (Barcelona, 1869) i el 1873 fou secretari del president de la República, Estanislau Figueras. Abandonà la política en caure la República i exercí com a catedràtic de ciències fisicoquímiques a l'institut de Figueres (1880-1914). El 1903 fou elegit diputat. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bogart i de Gomera, Pere Joan (València, s. XVII – Xàtiva, Costera, 1707) Poeta. Professor d'humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l'època i d'epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V (1705). Tot i aixó, fou mort per l'exèrcit filipista. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bogatell, el (Barcelona, Barcelonès) Desembocadura del rec Comtal a la mar. Traslladada cap a llevant amb la construcció de la Ciutadella el s. XVIII. Ha donat nom a una estació ferroviària de mercaderies. Amb la construcció (1985) dels nous espigons de Llevant, ha nascut la cala de Bogatell. 49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Boher, Francesc (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1781 – Perpinyà, 1825) Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà. Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles. 50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Boher, Jaume (Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908) Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina. Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane. Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica. 51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Boher, Pere (Rosselló, s. XIV) Escultor. És autor d'algunes imatges per a l'església dels agustins de Perpinyà. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bohigas i Martorell, Nil (Barcelona, 1958 - ) Alpinista. Formà part de l'expedició catalana del 1988 a l'Everest, després de dues temptatives infructuoses el 1982 i el 1983. Ha fet diverses expedicions en solitari, entre les quals destaquen la del pol Nord magnètic (1990) i l'intent d'assolir el pol Nord geogràfic (1992). És també un especialista en parapente de gran muntanya. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bohigas i Tarragó, Pere (Barcelona, 1886 – 1948) Periodista. De jove col·laborà a "La Tralla" i a "El Poble Català" amb la signatura de P.B. Tarragó. Més tard dirigí la revista de turisme "Barcelona Atracción" i fou administrador general del Museus d'Art de Barcelona i secretari de l'Institut del Teatre (1913-48). És autor d'Apuntes para la historia de las Exposiciones Oficiales de Arte de Barcelona (1945), Resumen histórico de los Museos de Arte de Barcelona (1946), Las compañías teatrales extranjeras en Barcelona (1946) i Historia de la Galería de Catalanes Ilustres (1948). Morí en l'acte d'homenatge que li fou tributat per l'Institut del Teatre. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bohigues, Miquel (Barcelona, s. XVI) Argenter. Fou cònsul del seu gremi a Barcelona. El 1565 li fou encarregada per a Granollers una custòdia, a semblança de la de l'església dels sants Just i Pastor de Barcelona, les efígies dels quals havien de ser substituïdes, a l'obra de Bohigues, per la de sant Esteve i la de sant Joan Evangelista. 58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Boí (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Poble (1.282 m alt), a la vall de Boí, a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor. Després de confluir aquest darrer amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l'esquerra del primer, la presa del canal de Boí, que porta l'aigua a la central elèctrica de Boí, prop del poble de Barruera. És un centre turístic. L'església de Sant Joan, romànica, del s. XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus; només conserva un dels tres absis; el campanar és de planta quadrada. Contenia una taula de fusta, on és representat sant Pere, actualment al Museu d'Art de Catalunya, igual com la majoria de les pintures romàniques que decoraven els murs laterals. 59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Boi, el (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Despoblat i antic terme, situat a la dreta del riu de Montlleó. En resta l'església de Sant Bartomeu del Boi i les restes del castell del Boi, que pertangué a l'orde de Montesa. 60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Boi, el (el Genovés, Costera) Grafia antiga d'Alboi. 61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boiader, Àngel (Vic, Osona, 1889 - Buenos Aires ?, Argentina, 1935) Periodista i poeta. Col·laborador d'"En Patufet" i "L'Escena Catalana", el 1907 se n'anà a viure a Buenos Aires, hi fundà algunes revistes, i el 1917 fou president del Casal Català. Publicà el llibre Poesies. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl (Aragó, s. XII - País Valencià, s. XVII) Família de militars i cavallers que s'establí a València el s. XIII. L'estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl. Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els s. XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics. Una branca d'aquesta família s'establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443). 64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Boïl, Benet (Aragó, s. XII - XIII) Fill de Garcia i germà de Pere, amb qui prengué part en la conquesta de València, on reberen terres. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boïl, Bernat (Tarragona, s XV – Montserrat, Bages, 1520) Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina. Es formà sota la influència de les doctrines lul·lianes, amb el mestratge de Pere Daguí. Acompanyà Colom al seu viatge a Amèrica de 1493. Fou el primer arquebisbe i patriarca de les Índies. Morí després d'una intensa tasca d'evangelització. Traduí al català una obra contemplativa de l'abat Isac. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Carles (València, 1577 – 1617) Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585. Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals. Ingressà a l'Acadèmia dels Nocturns (1592), on adoptà el nom de Recelo, i fundà l'Acadèmia dels Adorants (1599). Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado (1616), precedida d'un Romance preceptiu (A un licenciado que deseaba hacer comedias), en el qual exposa la seva opinió sobre l'art de compondre comèdies, i d'una lloa a les dames de València. És autor de Silva de los versos y loas de Lisandro (1600). 68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Boïl, Felip (Aragó, s. XII) Fill de Garcia Asnares. Senyor del castell de Boïl (Aragó). Pare de Garcia Boïl. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Felip de (País Valencià, s XIV – s XV) Noble. Fou cortesà del rei Joan I. Ficat a les rivalitats de la noblesa valenciana, mogué una gran brega de carrer, davant el palau reial de València, contra Berenguer de Reixac i Joan de Pertusa. Aquests, per venjar-se'n, mataren pocs dies després al seu germà Ramon, governador de València. El rei Martí l'Humà, decidit a acabar amb aquells desordres, que comptaven a la ciutat amb nombrosos precedents pròxims, féu executar als assassins, i ordenà també que fos tallada una mà a Felip de Boïl. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Felip de (País Valencià, s XV) Cavaller. Fou un dels més coneguts del país en pràctiques cavalleresques. El 1439 canvià lletres de batalla a València. Més tard féu vot de lluitar contra un cavaller o un escuder com a mostra de servei al rei Alfons IV. No trobà contrincant a França i anà a la cort anglesa, on John Astley s'avingué a combatre amb ell. Ho féu al Smithfield de Londres, el 30/gen/1442, a presència del rei Enric VI. Aquest regalà a Boïl cent lliures i féu cavaller un fill seu. Aquesta darrera data permet adonar-se que Felip de Boïl ja era aleshores un home gran, i que bé podia ser ell mateix un homònim que sostingué combat cavalleresc a Ceuta ja el 1415. De tornada a València des d'Anglaterra, desafià l'escriptor Joanot Martorell. Aquest contestà amb duresa. Hom ignora si arribaren a lluitar. 71 ALGUER - BIOGRAFIA Boïl, Francesc (l'Alguer, 1595 - Càller, Sardenya, Itàlia, 1673) Bisbe de l'Alguer (1653-55). Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona, fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Castella. Introduí a l'Alguer l'orde de la Mercè. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Francesca de (País Valencià, s. XIV) Dama. Fou la segona muller de Berenguer de Vilaragut, el conseller de Jaume III de Mallorca. El seu marit era vidu de Sança, la filla natural del rei Sanç de Mallorca, i ja tenia tres fills del matrimoni amb aquella. Francesca tingué tres fills més, un dels quals fou Nicolau de Vilaragut. 73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Boïl, Garcia Asnares de
(Aragó, s. XII - v 1143) Senyor de les
valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Pare de Felip. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Guillem Ramon (València, s. XV – Girona, 1532) Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona. En 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Joan (Grècia, s. XIV - Atenes ?, Grècia, 1400) Bisbe de Mègara, Àtica (1377-1400). Refugiat a Atenes després de l'ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli (1374), fou partidari de Pere III, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Joan (País Valencià, s. XIV - d 1361) Fill i successor de Berenguer Boïl i de La Scala. Pare de Berenguer Boïl i de Boixadors. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Joan de (País Valencià, s. XIV) Cavaller. Fou un dels caps principals de l'expedició de Pere III a Mallorca, en 1343, per desposseir de l'illa el seu rival Jaume III. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Joan Tomàs (València, s. XVIII – 1807) Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats. 111 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Boïl, marquesat de (Aragó). Títol concedit el 1630 sobre el cognom, a l'ambaixador Pere Boïl d'Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl, baró de Borriol i senyor d'Alfafar. El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Pere (País Valencià, s. XIV – 1361) Fill de Joan Boïl de La Scala. No tingué successió masculina i amb ell s'extingí la branca de Mislata. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Pere de (País Valencià, s. XV – Burgos, Castella, 1475) Cavaller. Serví l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l'obediència d'Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl d'Arenós i Martí, Joan (País Valencià, s. XVI – 1609) Nét de Joan Àngel Boïl i Valeriola. Recuperà per les armes la baronia de Boïl, ocupada per un cavaller aragonès. Com a capità d'un terç prengué part en la lluita contra els moriscs revoltats a Granada. Fou l'avi de Pere Boïl d'Arenós i Mercader. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl d'Arenós i Mercader, Pere (País Valencià, s. XVI - s. XVII) Nét de Joan Boïl d'Arenós i Martí. Baró de Borriol. Fou creat marquès de Boïl el 1630. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl de La Scala, Joan (País Valencià, s. XIV) Iniciador de la línia de Mislata. Prestà diners a l'infant Alfons per a l'expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. Fou pare de Pere Boïl. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl de La Scala, Vicent (País Valencià, s. XVII – 1671) Darrer baró de la línia de Manises. Fou creat marquès de La Scala. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Codinats, Felip (País Valencià, s. XIV - s. XV) Cavaller errant en la seva joventut. Fill de Pere Boïl i Colom i germà de Jofre. Combaté a Ceuta contra Lope Alonso de Montemolín, de Castella (1415). Tant ell com els seus successors procuraren d'incrementar la fabricació de ceràmica de Manises. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Codinats, Jofré (València, s. XIV - Avinyó, Provença, França, 1400) Prelat. Fill de Pere Boïl i Colom, senyor de Manises. Fou creat cardenal (1397) pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Colom, Pere (País Valencià, s. XIV) Fill de Felip Boïl i de Bellvís. Cinquè senyor de Manises i senyor de Picassent i d'Alcàsser, serví el rei Pere en les guerres de Sardenya i de Castella i fou recompensat amb la concessió de la jurisdicció criminal sobre els sarraïns de Picassent (1364) i amb el títol de noblesa (1385). Prengué part en les bandositats valencianes en el bàndol de Jaume d'Aragó, bisbe de València, vers el 1373. Pare de Jofre i Felip Boïl i Codinats. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i d'Aragó, Pere
(País Valencià, s. XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)
Cavaller. Fill de Guerau de Boïl i de Sança d'Aragó. Senyor de
Manises. Conseller, tresorer (1302-06) i mestre racional (1306-20) del rei
Jaume II, amb nom del qual, i de Frederic III de Sicília
actuà d'ambaixador a Nàpols (1308), amb els objectius d'aconseguir una pau entre angevins i sicilians i, per altra banda, de debilitar la posició de Pisa, dominadora de
Sardenya, mitjançant diversos pactes amb Florència i Lucca. Assistí al concili de Viena (1310-11) i fou nomenat majordom per
Jaume II. El 1318 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de Bellvís, Felip (País Valencià, s. XIV – 1375) Fill de Felip Boïl i de La Scala i germà de Pere. Pare de Pere Boïl i Colom. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de Bellvís, Pere (País Valencià, s. XIV) Fill de Felip Boïl i de La Scala i germà de Felip. Batlle de València des del 1356. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de Boixadors, Berenguer (País Valencià, s. XIV - a 1368) Fill de Joan. A la seva mort el castell de Borriol passà a la corona, malgrat que tenia descendència (els Boïl de Boixadors), i fou cedit a Pere Boïl i de Castellar. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de Castellar, Pere (País Valencià, s. XIV) Senyor del castell de Borriol. Rebé el castell de la corona, a la mort de Berenguer Boïl i de Boixadors. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de La Scala, Berenguer (País Valencià, s. XIV) Noble. Iniciador de la línia de Borriol. Pare de Joan Boïl. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de La Scala, Felip (País Valencià, s. XIII – Illes Balears, 1348) Cavaller. Fill de Pere Boïl i d'Aragó. Segon senyor de Manises. Prengué part en la campanya de Sardenya (1323-24) i el 1326 fou nomenat lloctinent reial de l'illa. Conseller, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II i d'Alfons el Benigne, tingué una gran importància en el regnat de Pere el Cerimoniós. Participà en l'expedició a Mallorca i en l'ocupació del Rosselló (1343-44). Fou governador de Perpinyà (1344), i reformador de Mallorca (des del 1345), on organitzà la repressió contra els fidels de Jaume III. El rei Jaume li concedí la jurisdicció de Manises (1329). 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de La Scala, Ramon (País Valencià, s. XIV – 1407) Iniciador de la linia de Bétera i de Boïl. Conseller del rei Alfons i tresorer del rei Pere (1339-40); participà en la conquesta de Sardenya (1323-24) i en la campanya del Rosselló (1343) contra Jaume III de Mallorca; fou ambaixador a Granada el 1335 per a signar la pau, i el 1338 prop del papa. La casa s'engrandí amb el seu fill Pere Boïl i Castellar. 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Dies, Berenguer (País Valencià, s. XIV - d 1437) Cavaller. Fill de Pere Boïl i Castellar. Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d'honor i capità de la torre del pont d'Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411. 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Dies, Pere
(País Valencià, s. XIV) Fill de
Pere Boïl i Castellar. Fou enviat per l'infant Martí en ajut de Joan de Castella contra Portugal (1381), i premorí al seu pare. El succeí el seu germà
Ramon. 102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Dies, Ramon (País Valencià, s. XIV – València, 1407) Noble. Fill de Pere Boïl i Castellar i germà de Berenguer i de Pere. Senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407). En una plaça de la ciutat fou atacat i mort, a llançades, per quatre homes a cavall manats per Berenguer de Reixac. L'assassinat era una venjança de l'agressió soferta poc abans per Reixac i Joan de Pertusa per part de Felip, el germà de Ramon. El rei Martí l'Humà féu justícia amb gran energia, Reixac i Pertusa foren escapçats. Felip de Boïl perdé una mà, com a escarment per haver fet la primera provocació. Aquest personatge, que mereixeria de Jaume Roig l'apel·latiu de el bon Boïl, era molt amic d'Antoni Canals. Aquest li dedicà el llibre De Providència. És enterrat al claustre de Sant Domènec de València. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Foces, Guerau (País Valencià, s. XIII) Fill de Pere i pare de Pere Boïl i d'Aragó. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Montagut, Ramon
(País Valencià, s. XV – Nàpols, Itàlia, 1458) Noble. Fill de Ramon Boïl i Dies. Senyor de les baronies de
Bétera i de Boïl. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia i fou nomenat virrei de
Nàpols (1433). El 1435 fou fet presoner a la batalla de
Ponça. Formà part d'algunes ambaixades; el 1434 d'una prop del papa. Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga
guerra de Nàpols (1436-42) i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l'Abruç (1442), d'on fou nomenat virrei (1443), càrrec que exercí fins a la mort. El 1447 fou enviat al ducat de Milà, d'on hagué de retirar-se poc temps després. Fou enterrat en el doble sepulcre del seu pare al convent de
Sant Domènec de València, sepulcre conservat al museu de
València. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Valeriola, Joan Àngel (País Valencià, s. XV) Fill de Ramon Boïl i de Vilanova. Canvià el seu cognom pel de Boïl d'Arenós per rebre l'herència de la seva cosina germana Aldonça d'Arenós. Avi de Joan Boïl d'Arenós i Martí. 107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Boïlgues, riu (País Valencià) Afluent dretà del Túria, format al vessant oriental de la serralada que separa el País Valencià de Castella. Passa per Vallanca (per aixó és anomenat també rambla de Vallanca) i desemboca al Túria a Ademús. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïls i Coniller, Emili Maria (València, 8/des/1936 - ) Poeta. Els seus primers poemes aparegueren a Poetes universitaris valencians (1962), antologia de Manuel Sanchis Guarner. Posteriorment publicà els reculls poètics Llibre del temps (1972), Nissaga (1977) i Les quatre estacions i un testament (1983). També ha publicat el llibre de prosa Quaderns d'Emili Coniller (1973) i els llibres de teologia El missatger ferit (1993) i La mar de Dios: de intimidades, de añoranzas y de presencias (1994). 109 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Boinegro (Argeleta, Alt Millars) Antic castell enrunat, d'origen islàmic, situat en un tossal a la dreta del riu de Vilamalefa. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boira i Castells, Francesc (Roda de Ter, Osona, 1928 - ) Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Barcelona. Ha obtingut diversos premis.
Anar
a: [ Boc ] [
Bof ] [ Bofill ]
[ Boi ] [ Boil, G ]
[ Boil i d ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Bocairent
Bofill
i Mates, Jaume "Guerau de Liost"
Bohigas
i Balaguer, Pere
Bohigas i
Guardiola, Oriol