|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Boc ] [ Bof ] [ Bofill ] [ Boi ] [ Boil, G ] [ Boil i d ] Des de BOC fins a Boira i Castells, Francesc
1 CAL POL BOC (Catalunya) Sigla del moviment polític Bloc Obrer i Camperol. 2 NOR GEO Boc, pic del (Alta Cerdanya / Conflent) Cim (2.773 m alt) 3 CAT BIO Bocabella i Verdaguer, Josep Maria (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 1892) Llibreter
6 VAL ART Bocairent, Lleó de (Bocairent, Vall d'Albaida) Escultura ibèrica trobada al municipi 7 COR BIO Boccanegra (Gènova, Itàlia, s. XII – s. XV) Família 8 BAL HIS Bocchorum (Mallorca) Ciutat antiga del nord de l'illa 9 CAT BIO Bocous, Josep (Barcelona, 1772 – Florència, Itàlia, 1835) Escriptor 10 CAT BIO Bocquet, Eduard (Barcelona, 1907 - 1961) Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra. Fou primer violinista de l'Orquestra Municipal de Barcelona 11 CAT BIO Bocquet i Bertran, Joan Pau (Barcelona, 1894 - Catalunya, s. XX) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d'edicions, amb una producció molt activa. 12 CAT GEO Bodelquer, estret de (Garrotxa) Congost del riu d'Oix, entre el Montmajor i el Taió, que separa la Vall del Bac -capçalera d'aquell riu-, de Sant Miquel de Pera. 13 CAT BIO Bodí i Cangròs, Salvador (Catalunya ?, s. XIX) Frare dominicà. És autor d'un Historia meteorológica de Carcagente. L'obra abunda en una sèrie d'observacions directes de bon interès, especialment pel que fa als orígens del conreu dels tarongers.
15 VAL BIO Bòdria i Roig, Josep (València, 1842 – Alcoi, Alcoià, 1912) Escriptor. Alumne de l'Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d'art. Cofundador de Lo Rat Penat, va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872. És autor dels volums de poesies Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906). 16 CAT GEO Boella, la (Tarragona, Tarragonès) Masia i antic terme. Agregat el s. XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona. Situat a l'esquerra de la carretera de Tarragona a Reus. El 1150 fou donat a poblar per Guillem de Tarragona. 17 NOR GEO Boera, canal de (Conflent) Canal de regadiu de la vall de la Tet. Té la seva presa a Serdinyà, per la dreta del riu; desguassà al riu de Lentillà, prop de Marquixanes. 18 CAT BIO Boera, Miquel de (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s. XV – s. XVI) Militar. Sota Ferran II el Catòlic serví a Itàlia, i posteriorment, sota les ordres de Ramon de Cardona, virrei de Nàpols, dirigí l'ofensiva contra el nord d'Àfrica. Sota Carles V fou general en cap de galeres. Més tard fou encarregat de la defensa de la frontera catalana amb França i tingué un paper important en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa (1543). 19 CAT GEO Boet, pla de (Pallars Sobirà) Pla (1.880 m alt) de la capçelera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet (2.500 m alt), al camí de vall Ferrera a Vic-de-Sos. 20 CAT BIO Bofarull (Catalunya, s. XVIII – s. XX) Família d'historiadors 21 CAT BIO Bofarull, Francesc (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. Féu la guerra de Successió contra els borbònics. Hi resultà ferit i fou declarat invàlid. Havia assolit el grau de tinent coronel. És trobava a Barcelona quan s'inicià el setge de la ciutat. Es presentà a un reconeixement i aconseguí de ser readmés al servei actiu. Des d'aleshores participà en la defensa. Morí en combat durant la gran batalla final.
23 CAT BIO Bofarull i Cendra, Jaume (Valls, Alt Camp, 1870 – Tarragona, 1936) Sacerdot i historiador. Fou director del Museu Diocesà de Tarragona (1902-36). Col·laborà a "La Il·lustració Catalana" i a "Catalunya". És autor de: Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona (1903), El cartoral major de Poblet (1931), i edità la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori (1931). Començà una edició monumental de la Crònica de Jaume I. 24 CAT BIO Bofarull i de Brocà, Andreu de (Reus, Baix Camp, 1811 – 1882) Escriptor, publicista i historiador. Arxiver municipal de Reus (1863), on fundà el "Diario de avisos y noticias" (1844) i el "Diario de Reus" (1857). És autor de Poblet (1848), Guía de Reus (1856), Don Jaime el Conquistador (1856) i Anales Históricos de Reus (1845). 25 CAT BIO Bofarull i de Brocà, Antoni de (Reus, Baix Camp, 1821 – Barcelona, 1892) Historiador i escriptor. Després d'estudiar dret a Barcelona, el 1846 va entrar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on arribaria a exercir fins a la seva mort. El 1858 va publicar Los trobadors nous i va participar activament en la restauració dels Jocs Florals. Va publicar també diversos treballs gramaticals, rebuts amb forta polémica, i la primera novel·la romàntica en català L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant (1862). Com a historiador va escriure, entre altres, la Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (1876-78) i la Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1886-87), també molt discutides. Va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 26 CAT BIO Bofarull i de Palau, Manuel (Mataró, Maresme, 1851 – 1929) Polític i jurisconsult. Membre del partit tradicionalista, fou senador el 1907 i diputat des del 1910. Notari a Madrid (1885), hi fundà el Centre Català l'any 1890. Obres principals: Tratado completo de derecho romano (1878) i La codificación civil en España (1888). 27 CAT BIO Bofarull i de Rosselló, Tomàs (Valls, Alt Camp, 1604 – 1675) Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic. És autor d'una obra religiosa. 28 CAT BIO Bofarull i de Sartorio, Manuel de (Barcelona, 1816 – 1892) Arxiver i historiador. Fill de Pròsper Bofarull i Mascaró, al qual succeí en la direcció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Prosseguí la publicació iniciada pel seu pare de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1844). Dirigí també les obres de conservació del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciades el 1850.
30 CAT BIO Bofarull i Mascaró, Pròsper de (Reus, Baix Camp, 1777 – Barcelona, 1859) Arxiver i historiador. Després d'estudiar filosofia i lleis a la Universitat de Cervera, va exercir d'advocat i el 1814 va ser nomenat arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, institució que després va dirigir durant molts anys. Va escriure nombroses treballs històrics, fonamentals per al moviment romàntic català, com Los condes de Barcelona vindicados, aparegut el 1836, i va dirigir la publicació de la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (1847-59), en 17 volums. Va ser membre de la Real Academia de la Historia de Madrid i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, entitat que va presidir quasi ininterrompudament des del 1822. 31 CAT BIO Bofarull i Miquel, Casimir de (Reus, Baix Camp, 1749 – Maó, Menorca, 1804) Militar. Serví a Amèrica i participà a la guerra contra França. Arribà a general. Fou home lliurat a afeccions literàries i culturals. Fundà algunes escoles. 32 CAT BIO Bofarull i Sans, Carles de (Barcelona, 1852 – 1927) Arqueòleg. En ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 entrà a formar part dels serveis artístics municipals i es féu càrrec de la secretaria de la secció arqueològica. El 1903 passà a ser director del Museu Municipal, càrrec que ja ocupava interinament des de feia sis anys. Fou soci activíssim del Centre Excursionista de Catalunya. Formà una col·lecció notable, de caràcter particular, d'instruments d'il·luminació, partint de troballes del s. XIII. Publicà diversos escrits. 33 CAT BIO Bofarull i Sans, Francesc de (Barcelona, 1843 – 1938) Arxiver. Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio. Estudià dret i seguí els cursos de l'escola superior de diplomàtica. Succeí el seu pare en la direcció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1893-1911). Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1883) i corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid. Col·laborà a l'Exposició Universal de París (1900) amb diversos treballs relacionats amb la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l'edat mitjana. Intervingué en la publicació del darrer volum de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (1910). Publicà, entre d'altres obres, Bibliología (1890), El Testamento de Ramon Llull (1899), que ell descobrí, Antigua Marina Catalana (1901), La heráldica en la filigrana del papel (1901), Los animales en las marcas del papel (1910). 34 CAT GEO Bòfia, la (la Coma i la Pedra, Solsonès) Pou de glaç natural (- 31 m), antigament explotat, situat al nord del portell de l'Ós, a la serra de Port de Comte, en una zona de pendents suaus (plans de la Bòfia) que ha estat aprofitada per a l'esquí; hom hi construí el refugi de la Bòfia (prats de Bacies).
36 CAT BIO Bofill i Bofill, Jaume (Barcelona, 1910 – 1965) Filòsof. Fill del poeta Jaume Bofill i Mates. Estudià filosofia i lletres, després de deixar incompleta la carrera de dret. Des de l'any 1950 fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona. Fundador de la revista "Convivium" i autor de molts articles en diverses revistes. La escala de los seres (1950) i Obra filosófica (1967) són els seus escrits més importants. El 1969 i en memòria seva va ser creada a Barcelona la Fundació Jaume Bofill, dedicada a promoure l'estudi de les ciències socials. 37 CAT BIO Bofill i Bosch, Fidel (Vic, Osona, 1934 - ) Pintor 38 CAT BIO Bofill i Ferro, Jaume (Barcelona, 1893 – 1968) Crític literari i poeta. Fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge i traduí poetes grecs, i Rilke i Proust. Del grup de Josep Carner, fou un crític sobresortint del noucentisme; aplica a la crítica el seu humanisme i la seva sensibilitat amb un mètode lliure. Va exèrcir com a crític a "La Publicitat" i a la "Revista de Catalunya". Publicà Vint-i-cinc anys de crítica (1959) i Cent anys de poesia catalana (1968). 39 CAT BIO Bofill i Fransí, Maria (Barcelona, 1937 - ) Ceramista. Després d'estudiar a l'escola Massana, es traslladà a Anglaterra i al Japó. Professora a l'Escola Massana, ha ensenyat a Mèxic (1976-77), a Nova York (1979) i a Bohèmia (1980). Col·laborà amb Jordi Aguadé i féu la primera exposició el 1968. 40 CAT BIO Bofill i Leví, Anna (Barcelona, 1944 - ) Arquitecta i compositora 41 CAT BIO Bofill i Leví, Ricard (Barcelona, 1939 - ) Investigador en arquitectura i en disseny de ciutats. El 1964 creà el Taller d'Arquitectura de Barcelona, format per professionals de diferents àrees, que ha portat a terme nombrosos projectes arquitectònics i urbanístics a Espanya i altres països. Acaparà l'atenció internacional els anys seixanta, amb els projectes de Barri Gaudí, a Reus i Xanadú, a la Costa Blanca. Se li deuen diversos complexos residencials a França, Algèria i Espanya. El 1985 realitzà una exposició al Museu d'Art Modern de Nova York. Dels seus últims treballs destaca l'Institut Nacional d'Educació Física (INEF) a les instal·lacions olímpiques de Barcelona'92. 42 CAT BIO Bofill i Mascaró, Pere Nolasc (Catalunya, 1814 – Barcelona, 1847) Escriptor. Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta.
44 CAT BIO Bofill i Pichot, Josep Maria (Barcelona, 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1938) Metge i entomòleg. Membre de l'Institució Catalana d'Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció de Ciències, del qual fou president (1911). Dirigí la col·lecció de la "Fauna a Catalunya", una publicació de l'Institut de Ciències. La seva obra més important és el Catàleg d'Insectes de Catalunya. Himenòpters (1902-96). 45 CAT BIO Bofill i Poch, Artur (Barcelona, 1844 – 1929) Naturalista i geòleg. Després de cursar estudis de ciències naturals, es va decantar per les branques de paleontologia i geologia. El 1887 va passar a dirigir el Museu Geològoc de Barcelona -aleshores anomenat Museu Martorell- i, al cap de poc, la Junta de Ciències Naturals. Féu algunes expedicions als països del nord d'Àfrica a la recerca de materials geològics i malacològics. Preocupat per la divulgació dels coneixements, es va prodigar en conferències, cursos i articles. El 1896 va ser nomenat secretari de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Col·laborador en diversos treballs amb naturalistes de renom com Francesc Carreras i Candi, Joan Baptista d'Aguilar-Amat i Jaume Almera, entre les seva producció bibliogràfica cal destacar obres com ara Nova fauna malacològica terrestre i d'aigua dolça de Catalunya, Estudi sobre la malacologia de les valls pirinenques i El Noguera Ribagorzana Vallis clausa. 46 CAT BIO Bofill i Roig, Joan Maria (Figueres, Alt Empordà, 1845 – 1914) Polític. Membre del federalisme republicà. Participà en l'alçament contra les lleves militars (Barcelona, 1869) i el 1873 fou secretari del president de la República, E. Figueras. Abandonà la política en caure la República i, des del 1880, exercí com a catedràtic de ciències fisicoquímiques a l'institut de Figueres. El 1903 fou elegit diputat. 47 VAL BIO Bogart i de Gomera, Pere Joan (València, s. XVII – Xàtiva, Costera, 1707) Poeta 48 CAT GEO Bogatell, el (Barcelona, Barcelonès) Desembocadura del rec Comtal a la mar. Traslladada cap a llevant amb la construcció de la Ciutadella el s. XVIII. Ha donat nom a una estació ferroviària de mercaderies.
50 NOR BIO Boher, Jaume (Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908) Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891). Publicà en francès Harmonies eucharistiques i La dévotion. 51 NOR BIO Boher, Pere (Rosselló, s. XIV) Escultor. És autor d'algunes imatges per a l'església dels agustins de Perpinyà. 52 CAT BIO Bohigas i Balaguer, Pere (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20/feb/1901 - Barcelona, 27/feb/2003) Erudit. Professor de paleografia de la Universitat de Barcelona i del Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, ha estat conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i president de la Secció Filològica de l'IEC. Fou un dels fundadors de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (1964). Ha publicat nombrosos estudis i textos sobre literatura catalana medieval i també castellana i també un repertori: Sobre manuscrits i biblioteques conservats als Països Catalans i a l'estranger. 53 CAT BIO Bohigas i Guardiola, Oriol (Barcelona, 20/des/1925 - ) Arquitecte i urbanista. Cofundador del Grup R (1953-61) i, juntament amb J.M. Martorell i D. Mackay, de l'estudi MBM. De les seves obres cal esmentar l'edifici de la Mútua Metal·lúrgica, el de l'editorial Destino, tallers de "La Vanguardia", escola Thau, remodelatge del teatre Poliorama, parc de la Creueta del Coll, fàbrica Piher, avantprojecte de la Vila Olímpica, etc. Ha estat professor i director (1977-90) de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, delegat de l'Àrea d'Urbanisme (1980-84), càrrec des d'on planejà les línies mestres de la futura Barcelona i començà les grans intervencions urbanes que culminaren en la remodelació de la ciutat per als Jocs Olímpics de 1992, i regidor de Cultura (1991-94). Investigador i crític de l'arquitectura, ha publicat entre d'altres obres Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme (1963), Arquitectura modernista (1968), Proceso y erótica del diseño, etc. 54
CAT BIO Bohigas i
Martorell, Nil (Barcelona, 1958 - ) Alpinista.
Formà part de l'expedició catalana del 1988 a l'Everest, després de dues temptatives infructuoses el
1982 i el 1983. Ha fet diverses expedicions en solitari, entre les quals destaquen la del pol Nord magnètic (1990) i l'intent d'assolir el pol Nord geogràfic (1992). És també un especialista en parapente de gran
muntanya. 55 CAT BIO Bohigas i Masoliver, Josep Maria (Banyoles, Pla de l’Estany, 1906 - ) Escultor 56 CAT BIO Bohigas i Tarragó, Pere (Barcelona, 1886 – 1948) Periodista
58 FRA GEO Boí (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Poble 59 VAL HIS Boi, el (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Despoblat i antic terme, situat a la dreta del riu de Montlleó. En resta l'església de Sant Bartomeu del Boi i les restes del castell del Boi, que pertangué a l'orde de Montesa. 60 VAL HIS Boi, el (el Genovés, Costera) Grafia antiga d'Alboi. 61 FRA GEO Boí, vall de (Alta Ribagorça) Vall del Pirineu axial, travessada de nord a sud per la Noguera de Tor, amb els seus afluents, el riu de Sant Nicolau i el riu de Sant Martí. Comprèn els mun. de la Vall de Boí, amb els termes de Barruera, Boí, Taüll, Cardet, Erill-la-vall i el santuari i balneari de Caldes de Boí, i Llesp, agregat actualment al Pont de Suert. La serra de Cardet la separa de la vall de Barravés i els contraforts del massís de Comaloformo de la vall d'Espot i de la de Manyanet. Al nord, els alterosos massissos granítics de Besiberri, Comaloformo, Tumeneia i Montardo d'Aran la separen de la Vall d'Aran. Aquesta zona muntanyosa, juntament amb la vall d'Espot (Pallars Sobirà), forma el parc d'Aigüestortes i Sant Maurici. El relleu ha estat modelat per les geleres i es caracteritza pels grans circs que s'hi obren i on es troba una important concentració lacustre (estanys de Cavallers, Negre, de Tumeneia, Travessani) i les petites valls encaixades. Grans boscos i prats d'alta muntanya. Destaca l'important conjunt d'esglésies romàniques decorades amb frescos de Taüll, Erill-la-vall, Durro, Boí, Barruera. 62 CAT BIO Boiader, Àngel (Vic, Osona, 1889 - Buenos Aires ?, Argentina, 1935) Periodista i poeta. Col·laborador d'"En Patufet" i "L'Escena Catalana", el 1907 se n'anà a viure a Buenos Aires, hi fundà algunes revistes, i el 1917 fou president del Casal Català. Publicà el llibre Poesies. 63 VAL BIO Boïl (País Valencià, s. XII - ) Família de militars i cavallers valencians, originària d'Aragó, que s'establí a València el s. XIII. Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els s. XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics. Una branca d'aquesta família s'establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443). 64 COR BIO Boïl, Benet (Aragó, s. XII - XIII) Fill de Garcia i germà de Pere, amb qui prengué part en la conquesta de València, on reberen terres.
66 NOR BIO Boïl, Bernat de (Tarassona, Aragó, v. 1445 - Cuixà, Conflent, 1505/07) Diplomàtic i eclesiàstic. Secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, es va fer eremita de Montserrat i fou superior dels ermitans montserratins (1482). En un viatge diplomàtic a França conegué Francesc de Paula, es féu mínim (1491) i introduí l'orde a la Península. Nomenat vicari apostòlic de les Índies Occidentals (1493), acompanyà Colom en el segon viatge. Morí essent abat comanditari de Cuixà. 67 VAL BIO Boïl, Carles (València, 1577 – 1617) Poeta i comediògraf 68 COR BIO Boïl, Felip (Aragó, s. XII) Fill de Garcia Asnares. Senyor del castell de Boïl (Aragó). Pare de Garcia Boïl. 69 VAL BIO Boïl, Felip de (País Valencià, s. XIV – s. XV) Noble 70 VAL BIO Boïl, Felip de (País Valencià, s. XV) Cavaller 71 ALG BIO Boïl, Francesc (l'Alguer, 1595 - Càller, Sardenya, Itàlia, 1673) Bisbe de l'Alguer (1653-55). Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona, fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Castella. Introduí a l'Alguer l'orde de la Mercè. 72 VAL BIO Boïl, Francesca de (País Valencià, s. XIV) Muller de Berenguer de Vilaragut 73 COR BIO Boïl, Garcia (Aragó, s. XII - s. XIII) Fill de Felip. Senyor del castell de Boïl (Aragó). Pare de Benet i Pere. 74
COR BIO Boïl, Garcia Asnares de
(Aragó, s. XII - v 1143) Senyor de les
valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Pare de Felip. 75 VAL BIO Boïl, Guillem Ramon (València, s. XV – Girona, 1532) Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona. En 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort.
77 VAL BIO Boïl, Joan (País Valencià, s. XIV - d 1361) Fill i successor de Berenguer Boïl i de La Scala. Pare de Berenguer Boïl i de Boixadors. 78 VAL BIO Boïl, Joan de (País Valencià, s. XIV) Cavaller. Fou un dels caps principals de l'expedició de Pere III a Mallorca, en 1343, per desposseir de l'illa el seu rival Jaume III. 79 VAL BIO Boïl, Joan Tomàs (València, s. XVIII – 1807) Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats. 111 COR HIS Boïl, marquesat de (Aragó). Títol concedit el 1630 sobre el cognom, a l'ambaixador Pere Boïl d'Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl, baró de Borriol i senyor d'Alfafar. El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide. 80 VAL BIO Boïl, Pere (Aragó, s. XII - País Valencià, s. XIII) Fill de Garcia i germà de Benet, amb qui prengué part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl. Fou el pare de Guerau Boïl i Foces. 81 VAL BIO Boïl, Pere (País Valencià, s. XIV – 1361) Fill de Joan Boïl de La Scala. No tingué successió masculina i amb ell s'extingí la branca de Mislata. 82 VAL BIO Boïl, Pere de (País Valencià, s. XV – Burgos, Castella, 1475) Cavaller. Serví l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l'obediència d'Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos. 83 VAL BIO Boïl d'Arenós i Martí, Joan (País Valencià, s. XVI – 1609) Nét de Joan Àngel Boïl i Valeriola. Recuperà per les armes la baronia de Boïl, ocupada per un cavaller aragonès. Com a capità d'un terç prengué part en la lluita contra els moriscs revoltats a Granada. Fou l'avi de Pere Boïl d'Arenós i Mercader.
85 VAL BIO Boïl de La Scala, Joan (País Valencià, s. XIV) Iniciador de la línia de Mislata. Prestà diners a l'infant Alfons per a l'expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. Fou pare de Pere Boïl. 86 VAL BIO Boïl de La Scala, Vicent (País Valencià, s. XVII – 1671) Darrer baró de la línia de Manises. Fou creat marquès de La Scala. 87 VAL BIO Boïl i Castellar, Pere (País Valencià, v. 1315 - 1392) Noble. Participà a l'expedició a Sardenya (1354) i més tard Pere III el nomenà batlle general del regne de València. El 1364 dirigí la defensa de València, assetjada pel rei Pere I de Castella. Posteriorment, fou nomenat governador de Mallorca i ambaixador a Castella. 88 VAL BIO Boïl i Codinats, Felip (País Valencià, s. XIV - s. XV) 89 VAL BIO Boïl i Codinats, Jofré (València, s. XIV - Avinyó, Provença, França, 1400) Prelat. Fill de Pere Boïl i Colom, senyor de Manises. Fou creat cardenal (1397) pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria. 90 VAL BIO Boïl i Colom, Pere (País Valencià, s. XIV) Fill de Felip Boïl i de Bellvís. Cinquè senyor de Manises i senyor de Picassent i d'Alcàsser, serví el rei Pere en les guerres de Sardenya i de Castella i fou recompensat amb la concessió de la jurisdicció criminal sobre els sarraïns de Picassent (1364) i amb el títol de noblesa (1385). Prengué part en les bandositats valencianes en el bàndol de Jaume d'Aragó, bisbe de València, vers el 1373. Pare de Jofre i Felip Boïl i Codinats.
92 VAL BIO Boïl i de Bellvís, Felip (País Valencià, s. XIV – 1375) Fill de Felip Boïl i de La Scala i germà de Pere. Pare de Pere Boïl i Colom. 93 VAL BIO Boïl i de Bellvís, Pere (País Valencià, s. XIV) Fill de Felip Boïl i de La Scala i germà de Felip. Batlle de València des del 1356. 94 VAL BIO Boïl i de Boixadors, Berenguer (País Valencià, s. XIV - a 1368) Fill de Joan. A la seva mort el castell de Borriol passà a la corona, malgrat que tenia descendència (els Boïl de Boixadors), i fou cedit a Pere Boïl i de Castellar. 95 VAL BIO Boïl i de Castellar, Pere (País Valencià, s. XIV) Senyor del castell de Borriol. Rebé el castell de la corona, a la mort de Berenguer Boïl i de Boixadors. 96 VAL BIO Boïl i de La Scala, Berenguer (País Valencià, s. XIV) Noble. Iniciador de la línia de Borriol. Pare de Joan Boïl. 97 VAL BIO Boïl i de La Scala, Felip (País Valencià, s. XIII – Illes Balears, 1348) Cavaller. Fill de Pere Boïl i d'Aragó. Prengué part en la campanya de Sardenya (1323-24) i el 1326 fou nomenat lloctinent reial de l'illa. Tresorer d'Alfons el Benigne, tingué una gran importància en el regnat de Pere el Cerimoniós. Participà en l'expedició a Mallorca i en l'ocupació del Rosselló (1343-44). Fou governador de Perpinyà (1344) i de Mallorca (des del 1345). 98 VAL BIO Boïl i de La Scala, Ramon (País Valencià, s. XIV – 1407) Iniciador de la linia de Bétera i de Boïl. Conseller del rei Alfons i tresorer del rei Pere (1339-40); participà en la conquesta de Sardenya (1323-24) i en la campanya del Rosselló (1343) contra Jaume III de Mallorca; fou ambaixador a Granada el 1335 per a signar la pau, i el 1338 prop del papa. La casa s'engrandí amb el seu fill Pere Boïl i Castellar.
100 VAL BIO Boïl i Dies, Berenguer (País Valencià, s. XIV - d 1437) Cavaller. Fill de Pere Boïl i Castellar. Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d'honor i capità de la torre del pont d'Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411. 101
VAL BIO Boïl i Dies, Pere
(País Valencià, s. XIV) Fill de
Pere Boïl i Castellar. Fou enviat per l'infant Martí en ajut de Joan de Castella contra Portugal (1381), i premorí al seu pare. El succeí el seu germà
Ramon. 102 VAL BIO Boïl i Dies, Ramon (País Valencià, s. XIV – València, 1407) Noble. Era governador de València. En una plaça de la ciutat fou atacat i mort, a llançades, per quatre homes a cavall manats per Berenguer de Reixac. L'assassinat era una venjança de l'agressió soferta poc abans per Reixac i Joan de Pertusa per part de Felip, el germà de Ramon. El rei Martí l'Humà féu justícia amb gran energia, Reixac i Pertusa foren escapçats. Felip de Boïl perdé una mà, com a escarment per haver fet la primera provocació. Aquest personatge, que mereixeria de Jaume Roig l'apel·latiu de el bon Boïl, era molt amic d'Antoni Canals. Aquest li dedicà el llibre De Providència. És enterrat al claustre de Sant Domènec, a València. 103 VAL BIO Boïl i Foces, Guerau (País Valencià, s. XIII) Fill de Pere i pare de Pere Boïl i d'Aragó. 104
VAL BIO Boïl i Montagut, Ramon
(País Valencià, s. XV – Nàpols, Itàlia, 1458) Noble. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia i fou nomenat virrei de
Nàpols (1433). El 1435 fou fet presoner a la batalla de
Ponça. El 1442 participà en l'ocupació de Nàpols, per la qual cosa fou nomenat virrei de l'Abruç (1443), càrrec que exercí fins a la mort. El 1447 fou enviat al ducat de Milà, d'on hagué de retirar-se poc temps després.
106 VAL BIO Boïl i Valeriola, Joan Àngel (País Valencià, s. XV) Fill de Ramon Boïl i de Vilanova. Canvià el seu cognom pel de Boïl d'Arenós per rebre l'herència de la seva cosina germana Aldonça d'Arenós. Avi de Joan Boïl d'Arenós i Martí. 107 VAL GEO Boïlgues, riu (País Valencià) Afluent dretà del Túria, format al vessant oriental de la serralada que separa el País Valencià de Castella. Passa per Vallanca (per aixó és anomenat també rambla de Vallanca) i desemboca al Túria a Ademús. 108 VAL BIO Boïls i Coniller, Emili Maria (València, 8/des/1936 - ) Poeta. Els seus primers poemes aparegueren a Poetes universitaris valencians (1962), antologia de Manuel Sanchis Guarner. El 1972 publicà el recull Llibre del temps, i el 1977, Nissaga. També ha publicat el llibre de prosa Quaderns d'Emili Coniller (1973) i els llibres de teologia El missatger ferit (1993) i La mar de Dios: de intimidades, de añoranzas y de presencias (1994). 109 VAL HIS Boinegro (Argeleta, Alt Millars) Antic castell enrunat, d'origen islàmic, situat en un tossal a la dreta del riu de Vilamalefa. 110 CAT BIO Boira i Castells, Francesc (Roda de Ter, Osona, 1928 - ) Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Barcelona. Ha obtingut diversos premis.
Des de BOC fins a Boira i Castells, Francesc l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Boc ] [ Bof ] [ Bofill ] [ Boi ] [ Boil, G ] [ Boil i d ]
|
|
|
