|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Boc ] [ Bof ] [ Bofill ] [ Boi ] [ Boil, G ] [ Boil i d ] Des de BOC fins a Boira i Castells, Francesc
1 CAL POL BOC (Catalunya) Sigla del moviment polític Bloc Obrer i Camperol. 2 NOR GEO Boc, pic del (Alta Cerdanya / Conflent) Cim (2.773 m alt) de la serra que separa la vall de Balaguer (Conflent) del pla de la Perxa, damunt Planès (Alta Cerdanya). 3 CAT BIO Bocabella i Verdaguer, Josep Maria (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 1892) Llibreter. Propietari de l'antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d'un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana. Fundà l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista "El propagador de la devoción a San José" (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents. Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família.
6 VAL ART Bocairent, Lleó de (Bocairent, Vall d'Albaida) Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona). Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat. Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València. 7 COR BIO Boccanegra (Gènova, Itàlia, s. XII – s. XV) Família 8
BAL HIS Bocchorum
(Mallorca)
Ciutat antiga del nord de l'illa (o Bocchoris), entre Pollença i el
Port de Pollença. En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats. D'origen pre-romà, nucli urbà de la cultura
talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l'illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini. Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit
tabula patronatus. Segons una, datada l'any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l'any 9 CAT BIO Bocous, Josep (Barcelona, 1772 – Florència, Itàlia, 1835) Escriptor 10 CAT BIO Bocquet, Eduard (Barcelona, 1907 - 1961) Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra. Fou primer violinista de l'Orquestra Municipal de Barcelona. 11 CAT BIO Bocquet i Bertran, Joan Pau (Barcelona, 1894 - Catalunya, s. XX) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d'edicions, amb una producció molt activa. 12 CAT GEO Bodelquer, estret de (Garrotxa) Congost del riu d'Oix, entre el Montmajor i el Taió, que separa la Vall del Bac -capçalera d'aquell riu-, de Sant Miquel de Pera. 13 CAT BIO Bodí i Cangròs, Salvador (Catalunya ?, s. XIX) Frare dominicà. És autor d'un Historia meteorológica de Carcagente. L'obra abunda en una sèrie d'observacions directes de bon interès, especialment pel que fa als orígens del conreu dels tarongers. 14 VAL BIO Bodí i Queralt, Miquel Joan (Ontinyent, Vall d'Albaida, s. XVI - Villena, Alt Vinalopó, 1636) Escriptor. Conegut també com a Miquel Joan Vimbodí. Fou secretari del cardenal Agustí Spinola. Escriví en llatí diverses obres de caràcter religiós i erudit, i deixà inèdites Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus (perduda) i Flos sanctorum valentinorum. 15 VAL BIO Bòdria i Roig, Josep (València, 1842 – Alcoi, Alcoià, 1912) Escriptor. Alumne de l'Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d'art. Després d'escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a "Il·lustració Popular Econòmica". Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat, i va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872. És autor dels volums de poesies, de caràcter popular i de temàtica sentimental, Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906).
17 NOR GEO Boera, canal de (Conflent) Canal de regadiu de la vall de la Tet. Té la seva presa a Serdinyà, per la dreta del riu; desguassà al riu de Lentillà, prop de Marquixanes. 18 CAT BIO Boera, Miquel de (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s. XV – s. XVI) Militar. Sota Ferran II el Catòlic serví a Itàlia, i posteriorment, sota les ordres de Ramon de Cardona, virrei de Nàpols, dirigí l'ofensiva del nord d'Àfrica (1510-11) contra els francesos. Sota Carles V fou general en cap de galeres d'Itàlia. Més tard fou encarregat de la defensa de la frontera catalana amb França i tingué un paper important en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa (1543). És enterrat a l'església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent. 19 CAT GEO Boet, pla de (Pallars Sobirà) Pla (1.880 m alt) de la capçelera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet (2.500 m alt), al camí de vall Ferrera a Vic-de-Sos. 20 CAT BIO Bofarull (Catalunya, s. XVIII – s. XX) Família d'historiadors 21 CAT BIO Bofarull, Francesc (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. Féu la guerra de Successió contra els borbònics. Hi resultà ferit i fou declarat invàlid. Havia assolit el grau de tinent coronel. És trobava a Barcelona quan s'inicià el setge de la ciutat. Es presentà a un reconeixement i aconseguí de ser readmés al servei actiu. Des d'aleshores participà en la defensa. Morí en combat durant la gran batalla final. 22 CAT BIO Bofarull, Salvador (Reus, Baix Camp, 1856 - Catalunya, s. XIX) Compositor. Estudià al Liceu de Barcelona. El 1874 fou nomenat mestre de capella de l'església de Sant Francesc de Paula, a la capital. Gran part de les seves obres són d'inspiració religiosa.
24 CAT BIO Bofarull i de Brocà, Andreu de (Reus, Baix Camp, 1811 – 1882) Escriptor, publicista i historiador. Nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró, i germà d'Antoni. Estudià lleis a la Universitat de Cervera. Arxiver municipal de Reus (1863), on fundà el periòdic teatral "El Juglar", el primer d'aquest gènere a Catalunya, el "Diario de avisos y noticias" (1844) i el "Diario de Reus" (1859). És autor de Anales históricos de Reus (1845), Poblet (1848), Guía de Reus (1856), Don Jaime el Conquistador (1856) i, en col·laboració, l'obra Tarragona monumental. Fou membre de la Societat Arqueològica Tarraconense.
26 CAT BIO Bofarull i de Palau, Manuel (Mataró, Maresme, 1851 – 1929) Polític i jurisconsult. Membre del partit tradicionalista, fou senador per Girona el 1907 i diputat a corts (1910-12 i 1915). Notari a Madrid (1885), hi fundà el Centre Català l'any 1890, del qual fou president. Obres principals de caràcter jurídic: Tratado completo de derecho romano (1878), La codificación civil en España (1888), La libertad social y el poder público. Apéndice al Código Civil español, etc.
28 CAT BIO Bofarull i de Sartorio, Manuel de (Barcelona, 1816 – 1892) Arxiver i historiador. Fill de Pròsper Bofarull i Mascaró, al qual succeí (1849) en la direcció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià als Estudis Generals de Barcelona. Des del 1860 prosseguí la publicació iniciada pel seu pare de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Vocal de la Comissió de Monuments històrics i artístics, incorporà a l'arxiu 6.506 volums procedents de les biblioteques dels convents i monestirs suprimits. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1844). Dirigí també les obres de conservació del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciades el 1850. Publicà, entre altres treballs, Documentos inéditos relativos a la historia del virreinato de San Francisco de Borja en Cataluña i Les funeràries dels reis d'Aragó (1886), i deixà inèdita una monografia sobre Montblanc, una biografia sobre Mossèn Borra, una història de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i un estudi sobre els jueus en els territoris de la corona catalano-aragonesa. 29 CAT BIO Bofarull i Foraster, Jacint (Barcelona, 1903 - ) Dibuixant i decorador. Féu caricatures i acudits per a diversos periòdics de Barcelona. Del 1939 el 1960 visqué exiliat. Ha il·lustrat algunes edicions literàries i ha fet exposicions de pintura. Col·labora a "Tele/eXprés" de Barcelona i a "L'Indépendant", de Perpinyà. 30
CAT BIO Bofarull
i Mascaró, Pròsper de
(Reus,
Baix Camp, 1777 – Barcelona, 1859)
Arxiver i historiador. Després d'estudiar filosofia i lleis a la
Universitat de Cervera i de doctorar-se a la d'Osca el 1798, va exercir d'advocat
de la chancillería de Valladolid (1802). En declarar-se la guerra del Francès s'establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs.
El 1814 va ser nomenat arxiver de
l'Arxiu de la Corona d'Aragó, institució que després va dirigir durant molts
anys (des del 1818). Cal destacar-ne l'enorme tasca de classificació, atesa l'estat en que va trobar l'arxiu reial; el 1816 obtingué el dipòsit dels papers de la junta superior del
Principat i de la Casa de la Moneda, el 1822 fou comissionat per a recollir els documents, còdexs i llibres dels ordes religioses extingits i salvà una bona part dels manuscrits dels monestirs de
Ripoll i de Sant Cugat del Vallès. El 1828 passà a treballar a l'arxiu de la
Generalitat. Va escriure nombroses treballs històrics, fonamentals per al moviment romàntic 31 CAT BIO Bofarull i Miquel, Casimir de (Reus, Baix Camp, 1749 – Maó, Menorca, 1804) Militar. Serví a Amèrica i participà a la Guerra Gran (1794), durant la qual comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya. Arribà a general i morí en una missió a les Balears. Fou home lliurat a afeccions literàries i culturals, protector de l'ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa Maria (Andalusia) unes classes d'arts i oficis. És autor d'un projecte d'escola primària i escriví diverses poesies. 32 CAT BIO Bofarull i Sans, Carles de (Barcelona, 1852 – 1927) Arqueòleg. En ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 entrà a formar part dels serveis artístics municipals i es féu càrrec de la secretaria de la secció arqueològica. El 1903 passà a ser director del Museu Municipal, càrrec que ja ocupava interinament des de feia sis anys. Fou soci activíssim del Centre Excursionista de Catalunya. Formà una col·lecció notable, de caràcter particular, d'instruments d'il·luminació, partint de troballes del s. XIII. Publicà diversos escrits. 33 CAT BIO Bofarull i Sans, Francesc de (Barcelona, 1843 – 1938) Arxiver. Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio. Estudià dret i seguí els cursos de l'escola superior de diplomàtica. Succeí el seu pare en la direcció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1893-1911). Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1883) i corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid. Col·laborà a l'Exposició Universal de París (1900) amb diversos treballs relacionats amb la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l'edat mitjana. Intervingué en la publicació del darrer volum de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (1910). Publicà, entre d'altres obres, Bibliología (1890), El Testamento de Ramon Llull (1899), que ell descobrí, Antigua Marina Catalana (1901), La heráldica en la filigrana del papel (1901), Los animales en las marcas del papel (1910). 34 CAT GEO Bòfia, la (la Coma i la Pedra, Solsonès) Pou de glaç natural (- 31 m), antigament explotat, situat al nord del portell de l'Ós, a la serra de Port de Comte, en una zona de pendents suaus (plans de la Bòfia) que ha estat aprofitada per a l'esquí; hom hi construí el refugi de la Bòfia (prats de Bacies).
36 CAT BIO Bofill i Bofill, Jaume (Barcelona, 1910 – 1965) Filòsof. Fill del poeta Jaume Bofill i Mates. Estudià filosofia i lletres, després de deixar incompleta la carrera de dret. Des de l'any 1950 fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona. Fundador de la revista "Convivium" i autor de molts articles en diverses revistes. La escala de los seres o el dinamismo de la perfección (1950) i Obra filosófica (1967) són els seus escrits més importants. El 1969 i en memòria seva va ser creada a Barcelona la Fundació Jaume Bofill, dedicada a promoure l'estudi de les ciències socials. 37 CAT BIO Bofill i Bosch, Fidel (Vic, Osona, 1934 - ) Pintor. Format a Vic, conreà un paisatgisme impressionista amb el qual recrea l'estil dels pintors modernistes catalans. Exposà regularment a l'estranger. La seva obra Puente Alta és exposada al Metropolitan Museum de Florida (USA). 38 CAT BIO Bofill i Ferro, Jaume (Barcelona, 1893 – 1968) Crític literari i poeta. Fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge per a la qual traduí poetes grecs, i Rilke i Proust. Del grup de Josep Carner, fou un crític sobresortint del noucentisme; aplica a la crítica el seu humanisme i la seva sensibilitat amb un mètode lliure. Va exèrcir com a crític a "La Publicitat" i a la "Revista de Catalunya", des d'on va defensar un nou concepte de la crítica entesa com a activitat artística. Publicà Vint-i-cinc anys de crítica (1959) i Cent anys de poesia catalana (1968). Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns. 39 CAT BIO Bofill i Fransí, Maria (Barcelona, 1937 - ) Ceramista. Després d'estudiar a l'escola Massana, es traslladà a Anglaterra i al Japó. Professora a l'Escola Massana, ha estat invitada per a ensenyat a Mèxic (1976-77), a Nova York (1979) i a Bohèmia (1980). Col·laborà amb Jordi Aguadé i féu la primera exposició el 1968. Es caracteritzà per les seves peces al torn, de formes molt depurades, bé que també ha realitzat obres de caire escultòric, fruit de la lliure inspiració.
41 CAT BIO Bofill i Leví, Ricard (Barcelona, 1939 - ) Investigador en arquitectura i en disseny de ciutats. El 1964 creà el Taller d'Arquitectura de Barcelona, format per professionals de diferents àrees, que ha portat a terme nombrosos projectes arquitectònics i urbanístics a Espanya i altres països. Acaparà l'atenció internacional els anys seixanta, amb els projectes de Barri Gaudí, a Reus i Xanadú, a la Costa Blanca. Se li deuen diversos complexos residencials a França, Algèria i Espanya. El 1985 realitzà una exposició al Museu d'Art Modern de Nova York. Dels seus últims treballs destaca l'Institut Nacional d'Educació Física (INEF) a les instal·lacions olímpiques de Barcelona'92. 42 CAT BIO Bofill i Mascaró, Pere Nolasc (Catalunya, 1814 – Barcelona, 1847) Escriptor. Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta. 43 CAT BIO Bofill i Mates, Jaume "Guerau de Liost" (Olot, Garrotxa, 30/ago/1878 – Barcelona, 3/abr/1933) Poeta, polític i periodista. Va participar activament en la vida pública catalana com a destacat representant del moviment noucentista. Adscrit de bon començament a la Lliga Regionalista, va ser regidor per Barcelona i diputat de la Mancomunitat. Després va participar en la fundació d'Acció Catalana, amb la qual va ser diputat a les corts espanyoles de la República. Com a complement de la seva activitat política, va treballar a les redaccions de "La Veu de Catalunya" i de "La Publicitat". Com a poeta va utilitzar el pseudònim de "Guerau de Liost" i va publicar, entre altres llibres, La muntanya d'ametistes (1908), apareguda amb un pròleg d'Eugeni d'Ors, considerat com un manifest de l'ideari noucentista, i Sàtires (1929), il·lustrada per Xavier Nogués.
45 CAT BIO Bofill i Poch, Artur (Barcelona, 1844 – 1929) Naturalista i geòleg. Després de cursar estudis de ciències naturals, es va decantar per les branques de paleontologia i geologia. El 1887 va passar a dirigir el Museu Geològoc de Barcelona -aleshores anomenat Museu Martorell- i, al cap de poc, la Junta de Ciències Naturals. Féu algunes expedicions als països del nord d'Àfrica a la recerca de materials geològics i malacològics. Preocupat per la divulgació dels coneixements, es va prodigar en conferències, cursos i articles. El 1896 va ser nomenat secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Col·laborador en diversos treballs amb naturalistes de renom com Francesc Carreras i Candi, Joan Baptista d'Aguilar-Amat i Jaume Almera, com la Geografia General de Catalunya, el Mapa geològic de la província de Barcelona. Entre les seva producció bibliogràfica cal destacar obres com ara Catálogo de los moluscos testáceos del llano de Barcelona (1879), Nova fauna malacològica terrestre i d'aigua dolça de Catalunya (1898), Estudi sobre la malacologia de les valls pirinenques (en set volums, 1901-21) i El Noguera Ribagorzana Vallis clausa (1909). 46 CAT BIO Bofill i Roig, Joan Maria (Figueres, Alt Empordà, 1845 – 1914) Polític. Membre del federalisme republicà. Participà en l'alçament contra les lleves militars (Barcelona, 1869) i el 1873 fou secretari del president de la República, Estanislau Figueras. Abandonà la política en caure la República i exercí com a catedràtic de ciències fisicoquímiques a l'institut de Figueres (1880-1914). El 1903 fou elegit diputat. 47 VAL BIO Bogart i de Gomera, Pere Joan (València, s. XVII – Xàtiva, Costera, 1707) Poeta. Professor d'humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l'època i d'epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V (1705). Tot i aixó, fou mort per l'exèrcit filipista.
49 NOR BIO Boher, Francesc (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1781 – Perpinyà, 1825) Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà. Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles. 50 NOR BIO Boher, Jaume (Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908) Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina. Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane. Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica. 51 NOR BIO Boher, Pere (Rosselló, s. XIV) Escultor. És autor d'algunes imatges per a l'església dels agustins de Perpinyà. 52 CAT BIO Bohigas i Balaguer, Pere (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20/feb/1901 - Barcelona, 27/feb/2003) Paleògraf i romanista. Professor de paleografia de la Universitat de Barcelona i del Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, ha estat conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i president de la Secció Filològica de l'IEC. Fou un dels fundadors de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (1964). Ha publicat nombrosos estudis i textos sobre literatura catalana medieval i també castellana i també un repertori: Sobre manuscrits i biblioteques conservats als Països Catalans i a l'estranger. 53 CAT BIO Bohigas i Guardiola, Oriol (Barcelona, 20/des/1925 - ) Arquitecte i urbanista. Cofundador del Grup R (1953-61) i, juntament amb J.M. Martorell i D. Mackay, de l'estudi MBM. De les seves obres cal esmentar l'edifici de la Mútua Metal·lúrgica, el de l'editorial Destino, tallers de "La Vanguardia", escola Thau, remodelatge del teatre Poliorama, parc de la Creueta del Coll, fàbrica Piher, avantprojecte de la Vila Olímpica, etc. Ha estat professor i director (1977-90) de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, delegat de l'Àrea d'Urbanisme (1980-84), càrrec des d'on planejà les línies mestres de la futura Barcelona i començà les grans intervencions urbanes que culminaren en la remodelació de la ciutat per als Jocs Olímpics de 1992, i regidor de Cultura (1991-94). Investigador i crític de l'arquitectura, ha publicat entre d'altres obres Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme (1963), Arquitectura modernista (1968), Proceso y erótica del diseño, etc.
55 CAT BIO Bohigas i Masoliver, Josep Maria (Banyoles, Pla de l’Estany, 1906 - ) Escultor 56 CAT BIO Bohigas i Tarragó, Pere (Barcelona, 1886 – 1948) Periodista. De jove col·laborà a "La Tralla" i a "El Poble Català" amb la signatura de P.B. Tarragó. Més tard dirigí la revista de turisme "Barcelona Atracción" i fou administrador general del Museus d'Art de Barcelona i secretari de l'Institut del Teatre (1913-48). És autor d'Apuntes para la historia de las Exposiciones Oficiales de Arte de Barcelona (1945), Resumen histórico de los Museos de Arte de Barcelona (1946), Las compañías teatrales extranjeras en Barcelona (1946) i Historia de la Galería de Catalanes Ilustres (1948). Morí en l'acte d'homenatge que li fou tributat per l'Institut del Teatre. 57 CAT BIO Bohigues, Miquel ( ? , s. XVI) Argenter 58 FRA GEO Boí (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Poble (1.282 m alt), a la vall de Boí, a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor. Després de confluir aquest darrer amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l'esquerra del primer, la presa del canal de Boí, que porta l'aigua a la central elèctrica de Boí, prop del poble de Barruera. És un centre turístic. L'església de Sant Joan, romànica, del s. XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus; només conserva un dels tres absis; el campanar és de planta quadrada. Contenia una taula de fusta, on és representat sant Pere, actualment al Museu d'Art de Catalunya, igual com la majoria de les pintures romàniques que decoraven els murs laterals. 59 VAL HIS Boi, el (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Despoblat i antic terme, situat a la dreta del riu de Montlleó. En resta l'església de Sant Bartomeu del Boi i les restes del castell del Boi, que pertangué a l'orde de Montesa.
61 FRA GEO Boí, vall de (Alta Ribagorça) Vall del Pirineu axial, travessada de nord a sud per la Noguera de Tor, amb els seus afluents, el riu de Sant Nicolau i el riu de Sant Martí. Comprèn els mun. de la Vall de Boí, amb els termes de Barruera, Boí, Taüll, Cardet, Erill-la-vall i el santuari i balneari de Caldes de Boí, i Llesp, agregat actualment al Pont de Suert. La serra de Cardet la separa de la vall de Barravés i els contraforts del massís de Comaloformo de la vall d'Espot i de la de Manyanet. Al nord, els alterosos massissos granítics de Besiberri, Comaloformo, Tumeneia i Montardo d'Aran la separen de la Vall d'Aran. Aquesta zona muntanyosa, juntament amb la vall d'Espot (Pallars Sobirà), forma el parc d'Aigüestortes i Sant Maurici. El relleu ha estat modelat per les geleres i es caracteritza pels grans circs que s'hi obren i on es troba una important concentració lacustre (estanys de Cavallers, Negre, de Tumeneia, Travessani) i les petites valls encaixades (plana de Boí). Grans boscs i prats d'alta muntanya. Habitada des de temps antics (hi ha restes romanes), el poblament actual es fixà a l'alta edat mitjana. L'economia es basa tradicionalment en la ramaderia i, subsidiàriament, en l'agricultura, però a partir del 1950 sorgí l'explotació hidroelèctrica i la forestal, i el turisme, facilitades aquestes per la construcció de la carretera, així com per la modernització del balneari de Caldes de Boí i els nous hotels que han contribuït a l'increment de visitants. Destaca l'important conjunt d'esglésies romàniques decorades amb frescos de Taüll, Erill-la-vall, Durro, Boí, Barruera, i, especialment, Sant Climent de Taüll. 62 CAT BIO Boiader, Àngel (Vic, Osona, 1889 - Buenos Aires ?, Argentina, 1935) Periodista i poeta. Col·laborador d'"En Patufet" i "L'Escena Catalana", el 1907 se n'anà a viure a Buenos Aires, hi fundà algunes revistes, i el 1917 fou president del Casal Català. Publicà el llibre Poesies. 63 VAL BIO Boïl (Aragó, s. XII - País Valencià, s. XVII) Família de militars i cavallers que s'establí a València el s. XIII. L'estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl. Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els s. XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics. Una branca d'aquesta família s'establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443). 64 COR BIO Boïl, Benet (Aragó, s. XII - XIII) Fill de Garcia i germà de Pere, amb qui prengué part en la conquesta de València, on reberen terres.
66 NOR BIO Boïl, Bernat de (Tarassona, Aragó, v. 1445 - Cuixà, Conflent, 1505/07) Diplomàtic i eclesiàstic. Secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, es va fer eremita de Montserrat i fou superior dels ermitans montserratins (1482); traduí per a ells del llatí a l'aragonès el tractat De religione (1489). Interessat pel lul·lisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Daguí. En un viatge diplomàtic a França, enviat per Ferran II per gestionar la devolució dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, conegué Francesc de Paula, es féu mínim (1491) i introduí l'orde a la Península. Nomenat pel papa Alexandre VI vicari apostòlic de les Índies Occidentals (1493), acompanyà Colom en el segon viatge. Morí essent abat comanditari de Cuixà. Indegudament li ha estat atribuïda la paternitat del Llibre d'amoretes, versió catalana d'un opuscle anònim francès de sabor franciscà. 67 VAL BIO Boïl, Carles (València, 1577 – 1617) Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585. Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals. Ingressà a l'Acadèmia dels Nocturns (1592), on adoptà el nom de Recelo, i fundà l'Acadèmia dels Adorants (1599). Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado (1616), precedida d'un Romance preceptiu (A un licenciado que deseaba hacer comedias), en el qual exposa la seva opinió sobre l'art de compondre comèdies, i d'una lloa a les dames de València. És autor de Silva de los versos y loas de Lisandro (1600). 68 COR BIO Boïl, Felip (Aragó, s. XII) Fill de Garcia Asnares. Senyor del castell de Boïl (Aragó). Pare de Garcia Boïl. 69 VAL BIO Boïl, Felip de (País Valencià, s. XIV – s. XV) Noble 70 VAL BIO Boïl, Felip de (País Valencià, s. XV) Cavaller 71 ALG BIO Boïl, Francesc (l'Alguer, 1595 - Càller, Sardenya, Itàlia, 1673) Bisbe de l'Alguer (1653-55). Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona, fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Castella. Introduí a l'Alguer l'orde de la Mercè. 72 VAL BIO Boïl, Francesca de (País Valencià, s. XIV) Muller de Berenguer de Vilaragut
74
COR BIO Boïl, Garcia Asnares de
(Aragó, s. XII - v 1143) Senyor de les
valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Pare de Felip. 75 VAL BIO Boïl, Guillem Ramon (València, s. XV – Girona, 1532) Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona. En 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort. 76 VAL BIO Boïl, Joan (Grècia, s. XIV - Atenes ?, Grècia, 1400) Bisbe de Mègara, Àtica (1377-1400). Refugiat a Atenes després de l'ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli (1374), fou partidari de Pere III, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines. 77 VAL BIO Boïl, Joan (País Valencià, s. XIV - d 1361) Fill i successor de Berenguer Boïl i de La Scala. Pare de Berenguer Boïl i de Boixadors. 78 VAL BIO Boïl, Joan de (País Valencià, s. XIV) Cavaller. Fou un dels caps principals de l'expedició de Pere III a Mallorca, en 1343, per desposseir de l'illa el seu rival Jaume III. 79 VAL BIO Boïl, Joan Tomàs (València, s. XVIII – 1807) Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats. 111 COR HIS Boïl, marquesat de (Aragó). Títol concedit el 1630 sobre el cognom, a l'ambaixador Pere Boïl d'Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl, baró de Borriol i senyor d'Alfafar. El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide. 80 VAL BIO Boïl, Pere (Aragó, s. XII - País Valencià, s. XIII) Fill de Garcia i germà de Benet, amb qui prengué part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl. Fou el pare de Guerau Boïl i Foces.
82 VAL BIO Boïl, Pere de (País Valencià, s. XV – Burgos, Castella, 1475) Cavaller. Serví l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l'obediència d'Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos. 83 VAL BIO Boïl d'Arenós i Martí, Joan (País Valencià, s. XVI – 1609) Nét de Joan Àngel Boïl i Valeriola. Recuperà per les armes la baronia de Boïl, ocupada per un cavaller aragonès. Com a capità d'un terç prengué part en la lluita contra els moriscs revoltats a Granada. Fou l'avi de Pere Boïl d'Arenós i Mercader. 84 VAL BIO Boïl d'Arenós i Mercader, Pere (País Valencià, s. XVI - s. XVII) Nét de Joan Boïl d'Arenós i Martí. Baró de Borriol. Fou creat marquès de Boïl el 1630. 85 VAL BIO Boïl de La Scala, Joan (País Valencià, s. XIV) Iniciador de la línia de Mislata. Prestà diners a l'infant Alfons per a l'expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. Fou pare de Pere Boïl. 86 VAL BIO Boïl de La Scala, Vicent (País Valencià, s. XVII – 1671) Darrer baró de la línia de Manises. Fou creat marquès de La Scala. 87 VAL BIO Boïl i Castellar, Pere (País Valencià, v. 1315 - 1392) Noble. Fill de Ramon Boïl de La Scala. Participà a l'expedició a Sardenya (1354) i més tard Pere III el nomenà batlle general del regne de València. Anomenat a la crònica del rei Pere el cavaller sense por per la seva conducta a Sardenya. El rei el recompensà amb el lloc de Putifigari (Sardenya) i amb el de Boïl a Aragó, amb el títol de baronia (1364), i li atorgà, a més, la jurisdicció de diversos llocs del País Valencià. Com a capità general de València, el 1364 dirigí la defensa de la ciutat, assetjada pel rei Pere I de Castella. Intervingué en la guerra civil castellana al costat d'Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera (1367). Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete. Portà a terme nombroses ambaixades a Portugal, a Granada (1360) i a Castella. Prengué part en les bandositats valencianes a favor del partit dels Vilaragut.
89 VAL BIO Boïl i Codinats, Jofré (València, s. XIV - Avinyó, Provença, França, 1400) Prelat. Fill de Pere Boïl i Colom, senyor de Manises. Fou creat cardenal (1397) pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria. 90 VAL BIO Boïl i Colom, Pere (País Valencià, s. XIV) Fill de Felip Boïl i de Bellvís. Cinquè senyor de Manises i senyor de Picassent i d'Alcàsser, serví el rei Pere en les guerres de Sardenya i de Castella i fou recompensat amb la concessió de la jurisdicció criminal sobre els sarraïns de Picassent (1364) i amb el títol de noblesa (1385). Prengué part en les bandositats valencianes en el bàndol de Jaume d'Aragó, bisbe de València, vers el 1373. Pare de Jofre i Felip Boïl i Codinats. 91
VAL BIO Boïl i d'Aragó, Pere
(País Valencià, s. XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)
Cavaller. Fill de Guerau de Boïl i de Sança d'Aragó. Senyor de
Manises. Conseller, tresorer (1302-06) i mestre racional (1306-20) del rei
Jaume II, amb nom del qual, i de Frederic III de Sicília
actuà d'ambaixador a Nàpols (1308), amb els objectius d'aconseguir una pau entre angevins i sicilians i, per altra banda, de debilitar la posició de Pisa, dominadora de
Sardenya, mitjançant diversos pactes amb Florència i Lucca. Assistí al concili de Viena (1310-11) i fou nomenat majordom per
Jaume II. El 1318 tornà a Nàpols, per aconseguir la pau entre aquest regne i
Sicília. Prengué part en l'expedició a Sardenya (1323), on
morí. Féu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de
València. 92 VAL BIO Boïl i de Bellvís, Felip (País Valencià, s. XIV – 1375) Fill de Felip Boïl i de La Scala i germà de Pere. Pare de Pere Boïl i Colom. 93 VAL BIO Boïl i de Bellvís, Pere (País Valencià, s. XIV) Fill de Felip Boïl i de La Scala i germà de Felip. Batlle de València des del 1356. 94 VAL BIO Boïl i de Boixadors, Berenguer (País Valencià, s. XIV - a 1368) Fill de Joan. A la seva mort el castell de Borriol passà a la corona, malgrat que tenia descendència (els Boïl de Boixadors), i fou cedit a Pere Boïl i de Castellar.
96 VAL BIO Boïl i de La Scala, Berenguer (País Valencià, s. XIV) Noble. Iniciador de la línia de Borriol. Pare de Joan Boïl. 97 VAL BIO Boïl i de La Scala, Felip (País Valencià, s. XIII – Illes Balears, 1348) Cavaller. Fill de Pere Boïl i d'Aragó. Segon senyor de Manises. Prengué part en la campanya de Sardenya (1323-24) i el 1326 fou nomenat lloctinent reial de l'illa. Conseller, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II i d'Alfons el Benigne, tingué una gran importància en el regnat de Pere el Cerimoniós. Participà en l'expedició a Mallorca i en l'ocupació del Rosselló (1343-44). Fou governador de Perpinyà (1344), i reformador de Mallorca (des del 1345), on organitzà la repressió contra els fidels de Jaume III. El rei Jaume li concedí la jurisdicció de Manises (1329). 98 VAL BIO Boïl i de La Scala, Ramon (País Valencià, s. XIV – 1407) Iniciador de la linia de Bétera i de Boïl. Conseller del rei Alfons i tresorer del rei Pere (1339-40); participà en la conquesta de Sardenya (1323-24) i en la campanya del Rosselló (1343) contra Jaume III de Mallorca; fou ambaixador a Granada el 1335 per a signar la pau, i el 1338 prop del papa. La casa s'engrandí amb el seu fill Pere Boïl i Castellar. 99 VAL BIO Boïl i de Vilanova, Ramon (País Valencià, s. XV – Pisa, Itàlia, 1473) Fill de Felip Boïl i Soler. Acompanyà al cardenal Roderic de Borja a Itàlia i morí en el naufragi de la seva nau a Pisa (1473). Pare de Joan Àngel Boïl i Valeriola. 100 VAL BIO Boïl i Dies, Berenguer (País Valencià, s. XIV - d 1437) Cavaller. Fill de Pere Boïl i Castellar. Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d'honor i capità de la torre del pont d'Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411.
102 VAL BIO Boïl i Dies, Ramon (País Valencià, s. XIV – València, 1407) Noble. Fill de Pere Boïl i Castellar i germà de Berenguer i de Pere. Senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407). En una plaça de la ciutat fou atacat i mort, a llançades, per quatre homes a cavall manats per Berenguer de Reixac. L'assassinat era una venjança de l'agressió soferta poc abans per Reixac i Joan de Pertusa per part de Felip, el germà de Ramon. El rei Martí l'Humà féu justícia amb gran energia, Reixac i Pertusa foren escapçats. Felip de Boïl perdé una mà, com a escarment per haver fet la primera provocació. Aquest personatge, que mereixeria de Jaume Roig l'apel·latiu de el bon Boïl, era molt amic d'Antoni Canals. Aquest li dedicà el llibre De Providència. És enterrat al claustre de Sant Domènec de València. 103 VAL BIO Boïl i Foces, Guerau (País Valencià, s. XIII) Fill de Pere i pare de Pere Boïl i d'Aragó. 104
VAL BIO Boïl i Montagut, Ramon
(País Valencià, s. XV – Nàpols, Itàlia, 1458) Noble. Fill de Ramon Boïl i Dies. Senyor de les baronies de
Bétera i de Boïl. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia i fou nomenat virrei de
Nàpols (1433). El 1435 fou fet presoner a la batalla de
Ponça. Formà part d'algunes ambaixades; el 1434 d'una prop del papa. Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga
guerra de Nàpols (1436-42) i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l'Abruç (1442), d'on fou nomenat virrei (1443), càrrec que exercí fins a la mort. El 1447 fou enviat al ducat de Milà, d'on hagué de retirar-se poc temps després. Fou enterrat en el doble sepulcre del seu pare al convent de
Sant Domènec de València, sepulcre conservat al museu de
València. 105 VAL BIO Boïl i Soler, Felip (País Valencià, s. XV - ? , d 1459) Cavaller errant. Fill de Felip Boïl. Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia (1432) i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435). Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa (1442), que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d'un episodi del Tirant lo Blanc. De retorn a València, Boïl bescanvia amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla.
107 VAL GEO Boïlgues, riu (País Valencià) Afluent dretà del Túria, format al vessant oriental de la serralada que separa el País Valencià de Castella. Passa per Vallanca (per aixó és anomenat també rambla de Vallanca) i desemboca al Túria a Ademús. 108 VAL BIO Boïls i Coniller, Emili Maria (València, 8/des/1936 - ) Poeta. Els seus primers poemes aparegueren a Poetes universitaris valencians (1962), antologia de Manuel Sanchis Guarner. Posteriorment publicà els reculls poètics Llibre del temps (1972), Nissaga (1977) i Les quatre estacions i un testament (1983). També ha publicat el llibre de prosa Quaderns d'Emili Coniller (1973) i els llibres de teologia El missatger ferit (1993) i La mar de Dios: de intimidades, de añoranzas y de presencias (1994). 109 VAL HIS Boinegro (Argeleta, Alt Millars) Antic castell enrunat, d'origen islàmic, situat en un tossal a la dreta del riu de Vilamalefa. 110 CAT BIO Boira i Castells, Francesc (Roda de Ter, Osona, 1928 - ) Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Barcelona. Ha obtingut diversos premis.
Des de BOC fins a Boira i Castells, Francesc l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Boc ] [ Bof ] [ Bofill ] [ Boi ] [ Boil, G ] [ Boil i d ]
|
|
|
