A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Garro ]    [ Garu ]    [ Gase ]    [ Gasso ]    [ Gat ]    [ Gaudi ]

Al ple de l'hivern els catalans portem amagat al cor la nova primavera de Catalunya. (Eugeni Xammar i Puigventós)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garrofera, la  (Guadassuar, Ribera Alta)  Caseria

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garrofera, la  (Alzira, Ribera Alta)  Caseria

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Garrofera, la  (Xelva, Serrans)  Despoblat

4 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Garrofera, la  (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura el 1845.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garrofera, la  (Benafigos, Alcalatén)  Caseria

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGarrofera, la  (Xàtiva, Costera)  Enclavat

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gàrrola, la  (Bassella, Alt Urgell)  Advocació

8 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Garrots, els  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  FOLK Comparsa d'homes armats de bastons acabats en una porra d'on sortien les punxes de nombrosos claus; feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.

9 CATALUNYA - COMARCA

Garrotxa, la  (Catalunya)  Comarca: 734,1 km2, 47.221 hab (1999), capital: Olot

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garrotxa, zona volcànica de la  (Olot, Garrotxa)  Parc natural d'11.300 ha

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Garrotxes de Conflent, les  (Conflent)  Sector del nord-oest de la comarca, format per les valls de Cabrils i d'Évol, que devallen des del massís de Madres i conflueixen conjuntament a la Tet a Oleta. Terreny calcari, sòls àrids i pobres de conreu, dedicats a la cria de bestiar. Experimenta un procés rapidíssim de despoblament.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garrumbert, riera de  (Gironès)  Afluent esquerrà del Terri

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garrut, el  (Lleida, Segrià)  Nom popular del cementiri municipal

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrut i Romà, Josep Maria  (Barcelona, 1915 - )  Enginyer i historiador

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGars, el  (la Granja de la Costera, Costera Enclavat, entre els termes de Vallès de la Costera i de Xàtiva, a l'esquerra del riu Cànyoles.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garsa, puig de la  (Batet de la Serra, Garrotxa)  Antic volcà

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garsaball i Torrents, Pau  (Granollers, Vallès Oriental, 1920 – Barcelona, 1991)  Actor teatral

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garsenda  (Narbona, França, s. X - Tolosa, França, s. X)  Filla de Riquilda i d'Ot de Narbona. i néta, per tant, de Guifre II Borrell de Barcelona. Es casà amb Ramon Ponç de Tolosa. De l'enllaç nasqué Guillem Tallaferro.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garsenda  (Catalunya, s XI - Narbona, França, s XI)  Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Garsenda de Provença  ( ? , s. XIII)  Dama

21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Garsenda I de Forcalquier  (França, 1180 – s XIII)  Comtessa de Forcalquier (1209). Néta i hereva de Guillem VI de Forcalquier. Es casà (1193) amb el comte Alfons II de Provença, i a la mort d'aquest (1209) transferí a Ramon Berenguer V, fill seu, el comtat de Forcalquier. Posat aquest sota la tutela del rei Pere I, Garsenda es retirà al monestir de la Cella. És coneguda la relació amorosa que tingué amb el trobador Elies de Barjols, i ella mateixa és autora d'algunes poesies amoroses.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garumba, mola de la  (Morella, Ports)  Mola dels ports de Morella (1.142 m alt), al límit amb el terme de Forcall, que separa el Bergantes del seu afluent, el riu de Calders.

23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaGarx  (Bolulla, Marina Baixa)  Despoblat

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gàrzola  (Vilanova de Meià, Noguera)  Poble

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gas, Josep  ( ? , s. XVII – Barcelona, 1743)  Compositor

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gas, Manuel  (Madrid, 1905 – Barcelona, 1995)  Cantant i actor. El 1935 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu. El 1940 començà a cantar sarsueles amb el mestre Pablo Sorozábal i el 1950 inicià la carrera cinematogràfica. Es retirà el 1972, havent rodat més de 50 pel·lícules.

27 MÓN - BIOGRAFIA

Gas i Cabré, Mario  (Montevideo, Uruguai, 1947 - )  Actor i director teatral

28 ILLES BALEARS - EMPRESA

Gas i Electricitat SA (GESA)  (Palma de Mallorca, 1927 - )  Empresa

29 CATALUNYA - EMPRESA

Gas Natural SA  (Barcelona, 1965 - )  Empresa

30 ESTAT ESPANYOL - EMPRESA

Gas Natural SDG, SA  (Espanya, 1990 - )  Societat

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Gasamir, pic de  (Conflent)  Contrafort occidental (2.422 m alt) de la pica del Canigó

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gasch, Josep  (l'Alcora, Alcalatén, 1653 - ? , s. XVII)  Religiós

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGasch i Carreras, Sebastià  (Barcelona, 1897 – 1980)  Crític d'art i d’espectacles

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gascó, Francesc  ( ? , s. XVI)  Pintor

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gascó, Joan  (Tafalla, Navarra, s. XV – Vic, Osona, 1529)  Pintor

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gascó, Pere  ( ? , s. XVI)  Pintor

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gascó, Salvador  (País Valencià, s. XIX)  Dirigent obrer

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gascó, Sebastià  ( ? , s. XVI)  Pintor

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gascó i Contell, Emili  (València, 1898 – 1974)  Escriptor i periodista

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gascó i Massot, Vicent  (València, 1734 – 1802)  Arquitecte i enginyer. Dirigí l'Acadèmia de Sant Carles. El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gascon i Ferré, Ricard  (Barcelona, 19/mar/1910 - 10/nov/1988)  Director cinematogràfic. Iniciat com a guionista i actor, l'any 1945 s'estrenà com a director. Els seus films més coneguts són: Cuando los ángeles duermen (1946), Don Juan de Serrallonga (1947), Ha entrado un ladrón (1948) i Correo del rey (1959).

42 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gascons, barranc dels  (Cretes, Matarranya Barranc, afluent, per la dreta, del barranc de Calapatar, on el 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres. Foren arrencades vers el 1924 i han desaparegut. Les representacions eren figures de bèsties (cérvols, cabres) i caçadors amb arc.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGaserans  (Sant Feliu de Buixalleu, Selva Poble, a l'interfluvi de les rieres de Repiaix i d'Arbúcies, al sector meridional del terme. L'església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 1086, era possessió del monestir de Breda.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gases, Vicent  (País Valencià, s. XV)  Poeta de la primera meitat del segle.

45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaseta de Girona  (Girona, 1787 – 1812)  Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües. Amb el títol de "Gazeta de Gerona", fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de "Gaseta del Corregiment de Gerona" es publicava en català el 1810. Amb el títol de "Gazette de Gironne", fou publicat per l'exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n'editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.

46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaseta de les Arts  (Barcelona, 1924 – 1930)  Revista quinzenal. Iniciada sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres. En la segona època (1928-30) es fusionà amb "La Ciutat i la Casa" i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet. Important revista de divulgació, tant de l'art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del noucentisme.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gasiona, la  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta Turó que tanca pel sud el pla de l'Arc, entre la Maigmudella i el Gaidó.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gasol i Almendros, Josep Maria  (Manresa, Bages, 1924 - )  Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat. És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d'una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc. El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGasòliba i Carbonell, Cecili  (Barcelona, 1874 – 1944)  Escriptor. Regentava una botiga de bastons al passatge Bacardí. Escriví a "El Diluvio", traduí La vida de les abelles (1929), de Maeterlinck, i publicà un recull d'articles (Política, 1930).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gasòliba i Tudurí, Cecili  Pseudònim de l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol, utilitzat en articles de premsa.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaspar, Josep  (Catalunya, s. XIX – s. XX)  Operador i director cinematogràfic. Fou un dels capdavanters del documental, amb Festa de sardanes al Parc Güell (1907), Els successos de Barcelona (1909), La pesca a les costes barcelonines i Biografía y muerte de Joselito (1919). Col·laborà en altres films com a director de fotografia i dirigí sainets.

52 CATALUNYA - ART

Gaspar, Sala  (Barcelona, 1907 - )  Galeria d'art

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gaspar de Sant Martí  (Llucena, Alcalatén, 1574 – València, 1644)  Escultor i arquitecte

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaspar i Paronella, Joan  (Barcelona, 1911 – 1996)  Galerista

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaspart i Solves, Joan  (Barcelona, 1944 - )  Empresari hoteler i dirigent esportiu

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassén, Francesc  (Barcelona, 1603 – 1663)  Pintor

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gasset, Joan Baptista  (València, 1541 – Manila, Filipines, 1607)  Frare dominicà

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGasset i Mercader, Rafael  (Girona, 1814 - Alzira, Ribera Alta, 1887)  Militar

59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gassies, Arnau  (Perpinyà, s. XV – 1456)  Pintor

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassiot i Llorens, Joan  (Pineda, Maresme, 1905 – Barcelona, 1971)  Advocat

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassiot i Magret, Josep  (Olot, Garrotxa, 1883 - Barcelona, 1963)  Jurista. Coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña (1962) i codirigí amb el seu fill Joan Gassiot i Llorens l'Enciclopedia Jurídica Española.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassó, Antoni Bonaventura  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1752 – Barcelona, s. XIX)  Comerciant

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassó, Pau Fèlix  ( ? , ? )  Comerciant

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassó i Carbonell, Lluís  (Barcelona, 1/jul/1916 - )  Escriptor. Fundà el grup literari Estudi amb un nucli de companys de postguerra. Poeta formalista i postsimbolista, ha publicat Artifici (1946), Imatges solitàries (1947), Poema de l'amic (1950), Atzurs rebels'(1951), Arbre (1955), Ciutat oberta (1978), Llegenda i veritat (1956) i Lliçó de temps (1982). Com a prosista ha publicat Apunts per a un assaig d'introspectiva poètica (1966).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassó i de Janer, Erasme  (Barcelona, s XIX)  Comerciant. Fill de Pau Félix Gassó. Consta el 1852 com el 56è contribuent de Barcelona.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGassó i Ortiz, Blanca  (Barcelona, s. XIX – Madrid, 1877)  Escriptora

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassol i Rovira, Bonaventura  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1893 – Tarragona, 1980)  Polític i escriptor

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gassons, els  (Sitges, Garraf Masia i antiga quadra, existent encara el s XIX, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sant Pere de Ribes. Es conserva la casa (que fou anomenada també el mas de Provençals) i l'església de Santa Bàrbara.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gassull d'Urbino, Carles  (Morella, Ports, 1674 – 1745)  Escriptor en castellà. Filipista, lluità sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella. És autor de diverses comèdies, poesies d'assaigs i relacions de festes en honor de la Mare de Déu de Vallvina.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gassull i Almenar, Jaume  (País Valencià, s. XV - a 1515)  Poeta

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassull i Duro, Eugeni  (Reus, Baix Camp, 1936 - )  Músic

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gastó, Feliu  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1672 – València, 1739)  Eclesiàstic. Fou catedràtic a la universitat de València. Tingué fama pel seu saber i les seves virtuts. És autor de diverses obres piadoses.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gastó, Ramon  (Millà, Noguera, s XIII – València, 1348)  Canonge i després bisbe de València (1312-48). Fou canceller de la corona catalano-aragonesa (1320-25) i conseller del rei Jaume II. Mort aquest, residí habitualment a València, on s'oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians. El 1345 fundà una càtedra de teologia a València.

73 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaGastó VI de Bearn  ( ? , s. XII – 1215)  Vescomte de Bearn, Oloron i Gabardà

74 EUROPA - BIOGRAFIA

Gastó IV de Foix  ( ? , 1423 – Roncesvalls, Astúries, 1472)  Comte de Foix i Bigorra

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gastó i Vilanova, Pere  (Barcelona, 1908 – 1997)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, començà a pintar el 1930, i el 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic. La seva obra, partint del realisme, ha evolucionat vers un expressionisme cromàtic on la intensitat dramàtica del traç és suavitzada per la dolcesa del color. Conreà el retrat imaginari i l'interior irreal i subjectiu, sempre, però, partint de referències objectives. Ha exposat repetidament a Barcelona i en altres ciutats d'Espanya, així com en exposicions col·lectives a l'estranger.

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gastú, Francesc Josep  (Sureda, Vallespir, 1834 – París, França, 1908)  Polític i advocat

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gastú, Gauderic Andreu  (Banyuls dels Aspres, Rosselló, 1802 – Constantina, Algèria, 1859)  Militar

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gasul, Agustí  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Pintor

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gasull i Martínez, Lluís  (Barcelona, 1918 - )  Malacòleg

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gasulla, barranc de la  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat)  Barranc

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaGat, cala  (Capdepera, Mallorca Oriental Cala i urbanització, a llevant de Cala Rajada.

82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaGata  (Marina Alta Municipi: 78 m alt, 20,34 km2, 5.003 hab (1999). Estès per una vall de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra del Montgó, a banda i banda del riu de Gorgos, al sud de Dénia. El territori és accidentat i en bona part inculte. La vida econòmica local es basa en algunes petites indústries derivades de la tradicional fabricació de cabassos, estores i capells. El turisme, per irradiació dels municipis veïns, i el conreu de secà (més de la meitat es dedica a la vinya -raïm moscatell-, una part important a cereals i la resta a garrofers, ametllers i oliveres), completen l'oferta econòmica del municipi. La indústria li ha permès de trencar a partir del 1960, l'estancament demogràfic en què es trobava des del 1900. El poble és a l'esquerra del riu, prop de l'estratègic coll de Gata; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel, del s XVII. Annex al poble hi ha l'anomenat barri de Gateta. Àrea comercial de Benissa. Ajuntament de Gata (en castellà)

83 CATALUNYA - CULTURA

Gata, La  (Barcelona, 1864 – 1866)  Agrupació teatral. Dirigida a un públic obrer i menestral, la seva finalitat era fer una representació diària d'obres de caràcter popular. L'acceptació que tingueren aquestes representacions afavorí el naixement del teatre català modern, principalment arran de l'èxit obtingut per L'esquella de la torratxa de Frederic Soler. Va oferir les seves representacions al Teatre Odeon de Barcelona i després es traslladà al Teatre Romea, on prengué el nom de Teatre Català. Fundada, entre altres, per l'empresari Joaquim Dimas, el dibuixant Tomàs Padró i el primer actor còmic Lleó Fontova, hi va tenir una significativa participació Frederic Soler (Pitarra), que hi va estrenar bona part de les seves primeres produccions.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gatamoix  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Possessió

85 CATALUNYA - EMPRESA

GATCPAC  Sigla del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrès de l'Arquitectura Contemporània.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gatell, Arnau  Altra forma del nom d'Arnau Cadell.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gatell, el  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)  Caseria i antiga quadra

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gatell, Sebastià  ( ? , s. XVIII - Poblet ?, Conca de Barberà, s. XIX)  Darrer abat de Poblet

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGatell i Domènech, Josep Ildefons  (Barcelona, 1834 – 1918)  Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, és autor, entre altres obres, d'una Historia de la Revolución de Septiembre (1875) i d'una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gatell i Folch, Joaquim  (Altafulla, Tarragonès, 1826 – Cadis, Andalusia, 1879)  Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona. Interessat pels països de l'Àfrica, estudià l'àrab. El 1859 anà a Algèria, i l'any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l'islamisme. Va ascendir a cap d'artilleria amb el nom de Caid Ismail. Explorà les contrades del Nun, el Sus i Tekna (1864), on emmalaltí, i retornà a la Península Ibèrica, on va romandre fins al 1868, però tornà a l'Àfrica i va viatjar per l'oest d'Algèria i per Tunis. L'any 1869 publicà L'Oued et le Tekna i va deixar les obres Revueltas en el Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus, Manual del viajero explorador en África, etc, publicades en castellà per José Gavira, el 1949. Va morir quan preparava un tercer viatge.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gatelletes, les  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Veïnat

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gatén  (Bellvís, Noguera)  Antic terme rural

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gateta  (Gata, Marina Alta Barri de la població.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gato Pérez (Xavier Patricio Pérez Álvarez)  (Buenos Aires, Argentina, 1951 - Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 18/oct/1990)  Cantant i compositor. El 1966 es traslladà a Barcelona, on s'inicià en grups de rock i de jazz i fundà el segell discogràfic "Zeleste". Recuperà i popularitzà la rumba catalana i la dotà de contingut social i d'una nova imatgeria. D'entre la seva obra destaquen: Carabruta (1978), Prohibido maltratar a los gatos (1982), Gato por gato (1986) i Ten (1990, premi de la Crítica).

94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Gàtova  (Camp de Túria Municipi: 560 m alt, 30,41 km2, 502 hab (1999)

112 EUROPA - GEOGRAFIA

Inici páginaGaucelm  (França, s VIII - Chalon-sur-Saône, França, 834)  Comte de Rosselló (812-832) i d'Empúries (816-832) i marquès de Gòtia (829-832). Fill de Guillem I de Tolosa. Possiblement succeí (801) el comte Berà, al Rosselló. Rebé de Carlemany (812) i de Lluís el Piadós (816) diplomes a favor dels hispani refugiats. El 830 fou destituït, per l'emperador, del comtat d'Empúries i del de Rosselló, a causa d'haver intervingut en una conspiració del seu germà Bernat de Tolosa. Reconciliat amb Lluís, fou pres i decapitat durant la defensa de Chalon-sur-Saône contra les forces de Lotari.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaucelm, Bertran  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gaucelm, Jaubert  (Perpinyà, 1375 - d 1434)  Pintor. Identificat per alguns amb l'anomenat mestre del Rosselló. L'any 1398 realitzà un tabernacle per a l'església de Sant Mateu de Perpinyà. És autor de diversos retaules per a les esglésies de Ribesaltes (1400), de Ceret (1422), de Bula d'Amunt (1426), així com del de Sant Joan Baptista (v 1428) a Évol, executat dins l'estil internacional sota influència de Lluís Borrassà, és una obra d'una gran qualitat i de colorisme refinat i forma un conjunt de tretze taules relacionades amb el sant, el Crist i la Verge.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaudí  (Reus, Baix Camp)  Barri de la ciutat

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaudí, Pasqual  Veure> Pascual i Gaudí, Pere Lluís.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Gaudí i CornetGaudí i Cornet, Antoni  (Reus o Riudoms, Baix Camp, 25/jun/1852 – Barcelona, 10/jun/1926)  Arquitecte. Principal exponent del modernisme arquitectònic. Després d'una primera etapa d'inquietuds cooperativistes i socials, començà a utilitzar elements àrabs, gòtics i barrocs. D'aquesta època (1883-1900) són la casa Vicens (1883-85), el palau Güell (1886-91), el palau episcopal d'Astorga (1887-93) i la casa dels Botines de Lleó (1891-93). A partir del 1900 s'afirmà l'originalitat del seu llenguatge, amb la seva concepció global de l'arquitectura com l'íntima integració entre l'estructura i la decoració, l'harmonia entre interior i exterior, incorporant, alInici página mateix temps, tot tipus d'arts aplicades. Tot aixó unit a un profund coneixement tècnic i a un gran rigor professional, com es veu en les seves originals solucions tècniques. Algunes de les obres mestres de Gaudí pertanyent a aquest perìode són: el parc Güell (1900-14), reforma de la casa Batlló (1904-06), església de la colònia Güell (1908-14), la Pedrera (1906-10). A partir del 1918 es dedicà en cos i ànima a la construcció de la Sagrada Família, iniciada el 1882. Home d'una profunda i íntima religiositat, buscà en aquesta obra la síntesi estructural i figurativa del seu llenguatge arquitectònic. Abans de morir pogué veure acabades la façana i una de les torres del Naixement.  Enllaços: Gaudí i el Modernisme a Catalunya - Gaudí a la Viquipèdia 

100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gaumés, torre d'en  (Alaior, Menorca Veure> Torre d'en Gaumés, sa.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gauna, Felip de  (València ?, s. XVI – s. XVII)  Escriptor

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gausa  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Partida i caseria

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gausac  (Vall d'Aran Antic municipi: 994 m alt, 29,26 km2, agregat el 1970 al de Viella

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gausac, vall de  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Antic nom de la vall de Sant Medir.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGausachs i Armengol, Josep  (Barcelona, 1891 - Santo Domingo, República Dominicana, 1959)  Pintor i dibuixant. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja. Després de dues estades a França (durant la I Guerra Mundial i el 1935), anà a la República Dominicana, on fou professor i director de l'escola de Belles Arts de la capital. Conreà la pintura de figures, el paisatge i, especialment, la natura morta. L'originalitat de les formes i la força del colorit l'emparenten amb el fauvisme.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gausbert I d'Empúries-Rosselló  (Catalunya, s. IX – 931)  Comte d'Empúries. Pujà al tron a la mort del seu pare Sunyer II (915), fent costat al seu germà Benció. Mort aquest l'any següent, restà comte únic. A la seva mort fou succeït pel seu fill Jofre I.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaüses  (Vilopriu, Baix Empordà)  Poble, a l'oest del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Era del comtat d'Empúries.

108 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gausfred I d'Empúries-Rosselló  (Catalunya Nord, s X – 991)  Comte d'Empúries-Rosselló. Únic fill i successor de Gausbert I (931). Tingué un llarg i pacífic govern, torbat només per les incursions dels pirates sarraïns, que l'obligaren a traslladar la capital a Castelló d'Empúries. Fou el primer comte català que encunyà moneda prescindint del nom del rei de França. Féu copioses donacions al monestir de Sant Pere de Rodes, que des d'aleshores entrà en el seu període d'esplendor. Instituí hereus els seus fills Hug i Guislabert, que preferiren repartir-se el govern territorialment i senyorejar el primer sobre Empúries i el segon sobre el Rosselló. Des d'aleshores els dos comtats apareixeran separats, per bé que associats en diversos aspectes tributaris i de mútua assistència. La seva muller és deia Adelaida.

109 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gausfred II de Rosselló  ( ? , v 1000 – 1074)  Comte

110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gausfred III de Rosselló  (Rosselló, v 1103 – 1164)  Comte de Rosselló (1113-64). Fill de Girard I i d'Agnès. El 1110 ja era promès a Ermengarda de Carcassona-Bessiers. Fou reconegut per Ponç II d'Empúries com a hereu en cas que morís sense fills. Repudià la seva muller Ermengarda (v1149) i es casà de nou. Aixó l'enemistà amb el seu cunyat, Ramon Trencavell I de Besiers, la qual cosa provocà moments de guerra entre ambdós, i amb el seu fill Girard, amb el qual no es reconcilià fins el 1151. Foren excomunicats tant ell com la seva nova muller, pels papes Eugeni III, Adrià IV i Alexandre III. En conseqüència, llurs fills no tingueren dret a la successió.

Anar a:    Garro ]    [ Garu ]    [ Gase ]    [ Gasso ]    [ Gat ]    [ Gaudi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans