[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Vilafr ]    [ Vilafranca d ]    [ Vilag ]    [ Vilal ]    [ Vilallo ]    [ Vilallonga i ]

"Experiència" és el nom que cadascú dóna als seus propis errors. (Oscar Wilde)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Albert de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume d'Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I (1413). A les darreries de la revolta l'abandonà obertament.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Bartomeu de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Frare del Temple

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Bartomeu de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. Manava part dels reforços catalans duts apressadament a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilafranca, Berenguer de  ( ? , s. XII)  Magnat

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Berenguer de  ( ? , s. XV)  Cavaller

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Bernat de  (Catalunya, s. XIII)  Eclesiàstic

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Ferrer de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Ferrer de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Galceran de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Joan de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller de l'Hospital

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilafranca, Lluís de (Joan Mestre i Oliver)  (Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1770 – 1847)  Erudit caputxí

13 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaVilafranca, marquesat de  (Illes Balears, 1708)  Títol concedit a Francesc Sureda de Santmartí

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Pere Berenguer de  (Catalunya, s. XII)  Fou el primer veguer i batlle de Montblanc, localitat per a la qual havia obtingut carta de població de Ramon Berenguer IV el 1155.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Pere de  ( ? , s. XII)  Magnat

16 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Vilafranca de Bonany  (Mallorca Oriental)  Municipi: 22,99 km2, 122 m alt, 2.326 hab (1999)

17 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentVilafranca de Conflent  (Conflent)  Municipi: 4,46 km2, 435 m alt, 225 hab (1999). Situat a la confluència de la vall de Vernet amb la de la Tet. Agricultura migrada de secà (cereals, vinya) i de regadiu (fruiters i hortalisses), al llarg de la Tet. Central elèctrica. Ha esdevingut centre turístic. Població en descens. La vila fou bastida a la dreta de la Tet; conserva bona part de les fortificacions medievals; església parroquial de Sant Jaume (s XI), ampliada els s XII i XIII; hi ha edificis interessants, com el de la cort del veguer, la torre del consolat i les cases de les famílies Pasqual, Descatllar i Llar. Del 1669 al 1693 Vauban modernitzà l'antic sistema defensiu i féu de la vila una gran fortalesa de planta pentagonal, amb el castell o fort de Vilafranca de Conflent. L'any 1674 hi tingué lloc un complot conegut amb el nom de conspiració de Vilafranca de Conflent. Jaume I recopilà i completà el 1243 els costums de Vilafranca de Conflent. Fins al 1790 mantingué la funció de la vegueria de Vilafranca de Conflent. Al començament de la Revolució Francesa prengué el nom de Commune-Franche.

18 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaVilafranca de Conflent, conspiració de  (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1674)  Complot

19 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Vilafranca de Conflent, vegueria de  (Catalunya Nord, 1126 – 1790)  Antiga demarcació

20 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MaestratVilafranca del Maestrat  (Alt Maestrat)  Municipi: 93,74 km2, 1.125 m alt, 2.654 hab (1999). (o Vilafranca del Sit) Situat a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb Aragó, la part més meridional és accidentada per les serres de Brusca i Negra i la part oriental és drenada pel riu Sec. El terme és muntanyós i sols es conrea una petita part de la superfície. Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals i de patates tardanes. Ramaderia de llana i porcina. Petites indústries artesanals i de fabricació de gènere de punt. Població en descens. Església parroquial del Salvador, del s. XVI. Dins el terme hi ha els llogarets de la Pobla del Ballestar (amb el santuari de Sant Miquel de la Pobla) i del Llosar (amb el santuari de la Mare de Déu del Llosar). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilafranca del Penedès  (Alt Penedès)  Municipi i capital comarcal: 19,63 km2, 224 m alt, 29.273 hab (1999)

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilafranca del Penedès, concòrdia de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 21/jun/1461)  Acord entre Joan II de Catalunya-Aragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran. El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals. Podia, tanmateix, convocar corts i nomenar funcionaris públics, l'actuació dels quals podia ésser fiscalitzada. La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra Joan II.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilafranca del Penedès, corregiment de  (Catalunya, 1716 - ? )  Demarcació administrativa

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilafranca del Penedès, vegueria de  (Catalunya, s. XIII – 1716) Antiga demarcació administrativa

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilafranca del Sit  (Alt Maestrat)  Veure> Vilafranca del Maestrat.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilafranquesa  (Alacant, Alacantí)  Veure> Palamó, el.

27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilafranquesa, comtat de  (País Valencià, 1628)  Nom que prengué el comtat de Vilallonga en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança. Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l'annexió de la grandesa d'Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilafreser  (Vilademuls, Gironès)  Poble

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilafreser  (Amer, Selva)  Veure> Pedreguet.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilafruns  (Balsareny, Bages)  Poble

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilagaià  (Gaià, Bages)  Caseria

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilagaià, baronia de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1790 a Francesc d'Assís de Delàs i Silvestre

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilagelans  (Gurb de la Plana, Osona)  Antic castell i quadra

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilageliu  (Tona, Osona)  Important masia i església

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilageliu i Castells, Oleguer  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1872)  Arquitecte. Titulat per l'Academia de San Fernando el 1846. Edificà nombrosos immobles de pisos a Barcelona dins l'estil neoclàssic.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilagrasa i Ibarz, Joan  (Lleida, 1953 - )  Geògraf

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilagrassa  (Cambrils de Mar, Baix Camp)  Despoblat

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellVilagrassa  (Urgell)  Municipi: 19,76 km2, 355 m alt, 449 hab (2004). Situat a la conca mitjana de l'Ondara, al centre de la comarca, a l'oest de Tàrrega. Gairebé pla, el relleu mostra petites arrugues. Agricultura de regadiu, gràcies a les aigües del canal d'Urgell, produeix blat de moro, blat i ordi, alfals, arbres fruiters i hortalisses; els conreus de secà són de cereals, ametllers, oliveres, vinya i fruiters. Ramaderia (cria de bestiar porcí). El motor econòmic del municipi és la indústria (productes per a la construcció, decoració del vidre, dipòsits, confecció, peces de fusteria, embalatges i pedra natural); també són importants els serveis. Població en descens. La vila és a l'esquerra del riu d'Ondara; l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic, conserva una notable portada del s XIII. El municipi comprèn, a més, l'església i antic terme de Montalbà, el despoblat i antic terme de Montperler i la caseria del Mas d'Estadella. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament de Vilagrassa

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilagrasseta  (Montoliu de Segarra, Segarra)  Poble (618 m alt) (ant: Vilagrassa), al nord del terme, a la dreta del torrent de Vilagrasseta (que neix sota Talavera i s'uneix, per la dreta, al Cercavins poc abans de Verdú). De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la de Gramuntell. El castell de Vilagrasseta havia estat donat per Ramon Berenguer I el 1059 a Dalmau Gerovard. El 1227 fou adquirit pel monestir de Santes Creus.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilagrau  (Urús, Baixa Cerdanya)  Caseria (o el Puig de Urús), al sud-oest del poble, vora el terme de Riu de Pendís, proper a l'església de Sant Grau d'Urús, dita també de Sant Pau del Puig d'Urús, esmentada ja el s XII.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilagut, Bernat de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilagut, Joan de  (Catalunya, s. XV - Malta, oct/1444)  Castellà d'Amposta. Pertanyent a l'orde de l'Hospital. Féu una donació de 100.000 sous barcelonins per a la manutenció de l'hospital de Rodes, fundació recent del difunt mestre català Antoni Fluvià. L'orde, com a prova de reconeixença, féu marcar amb el seu escut la vaixella de l'hospital de Rodes i, després, del de Malta. Prop d'aquesta illa, venint de Rodes, Vilagut naufragà i morí ofegat.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilajoan  (Garrigàs, Alt Empordà)  Poble

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilajoana i Rovira, Jordi  (Barcelona, 1949 - )  Economista

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàVilajuïga  (Alt Empordà)  Municipi: 13,16 km2, 31 m alt, 1.166 hab (2011). Situat al sector de la plana en contacte ja amb els primers contraforts de la serra de Rodes, que accidenten el sector oriental del terme, al nord-est de Figueres. Part del territori és coberta de matollar i boscs. Hi predomina l'agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre la de regadiu (hortalisses). Cooperatives agrícola i vinícola. Ramaderia de llana. Explotació d'aigües minerals sòdiques lítiques (aigües de Vilajuïga). El poble és al raiguer de la serra, prop del barri de l'Estació de Vilajuïga; església parroquial de Sant Feliu. Es troben dins el terme les restes de l'important castell de Carmençó. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament de Vilajuïga - Estadístiques - Castell de Quermançó

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilalba  (Nonasp, Matarranya)  Despoblat. Desaparegut ja el s. XVIII.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilalba  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Masia i antiga quadra

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilalba  (Abrera, Baix Llobregat)  Veure> Santa Maria de Vilalba.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilalba, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1708 a Galceran de Vilalba-Meca i de Vilallonga

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilalba, Francí de  (País Valencià, s. XV)  Escriptor. Participà a certàmens poètics de caràcter religiós, com el celebrat a València el 1486, a honor de la Concepció de Maria.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalba, Marc de  ( ? , s. XIV - Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1439)  Monjo i abat de Ripoll i de Montserrat

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalba, Pere de  ( ? , s. XIV)  Militar

53 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilalba dels Arcs  (Terra Alta)  Municipi: 67,08 km2, 442 m alt, 770 hab (1999)

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaVilalba Sasserra  (Vallès Oriental)  Municipi: 5,87 km2, 446 hab (1999), capital: Trentapasses

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalba-Meca i de Llorac, Galceran de  (Cervera, Segarra, 1736 - Madrid ?, d 1821)  Militar. Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan. El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d'aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d'Ezpeleta. Quan les autoritats franceses intentaren d'exigir un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte (abr/1809), s'hi negà i dimití irrevocablement el càrrec. El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l'assassinat del capellà Matias Vinuesa.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilalleons  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Poble i antic municipi agregat a l'actual

57 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Vilaller  (Alta Ribagorça)  Municipi: 58,68 km2, 981 m alt, 611 hab (1999)

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilallobent  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Poble (1.170 m alt) i antic municipi (9,00 km2), agregat el 1968 a l'actual. El poble s'assenta al raiguer, prop de la confluència de la riera de Vilallobent amb la Llavanera. L'església parroquial (Sant Andreu), d'origen romànic, conserva un retaule gòtic del s. XV. El lloc és esmentat ja el 839; el s. XIV era possessió del monestir de Ripoll, però el s. XVII era lloc reial.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilallonga  (Sant Martí Sesgueioles, Anoia)  Santuari i antic castell i parròquia

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilallonga  (Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa)  Veïnat

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilallonga, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1901 a Marià de Vilallonga i d'Ibarra

62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilallonga, comtat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilallonga, Joaquim  (Palma de Mallorca, 1815 – s. XIX)  Pintor

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilallonga, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1710 a Pau Ignasi de Dalmases i Ros

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilallonga, Ramon de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Prelat i monjo cistercenc

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilallonga, Sibil·la de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Dama

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaVilallonga, Simó de  (Rosselló, s. XIII)  Noble

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforVilallonga de la Safor  (Safor)  Municipi: 43,28 km2, 106 m alt, 3.621 hab (1999). Situat a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Marina Alta i el Comtat, als vessants de les serres de la Safor i de la Gallinera, drenat pel riu d'Alcoi, on hi ha la vall de Vilallonga. Hi ha conreades una tercera part de les terres i alternen els conreus de secà (garrofers i oliveres) amb els de regadiu (tarongers). Avicultura. Indústria paperera i de ceràmica. La vila, d'origen islàmic, és a la dreta del riu; església parroquial dels Sants Reis, barroca; la població és formada pels nuclis de l'Alcúdia de Vilallonga, la Font, Cais i la Plaça. La vall pertanyia al castell de Vilallonga, esmentat a la crònica de Jaume I. El terme comprèn, a més, els despoblats de l'Almasseta, Reconxet, el Ràfol de Vilallonga, Buixerques i Simat de Vilallonga. Àrea comercial de Gandia.

69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Vilallonga de la Salanca  (Rosselló)  Municipi: 7,21 km2, 9 m alt, 2.461 hab (1999)

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilallonga de Saportella, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1706 a Magí de Vilallonga

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaVilallonga de Ter  (Ripollès)  Municipi: 64,91 km2, 1.067 m alt, 427 hab (1999)

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsVilallonga del Camp  (Tarragonès)  Municipi: 9,24 km2, 124 m alt, 1.359 hab (2004). Situat a les ribes del Francolí i a la dreta del seu afluent, el riu del Glorieta, i travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, a l'extrem nord-oest de la comarca. Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia de llana i porcina. Indústria derivada de l'agricultura, de plàstics i una fàbrica de bigues de ciment. La vila és a la dreta de la riera de la Selva; església parroquial de Sant Martí, del s. XVII; resta un portal de l'antiga muralla, vora la qual hi ha la casa d'on procedeix el famós cirurgià Pere Virigili. El municipi comprèn, a més, els antics termes del Mas de l'Obra, les Sorts i el Carxol, la masia i antiga quadra de la Montoliva, l'antic poble de la Font de l'Astor i l'ermita del Roser. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament de Vilallonga del Camp

73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Vilallonga dels Monts  (Rosselló)  Municipi: 11,55 km2, 117 m alt, 1.069 hab (1999)

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilallonga i Balam, Jaume  (Barcelona, 1861 - Tossa, Selva, 1904)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina i també a Madrid i a París. Sobresortí com a paisatgista. Obtingué diversos premis. La seva mort prematura estroncà la seva producció quan aquesta arribava al seu perìode de plenitud.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilallonga i Burgués, Gaspar de  (Illes Balears, s. XVI)  Humanista

76 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Vilallonga i Cabeza de Vaca, Josep Lluís de  (Madrid, 1920 - )  Escriptor en francès i actor

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilallonga i Saportella, Magí de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Noble

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilallonga i Velasco, Jordi de  (Illes Balears, s. XVII - Palma de Mallorca, 1724)  Militar. Tenia el títol de comte de la Cova. Assolí el grau de tinent general. Fou virrei de Xile i de Perú.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilalta  (Freixenet de Segarra, Segarra)  Antic terme

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilalta  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Gran masia i veïnat, al nord del poble.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilalta  (Targasona, Alta Cerdanya)  Llogaret

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilalta  (Vilanova de l'Aguda, Noguera)  Poble (463 m alt)

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Alexandre  (Barcelona, 1905 - )  Pianista

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilalta, Bernat  ( ? , s. XV)  Eclesiàstic

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Emili  (Barcelona, 1867 – 1930)  Pianista

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Rafael  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona, el 1650 publicà un Tractat de les cerimònies de la missa resada i solemne, reeditat el 1679.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Ramon de  (Catalunya, s. XII)  Noble

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta i Soteras, Maruxa  (Barcelona, 1934 - )  Escriptora en castellà

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta i Vidal, Antoni  (Barcelona, 1905 - Berlín Oriental, Alemanya, 1981)  Polític i advocat republicà. Participà, integrat en el grup de "L'Opinió", en la fundació de l'Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona (1931-33). El 1933, juntament amb l'esmentat grup, se separà de l'ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona (1934-36). President del Consell Directiu de la Unió de Municipis Espanyols (1934) i membre de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1936). S'exilià el 1939 a Mèxic, on continuà l'exercici de la seva professió.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilaltes, les  (la Llacuna, Anoia)  Caseria

Anar a:    [ Vilafr ]    [ Vilafranca d ]    [ Vilag ]    [ Vilal ]    [ Vilallo ]    [ Vilallonga i ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans