|
|
|
Anar a: [ Mata ] [ Mata i ] [ Matada ] [ Matamala ] [ Mataplana ] [ Matar ] És millor encendre una espelma que maleir la foscor. (Confuci) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata (Porqueres, Pla de l'Estany) Poble, situat al sector oriental del terme, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles. La parròquia (Sant Andreu) és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona. L'església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del s. XVII, a la de Corts. El castell de Mata és esmentat al començament del s. XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata (Mataró, Maresme) Veïnat i antic lloc 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata (Llagostera, Gironès) Veïnat 4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mata, bosc de la (Capcir) Bosc de pi roig 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata, la (Castellar del Riu, Berguedà) Santuari 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata, la (Mura, Bages) Masia i veïnat 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata, la (Font-rubí, Alt Penedès) Veure> Casesnoves de la Mata, les 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mata, Lluís (País Valencià, s. XVI) Pintor. Documentat des del 1566. Fou pintor de la ciutat de València, càrrec que renuncià l'any 1595. La Generalitat li encarregà la decoració de la sala de l'Estudi Major (1580) i les pintures murals de la Sala de Corts (Comptadors per a les Viles Reials, 1580), obra destacada del Renaixement valencià. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata, monestir de (Berguedà) Petit monestir de la comarca 11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mata, torre de la (Torrevella, Baix Segura) Veure> Torre de la Mata, la 12 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Mata d'Armanyac (França, v 1347 – Saragossa, Aragó, set/1378) Reina de Catalunya-Aragó, muller de Joan I 14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata de Pinyana, la (Alguaire, Segrià) Colònia tèxtil cotonaire, situat a la vora del canal de Pinyana. El 1964 tenia 320 treballadors. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mata i d'Alòs, Francesc de (Girona, 1807 – Madrid, 1884) Militar 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mata i de Copons, Josep Antoni de (Catalunya, s. XVII - Alella, Maresme, 1728) Militar. De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l'arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707). Participà en la defensa de Barcelona (1714) i Felip de Borbó li confiscà els béns. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mata i Garriga, Marta (Barcelona, 26/jun/1926 – 27/jun/2006) Pedagoga. Cursà estudis primaris al grup escolar Pere Vila i començà el batxillerat a l'Institut Escola. Es llicencià en pedagogia el 1957, a la Universitat de Barcelona. Durant el període 1956-65 treballà a la biblioteca de l'escola Talitha, i al poble de Saifores en qüestions de temps i lleure. Els seus veritables mestres, a través de la seva mare, Àngels Garriga, foren Alexandre Galí i Artur Martorell. L'any 1965 s'incorporà a l'Institució Pedagògica Rosa Sensat, de la qual ha estat l'ànima des de la fundació de l'entitat. De la seva obra escrita cal assenyalar Chiribit (llibre de lectura en castellà, 1963). El país de les cent paraules (1967), Quadres de fonologia catalana per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura (1974), en col·laboració amb Josep M. Cormand, Tris tras (1979), Lletra per lletra (1984) i la sèrie Papalletres (als anys 90). Membre del PSC-PSOE, fou elegida diputada al Congrés (1977) i al Parlament de Catalunya (1980 i 1984). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mata i Homs, Joan (Centelles, Osona, 1817 – s. XIX) Frare caputxí 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mata i Maneja, Manuel de (Barcelona, 1850 – 1914) Escriptor 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mata i Maneja, Onofre de (Barcelona, 1850 - ? , s. XIX) Militar 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mata i Parreño, Consol (Castelló de la Plana, 1954 - ) Arqueòloga 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mata i Ripollès, Pere (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1780 – 1849) Metge. Era el pare de Pere Mata i Fontanet. Publicà un llibre titulat Refutación completa del sistema de contagio de la peste. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mata i Soler, Joan Baptista (Catalunya, s XVII - s XVIII) Capità general d'artilleria d'Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la Torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta. Fou el pare de Josep Antoni de Mata i de Copons. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata-solana (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret (978 m alt) de l'antic terme de Sant Salvador de Toló 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata Xica, la (Matadepera, Vallès Occidental) Nom de la rectoria vella de la població 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matabosc, can (Camprodon, Ripollès) Veure> Estevenell, colònia. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matabosch i Soler, Antoni (Barcelona, 1935 - ) Eclesiàstic i teòleg 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Matada (Llaurí, Ribera Baixa) Enclavament 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matadars (Mura, Bages) Antiga quadra 33 CATALUNYA - MUNICIPI Matadepera (Vallès Occidental) Municipi: 24,83 km2, 423 m alt, 6.533 hab (1999) 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matadeporros (Pinós de Solsonès, Solsonès) Antiga quadra 35 CATALUNYA - POLÍTICA Matadors, els (Barcelona, 1713 – 1714) Companyia d'assassins 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matagalls, el (Osona / Vallès Oriental) Pic (1.694 m alt) del Montseny, entre les dues comarques 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mataix i Soler, Santiago (Alcoi, Alcoià, 1871 – València, 1918) Periodista i polític 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matalí, Domènec (Catalunya, s XV - Barcelona, s XV) Pintor. Treballà a Balaguer, el 1435, en la decoració d'un oratori. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matallonga, vall de (Garrigues) Vall i riera de la comarca 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matalonga, Francesc (Barcelona, s. XVII – 20/ago/1714) Militar. El 1704 participà en la conspiració per lliurar Barcelona als aliats. En fracassar s'amaga als vaixells anglesos. Setmanes després participà al costat d'aquests en la conquesta de Gibraltar i defensà la plaça contra el setge espanyol. El 1705 s'incorporà a l'expedició aliada que anava a alliberar Barcelona; fou un dels emissaris que desembarcà a Altea per contactar amb els elements addictes del Principat. Un cop ocupada Barcelona per Carles d'Àustria, fou nomenat alferes del nou regiment de Guàrdies Catalans. Destacà en la defensa de Barcelona, el 1706, contra les forces de Felip V. Quan el 1713 s'inicià el setge borbònic, era tinent coronel. Assumí aleshores el comandament del castell de Montjuïc. El 14/ago/1714, durant la batalla del baluard de Santa Clara fou ferit greument i morí pocs dies després. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matalonga i Montoto, Pere (Calella, Maresme, 1907 – Mèxic, 1947) Escriptor 43 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Matamala (Capcir) Municipi: 18,76 km2, 1.490 m alt, 242 hab (1999) 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matamala (Porqueres, el Pla de l'Estany) Veure> Sant Bartomeu de Matamala. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matamala (Caçà de la Selva, Gironès) Veïnat, a poca distància i al nord de la vila. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matamala (Gaià, Bages) Església i caseria, al nord-oest del poble, a l'esquerra de la riera de Merlès. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matamala, serrat de (Sant Hilari Sacalm, Selva) Veure> Serrat de Matamala, el 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matamala i Pinyol, Llorenç (Gràcia, Barcelona, v 1856 – Barcelona, 1925) Escultor 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matamala i Teixidor, Feliu (Amer, Selva, 1912 - Girona, 22/nov/2009) Llibreter i activista cultural. Impulsor d'iniciatives a favor del català, ja durant el franquisme i fins als darrers anys de la seva vida. Fundà l'emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona. L'any 2004 va rebré la medalla Francesc Macià i el 2009 la Creu de Sant Jordi, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matamargós (Pinós, Solsonès) Poble 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matamoros, Josep (Alcanar, Montsià, s. XIX – 1937) Canonge, historiador i poeta 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matamors, riera de (Porqueres, Gironès) Afluent esquerrà del Terri, neix al Pujarnol (432 m alt), drena el terme de Camós i desemboca davant Borgonyà del Terri. 54 CATALUNYA - POLÍTICA Matança, la (Barcelona, 1914) Crisi de la borsa de Barcelona 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Matança, la (Oriola, Baix Segura) Parròquia rural 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana (Gombrèn, Ripollès, s XI - ) Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l'alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N'Hug). També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló. El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. 57 CATALUNYA - CULTURA Mataplana, Arnau de (Catalunya, s. XIX - ) Nom assignat al Comte Arnau 58 CATALUNYA - HISTÒRIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Bernat de (Catalunya, s XII) Marit d'Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d'una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Blanca ( ? , s. XIII) Muller de Galceran (II) d'Urtx 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mataplana, castell de (Gombrèn, Ripollès) Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l'Espluga, quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del s XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l'antic castell). Fou el centre de la baronia de Mataplana. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Guillem de ( ? , s. XII) Marit de Dolça 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Hug ( ? , s. XIII) Fill d'Hug i d'Elissenda 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Hug (I) de ( ? , s. XI) Marit d'Adelaida 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Hug (III) de ( ? , s. XII) Marit de Beatriu 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Hug (IV) de ( ? , s. XII) Marit de Guillema de Sales 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Hug (V) de (Gombrèn, Ripollès, s. XII – Portopí, Mallorca, 12/set/1229) Senyor de Mataplana. Fill d'Hug IV i de Guillema de Sales. El 1218 assistí a les Corts que tractaven de posar pau a les lluites nobiliàries. Tanmateix ell participaria bastant a les següents. Fou un dels grans valedors del comte Nunyo Sanç a les bandositats d'aquell contra l'infant Ferran, l'oncle de Jaume I. Era casat amb Guillema de Cardona, filla del vescomte Guillem i de Gueraua de Jorba. El 1229 anà a Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, vescomte de Biarn. Com ell, morí lluitant a la davantera a la batalla de Portopí. Successor seu seria el fill Hug VI. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Hug (VI) de (Catalunya, s. XIII) Pare de Blanca. Fill d'Hug (V) i de Guillema de Cardona. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Hug (VII) de (Catalunya, s. XIII – 1328) Noble. Fill de Ramon d'Urtx i germà de Ramonet d'Urtx, a la mort del qual (1297) heretà la baronia de Mataplana i la vall de Toses. Fou comte de Pallars (Hug I de Pallars) pel seu casament amb la comtessa Sibil·la I. Fou el pare d'Hug (VIII) de Mataplana. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Hug de (Gombrèn, Ripollès, s XIII – Saragossa, Aragó, 1291) Eclesiàstic, jurista i conseller reial. Probable fill d'Hug (VI) de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran (II) d'Urtx. El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d'Urgell. Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal. Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I (1276) i de Pere II (1285), dels quals fou molt estimat. El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa. És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals: intervingué a les vistes de Campillo (1281) amb Sanç de Castella i Pere II, i a la pau de Brignoles (1291). Coronà Jaume II rei (1291), a Saragossa. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Hug de (o Huguet) ( ? , 1173 – 1213) Senyor de Mataplana 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Ponç de ( ? , s. XII - 1180/85) Germà d'Hug III 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataplana, Sibil·la de (Ripollès, s. XII - ? , s. XII) Senyora de Montpeller 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mata-redona (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Masia, a l'extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 m alt), contrafort septentrional del Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles, Freginals i Amposta. 77 CATALUNYA - MUNICIPI Mataró (Maresme) Municipi i capital de la comarca: 22,57 km2, 28 m alt, 104.095 hab (1999) 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataró, Maria de (Catalunya, s. XVIII - Veneçuela ?, s. XVIII) Frare caputxí. Destinat a Veneçuela, realitzà exploracions importants. En 1772, amb fra Benet de la Garriga, remuntà per primera vegada l'Orinoco fins a l'alt Caroní i al territori de la Gran Sabana. Deixà una relació del viatge. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataró, Pelegrí de (Mataró, Maresme, 1879 - Managua, Nicaràgua, 1939) Frare caputxí 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mataró, Segimon de (Mataró, Maresme, 1818 - Arenys de Mar, Maresme, 1884) Frare caputxí 82 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Matarranya, el (Franja de Ponent) Riu del sud-oest de la Depressió de l'Ebre 83 FRANJA PONENT - COMARCA Matarranya, la (Franja de Ponent) Comarca: 1.578,8 km2, 15.825 hab (1999), capital: Vall-de-roures 84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Matas, Bernat (Illes Balears, s. XIX) Escultor. Deixeble d'Antoni Llabrés. Entre les seves obres sobresurten les estàtues de Santa Catalina Tomàs (Sóller, església de Jesús) i del B. Nicolau (Palma de Mallorca, les Òrfenes). 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matas, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 - ? ) Escriptor 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matas, Miquel (Olot, Garrotxa, s. XVI – s. XVII) Escriptor 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matas i Aurigemma de Ricart, Carme (Barcelona, 1869 – 1943) Pianista 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matas i Hortal, Joan (Figueres, Alt Empordà, 1826 - Buenos Aires, Argentina, 1894) Polític. Unit a Abdó Terrades ja el 1840, s'afilià al partit republicà, el 1843 va ésser un dels defensors del castell de Sant Ferran, de Figueres, com a partidari de la junta suprema de Barcelona. Es distingí, a Figueres, en la revolució del 1854 i en la revolta arran del cop d'estat d'O'Donnell (1856). Exiliat, entrà al Principat pel set/1868, amb el general Pierrad per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell. Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 i prengué part activa en l'organització del partit federal. President de la Diputació de Girona (1871). Va ésser, un cop proclamada la República, president de la diputació de Girona (1871) i governador civil d'aquesta ciutat (1873-74). Un cop restaurada la monarquia, va organitzar el partit federal a l'Empordà i va ésser elegit membre del Consell Federal de Catalunya, fins que el 1889 va anar a Buenos Aires. 90 MÓN - BIOGRAFIA
91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Matas i Palou, Jaume (Palma de Mallorca, 1956 - ) Polític i economista, fou cap de finançament autonòmic de les Balears. Membre del Partit Popular des del 1989, fou nomenat conseller d'Economia i Hisenda el 1993; el 1995 passà a la conselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria. Després de la dimissió de Cristòfol Soler, fou nomenat president del govern balear (1996). En les eleccions autonòmiques del 1999 no fou reelegit, ja que perdé la majoria absoluta. 92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Matassa, riera de (Fenolleda) Afluent de l'Adasig, dins de la comarca
Anar
a: [ Mata ]
[ Mata i ] [ Matada ]
[ Matamala ] [ Mataplana ]
[ Matar ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Mata
de Morella, la
