Rem - Requesens, Z

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Rem ]    [ Remo ]    [ Renard i  ]    [ Reni ]    [ Repr ]    [ Requesens, A ]

Des de  Remei, castell del  fins a  Requesens, Pere de

 

descripció

1

2

1

Remei, castell del  Possessió del mun. de Penelles (Noguera)

C

G

2

Remei, castell del  Veure> Santa Oliva, castell de (Santa Oliva, Baix Penedès)

C

G

3

Remei, el  Santuari del mun. d'Arenys de Munt (Maresme)

C

G

4

Remei, el  Santuari del mun. de Ripoll (Ripollès)

C

G

5

Remei, el  Barri obrer i perifèric de la ciutat de Badalona (Barcelonès), a l'oest del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs. És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d'equipament urbà. Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l'Obra Sindical, travessat després per l'autopista de Mataró.

C

G

6

Remei, el  (Païssos Catalans, s. XVI)  Advocació mariana

P

V

7

Remei d'Alcanar  Santuari del mun. d'Alcanar (Montsià)

C

G

8

Remei d'Alcover, el  Santuari del mun. d'Alcover (Alt Camp), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. L'actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars. Havia estat a càrrec d'ermitans.

C

G

9

Remei de Caldes, el  Santuari del mun. de Caldes de Montbuí (Vallès Occidental)

C

G

10

Remei de Flix, el  Santuari del mun. de Flix (Ribera d'Ebre)

C

G

11

Remei de Palautordera, el  Veure> Pla del Remei, el (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental)

C

G

12

Remences, Primera Guerra dels  (Catalunya, 1462)  Conflicte social

C

H

13

Remences, Segona Guerra dels  (Catalunya, 1483)  Segona rebel·lió dels pagesos de remença

C

H

14

Remígia, cova  Balma amb pintures rupestres, al mun. d'Ares del Maestrat (Alt Maestrat)

V

G

15

Remisa i Miarons, Gaspar  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1784 – Madrid, 1847)  Banquer

C

B

16

Remissa, can  Antiga colònia tèxtil del mun. de Manlleu (Osona)

C

G

17

Remissa, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1848 a Gaspar Remisa i Miarons

C

H

18

Remolar, estany del  Estany costaner de la comarca del Baix Llobregat, al delta del Llobregat, al límit dels termes del Prat de Llobregat i de Viladecans, al sud de l'aeroport del Prat.

C

G

19

Remolins  Raval de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

20

Remolins  Antic terme del mun. de Coll de Nargó (Alt Urgell)

C

G

21

Remolins  Antic lloc del mun. de Bellvís (Noguera)

C

G

22

Remolins  Antic terme del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

23

Remolins i Pardines, Francesc de  (Lleida, 1462/63 - Roma, Itàlia, 1518)  Eclesiàstic. Fou advocat i secretari de Ferran el Catòlic i ambaixador a Roma. El papa Alexandre VI (Borja) el nomenà protonotari apostòlic i auditor de la Rota, i li concedí diversos benifets. El 1498, delegat del papa, dirigí el procés contra Savonarola. Aquest mateix any fou nomenat bisbe auxiliar de Lleida, però continuà vivint a Itàlia. Dirigí en nom del papa sanguinàries repressions contra els rivals polítics d'aquest. Aixó li valgué l'arquebisbat de Sorrento i, el 1503, la dignitat de cardenal. Remolins també serví el papa Juli II amb zel, en gestions diplomàtiques (aconseguí que Venècia tornés la Romanya al papa), i fins i tot organitzant campanyes militars contra els francesos. Nomenat bisbe de Palerm el 1511, hi féu construir el convent de Santa Clara (1513), i hi establí la Inquisició. En dues ocasions fou virrei interí de Nàpols, mentre el titular, Ramon Folc de Cardona, era en campanya. El 1513 fou elegit el nou papa Lleó X. Entre els serveis que Remolins li prestà destaca el procés i la mort del cardenal Petucci, acusat de conspiració.

C

B

24

Remullà  Despoblat del mun. de Vandellós (Baix Camp)

C

G

25

Remunta, la  Barri perifèric de la ciutat de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

26

Remunyé, vall de  Vall del mun. de Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

27

Renaixement  (Païssos Catalans, fi s. XIV – mitjan s. XVI)  Període històric

P

H

28

Renaixença, la  (Països Catalans, s. XIX)  Procès de recuperació de la llengua i la literatura catalanes

C

H

29

Renaixença, La  (Barcelona, 1/feb/1871 - 9/mai/1905)  Publicació quinzenal

C

R

30

Renall  (Pauliac ?, Tolosa, França, s. XI – Girona, d 1143)  Gramàtic i escriptor

C

B

31

Renant  Llogaret del mun. d'Oliola (Noguera)

C

G

32

Renanué  Poble (1.360 m alt) del mun. de Bissaürri (Alta Ribagorça)

F

G

33

Renard  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Família de mestres d'obres i arquitectes

C

B

34

Renard, Francesc  (Barcelona, 1723 – 1791)  Mestre d'obres

C

B

35

Renard de Saint-Maló, Jaume  (Perpinyà, 1784 – 1834)  Escriptor

N

B

36

Renard de Saint-Maló, Joan Baptista  (Cotlliure, Vallespir, 1780 – Perpinyà, 1854)  Polític

N

B

37

Renard i Arús, Francesc  (Sarrià, Barcelona, 1783 – Barcelona, 1853)  Urbanista i comediògraf

C

B

38

Renard i Closes, Francesc  (Barcelona, v 1750 – 1823)  Mestre d'obres

C

B

39

Renard i Closes, Josep  (Barcelona, 1746 – 1824)  Mestre d'obres

C

B

40

Renard i Garcia, Dionís  (Sarrià, Barcelona, 1878 – Barcelona, 1946)  Escultor i astrònom

C

B

41

Renard i Garcia, Joaquim  (Barcelona, 1879 – 1961)  Dibuixant, daurador i col·leccionista

C

B

42

Renart i Bosch, Dionís  (Tarragona, 1852 – Barcelona, 1922)  Daurador i pintor

C

B

43

Renat d'Anjou "el Bó"  (Angers, França, 1409 - Ais de Provençe, 1480)  Comte de Provença

U

B

44

Renau  Municipi del Tarragonès: 8,30 km2, 175 m alt, 66 hab (1999)

C

M

45

Renau i Berenguer, Josep  (València, 1907 - Berlín Oriental, Alemanya, 1982)  Grafista i polític

V

B

46

Renau i Manén, Xavier  (Barcelona, 30/ago/1929 - )  Escriptor i advocat

C

B

47

Renau i Montoro, Josep  (València, 1874 – 1941)  Pintor

V

B

48

Renaudin, Alfred  (Perpinyà, 1854 – 1880)  Marí

N

B

49

Renaudin, Ernest  (Perpinyà, 1843 – 1878)  Marí

N

B

50

Renclusa, la  Refugi excursionista (2.140 m alt), a Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

51

Rencules, riu de  Afluent de capçalera del riu de Valarties, al mun. d'Arties (Vall d'Aran)

C

G

52

Rendé i Masdeu, Joan  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 14/feb/1943 - )  Narrador i periodista

C

B

53

Rendé i Ventosa, Josep Maria  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1874 - Cabra del Camp, Alt Camp, 1925)  Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913). El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L'any 1919 fou catedràtic a l'Escola Superior d'Agricultura. Impulsà l'Acció Social Agrària de l'indicat organisme, amb l'ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l'organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d'enologia i d'arbres fruiters. Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola. Dirigí la pàgina agrícola del diari "La Publicitat".

C

B

54

René i Padrisa, Lluís  (Barcelona, 1889 – 1963)  Dibuixant

C

B

55

Renegada, torre  Antiga torre de defensa de la costa, al mun. d'Orpesa (Plana Alta)

V

G

56

Reniu i Calvet, Josep  (Mataró, Maresme, 1914 – 1999)  Actor i promotor cultural

C

B

57

Renom i Costa, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 – 1931)  Arquitecte

C

B

58

Renom i de Gárate, Miquel  (Barcelona, 1912 - )  Pintor

C

B

59

Renom i Garcia, Gaietà  (Barcelona, 1913 – 1997)  Tenor. Fou alumne de Lluís Millet i d'Eduard Toldrà, i el 1930 ingressà a l'Orfeó Català, del qual fou solista a partir del 1949. El 1934 començà a cantar amb el quartet Orpheus i el 1948 debutà al Liceu amb una obra de Toldrà. Dedicat principalment a l'òpera de cambra, ha conreat també la cançó popular catalana i ha enregistrat nombrosos discs.

C

B

60

Renom i Jaumandreu, Faust  (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1952)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina i més tard a París. Féu la seva primera exposició individual en 1916, a Barcelona. Per aquest temps exposà també, amb bon èxit, als Estats Units. Obtingué premis diversos.

C

B

61

Renom i Riera, Pere  (Badalona, Barcelonès, 1850 – 1897)  Escriptor

C

B

62

Renouvier, Charles  (Montpeller, França, 1815 - Prada, Conflent, 1903)  Filòsof

N

B

63

Renyé i Viladot, Frederic  (Lleida, 1849 – 1903)  Periodista, poeta i polític

C

B

64

Renzi i de la Fuente, Miquel de  (Barcelona, 17/jul/1941 - )  Geòleg, paleontòleg i poeta

C

B

65

Reoyo, Toribio  ( ? , s. XIX – s. XX)  Dirigent socialista

E

B

66

Rep, cap de  Pic (2.295 m alt), als mun. de Canillo i Encamp (Andorra)

A

G

67

Reparaz, Antonio de  (en alta mar, prop de Cadis, 1833 - Reus, Baix Camp, 1886)  Compositor

C

B

68

Reparaz, Gonçalo de  (Porto, Portugal, 1880 - Ciutat de Mèxic, 1939)  Escriptor

U

B

69

Reparaz i Ruiz, Gonçal de  (Sèvres, Illa de França, 1901 - )  Geògraf i historiador

U

B

70

Repartiment de Mallorca  (Illes Balears, 1232)  Repartiment de cases i terres de l'illa

B

H

71

Repartiment de València  (País Valencià, 1237)  Repartiment fet entre els conqueridors

V

H

72

Repiaix, riera de  Afluent esquerrà de la Tordera, entre la Selva i el Vallès Oriental

C

G

73

Replana, la  Altiplà (989 m alt) de les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià

V

G

74

Representació de la Sibil·la i l'Emperador  (Barcelona, principi s. XV)  Peça dramàtica

C

L

75

Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria  (Catalunya, s. XIV)  Peça dramàtica

C

L

76

República  (Palma de Mallorca, gen/1934 – gen/1936)  Setmanari d'esquerra

B

R

77

República Catalana  (Barcelona, 16/gen/1641 - 23/gen/1641)  Efímer estat català

C

P

78

República Catalana  (Catalunya, 14/abr/1931 – s. XX)  Règim

C

P

79

República de les Lletres, La  (València, 1934 – 1936)  Revista trimestral

V

R

80

Republicano, El  (Palma de Mallorca, jul/1887 – gen/1892)  Diari

B

R

81

Republicano, El  (Barcelona, 1842 – s. XIX)  Periòdic

C

R

82

Republicans, es  Altre nom del poble de s'Arenal (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)

B

G

83

République des Pyrénées-Orientales, La  (Rosselló, 26/oct/1902 - 30/mar/1906)  Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet. Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.

N

R

84

Requena  Municipi i capital de la Plana d'Utiel: 814,2 km2, 292 m alt, 18.957 hab (1999)

V

M

85

Requena, Gaspar  (Cocentaina, Comtat, s. XVI - ? , d 1583)  Pintor

V

B

86

Requena, regió de  Regió ponentina del País Valencià

V

G

87

Requena, serra de  Sector de la serra Grossa, a les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida

V

G

88

Requena, Vicent  (Cocentaina, Comtat, s. XVI - ? , d 1590)  Pintor

V

B

89

Requesens  Antiga quadra del mun. de la Pobla de Mafumet (Tarragonès)

C

G

90

Requesens  Antic poble del mun. de la Jonquera (Alt Empordà)

C

G

91

Requesens  (Tarragona, a 1272 - ? , ? )  Llinatge de mercaders i ciutadans

C

B

92

Requesens, Arnau de  (Girona, s. XII - d 1256)  Cavaller

C