|
|
|
Anar a: [ Rem ] [ Remo ] [ Renard i ] [ Reni ] [ Repr ] [ Requesens, A ] El que el poble necessitaria són veus apartidistes que sortissin directament del carrer... (Ermengol Passola i Badia) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei, castell del (Penelles, Noguera) Possessió (o torre del Remei), al sud del terme, a la plana regada pel canal d'Urgell. Fou adquirida a la primera meitat del s XIX per Ignasi Girona i Targa, i el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà. Fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova. Ha esdevingut un important centre de producció vinícola. Durant la guerra civil de 1936-39 fou destinat a polvorí, que explotà el 1939. La capella, santuari de la Mare de Déu del Remei, fou decorada el 1953-55 amb pintures de Josep Obiols (Lluís Millet li dedicà la famosa Pregària a la Verge del Remei, amb lletra d'Esteve Suñol). Cap als anys 1930 hi funcionà l'Escola Menàgere Santa Anna per a la formació de noies de les classes benestants. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei, castell del (Santa Oliva, Baix Penedès) Veure> Santa Oliva, castell de. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei, el (Arenys de Munt, Maresme) Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord-oest de la vila, dalt d'un turó. Fou bastit al s XV i ha estat molt venerat per la gent de mar (tenia un gran nombre de naus en miniatura com a ex-vots); al s XVIII hom construí un altar i cambril a l'església parroquial de Sant Martí d'Arenys amb una còpia de la imatge. Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei, el (Ripoll, Ripollès) Santuari 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 PAÏSOS CATALANS - VARIS Remei, el (Païssos Catalans, s. XVI) Advocació mariana 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei d'Alcanar (Alcanar, Montsià) Santuari 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei d'Alcover, el (Alcover, Alt Camp) Santuari, situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. L'actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars. Havia estat a càrrec d'ermitans. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei de Caldes, el (Caldes de Montbuí, Vallès Occidental) Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord de la vila, amb la qual l'uneix un passeig urbanitzat vers el 1860. Abundants troballes romanes han fet pensar en l'origen pagà del santuari. La primera capella coneguda s'aixecà el 1548; la imatge, que era de terra cuita, es perdé el s XIX, al final del qual es bastí l'edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i capella. S'hi celebra un important aplec per la festa. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei de Flix, el (Flix, Ribera d'Ebre) Santuari 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - HISTÒRIA Remences, Primera Guerra dels (Catalunya, 1462) Conflicte social 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Remences, Segona Guerra dels (Catalunya, 1483) Segona rebel·lió dels pagesos de remença 14 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Remígia, cova (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) Balma amb pintures rupestres de l'estil dit llevantí o dels pintors de les serres, que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla. L'escena principal representa un grup d'arquers. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Remisa i Miarons, Gaspar (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1784 – Madrid, 1847) Banquer 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Remissa, can (Manlleu, Osona) Antiga colònia tèxtil 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Remissa, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1848 a Gaspar Remisa i Miarons, amb la denominació de Casa Remissa, als pocs dies li fou canviada la denominació. El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Múñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió. El títol quedà vacant. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remolar, estany del (Baix Llobregat) Estany costaner de la comarca, al delta del Llobregat, a la dreta del riu, al límit dels termes del Prat de Llobregat i de Viladecans, al sud-oest de l'aeroport del Prat. És la resta d'un antic braç (riu Mort) i es presenta com un grau estirat perpendicularment a la costa. És una reserva natural. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA
20 CATALUNYA - HISTÒRIA Remolins (Coll de Nargó, Alt Urgell) Antic terme. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Remolins (Bellvís, Pla d'Urgell) Antic lloc, que juntament amb la quadra d'Arrufat forma un enclavament (2,68 km2) entre els municipis de Linyola, Bellcaire d'Urgell i Vallfogona de Balaguer. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Remolins (Lleida, Segrià) Antic terme, conegut també amb el nom de Vilanova de Remolins, a la dreta del Segre, per on passà la sèquia de Remolins (o de Soses), que pren l'aigua dins el terme de Lleida i rega els municipis d'Alcarràs, Torres de Segre i Soses. La jurisdicció era del capitol de Lleida. El 1714 era ja despoblat. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Remolins i Pardines, Francesc de (Lleida, 1462/63 - Roma, Itàlia, 1518) Eclesiàstic. Fou advocat i secretari de Ferran el Catòlic i ambaixador a Roma. El papa Alexandre VI (Borja) el nomenà protonotari apostòlic i auditor de la Rota, i li concedí diversos benifets. El 1498, delegat del papa, dirigí el procés contra Savonarola. Aquest mateix any fou nomenat bisbe auxiliar de Lleida, però continuà vivint a Itàlia. Dirigí en nom del papa sanguinàries repressions contra els rivals polítics d'aquest. Aixó li valgué l'arquebisbat de Sorrento i, el 1503, la dignitat de cardenal. Remolins també serví el papa Juli II amb zel, en gestions diplomàtiques (aconseguí que Venècia tornés la Romanya al papa), i fins i tot organitzant campanyes militars contra els francesos. Nomenat bisbe de Palerm el 1511, hi féu construir el convent de Santa Clara (1513), i hi establí la Inquisició. En dues ocasions fou virrei interí de Nàpols, mentre el titular, Ramon Folc de Cardona, era en campanya. El 1513 fou elegit el nou papa Lleó X. Entre els serveis que Remolins li prestà destaca el procés i la mort del cardenal Petucci, acusat de conspiració. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Remullà (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Despoblat (319 m alt), al nord del poble, al vessant occidental de la mola de Remullà (589 m alt), punt culminant de la serra de Santa Marina, termenal dels municipis de Pratdip i de Vandellós. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Remunyé, vall de (Benasc, Alta Ribagorça) Vall que aflueix, per la dreta, a l'Éssera, aigua avall de l'hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al nord, i les muntanyes d'Aigües Passes (pic de Remunyé, 2.874 m alt). A mitja vall hi ha l'estany de Remunyé, a 2.700 m alt. 27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Renaixement (Catalunya-Aragó, fi s. XIV – mitjan s. XVI) Període històric 28 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Renaixença, la (Països Catalans, mitjan s. XIX) Moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalanes 29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Renaixença, La (Barcelona, 1/feb/1871 - 9/mai/1905) Publicació quinzenal 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renall (Pauliac ?, Tolosa, França, s. XI – Girona, d 1143) Gramàtic i escriptor. Fou mestre de teologia depenent dels capítols de Barcelona i Girona. Era gramàtic prestigiós. En 1116 acompanyà a Pisa el comte barceloní Ramon Berenguer II. El representà a Roma, davant el papa Pasqual II. És autor d'un poema sobre l'Eucaristia i del llibre Vita seu passio sanctae Eulaliae Barcinonensis. Aquest darrer fou publicat per Villanueva al volum XXIX del Viaje literario a las iglesias de España. Probablement és també l'autor d'Altera Beati Olegarii vita. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Renant (Oliola, Noguera) Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d'Ossó de Sió (Urgell). La seva església (Sant Antoni) fou agregada a la parròquia de Cabanabona. 32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard (Barcelona, s XVIII – s XIX) Família de mestres d'obres i arquitectes. Iniciada per Francesc Renard. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard, Francesc (Barcelona, 1723 – 1791) Mestre d'obres 35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Renard de Saint-Maló, Jaume (Perpinyà, 1784 – 1834) Escriptor 36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Renard de Saint-Maló, Joan Baptista (Cotlliure, Vallespir, 1780 – Perpinyà, 1854) Polític 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard i Arús, Francesc (Sarrià, Barcelona, 1783 – Barcelona, 1853) Urbanista i comediògraf 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard i Closes, Francesc (Barcelona, v 1750 – 1823) Mestre d'obres 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard i Closes, Josep (Barcelona, 1746 – 1824) Mestre d'obres 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard i Garcia, Joaquim (Barcelona, 1879 – 1961) Dibuixant, daurador, decorador i col·leccionista. Sobresortí pels seus treballs decoratius menors i per la seva activitat com a restaurador. Dibuixà magnífics ex-libris. La reproducció de molts d'ells figura en un àlbum especial editat en 1907. Destacà per la seva intensa activitat dins la vida artística catalana, com a cooperador eficaç de moltes iniciatives. Té bon nombre de dibuixos, esbossos i notes sobre aspectes de Barcelona al Museu Històric de la Ciutat. Amb Pere Ricart fundà, en 1903, el Foment de les Arts Decoratives. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renart i Bosch, Dionís (Tarragona, 1852 – Barcelona, 1922) Daurador i pintor. Fou molt important la seva tasca dins l'art tradicional de la pintura sobre taula. Durant bastants anys presidí el Foment de les Arts Decoratives de Barcelona. Els artistes Dionís i Joaquim Renart i Garcia eren fills seus. 43 EUROPA - BIOGRAFIA Renat d'Anjou "el Bó" (Angers, França, 1409 - Ais de Provençe, 1480) Comte de Provença 44 CATALUNYA - MUNICIPI Renau (Tarragonès) Municipi: 8,30 km2, 175 m alt, 66 hab (1999) 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renau i Manén, Xavier (Barcelona, 30/ago/1929 - ) Escriptor i advocat. Ha conreat la poesia, les narracions i la prosa no de ficció. Com a poeta ha fet confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal. Interessat pels estudis històrics i les biografies, ha publicat Francesc Pujols (1984), Història dels Renau (1987), Viatge als orígens d'una família catalana. Els Renau 715-1991 (1992) i Història de Gualba. La vall de les aigües blanques (2000). El 1991 fou nomenat secretari de l'Ateneu Barcelonès. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Renau i Montoro, Josep (València, 1874 – 1941) Pintor 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Renaudin, Alfred (Perpinyà, 1854 – 1880) Marí 49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Renaudin, Ernest (Perpinyà, 1843 – 1878) Marí 50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Renclusa, la (Benasc, Alta Ribagorça) Refugi excursionista (2.140 m alt) 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rencules, riu de (Salardú, Vall d'Aran) Afluent de capçalera del riu de Valarties, emissari dels estanys de Montcasau, Seslòsses i Ribereta, pertanyia a l'antic mun. d'Arties. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rendé i Ventosa, Josep Maria (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1874 - Cabra del Camp, Alt Camp, 1925) Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913). El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L'any 1919 fou catedràtic a l'Escola Superior d'Agricultura. Impulsà l'Acció Social Agrària de l'indicat organisme, amb l'ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l'organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d'enologia i d'arbres fruiters. Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola. Dirigí la pàgina agrícola del diari "La Publicitat". 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA René i Padrisa, Lluís (Barcelona, 1889 – 1963) Dibuixant 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Renegada, torre (Orpesa, Plana Alta) Antiga torre de defensa de la costa. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reniu i Calvet, Josep (Mataró, Maresme, 1914 – 1999) Actor i promotor cultural. Durant la guerra civil de 1936-39 actuà en muntatges al front promoguts per la Generalitat. Acabada la guerra conegué Esteve Albert i Corp i s'introduí als ambients culturals de Mataró. Membre de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Companyia Pujol-Fornaguera, el 1950 fou nomenat director artístic de Ràdio Maresme de Mataró, on introduí el català. Director de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants (1958-62), publicà articles sobre teatre i altres temes culturals. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renom i de Gárate, Miquel (Barcelona, 1912 - ) Pintor 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renom i Garcia, Gaietà (Barcelona, 1913 – 1997) Tenor. Fou alumne de Lluís Millet i d'Eduard Toldrà, i el 1930 ingressà a l'Orfeó Català, del qual fou solista a partir del 1949. El 1934 començà a cantar amb el quartet Orpheus i el 1948 debutà al Liceu amb una obra de Toldrà. Dedicat principalment a l'òpera de cambra, ha conreat també la cançó popular catalana i ha enregistrat nombrosos discs. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renom i Jaumandreu, Faust (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1952) Pintor i dibuixant. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina i més tard a París. Col·laborà com a dibuixant en revistes barcelonines amb psudònims com ara Fum, Stres, Moner, etc. Féu la seva primera exposició individual en 1916, a Barcelona. Per aquest temps exposà també, amb bon èxit, als Estats Units. Obtingué premis diversos. La seva és una obra convencional centrada en el paisatge, tant a l'oli com a l'aquarel·la. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renom i Riera, Pere (Badalona, Barcelonès, 1850 – 1897) Escriptor 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Renouvier, Charles (Montpeller, França, 1815 - Prada, Conflent, 1903) Filòsof 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renyé i Viladot, Frederic (Lleida, 1849 – 1903) Periodista, poeta i polític 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Reoyo, Toribio ( ? , s. XIX – s. XX) Dirigent socialista 66 ANDORRA - GEOGRAFIA Rep, cap de (Canillo / Encamp, Andorra) Pic (2.295 m alt), al límit de les dues parròquies, que forma la paret oriental del forat de la Bor, congost obert per la Valira. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reparaz, Antonio de (en alta mar, prop de Cadis, 1833 - Reus, Baix Camp, 1886) Compositor 68 EUROPA - BIOGRAFIA Reparaz, Gonçalo de (Porto, Portugal, 1880 - Ciutat de Mèxic, 1939) Escriptor 69 EUROPA - BIOGRAFIA Reparaz i Ruiz, Gonçal de (Sèvres, Illa de França, 1901 - ) Geògraf i historiador 70 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Repartiment de València (País Valencià, 1237) Repartiment fet entre els conqueridors 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Repiaix, riera de (Selva / Vallès Oriental) Afluent esquerrà de la Tordera, que neix als vessants del turó de Montsoriu (637 m alt), dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud i, després de rebre per l'esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells de Montseny, Breda i Sant Celoni. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Replana, la (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida / Beneixama - el Camp de Mirra, Alt Vinalopó) Altiplà (989 m alt) entre els tres municipis, a la zona limítrofa de la vall d'Albaida i la vall de Biar. 74 CATALUNYA - LITERATURA Representació de la Sibil·la i l'Emperador (Barcelona, principi s. XV) Peça dramàtica 75 CATALUNYA - LITERATURA Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria (Catalunya, s. XIV) Peça dramàtica 76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ República (Palma de Mallorca, gen/1934 – gen/1936) Setmanari d'esquerra, bilingüe. El seu director fou Benet Gaita i Isern i es convertí en òrgan d'Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta l'abr/1934. Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d'arrendaments i de denúncia de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca. Deixà d'aparèixer per facilitar la sortida del diari "Antorxa", òrgan del front popular. 77 CATALUNYA - POLÍTICA
78 CATALUNYA - POLÍTICA República Catalana de 1931 (Catalunya, 14/abr/1931 – 17/abr/1931) Règim proclamat des del Palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola. Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid -Nicolau d'Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos- es produí l'acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d'elaboració d'un estatut d'autonomia que havia d'ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles. En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista. 79 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ República de les Lletres, La (València, 1934 – 1936) Revista trimestral 80 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Republicano, El (Palma de Mallorca, jul/1887 – gen/1892) Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista. Fou continuat amb "La República" (mar/1892 - set/1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí. 81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Republicano, El (Barcelona, 1842 – s. XIX) Periòdic 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ République des Pyrénées-Orientales, La (Rosselló, 26/oct/1902 - 30/mar/1906) Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet. Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan. 84 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Requena, Gaspar (Cocentaina, Comtat, s. XVI - ? , d 1583) Pintor 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Requena, serra de (Barxeta / el Genovès, Costera / Benigànim, Vall d'Albaida) Sector de la serra Grossa, entre els tres municipis, a llevant del riu d'Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa les dues comarques. Culmina a 486 m alt. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Requena, Vicent (Cocentaina, Comtat, s. XVI - València, d 1590) Pintor. Pintà tres retaules per a l'església de Sant Miquel dels Reis. Li'n són atribuïts d'altres. També era bon retratista. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Requesens (la Pobla de Mafumet, Tarragonès) Antiga quadra. Formava part, el 1392, del terme de Codony. El s. XIX fou agregada a l'actual municipi juntament amb les quadres de Camareria i del Vilar del Baró. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Requesens (la Jonquera, Alt Empordà) Antic poble, centrat pel castell de Requesens (511 m alt), situat al vessant sud del puig Neulós. Construït a mitjan s. XI, fou inicialment propietat dels comtes del Rosselló, bé que es trobava situat a la frontera amb el comtat d'Empúries. Des del 1075 la propietat del castell fou compartida pels dos comtats, fins que passà definitivament al d'Empúries. El 1418 fou adquirit pels vescomtes de Rocabertí, però progressivament anà perdent la seva importància. L'edifici fou objecte, al s. XIX, d'una àmplia però poc acurada restauració. Situat vora el castell, el santuari de Requesens tingué una considerable importància entre els s. XVII i XIX. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens (Tarragona, a 1272 - ? , ? ) Llinatge de mercaders i ciutadans 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Berenguer de ( ? , s. XIII - 1317/18) Jurat del port de Tarragona 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Berenguer de (Catalunya, s. XV) Noble. Fou per un temps governador de Catalunya. Prengué partit per Joan II a la lluita d'aquest contra la Generalitat, les forces de la qual l'agafaren presoner pel maig de 1464. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Berenguer de (Catalunya, s. XV - Nàpols, Itàlia, s. XV) Cavaller. Serví el rei Ferran de Nàpols. N'era majordom el 1476. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Bernat (Catalunya, s XV) Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del monestir d'agustins d'Igualada. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Bernat de ( ? , s. XIII) Establert a Cotlliure 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Bernat de (Girona ?, s XIII – Tarragona, 1286) Ciutadà de Tarragona i petit propietari. Germà de Guillem (mort el 1287), els quals foren els primers representants coneguts d'aquest llinatge a Tarragona. Sembla que fou pare de Guillem de Requesens (mort el 1303). 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Elionor de (Catalunya, s XIII - s XIV) Muller de Ponç de Caramany. Néta d'Arnau de Requesens i d'Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents. 100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens, Galceran de (Itàlia, s. XV) Noble 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Guillem de ( ? , s. XIII - d 1262) Senyor del castell de Requesens 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Guillem de (Tarragona, s. XIII – 1287) Ciutadà 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Guillem de (Tarragona, s. XIII – 1303) Cambrer de la seu 104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens, Isabel de (Sicília, Itàlia, s. XVII) Muller de Martí d'Alagó-Arborea i d'Espés-Madrigal, segon marquès de Villasor a Sardenya i baró de Sant Boi de Llobregat. Néta -o potser filla- de Francesc de Requesens i de Ventimiglia. Amb Isabel s'extingí la branca siciliana de Berenguer Joan, després barons de San Giacomo, la qual aportà aquesta baronia als seus descendents i al seu marit. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Jaume de ( ? , s. XV – s. XVI) Noble 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Jeroni de (Catalunya, s. XV – Barcelona, 1548) Eclesiàstic. Des del 1537 era bisbe d'Elna. Fou bisbe de Tortosa des del 1542, com a successor d'Antonio de Calcena. Treballà a l'edició del Breviari diocesà que fou estampat a Lió el 1547. Morí a la casa d'Estefania de Requesens, vídua de Joan de Zúñiga, on s'estatjava per aquell temps el rei Felip II d'Espanya. Fou succeït a la diócesi tortosina per Fernando de Loaces. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Joana de ( ? , s. XV – s. XVI) Muller de Pere de Cardona 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Lluís de (Catalunya, s XV) Poeta. Se'n conserven cinc discretes cobles esparses de tema amorós, una d'elles de to anticlerical. Sostingué un llarg debat poètic amb Joan Berenguer de Masdovelles. No ha pogut ésser identificat amb cap dels membres de la família Requesens. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Lluís de ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Maria de (Catalunya, s. XVI) Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Pere de ( ? , s. XIII - 1328 ?) Comerciant
Anar
a: [ Rem ]
[ Remo ] [ Renard i
]
[ Reni ] [ Repr ]
[ Requesens, A ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Requena
