A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Rem ]    [ Remo ]    [ Renard i  ]    [ Reni ]    [ Repr ]    [ Requesens, A ]

El que el poble necessitaria són veus apartidistes que sortissin directament del carrer... (Ermengol Passola i Badia)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei, castell del  (Penelles, Noguera Possessió (o torre del Remei), al sud del terme, a la plana regada pel canal d'Urgell. Fou adquirida a la primera meitat del s XIX per Ignasi Girona i Targa, i el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà. Fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova. Ha esdevingut un important centre de producció vinícola. Durant la guerra civil de 1936-39 fou destinat a polvorí, que explotà el 1939. La capella, santuari de la Mare de Déu del Remei, fou decorada el 1953-55 amb pintures de Josep Obiols (Lluís Millet li dedicà la famosa Pregària a la Verge del Remei, amb lletra d'Esteve Suñol). Cap als anys 1930 hi funcionà l'Escola Menàgere Santa Anna per a la formació de noies de les classes benestants.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei, castell del  (Santa Oliva, Baix Penedès Veure> Santa Oliva, castell de.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei, el  (Arenys de Munt, Maresme)  Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord-oest de la vila, dalt d'un turó. Fou bastit al s XV i ha estat molt venerat per la gent de mar (tenia un gran nombre de naus en miniatura com a ex-vots); al s XVIII hom construí un altar i cambril a l'església parroquial de Sant Martí d'Arenys amb una còpia de la imatge. Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei, el  (Ripoll, Ripollès)  Santuari

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRemei, el  (Badalona, Barcelonès)  Barri obrer i perifèric de la ciutat, a l'oest del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs. És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d'equipament urbà. Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l'Obra Sindical, travessat després per l'autopista de Mataró.

6 PAÏSOS CATALANS - VARIS

Remei, el  (Païssos Catalans, s. XVI)  Advocació mariana

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei d'Alcanar  (Alcanar, Montsià)  Santuari

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei d'Alcover, el  (Alcover, Alt Camp Santuari, situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. L'actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars. Havia estat a càrrec d'ermitans.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei de Caldes, el  (Caldes de Montbuí, Vallès Occidental)  Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord de la vila, amb la qual l'uneix un passeig urbanitzat vers el 1860. Abundants troballes romanes han fet pensar en l'origen pagà del santuari. La primera capella coneguda s'aixecà el 1548; la imatge, que era de terra cuita, es perdé el s XIX, al final del qual es bastí l'edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i capella. S'hi celebra un important aplec per la festa.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei de Flix, el  (Flix, Ribera d'Ebre)  Santuari

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRemei de Palautordera, el  (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental Veure> Pla del Remei, el.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remences, Primera Guerra dels  (Catalunya, 1462)  Conflicte social

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remences, Segona Guerra dels  (Catalunya, 1483)  Segona rebel·lió dels pagesos de remença

14 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Remígia, cova  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat)  Balma amb pintures rupestres de l'estil dit llevantí o dels pintors de les serres, que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla. L'escena principal representa un grup d'arquers.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Remisa i Miarons, Gaspar  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1784 – Madrid, 1847)  Banquer

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remissa, can  (Manlleu, Osona)  Antiga colònia tèxtil

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remissa, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1848 a Gaspar Remisa i Miarons, amb la denominació de Casa Remissa, als pocs dies li fou canviada la denominació. El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Múñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió. El títol quedà vacant.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remolar, estany del  (Baix Llobregat Estany costaner de la comarca, al delta del Llobregat, a la dreta del riu, al límit dels termes del Prat de Llobregat i de Viladecans, al sud-oest de l'aeroport del Prat. És la resta d'un antic braç (riu Mort) i es presenta com un grau estirat perpendicularment a la costa. És una reserva natural.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRemolins  (Tortosa, Baix Ebre Raval de la ciutat, al nord del nucli antic. S'hi localitza l'església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI. També hi havia hagut l'església de Sant Nicolau i el call jueu; s'hi ha trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab. La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger. Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remolins  (Coll de Nargó, Alt Urgell Antic terme.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remolins  (Bellvís, Pla d'Urgell Antic lloc, que juntament amb la quadra d'Arrufat forma un enclavament (2,68 km2) entre els municipis de Linyola, Bellcaire d'Urgell i Vallfogona de Balaguer.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remolins  (Lleida, Segrià Antic terme, conegut també amb el nom de Vilanova de Remolins, a la dreta del Segre, per on passà la sèquia de Remolins (o de Soses), que pren l'aigua dins el terme de Lleida i rega els municipis d'Alcarràs, Torres de Segre i Soses. La jurisdicció era del capitol de Lleida. El 1714 era ja despoblat.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Remolins i Pardines, Francesc de  (Lleida, 1462/63 - Roma, Itàlia, 1518)  Eclesiàstic. Fou advocat i secretari de Ferran el Catòlic i ambaixador a Roma. El papa Alexandre VI (Borja) el nomenà protonotari apostòlic i auditor de la Rota, i li concedí diversos benifets. El 1498, delegat del papa, dirigí el procés contra Savonarola. Aquest mateix any fou nomenat bisbe auxiliar de Lleida, però continuà vivint a Itàlia. Dirigí en nom del papa sanguinàries repressions contra els rivals polítics d'aquest. Aixó li valgué l'arquebisbat de Sorrento i, el 1503, la dignitat de cardenal. Remolins també serví el papa Juli II amb zel, en gestions diplomàtiques (aconseguí que Venècia tornés la Romanya al papa), i fins i tot organitzant campanyes militars contra els francesos. Nomenat bisbe de Palerm el 1511, hi féu construir el convent de Santa Clara (1513), i hi establí la Inquisició. En dues ocasions fou virrei interí de Nàpols, mentre el titular, Ramon Folc de Cardona, era en campanya. El 1513 fou elegit el nou papa Lleó X. Entre els serveis que Remolins li prestà destaca el procés i la mort del cardenal Petucci, acusat de conspiració.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remullà  (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Despoblat (319 m alt), al nord del poble, al vessant occidental de la mola de Remullà (589 m alt), punt culminant de la serra de Santa Marina, termenal dels municipis de Pratdip i de Vandellós.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRemunta, la  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri perifèric de la ciutat

26 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Remunyé, vall de  (Benasc, Alta Ribagorça)  Vall que aflueix, per la dreta, a l'Éssera, aigua avall de l'hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al nord, i les muntanyes d'Aigües Passes (pic de Remunyé, 2.874 m alt). A mitja vall hi ha l'estany de Remunyé, a 2.700 m alt.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Renaixement  (Catalunya-Aragó, fi s. XIV – mitjan s. XVI)  Període històric

28 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Renaixença, la  (Països Catalans, mitjan s. XIX)  Moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalanes

29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Renaixença, La  (Barcelona, 1/feb/1871 - 9/mai/1905)  Publicació quinzenal

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renall  (Pauliac ?, Tolosa, França, s. XI – Girona, d 1143)  Gramàtic i escriptor. Fou mestre de teologia depenent dels capítols de Barcelona i Girona. Era gramàtic prestigiós. En 1116 acompanyà a Pisa el comte barceloní Ramon Berenguer II. El representà a Roma, davant el papa Pasqual II. És autor d'un poema sobre l'Eucaristia i del llibre Vita seu passio sanctae Eulaliae Barcinonensis. Aquest darrer fou publicat per Villanueva al volum XXIX del Viaje literario a las iglesias de España. Probablement és també l'autor d'Altera Beati Olegarii vita.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Renant  (Oliola, Noguera)  Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d'Ossó de Sió (Urgell). La seva església (Sant Antoni) fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaRenanué  (Bissaürri, Alta Ribagorça Poble (1.360 m alt), al vessant benasquès del coll de les Fades.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Família de mestres d'obres i arquitectes. Iniciada per Francesc Renard.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard, Francesc  (Barcelona, 1723 – 1791)  Mestre d'obres

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Renard de Saint-Maló, Jaume  (Perpinyà, 1784 – 1834)  Escriptor

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Renard de Saint-Maló, Joan Baptista  (Cotlliure, Vallespir, 1780 – Perpinyà, 1854)  Polític

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard i Arús, Francesc  (Sarrià, Barcelona, 1783 – Barcelona, 1853)  Urbanista i comediògraf

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard i Closes, Francesc  (Barcelona, v 1750 – 1823)  Mestre d'obres

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard i Closes, Josep  (Barcelona, 1746 – 1824)  Mestre d'obres

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRenard i Garcia, Dionís  (Sarrià, Barcelona, 1878 – Barcelona, 1946)  Escultor i astrònom

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard i Garcia, Joaquim  (Barcelona, 1879 – 1961)  Dibuixant, daurador, decorador i col·leccionista. Sobresortí pels seus treballs decoratius menors i per la seva activitat com a restaurador. Dibuixà magnífics ex-libris. La reproducció de molts d'ells figura en un àlbum especial editat en 1907. Destacà per la seva intensa activitat dins la vida artística catalana, com a cooperador eficaç de moltes iniciatives. Té bon nombre de dibuixos, esbossos i notes sobre aspectes de Barcelona al Museu Històric de la Ciutat. Amb Pere Ricart fundà, en 1903, el Foment de les Arts Decoratives.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renart i Bosch, Dionís  (Tarragona, 1852 – Barcelona, 1922)  Daurador i pintor. Fou molt important la seva tasca dins l'art tradicional de la pintura sobre taula. Durant bastants anys presidí el Foment de les Arts Decoratives de Barcelona. Els artistes Dionís i Joaquim Renart i Garcia eren fills seus.

43 EUROPA - BIOGRAFIA

Renat d'Anjou "el Bó"  (Angers, França, 1409 - Ais de Provençe, 1480)  Comte de Provença

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Renau  (Tarragonès Municipi: 8,30 km2, 175 m alt, 66 hab (1999)

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRenau i Berenguer, Josep  (València, 1907 - Berlín Oriental, Alemanya, 1982)  Grafista i polític

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renau i Manén, Xavier  (Barcelona, 30/ago/1929 - )  Escriptor i advocat. Ha conreat la poesia, les narracions i la prosa no de ficció. Com a poeta ha fet confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal. Interessat pels estudis històrics i les biografies, ha publicat Francesc Pujols (1984), Història dels Renau (1987), Viatge als orígens d'una família catalana. Els Renau 715-1991 (1992) i Història de Gualba. La vall de les aigües blanques (2000). El 1991 fou nomenat secretari de l'Ateneu Barcelonès.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Renau i Montoro, Josep  (València, 1874 – 1941)  Pintor

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Renaudin, Alfred  (Perpinyà, 1854 – 1880)  Marí

49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Renaudin, Ernest  (Perpinyà, 1843 – 1878)  Marí

50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Renclusa, la  (Benasc, Alta Ribagorça)  Refugi excursionista (2.140 m alt)

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rencules, riu de  (Salardú, Vall d'Aran)  Afluent de capçalera del riu de Valarties, emissari dels estanys de Montcasau, Seslòsses i Ribereta, pertanyia a l'antic mun. d'Arties.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRendé i Masdeu, Joan  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 14/feb/1943 - )  Narrador i periodista. Ha col·laborat en diaris i revistes catalans amb el pseudònim de Doctor Scòpius. La seva prosa, incisivai sovint irònica, li ha proporcionat un públic notable. Ha publicat els reculls de contes Sumari d'homicida (1978, premi Víctor Català 1977), Llibre de figuracions (1982), Consultori sentimental de Cecília Babiloni (1988), La cavalleria impossible (1992), El viatger (1995) i El barber violador (1997) i ha estrenat l'obra teatral El Rei de l'Orient (1988). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rendé i Ventosa, Josep Maria  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1874 - Cabra del Camp, Alt Camp, 1925)  Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913). El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L'any 1919 fou catedràtic a l'Escola Superior d'Agricultura. Impulsà l'Acció Social Agrària de l'indicat organisme, amb l'ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l'organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d'enologia i d'arbres fruiters. Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola. Dirigí la pàgina agrícola del diari "La Publicitat".

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

René i Padrisa, Lluís  (Barcelona, 1889 – 1963)  Dibuixant

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Renegada, torre  (Orpesa, Plana Alta Antiga torre de defensa de la costa.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reniu i Calvet, Josep  (Mataró, Maresme, 1914 – 1999)  Actor i promotor cultural. Durant la guerra civil de 1936-39 actuà en muntatges al front promoguts per la Generalitat. Acabada la guerra conegué Esteve Albert i Corp i s'introduí als ambients culturals de Mataró. Membre de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Companyia Pujol-Fornaguera, el 1950 fou nomenat director artístic de Ràdio Maresme de Mataró, on introduí el català. Director de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants (1958-62), publicà articles sobre teatre i altres temes culturals.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRenom i Costa, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 – 1931)  Arquitecte

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renom i de Gárate, Miquel  (Barcelona, 1912 - )  Pintor

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renom i Garcia, Gaietà  (Barcelona, 1913 – 1997)  Tenor. Fou alumne de Lluís Millet i d'Eduard Toldrà, i el 1930 ingressà a l'Orfeó Català, del qual fou solista a partir del 1949. El 1934 començà a cantar amb el quartet Orpheus i el 1948 debutà al Liceu amb una obra de Toldrà. Dedicat principalment a l'òpera de cambra, ha conreat també la cançó popular catalana i ha enregistrat nombrosos discs.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renom i Jaumandreu, Faust  (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1952)  Pintor i dibuixant. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina i més tard a París. Col·laborà com a dibuixant en revistes barcelonines amb psudònims com ara Fum, Stres, Moner, etc. Féu la seva primera exposició individual en 1916, a Barcelona. Per aquest temps exposà també, amb bon èxit, als Estats Units. Obtingué premis diversos. La seva és una obra convencional centrada en el paisatge, tant a l'oli com a l'aquarel·la.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renom i Riera, Pere  (Badalona, Barcelonès, 1850 – 1897)  Escriptor

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Renouvier, Charles  (Montpeller, França, 1815 - Prada, Conflent, 1903)  Filòsof

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renyé i Viladot, Frederic  (Lleida, 1849 – 1903)  Periodista, poeta i polític

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRenzi i de la Fuente, Miquel de  (Barcelona, 17/jul/1941 - )  Geòleg, paleontòleg i poeta. Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels mol·luscs de l'Eocè, i estudis teòrics sobre morfologia a partir de l'anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l'evolució d'organismes fòssils. Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena (1978), Les sales d'espera (1981), Descripció d'un riu (1983), L'assalt al jardí (1986) i El missatger i les ciutats (1990).

65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Reoyo, Toribio  ( ? , s. XIX – s. XX)  Dirigent socialista

66 ANDORRA - GEOGRAFIA

Rep, cap de  (Canillo / Encamp, Andorra)  Pic (2.295 m alt), al límit de les dues parròquies, que forma la paret oriental del forat de la Bor, congost obert per la Valira.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reparaz, Antonio de  (en alta mar, prop de Cadis, 1833 - Reus, Baix Camp, 1886)  Compositor

68 EUROPA - BIOGRAFIA

Reparaz, Gonçalo de  (Porto, Portugal, 1880 - Ciutat de Mèxic, 1939)  Escriptor

69 EUROPA - BIOGRAFIA

Reparaz i Ruiz, Gonçal de  (Sèvres, Illa de França, 1901 - )  Geògraf i historiador

70 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaRepartiment de Mallorca  (Illes Balears, 1232)  Repartiment de cases i terres de l'illa

71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Repartiment de València  (País Valencià, 1237)  Repartiment fet entre els conqueridors

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Repiaix, riera de  (Selva / Vallès Oriental)  Afluent esquerrà de la Tordera, que neix als vessants del turó de Montsoriu (637 m alt), dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud i, després de rebre per l'esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells de Montseny, Breda i Sant Celoni.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Replana, la  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida / Beneixama - el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)  Altiplà (989 m alt) entre els tres municipis, a la zona limítrofa de la vall d'Albaida i la vall de Biar.

74 CATALUNYA - LITERATURA

Representació de la Sibil·la i l'Emperador  (Barcelona, principi s. XV)  Peça dramàtica

75 CATALUNYA - LITERATURA

Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria  (Catalunya, s. XIV)  Peça dramàtica

76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

República  (Palma de Mallorca, gen/1934 – gen/1936)  Setmanari d'esquerra, bilingüe. El seu director fou Benet Gaita i Isern i es convertí en òrgan d'Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta l'abr/1934. Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d'arrendaments i de denúncia de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca. Deixà d'aparèixer per facilitar la sortida del diari "Antorxa", òrgan del front popular.

77 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaRepública Catalana de 1641  (Barcelona, 16/gen/1641 - 23/gen/1641)  Efímer estat català, creat per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l'obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat (Guerra dels Segadors). Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada. La creació d'una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, B. Du Plessis-Besançon, féu que l'ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23/gen, amb l'exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s'avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França.

78 CATALUNYA - POLÍTICA

República Catalana de 1931  (Catalunya, 14/abr/1931 – 17/abr/1931)  Règim proclamat des del Palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola. Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid -Nicolau d'Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos- es produí l'acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d'elaboració d'un estatut d'autonomia que havia d'ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles. En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista.

79 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

República de les Lletres, La  (València, 1934 – 1936)  Revista trimestral

80 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Republicano, El  (Palma de Mallorca, jul/1887 – gen/1892)  Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista. Fou continuat amb "La República" (mar/1892 - set/1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí.

81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Republicano, El  (Barcelona, 1842 – s. XIX)  Periòdic

82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaRepublicans, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Altre nom amb què fou conegut el poble de s'Arenal.

83 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

République des Pyrénées-Orientales, La  (Rosselló, 26/oct/1902 - 30/mar/1906)  Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet. Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.

84 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana d'UtielRequena  (Plana d'Utiel Municipi i capital de la comarca: 814,2 km2, 292 m alt, 18.957 hab (1999). Situat al sud-est de la comarca, el seu terme, el més extens del País Valencià, ocupa prop de la meitat del territori comarcal i és regat pels rius Magre, Reatillo i Cabriol, que en forma el límit sud-occidental. Predomini del secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i fruiters) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia porcina, ovina i granges d'aviram. Apicultura. Dins el sector secundari hi sobresurt la indústria alimentària, especialment la producció de vi, que constitueix una de les fonts d'ingressos de l'economia local; altres indústries són la tèxtil, de la fusta i mobles i la metal·lúrgica. La vila, a l'esquerra del Magre, conserva en el nucli antic, anomenat la Villa, el caràcter medieval. Entre els diversos monuments que conserva cal esmentar l'església de Santa Maria, gòtica, del s. XV, d'una sola nau, amb afegits barrocs i neoclàssics, i amb una notable torre rectangular; l'església de Sant Salvador, del s. XIV, té una interessant portada flamígera del s. XV; hi ha també un castell fortalesa del s. XV (el palau anomenat del Cid). És centre d'una àrea comercial dependent de la ciutat de València. Ajuntament de Requena (en castellà)

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Requena, Gaspar  (Cocentaina, Comtat, s. XVI - ? , d 1583)  Pintor

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRequena, regió de  (País Valencià)  Regió ponentina (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les comarques de la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel i la Vall de Cofrents. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva. Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d'Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l'englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d'Aiora, Énguera, Requena, Xiva de Bunyol, i part dels d'Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Totà la regió pertany a l'arxidiòcesi de València. Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Requena, serra de  (Barxeta / el Genovès, Costera / Benigànim, Vall d'Albaida)  Sector de la serra Grossa, entre els tres municipis, a llevant del riu d'Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa les dues comarques. Culmina a 486 m alt.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Requena, Vicent  (Cocentaina, Comtat, s. XVI - València, d 1590)  Pintor. Pintà tres retaules per a l'església de Sant Miquel dels Reis. Li'n són atribuïts d'altres. També era bon retratista.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Requesens  (la Pobla de Mafumet, Tarragonès Antiga quadra. Formava part, el 1392, del terme de Codony. El s. XIX fou agregada a l'actual municipi juntament amb les quadres de Camareria i del Vilar del Baró.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Requesens  (la Jonquera, Alt Empordà)  Antic poble, centrat pel castell de Requesens (511 m alt), situat al vessant sud del puig Neulós. Construït a mitjan s. XI, fou inicialment propietat dels comtes del Rosselló, bé que es trobava situat a la frontera amb el comtat d'Empúries. Des del 1075 la propietat del castell fou compartida pels dos comtats, fins que passà definitivament al d'Empúries. El 1418 fou adquirit pels vescomtes de Rocabertí, però progressivament anà perdent la seva importància. L'edifici fou objecte, al s. XIX, d'una àmplia però poc acurada restauració. Situat vora el castell, el santuari de Requesens tingué una considerable importància entre els s. XVII i XIX.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens  (Tarragona, a 1272 - ? , ? )  Llinatge de mercaders i ciutadans

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRequesens, Arnau de  (Girona, s. XII - d 1256)  Cavaller

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Berenguer de  ( ? , s. XIII - 1317/18)  Jurat del port de Tarragona

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Berenguer de  (Catalunya, s. XV)  Noble. Fou per un temps governador de Catalunya. Prengué partit per Joan II a la lluita d'aquest contra la Generalitat, les forces de la qual l'agafaren presoner pel maig de 1464.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Berenguer de  (Catalunya, s. XV - Nàpols, Itàlia, s. XV)  Cavaller. Serví el rei Ferran de Nàpols. N'era majordom el 1476.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Bernat  (Catalunya, s XV)  Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del monestir d'agustins d'Igualada.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Establert a Cotlliure

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Bernat de  (Girona ?, s XIII – Tarragona, 1286)  Ciutadà de Tarragona i petit propietari. Germà de Guillem (mort el 1287), els quals foren els primers representants coneguts d'aquest llinatge a Tarragona. Sembla que fou pare de Guillem de Requesens (mort el 1303).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRequesens, Castellana de  ( ? , s. XV)  Dama

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Elionor de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Muller de Ponç de Caramany. Néta d'Arnau de Requesens i d'Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents.

100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Requesens, Galceran de  (Itàlia, s. XV)  Noble

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Guillem de  ( ? , s. XIII - d 1262)  Senyor del castell de Requesens

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Guillem de  (Tarragona, s. XIII – 1287)  Ciutadà

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Guillem de  (Tarragona, s. XIII – 1303)  Cambrer de la seu

104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Requesens, Isabel de  (Sicília, Itàlia, s. XVII)  Muller de Martí d'Alagó-Arborea i d'Espés-Madrigal, segon marquès de Villasor a Sardenya i baró de Sant Boi de Llobregat. Néta -o potser filla- de Francesc de Requesens i de Ventimiglia. Amb Isabel s'extingí la branca siciliana de Berenguer Joan, després barons de San Giacomo, la qual aportà aquesta baronia als seus descendents i al seu marit.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Jaume de  ( ? , s. XV – s. XVI)  Noble

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRequesens, Jaume Joan de  (Catalunya, s XVI)  Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l'església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L'obra fou enllestida dos anys després.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Jeroni de  (Catalunya, s. XV – Barcelona, 1548)  Eclesiàstic. Des del 1537 era bisbe d'Elna. Fou bisbe de Tortosa des del 1542, com a successor d'Antonio de Calcena. Treballà a l'edició del Breviari diocesà que fou estampat a Lió el 1547. Morí a la casa d'Estefania de Requesens, vídua de Joan de Zúñiga, on s'estatjava per aquell temps el rei Felip II d'Espanya. Fou succeït a la diócesi tortosina per Fernando de Loaces.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Joana de  ( ? , s. XV – s. XVI)  Muller de Pere de Cardona

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Lluís de  (Catalunya, s XV)  Poeta. Se'n conserven cinc discretes cobles esparses de tema amorós, una d'elles de to anticlerical. Sostingué un llarg debat poètic amb Joan Berenguer de Masdovelles. No ha pogut ésser identificat amb cap dels membres de la família Requesens.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Lluís de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Maria de  (Catalunya, s. XVI)  Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Pere de  ( ? , s. XIII - 1328 ?)  Comerciant

Anar a:    Rem ]    [ Remo ]    [ Renard i  ]    [ Reni ]    [ Repr ]    [ Requesens, A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans