A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Gab ]    [ Gaci ]    [ Gai ]    [ Gair ]    [ Galc ]    [ Gale ]

La moda és una forma de lletjor tan intolerable, que cada sis mesos l'hem de canviar. (Oscar Wilde)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gabaldà, Josep  (València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638)  Religiós franciscà. És autor d'obres filosòfiques i piadoses en castellà. Es dedicà a l'ensenyament a diversos llocs d'Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l'orde.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabarró i Freixas, Manuel  (Piera, Anoia, 1905 – Barcelona, 1979)  Enginyer

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabarró i Garcia, Pere  (Igualada, Anoia, 1899 – Barcelona, 1980)  Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona. Fou professor adjunt d'anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33). Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d'empelt (empelt en tauler d'escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery. Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia. Excursionista, fou autor també de la descripció d'una nova via d'accés a la pica d'Estats (l'anomenada via Gabarró).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabarró i Torrents, Salvador  (Catalunya, 1840 – 1928)  Mestre serraller

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGabernet, Joan  (Gra, Florejacs, Segarra, ? - ? , ? )  Religiós jesuïta

6 CATALUNYA - CULTURA

Gàbia Teatre, La  (Vic, Osona, 1973 - )  Grup teatral. El seu primer espectacle fou Poemes (1973), de Miquel Bauçà. Des d'aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d'una quarentena d'obres de diversos autors. Ha realitzat també dues coproduccions: El bagul (1994), amb Sitges Teatre Internacional, i L'art de la comèdia (1992), amb P i Q Teatre.

7 CATALUNYA - CULTURA

Gabinet Numismàtic de Catalunya  (Barcelona, 1931 - )  Museu monogràfic, creat per la Junta de Museus. Agrupà les col·leccions numismàtiques municipals i d'altres organismes oficials. Fou organitzat i dirigit per J. Amorós (1931-57) que el dotà de sis sales d'exposició i d'instal·lacions per a investigació. L'any 1948, el Gabinet era instal·lat a l'ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d'Europa. Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l'activitat; el 1980 hom en desmantellà les sales d'exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina. El 1986, perduda pràcticament la seva projecció pròpia, havia passat a ésser un departament del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. El 1990 passà a ésser secció segregada i dependent del Museu d'Art de Catalunya.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gabino, Amadeu  (València, 1922 - Madrid, 4/jun/2004)  Escultor. Alumne de l'Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951. Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d'una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals té d'exposades en diversos museus del món. Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gabirol, Selomó ibn  Filòsof i poeta jueu, conegut per Avicebró.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGabriel i Carreras, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1836 - Puerto Rico, s. XIX)  Músic

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Gabriel i SirventGabriel i Sirvent, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1945 - )  Historiador. Professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993. Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític. Col·laborador de les revistes "L'Avenç" i "Recerques" des dels primers números i d'altres com "Randa", "Estudios de Historia Social" i "Historia Social". Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes col·laboracions en obres col·lectives: El moviment obrer a Mallorca (1973), Joan Peiró. Escrits, 1917-1939 (1975), Escrits polítics de Federica Montseny (1979), El anarquismo en España (1979), Mallorca Contemporánea. Siglos XIX y XX (1984), La Restauración y la Dictadura en Cataluña, 1875-1930 (1984), La població obrera catalana, una població industrial? (1985), Entre liberals i conservadors, 1880-1898 (1987), Sous i cost de la vida a Catalunya a l'entorn dels anys de la primera guerra mundial (1988), Movimiento obrero y Restauración borbónica, 1874-1902 (1990), Sindicalismo y sindicatos en Catalunya. La UGT, 1888-1938 (1990), Espacio urbano y articulación política popular en Barcelona, 1890-1920 (1992), Insurrección y política. El republicanismo ochocentista en Cataluña (1994), El republicanismo militante en Cataluña en la primera etapa de la Restauración, 1875-1893 (1996) i El moviment obrer a les Illes Balears, 1869-1936 (1996). També ha publicat en col·laboració la Història gràfica del moviment obrer a Catalunya (1989), ha dirigit Ictíneu. Diccionari de les Ciències de la Societat als Països Catalans, ss XVIII-XIX (1979), i dirigí des del 1994 l'obra Història de la Cultura Catalana'.

12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaceta de Barcelona  Veure> Gazeta de Barcelona.

13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaceta de Cataluña  (Barcelona, 1/ago/1878 - 31/oct/1883)  Diari conservador en castellà. Subtitulat de avisos, política y noticias. Polemitzà amb el "Diari Català" pel Congrés Catalanista del 1880 i provocà una resposta per la qual el periòdic de Valentí Almirall fou suspès, acusat d'atacar el principi d'unitat nacional.

14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña  (Tarragona, 23/ago/1808 – Berga, Berguedà, 1814)  Periòdic de l'òrgan de la Junta Suprema del Principat editada a diverses localitats de Catalunya durant la Guerra del Francès, per iniciativa d'Antoni Brusi.

15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaceta Municipal de Barcelona  (Barcelona, 4/nov/1914 – )  Setmanari oficial de l'ajuntament de Barcelona. Publicà els acords i els edictes municipals. Fou redactada en català ("Gaseta Municipal de Barcelona") del 6/jul/1922 al 27/set/1923, i durant la República. Actualment també es publica en català (tres números al mes).

16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaGaceta Numismática  (Barcelona, 1966 - )  Publicació trimestral de l'Asociación Numismática Española. Recull estudis i informació general sobre numismàtica i medallística. El 1986 publicà el número 83. En són remarcables els exemplars monogràfics sobre les Trobades d'Estudis Numismàtics, dedicats al florí d'or (1983) i a troballes monetàries (1984).

17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gacies, Arnau  (Perpinyà, s. XV – 1456)  Pintor. Fill de Joan Gacies (o Garcia). L'any 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos. L'any 1440, juntament amb Arnau Pintor, pintà el retaule de Sant Pere de Tuïr (Rosselló). Posteriorment treballà en el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, al Palau del Vidre, obra clarament influenciada per Bernat Martorell.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gaçull, Jaume  (València, 1450 - 1507/15)  Escriptor

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gadea, Domènec  (les Planes de la Baronia, Comtat, s. XVIII – València, 1829)  Eclesiàstic

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gadea, Miquel  (Benifallim, Alcoià, s. XVIII – València, 1821)  Frare franciscà

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gadea i Orozco, Vicent  (Altea, Marina Baixa, 1841 – València, 1904)  Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense. El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d'Amics del País. Fou senador per València (1899-1904).

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGades, Antonio  (Elda, Alt Vinalopó, 1936 - )  Ballarí i coreògraf

23 EUROPA - HISTÒRIA

Gaeta  (Laci, Itàlia)  Ciutat. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya-Aragó

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gafa, la  (la Coma i la Pedra, Solsonès)  Antiga farga

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gafarró, el  (Xàtiva, Costera)  Petit enclavament (0,025 km2)

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gafaüt  (Vinalesa, Horta)  Raval

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaffarot, Jacint  (Barcelona, s XVII)  Advocat. Autor d'un escrit sobre el monestir de Sant Pere de les Puelles (1682).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gafim  Pseudònim del periodista Gabriel Fuster i Mayans.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGàfols, barranc de  (Ginestar, Ribera d'Ebre)  Jaciment arqueològic

30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gai Saber, Lo  (Barcelona, 1868 – 1883)  Revista literària. Fundada per Francesc Pelagí Briz. El tema central de la qual era la defensa de la unitat de la llengua.

31 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesGaià  (Bages Municipi: 481 m alt, 39,86 km2, 163 hab (1999). Situat al límit amb el Berguedà, a l'esquerra del Llobregat, que limita el terme per l'oest. El terreny és molt muntanyós (contraforts meridionals de la serra de Pinós), amb pinedes i alzinars. L'agricultura, bàsicament de secà (cereals), i la ramaderia (porcina), en expansió, són les bases de l'economia local, si bé part de la població treballa fora del terme en fàbriques de la conca del Llobregat. El descens demogràfic, iniciat a partir del 1930, ha estat constant fins fa pocs anys. El poble és al peu de les ruïnes del castell de Gaià; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, de la fi del s. XVII. Dins el terme hi ha el poble de Vila-ramó i diversos caserius. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament de Gaià

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaià  (Llagostera, Gironès)  Veïnat, al nord de la vila.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Gaià  (Pego, Marina Alta Despoblat.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGaià, el  (Catalunya)  Riu, neix a les serres de Queralt i desguassa al mar, a Tamarit (Tarragona)

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaià, riera de  (Catalunya)  Afluent esquerrà del Llobregat, neix a la serra d'Obac (Terrassa) i s'uneix abans de Martorell

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatGaianes  (Comtat Municipi: 420 m alt, 9,44 km2, 291 hab (1999). Situat a l'extrem nord de la comarca i situat al vessant meridional de la serra de Benicadell, que accidenta el nord del terme. Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d'Alcoi, per l'esquerra. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: oliveres, vinya i cereals; hi ha una petita part dedicada al regadiu, que és alimentat per la font de l'Albufera. La població ha minvat de manera constant durant tot el s. XX. El poble és a la plana; hi destaquen l'església parroquial de Sant Jaume, del s. XVI, i l'antic palau dels comtes de Cocentaina. Dins el terme, a l'anomenat Cercat de Gaianes, als vessants meridionals de la serra de Benicadell, hi ha importants restes de l'Edat del Bronze. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament de Gaianes

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gaians, els  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Antic terme, esmentat ja el s XIV, a l'est del Pont d'Armentera, a l'indret on hi ha, entre altres, el mas de cal Ros dels Gaians.

38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Gaibiel  (Alt Palància Municipi: 517 m alt, 18,06 km2, 203 hab (1999)

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGaidó, el  (Plana Alta)  Massís muntanyós de la comarca

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gaieta  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)  Poble

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gaietà de Mallorca (Antoni Deià i Tortella)  (Palma de Mallorca, 1707 – 1767)  Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen... (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751). Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament amb Misceláneas históricas, una història de Lluc i Antiglorias de Mallorca.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaig, Bonaventura  (Barcelona ?, s XVIII)  Arquitecte fuster. Membre d'una important dinastia de fusters i d'imatgers. L'any 1731 col·laborà amb l'escultor Pere Costa en la decoració de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona. Suspesa l'obra (1735), reclamà judicialment a l'escultor l'import de la seva feina. Muntà un retaule (1741) procedent del convent barceloní de Sant Francesc a l'església parroquial de Caldes de Montbui. Intervingué en les obres del palau Sessa i del Col·legi de Cirurgia (1762), a Barcelona, i treballà en un projecte per a l'edifici de Llotja, que no fou acceptat (1764). Posteriorment col·laborà en les obres d'aquest edifici, dirigides per Joan Soler i Faneca.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gaina  (Montesa, Costera Despoblat.

44 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaGaió, el  (Tamarit de Llitera, Llitera Poble, a la zona de regadiu del sud-oest de la vila, a l'esquerra del torrent d'Orriols. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gairan, Berenguer  (Montpeller, França, s. XIII - Illes Balears ?, s. XIII)  Marí al servei de Jaime I de Catalunya-Aragó que prengué una part molt activa en l'expedició de conquesta de Mallorca (1229). Era còmit de la galera reial; gràcies a la seva perícia hom pogué capejar bé el temporal que es presenta al moment del desembarcament, i aconsellà que l'estol es refugiés a sa Dragonera. Coneixia bé Mallorca per uns altres viatges anteriors, i el rei el recompensà, al moment del repartiment, amb sis jovades de terra a Sineu.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gairís, Vicenç  (Torelló, Osona, s XVII - Valls, Alt Camp, d 1660)  Argenter. Té documentades nombroses obres. Fou administrador de l'hospital de Valls i prohom de la vila.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gaita i Isern, Bernat  (Illes Balears, s. XIX)  Periodista republicà

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gaitan  (Elx, Baix Vinalopó Veure> Torres de Gaitan, les.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGaitan i Pasqual, Francesc de Paula  (Elx, Baix Vinalopó, 1793 – Liorna, Itàlia, 1875)  Metge i cirurgià. Matà un militar a conseqüència d'un duel, i hagué de fugir a Itàlia, on estudià i es doctorà a Pisa. S'instal·là a Egipte com a metge del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat. Al Caire fundà un centre universitari que evità als estudiants del país la necessitat de recòrrer a institucions similars europees. Fou professor d'anatomia i fisiologia d'aquest centre. Intervingué activament contra les epidèmies del còlera del 1831 i de la pesta del 1835. Publicà diversos tractats mèdics en italià.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaiter del Llobregat, Lo  Pseudònim amb què Joaquim Rubió i Ors signava les seves poesies en català que publicà en el "Diario de Barcelona".

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galab  (Lleida, s. XV)  Jueu. Excel·lí pel seu saber i especialment com a llatinista. Publicà l'obra de divulgació mèdica titulada Antidotarium, estampada a Lió el 1508.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galadies i de Mas, Manuel  (Ripoll, Ripollès, 1807 – Vic, Osona, 1884)  Advocat i historiador. Col·labora al Diccionario geográfico universal de Bergnes de les Cases. Destacà també pels seus treballs de numismàtica.

53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Galamús, gorges de  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l'Aglí passa del Perapertusès, al nord del municipi. Sobre la línia de l'aigua s'obren a les parets del congost diverses coves, que foren habitades ben aviat per ermitans (Sant Antoni de Galamús).

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGalatxo, punta del  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià Extrem occidental de la Banya, que tanca per llevant l'entrada del port dels Alfacs, entrant de Sant Carles.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galatzó  (Calvià, Mallorca Occidental)  Caseria, a la vall del torrent de ses Llaneres, al vessant meridional de la serra de Tramuntana. És dominat per llevant per l'alterós puig de Galatzó (1.026 m alt), termenal dels municipis d'Estallencs, Puigpunyent i Calvià.

56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Galba  (Font-Rabiosa / Formiguera, Capcir)  Despoblat

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galba, Martí Joan de  (València, s. XV – 1490)  Cavaller

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galbien i Messeguer, Antoni  (València, 1841 – Màlaga, Andalusia, v 1896)  Pintor

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galbors  ( ? , s. XII – s. XIII)  Dama

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGalcén, Josep  (Perpinyà, s. XVII)  Advocat i polític

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galcerà i Alapont, Vicent (o Galceran)  (València, 1726 – 1778)  Gravador. Format a València, l'any 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo, li encarregà la restauració d'unes planxes que el cardenal Portocarrero havia enviat a Roma. L'Academia de San Fernando el nomenà individu de mèrit l'any 1762. Novament a València, fou mestre de gravat de Joaquim Ballester i Pere Pascual i Moles. La seva producció artística comprèn més de set-cents gravats, entre els quals destaquen Espectacle de la natura, La monarquía hebrea i Escola del cavall.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Galceran  (Roglà i Corberà, Costera Veure> Alqueries de Galceran Sanç, les.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran  (Mataró, Maresme, s. XVI)  Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l'Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran, Antoni  (Catalunya, s. XIX – 1888)  Actor dramàtic notable.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran, Avel·lí  (Barcelona, 1883 - )  Actor

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGalceran, Carles  (Barcelona, 1858 - s XIX)  Jesuïta. Abans d'entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran, Josep  ( ? , ? )  Guerriller carlí

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galceran, masos de  (la Febró, Baix Camp)  Veïnat.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galceran, turó d'en  (Maresme / Vallès Oriental)  Cim (477 m alt), entre les dues comarques

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran i Carrer, Celestí  (Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)  Aquarel·lista i dibuixant

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran i de Gàlvez, Lluís  (Catalunya, s. XVII)  Frare jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de Vida de varios monges ilustres en santidad o letras de l'esmentat monestir.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran i Granés, Artur  (Girona, 1850 – Barcelona, 1919)  Psiquiatre

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGaldácano i Melià, Josep Maria  (Barcelona, 1889 – 1953)  Escriptor

74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Galdares, riu de  (Vallespir)  Afluent esquerrà del Tec

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galdent, puig de  (Algaida / Llucmajor, Mallorca Oriental)  Massís muntanyós (420 m alt), entre ambdós municipis

76 EUROPA - BIOGRAFIA

Galderic  (Vievila, Occitània, França, 830 - ? , 900)  Prelat

77 CATALUNYA - CULTURA

galejador-a  (Catalunya)  FOLK persona que galeja amb salves d'escopeteria

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Galens, Joan  (Menorca ?, s. XV)  Frare franciscà. Deixà escrites les traduccions de Medea i dels Proemis de les tragèdies de Sèneca, i un treball original titulat Breu parlament de les virtuts dels antics filòsofs. Totes aquestes obres han estat perdudes.

79 ALGUER - GEOGRAFIA

Inici páginaGalera, cap de la  (l'Alguer, Sardenya)  Cap espadat a ponent de la badia de l'Alguer, que la separa de port Agre.

80 CATALUNYA - EMPRESA

Galera, Edicions la  (Barcelona, 1964 - 1992)  Editorial dedicada exclusivament a llibres infantils i pedagògics. Fundada per Andreu Dòria i Dexeus. Fins el 1986 havia publicat uns 550 títols en català que han tingut un gran èxit. Ha fet també edicions simultànies en castellà i de vegades en gallec, aranès i èuscar. Té al seu càrrec, des del 1967, el premi Folch i Torres de literatura infantil. El 1992 va ser adquirit pel grup Enciclopèdia Catalana, però aquest fet no afectà la seva línia editorial.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàGalera, la  (Montsià Municipi: 112 m alt, 27,29 km2, 774 hab (2004) (ant: la Galera del Pla). Situat al centre de la comarca, al pla de la Galera, ampla depressió entre els contraforts sud-orientals dels ports de Beseit i la mola de Godall, al sud de Tortosa. Travessa el terme la rambla de la Galera, que neix als contraforts meridionals del massís del Caro i desguassa a l'Ebre, per la dreta, davant Camp-redó. La vegetació natural és formada per garrigues. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, ametllers i garrofers). hi ha també una petita extensió dedicada al regadiu (arbres fruiters), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l'avicultura i la floricultura; tanmateix, la població ha disminuït durant les darreres èpoques, per bé que darrerament sembla estabilitzada. La vila és a l'esquerra de la rambla de la Galera, al peu de la mola de Godall; hi destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, bastida el s XVI, aprofitant una antiga torre de defensa. Àrea comercial de Tortosa.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galera, la  (Gaià, Bages Veure> Gramolar.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Galera, la  (Alacant, Alacantí Illot, pròxim a la costa meridional de l'illa Plana.

83 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaGalera, penya  (Beseit, Matarranya Cim (1.034 m alt) del sector septentrional dels ports de Beseit, amb vessants rosts que cauen damunt el riu d'Algars, a llevant, i el riu d'Ulldemó, a ponent.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galera, punta de sa  (Pollença, Mallorca Septentrional Cap de la costa de Tramuntana, una de les prolongacions vers la mar de la serra de Cornavaques.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galera, punta de sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Punta de la costa occidental. A sa Galera, zona immediata a la punta, hi ha una urbanització turística.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galera del Pla, la  (Montsià Veure> Galera, la.

87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Galera i Monegal, Montserrat  (Sevilla, Andalusia, 1936 - )  Arxivera i bibliotecària

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGalès, Jerònima  (País Valencià, s. XVI – València, 1587)  Impressora. En morir el seu marit, l'impressor flamenc Joan Mei, el 1556, prengué la direcció de la impremta. Imprimí obres com la Crònica de Jaume I (1556) i la de Ramon Muntaner (1558). Aquest darrer any es casà amb l'impressor Pedro de Huete, amb el qual continuà l'impremta, i, mort aquest (1587), prosseguí amb el seu fill, Pere Patrici Mei, que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galès i Martínez, Manuel  (Barcelona, 1894 – Mèxic, 1962)  Mestre, advocat i polític. Director del setmanari, i el 1931 diari, "Tarragona Federal". Ingressà a l'Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona (1932). El 1939 s'exilià i s'establí a Mèxic, on col·laborà a "La Nostra Revista" i a "Pont Blau".

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galès i Reiner, Pere  (Ulldecona, Montsià, 1537 – Saragossa, Aragó, 1595)  Humanista

91 CATALUNYA - POLÍTICA

Galeusca  (Barcelona, 11/set/1923)  Acord de solidaritat signat entre polítics nacionalistes de Galícia (GAL), Euskadi (EUS) i Catalunya (CA), anomenat també Triple Aliança, al local del CADCI de Barcelona. Per part catalana hi participaren Estat Català i Acció Catalana. El 1934 fou ratificat a Gernika, mitjançant una delegació catalana presidida per ERC, amb motiu d'un conflicte amb el govern central i els ajuntaments del País Basc. La cooperació catalano-basca va continuar durant la guerra civil i en l'exili.

Anar a:    Gab ]    [ Gaci ]    [ Gai ]    [ Gair ]    [ Galc ]    [ Gale ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans