|
|
|
Anar a: [ Sag ] [ Sagarriga, G ] [ Sagra ] [ Saguàrdia, G ] [ Sagunt ] [ Saio ] Cap religió pot estar per damunt de la llibertat individual i moral de les persones. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saga (Ger, Baixa Cerdanya) Llogaret (1.117 m alt), al nord-est del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats. Pertangué a la família Saga fins al s. XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s. XVIII. L'antiga església parroquial (Santa Eugènia) és romànica, amb un interessant portal esculpit. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saga, Sibil·la de (Berga, Berguedà, v 1245 – Barcelona, 1320) Dama noble 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sagairén (Algemesí, Ribera Alta) Veure> Seguereny 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagany i Dalmau, Feliu (Barcelona, 1786 - ? , s. XIX) Gravador 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra, Llorença (Catalunya, s. XIX) Actriu. Destacà bastant en teatre català durant el decenni 1865-75. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra i de Baldrich, Josep (Valls, Alt Camp, 1724 – Barcelona, 1784) Escriptor i doctor en dret 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de (Barcelona, 1890 – 1940) Zoòleg 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria de (Barcelona, 5/mar/1894 – 27/set/1961) Escriptor 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra i de Llinàs, Ferran de (Barcelona, 1802 – 1860) Carlí 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra i de Siscar, Ferran de (Barcelona, 1853 – 1939) Historiador i polític. Va cursar la carrera de dret i es va especialitzar en la sigil·lografia de Catalunya. Va ésser regidor de l'ajuntament de Barcelona (1906-09), i el 1923, com a candidat d'Acció Catalana, va guanyar les eleccions de diputat provincial i de la Mancomunitat de Catalunya. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres (1890) i era membre corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid (1888). Va formar part també de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva obra cabdal va ésser la Sigil·lografia catalana: Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (5 volums, 1916-32). Va fer estudis sobre la guerra dels Segadors, i és autor, entre altres, de les obres Sigil·lografia dels comtes d'Urgell (1908) i Segells del temps de Jaume I (1912). 12 EUROPA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Clara (Catalunya, s. XIV – s. XV) Dama. Filla de Ramon. Era muller de Ramon de Perellós. No li donà fills. Per aquesta raó el seu marit, en morir el 1442, hagué de deixar hereu el nebot Francesc de Perellós, dit des d'aleshores de Fenollet. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Francesc ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Francesc ( ? , s. XIV) Cavaller 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Gaspar ( ? , s. XV) Cavaller 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Guillem (Catalunya, s. XIV - a 1410) Cirurgià reial i diplomàtic. En 1392-93 era a París com a actiu informador del rei Joan I, que li escrivia sovint lletres redactades en termes molt afectuosos. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Ramon ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga i de Reard, Joan de (Barcelona, 1707 – 1768) Erudit 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagàs (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Santuari, damunt un contrafort occidental del Cadí, prop de la Bastida d'Hortons. 22 CATALUNYA - MUNICIPI Sagàs (Berguedà) Municipi: 44,94 km2, 738 m alt, 161 hab (1999) 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagau i Dalmau, Fèlix (Barcelona, 1786 - ? , s. XIX) Medallista 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagi i Barba, Emili (Barcelona, 1876 - Polop, Marina Baixa, 1949) Baríton 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagi i Liñan, Emili (Bolívar, Argentina, 1900 – Barcelona, 1951) Futbolista 26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - HISTÒRIA Sagnari (Ripollès) Vila de la comarca, que a l'època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887). El 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació. No es conserva el nom; radicava a l'esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Costa, Núria (Barcelona, 1916 - ) Escriptora 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Nadal, Lluís (Barcelona, 1830 – 1913) Advocat i escriptor 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Vidal, Josep Maria ( ? , ? ) Arquitecte 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Vidal, Manuel (Barcelona, 1891 - s. XX) Pintor. Germà de Josep Maria. Estudià a l'Acadèmia Baixas. Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1931. Des d'aleshores sovintejaren les seves exhibicions amb èxit remarcable. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Villavecchia, Enric (Barcelona, 1858 – 1931) Arquitecte 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Sagra (Marina Alta) Municipi: 5,72 km2, 104 m alt, 398 hab (1999) 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagrada Família, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat 36 CATALUNYA - ART Sagrada Família, temple de la (Barcelona, 1882 - ) Edifici religiós 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Sagramorta (Alp, Baixa Cerdanya) Despoblat 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sagrera, Agustí (València, s. XVI – Barcelona, 1604) Frare trinitari i místic. Ja gran prengué l'hàbit trinitari a València (1586), on professà el 1587. Fou predicador d'Oriola (1592) i lector de filosofia a València (1601) i el 1603 fou nomenat ministre del convent de Vinganya, de Seròs (Segrià). Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquil·litat de l'ànima i a l'oblit de les criatures, sentits i potències. Un cop mort, el provincial de l'orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts (1603-06), que es guardava al convent de València. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sagrera, Guillem (Felanitx ?, Mallorca, v 1380 - Nàpols, Itàlia, 1454) Arquitecte i escultor 103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sagrera, Jaume (Illes Balears, s XV) Arquitecte i escultor gòtic. Fill i col·laborador de Guillem Sagrera. Acabà, juntament amb altres arquitectes, la Gran Sala del Castell Nou, a Nàpols (1457). Heretà del seu pare el càrrec de proto-magister del palau de l'Almudaina, a Palma de Mallorca, el qual transferí a Joan Sagrera. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagrera, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagrera, la (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental) Nom popular del poble de Palau-solità. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagrera, la (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental) Poble i cap del municipi, situat a la vall de Tenes. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagrera, Miquel ( ? , s. XV) Arquitecte 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagrera, Santos (Girona, 1893 - Barcelona ?, s. XX ) Violoncel·lista. Fou membre del Quintet Català i del Quintet Laietà. Fundà el 1933 el Quartet de Corda de Barcelona que donà gran nombre de concerts. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagrera i Pijoan, Jaume (Catalunya, s. XIX) Pedagog. Era doctor en filosofia i lletres. Ensenyà a l'Escorial, Figueres i Girona. En aquesta darrera ciutat presidí la Societat d'Atracció de Forasters. És autor de diverses obres de caràcter docent. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagristà, Francesc (Barcelona, 1777 – Perpinyà, 1850) Frare mercenari. És autor de diverses obres pietoses, entre elles un novenari de la Mare de Déu de la Mercè, molt divulgat al seu temps. 47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sagristia, la (Prada, Conflent) Llogaret, al sud-est de la vila, al límit amb el dels Masos. L'antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia (Catalunya, 1270 - ? ) Llinatge noble 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Berenguer Veure> Guàrdia, Berenguer de la. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Guillem (Catalunya, s XII) Vescomte regent de Barcelona. El deixà en aquest lloc el seu oncle Reverter, hereu del vescomtat, quan vingué el 1133 del Marroc per fer valer els seus drets i abans de tornar-hi per continuar ajudant el soldà en la lluita contra els almohades. Guillem fou persona de poc seny i, malgrat els esforços que de lluny feia el seu oncle, fou substituït en les funcions vescomtals per Berenguer Ramon de Castellet. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Guillem ( ? , s. XIII) Cavaller 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Marquesa ( ? , s. XIV) Dama 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Ponç Veure> Guàrdia, Ponç de la. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Ponç de (Catalunya, s XIII – s XIV) Senyor de la Guàrdia. Nét de Galceran de Pinós i d'Esclarmunda, senyor del castell de Pinós,. El seu germà Ramon, templer, li cedí el dret de primogenitura. El 1274 es coalitzà amb el vescomte de Cardona contra el rei Jaume I. Els seus interessos patrimonials al Conflent i a la Cerdanya l'impel·liren a fer-se partidari de la causa de Jaume II de Mallorca (1276), el qual el nomenà governador de Mallorca i com a tal afrontà l'invasió d'Alfons II (1285). Es rendí a les forces reials i el monarca catalano-aragonès li perdonà la vida. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Ramon (Catalunya, s. XIII) Noble. Era fill de Galceran de Pinós i de la dama Esclaramonda. Usà el nom de Saguàrdia per haver-li confiat el seu pare, probablement, el castell familiar de Guàrdia, al Ripollès. No en seria tanmateix propietari, ja que morí abans que el seu pare, el qual traspassària devers el 1277. No ha deixat gaires dades conegudes. El 1255 es preparava per anar a lluitar a Castella, precisió que significa probablement una col·laboració a les campanyes contra els sarraïns. El 1257 era veguer d'Olot i Camprodon. Fills seus foren Ramon, templer, i Ponç, hereu del castell de Guàrdia. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Ramon (Catalunya, s. XIII – Rosselló, s. XIV) Noble i frare del Temple. Fill de Ramon Saguàrdia i germà de Ponç, al qual transmeté els drets de primogenitura. Ocupà el càrrec de comanador del Temple de Masdeu i el de lloctinent del mestre a Catalunya i Aragó. Durant el procés de supressió de l'orde (1308), treballà intensament perquè aixó no s'acomplís i defensà amb les armes el castell de Miravet. Hi fou fet presoner, però aconseguí l'alliberament i passà al Rosselló després de sofrir captiveri. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia i de Rocabertí, Ramon de (Catalunya, s. XIII - Girona ?, v 1350) Segon vescomte de Canet (dit també Ramon IV de Canet). Fill i successor de Guillem de Saguàrdia (Guillem III de Canet). Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué (estiu de 1343), al seu castell de Canet, un setge memorable contra Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d'aquest per a recuperar el regne de Mallorca. Fou retut i exiliat a Girona i perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers. A la seva mort, el seu cosí, l'intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d'Illa, l'heretà en el vescomtat. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia i de Saportella, Ponç de (Catalunya, s XIII – s XIV) Senyor de la Guàrdia (de Ripoll). Fill de Ramon de Saguàrdia. Pel seu matrimoni amb Timbor de Canet, esdevingué també senyor de Canet. Formà part de la coalició nobiliària contra Jaume I i dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou mentre aquest acompanyava l'infant Pere a París (1275). A la mort de Jaume I passà a ésser vassall de Jaume II de Mallorca pels béns que heretà també de la seva àvia Esclarmunda de Canet (castell de Llo). S'alià amb el comte d'Urgell i Roger Bernat de Foix contra el bisbe d'Urgell, protegit per Pere el Gran. Era governador de Mallorca quan tingué lloc l'expedició d'Alfons II el Liberal contra l'illa (1285); capitulà i s'anà a Cotlliure, on fou tanmateix ben rebut per Jaume II de Mallorca. El 1321 Sanç I de Mallorca concedí al seu fill Guillem de Saguàrdia i de Canet, el títol de vescomte de Canet. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagué, Arnau de (Cerdanya, s. XIII - ? , s. XIII) Noble 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagué, Arnau de (Cerdanya, s. XIII - ? , s. XIII) Noble 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagué, Arnau de ( ? , s. XIV) Cavaller 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagué, Blanca de (Catalunya, s. XV) Dama. Entrà en religió. El 1244 era abadessa de Bonrepòs. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagué, Sibil·la de (Cerdanya, s. XIII - ? , s. XIII) Amistançada de Jaume I 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguer i Olivet, Emili (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà, 1865 - Girona ?, 1939) Jurista i escriptor 69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sagunt (Sagunt, Camp de Morvedre) Antiga ciutat ibèrica 70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Sagunt (Camp de Morvedre) Municipi i capital de la comarca: 132,4 km2, 46 m alt, 56.836 hab (1999), (ant: Morvedre) 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sagunt, barri de (València, Horta) Barri de la ciutat 72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sagunt, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1888 a Josep Maria Romeu i Crespo, comandant de cavalleria i coronel de milícies, en record del seu avantpassat, heroi de la guerra del Francès, Josep Romeu i Parras. Continua en la mateixa família. 73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
74 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Saguntum-Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia (València, 1962 - ) Revista de prehistòria, història antiga i arqueologia. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sahagún i Beltran, Carles (Onil, Alcoià, 1938 - ) Poeta. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha publicat llibres de poemes com En la noche (1976) i Memorial de la noche (1976). 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sahun (Alta Ribagorça) Veure> Saünc. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saida, la (Almacelles, Segrià) Veure> Almacelletes. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Saida, la (Bellcaire d'Urgell, Noguera) Despoblat. 79 FRANJA PONENT - MUNICIPI
80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Saidí, canal de (Baix Cinca) Canal derivat del d'Aragó i Catalunya, dins de la comarca 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Saïdia, la (València, Horta) Monestir de la ciutat 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saifores (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) Veïnat, al sud-oest del terme. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Saig (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Despoblat 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saió, el (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Poble 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol, Antoni ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol, Ferrer (Catalunya, s XIV) Escriptor i funcionari reial. Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília. Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme. Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Pal·ladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol, Jaume (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Esparter 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saiol Comdal, el (Moià, Bages) Masia 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol i de Quarteroni, Felicià (Barcelona, 1646 – 1713) Frare 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol i de Quarteroni, Francesc (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Militar. Era capità de la Coronela quan Barcelona capitulà davant el mariscal Vendôme (1697). El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco. Fou lloctinent del batlle general i procurador dels feus reials. Assistí a la Junta de Braços del 1713, on es mostrà partidari de continuar resistint malgrat la primera oposició del seu Braç Militar. El 28/mar/1714 fou nomenat lloctinent del portantveus del governador del Principat, Pere de Torrelles, i formà part del govern provisional català. El 28/jul publicà una crida de mobilització total secundant la crida signada per Rafael Casanova. L'11/set prengué part en les dues reunions de govern celebrades a Can Gorgot i sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació. Li foren confiscats els béns pels borbònics. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Saisset, Albert "Un Tal" (Perpinyà, 1842 – 1894) Escriptor. Fou un dels autors més populars al seu temps, caracteritzat pel seu llenguatge col·loquial. Escriví primer poesia en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises. El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Un punyat de catalanades, que fou una revelació; després publicà quinze reculls breus: Cosas i altres (1888), Historis y coumedi (1888) Bestis y gen (1888), L'hourtoulana (1888), Proubem de riure (1889), Bingnas y donas (1889), Fablas y fabliots (1890), Countas de l'altre moun y d'aquest (1890), Jamecs (1890), Oun poc da tout (1891), Passa-Temps (1891), Barrajadís (1892), Plors y rialles (1893), Cansous (1893) i Pins y Pams (1893). El 1894 publicà una Grammaire catalane, interessant per a estudiar la llengua de l'època. Després de la seva mort sortiren encara vuit quaderns més de poesies: Pa la gen fis (1895), A tort y a trabès (1897), Oun moun de coses (1898), Bersous nous (1900), Lligiou (1900), Altre barrajadís, Cosas de Roussillou, Oun biatge a Barcelona. L'impacte que produí és sensible encara avui. El 1965, el seu nét Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty, reeditaren una bona part de la seva obra amb ortografia fabriana, amb el títol de Catalanes del Rosselló. 94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Saisset, Frederic (Perpinyà, 1873 – 1954) Escriptor 95 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Saitabi (València, 1940 - ) Anuari 96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Saitabi (Xàtiva, Costera) Ciutat ibèrica que correspon a l'actual (Saetabis en època romana), coneguda a través de les monedes que encunyà. 97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
98 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sal, cabeç de la (el Pinós de Monòver, Valls del Vinalopó) Dom diapíric (893 m alt) 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sal, cap sa (Begur, Baix Empordà) Promontori de la Costa Brava, situat al sector més accidentat d'aquesta costa, entre les cales de sa Tuna i sa Riera. És un entrant del massís de Begur, i és cobert de pins. 100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sal, torre de la (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Antiga torre de defensa, a la costa, al sector meridional del terme, prop de la qual s'ha format el barri de la Torre de la Sal.
Anar
a: [ Sag ]
[ Sagarriga, G ] [ Sagra ]
[ Saguàrdia, G ] [ Sagunt ]
[ Saio ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
