A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Sag ]    [ Sagarriga, G ]    [ Sagra ]    [ Saguàrdia, G ]    [ Sagunt ]    [ Saio ]

Cap religió pot estar per damunt de la llibertat individual i moral de les persones. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saga  (Ger, Baixa Cerdanya Llogaret (1.117 m alt), al nord-est del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats. Pertangué a la família Saga fins al s. XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s. XVIII. L'antiga església parroquial (Santa Eugènia) és romànica, amb un interessant portal esculpit.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saga, Sibil·la de  (Berga, Berguedà, v 1245 – Barcelona, 1320)  Dama noble

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sagairén  (Algemesí, Ribera Alta)  Veure> Seguereny

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagany i Dalmau, Feliu  (Barcelona, 1786 - ? , s. XIX)  Gravador

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginas'Agaró  (Castell i Platja d'Aró, Baix Empordà)  Veure> Agaró, s'

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra, Llorença  (Catalunya, s. XIX)  Actriu. Destacà bastant en teatre català durant el decenni 1865-75.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra i de Baldrich, Josep  (Valls, Alt Camp, 1724 – Barcelona, 1784)  Escriptor i doctor en dret

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de  (Barcelona, 1890 – 1940)  Zoòleg

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria de  (Barcelona, 5/mar/1894 – 27/set/1961)  Escriptor

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra i de Llinàs, Ferran de  (Barcelona, 1802 – 1860)  Carlí

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra i de Siscar, Ferran de  (Barcelona, 1853 – 1939)  Historiador i polític. Va cursar la carrera de dret i es va especialitzar en la sigil·lografia de Catalunya. Va ésser regidor de l'ajuntament de Barcelona (1906-09), i el 1923, com a candidat d'Acció Catalana, va guanyar les eleccions de diputat provincial i de la Mancomunitat de Catalunya. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres (1890) i era membre corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid (1888). Va formar part també de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva obra cabdal va ésser la Sigil·lografia catalana: Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (5 volums, 1916-32). Va fer estudis sobre la guerra dels Segadors, i és autor, entre altres, de les obres Sigil·lografia dels comtes d'Urgell (1908) i Segells del temps de Jaume I (1912).

12 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaSagarra i Devesa, Joan de  (París, França, 1938 - )  Escriptor

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Clara  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Dama. Filla de Ramon. Era muller de Ramon de Perellós. No li donà fills. Per aquesta raó el seu marit, en morir el 1442, hagué de deixar hereu el nebot Francesc de Perellós, dit des d'aleshores de Fenollet.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Francesc  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Francesc  ( ? , s. XIV)  Cavaller

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Gaspar  ( ? , s. XV)  Cavaller

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Guillem  (Catalunya, s. XIV - a 1410)  Cirurgià reial i diplomàtic. En 1392-93 era a París com a actiu informador del rei Joan I, que li escrivia sovint lletres redactades en termes molt afectuosos.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Ramon  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSagarriga i de Pau, Pere de  (Viladamat, Alt Empordà, s. XIV – Barcelona, 1418)  Prelat

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga i de Reard, Joan de  (Barcelona, 1707 – 1768)  Erudit

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagàs  (Alàs i Cerc, Alt Urgell Santuari, damunt un contrafort occidental del Cadí, prop de la Bastida d'Hortons.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Sagàs  (Berguedà Municipi: 44,94 km2, 738 m alt, 161 hab (1999)

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagau i Dalmau, Fèlix  (Barcelona, 1786 - ? , s. XIX)  Medallista

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagi i Barba, Emili  (Barcelona, 1876 - Polop, Marina Baixa, 1949)  Baríton

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagi i Liñan, Emili  (Bolívar, Argentina, 1900 – Barcelona, 1951)  Futbolista

26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaSagi i Vela, Lluís  (Madrid, 1914 - )  Baríton

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sagnari  (Ripollès) Vila de la comarca, que a l'època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887). El 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació. No es conserva el nom; radicava a l'esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Costa, Núria  (Barcelona, 1916 - )  Escriptora

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Nadal, Lluís  (Barcelona, 1830 – 1913)  Advocat i escriptor

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Vidal, Josep Maria  ( ? , ? )  Arquitecte

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Vidal, Manuel  (Barcelona, 1891 - s. XX)  Pintor. Germà de Josep Maria. Estudià a l'Acadèmia Baixas. Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1931. Des d'aleshores sovintejaren les seves exhibicions amb èxit remarcable.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Villavecchia, Enric  (Barcelona, 1858 – 1931)  Arquitecte

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSagnier i Villavecchia, Joaquim  (Barcelona, 1864 – 1939)  Jurista i militar

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Sagra  (Marina Alta)  Municipi: 5,72 km2, 104 m alt, 398 hab (1999)

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagrada Família, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat

36 CATALUNYA - ART

Sagrada Família, temple de la  (Barcelona, 1882 - )  Edifici religiós

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sagramorta  (Alp, Baixa Cerdanya)  Despoblat

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sagrera, Agustí  (València, s. XVI – Barcelona, 1604)  Frare trinitari i místic. Ja gran prengué l'hàbit trinitari a València (1586), on professà el 1587. Fou predicador d'Oriola (1592) i lector de filosofia a València (1601) i el 1603 fou nomenat ministre del convent de Vinganya, de Seròs (Segrià). Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquil·litat de l'ànima i a l'oblit de les criatures, sentits i potències. Un cop mort, el provincial de l'orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts (1603-06), que es guardava al convent de València.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSagrera, Francesc  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Arquitecte, escultor gòtic i prevere. Nét o besnebot de Guillem Sagrera. Autor del sepulcre de Ramon Llull, a l'església de Sant Francesc de Palma de Mallorca (1487), d'un estil elegant i estilitzat. El basament d'aquesta obra és de Joan Vicens. Projectà el portal de l'Almoina de la seu de Palma. Se li atribueix el sepulcre de l'humanista Joan Llobet, a la mateixa seu.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sagrera, Guillem  (Felanitx ?, Mallorca, v 1380 - Nàpols, Itàlia, 1454)  Arquitecte i escultor

103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sagrera, Jaume  (Illes Balears, s XV)  Arquitecte i escultor gòtic. Fill i col·laborador de Guillem Sagrera. Acabà, juntament amb altres arquitectes, la Gran Sala del Castell Nou, a Nàpols (1457). Heretà del seu pare el càrrec de proto-magister del palau de l'Almudaina, a Palma de Mallorca, el qual transferí a Joan Sagrera.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagrera, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagrera, la  (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)  Nom popular del poble de Palau-solità.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagrera, la  (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)  Poble i cap del municipi, situat a la vall de Tenes.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagrera, Miquel  ( ? , s. XV)  Arquitecte

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagrera, Santos  (Girona, 1893 - Barcelona ?, s. XX )  Violoncel·lista. Fou membre del Quintet Català i del Quintet Laietà. Fundà el 1933 el Quartet de Corda de Barcelona que donà gran nombre de concerts.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSagrera i Domènech, Joaquim de  (Terrassa, Vallès Occidental, 1777 – 1825)  Guerriller

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagrera i Pijoan, Jaume  (Catalunya, s. XIX)  Pedagog. Era doctor en filosofia i lletres. Ensenyà a l'Escorial, Figueres i Girona. En aquesta darrera ciutat presidí la Societat d'Atracció de Forasters. És autor de diverses obres de caràcter docent.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagristà, Francesc  (Barcelona, 1777 – Perpinyà, 1850)  Frare mercenari. És autor de diverses obres pietoses, entre elles un novenari de la Mare de Déu de la Mercè, molt divulgat al seu temps.

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sagristia, la  (Prada, Conflent Llogaret, al sud-est de la vila, al límit amb el dels Masos. L'antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia  (Catalunya, 1270 - ? )  Llinatge noble

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Berenguer  Veure> Guàrdia, Berenguer de la.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaguàrdia, Berenguer de  (Catalunya, s. XIII – Barcelona, 1328)  Eclesiàstic. Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada. Era canonge d'Elna i de Barcelona. Fou elegit bisbe de Vic el 1306. Augmentà l'esplendor del culte i inicià el toc de l'àngelus a la catedral. El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890. També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l'Espelt. Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral. Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistar-se amb el rei. Fou enterrat a la catedral de Vic.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Guillem  (Catalunya, s XII)  Vescomte regent de Barcelona. El deixà en aquest lloc el seu oncle Reverter, hereu del vescomtat, quan vingué el 1133 del Marroc per fer valer els seus drets i abans de tornar-hi per continuar ajudant el soldà en la lluita contra els almohades. Guillem fou persona de poc seny i, malgrat els esforços que de lluny feia el seu oncle, fou substituït en les funcions vescomtals per Berenguer Ramon de Castellet.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Guillem  ( ? , s. XIII)  Cavaller

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Marquesa  ( ? , s. XIV)  Dama

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Ponç  Veure> Guàrdia, Ponç de la.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaguàrdia, Ponç de  (Ripollès, v 1140 - Catalunya, v 1190)  Cavaller i trobador. Conegut literàriament com a Ponç de la Guàrdia. El 1177 intervingué en l'expedició a Conca d'Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183. Se n'han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs però d'una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics (entre altres, un destacat comiat a Catalunya).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Ponç de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Senyor de la Guàrdia. Nét de Galceran de Pinós i d'Esclarmunda, senyor del castell de Pinós,. El seu germà Ramon, templer, li cedí el dret de primogenitura. El 1274 es coalitzà amb el vescomte de Cardona contra el rei Jaume I. Els seus interessos patrimonials al Conflent i a la Cerdanya l'impel·liren a fer-se partidari de la causa de Jaume II de Mallorca (1276), el qual el nomenà governador de Mallorca i com a tal afrontà l'invasió d'Alfons II (1285). Es rendí a les forces reials i el monarca catalano-aragonès li perdonà la vida.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Ramon  (Catalunya, s. XIII)  Noble. Era fill de Galceran de Pinós i de la dama Esclaramonda. Usà el nom de Saguàrdia per haver-li confiat el seu pare, probablement, el castell familiar de Guàrdia, al Ripollès. No en seria tanmateix propietari, ja que morí abans que el seu pare, el qual traspassària devers el 1277. No ha deixat gaires dades conegudes. El 1255 es preparava per anar a lluitar a Castella, precisió que significa probablement una col·laboració a les campanyes contra els sarraïns. El 1257 era veguer d'Olot i Camprodon. Fills seus foren Ramon, templer, i Ponç, hereu del castell de Guàrdia.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Ramon  (Catalunya, s. XIII – Rosselló, s. XIV)  Noble i frare del Temple. Fill de Ramon Saguàrdia i germà de Ponç, al qual transmeté els drets de primogenitura. Ocupà el càrrec de comanador del Temple de Masdeu i el de lloctinent del mestre a Catalunya i Aragó. Durant el procés de supressió de l'orde (1308), treballà intensament perquè aixó no s'acomplís i defensà amb les armes el castell de Miravet. Hi fou fet presoner, però aconseguí l'alliberament i passà al Rosselló després de sofrir captiveri.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaguàrdia i de Canet, Guillem de  ( ? , s. XIII – 1324)  Noble

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia i de Rocabertí, Ramon de  (Catalunya, s. XIII - Girona ?, v 1350)  Segon vescomte de Canet  (dit també Ramon IV de Canet). Fill i successor de Guillem de Saguàrdia (Guillem III de Canet). Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué (estiu de 1343), al seu castell de Canet, un setge memorable contra Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d'aquest per a recuperar el regne de Mallorca. Fou retut i exiliat a Girona i perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers. A la seva mort, el seu cosí, l'intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d'Illa, l'heretà en el vescomtat.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia i de Saportella, Ponç de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Senyor de la Guàrdia (de Ripoll). Fill de Ramon de Saguàrdia. Pel seu matrimoni amb Timbor de Canet, esdevingué també senyor de Canet. Formà part de la coalició nobiliària contra Jaume I i dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou mentre aquest acompanyava l'infant Pere a París (1275). A la mort de Jaume I passà a ésser vassall de Jaume II de Mallorca pels béns que heretà també de la seva àvia Esclarmunda de Canet (castell de Llo). S'alià amb el comte d'Urgell i Roger Bernat de Foix contra el bisbe d'Urgell, protegit per Pere el Gran. Era governador de Mallorca quan tingué lloc l'expedició d'Alfons II el Liberal contra l'illa (1285); capitulà i s'anà a Cotlliure, on fou tanmateix ben rebut per Jaume II de Mallorca. El 1321 Sanç I de Mallorca concedí al seu fill Guillem de Saguàrdia i de Canet, el títol de vescomte de Canet.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagué, Arnau de  (Cerdanya, s. XIII - ? , s. XIII)  Noble

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagué, Arnau de  (Cerdanya, s. XIII - ? , s. XIII)  Noble

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagué, Arnau de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagué, Blanca de  (Catalunya, s. XV)  Dama. Entrà en religió. El 1244 era abadessa de Bonrepòs.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSagué, Sibil·la de  (Cerdanya, s. XIII - ? , s. XIII)  Muller de Roger de Comenge

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagué, Sibil·la de  (Cerdanya, s. XIII - ? , s. XIII)  Amistançada de Jaume I

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguer i Olivet, Emili  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà, 1865 - Girona ?, 1939)  Jurista i escriptor

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sagunt  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Antiga ciutat ibèrica

70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Sagunt  (Camp de Morvedre Municipi i capital de la comarca: 132,4 km2, 46 m alt, 56.836 hab (1999), (ant: Morvedre)

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sagunt, barri de  (València, Horta)  Barri de la ciutat

72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sagunt, comtat de  (País Valencià Títol concedit el 1888 a Josep Maria Romeu i Crespo, comandant de cavalleria i coronel de milícies, en record del seu avantpassat, heroi de la guerra del Francès, Josep Romeu i Parras. Continua en la mateixa família.

73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaSagunt, pronunciament de  (Sagunt, Camp de Morvedre, 29/des/1874)  Alçament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que proclamà rei Alfons XII i inicià la Restauració. Com a culminació dels intents per enderrocar el règim provisional de Serrano i restaurar els Borbons, el general Martínez Campos es pronuncià vora Sagunt enfront de les tropes de Dabán. Obtingué l'adhesió d'altres generals que ocupaven llocs importants, fou constituït un ministeri regència, presidit per Cánovas (31/des/1874), que preparà la vinguda del rei i la institucionalització del nou règim.

74 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Saguntum-Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia  (València, 1962 - )  Revista de prehistòria, història antiga i arqueologia.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sahagún i Beltran, Carles  (Onil, Alcoià, 1938 - )  Poeta. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha publicat llibres de poemes com En la noche (1976) i Memorial de la noche (1976).

76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sahun  (Alta Ribagorça Veure> Saünc.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saida, la  (Almacelles, Segrià Veure> Almacelletes.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Saida, la  (Bellcaire d'Urgell, Noguera)  Despoblat.

79 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Inici páginaSaidí  (Baix Cinca Municipi: 92,58 km2, 155 m alt, 1.682 hab (1999)

80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Saidí, canal de  (Baix Cinca)  Canal derivat del d'Aragó i Catalunya, dins de la comarca

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Saïdia, la  (València, Horta)  Monestir de la ciutat

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saifores  (Banyeres del Penedès, Baix Penedès)  Veïnat, al sud-oest del terme.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Saig  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Despoblat

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saió, el  (Santa Margarida de Montbui, Anoia)  Poble

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol, Antoni  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaiol, Baltasar de  (Barcelona, 1656 - Poblet, Conca de Barberà, 1738)  Eclesiàstic i escriptor

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol, Ferrer  (Catalunya, s XIV)  Escriptor i funcionari reial. Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília. Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme. Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Pal·ladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol, Jaume  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Esparter

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saiol Comdal, el  (Moià, Bages)  Masia

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol i de Quarteroni, Felicià  (Barcelona, 1646 – 1713)  Frare

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol i de Quarteroni, Francesc  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Militar. Era capità de la Coronela quan Barcelona capitulà davant el mariscal Vendôme (1697). El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco. Fou lloctinent del batlle general i procurador dels feus reials. Assistí a la Junta de Braços del 1713, on es mostrà partidari de continuar resistint malgrat la primera oposició del seu Braç Militar. El 28/mar/1714 fou nomenat lloctinent del portantveus del governador del Principat, Pere de Torrelles, i formà part del govern provisional català. El 28/jul publicà una crida de mobilització total secundant la crida signada per Rafael Casanova. L'11/set prengué part en les dues reunions de govern celebrades a Can Gorgot i sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació. Li foren confiscats els béns pels borbònics.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaissac, Pere de  Veure> Fenollet, Pere de.

93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Saisset, Albert "Un Tal"  (Perpinyà, 1842 – 1894)  Escriptor. Fou un dels autors més populars al seu temps, caracteritzat pel seu llenguatge col·loquial. Escriví primer poesia en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises. El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Un punyat de catalanades, que fou una revelació; després publicà quinze reculls breus: Cosas i altres (1888), Historis y coumedi (1888) Bestis y gen (1888), L'hourtoulana (1888), Proubem de riure (1889), Bingnas y donas (1889), Fablas y fabliots (1890), Countas de l'altre moun y d'aquest (1890), Jamecs (1890), Oun poc da tout (1891), Passa-Temps (1891), Barrajadís (1892), Plors y rialles (1893), Cansous (1893) i Pins y Pams (1893). El 1894 publicà una Grammaire catalane, interessant per a estudiar la llengua de l'època. Després de la seva mort sortiren encara vuit quaderns més de poesies: Pa la gen fis (1895), A tort y a trabès (1897), Oun moun de coses (1898), Bersous nous (1900), Lligiou (1900), Altre barrajadís, Cosas de Roussillou, Oun biatge a Barcelona. L'impacte que produí és sensible encara avui. El 1965, el seu nét Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty, reeditaren una bona part de la seva obra amb ortografia fabriana, amb el títol de Catalanes del Rosselló.

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Saisset, Frederic  (Perpinyà, 1873 – 1954)  Escriptor

95 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Saitabi  (València, 1940 - )  Anuari

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Saitabi  (Xàtiva, Costera Ciutat ibèrica que correspon a l'actual (Saetabis en època romana), coneguda a través de les monedes que encunyà.

97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt VinalopóSaix  (Alt Vinalopó Municipi: 62,96 km2, 471 m alt, 8.602 hab (1999) (cast: Saj o Sax). Situat en zona de parla castellana, a la serralada Pre-bètica valenciana, entre els contraforts de la serra de les penyes Roges, al nord, la serra de l'Arguenya, a l'est i la serra de Cabrera a l'oest, a la vall del Vinalopó, que travessa el terme de nord a sud, entre Elda i Villena, el terme s'estén a banda i banda del riu i és accidentat per diverses serres que no superen els 900 m. La major part del territori conreat és de secà: vinya, oliveres i cereals; al regadiu (350 ha), s'hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi és important la indústria, sobretot la del calçat i d'altres derivats de la pell. La població té actualment un signe demogràfic ascendent. La vila és a la dreta del Vinalopó, al peu de l'antic castell de Saix, actualment restaurat; església parroquial de Santa Maria (s. XVI), renaixentista, amb elements gòtics. El municipi comprèn la colònia de Santa Eulàlia.

98 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaSajonia de Conflent, la  (Serdinyà, Conflent)  Antiga demarcació reial que comprenia els llocs de Serdinyà, que n'era el centre, i els de Flaçà, Marinyans, Joncet i la Guàrdia.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sal, cabeç de la  (el Pinós de Monòver, Valls del Vinalopó)  Dom diapíric (893 m alt)

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sal, cap sa  (Begur, Baix Empordà)  Promontori de la Costa Brava, situat al sector més accidentat d'aquesta costa, entre les cales de sa Tuna i sa Riera. És un entrant del massís de Begur, i és cobert de pins.

100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sal, torre de la  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta Antiga torre de defensa, a la costa, al sector meridional del terme, prop de la qual s'ha format el barri de la Torre de la Sal.

Anar a:    Sag ]    [ Sagarriga, G ]    [ Sagra ]    [ Saguàrdia, G ]    [ Sagunt ]    [ Saio ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans