|
|
|
Anar a: [ Ti ] [ Tim ] [ Timor, G ] [ Tin ] [ Tir ] [ To ] Els llibres només poden tenir dues olors: l'olor de nou, que és bona, i l'olor de vell, que encara és millor. (Ray Bradbury) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tià, can (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Masia, sota el coll de Fontpobra, prop del cràter de l'antic volcà de can Tià. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tiberio, Il (Barcelona, 15/nov/1896 - 15/abr/1899) Revista manuscrita que consta d'una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta vuit números realitzats quinzenalment. Fou el portaveu del grup antisimbolista d'El Rovell de l'Ou i hi col·laboraren -per a informar llur company Pere Ysern, que estudiava a Roma- diversos artistes. L'ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner. Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins al 1974. 5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tibi, pantà de (Tibi, Alcoià) Pantà (1594) del riu Verd, situat a l'extrem sud-oriental del terme, a la foia de Castalla, entre les serres del Maigmó i de la Penya-roja, fou construït entre el 1579 i el 1594 per tal de regular les aigües destinades als regatges (és el més antic d'Europa). La presa té 33 m d'ample i 41 m d'alt, i la capacitat és de 3,5 milions de m3. Serveix per al regadiu de l'horta d'Alacant. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA
8 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tiburón, El (Barcelona, 1863 – 1874) Almànac humorístic en català. Editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró, hi col·laboraren els redactors d'"Un Tros de Paper" (R. Robert, C. Roure, E. Vidal i Valenciano) entre molts altres (Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc.). Gaudí d'una gran popularitat (se'n tiraven, el 1868, més de 300.000 exemplars). 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ticolet, refugi de (Salardú, Vall d'Aran) Refugi de l'antic mun. de Tredòs, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda. 10 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Tiempo, El (Alacant, 1/des/1916 – 1925) Diari del matí. De temàtica especialment política, n'era gerent Manuel Pérez Mirete, i en foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio. Tenia impremta pròpia. 11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tiempos Nuevos (Barcelona, 5/mai/1934 – nov/1938) Revista doctrinal anarquista. Subtitulada revista de sociologia, art i economia, fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán. Inicialment fou de periodicitat quinzenal, fins a gen/-abr/1935, en què substituí com a setmanari "Tierra y Libertad", suspesa governativament. A partir del mai/1935 fou mensual. Hi col·laboraren importants teòrics anarquistes i intel·lectuals, així com diversos il·lustradors. Assolí una elevada difusió (17.000 exemplars el 1936). Santillán s'esforçà a definir un anarquisme constructiu, que tingués en compte les realitat econòmiques a l'hora d'elaborar un programa per a la societat del futur. Diversos articles seus foren recollits al llibre El organismo económico de la revolución (1936). 12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tiestos, Valeri (Aragó, s XIX – Barcelona, 1924) Forjador. Treballà decorativament el ferro sota la direcció d'Antoni M. Gallissà per a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888; fou professor interí de metal·listeria i ceràmica a Llotja. Pare de Francesc Tiestos i Vidal. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tiestos i Vidal, Francesc (Barcelona, 1877 - s XX) Serraller, forjador i metal·lista. Fill de Valeri Tiestos. És autor de reixes molt notables. En presentà projectes molt lloats a la II Exposició d'Indústries Artístiques de Barcelona (1898). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tigre de Catalunya, el Nom popular del general Juan Zapatero y Navas. 16 CATALUNYA - POLÍTICA Tigres de Catalunya, Els (Barcelona, 1808 – s XIX) Societat secreta. Fundada per combatre l'ocupació napoleònica, durant la Guerra del Francès. Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l'invasor i a seguir l'exemple de Girona. No se sap quan desaparegué. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Tillar, el (Vimbodí, Conca de Barberà) Antiga granja de Poblet. El lloc és esmentat des de la fi del segle XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb els seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei. Fou un centre d'explotació forestal. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Timón (Barcelona, jul/1938 – des/1938) Revista mensual anarquista. Subtitulada síntesi de orientación político-social. Fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán, volgué completar la tasca de "Tiempos Nuevos" i en especial s'abocà a la discussió entorn de la revisió de l'anarquisme provocada per la guerra civil. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Timonal, el (Vallfogona de Balaguer, Noguera) Antic terme, esmentat el s. XIV, proper al poble. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Timoneda (Lladurs, Solsonès) Poble (924 m alt), al cim d'un serrat, que domina la ribera de Canalda, al nord, i la vall del torrent de Rialb, al sud. El lloc és esmentat ja el 839. L'església parroquial (Santa Eulàlia) fou donada el 1131 pel bisbe d'Urgell a l'església de Solsona; hi té agregada la de Terrassola. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Timoneda, Joan (València, 1518/20 – 1583) Escriptor i editor. Va recollir narracions molt breus de caràcter popular en Sobremesa y alivio de caminantes (1563) i El Patrañuelo (1567). En teatre tradueix Plaute en prosa i el fa assequible al públic popular. En la Tragicomedia llamada Filomena, que adapta o refon, desplega tota l'acció davant l'espectador amb variacions de localització i així s'aparta dels cànons clàssics i s'anticipa a Lope de Vega. Quasi tota la seva obra pertany a la literatura castellana, ja que Timoneda, fill d'un assaonador d'Alcanyís, considerava que la seva llengua natural era la valenciana, però escrivia en castellà, segurament per raons comercials; usà el valencià només en alguna narració dels llibres esmentats i en dos actes sacramentals titulats El castell d'Emmaús i L'Església militant, que juntament amb quatre d'escrits en castellà formen els dos volums titulats Ternarios sacramentales. El castell d'Emmaús s'inspira en el Paso de las Aceitunas de Lope de Rueda, en l'Evangeli segons sant Lluc i ben probablement en algun tractat de teologia; en L'Església militant hi intervenen Felip II i el papa Gregori XIII; l'Església s'hi conhorta de les persecucions que sofreix en diversos països amb la fidelitat de València; hi és al·ludit falaguerament sant Joan de Ribera, que volia per a València un teatre religiós teològicament combatiu, i no tradicional i sentimental com era el dels misteris. Dúctil i acomodatici, va acceptar l'encàrrec que li havia fet Ribera i, castellanitzant primerenc, va temptejar la introducció de l'idioma del país per tal d'aprofitar la tradició dels misteris. El castell d'Emmaús és bilingüe; alguns personatges hi parlen en castellà. Els dos actes sacramentals són les úniques peces pertanyents a la literatura catalana. Obres de la Contrareforma no s'adeian amb l'esperit del país, que no va trigar a reprendre la tradició, més aviat folklòrica, dels misteris, la qual ha arribat als nostres dies. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - HISTÒRIA Timor (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Antic poble de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells, a llevant del poble, centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l'antiga església parroquial de Sant Jaume, bastits al cim d'un tossal que domina, per la dreta, el riu d'Ondara. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor (Timor, Segarra, s XII - Catalunya, s XIV) Llinatge, enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest. Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt. El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I), en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló. Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Andreu de (Catalunya, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1315) XXXI abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1312, succeïnt al difunt Pere d'Alferic. El mateix any el cenobi tenia 88 monjos i 85 conversos. Alguns d'ells, dirigits per un fra Bernat, prengueren possessió del nou priorat de Santa Maria de Natzaret, establert a Barcelona per una donació rebuda l'any anterior. A la seva mort fou succeït per Ponç de Copons. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Arnau (I) de (Catalunya, s XII – 1236) Fill de Guillem (II) de Timor i d'Ermessenda de Montlleó, i germà de Dalmau. Comprà el castell de Queralt a Berenguer de Queralt (1213), amb totes les seves possessions, les quals heretà el seu fill gran Pere (II) de Queralt, iniciador d’un altre llinatge de Queralt. Arnau formà part del bàndol dels Cardona i féu una concòrdia amb els dels Montcada (1226); també participà en bandositats del Rosselló. Altres fills seus foren Ramon (II), Galceran, Jaume i Arnau de Timor. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Berenguer (I) de (Catalunya, s XIII – 1257) Senyor de Timor, Montlleó i Sant Antolí. Era fill segon de Pere (II) de Queralt. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Berenguer de (Catalunya, s XIV – 1365) Senyor de les Piles, feu que rebé de Ramon de Timor. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Bernat de (Catalunya, s XIII) Potser fill de Guillem (III) de Timor. Tenia les Piles en feu reial. Després passà a un Ramon de Timor. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Dalmau de (Catalunya, s XIII) Fill de Guillem (II) de Timor i d'Ermessenda de Montlleó, i germà d'Arnau (I). Tenia Valldossera i comprà les Piles a Guillem de Puigverd (1234). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Dalmau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Com Arnau, fou figura destacada de la facció dels Cardona. Als pactes de 1226 amb els Montcada es féu representar per Berenguer de Portella, que signà els acords com a procurador seu. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Dalmau de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya a l'expedició per sotmetre l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Galceran de (Catalunya, s XIII) Fill d'Arnau (I) de Timor i germà de Pere (II) de Queralt i de Ramon (II), de Jaume i d'Arnau de Timor. Tingué Rocafort i Olivella. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Guillem (Montblanc, Conca de Barberà, s XIV) Escultor gòtic de l'escola de Lleida. El 1345, per encàrrec de Ramon Punyera, féu una imatge de Sant Andreu, de pedra, per a l'església de la Selva del Camp, on es conserva, bé que fou molt malmesa el 1936. Hom ha relacionat l'estil d'aquesta obra amb el del bell retaule dedicat a Sant Bernabé i Sant Bernat de l'església de Santa Maria de Montblanc. En els documents és citat també com a pintor, bé que no se'n coneix cap obra pictòrica. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Guillem (I) de (Catalunya, s XII) Fill de Ramon (I) de Timor, del qual rebé les senyoris de Figueroleta i Timor. Fou germà de Ramon. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Guillem (II) de (Catalunya, s XII – 1204) Senyor de Montargull (1181), que obtingué els drets de Bernat d'Anglesola. Donà al monestir de Poblet unes terres a l'Espluga de Francolí (1178). Tingué el castell de l'Albi. empenyora Figuerola (1197) a l'orde del Temple. Adquirí de Poblet unes vinyes que també foren de Pere de Queralt (1198). Empenyora, a més, a Poblet uns drets sobre els molins de l'Espluga (1204); en morir ell, la seva família ho transformà en donació per a sufragis. Casat amb Ermessenda de Montlleó, foren llurs fills: Arnau (I) i Dalmau de Timor. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Jaume de (Catalunya, s XIII) Fill d'Arnau (I) de Timor, i germà de Pere (II) de Queralt i de Ramon (II), de Galceran i d'Arnau de Timor. Fou preceptor templer de Gardeny i lloctinent a Catalunya i Aragó. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Ponç de (Catalunya, s XIII) Probable fill natural de Ramon (II) de Timor. El seu pare encomanà al seu germà Pere II de Queralt, que el fes cavaller. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Ramon (I) de (Catalunya, s XII – 1147) Fill d'Alarig, el qual li cedí, en alou, els llocs de Figueroleta i Guialmons, i en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló. A la seva mort dividí les possessions entre els seus fills Guillem (I) i Ramon de Timor. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Ramon (II) de (Catalunya, s XIII – 1254) Segon fill d'Arnau (I) de Timor i germà de Pere (II) de Queralt i de Galceran, Jaume i Arnau de Timor. Fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó. No tingué descendència legítima, i deixà Timor al seu cosí Guillem (III) de Timor i la resta dels seus béns al seu germà Pere (II) de Queralt, al qual li encomanà que fes entrar en religió un fill seu natural, Galceran de Timor, o bé li donés Rauric, i que fes cavaller Ponç de Timor, potser un altre fill. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Ramon de (Catalunya, s XII) Fill de Ramon (I) de Timor, del qual rebé les senyories de Pontils i Guialmons. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Assistí a les Corts Catalanes de 1251. Hi prestà homenatge a l'infant Pere, futur Pere II, com a primogènit de Catalunya, després de la partició d'heretatge feta per Jaume I. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Timor, Ramon de (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV) Cavaller. El 1347 passà a Sardenya amb el contingent de reforç que manava Hug de Cervelló i que fou delmat, poc després de l'arribada a l'illa, per la malaurada acció dels Aidu di Turdu. 50 CATALUNYA - ART Tinell, el (Barcelona, Barcelonès) Sala principal del Palau Reial Major, dita també Cambra de Parament. Fou començat el 1359 per l'arquitecte Guillem Carbonell, per encàrrec de Pere el Cerimoniós; l'any 1368 fou pavimentat i es considerà definitivament acabat el 1370. És una gran sala rectangular de 17 m per 33,50 m. L'embigat del sostre reposa sobre sis arcs de mig punt, amb capitells i pilars adossats, i a la part més pròxima als murs laterals són travats entre ells per voltes de canó secundàries, també de pedra. No hi ha restes de la decoració pictòrica del sostre, que segons les cròniques era molt sumptuosa. L'ala meridional del saló del palau és la de l'antiga façana romànica que dóna a la plaça del Rei. Posteriorment sofrí nombroses reformes. Descoberta el 1937, forma part del Museu d'Història de la Ciutat. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tinença d'Alcalatén, la (País Valencià) Veure> Alcalatén, l'. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tinença de Benifassà, la (Baix Maestrat) Subcomarca, al nord-oest de la comarca esmentada i n'és la zona més muntanyosa. És formada per la conca alta del riu de la Sénia; l'envolten una sèrie d'escarpades muntanyes calcàries poblades de pins, que sobrepassen els 1.300 m d'altitud, i que constitueixen una transició al sistema Ibèric (tossals del Rei, Cantaperdius i d'En Canader) de la serralada Prelitoral catalana. Coincideix amb l'antiga jurisdicció del monestir homònim. La població és molt escassa i amb tendència a l'emigració. Els únics recursos naturals són l'agricultura (conreus de cereals) i la ramaderia. El centre més important és la Pobla de Benifassà. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tintoré i Niuvell, Joan (Catalunya, s XIX) Musicòleg. És autor del treball Música teórica y práctica. Fou crític musical i també compongué algunes partitures. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Tintorer, can (Gavà, Baix Llobregat) Mines d'època neolítica, les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica. El jaciment fou descobert al principi dels anys 1970, però no fou fins el 1978 que s’iniciaren les excavacions sistemàtiques, a càrrec de l’equip d’arqueologia del Museu de Gavà. El jaciment de Gavà és un dels complexos miners neolítics més destacats de tot Europa i la més antiga explotació en galeria del continent, l’objecte principal de la qual era la variscita, mineral utilitzat per a la fabricació de grans de collaret i que era comercialitzat en un àmbit geogràfic considerable, que abasta com a mínim el territori de l’actual Catalunya. Entre els objectes que s’hi han trobat cal destacar l’instrumental de mineria i, molt especialment, l’anomenada Venus de Gavà, una figureta antropomorfa femenina de 16 cm d’alçada, feta de ceràmica, que segurament cal relacionar amb creences i ritus vinculats amb la fertilitat. L'any 2007 s'inaugurà el centre museístic que l'inclou, el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tintorer i Oliveras, Rafael (Barcelona, 1858 – 1919) Poeta. Col·laborà, entre altres publicacions, a "La Bandera Catalana", "Lo Gai Saber", "La Renaixença" i "La Ilustració Catalana". Conreà una poesia de caràcter èpic i llegendari: La batalla del Bruc (1876), Glòria a Montserrat! (1873). 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tintorer i Vilaseca, Emili (Madrid, 1870 – Barcelona, 1945) Escriptor i crític teatral. Llicenciat en dret a Barcelona (1892). Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O. Martí, Cyrano de Bergera, d'E. Rostand, que tingué un gran èxit. Fou un dels fundadors de la revista "Joventut", on féu sempre les crítiques teatrals; després (1907) passà a "Las Noticias", on, amb el pseudònim Max, publicà la secció Paradojas. És autor de l'obra La moral en el teatre (1905) i dels drames El geni (1904, en col·laboració amb F. Pujulà), continuat per El boig (1907), Mal de verge (1906) i Dintre la gàbia (1906). 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tints, els (Alcoi, Alcoià) Barri de la ciutat, a 0,5 km del centre urbà. 60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tió, cala en (Andratx, Mallorca Occidental) Cala de la costa, oberta entre la punta Galinda i el cap des Falcons, al sud de Sant Elm. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tió, Jaume (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1662) Frare dominicà i teòleg. El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia. Completà la formació i féu teologia al col·legi de Sant Miquel de Solsona, d'on fou professor el 1628. El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645. Tingué altres càrrecs dins l'orde, com secretari de visita, prior de Vic (1644) i de Barcelona (1649). És autor d'un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d'Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Tio Nelo, El (València, 15/feb/1862 – mai/1870) Setmanari satíric en català. Publicat en dues èpoques, en la primera (fins al 22/nov/1862) n'era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep M. Ayoldi, en la segona (des del 5/mar/1870) l'imprimia Joan Guix. Publicà part de les Notas al canto del Turia, amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra. Mantingué una crítica constant contra "El Saltamartí". 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tirant (es Mercadal, Menorca) Lloc o possessió, subdividit actualment en Tirant Vell i Tirant Nou, notable casal, uns 7 km al nord de la vila, i prop de Fornells, que dóna nom a la cala, platja i arenal de Tirant, que s’obre a la costa septentrional de l’illa, al fons del golf limitat pels caps de Fornells i de sa Cavalleria, i on desemboca el torrent des Mercadal, que rep en aquest darrer tram els noms de Lloriac i de riu de Tirant. Hi ha urbanització i hom explota industrialment la sorra de l’arenal. 65 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Tirant lo Blanc (País Valencià, s XV) Novel·la escrita per Joanot Martorell i, en el seu estat conservat, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba, que fou impresa per primera vegada a València l’any 1490, per Nicolau Spindeler, en tiratge de 715 exemplars. Fou reimpresa a Barcelona, el 1497, per Diego de Gumiel, i del 1873 ençà se n'han fet cinc edicions del text original. Joanot Martorell, segurament durant la seva estada a Anglaterra (1438-39), degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novel·la cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc, els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant. Hom pot acceptar que al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novel·la, que segurament encara es trobava en estat incomplet o pendent de revisió quan l’escriptor morí el 1468. L’original passà a mans del seu amic Martí Joan de Galba, el qual curà de preparar-lo per tal d’ésser imprès i, cap a la segona part de la novel·la, féu més aprofundida la seva revisió i segurament hi afegí algun episodi propi. Però Galba també morí cinc mesos abans que fos acabada la impressió de la novel·la, que ateny 487 capítols. El Tirant és la fingida biografia d’un cavaller bretó que, molt jove, es fa conèixer en festes cortesanes i combats a Anglaterra, esdevé cap de forces armades que socorren l’illa de Rodes i l’imperi grec, el qual defensa contra la invasió dels turcs i, després d’una llarga campanya al nord d’Àfrica, torna a Constantinoble i mor. Les aventures cavalleresques i militars són acompanyades de la narració dels amors de Tirant i Carmesina, filla de l’emperador grec, la qual morirà també en saber el traspàs del seu enamorat. L’extensa narració ofereix, d’una banda, tot un seguit de descripcions de procediments i recursos militars, ginys de guerra i moviments de tropes que fan comprendre la gran perícia de Tirant com a estrateg, tant en combats de terra com de mar. En això l’obra esdevé un preciós document de l’època, amb unes característiques i intencions molt diverses del tan divulgat llibre d’aventures d’origen bretó on apareix l’element meravellós i hom dóna una inversemblant fisonomia a l’heroi. D’altra banda, els amors de Tirant i Carmesina, emmarcats en la vida cortesana de Constantinoble, són narrats amb una profunda visió sentimental i psicològica i amb detalls alhora cortesans i sensuals. Una prosa molt variada, adés solemne, retòrica i pomposa, adés familiar, viva i matisada amb un diàleg molt expressiu, reflex d’una realitat que l’autor vivia en la seva exuberant València de mitjan s XV, atorguen al Tirant una real grandesa com a creació literària. Els personatges, que no manquen de models vius, presos de la realitat contemporània, són dibuixats amb encert, fermesa i gran poder individualitzador, des dels que es podrien anomenar herois de la narració fins als secundaris i fins i tot marginals. Tant pel seu contingut com per la seva forma expressiva el Tirant lo Blanc és una de les grans novel·les europees -ja ho afirmà Cervantes- i té la primacia entre la novel·lística catalana. El 1511 es publicà a Valladolid una interessant traducció castellana, el 1538 n'aparegué a Venècia la versió italiana de Lelio di Manfredi, el 1737, amb peus d’impremta falsos per tal de desorientar la censura, la versió francesa atribuïda a C.-Ph. de Tubières, comte de Cailus i el 1984 aparegué a Londres la versió anglesa a càrrec de David H. Rosenthal. 66 PAÏSOS CATALANS - CULTURA
67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tirapits, coll de (Queralbs, Ripollès) Pas (2.770 m alt) de la serra de Vaca, entre les comes de Vaca i de Fresers, sota el pic de la Vaca i del límit amb el Conflent. 68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tis, el (Onda, Plana Baixa) Caseria, al nord-oest de la ciutat. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tísner Pseudònim de l'escriptor Avel·lí Artís i Gener. 73 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA - MUNICIPI
76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA - MUNICIPI
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tivissa, Melcior de (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1848 - Arenys de Mar, Maresme, 1920) Religiós caputxí. El 1869 marxà cap a Guatemala on entrà a l'orde. Expulsats els caputxins de Guatemala, passà a l'Equador, on s'ordenà el 1875. Durant cinc anys hi fou comissari general. El 1895 tornà a Catalunya, elegit provincial dels caputxins de Catalunya i Aragó. El 1900 passà a ser mestre de novicis al convent d'Arenys de Mar. Publicà Compendio de elocuencia sagrada (1890, reeditat el 1917) i Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887). 79 CATALUNYA - HISTÒRIA
80 CATALUNYA - POLÍTICA Tívoli, Programa del (Barcelona, 14/abr/1907) Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals del 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al Teatre Tívoli. Enmig de retòriques invocacions a la regeneració del sistema polític i de totes les estructures de l'estat, el programa contenia només una demanda concreta: la derogació de la llei de jurisdiccions; la resta era un conjunt d'imprecises reivindicacions d'autonomia municipal i regional en matèries d'ensenyament, beneficència i obres públiques, però sense precisar-ne l'abast ni el contingut. Aquesta ambigüitat programàtica era obligada conseqüència de l'interclassicisme i de l'heterogeneïtat ideològica del moviment solidari, però permeté d'assolir l'esclatant triomf electoral del 21/abr. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tixedor, Francesc Xavier Valeri de (Prada, Conflent, 1744 - 1818) Jurista. Fill de Francesc Xavier de Tixedor i del Solà, al qual succeí en els càrrecs oficials. Assistí als estats generals del 1789. 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tixedor i del Solà, Francesc Xavier de (Prada, Conflent, 1715 – 1778) Jurista. Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir. El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante, obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars. També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae... institutiones (1759). Fou pare de Francesc Xavier Valeri de Tixedor. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tobella i Castelltort, Ramon (Igualada, Anoia, 1868 – Barcelona, 1937) Mestre impressor. Regent de la casa Ronsard i Companyia (1888), el 1915 comprà a A. Rovira i Virgili la Societat Catalana d'Edicions. Soci fundador d'Amics dels Museus de Catalunya des del 1937 i medalla d'or a l'Exposició d'Arts Gràfiques de Leipzig (1914), entre altres premis internacionals, els seus treballs de bibliografia artística s'adapten a la transició del modernisme al noucentisme. Fou professor de tipografia de l'Institut Català de les Arts del Llibre. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tobella i d'Argila, Francesc Xavier (Sant Pol de Mar, Maresme, v 1840 – Barcelona, 1910) Agrònom i publicista. Estudià a la Universitat de Barcelona. Vinculat a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, durant gairebé trenta anys es dedicà a una tasca de conferenciant, parlant sobre temes de divulgació per tot Catalunya. Fundà la revista "L'Art del Pagès" (1877) (que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918), i el conegut "Calendari del Pagès". Fou director de la Granja Experimental Agrícola de Barcelona, i director de Parcs, Jardins i Arbrat de l'Ajuntament barceloní. El 1890 fundà la Guardiola, primera societat de prèstec rural que es creava a Catalunya. Fou un dels membres més actius de La Jove Catalunya i cooperà a la fundació de la revista "La Renaixensa" (1871). 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tobella i Guixà, Antoni Maria (Piera, Anoia, 1892 - Montserrat, Bages, 1969) Historiador. Monjo de Montserrat, s'especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense. És conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, iniciada a la fi de de la dècada de 1920. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tobella i Trullàs, Enric (Catalunya, s XIX – s XX) Impressor. Fill i continuador de la feina de Ramon Tobella i Castelltort. Pare de Jordi Tobella. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tocco, Benet de (Nàpols, Itàlia, v 1510 - Montserrat, Bages, 31/gen/1585) Abat benedictí i bisbe. Fou successivament abat de Montserrat i bisbe de Vic i de Girona. El 1583 passà a governar la seu de Lleida, com a successor de Carles Domènech i fou succeït per Gaspar Joan de la Figuera. Fou enterrat a Montserrat.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Tiana
Tibi
Tírig
Tírvia
Titagües
Tiurana
Tivenys
Tivissa