A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Ti ]    [ Tim ]    [ Timor, G ]    [ Tin ]    [ Tir ]    [ To ]

Els llibres només poden tenir dues olors: l'olor de nou, que és bona, i l'olor de vell, que encara és millor. (Ray Bradbury)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tià, can  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa Masia, sota el coll de Fontpobra, prop del cràter de l'antic volcà de can Tià.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Tiana  (Maresme Municipi: 7,90 km2, 136 m alt, 5.565 hab (1999)

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tibbon, Samuel ben  (Girona, s. XIII)  Escriptor hebreu

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tiberio, Il  (Barcelona, 15/nov/1896 - 15/abr/1899)  Revista manuscrita que consta d'una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta vuit números realitzats quinzenalment. Fou el portaveu del grup antisimbolista d'El Rovell de l'Ou i hi col·laboraren -per a informar llur company Pere Ysern, que estudiava a Roma- diversos artistes. L'ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner. Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins al 1974.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaTibi  (Alcoià Municipi: 70,4 km2, 533 m alt, 1.176 hab (1999)

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tibi, pantà de (Tibi, Alcoià)  Pantà (1594) del riu Verd o de Castalla

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tibidabo, el  (Barcelona, Barcelonès Cim (512 m alt) culminant de la serra de Collserola. Urbanitzat en part des de començament del s XIX, alberga diverses instal·lacions com ara un parc d'atraccions, el temple del Sagrat Cor, l'Observatori Fabra, etc. El 1992 s'hi construí (l'arquitecte fou N. Foster) la torre de Collserola de 268 m d'alçària. Està comunicada amb la ciutat per un funicular i un tramvia.

8 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tiburón, El  (Barcelona, 1863 – 1874)  Almànac humorístic en català

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ticolet, refugi de  (Salardú, Vall d'Aran Refugi de l'antic mun. de Tredòs, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.

10 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Tiempo, El  (Alacant, 1/des/1916 – 1925)  Diari del matí. De temàtica especialment política, n'era gerent Manuel Pérez Mirete, i en foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio. Tenia impremta pròpia.

11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tiempos Nuevos  (Barcelona, 5/mai/1934 – nov/1938)  Revista doctrinal anarquista. Subtitulada revista de sociologia, art i economia, fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán. Inicialment fou de periodicitat quinzenal, fins a gen/-abr/1935, en què substituí com a setmanari "Tierra y Libertad", suspesa governativament. A partir del mai/1935 fou mensual. Hi col·laboraren importants teòrics anarquistes i intel·lectuals, així com diversos il·lustradors. Assolí una elevada difusió (17.000 exemplars el 1936). Santillán s'esforçà a definir un anarquisme constructiu, que tingués en compte les realitat econòmiques a l'hora d'elaborar un programa per a la societat del futur. Diversos articles seus foren recollits al llibre El organismo económico de la revolución (1936).

12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaTierra y Libertad  (Gràcia, Barcelona, 2/jun/1888 - 1939)  Publicació anarquista. Dirigida per Federico Urales, que la féu reaparèixer més tard a Madrid (gen/1902-1905). Es va tornar a editar el 1906 a Barcelona, amb diverses interrupcions. Òrgan de la FAI en la seva última etapa, va atacar les postures merament sindicalistes dins de la CNT.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tiestos, Valeri ( ? , s. XIX – Barcelona, 1924)  Forjador

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tiestos i Vidal, Francesc  (Barcelona, 1877 - s. XX)  Serraller, forjador i metal·lista. És autor de reixes molt notables. En presentà projectes molt lloats a la II Exposició d'Indústries Artístiques de Barcelona (1898).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tigre de Catalunya, el  Nom popular del general Juan Zapatero y Navas.

16 CATALUNYA - POLÍTICA

Tigres de Catalunya, Els  (Barcelona, 1808 – s. XIX)  Societat secreta. Fundada per combatre l'ocupació napoleònica, durant la Guerra del Francès. Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l'invasor i a seguir l'exemple de Girona. No se sap quan desaparegué.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tillar, el  (Vimbodí, Conca de Barberà Antiga granja de Poblet. El lloc és esmentat des de la fi del segle XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb els seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei. Fou un centre d'explotació forestal.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTimbor de Prades  (Catalunya, s XIV - s XV)  Filla tercera de Pere de Prades i de Joana de Cabrera. El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan. Com la seva mare i les seves germanes -una d'elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí l'Humà, Timbor es recollí al convent de Valldonzella. En sortí el 1403, per contraure un matrimoni convingut pel rei. Hom ignora tanmateix qui fou el seu marit.

19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Timón  (Barcelona, jul/1938 – des/1938)  Revista mensual anarquista. Subtitulada síntesi de orientación político-social. Fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán, volgué completar la tasca de "Tiempos Nuevos" i en especial s'abocà a la discussió entorn de la revisió de l'anarquisme provocada per la guerra civil.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Timonal, el  (Vallfogona de Balaguer, Noguera)  Antic terme, esmentat el s. XIV, proper al poble.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Timoneda  (Lladurs, Solsonès)  Poble (924 m alt)

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Timoneda, Joan  (València, 1518/20 – 1583)  Escriptor i editor

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Timoner i Obrador, Guillem  (Felanitx, Mallorca, 1926 - )  Ciclista

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Timor  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Antic poble de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor  (Timor, Sant Pere dels Arquells, Segarra, ? - ? )  Llinatge

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTimor, Andreu de  ( ? , ? )  XXXI abat perpetu de Poblet

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Arnau (I) de  (Catalunya, s. XII – 1236)  Comprà el castell de Queralt

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Arnau de  (Catalunya, s. XIII)  Comanador d'Alguaire

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Berenguer (I) de  (Catalunya, s. XIII – 1257)  Senyor de Timor, Montlleó i Sant Antolí

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Berenguer de  (Catalunya, s. XIV – 1365)  Senyor de les Piles

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Bernat de  (Catalunya, s. XIII)  Senyor de les Piles

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Dalmau de  (Catalunya, s. XIII)  Comprà les Piles

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Dalmau de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Com Arnau, fou figura destacada de la facció dels Cardona. Als pactes de 1226 amb els Montcada es féu representar per Berenguer de Portella, que signà els acords com a procurador seu.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Dalmau de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTimor, Galceran de  ( ? , 1254 - Roma, Itàlia, 1289)  Diplomàtic

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Galceran de  (Catalunya, s. XIII)  Senyor de Rocafort i Olivella

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Galceran de  (Catalunya, s. XIII)  Diplomàtic

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Guillem  (Montblanc, Conca de Barberà, s. XIV)  Escultor gòtic

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Guillem (I) de  (Catalunya, s. XII)  Senyor de Figuerola i Timor

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Guillem (II) de  (Catalunya, s. XII – 1204)  Senyor de Montargull (1181)

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Guillem (III) de  (Catalunya, s. XIII)  Senyor de les Piles (1254)

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Jaume de  (Catalunya, s. XIII)  Preceptor templer de Gardeny

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ponç de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon (I) de  (Catalunya, s. XII – 1147)  Senyor de Figuerola i Guialmons

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTimor, Ramon (II) de  (Catalunya, s. XIII – 1254)  Senyor de Timor

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Fill de Ramon (I) de Timor, del qual rebé les senyories de Pontils i Guialmons.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon de  (Catalunya, s. XIII – 1330)  Senyor de les Piles

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Assistí a les Corts Catalanes de 1251. Hi prestà homenatge a l'infant Pere, futur Pere II, com a primogènit de Catalunya, després de la partició d'heretatge feta per Jaume I.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon de  (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV)  Cavaller. El 1347 passà a Sardenya amb el contingent de reforç que manava Hug de Cervelló i que fou delmat, poc després de l'arribada a l'illa, per la malaurada acció dels Aidu di Turdu.

50 CATALUNYA - ART

Tinell, el  (Barcelona Sala principal del Palau Reial Major, dita també Cambra de Parament, obra de Guillem Carbonell. Descoberta el 1937, forma part del Museu d'Història de la Ciutat.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tinença d'Alcalatén, la  (País Valencià Veure> Alcalatén, l'.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tinença de Benifassà, la  (Baix Maestrat Subcomarca, al nord-oest de la comarca esmentada i n'és la zona més muntanyosa. És formada per la conca alta del riu de la Sénia; l'envolten una sèrie d'escarpades muntanyes calcàries poblades de pins, que sobrepassen els 1.300 m d'altitud, i que constitueixen una transició al sistema Ibèric (tossals del Rei, Cantaperdius i d'En Canader) de la serralada Prelitoral catalana. Coincideix amb l'antiga jurisdicció del monestir homònim. La població és molt escassa i amb tendència a l'emigració. Els únics recursos naturals són l'agricultura (conreus de cereals) i la ramaderia. El centre més important és la Pobla de Benifassà.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTintoré i Mercader, Lluís  (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, Argentina, 1947)  Escriptor. Era enginyer industrial, especialitzat en el ram tèxtil. Assidu llorejat als jocs florals, publicà versos de caire costumista, històric, faules, etc, en les obres Primerenques (1900), La masia trista (1910), Flors d'ametller (1912), De les golfes i Rurals.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tintoré i Niuvell, Joan  (Catalunya, s XIX)  Musicòleg. És autor del treball Música teórica y práctica. Fou crític musical i també compongué algunes partitures.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tintorer, can  (Gavà, Baix Llobregat)  Mines d'època neolítica

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tintorer i Oliveras, Rafael  (Barcelona, 1858 – 1919)  Poeta. Col·laborà, entre altres publicacions, a "La Bandera Catalana", "Lo Gai Saber", "La Renaixença" i "La Ilustració Catalana". Conreà una poesia de caràcter èpic i llegendari: La batalla del Bruc (1876), Glòria a Montserrat! (1873).

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tintorer i Sagarra, Pere  (Palma de Mallorca, 1814 – Barcelona, 1891)  Músic

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tintorer i Vilaseca, Emili  (Madrid, 1870 – Barcelona, 1945)  Escriptor i crític teatral

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tints, els  (Alcoi, Alcoià)  Barri de la ciutat, a 0,5 km del centre urbà.

60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTió, cala en  (Andratx, Mallorca Occidental Cala de la costa, oberta entre la punta Galinda i el cap des Falcons, al sud de Sant Elm.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tió, Jaume  ( ? , s. XVII – Barcelona, 1662)  Frare dominicà i teòleg

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tió i Noè, Jaume  (Tortosa, Baix Ebre, 1816 – Barcelona, 1844)  Escriptor. Prosseguí la història que havia iniciat el portuguès Melo sobre la guerra de Separació de 1640. El seu apèndix fou afegit a edicions modernes de l'obra.

63 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Tio Nelo, El  (València, 15/feb/1862 – mai/1870)  Setmanari satíric en català. Publicat en dues èpoques, en la primera (fins al 22/nov/1862) n'era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep M. Ayoldi, en la segona (des del 5/mar/1870) l'imprimia Joan Guix. Publicà part de les Notas al canto del Turia, amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra. Mantingué una crítica constant contra "El Saltamartí".

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tirant  (es Mercadal, Menorca)  Lloc o possessió

65 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Tirant lo Blanc  (País Valencià, ? )  Novel·la escrita per Joanot Martorell

66 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Tirant lo Blanc, cinquè centenari de  (Països Catalans, 1990 - )  Conjunt d'actes i celebracions

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTirapits, coll de  (Queralbs, Ripollès Pas (2.770 m alt) de la serra de Vaca, entre les comes de Vaca i de Fresers, sota el pic de la Vaca i del límit amb el Conflent.

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MaestratTírig  (Alt Maestrat Municipi: 42,25 km2, 464 m alt, 556 hab (1999). Situat als vessants de la serra de Valldàngel i a les ribes de la riera de Tírig, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat. L'activitat econòmica és basa en l'agricultura, que ocupa bona part del territori, i és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi i moresc), els ametllers i les oliveres. Ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i aviram. Petita indústria derivada de l'agricultura (ametlles). Població en descens. La vila es troba al centre d'un pla, envoltat de muntanyes; de l'església parroquial de la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara. El barranc de la Valltorta conté un important conjunt d'abrics amb pintures rupestres. Pertany a l'àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament de Tírig

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tirijà, el  (les Coves de Vinromà, Plana Alta)  Caseria

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Tírvia  (Pallars Sobirà Municipi: 8,76 km2, 991 m alt, 121 hab (1999)

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tis, el  (Onda, Plana Baixa)  Caseria, al nord-oest de la ciutat

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tísner  Pseudònim de l'escriptor Avel·lí Artís i Gener.

73 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Titagües  (Serrans Municipi: 63,14 km2, 832 m alt, 554 hab (1999)

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTitus, banys d'en  (Arenys de Mar, Maresme)  Balneari

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Tiurana  (Noguera Municipi: 15,32 km2, 387 m alt, 23 hab (1999)

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Tivenys  (Baix Ebre Municipi: 52,95 km2, 13 m alt, 928 hab (1999)

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Tivissa  (Ribera d'Ebre Municipi: 208,37 km2, 309 m alt, 1.767 hab (1999)

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tivissa, Melcior de  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1848 - Arenys de Mar, Maresme, 1920)  Religiós caputxí

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tivissa, poblat de  (Tivissa, Ribera d'Ebre Restes d'una ciutat ibèrica, on s'hi han descobert una sèrie d'objectes, interessants des del punt de vista arqueològic, de procedència ibèrica i hel·lenística: unes pateres d'argent d'or, repussades, amb inscripcions en caràcters ibèrics; un bronze ibèric amb una parella de bous junyits i alguns objectes grecs.

80 CATALUNYA - POLÍTICA

Tivoli, Programa del  (Barcelona, 1907 - )  Manifest electoral de la Solidaritat Catalana

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tixedor i del Solà, Francesc Xavier del  (Prada, Conflent, 1715 – 1778)  Jurista

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tobella, Jordi  (Catalunya, s. XX - )  Impressor

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTobella i Castelltort, Ramon  (Igualada, Anoia, 1868 – Barcelona, 1937)  Mestre impressor

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tobella i d'Argila, Francesc Xavier  (Sant Pol de Mar, Maresme, v 1840 – Barcelona, 1910)  Agrònom

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tobella i Guixà, Antoni Maria  (Piera, Anoia, 1892 - Montserrat, Bages, 1969)  Historiador. Monjo de Montserrat, s'especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense. És conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, iniciada a la fi de de la dècada de 1920.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tobella i Trullàs, Enric  (Catalunya, s. XIX – s. XX)  Impressor

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toboso i Bosch, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1916 – 1999)  Director de teatre

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tocco, Benet de  (Nàpols, Itàlia, v 1510 - Montserrat, Bages, 1585)  Abat benedictí i bisbe

Anar a:    Ti ]    [ Tim ]    [ Timor, G ]    [ Tin ]    [ Tir ]    [ To ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans