A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:  Sant Se ]  [ Sant Si ]  [ Sant V ]  [ Sant Vicenç d ]  [ Sant Vicenç de T ]  [ Sant Vicent ]

L'art no té pàtria, però l'artista sí. (Joan Maragall i Gorina)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Sebastià  (Castellar de la Ribera, Solsonès)  Església i caseria, dins el terme de Clarà, prop de Pinell de Solsonès.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Sebastià  (Palafrugell, Baix Empordà)  Santuari

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Sebastià  (Vinaròs, Baix Maestrat)  Santuari, al nord-oest de la ciutat, al vessant oriental d'un puig que s'alça a l'esquerra del riu Cèrvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Vinarós. La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola. El s XVII fou declarada patrona de Vinarós i votada la festa anual (1689); l'església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21.

4 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA

Sant Sebastià, pacte de  (Sant Sebastià, País Basc, 17/ago/1930)  Conveni polític signat entre diferents dirigents republicans, catalanistes, galleguistes i socialistes per enderrocar la monarquia i instaurar la República. En les clàusules d'aquest pacte fou acordat garantir la llibertat religiosa i política, procedir a l'elecció d'unes Corts Constituents i reconèixer l'autonomia de les regions que ho sol·licitessin.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Sebastià de Buseu  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Llogaret (1.588 m alt), fins el 1969 del terme de Baén, situat damunt el coll de Sant Sebastià, entre les valls del barranc d'Enseu, al nord, i del riu Major, al sud. La seva església, dedicada a sant Sebastià, depèn de la parròquia de Baén. El lloc és esmentat l'any 1163.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Sebastià de Montmajor  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental)  Poble

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Sebastià del Monestir  (Saldes, Berguedà)  Petit monestir benedictí

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Sebastià dels Gorgs  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès Poble (211 m alt), al nord del terme, vora el límit amb el de Subirats, a l'esquerra de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs (termenal entre ambdós municipis, que davalla del massís de Garraf i és tributària de la riera de Lavernó). L'església parroquial és la de l'antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Sebastià dels Gorgs, monestir de  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès Priorat benedictí

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Segimon del Bosc  (Sant Feliu de Buixalleu, Selva)  Santuari, situat vers el nord-oest del poble, prop del camí de Santa Coloma de Farners. Existia ja el 1244 amb consideració d'ajuda parroquial de Sant Feliu però amb demarcació pròpia. El seu edifici fou molt renovat entorn del 1508.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Segimon del Montseny  (Viladrau, Osona)  Santuari (1.230 m alt)

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Sepulcre, el  (Olèrdola, Alt Penedès)  Antic priorat, situat a llevant del lloc de Sant Miquel d'Olèrdola, agregat a la Plana Rodona, vora el mas dit del Sant Sepulcre. L'església és un curiós exemplar romànic, de planta rodona, amb absis i fornícules interiors, construït vers el 1060. El 1175 hi havia un priorat de l'orde del Sant Sepulcre, filial de Santa Anna de Barcelona. Des del s XV era una simple capella, que fou modificada el s XVII en el seu interior i mal restaurada en temps moderns. Vers el 1954 hom hi descobrí unes interessants pintures murals del s XI que es guarden in situ.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Sepulcre, el  (les Oluges, Segarra Antiga quadra, al límit amb el de Sant Ramon de Portell, actualment masia de la Molgosa.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Sepulcre de Palera, el  (Beuda, Garrotxa)  Priorat benedictí

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Serni  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Poble i antic municipi: 15,64 km2, 667 m alt, incorporat el 1970 a l'actual

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Serni de la Torre  (Capolat, Berguedà Església (o de Torrers), situada a l'extrem septentrional del municipi, prop de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Serni de Llanera  (Torà de Riubregós, Segarra Llogaret (o del Bosc), a l'oest de l'antic terme de Llanera de Solsonès, a l'esquerra de la riera de Llanera. Vora l'església, que es sufragània de la parròquia de Claret de Figuerola, hi ha la masia de can Mas, antiga casa del comú del municipi de Llanera.

18 ANDORRA - GEOGRAFIA

Sant Serni de Nagol  (Sant Julià de Lòria, Andorra Veure> Nagol, església de

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Serni de Tavèrnoles  (Anserall, Alt Urgell Important abadia benedictina (o Sant Sadurní de Tavèrnoles), situada a tres quilòmetres de la Seu d'Urgell, anant cap a Andorra. Malauradament només es conserven les restes d'aquest cenobi, comparable per la importància a Ripoll i Cuixà. Tan sols es mantenen el creuer i els absis de l'església, que, en part, han estat aprofitats per a l'actual temple parroquial. Se suposa que fou consagrada vers l'any 1040. Procedent d'aquesta abadia és el famós frontal dels bisbes, obra del millor romànic del s XII.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Serni del Bosc  (Llanera de Solsonès, Solsonès Veure> Sant Serni de Llanera.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Serni del Grau  (Guixers, Solsonès Veure> Vilamantells.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Sever  (Barcelona, Barcelonès)  Advocació de l'església situada al carrer de Sant Sever, 11, construïda per als beneficiats de la seu de Barcelona, constituïts en comunitat de preveres. El mestre Jaume Arnaudies féu el projecte l'any 1698 i l'any següent van començar les obres, que foren acabades el 1705. Consta d'una sola nau, amb capelles laterals, petit creuer i absis semicircular. La traça, la decoració interior i la façana, obra aquesta de Jeroni Escarabatxeres (1703), són una bella mostra del barroc barceloní. El mateix Escarabatxeres dissenyà la decoració esgrafiada de les voltes, les tribunes amb gelosies i la barana del cor, realitzada per Fiter, Blans i Mas. El retaule major i altres altars secundaris són del s XVIII.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Silvestre de la Valleta  (Llançà, Alt Empordà Veure> Valleta, la.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Simó  (Mataró, Maresme Santuari, a la costa, a llevant de la ciutat, a l'esquerra de la riera de Sant Simó (o riera de Valldeix). Construït el s. XVI, ha estat erigit modernament en parròquia. El 1936 desaparegueren els notables ex-vots que posseïa, molts d'ells de mariners de la costa de Llevant; fou restaurada el 1951. Al seu voltant s'estén el pla de Sant Simó, edificat per la part de ponent. Procedeix dels ex-vots d'aquest santuari la famosa Coca de Mataró.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Sist  (Vic, Osona Capella rural (o Sant Sixt de Miralplà), situada a poca distància vers el nord-oest de la ciutat, prop de la carretera de Berga. Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta. Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta. Hom la conegué també per Sant Sist de Miralplà. Resta l'església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d'època romànica, al seu costat.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Telm  (Andratx, Mallorca Occidental Veure> Sant Elm.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Tirs, pla de  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Plana al·luvial, a l'esquerra del Segre, aigua avall d'Adrall, que centra el poble del Pla de Sant Tirs i és regada per la sèquia del Pla.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Tomàs  (Bocairent, Vall d'Albaida)  Ermita (918 m alt)

28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Tomàs  (es Mercadal, Menorca)  Lloc

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Tomàs de Balaguer  (Fontpedrosa, Conflent)  Llogaret

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Tomàs de Canyà  (Torroella de Fluvià, Alt Empordà Veure> Sant Tomàs de Fluvià.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Tomàs de Covidases  (Vidrà, Ripollès)  Antiga capella

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Tomàs de Fluvià  (Torroella de Fluvià, Alt Empordà)  Poble

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Tomàs de Fluvià, monestir de  (Torroella de Fluvià, Alt Empordà)  Petit priorat benedictí

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Tomàs de Riudeperes  (Calldetenes, Osona)  Canònica augustiniana

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Tovà  (Cardona, Bages Antiga capella i actual masia, situada a l'extrem del terme, camí de Navel. Era dedicada a sant Teobald. Existia ja el 1442. Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473. Tingué culte fins avançat el s XIX; hi celebraren els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Valentí de les Cabanyes  (les Cabanyes, Alt Penedès)  Església parroquial i antigua comanda hospitalera (Sant Valentí del Penedès).

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Valentí del Penedès  (les Cabanyes, Alt Penedès Comanda de l'orde de l'Hospital (o de les Cabanyes). Fou una de les primeres cases de l'orde a Catalunya. L'hospital de Sant Valentí, del terme del castell d'Olèrdola, existia ja l'any 1135. Consta com a comanda, amb comanadors propis, del 1162 al 1798. Des d'ella s'administraven els quantiosos béns de l'orde al Penedès. La importància creixent de la veïna vila de Vilafranca, on els hospitalers tenien molts béns i un forn públic des del 1219, feren desplaçar aviat els comanadors a Vilafranca, i l'any 1306 es féu el trasllat definitiu de l'hospital i preceptoria. El 1309 ja hi havien construït una església nova i un fossar. La casa de les Cabanyes romangué com una simple propietat, però els comanadors de Vilafranca mantingueren sempre el nom primitiu de comanadors de Sant Valentí de les Cabanyes.

38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Valerí  (Bissaürri, Alta Ribagorça Poble, a l'est del terme, vora el límit amb el terme de les Paüls, ja dins la conca de l'Isàvena.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Valeríà de Robers  (Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental)  Església

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Vicenç  (les Bordes, Vall d'Aran Despoblat d'Arró.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç, banys de  (Aristot / Toloriu, Alt Urgell)  Balneari i caseria, entre els dos municipis

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Noble

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Noble

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSant Vicenç, Bernat de  (Catalunya, s. X – s. XI)  Noble. Destacà a la cort dels comtes Ramon Borrell i Berenguer Ramon I de Barcelona.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Noble

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Guillem de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Noble

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Noble

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Guillem de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Noble

49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Vicenç, mas de  (Perpinyà, Rosselló)  Obrador de ceràmica

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Pere de  ( ? , s. XII)  Noble

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Pere de  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Noble. Participà a la campanya de croada contra Almeria, empresa el 1309 pel rei Jaume II el Just.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSant Vicenç, Ramon de  ( ? , s. XIV)  Marí

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Roger de  (Catalunya, s. XIV)  Noble. Anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta que manava l'infant Alfons (1323). El 1331 cooperà al projecte de croada contra Granada que seria suspès per la sobtada aliança entre castellans i sarraïns.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Vicenç, Vicent  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Pintor. Vivia el 1416.

55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Bajoles  (Perpinyà, Rosselló Veure> Bajoles.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Burriac, castell de  (Cabrera de Mar, Maresme Veure> Burriac, castell de.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Calders  (el Vendrell, Baix Penedès)  Poble (130 m alt)

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Camós  (Camós, Pla de l'Estany Poble (226 m alt). Situat a l'interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l'església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l'ardiaconat de Girona. El lloc formava part a la fi del s. XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós.

59 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaSant Vicenç de Campllong  (Vernet, Conflent Despoblat (o de Vernet), situat a l'est del poble, a la dreta del  riu de Sant Vicenç, curs d'aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua, el riu de Sant Vicenç davalla ràpidament (amb notables salts d'aigua). Aigua avall de l'esmentada església s'obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s'uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet. L'església, arruïnada, pertanyia al començament del s IX al comte Bel·ló de Carcassona; el 874 pertanyia al comte Miró. Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Cardona  (Cardona, Bages Veure> Cardona, monestir de.

61 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Vicenç de Castellet  (Bages Municipi: 17,09 km2, 177 m alt, 7.323 hab (1999)

62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Cotlliure  (Cotlliure, Rosselló)  Santuari (a 1642)

63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Forques  (Forques, Rosselló)  Església romànica, al sud-est del poble

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Garraf  (Sitges, Garraf Veure> Garraf, priorat de.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Gerri  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Veure> Gerri, monestir de.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Vicenç de Jonqueres  (Sabadell, Vallès Occidental Antic municipi i parròquia (o Jonqueres), incorporat a mitjan s XIX al municipi de Sant Pere de Terrassa i el 1904 a l'actual, situat prop del Ripoll, al nord de Sabadell. El terme és esmentat ja el s X, com a dependent de Terrassa; l'església parroquial de Sant Vicenç, molt reformada, conserva elements romànics; el 1214 hi fou fundat el monestir de Santa Maria de Jonqueres, traslladat el 1269 extramurs de la ciutat de Barcelona. El barri sabadellenc de la Creu Alta era comprès en la seva jurisdicció.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de la Roqueta  (Sant Julià de Ramis, Gironès Veure> Roquetes, les.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Llavaneres  (Maresme Veure> Sant Vicenç de Montalt.

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Vicenç de Montalt  (Maresme Municipi: 8,00 km2, 142 m alt, 2.920 hab (1999)

70 ANDORRA - HISTÒRIA

Sant Vicenç de Montclar  (Andorra la Vella, Andorra)  Antic castell i església (o d'Enclar), a l'esquerra del riu d'Enclar, límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, damunt Santa Coloma d'Andorra.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Vicenç de Puigmal  (Ripoll, Ripollès)  Antiga parròquia de l'antic mun. de la Parròquia de Ripoll

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Vicenç de Rus  (Castellar de N'Hug, Berguedà)  Antiga parròquia (1.091 m alt)

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Vicenç de sa Cala  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Veure> Sant Vicent de sa Cala.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Sau  (Santa Maria d'Olo, Bages Veure> Sant Vicenç de Vilarassau.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Toló  (Sant Salvador de Toló, Gavet de la Conca, Pallars Jussà Veure> Toló.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSant Vicenç de Torelló  (Osona Municipi: 6,60 km2, 555 m alt, 1.877 h (2004). Situat al sector nord de la plana de Vic, entre el riu Ter i el seu afluent el Ges, accidentat per la serra de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Els vessants muntanyosos estan coberts de boscos de pins, roures i alzines, i de prats naturals, i les terres planes es dediquen a l'agricultura. Conreus de secà (cereals i patates). Bestiar boví i porcí. Avicultura. Indústria tèxtil tradicional. Escorxador. El poble és en un petit serrat a la dreta del riu Ges. L'església parroquial de Sant Vicenç, romànica, és coneguda des del 1059, fou ampliada el 1624 i restaurada el 1974. Restes de l'antic castell de Torelló. El terme comprèn, a més, les antigues colònies tèxtils de Borgonyà i de Vila-seca. Àrea comercial de Vic. Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Vicenç de Vallarec  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Sant Vicenç del Bosc.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Vicenç de Verders  (Santa Maria de Corcó, Osona Veure> Sant Vicenç Sarriera.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç de Vilarassau  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Poble

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç del Bosc  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Antiga església parroquial

81 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Vicenç del Sas  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça)  Església i antiga quadra de l'antic mun. de Betesa

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatSant Vicenç dels Horts  (Baix Llobregat Municipi: 9,14 km2, 22 m alt, 26.477 hab (2004). Situat a la dreta del Llobregat, al nord-oest de Sant Feliu de Llobregat i accidentat en part pel massís de Garraf. Agricultura en recessió; els conreus més estesos són els de fruiters i d'hortalisses. La indústria està molt diversificada; sobresurt la de fabricació de materials per a la construcció, en especial de ciment, la siderometal·lúrgica, la tèxtil (cotonera i de gèneres de punt), la d'arts gràfiques i la de la construcció. La població es quadruplicà en el període 1960-80. El poble és format pel nucli més antic i la zona d'expandiment modern. Església parroquial de Sant Vicenç (1717). El poble esdevingué el nucli de població més important de la baronia de Cervelló, fins al punt que hi construïren el castell nou de Cervelló (o castell de Sant Vicenç). Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Vicenç dels Horts, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial adquirida pels Ballester per compra el 1411, cognomenats Bellera; passà a llurs successors els Luna, els Ansa, els Ivorra, els Copons, marquesos de la Manresana, i els Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà. Al començament del s. XIX era oficialment considerada títol del regne.

84 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Vicenç d'Enclar  (Andorra la Vella, Andorra Veure> Sant Vicenç de Montclar.

85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Vicenç d'Eus  (Eus, Conflent)  Església

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç d'Isona  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Veure> Fontclara, monestir de.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç d'Oveix  (Surp, Pallars Sobirà Veure> Oveix.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicenç Sarriera  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Apèndix

89 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Vicent  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Caseria i centre turístic

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Vicent  (Borriol, Plana Alta Santuari, caseria i hostal, al nord-est de la vila, a la dreta del riu Sec de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat. S'hi conserva un mil·liari romà. Darrera l'església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció.

91 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaSant Vicent, necròpolis de la cala de  (Pollença, Mallorca Septentrional Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, corresponents a un tipus de l'edat del bronze (segon milenni aC), estès per la major part de l'illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas. Començades a estudiar el 1856 (Martorell i Penya), foren publicades detalladament per l'arqueòleg britànic W.I. Hemp (1927), que n'identificà 13, que no conserven gairebé cap material. Tenen un pati exterior a l'entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Vicent, raval de  (Tortosa, Baix Ebre)  Barri, a 600 m del nucli urbà

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Vicent, torre de  (Benicàssim, Plana Alta Torre de defensa de la costa, al sud de la vila.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Vicent d'Agullent  (Agullent, Vall d'Albaida)  Santuari

95 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Vicent d'Alcaidús  (Alaior / Maó, Menorca)  Poblat talaiòtic entre els dos municipis. Excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre. Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d'un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica. Sembla que pertanyen a la fase tardana d'aquesta cultura. El poblat continuà habitat durant l'època romana.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Vicent de la Roqueta  (València, Horta)  Església i antic monestir cistercenc

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Vicent de Llíria  (Llíria, Camp de Túria Santuari (o el Pou de Sant Vicent), 3 km al nord de la ciutat. És un centre de peregrinatges ferrerians; la llegenda diu que Vicent Ferrer hi féu brollar un pou un any de gran secada. La sèquia de Sant Vicent condueix l'aigua per al regatge des d'aquest indret a una extensa partida del terme.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Vicent de sa Cala  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Parròquia (73 m alt) (o Sant Vicent Ferrer o sa Cala), al nord-est de l'illa, a la vall del torrent de sa Cala, a 3 km de la costa, on s'obre la cala de Sant Vicent, o, simplement, sa Cala o cala Maians. Entre aquesta cala i la punta Grossa, que l'abriga pel nord, hi ha un nucli turístic. La vénda de sa Cala és esmentada ja l'any 1775 dins el quartó de Santa Eulària. L'església parroquial (Sant Vicent), edificada al començament del s XIX, centra un reduït nombre de cases.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Vicent del Pla  (el Torrent de l'Horta, Horta)  Parròquia, al poble del Mas del Jutge

100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlacantíSant Vicent del Raspeig  (Alacantí Municipi: 39,35 km2, 122 m alt, 37.484 hab (1999). Situat en un terreny muntanyós, a la serralada pre-bètica valenciana, al nord-oest d'Alacant. Al secà s'hi conreen majoritàriament ametllers, i al regadiu, que s'aprovisiona del canal de l'horta d'Alacant i de fonts, s'hi conrea ametllers, parres, pereres i cítrics. Bestiar oví i cabrum. Indústria afavorida per la proximitat d'Alacant (materials de la construcció, derivats de la fusta, alimentàries, papereres i tèxtils). Important ascens demogràfic a partir del 1950 a causa de la immigració. A la vila destaca l'església parroquial de Sant Vicent. El terme hi ha, a més, les partides de Canastell, Raspeig, Torregrosses, colònia de Santa Isabel i Boqueres. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig (en castellà)

101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Vicent Ferrer  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Veure> Sant Vicent de sa Cala.

102 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sant Vicent Ferrer, baronia de  (Tarassona, Aragó, 1789 - ? )  Títol concedit a Juan Gil y Rada

103 CATALUNYA - CULTURA

Sant Vicent Ferrer, Col·legi de  (Barcelona, ? - )  Col·legi per a formació de frares dominicans

104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Vicent i Giner, baronia de  (País Valencià) Títol concedit el 1804 al noble Manuel Giner i Giner.

105 CATALUNYA - CULTURA

Sant Victorià, Col·legi de  (Barcelona, 1815 - )  Institució dedicada a l'ensenyament

Anar a:  Sant Se ]  [ Sant Si ]  [ Sant V ]  [ Sant Vicenç d ]  [ Sant Vicenç de T ]  [ Sant Vicent ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans