[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Espo ]    [ Espr ]    [ Esq ]    [ Esquerra ]    [ Est ]    [ Estal ]

Hi ha dues maneres de difondre la llum: ser la llàntia que l'emet. o l'espill que la reflexa. (Lin Yutang)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espoia  (Torre de Claramunt, Anoia)  Veure> Vilanova d'Espoia.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàEspolla  (Alt Empordà)  Municipi: 124 m alt, 43,1 km2, 380 hab (2004). Estès des de la serra de l'Albera fins a la plana empordanesa, comprèn una part de la vall alta de l'Orlina i la capçalera del Merdanç. La zona muntanyosa és boscada (suredes, fagedes i rouredes). La base de l'economia és el conreu de la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola. També hi ha ramaderia (bovina i porcina) i explotació de fonts ferruginoses. El poble és a la plana; se'n destaca l'església parroquial de Sant Jaume, d'origen romànic, reformada el 1786. Hi abunden els monuments megalítics i, al poble dels Vilars, hi ha una necròpoli hallstàtica. Àrea comercial de Figueres.

3 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Espolla  (Bonansa, Alta Ribagorça)  Caseria, al nord-oest de Sirès.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEspolla, estany d'  (Banyoles, Gironès)  Petita llacuna

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espona  (Massoteres, Segarra)  Masia i antic terme

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espona, l'  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)  Antiga quadra i despoblat, a la riba del barranc de l'Espona, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, que desguassa davant la desembocadura del riu de Gavet. L'església era dedicada a la Santa Fe.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espona, Manuel  (Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, 1779)  Músic

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espona i Brunet, Jaume  (Barcelona, 1888 – 1958)  Col·leccionista d'art i bibliòfil

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espona i de Nuix, Antoni d'  (Vic, Osona, 1849 – 1917)  Advocat, publicista i literat. Participà activament en la vida social vigatana, especialment en el foment de la cultura, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana i del Museu Arqueològic de Vic. Publicà un recull de poemes (1912) i féu notables traduccions al català d'obres de Tasso, Camöes i la Divina Comèdia, de Dant.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEspona i de Nuix, Joaquim  (Vic, Osona, 1851 – Girona, 1925)  Catedràtic

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espona de Saderra, l'  (Orís, Osona)  Masia, situada en un meandre de la riba esquerra del Ter. L'actual edifici és un notable casal del s XVIII; el lloc és esmentat ja el 997. Al s XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona. La família es cognomenà, a partir de mitjan s XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l'actual propietari.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyEsponellà  (Pla de l'Estany)  Municipi: 142 m alt, 16,26 km2, 426 hab (2004). Situat al nord-est del llac de Banyoles, a la dreta del Fluvià, al peu de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. Relleu accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Sant Patllarí, amb pinedes i alzinars. Economia basada en l'agricultura de secà (cereals, llegums i farratges en rotació), la ramaderia (bestiar boví per a la producció de carn, oví i porcí) i l'avicultura. El poble és a la riba dreta del Fluvià, davant Crespià, al peu d'un petit turó coronat per les ruïnes de l'antic castell d'Esponellà; se'n destaquen l'església parroquial de Sant Cebrià, d'origen romànic, que conserva dues escultures de la Verge del s XIV; i el pont sobre el Fluvià (construït el 1442), de 156 m de llarg i 6 arcs, refet diverses vegades. El terme comprèn els pobles de Centenys, on hi ha l'església romànica de Sant Iscle, i Vilert, i els veïnats de Batllori, Martís, les Caselles i les Anglades. Àrea comercial de Banyoles. Ajuntament d'Esponellà

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Esponellà, baronia d'  (Catalunya)  Títol senyorial, atorgat el 1717 a Gaspar de Berard i de Cortiada

14 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Esporles  (Mallorca Occidental)  Municipi: 195 m alt, 35,3 km2, 3.875 hab (1999)

15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Esport Català, L'  (Barcelona, 7/abr/1925 - 5/set/1927)  Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila. Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S'hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d'altres. En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s'incorporà al diari "La Nau" i feren el setmanari "La Nau dels Esports" (1929-30).

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaEspós  (Altron, Pallars Sobirà)  Despoblat

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esposes, les  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Santuari

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esposes, les  (Brunyola, Selva)  Veure> Sant Martí Sapresa.

19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Esposolla  (Font-rabiosa, Alta Cerdanya)  Poble del Capcir

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Espot  (Pallars Sobirà)  Municipi: 1.318 m alt, 97,2 km2, 293 hab (1999)

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espot, portarró d'  (Espot, Pallars Sobirà)  Port del Pirineu central, al límit amb l'Alta Ribagorça, que enllaça la vall de Sant Nicolau amb la vall d'Espot, on s'inicien els massissos de Ratera (per la banda septentrional) i de Subenuix (per la meridional).

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEspot, vall d'  (Espot, Pallars Sobirà)  Vall del Pirineu

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espoz y Mina, Francisco  (Indocín, Navarra, 1781 – Barcelona, 1836)  Militar. El 1822 eliminà la Regència d'Urgell, absolutista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós. El 1823 fou nomenat capità general de Catalunya, combaté la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, però, assetjat durant quatre mesos a Barcelona, va haver de capitular i passà a França. El 1835 fou nomenat novament capità general de Catalunya; en la lluita contra els carlins es destacà perquè féu executar la mare de Ramon Cabrera, fet que despertà la repulsa general.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esprac  (Espolla, Alt Empordà)  Veure> Sant Genís Desprac.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador Espriu i CastellóEspriu i Castelló, Salvador  (Santa Coloma de Farners, Selva, 10/jul/1913 – Barcelona, 22/feb/1985)  Escriptor. Estudià història antiga, dret i llengües clàssiques. Iniciat de molt jove en les lletres, en llengua catalana, es donà a conèixer amb El doctor RIP (1931), i tot seguit, amb Laia (1932) -en què introdueix el mite de Sinera (Arenys), símbol del poble de la infantesa de l'escriptor i també del seu país-, les quals van sorprendre tant per l'originalitat de l'autor com per la seva puresa lingüística. De 1932 a 1937 escriví i publicà narracions. Després de la Guerra Civil s'inclinà pel teatre (Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955; Primera història d'Esther, 1948) i la poesia (Cementiri de Sinera, 1946, i Final del laberint, 1955). Un dels títols més simbòlics de la seva producció, La pell de brau (1960), objecte de diverses interpretacions i valoracions, va ésser un referent obligat en la literatura catalana durant l'etapa franquista. El 1965 R. Salvat va estrenar al teatre Romea el muntatge Ronda de mort a Sinera, sobre textos diversos d'Espriu. A partir dels anys setanta començà d'ésser reconegut el seu valor mitjançant diversos premis: Montaigne (1971), d'Honor de les Lletres Catalanes (1972), Ignasi Iglésias de la Generalitat de Catalunya (1978) i Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982), el mateix any que fou distingit amb la Creu d'Alfons X el Savi, premi que va rebutjar. El 1963 publicà la primera edició de la seva poesia (Obra poètica); el 1968 s'inicià l'edició de les seves Obres completes. Ja els últims anys de la seva vida es replantejà certs aspectes de la seva producció, i escriví, a petició de l'actriu Núria Espert, el text dramàtic Una altra Fedra, si us plau.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEspriu i Puigdollers, Francesc  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 - Barcelona, 28/oct/2008)  Pintor, escultor i polític. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona. Col·laborà a la revista "Ariel" (1946), i el 1960 s'establí a París, on ha fet diverses exposicions. La seva obra es dominada per un estil expressionista en el qual es feia cada vegada més evident un anhel de depurada síntesi.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espui  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Poble

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espuig  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Veure> Espui.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espuig, Sant Pere  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Veure> Sant Pere Espuig.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espuny, Joan  ( ? , s. XVI)  Eclesiàstic

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEspuny, Josep d'  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Noble. Fou molt conegut al seu temps com un dels elements més durs del Braç Militar, tant pel seu geni esquerp com per la seva oposició sistemàtica a totes les iniciatives de la corona. Atacà durament el jurista Joan Pere Fontanella precisament per certes vel·leïtats d'aquest a favor de la política reial. A les corts de 1626 fou un dels més destacats oponents dels interessos del rei.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espunyes i Esteve, Josep  (Peramola, Alt Urgell, 2/gen/1942 - )  Poeta i narrador. El 1964 es traslladà a Barcelona, on treballà de manobre, de peó i, després, de corrector d'estil. Ha col·laborat en diaris i revistes, sempre en català, defensant les classes populars i la personalitat cultural i política de Catalunya. Autor de gran riquesa lingüística i sentit crític de la societat, ha publicat poesia i també narració. En l'assaig destaca amb Del passat en el present (1996).

31 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàEspunyola, l'  (Berguedà)  Municipi: 803 m alt, 35,3 km2, 273 hab (2004). Situat al peu dels cingles de Capolat, entre Solsona i Berga; drenen el terme les rieres de l'Hospital i de Montclar i el torrent de l'Espunyola, afluent de la riera de Claret. Hi ha grans extensions de pinedes, rouredes i alzinars. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb fort predomini del secà (blat, moresc, farratges, vinya i patates). Hi ha ramaderia bovina i porcina. El poble es troba disseminat al sector oriental del terme; se'n destaquen l'antic castell d'Espunyola i l'església parroquial de Sant Climent, edifici romànic reformat el s. XVIII. Dins el terme hi ha també els pobles del Cint i de l'Esgleiola, l'antic terme de Castellserà, l'enclavament de la Rebolleda, les caseries i els santuaris dels Sants Metges i dels Torrents, i l'església romànica de Santa Margalida del Mercadal (s. XII). Àrea comercial de Berga. Ajuntament de l'Espunyola

32 CATALUNYA - POLÍTICA

Esquadres de Catalunya  (Catalunya)  Antic nom dels mossos d'esquadra.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEsquella, l'  (Peramola, Alt Urgell)  Masia i antic hostal, a la dreta del Segre, aigua avall del congost dels Esplovins.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esquella, serra de l'  (Meranges, Baixa Cerdanya)  Alineació (2.865 m alt)

35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

L'Esquella de la TorratxaEsquella de la Torratxa, L'  (Barcelona, 16/gen/1879 - 6/gen/1939)  Setmanari humorístic republicà i anticlerical i fou l'expressió de la petita burgesia barcelonina enfront de la política local, regional i nacional. Va esdevenir una de les publicacions més populars de la ciutat. En van ésser directors Josep Roca i Roca, Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar, entre altres, i hi van col·laborar els millors dibuixants i destacats escriptors de tres generacions. Apel·les Mestres i Santiago Rusiñol, sobretot, hi van deixar la seva empremta.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esquena i Mas, Josep  (la Vall d'En Bas, Garrotxa, s XIX - Catalunya, 1900)  Industrial. Tenia fàbrica a Sant Joan les Fonts. Fou un actiu propagador de la ideologia regionalista a la Garrotxa.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Esquena-rosa  (Albinyana, Baix Penedès)  Antic castell o quadra

38 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Esquerda, l'  (Fenolleda)  Municipi: 350 m alt, 15,7 km2, 133 hab (1999)

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Esquerda, l'  (Roda de Ter, Osona)  Jaciment arqueològic

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEsquerdo, Vicent  (València, s. XVII – 1689)  Eclesiàstic i escriptor

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esquerdo i Esquerdo, Àlvar  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1853 – Barcelona, 1921)  Cirurgià

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esquerdo i Esquerdo, Pere  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1852 – Barcelona, 1922)  Metge internista. Germà d'Àlvar Esquerdo. Estudià i exercí a Barcelona, on (des del 1882) fou metge numerari de l'Hospital de la Santa Creu, i (des del 1883) professor de clínica mèdica. Presidí l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1884-88) i fou membre de l'Acadèmia de Medicina. Fundà i dirigí la revista "La Clínica". Instituí unes beques d'estudi l'any 1919. Fou pare de Francesc Esquerdo i Rodoreda.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esquerdo i Pastor, Vicent  (València, 1597 – 1630)  Escriptor

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esquerdo i Sapena, Onofre  (València, 1635 – 1699)  Erudit, genealogista i heraldista

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esquerdo i Zaragoza, Josep Maria  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1842 – Madrid, 1912) Metge i polític

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esquerit, Arnau  (Barcelona, s. XIV)  Banquer

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaEsqueroses, les  (Prats de Molló, Vallespir)  Gran masia i antic terme (o l'Esquerosa), a la vall de la Persigola.

48 CATALUNYA - POLÍTICA

Esquerra Catalana  (Catalunya, abr/1904 – des/1906)  Partit polític escindit de la Lliga Regionalista arran de l'entrevista de F. Cambó amb el rei Alfons XIII a Barcelona. El partit tingué com a portaveu "El Poble Català", i les seves principals figures foren Jaume Carner, Ildefons Sunyol i Lluís Domènech i Montaner. El 1906 es va fusionar amb elements federals i membres de la Unió Catalanista i la Unió Republicana en el Centre Nacionalista Republicà, que fou presidit per Jaume Carner.

49 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Esquerra Catalana dels Treballadors  (castell de Pradells, Vallespir, 1972 - )  Organització política. Cronològicament la primera d'obediència estrictament nord-catalana d'ençà del 1659. Fundada con a derivació política del CREA, per tal de lluitar per l'emancipació social del poble treballador i, en un primer pas, per aconseguir un estatut d'autonomia nacional dins l'estat francès. Entre els seus dirigents més destacats cal fer menció de Miquel Mayol (que en sortí el 1981), Jaume Roure, Pere Iu Baron (que el 1977 se n'escindí per fundar l'Organització Socialista d'Alliberament Nacional) i Maria Àngels Falqués. Heretà del CREA l'òrgan d'expressió "La Falç".

50 CATALUNYA - POLÍTICA

Esquerra Comunista  (Catalunya, mar/1932 – set/1935)  Partit polític espanyol, que tingué la major part dels militants a Catalunya. Format després de la proclamació de la II República. Era dirigit per Andreu Nin i Juan Andrade i publicava la revista "Comunismo". D'orientació trostkista, es proposava d'elevar el nivell de la lluita de la classe treballadora revolucionària. Pel març de 1934, formà part de l'Aliança Obrera a Catalunya amb la UGT, l'USC i el BOC. El 1935 es fusionà amb el BOC per constituir el POUM.

51 CATALUNYA - POLÍTICA

Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC)  (Catalunya, fi del 1975 – 1978)  Grup polític

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEsquerra i Clivillés, Ramon  (Barcelona, 1909 - a la batalla de l'Ebre, 1938)  Escriptor

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esquerrà i Codina, Adrià  (Barcelona, 1873 – 1927)  Compositor

54 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Esquerra Republicana Balear  (Illes Balears, abr/1934 – 1938)  Grup polític. Fundat per la fusió dels partits Republicà Radical i Socialista Independent i de l'Acció Republicana de Mallorca; posteriorment s'hi afegiren les seccions d'Izquierda Comunista de Menorca i Eivissa. Defensà l'autonomia de les Illes i va publicar el setmanari "República", el diari "Antorxa" i el butlletí "Mallorca Nova", editat a Barcelona durant la guerra civil.

55 CATALUNYA - POLÍTICA

Esquerra Republicana de CatalunyaEsquerra Republicana de Catalunya (ERC)  (Catalunya, 19/mar/1931 - )  Partit polític. Creat com a resultat de la unió del Partit Republicà Català, Estat Català i el grup de L'Opinió. El seu programa polític es bassava en el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya en un marc de profundes reformes socials. La proclamació de la Segona República i el triomf a les eleccions en feren el partit hegemònic al Principat. Dels seus rengles sortiren els dos presidents de la Generalitat republicana, Francesc Macià i Lluís Companys, i la majoria de membres del govern català. Després de la Guerra Civil va continuar funcionant a l'exili tot mantenint les institucions catalanes. El 1974 el partit va iniciar le seva reestructuració interna i el 1976 en va prendre la direcció Heribert Barrera. El 1989 en va ésser nomenat secretari general Àngel Colom, substituït en el càrrec per Josep-Lluís Carod-Rovira l'any 1996, fins que el 14/abr/2008 el càrrec de president passà a Joan Puigcercós.  Esquerra Republicana de Catalunya

56 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Inici páginaEsquerra Republicana del País Valencià  (Castelló de la Plana, 1934 – 1936)  Agrupació política. Tingué com a principal objectiu la lluita per l'autonomia política i administrativa del País Valencià. Integrà fonamentalment tres sectors: republicans, radicalsocialistes i partidaris d'Azaña. El grup tingué una duració fugaç; el 1935 un sector s'acoblà dins Izquierda Republicana, mentre la resta de l'agrupació s'integrà l'any següent dins Esquerra Valenciana.

57 CATALUNYA - POLÍTICA

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)  (Catalunya, mai 1998 - )  Formació política

58 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Esquerra Valenciana  (València, jul/1934 – 1937)  Partit polític republicà i autonomista. Fundat per un grup de dissidents (el sector més federalista i esquerrà) del Partido de Unión Republicana Autonomista de Sigfrid Blasco-Ibáñez. Presidit per Vicent Marco i Miranda, intentava de connectar amb la vella arrel federalista del republicanisme valencià i evolucionà cap a un marcat nacionalisme, va participar, integrada en el Front Popular, en les eleccions del feb/1936, on el seu president tregué una acta de diputat a les corts per València, i ingressà dins la minoria parlamentària de l'Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una creixent vinculació. A partir del 1937 tingué contactes amb el Partit Valencianista d'Esquerra per tal d'aconseguir una fusió de tots dos partits.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Esquirol, l'  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Antic nom del municipi.

60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Esquitx, L'  (Barcelona, 31/gen/1931 – des/1936)  Setmanari infantil, suplement d'"En Patufet" i successor de "Virolet".

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esquiu, Guillem  (Valls, Alt Camp, s. XIV – 1383)  Ciutadà. Morí lluitant contra els homes del comte de Prades, que imposaven a la vila el poder d'Elionor, ex-reina de Xipre i germana del comte.

62 EUROPA - BIOGRAFIA

Esquiva de Lusignan  (Xipre, s. XIII - s. XIV)  Filla d'Hug IV de Xipre

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEssarraguda, Sant Miquel d'  (Beuda, Garrotxa)  Veure> Sant Miquel de Coma-de-roure.

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Éssera, l'  (Alta Ribagorça)  Riu pirinenc (86 km) al límit amb l'Aragó. Format pels torrents subglacials de la Maladeta i de Pocets, travessa la vall de Benasc, rep com a únic afluent important l'Isàvena, a Graus i desemboca al Cinca, per l'esquerra, a Olvena (Aragó). Aprofitament hidroelèctric del curs (embassament de Barasona).

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Establiments  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Vila (146 m alt) i antic municipi, incorporat el 1949 a l'actual. Situat al raiguer de la serra de Tramuntana. Està format pels nuclis d'Establiments Vells i d'Establiments Nous. Conreus de secà (olivera, cereals, garrofers i ametller). Turisme i residències secundàries. Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estac  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Antic municipi: 1.167 m alt, 31,02 km2, agregat a l'actual

67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Estaca, s'  (Valldemossa, Mallorca Occidental)  Possessió, damunt la costa (caló de s'Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l'arxiduc Carles Salvador d'Àustria. Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905).

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estació, l'  (la Granada, Alt Penedès)  Barri, situat 1 km al sud-est del poble, a redós de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaEstació de Monòver, l'  (Elda, Alt Vinalopó)  Barri de la ciutat

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Estació de Novelda, l'  (Novelda, Vinalopó Mitjà)  Barri, al nord de la ciutat i a l'esquerra del Vinalopó, sorgit al voltant de l'estació del ferrocarril (Alacant-Madrid) que serveix aquesta ciutat. L'església (Sant Pasqual Bailón) és annexa a la parròquia de Novelda.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Estada, Ramon  (Illes Balears, s. XVI – s. XVII)  Escriptor. Seguí la carrera eclesiàstica. Als cinquanta anys ingressà a l'orde de Predicadors. És autor de poesies.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Estada i Sureda, Eusebi  (Palma de Mallorca, 1843 – 1917)  Enginyer de camins

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Estade i Omar, Josep  (Palma de Mallorca, 1782 – 1849)  Navilier i polític

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Estade i Sabater, Miquel  (Palma de Mallorca, s. XIX – 1881)  Navilier i polític

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEstadella  (Barcelona, Barcelonès)  Barriada de Sant Andreu de Palomar

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estadella i Arnó, Josep  (Lleida, 1880 – 1951)  Metge, polític i poeta

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estadella i Solé, Gaietà  (Barcelona, 1877 – 1944)  Constructor d'orgues

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Estades i Llabrés, Jeroni  (Sóller, Mallorca, 1860 – Madrid, 1932)  Polític i financer. Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a les corts a la legislatura del 1914. Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929. Per servir amb plena dedicació la política local i l'empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs.

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Estado Catalán, El  (Barcelona, 1869 – 1872)  Diari en castellà

79 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Estagell  (Rosselló)  Municipi: 77 m alt, 20,8 km2, 1.941 hab (1999)

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estaís  (Espot, Pallars Sobirà)  Poble

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estalella  (Castellví de la Marca, Alt Penedès)  Masia i antic lloc

82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaEstalella, s'  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Torre de defensa de la costa, bastida en un promontori, a l'oest de la punta Plana, el darrer terç del s XVI.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estalella i Graells, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1879 – Barcelona, 1938)  Físic i químic

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estalella i Sivilla, Antoni  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1844 – Terol, Aragó, 1896)  Eclesiàstic

85 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Estall, l'  (Viacamp, Ribagorça)  Poble (866 m alt) (o Estall), al vessant meridional del Montsec d'Estall, a l'esquerra del barranc de Fet. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria. Al s. XIX formava un municipi amb el terme de la Cerulla dit Estall i la Cerulla.

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Estallencs  (Mallorca)  Veure> Estellencs.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Estamariu  (Alt Urgell)  Municipi: 1.084 m alt, 21,4 km2, 127 hab (1999)

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estamariu  (Ripoll, Ripollès)  Masia

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estamariu, mestre d'  ( ? , s. XIV)  Pintor anònim

89 PAÍS VALENCIÀ - ART

Estampa Popular Valenciana  (València, 1963 - )  Moviment artístic

Anar a:    [ Espo ]    [ Espr ]    [ Esq ]    [ Esquerra ]    [ Est ]    [ Estal ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans