|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Espoia
Veure> Vilanova
d'Espoia (Torre de Claramunt, Anoia)
|
C
|
G
|
|
2
|
Espolla
Municipi de l'Alt Empordà: 124 m alt, 43,1 km2, 372 hab
(1999)
|
C
|
M
|
|
3
|
Espolla
Caseria del mun. de Bonansa (Alta Ribagorça)
|
F
|
G
|
|
4
|
Espolla,
estany d'
Petita llacuna del mun. de Banyoles (Gironès)
|
C
|
G
|
|
5
|
Espona
Masia i antic terme del mun. de Massoteres (Segarra)
|
C
|
G
|
|
6
|
Espona,
l'
Antiga quadra i despoblat del mun. de la Guàrdia de Noguera
(Pallars Jussà)
|
C
|
G
|
|
7
|
Espona,
Manuel
(Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, 1779)
Músic
|
C
|
B
|
|
8
|
Espona
i Brunet, Jaume
(Barcelona, 1888 – 1958)
Col·leccionista d'art i bibliòfil
|
C
|
B
|
|
9
|
Espona
i de Nuix, Antoni d'
(Vic, Osona, 1849 – 1917)
Advocat, publicista i literat
|
C
|
B
|
|
10
|
Espona
i de Nuix, Joaquim
(Vic, Osona, 1851 – Girona, 1925)
Catedràtic
|
C
|
B
|
|
11
|
Espona
de Saderra, l'
Masia del mun. d'Orís (Osona)
|
C
|
G
|
|
12
|
Esponellà
Municipi del Pla de l'Estany: 142 m alt, 16,3 km2, 398 hab
(1999)
|
C
|
M
|
|
13
|
Esponellà,
baronia d'
Títol senyorial de Catalunya, atorgat el 1717 a Gaspar
de Berard i de Cortiada
|
C
|
H
|
|
14
|
Esporles
Municipi de la Mallorca Occidental: 195 m alt, 35,3 km2,
3.875 hab (1999)
|
B
|
M
|
|
15
|
Esport
Català, L'
(Barcelona, 7/abr/1925 - 5/set/1927)
Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i
Antoni Vila. Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S'hi
destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d'altres. En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s'incorporà al diari
"La Nau" i feren el setmanari "La Nau dels Esports" (1929-30).
|
C
|
R
|
|
16
|
Espós
Despoblat del mun. d'Altron (Pallars Sobirà)
|
C
|
G
|
|
17
|
Esposes,
les
Santuari del mun. de Guardiola de Berguedà (Berguedà)
|
C
|
G
|
|
18
|
Esposes,
les
Veure> Sant
Martí Sapresa (Brunyola,
Selva).
|
C
|
G
|
|
19
|
Esposolla
Poble del Capcir, al mun. de Font-rabiosa (Alta Cerdanya)
|
N
|
G
|
|
20
|
Espot
Municipi del Pallars Sobirà: 1.318 m alt, 97,2 km2, 293 hab
(1999)
|
C
|
M
|
|
21
|
Espoz
y Mina, Francisco
(Indocín, Navarra, 1781 – Barcelona, 1836)
Militar
|
C
|
B
|
|
22
|
Esprac
Veure> Sant
Genís Desprac (Espolla, Alt Empordà)
|
C
|
G
|
|
23
|
Espriu
i Castelló, Salvador
(Santa Coloma de Farners, Selva, 10/jul/1913 –
Barcelona, 22/feb/1985)
Escriptor. Estudià història antiga, dret i llengües clàssiques. Iniciat de molt jove en les lletres, en llengua catalana, es donà a conèixer amb
El doctor RIP (1931), i tot seguit, amb Laia (1932) -en què introdueix el mite de
Sinera (Arenys), símbol del poble de la infantesa de l'escriptor i també del seu país-, les quals van sorprendre tant per l'originalitat de l'autor com per la seva puresa lingüística. De 1932 a 1937 escriví i publicà narracions. Després de la Guerra Civil s'inclinà pel teatre
(Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955; Primera història
d'Esther, 1948) i la poesia (Cementiri de Sinera, 1946, i Final del
laberint, 1955). Un dels títols més simbòlics de la seva producció,
La pell de brau (1960), objecte de diverses interpretacions i valoracions, va ésser un referent obligat en la literatura catalana durant l'etapa franquista. El 1965
R. Salvat va estrenar al teatre Romea el muntatge
Ronda de mort a Sinera, sobre textos diversos d'Espriu. A partir dels anys setanta començà d'ésser reconegut el seu valor mitjançant diversos premis: Montaigne (1971),
d'Honor de les Lletres Catalanes (1972), Ignasi Iglésias de la
Generalitat de Catalunya (1978) i Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982), el mateix any que fou distingit amb la Creu d'Alfons X el Savi, premi que va rebutjar. El 1963 publicà la primera edició de la seva poesia
(Obra poètica); el 1968 s'inicià l'edició de les seves Obres
completes. Ja els últims anys de la seva vida es replantejà certs aspectes de la seva producció, i escriví, a petició de l'actriu
Núria Espert, el text dramàtic Una altra Fedra, si us
plau.
|
C
|
B
|
|
24
|
Espriu
i Puigdollers, Francesc
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 - )
Pintor i escultor
|
C
|
B
|
|
25
|
Espui
Poble del mun. de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)
|
C
|
G
|
|
26
|
Espuig
Veure> Espui (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
|
C
|
G
|
|
27
|
Espuig,
Sant Pere
Veure> Sant
Pere Espuig (la Vall de Bianya, Garrotxa)
|
C
|
G
|
|
28
|
Espuny,
Joan
( ? , s. XVI)
Eclesiàstic
|
C
|
B
|
|
29
|
Espuny,
Josep d'
( ? , s. XVI – s. XVII)
Noble
|
C
|
B
|
|
30
|
Espunyes
i Esteve, Josep
(Peramola, Alt Urgell, 2/gen/1942 - )
Poeta i narrador
|
C
|
B
|
|
31
|
Espunyola,
l'
Municipi del Berguedà: 803 m alt, 35,3 km2, 286 hab (1999)
|
C
|
M
|
|
32
|
Esquadres
de Catalunya
Antic nom dels mossos d'esquadra |
C |
P |
|
33
|
Esquella,
l'
Masia i antic hostal del mun. de Peramola (Alt Urgell) |
C |
G |
|
34
|
Esquella,
serra de l'
Alineació (2.865 m alt) del mun. de Meranges (Baixa Cerdanya) |
C |
G |
|
35
|
Esquella
de la Torratxa, L'
(Barcelona, 16/gen/1879 - 6/gen/1939)
Setmanari humorístic republicà i anticlerical. Va esdevenir una de les publicacions més populars de la ciutat. En van ésser directors
Josep Roca i Roca, Prudenci Bertrana i
Màrius Aguilar, entre altres, i hi van col·laborar els millors dibuixants i destacats escriptors de tres generacions.
Apel·les Mestres i Santiago Rusiñol, sobretot, hi van deixar la seva empremta. |
C |
R |
|
36
|
Esquena
i Mas, Josep
(Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa, s. XIX - ? , 1900)
Industrial |
C |
B |
|
37
|
Esquena-rosa
Antic castell o quadra del mun. de l'Albinyana (Baix Penedès) |
C |
G |
|
38
|
Esquerda,
l'
Municipi de la Fenolleda: 350 m alt, 15,7 km2, 133 hab
(1999) |
N |
M |
|
39
|
Esquerda,
l'
Jaciment arqueològic
del mun. de Roda de Ter (Osona) |
C |
G |
|
40
|
Esquerdo,
Vicent
(València, s. XVII – 1689)
Eclesiàstic i escriptor |
V |
B |
|
41
|
Esquerdo
i Esquerdo, Àlvar (la
Vila Joiosa, Marina Baixa, 1853 – Barcelona, 1921)
Cirurgià |
V |
B |
|
42
|
Esquerdo
i Esquerdo, Pere
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1852 – Barcelona, 1922)
Metge |
V |
B |
|
43
|
Esquerdo
i Pastor, Vicent
(València, 1597 – 1630)
Escriptor |
V |
B |
|
44
|
Esquerdo
i Sapena, Onofre
(València, 1635 – 1699)
Erudit, genealogista i heraldista |
V |
B |
|
45
|
Esquerdo
i Zaragoza, Josep Maria
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1842 – Madrid, 1912) Metge i polític |
V |
B |
|
46
|
Esquerit,
Arnau
(Barcelona, s. XIV)
Banquer |
C |
B |
|
47
|
Esqueroses,
les
Gran masia i antic terme del mun. de Prats de Molló (Vallespir) |
N |
G |
|
48
|
Esquerra
Catalana
(Catalunya, abr/1904 – des/1906)
Partit polític |
C |
P |
|
49
|
Esquerra
Catalana dels Treballadors
(castell de Pradells, Vallespir, 1972 - )
Grup polític |
N |
P |
|
50
|
Esquerra
Comunista
(Catalunya, mar/1932 – set/1935)
Organització comunista |
C |
P |
|
51
|
Esquerra
Democràtica de Catalunya (EDC)
(Catalunya, fi del 1975 – 1978)
Grup polític |
C |
P |
|
52
|
Esquerra
i Clivillés, Ramon
(Barcelona, 1909 - a la batalla de l'Ebre, 1938)
Escriptor |
C |
B |
|
53
|
Esquerrà
i Codina, Adrià
(Barcelona, 1873 – 1927)
Compositor |
C |
B |
|
54
|
Esquerra
Republicana Balear
(Illes Balears, abr/1934 – 1938)
Grup polític |
B |
P |
|
55
|
Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC)
(Catalunya, 19/mar/1931 - )
Partit polític. Creat com a resultat de la unió del Partit Republicà Català,
Estat Català i el grup de L'Opinió. El seu programa polític es bassava en el reconeixement de la personalitat nacional de
Catalunya en un marc de profundes reformes socials. La proclamació de la Segona República i el triomf a les eleccions en feren el partit hegemònic al
Principat. Dels seus rengles sortiren els dos presidents de la
Generalitat republicana, Francesc Macià i
Lluís Companys, i la majoria de membres del govern català. Després de la Guerra Civil va continuar funcionant a l'exili tot mantenint les institucions catalanes. El 1974 el partit va iniciar le seva reestructuració interna i el 1976 en va prendre la direcció
Heribert Barrera. El 1989 en va ésser nomenat secretari general
Àngel Colom, substituït en el càrrec per Josep-Lluís Carod-Rovira l'any 1996. |
C |
P |
|
56
|
Esquerra
Republicana del País Valencià
(Castelló de la Plana, 1934 – 1936)
Agrupació política |
V |
P |
|
57
|
Esquerra
Unida i Alternativa (EUiA)
(Catalunya, mai 1998 - )
Formació política |
C |
P |
|
58
|
Esquerra
Valenciana
(València, jul 1934 – 1937)
Partit polític |
V |
P |
|
59
|
Esquirol,
l'
Antic nom del municipi de Santa Maria de Corcó (Osona) |
C |
G |
|
60
|
Esquitx,
L'
(Barcelona, 31/gen/1931 – des/1936)
Setmanari infantil, suplement d'"En Patufet" i successor de
"Virolet". |
C |
R |
|
61
|
Esquiu,
Guillem
(Valls, Alt Camp, s. XIV – 1383)
Ciutadà |
C |
B |
|
62
|
Esquiva
de Lusignan
( ? , ? )
Filla d'Hug IV de Xipre |
U |
B |
|
63
|
Essarraguda,
Sant Miquel d'
Veure> Sant
Miquel de Coma-de-roure (Beuda, Garrotxa) |
C |
G |
|
64
|
Éssera,
l'
Afluent esquerrà del Cinca, a l'Alta Ribagorça |
V |
G |
|
65
|
Establiments
Vila (146 m alt) i antic municipi, incorporat el 1949 al de Palma de Mallorca
(Mallorca Occidental). Situat al raiguer de la
serra de Tramuntana. Està format pels nuclis
d'Establiments Vells i d'Establiments Nous. Conreus de secà (olivera, cereals,
garrofers i ametller). Turisme i residències secundàries. Dins el terme hi ha la possessió de
son Berga, amb notables jardins. |
B |
G |
|
66
|
Estac
Antic municipi: 1.167 m alt, 31,02 km2, agregat al de Soriguera (Pallars Sobirà) |
C |
G |
|
67
|
Estaca,
s'
Possessió del mun. de Valldemossa (Mallorca Occidental) |
B |
G |
|
68
|
Estació
de Monòver, l'
Barri de la ciutat d'Elda (Alt Vinalopó) |
V |
G |
|
69
|
Estació
de Novelda, l'
Barri de la ciutat de Novelda (Valls del Vinalopó) |
V |
G |
|
70
|
Estada,
Ramon
(Illes Balears, s. XVI – s. XVII)
Escriptor |
B |
B |
|
71
|
Estada
i Sureda, Eusebi
(Palma de Mallorca, 1843 – 1917)
Enginyer de camins |
B |
B |
|
72
|
Estade
i Omar, Josep
(Palma de Mallorca, 1782 – 1849)
Navilier i polític |
B |
B |
|
73
|
Estade
i Sabater, Miquel
(Palma de Mallorca, s. XIX – 1881)
Navilier i polític |
B |
B |
|
74
|
Estadella
Barriada de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona (Barcelonès) |
C |
G |
|
75
|
Estadella
i Arnó, Josep
(Lleida, 1880 – 1951)
Metge, polític i poeta |
C |
B |
|
76
|
Estadella
i Solé, Gaietà
(Barcelona, 1877 – 1944)
Constructor d'orgues |
C |
B |
|
77
|
Estades
i Llabrés, Jeroni
(Sóller, Mallorca, 1860 – Madrid, 1932)
Polític i financer |
B |
B |
|
78
|
Estado
Catalán, El
(Barcelona, 1869 – 1872)
Diari en castellà |
C |
R |
|
79
|
Estagell
Municipi del Rosselló: 77 m alt, 20,8 km2, 1.941 hab (1999) |
N |
M |
|
80
|
Estaís
Poble del mun. d'Espot (Pallars Sobirà) |
C |
G |
|
81
|
Estalella
Masia i antic lloc del mun. de Castellví de la Marca (Alt Penedès) |
C |
G |
|
82
|
Estalella,
s'
Torre de defensa del mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental) |
B |
G |
|
83
|
Estalella
i Graells, Josep
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1879 – Barcelona, 1938)
Físic i químic |
C |
B |
|
84
|
Estalella
i Sivilla, Antoni
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1844 – Terol, Aragó, 1896)
Eclesiàstic |
C |
B |
|
85
|
Estall,
l'
(o Estall)
Poble (866 m alt) del mun. de Viacamp (Ribagorça), al vessant meridional del
Montsec d'Estall, a l'esquerra del barranc de
Fet. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria. Al s. XIX formava un municipi amb el terme de
la Cerulla dit Estall i la Cerulla. |
F |
G |
|
86
|
Estamariu
Municipi de l'Alt Urgell: 1.084 m alt, 21,4 km2, 127 hab
(1999) |
C |
M |
|
87
|
Estamariu
Masia del mun. de Ripoll (Ripollès) |
C |
G |
|
88
|
Estamariu,
Mestre d'
( ? , s. XIV)
Pintor anònim |
C |
B |
|
89
|
Estampa
Popular Valenciana
(València, 1963 - )
Moviment artístic |
C |
A |
