|
|
|
Anar a: [ Pam ] [ Pan ] [ Pani ] [ Pap ] [ Papit ] [ Paral ] Hom veu antiguitats que tenen la qualitat d'un barrot de galliner. (Carles Sindreu i Pons) 92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pam, pic del (Catalunya Nord) Pic (2.470 m) dels Pirineus axials, situat sobre la vall de Lladura, entre els estanys de Bassetes i de Balcera i el pic de Camporrells; separa la conca atlàntica (riu Lladura, afluent de l'Aude) de la mediterrània (la Tet). 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pamano, riu de (Pallars Sobirà) Riu de la vall d'Àssua, que neix al terme de Llessui, al vessant meridional del Montsent, i després de passar per Saurí, Bernui i Altron, i sota Llessui, la Torre i Sorre, s'uneix al Berasti i forma el riu de Sant Antoni. 2 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT Pamesa València (València, 1986 - ) Club de basquetbol 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmias, Josep ( ? , s. XIX – Barcelona, 1895) Dirigent obrer 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmias i Castellà, Joan Antoni (Barcelona, 1903 – 1980) Empresari teatral i advocat 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies, Felip (Catalunya, s. XVI) Escriptor. Traduí al català Lo secret dels secrets, d'Aristòtil. La versió es troba, en manuscrit, a la biblioteca de l'Escorial. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies, Isidre (l'Aleixar, Baix Camp, 1842 - ? , s. XIX) Guerriller carlí 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies, Jaume (Catalunya, s. XVIII - s. XIX) Abat de Poblet 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies, Sergi (París, França, 26/gen/1960 - ) Escriptor. Fill de Teresa Pàmies i de Gregorio López Raimundo. Ha publicat els reculls de contes T'hauria de caure la cara de vergonya (1986), No hi ha manera d'estalviar (1987) i Infecció (1987), i les novel·les La primera pedra (1990), L'institut (1993, premi Prudenci Bertrana), Sentimental (1995) i La gran novel·la sobre Barcelona (1998). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pamis (Ondara, Marina Alta) Poble 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pampe (Castellar de la Ribera, Solsonès) Despoblat (764 m alt), situat als vessants orientals de la serra d'Oliola, a l'esquerra del barranc de Coscollola. L'església parroquial de Santa Margarida (la nova església és del 1806) era annexa de la de Sant Julià de Ceuró; és esmentada ja el 839. Queden restes de l'antic castell de Pampe, que pertangué a la canònica de Solsona (s XIV-XV) i al ducat de Cardona (s XVIII), i una casa senyorial. 14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pams i Vallarino, Juli (Perpinyà, 1852 - París, França, 1930) Polític. La seva professió d'advocat li permeté de realitzar una carrera política ascendent. Fou membre del Consell Superior de les Arts Decoratives i del Comitè de Belles Arts dels Departaments, diputat i senador del departament dels Pirineus Orientals, ministre d'Agricultura (1911-13), candidat a la presidència de la República francesa el 1918 (derrotat per Poincaré) i ministre de l'Interior (1917). 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Panadella, la (Montmaneu, Anoia) Poble 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panadès, Maria (Barcelona, 1872 – 1914) Actriu. Col·laborà al Teatre Íntim d'Adrià Gual. Formà companyia amb Teodor Bonaplata. Era filla de Manuel Panadès. Filla seva fou l'actriu Maria Vila. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panadès i Feixenech, Miquel (Lleida, 1882 - ? ) Religiós 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panadès i Juanengo, Concepció (Manila, Filipines, 1908 – Barcelona, 1981) Soprano 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panadès i Poblet, Josep (Pira, Conca de Barberà, 1840 – 1901) Eclesiàstic 21 CATALUNYA - EMPRESA Panasonic Espanya SA (Barcelona, 1921 - ) Empresa 22 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA pancatalanisme (Països Catalans) Doctrina que propugna la unió política dels territoris de parla catalana 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pancraç (Perpinyà ? , s. III - Roma, Itàlia, 304) Màrtir cristià 24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
25 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Panderola, la (País Valencià) Nom del ferrocarril 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pàndols, serra de (Terra Alta) Alineació orogràfica 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Pàndols i Cavalls, combats de (Terra Alta, 24/jul/1938 – 2/nov/1938) Conjunt d'enfrontament armats que tingueren lloc a les serres de Pàndols i de Cavalls durant la batalla de l'Ebre de la guerra civil espanyola. Aquestes serralades foren un dels principals objectius assolits per l'ofensiva republicana del 24/jul i foren fortificades. Pàndols inicialment resistí les ofensives nacionals (10-20/ago), però a Cavalls es produí una forta contraofensiva (30-31/ago), que va obligar el bàndol republicà a retirar-se d'ambdues posicions. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pañella i Bonastre, Joan (Barcelona, 1916 – 1992) Jardiner 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pañella i Salvador, Juli (Barcelona, 1929 - ) Músic 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paniello i Grau, Francesc (Lleida, 1900 – Mèxic, 1971) Metge i polític 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panikkar i Alemany, Raimon (Barcelona, 3/nov/1918 - Tavertet, Osona, 26/ago/2010) Filòsof i escriptor 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Panissars, batalla del coll de (la Jonquera, Alt Empordà, 30/set/1285 - el Pertús, Vallespir, 1/oct/1285) Fet d'armes ocorregut al coll de Panissars. Les forces catalanes atacaren l'exèrcit de Felip III de França, que es retirava, delmat per la pesta, després del fracàs de la Croada contra Catalunya. Pere II el Gran confià l'avantguarda de l'atac a Ramon de Montcada i d'Aragó, que féu estralls amb els seus homes entre els fugitius tot respectant el rei francès, malalt de mort, i la seva família, tot i que entre aquesta hi havia Carles de Valois, que havia pretès la corona de Catalunya. Acabat l'assalt, la columna francesa fou atacada encara, poc després, per les tropes de Roger de Lloria, que havien desembarcat després de llur victòria naval davant la costa empordanesa. Ramon Muntaner, en la Crònica', indica que les festes de celebració de la victòria, a Barcelona, duraren vuit dies. 34 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Panissars, coll de (la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir) Coll de l'Albera (568 m alt), a ponent del turó on s'alça el castell de Bellaguarda, per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, que es desplaçà després al coll del Pertús. Prop seu s'alçava l'antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Panissos (Amposta, Montsià) Partida i caseria 36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pantaleu (Palau-sator, Baix Empordà) Veïnat 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pantaleu, es (Andratx, Mallorca Occidental) Primer nucli de concentració urbana, desenvolupat a partir del s. XVII. 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pantaleu, es (Andratx, Mallorca Occidental) Illa de costa, davant el nucli de Sant Elm, al sud del freu de sa Dragonera. El 1234 fou donada, igual com aquesta altra illa, a Bernat Basset. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Panyagolosa (País Valencià) Massís del Sistema Ibèric 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyella, Vicenç (Catalunya, s. XV) Magister scribendi de Barcelona. Realitzà una gran tasca docent, ensenyava diverses formes d'escriptura, dibuix d'inicials ornamentades amb perfils i pintades amb blau i vermell, compaginació de llibres, tall de pergamins i fabricació de tinta. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyella i Gómez, August (Barcelona, 1921 – 1999) Etnòleg 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyelles i Escardó, Benet (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1670 - Palma de Mallorca, 1743) Prelat 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Panyo, el (Viella, Vall d'Aran) Veure> Sant Agustí del Panyo. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyó i Figaró, Joan Carles (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840) Pintor i decorador 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Paolac, Francesc (Morella, Ports, s. XIII - Tortosa, Baix Ebre, 1316) Bisbe de Tortosa 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Papagayo, El (Barcelona, 13/feb/1842 - 25/mai/1843) Periòdic contrarevolucionari. Fundat i dirigit per Josep Nicasi Milà de la Roca. Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català. Full solt al principi, encetà numeració el 29/jun/1842, després de diferents suspensions. Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i col·laborà per l'alçament armat de Barcelona contra Espartero. Després, ja sense l'ajut dels moderats, sortí com a diari del 20/feb fins al final. Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora. Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l'insult i la calúmnia. 49 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Papeles de son Armadans (Palma de Mallorca, abr/1956 - s. XX) Revista literària mensual. Fundada per Camilo José Cela, que la dirigí. Els primers anys hi col·laboraren Josep M. Llompart i Jose´Manuel Caballero Bonald. A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat la literatura castellana del punt de vista de l'assaig i la creació. Ha publicat 25 números monogràfics dedicats a artistes i escriptors (un d'ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papell i Carreras, Bernat (Girona, 1821 - Seta, Llenguadoc, 1877) Compositor. Deixeble de Josep Barba, actuà com a organista a Besiers, a Seta i a Nimes. Durant un quant temps actuà a la catedral de Girona (1860-64). Escriví música religiosa i algunes peces instrumentals, que foren molt interpretades. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papell i Garbí, Antoni (Figueres, Alt Empordà, 1902 - Palma de Mallorca, 1956) Historiador 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Papers d'art (Girona, 1987 - ) Revista d'art en català. Publicada per la Fundació Espais. Ha passat per diverses etapes. Fins al des/1989 fou de caràcter gratuït, encartada dins el "Punt Diari", i sortí amb la funció de crear un focus d'atenció de l'activitat artística de la ciutat i d'informar sobre les activitats del centre Espais. La segona etapa, a partir del des/1989, estigué marcada per una difusió des del centre i a través de subscripció. En la tercera etapa, des del gen-feb/1992, n'assumí la direcció Carme Ortiz i s'estructuraren els continguts, en crèixer l'apartat de divulgació i d'assaig i reduir-se la informació sobre el mateix centre. Una quarta etapa, a partir del primer semestre del 1998, s'inicià amb la voluntat de reflexió crítica i de donar espais d'opinió. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papió, Bernat (Falset, Priorat, s. XV - Catalunya, s. XVI) Doctor en lleis. És autor de l'obra Libellus de reformatione populi et de ornatu loquendi, que publicà a despeses pròpies de l'impressor Pere Montpesat (1534) i que dedicà al rei Ferran II. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papiol, Antoni (Catalunya, s. XV – s. XVI) Arquitecte. El 1518 treballà amb Antoni Coberta per a la portada plateresta del carrer de l'Hospital i altres obres de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Papiol, baronia del (Catalunya) Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol). El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià. El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661. 57 CATALUNYA - MUNICIPI Papiol, el (Baix Llobregat) Municipi: 8,83 km2, 135 m alt, 3.434 hab (1999) 58 CATALUNYA - HISTÒRIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papiol, Remigi de (el Papiol, Baix Llobregat, 1885 - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1937) Frare caputxí 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Papiol de Baix, el (el Papiol, Baix Llobregat) Caseria, situada al sud del terme, prop del Llobregat, entre la carretera i la línia del ferrocarril i l'autopista de Barcelona a Tarragona. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Papiolet, el (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Poble 62 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Papitu (Barcelona, 25/gen/1908 - 7/gen/1937) Setmanari satíric. Fundat per Feliu Elias (que signava amb els pseudònims Joan Sacs i Apa). Tenia 16 planes i alternà la caricatura política i literària amb les col·laboracions dels millors intel·lectuals catalans. Es caracteritzà per la virulència de les seves campanyes contra el catalanisme conservador, sobretot contra el grup de "La Veu de Catalunya". Hi col·laboraren importats il·lustradors de l'època. A partir del 1912, la direcció passà a Pujols, que donà una orientació més eròtica al setmanari. El 1936 fou expropiat pel Sindicat de Dibuixants Professionals i es convertí en un òrgan de propaganda combativa durant els primers mesos de la guerra civil. 93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Papus, El (Barcelona, 1973 - 1985) Setmanari satíric. Molt actiu en l'àmbit de la crítica política, va tenir molts problemes amb la censura franquista i el 1977 va sofrir un atemptat que costà la vida a un empleat. Va comptar en la part gràfica amb col·laboradors com Òscar, Vázquez, Ivá, Ja, Fer, Carlos Giménez, Ventura i Nieto, i Tom i Gin, i en la part literària hi van destacar les col·laboracions de Maruja Torres, Manuel Vázquez Montalbán, Carlos Pérez de Rozas i Antonio Franco. 63 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Par i Pérez, Ildefons (Barcelona, 1826 – 1894) Jurista i polític 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Par i Tusquets, Alfons (Barcelona, 1879 – 1936) Filòleg 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Paracolls (la Baronia de Rialb, Noguera) Antic terme 67 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Paracolls de Conflent (Campome, Conflent) Antic castell 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Paracolls de Vallespir (Montalbà de l'Església, Vallespir) Masia i antic castell 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paracolls i Esteve, Josep (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1921 - ) Pintor 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Parada (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda de la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Paradell (Torregrossa, Pla d'Urgell) Antic terme despoblat (o Pradell), vora el canal d'Urgell, al límit amb l'antic terme de Margalef. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Paradís, el (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Paraire, el (Xàtiva, Costera) Enclavament (3,12 km2), entre els termes de Sallent i de la Llosa de Ranes. 75 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Paraires, torre de (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Antiga torre de defensa 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paral·lel, el (Barcelona, Barcelonès) Via entre Hostafrancs i la mar 77 CATALUNYA - LITERATURA Paralipòmens, llibre dels Veure> Cròniques, llibre de les 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Paranxet (Massalavès, Ribera Alta) Despoblat i partida 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parareda, Josep ( ? , s. XIX – 1890) Mestre d'escola 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parassols i Pi, Pau (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1824 – Barcelona, 1902) Historiador 82 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Paraula Cristiana, La (Barcelona, 1925 – jun/1936) Revista mensual 83 CATALUNYA - EMPRESA Parc Científic de Barcelona (Barcelona, s XX - ) Organisme. Constituït com a fundació en el qual participen la Universitat de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Caixa de Catalunya. Promou la recerca interdisciplinària en els camps de la biomedicina, la investigació farmacèutica i la biotecnologia i la transferència de coneixement cap al món empresarial amb l'objectiu d'impulsar la innovació. Ocupa un total de 60.000 m2 en el campus nord de la Universitat de Barcelona dins de l'anomenat Parc Científic i Tecnològic de Barcelona. 84 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Parcent, ducat de (País Valencià) Títol, concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parcerisa i Boada, Francesc Xavier (Barcelona, 1803 – 1876) Dibuixant, litògraf i pintor. Molt dotat per al dibuix, va concebre la idea de recollir en un llibre monumental (Recuerdos y bellezas de España) els monuments i racons de la Península amb algun interès artístic o anecdòtic. Prèviament, va interessar-se per la litografia i el daguerreotip. Amb dibuixos i fotografies elaborà les 588 litografies que constitueixen la part gràfica del llibre esmentat. De la part literària, van encarregar-se'n Pau Piferrer, Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep M. Quadrado. Com a pintor féu algunes obres notables. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parcet, Jaume (Arbúcies, Selva, s. XVIII - Catalunya, s. XIX) Metge. Es llicencià el 1797 i fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Anà a Tarragona com a cirurgià de l'hospital. Hi presencià l'assalt dels francesos (1811), fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parcet i Viñuales, Pere (Manlleu, Osona, 1783 - Vilassar de Dalt, Maresme, 1854) Metge. Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l'hèrnia crural. Dirigí l'hospital de Bítem (Tortosa) durant la guerra del Francès. Posteriorment s'establí a Manlleu. El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Publicà diverses obres científiques. 90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Parçons (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida) Antic lloc i masia, a l'oest de la vila. Era una antiga alqueria islàmica.
Anar
a: [ Pam ]
[ Pan ] [ Pani ]
[ Pap ] [ Papit ]
[ Paral ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Pàmies
i Bertran, Teresa
Parcent