1

2

1

Tribuna, La  (Barcelona, 30/mar/1903 - 8/nov/1924)  Diari en castellà, independent. Canvià diverses vegades de format. Concedia força importància a l'art -Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats-, a la cultura i a l'esport, a part les cròniques d'actualitat. Fou un diari àgil però de caire espanyolista. Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat. Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat el set/1919. Pel gen/1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l'etapa anterior. Fou, de fet, substituït per "La Noche".

C

R

2

Tribuna d'Arqueologia  (Catalunya, 1983 - )  Revista en català

C

R

3

Tribuna Socialista, La  (Barcelona, 12/ago/1931 - 11/oct/1931)  Diari en castellà

C

R

4

Tribunal de Cassació de Catalunya  (Catalunya, 2/mar/1934 – 1939)  Organisme judicial

C

P

5

Tribunal de Corts  (Andorra, ? )  Tribunal col·legiat

A

P

6

Tribunal de les Aigües de València  Veure> Aigües de València, Tribunal de les

V

P

7

Tribunal Superior de Justìcia de Catalunya  (Catalunya, s. XX)  Organisme

C

P

8

Tribunal Superior de la Mitra  (Andorra, ? - )  Organisme col·legiat

A

P

9

Tribunal Superior de Perpinyà  (Andorra, 1888 - )  Organisme col·legiat de la justícia andorrana. Dependent de l'autoritat del copríncep francès, paral·lel i amb atribucions idèntiques a les del Tribunal Superior de la Mitra. Els litigants disconformes amb la resolució del jutge d'apel·lacions poden acudir a qualsevol dels dos tribunals superiors, de Perpinyà i de la Mitra, i pertany exclussivament al tribunal elegit de conduir el procés de la causa fins a la sentència definitiva.

A

P

10

Tricàrico, comtat de  (Nàpols, Itàlia, 1745)  Títol concedit a Nicolau Hipòlit de Revertera

U

H

11

Tricicle, El  (Barcelona, 1979 - )  Grup teatral

C

C

12

Triginer i Fernàndez, Josep Maria  (Agramunt, Urgell, 1944 - )  Polític

C

B

13

Triguell  Antic terme del mun. de Castelldans (Garrigues)

C

H

14

Trilla  Antic terme del mun. de l'Argentera (Baix Camp)

C

G

15

Trillà  Municipi de la Fenolleda: 8,96 km2, 401 m alt, 54 hab (1999)

N

M

16

Trilla, Bernat  ( ? , s. XIII)  Frare dominicà

C

B

17

Trilla, Simó  (Castellserà, Urgell, v 1552 - Poblet, Conca de Barberà, 1623)  LIV i darrer abat perpetu de Poblet

C

B

18

Trilla i Alcover, Agustí  (Cervera, Segarra, 1851 - ? , s. XX)  Escriptor

C

B

19

Trilla i Arrufat, Josep  (Tàrrega, Urgell, 1936 - )  Geòleg

C

B

20

Trilla i Caballol, Joan  (Oliana, Alt Urgell, 1861 - Osca, Aragó, 1900)  Eclesiàstic

C

B

21

Trilla i Rostoll, Marçal  (Mataró, Maresme, 1887 – 1967)  Escriptor i polític. Dirigí el "Diari de Mataró" (1923-36), fou fundador d'Unió Democràtica de Catalunya i publicà novel·les, de caire psicològic, com ara La miserable passió (1926), Excelsior (1927), La llàntia meravellosa d'Aladí (1930) i Basar màgic (1968).

C

B

22

Trillas i Ràfols, Florià  (Barcelona, 1909 - )  Llibreter i editor

C

B

23

Trillas i Ruiz, Enric  (Barcelona, 1940 - )  Matemàtic

C

B

24

Trilles, Desideri  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1936)  Militant obrer

C

B

25

Trilles, Martí  (Vilafranca del Maestrat, Alt Mestrat, s. XV – València, 1454)  Frare dominicà

V

B

26

Trilles, Ramon  (València, 1869 – Madrid, 1910)  Escriptor

V

B

27

Trilles, Vicent  (València, s. XVI – s. XVII)  Eclesiàstic

V

B

28

Trilles i Badenes, Josep  (Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894)  Escultor

V

B

29

Trilles i Vidal, Pere Joan  (València, 1566 – 1626)  Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana. És autor d'uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.

V

B

30

Trinca, La  (Canet de Mar, Maresme, 1969 - )  Conjunt músico-vocal

C

C

31

Triniac, torre de  Veure> Torre de França, la (Rosselló).

N

G

32

Trinitat, castell de la  Castell del mun. de Roses (Alt Empordà)

C

G

33

Trinitat, Col·legi de la  (Barcelona, 1675 - )  Col·legi de formació de frares trinitaris

C

G

34

Trinitat, la  Barri residencial del mun. de Barcelona (Barcelonès)

C

G

35

Trinitat, la  Santuari del mun. de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà)

C

G

36

Trinitat, la  Santuari (179 m alt) del mun. de Sitges (Garraf)

C

G

37

Trinitat, la  Veure> Forndelvidre (la Jonquera, Alt Empordà)

C

G

38

Trinitat de Batet, la  Santuari del mun. de Batet de la Serra (Garrotxa)

C

G

39

Trinitat de Bellpuig, la  Antiga església parroquial del mun. de Prunet i Bellpuig (Rosselló)

N

G

40

Trinitat de Valldemossa, la  Ermita i convent d'ermitans, al mun. de Valldemossa (Mallorca Occidental)

B

G

41

Trinxeria, Blai  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Militar. Fou capità de miquelets del Maresme a les lluites contra França del temps de Carles II. Quan el Principat, a les Corts de 1702, concedí a Felip V un terç català per a la campanya d'Itàlia, Trinxeria en fou nomenat mestre de camp. En tornar d'Itàlia, seria dut a Ceuta. Hi dirigí una victòria important sobre els àrabs el 1703.

C

B

42

Trinxeria, Josep de la  (Prats de Molló, Vallespir, v 1630 - ? , d 1689)  Guerriller

N

B

43

Trio Bartók  (Barcelona, 1973 - )  Conjunt de cambra

C

C

44

Tristaina, coma de  Vall de capçalera de la ribera d'Ordino, a la parròquia d'Ordino (Andorra)

A

G

45

Tristany, Benet  (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, Solsonès, 1847)  Guerriller carlí

C

B

46

Tristany, Bonaventura de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

47

Tristany, Miquel  ( ? , ? )  Guerriller carlí

C

B

48

Tristany i Parera, Rafael  (Ardèvol, Solsonès, 1814 - Lorda, França, 1899)  Guerriller carlí

C

B

49

Tristany-Bofill i Benac, Bonaventura  (Barcelona, s. XVII – 1714)  Jurista

C

B

50

Trivento, comtat de  (Nàpols, Itàlia, 1456)  Títol concedit a Galceran Bernat de Requesens i Joan. Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba.

U

H

51

Trives i Gascon, Eduard  (Guardamar, Baix Vinalopó, 1928 - )  Escriptor

V

B

52

Trobada Nacional de Bastoners  (Catalunya, 1976 - )  Festa bastonera anual

C

C

53

Trobades de Joves a Montserrat  (Montserrat, Bages, abr/1971 - )  Aplecs

C

C

54

Trobadors Nous, Los  (Catalunya, 1858)  Col·lecció de poesies

C

L

55

Trobat, Joan Baptista  (Xàtiva, Costera, s. XVII – València, 1701)  Jurista

V

B

56

Trobat, Josep  ( ? , s. XIX)  Ebenista

V

B

57

Trobat, Sebastià  ( ? , s. XIX)  Embotidor

C

B

58

Trobat i Vinyes, Josep  (Perpinyà, s. XVII – 1701)  Eclesiàstic

N

B

59

Trobat i Vinyes, Ramon de  (Perpinyà, s. XVII – 1698)  Advocat

N

B

60

Trocadors, es  Extrem nord de l'illa de Formentera (Eivissa), llarg i prim, cap a l'illa de s'Espalmador.

B

G

61

Troja, coma  Alta vall del mun. d'Arròs i Vila (Vall d'Aran)

C

G

62

Trona, la  Nom popular de la carretera del mun. d'Orís (Osona)

C

G

63

Troncar, barranc del  Veure> Polop, barranc de (Alcoi, Alcoià)

V

G

64

Tronxó  Despoblat del mun. de Montellà de Cadí (Baixa Cerdanya)

C

G

65

Tros de Paper, Un  (Barcelona, 16/abr/1865 - 16/set/1866)  Publicació humorística en català

C

R

66

Trotta, Josep  (Barcelona, 1907 – 1979)  Violoncel·lista

C

B

67

Truc  (Catalunya Nord, 1974 – 1980)  Publicació periòdica

N

R

68

Trucafort  Antiga quadra del mun. de Castigaleu (Baixa Ribagorça)

F

G

69

Trudegarda  ( ? , s. IX – s. X)  Comtessa d'Empúries-Rosselló

C

B

70

Trueta, Antoni  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1709 - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1774)  Religiós

C

B

71

Trueta i Raspall, Josep  (Barcelona, 1897 – 1977)  Cirurgià

C

B

72

Truita, tossal de la  Veure> Perafita, coma de (Andorra la Vella, Andorra).

A

G

73

Truites, riu de les  Altre nom de la rambla de Sellumbres (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat).

V

G

74

Trull d'En Vic, es  Vénda del mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa)

B

G

75

Trullars  Municipi del Rosselló: 17,01 km2, 100 m alt, 1.424 hab (1999)

N

M

76

Trullars  Partida del mun. de Sollana (Ribera Baixa)

V

G

77

Trullars, batalla de  (Trullars, Rosselló, 22/set/1793)  Fet d'armes

N

H

78

Trullars, comtat de  Títol de la Catalunya Nord, concedit el 1794 a Francisca Maria Dávila, vídua del general Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz, en memória de la victòria d'aquest sobre els francesos a Trullars (Rosselló) en la Guerra Gran. En fou l'única titular.

V

H

79

Trullenc, Joan Gil  (Vila-real, Plana Baixa, s. XVII – València, 1645)  Eclesiàstic

V

B

80

Trullol i Plana, Sebastià  (Figueres, Alt Empordà, 1852 - Maià de Montcal, Garrotxa, 1946)  Escriptor. Era llicenciat en dret. Fou crític d'algunes publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics Música i Poesia, del llibret de l'òpera Artús, musicada per Amadeu Vives, i de les obres teatrals Lo diamant perdut, Lo vedell d'or, Glòria que mata i Diada de reis.

C

B

81

Trulls, Jacint  ( ? , s. XVII)  Fuster artístic i escultor

C

B

82

Truñó i Rusiñol, Àngel  (Barcelona, 1895 - s. XX)  Arquitecte. Titulat el 1920. Contractista d'obres i col·laborador de Goday (escola Ramon Llull), Florensa (escoles del Guinardó), Jujol (Palau de la Pedagogia, 1927), de l'enginyer militar J. Sans (Govern Militar, 1929), de Quintana (escalinata de la Sagrada Família, 1950), Feu (Sant Miquel dels Sants, 1952), i Cendoya (Esclaves del Sagrat Cor, 1954). Restaurà les voltes del Pi (1940) i l'església de Linyola (1965). Ha estat encarregat de la càtedra de coneixements de materials a l'Escola d'Arquitectura.

C

B

83

Truyols i Santonja, Jaume  (Sabadell, Vallès Oriental, 1921 - )  Paleontòleg

C

B