|
|
|
Anar a: [ Trib ] [ Trill ] [ Trin ] [ Trio ] [ Trobat ] [ True ] Quan vegis un malaurat, sàpigues que és una persona. (Sèneca) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tribuna, La (Barcelona, 30/mar/1903 - 8/nov/1924) Diari en castellà, independent. Canvià diverses vegades de format. Concedia força importància a l'art -Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats-, a la cultura i a l'esport, a part les cròniques d'actualitat. Fou un diari àgil però de caire espanyolista. Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat. Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat el set/1919. Pel gen/1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l'etapa anterior. Fou, de fet, substituït per "La Noche". 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tribuna d'Arqueologia (Catalunya, 1983 - ) Revista en català 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tribuna Socialista, La (Barcelona, 12/ago/1931 - 11/oct/1931) Diari en castellà. Publicat com a òrgan de l'Agrupació Socialista local, aleshores escindida de la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español. De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc senseble a la realitat catalana, el diara acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya. En fou director Josep Vila i Cuenca. 4 CATALUNYA - POLÍTICA
5 ANDORRA - POLÍTICA Tribunal de Corts (Andorra, ? ) Tribunal col·legiat 6 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Tribunal de les Aigües de València Veure> Aigües de València, Tribunal de les. 7 CATALUNYA - POLÍTICA Tribunal Superior de Justìcia de Catalunya (Catalunya, s. XX) Organisme 8 ANDORRA - POLÍTICA Tribunal Superior de la Mitra (Andorra, s XX - ) Organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneix, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d'apel·lacions. La seva composició, facultats i procediment són regulats avui per una instrucció del 1905 i un decret del 1974. Els seus membres són nomenats directament pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys, i celebra les seves sessions indistintament a la Seu d'Urgell i Andorra. 9 ANDORRA - POLÍTICA Tribunal Superior de Perpinyà (Andorra, 1888 - ) Organisme col·legiat de la justícia andorrana. Dependent de l'autoritat del copríncep francès, paral·lel i amb atribucions idèntiques a les del Tribunal Superior de la Mitra. Els litigants disconformes amb la resolució del jutge d'apel·lacions poden acudir a qualsevol dels dos tribunals superiors, de Perpinyà i de la Mitra, i pertany exclussivament al tribunal elegit de conduir el procés de la causa fins a la sentència definitiva. 10 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
11 CATALUNYA - CULTURA Tricicle, El (Barcelona, 1979 - ) Grup teatral format per Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir. Especialitzats en el mim, el seu humor es mou entre l'absurd i l'anàlisi acurada de la vida quotidiana. Es van donar a conèixer amb Manicòmic (1982), al qual seguiren Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrrífic (1991), Entretrès (1996) i Tricicle 20 (1999), espectacle que és una antologia commemorativa dels seus vint anys a l'escenari. Han treballat a la televisió, amb les sèries Tres estrelles i Xooof!, i al cinema amb el film Palace (1996) i diversos curtmetratges dirigits per Carles Sans. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Triginer i Fernàndez, Josep Maria (Agramunt, Urgell, 1944 - ) Polític. Dirigent socialista, es convertí en el primer secretari (1976) de la Federació Catalana del PSOE i dirigent (jul/1978) del nou Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Elegit diputat al Congrés (1977, 1979, 1982, 1986), fou conseller sense cartera (1977-80) en el govern de Tarradellas. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Triguell (Castelldans, Garrigues) Antic terme 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Trilla (l'Argentera, Baix Camp) Antic terme 15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Trillà (Fenolleda) Municipi: 8,96 km2, 401 m alt, 54 hab (1999) 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla, Simó (Castellserà, Urgell, v 1552 - Poblet, Conca de Barberà, 1623) LIV i darrer abat perpetu de Poblet 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla i Alcover, Agustí (Cervera, Segarra, 1851 - ? , s. XX) Escriptor 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla i Arrufat, Josep (Tàrrega, Urgell, 1936 - ) Geòleg 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla i Caballol, Joan (Oliana, Alt Urgell, 1861 - Osca, Aragó, 1900) Eclesiàstic. Excel·lí com a predicador. És autor d'algunes obres religioses. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla i Rostoll, Marçal (Mataró, Maresme, 1887 – 1967) Escriptor i polític. Dirigí el "Diari de Mataró" (1923-36), fou fundador d'Unió Democràtica de Catalunya i publicà novel·les, de caire psicològic, com ara La miserable passió (1926), Excelsior (1927), La llàntia meravellosa d'Aladí (1930) i Basar màgic (1968). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trillas i Ràfols, Florià (Barcelona, 1909 - ) Llibreter i editor 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilles, Desideri ( ? , s. XIX – Barcelona, 1936) Militant obrer 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles, Martí (Vilafranca del Maestrat, Alt Mestrat, s. XV – València, 1454) Frare dominicà 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles, Ramon (València, 1869 – Madrid, 1910) Escriptor 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles, Vicent (València, s XVI – s XVII) Eclesiàstic. Era catedràtic de llengua hebrea. Publicà un llibre docent sobre la seva especialitat (1606). 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles i Badenes, Josep (Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894) Escultor 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles i Vidal, Pere Joan (València, 1566 – 1626) Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana. És autor d'uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics. 30 CATALUNYA - CULTURA
31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat, castell de la (Roses, Alt Empordà) Castell 33 CATALUNYA - CULTURA Trinitat, Col·legi de la (Barcelona, 1675 - ) Col·legi de formació de frares trinitaris 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat, la (Barcelona, Barcelonès) Barri residencial 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat, la (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà) Santuari 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat, la (Sitges, Garraf) Santuari (179 m alt), damunt la costa, a ponent del poble de Vallcarca. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat de Batet, la (Batet de la Serra, Garrotxa) Santuari 39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Trinitat de Bellpuig, la (Prunet i Bellpuig, Rosselló) Antiga església parroquial 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trinitat de Valldemossa, la (Valldemossa, Mallorca Occidental) Ermita i convent d'ermitans 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trinxeria, Blai (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Militar. Fou capità de miquelets del Maresme a les lluites contra França del temps de Carles II. Quan el Principat, a les Corts de 1702, concedí a Felip V un terç català per a la campanya d'Itàlia, Trinxeria en fou nomenat mestre de camp. En tornar d'Itàlia, seria dut a Ceuta. Hi dirigí una victòria important sobre els àrabs el 1703. 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Trinxeria, Josep de la (Prats de Molló, Vallespir, v 1630 - ? , d 1689) Guerriller 43 CATALUNYA - CULTURA
44 ANDORRA - GEOGRAFIA Tristaina, coma de (Ordino, Andorra) Vall de capçalera de la ribera d'Ordino 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tristany, Benet (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, Solsonès, 1847) Guerriller carlí 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tristany, Bonaventura de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tristany, Miquel ( ? , ? ) Guerriller carlí 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tristany i Parera, Rafael (Ardèvol, Solsonès, 1814 - Lorda, França, 1899) Guerriller carlí 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Trivento, comtat de (Nàpols, Itàlia, 1456) Títol concedit a Galceran Bernat de Requesens i Joan. Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trives i Gascon, Eduard (Guardamar, Baix Vinalopó, 1928 - ) Escriptor 52 CATALUNYA - CULTURA Trobada Nacional de Bastoners (Catalunya, 1976 - ) Festa bastonera anual més important del país. Consisteix a aplegar i agermanar en una jornada festiva totes les colles i el món bastoner en general. La primera trobada se celebrà a Montblanc (Conca de Barberà) el 1976, i cada any té lloc en una població diferent. 53 CATALUNYA - CULTURA Trobades de Joves a Montserrat (Montserrat, Bages, abr/1971 - ) Aplecs que consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu. D'acord amb l'edat dels participants, s'organitzaren al llarg de l'any trobades per als diversos equips. Una trobada general tenia lloc cada any a la fi de juny. Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituien un moviment evangelitzador estable. Eren dirigides per una coordinadora integrada pels mateixos joves, amb un consiliari nomenat, a proposta de l'abat de Montserrat, per l'arquebisbe de Barcelona. 54 CATALUNYA - LITERATURA Trobadors Nous, Los (Catalunya, 1859) Col·lecció de poesies catalanes. Publicades per Salvador Manero, arran de l'èxit obtingut per la precedent de Los trobadors nous. Aquesta vegada la tria (29 autors i 70 composicions) fou feta per Víctor Balaguer, que, juntament amb l'editor, pretengué de donar-li un caràcter més progressista que la seva antecedent. Autors com Aribau, Aguiló, Bofarull, Rubió o Balmes no hi eren inclosos, i hi eren incorporats, en canvi, Bernat i Baldoví, F.P. Briz, Vicent Boix, J.A. Clavé i Eduard Vidal. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trobat, Joan Baptista (Xàtiva, Costera, 1633 – València, 1701) Jurista. Fou catedràtic de la facultat valenciana i advocat de prestigi. Publicà el tractat De effectibus immemorialis praescriptionis, et consuetudinis, en dos volums (1690-1700). 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trobat, Sebastià ( ? , s. XIX) Embotidor 58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Trobat i Vinyes, Josep (Perpinyà, s XVII – 1701) Eclesiàstic. Germà de Ramon. Fou promogut abat de Sant Miquel de Cuixà (1689); per a exercir aquesta dignitat ingressà a l'orde benedictí. 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Trobat i Vinyes, Ramon de (Perpinyà, s. XVII – 1698) Polític. Advocat de Perpinyà. Fou, al seu temps, el més destacat col·laboracionista rossellonès a favor de la incorporació a França del comtat del Rosselló i de part del de Cerdanya. Ocupà durant molts anys el càrrec d'advocat general de l'anomenat Consell Sobirà, constituït a Perpinyà pels francesos de cara a consolidar l'anexió dels territoris. Pels anys 1667-68 prenia part personal a la campanya contra els angelets de Josep Trinxeria. Promogué jurídicament les repressions de 1674 contra els qui conspiraven per acabar el domini francès. Dos anys més tard, el 23/nov, prenunciava en llengua francesa un parlament al Consell Sobirà, on fins a la data era encara usat, en exclusiva, el català. Del 1681 al 1698 fou intendent general del Rosselló i de la Cerdanya. L'any en què s'estrenava el nou càrrec féu un canvi general en les llistes de persones elegibles com a cònsols de Perpinyà, amb el resultat de suprimir desafectes i d'incorporar francesos. 60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trocadors, es (Formentera, Eivissa) Extrem nord de l'illa, llarg i prim, cap a l'illa de s'Espalmador. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trona, la (Orís, Osona) Nom popular de la carretera 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Troncar, barranc del (Alcoi, Alcoià) Veure> Polop, barranc de. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Tronxó (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Despoblat. 65 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tros de Paper, Un (Barcelona, 16/abr/1865 - 16/set/1866) Publicació humorística en català. Publicada a partir d'una idea d'Albert Llanas. Editada per Innocenci López i Bernagosi i il·lustrada per Tomàs Padró, en foren redactors diversos escriptors. Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d'aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal. Divergències entre Llanas i Padró feren que aquest deixés de col·laborar-hi; l'editor suspengué aleshores la seva publicació i féu aparèixer "Lo Noi de la Mare", il·lustrada per Padró i redactada per Conrad Roure. El 1920 Carles Riba publicà una antologia d'"Un Tros de Paper", i en 1926-27 aparegué com a fulletó a "La Campana de Gràcia". 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trotta, Josep (Barcelona, 1907 – 1979) Violoncel·lista 67 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
68 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Trucafort (Castigaleu, Baixa Ribagorça) Antiga quadra 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trudegarda ( ? , s. IX – s. X) Comtessa d'Empúries-Rosselló 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trueta, Antoni (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1709 - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1774) Religiós premostratenc i abat de Bellpuig de les Avellanes. Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772. Es distingí per les obres d'ampliació del convent i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar, que el succeí en dos dels seus abadiats. El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trueta i Raspall, Josep (Barcelona, 1897 – 1977) Cirurgià 72 ANDORRA - GEOGRAFIA Truita, tossal de la (Andorra la Vella, Andorra) Veure> Perafita, coma de. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Truites, riu de les (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Altre nom de la rambla de Sellumbres. 74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Trullars (Rosselló) Municipi: 17,01 km2, 100 m alt, 1.424 hab (1999) 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Trullars (Sollana, Ribera Baixa) Partida 77 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Trullars, batalla de (Trullars, Rosselló, 22/set/1793) Fet d'armes ocorregut entre les tropes de Carles IV d'Espanya, manades pel general A. Ricardos, i les de la República Francesa, dirigides per Luc Dagobert de Fontenille. Malgrat haver assolit la victòria, Ricardos no aprofità l'oportunitat de completar l'ocupació del Rosselló i poc després es retirà al campament d'hivern del Voló. 78 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Trullars, comtat de (Catalunya Nord) Títol, concedit el 1794 a Francisca Maria Dávila, vídua del general Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz, en memória de la victòria d'aquest sobre els francesos a Trullars (Rosselló) en la Guerra Gran. En fou l'única titular. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trullenc, Joan Gil (Vila-real, Plana Baixa, s. XVII – València, 1645) Eclesiàstic 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trulls, Jacint ( ? , s. XVII) Fuster artístic i escultor 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Truñó i Rusiñol, Àngel (Barcelona, 1895 - s. XX) Arquitecte. Titulat el 1920. Contractista d'obres i col·laborador de Goday (escola Ramon Llull), Florensa (escoles del Guinardó), Jujol (Palau de la Pedagogia, 1927), de l'enginyer militar J. Sans (Govern Militar, 1929), de Quintana (escalinata de la Sagrada Família, 1950), Feu (Sant Miquel dels Sants, 1952), i Cendoya (Esclaves del Sagrat Cor, 1954). Restaurà les voltes del Pi (1940) i l'església de Linyola (1965). Ha estat encarregat de la càtedra de coneixements de materials a l'Escola d'Arquitectura. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Truyols i Santonja, Jaume (Sabadell, Vallès Oriental, 1921 - ) Paleontòleg
Anar
a: [ Trib ]
[ Trill ] [ Trin ]
[ Trio ] [ Trobat ]
[ True ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
