A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Set ]    [ Setc ]    [ Seu ]    [ Sevi ]    [ Sic ]    [ Siet ]

Encant és alló que tenen alguns fins que comencen a creure-s'ho. (Simone de Beauvoir)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Set, riu de  (Catalunya Riu, afluent esquerrà del Segre, situat a la Depressió Central. Neix al vessant septentrional de la serra de Llena i corre en direcció sud-est - nord-oest, fins endinsar-se al Segrià, on s'eixampla i forma una vall oberta. La seva longitud és de 45 km, i abasta una conca de 290 km2.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Seta, vall de  (Comtat Vall de la comarca, formada pels vessants meridionals de la serra d'Almudaina i els septentrionals de la Serrella; constitueix la conca alta del riu de Seta, tributari del d'Alcoi. Comprèn 6 municipis (Balones, Benimassot, Fageca, Famorca, Quatretondeta i Tollos). L'economia és agrícola, amb conreus de secà, sobretot cereals, seguits de l'olivera i de l'ametller. També és anomenada vall de Gorga.

3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolSetaigües  (Foia de Bunyol Municipi: 110,6 km2, 697 m alt, 1.283 hab (1999), (cast: Siete Aguas). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Bunyol, a l'est de les serres del Tejo i les Cabrelles, al límit amb els Serrans i la Plana d'Utiel. El terme és accidentat (serra de Malacara) i sols es conrea un 10% del territori, majoritàriament de secà (la vinya n'es el principal conreu, seguit de l'olivera i l'ametller); al regadiu hi ha horta. Cooperativa vinícola. La ramaderia és gairebé inexistent. L'abundància de fonts l'han convertit en un lloc d'estiueig, amb diverses urbanitzacions. La vila centra la foia de Setaigües, voltada d'elevacions d'uns 1.000 m; l'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Del balneari de Setaigües només resta un mur, però subsisteix la font que dóna nom al poble. El municipi comprèn, a més, la caseria d'El Reatillo i el lloc de Verbum Dei, prop de Ventaquemada. Àrea comercial de Requena.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí  (Lucca, Itàlia, s XIV - Barcelona, s XV)  Família de mercaders. Establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti. El primer que s'hi establí sembla que fou Jaume Setantí.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSetantí, Francesc  (Barcelona, 1420 - a 1483)  Comerciant

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Francesc  (Barcelona, s. XVI)  Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Guillem  (Barcelona, v 1410 – 1490)  Mercader

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Jaume  (Lucca, Itàlia, s. XIV – Barcelona, 1450)  Mercader

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Jaume  (Barcelona, s. XV - d 1463)  Polític municipal

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Joan  (Barcelona, s. XV)  Banquer

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Lluís  (Barcelona, 1417 - v 1488)  Mercader

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSetantí, Pere  (Barcelona, s. XV)  Banquer

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí i Alzina, Joaquim  (Barcelona, s. XVI – 1617)  Escriptor

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí i Colom, Marianna  (Barcelona, s. XVI – 1614)  Dama. Amb ella s'extingí la branca primogènita de la família.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí i Desbosc, Joan Antoni  (Barcelona, s XVI – en mar, al Canal de la Mànega, 1588)  Militar. Morí en el fracàs de l'Armada Invencible en el vaixell d'Hug de Montcada.

16 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsSetcases  (Ripollès Municipi: 48,91 km2, 1.279 m alt, 185 hab (2004). Situat a l'extrem septentrional de la vall de Camprodon, comprèn el sector de capçalera del Ter, riu que neix dins el terme, a ull de Ter, que dóna nom al circ d'Ulldeter, al sector nord de la comarca, al límit amb el Conflent i el Vallespir. El municipi és molt accidentat (dins el seu terme s'hi troben diversos cims del Pirineu, com ara el pic de Bastiments, el pic de la Dona, la roca Colom i el Costabona; és comunica amb les comarques veïnes per diversos ports, entre els quals la portella de Mentet i el coll de Pal, i és en gran part cobert de boscs de roures, faigs i pins, i pastures. Agricultura de secà (patates i farratges). Ramaderia (bestiar boví i de llana). Hi hagué una important farga a la Llosa. Ha esdevingut un nucli turístic d'importància, gràcies sobretot a l'estació d'esports d'hivern de Vallter 2000, oberta el 1975; hi ha els refugis de muntanya d'Ulldeter i de Costabona. El poble és a la dreta del Ter, a la seva confluència amb el torrent de Vall-llobre; església parroquial de Sant Miquel, del s XII, refeta totalment al s XV i de nou el 1729, conserva un notable altar barroc del 1754. El lloc és esmentat ja el 965. Àrea comercial d'Olot.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Setcases  (Llançà, Alt Empordà)  Veïnat, a la costa, prop del Port de Llançà, a la desembocadura de la riera de la Valleta.

18 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSetcomelles, serra de  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà)  Contrafort de la serra de Sant Gervàs

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Setena, la  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)  Comunitat ramadera

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Setenes, les  (Canals, Costera)  Zona de regadiu, a l'antiga horta Major, a l'oest de la vila, regada per la sèquia de les Setenes, que pren l'aigua del riu dels Sants.

21 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sethomes, pic de  (Conflent / Vallespir)  Cim (2.661 m alt) del massís del Canigó, entre les dues comarques

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Setla de Nunyes  (Muro del Comtat, Comtat)  Poble

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Setla dels Llocs  (els Poblets, Marina Alta)  Poble (14 m alt) i capital de l'antic municipi de Setla i Mira-rosa

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Setla i Mira-rosa  (els Poblets, Marina Alta Antic municipi: 2,62 km2, capital: Setla dels Llocs. Des del 1971 forma part de l'actual

25 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaSetmana Catalana de Ciclisme  (Catalunya, 1963 - )  Cursa ciclista

104 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Setmana Catalanista  (Barcelona, 4/gen/1900 - feb/1900)  Suplement en català del diari "La Opinión de Catalunya". Fou suspès al cinquè número perquè semblà massa catalanista a la propietat. Lluís Via, que s'encarregava de la direcció, juntament amb altres redactors, fundà llavors el setmanari "Joventut".

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Setmana Tràgica, la  (Barcelona, 26/jul/1909 - 1/ago/1909)  Revolta popular

27 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca  (Palma de Mallorca, 2/des/1820 - 8/jun/1822)  Publicació. Dirigit i redactat en la seva major part per Joan Josep Amengual. Fou subtituït per "Es Prat i sa Bofera" (1822).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setó i Casanova, Xavier  (Lleida, 1926 – Madrid, 1969)  Realitzador cinematogràfic. El 1952 realitzà el seu primer llarg metratge, Mercado prohibido, i es traslladà l'any següent a Madrid, on realitzà, entre altres: El puente del diablo (1955), Saeta rubia (1956), Pan, amor y... Andalucía (1958), El valle de las espadas (1963) i Long-play (1968).

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Settier i Aguilar, Alexandre  (València, 1858 - Almàssera, Horta, 1915)  Metge i escriptor

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Setúria, coma de  (Cívis, Alt Urgell)  Alta vall del riu d'Aós

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSetut  (Lles, Baixa Cerdanya Coma del Baridà (o Citut), que s'estén des de la serralada que limita Andorra pel sud (pic de Setut, 2.877 m alt; portella de Setut; tossal Bovinar, 2.835 m alt). A la capçalera hi ha els estanys de Setut, l'emissari dels quals, el torrent de Setut, aflueix, per la dreta, al riu d'Arànser.

32 CATALUNYA - CULTURA

Setze Jutges, Els  (Catalunya, 1961 - ? )  Grup de cantants

33 FRANJA PONENT -  GEOGRAFIA

Seu  (Montanui, Alta Ribagorça Caseria, dividit en els nuclis de Seu d'Amunt i Seu d'Avall, al nord del terme, a la capçalera del riu de Pedrós.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seu, forat de la  (Cerc / Estamariu, Alt Urgell)  Final del canal de la Quera (o estret de les Cabanotes), on el Segre s'obre a la ribera de la Seu, després de travessar l'estreta vall del Baridà, entre els dos termes.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Seu d'Urgell, bisbat de la  Veure> Urgell, bisbat d'.

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Seu d'Urgell, la  (Alt Urgell Municipi i capital comarcal: 14.9 km2, 691 m alt, 10.733 hab (1999)

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seu d'Urgell, mestre de la  (Catalunya, s. XV)  Pintor anònim. Nom donat per l'erudit nord-americà R.C. Post a l'autor de la pintura dels teixits que cobrien l'orgue de la Seu d'Urgell i d'un retaule per a Sant Domènec de Puigcerdà.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSeu d'Urgell, regió de la  (Catalunya)  Regió del nord-oest

39 CATALUNYA - EMPRESA

Seu-Andorra, aeroport de la  (Ribera d'Urgellet / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Aeroport privat, entre els dos municipis

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSeva  (Osona Municipi: 29,10 km2, 663 m alt, 2.846 hab (2004). Situat al vessant nord-oest del Montseny, a la plana de Vic, prop del Gurri, al sud-est de la comarca. Gran part del terme és ocupat pel bosc. Agricultura amb tots el conreus de secà; els productes principals són els cereals (blat) i les patates; la propietat de la terra està molt repartida, amb predomini de les explotacions agràries d'extensió petita i mitjana. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i aviram. Indústria tèxtil, de derivats de la fusta, alimentària i de la construcció. Ha estat un nucli d'estiueig tradicional i un centre residencial (el Muntanyà). El poble és a la capçalera del riu Gurri. Església parroquial de Santa Maria, romànica. El municipi comprèn, a més, l'ermita de Sant Antoni de les Codines, l'església de Valldoriola i la masia i l'església de Sobrevia, a més de notables masies. Àrea comercial de Vic. Ajuntament de Seva

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seva, Antoni  (Alacant, 1942 - )  Escriptor

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seva, Bertran de  ( ? , s. XIV)  Jurisconsult

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seva, Josep  (Alacant, 1928 - )  Pintor. Ha destacat per les seves natures mortes.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seva, Pau  (País Valencià, s. XVI – València, 1605)  Dramaturg. Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581. És autor d'algunes de les poesies afixades en els arcs de triomfs construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II el 1585 i que després foren publicades.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seva i Llinares, Antoni  (Alacant, 16/mai/1942 - )  Escriptor i filòleg. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966. Fou col·laborador de diverses revistes. El 1968 publicà el llibre Alacant: 30.000 pieds noirs. L'any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la traducció textual de Sèneca tràgic. Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà en la Fundació Bernat Metge en la confecció de traduccions de clàssics llatins i grecs al català i en l'elaboració d'un diccionari llatí-català. Realitzà diversos estudis sobre l'obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. L'any 1982 publicà el recull d'assaigs Quadern d'ocis.

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSever  ( ? , s. V)  Bisbe de Menorca

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sever (sant)  (Catalunya, s. VI - v 633/36)  Bisbe de Barcelona (d 615 - a 636). Hi ha poques dades conegudes de la seva vida. És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona. Se sap, que, per vell o per malalt, no pogué assistir al quart concili de Toledo (633), al qual envià com a delegat el prevere Joan. La llegenda el convertí sense fonament en un màrtir de les persecucions de Dioclecià (s. IV) o d'Euric (s. V), i Sever hauria mort amb el crani foradat per un clau de ferro. Aquesta llegenda situa els fets al Castrum Octavianum, i fou a Sant Cugat del Vallès on es descobriren les seves suposades relíquies vers el 1226, traslladades després a Barcelona el 1405 per desig de Benet XIII i de Martí l'Humà. Festa: 6 de novembre.

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Séverac, Déodat de  (Llenguadoc, França, 1872 - Ceret, Vallespir, 1921)  Compositor

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sevilla, Magí  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1593 - París, França, 1657)  Historiador i doctor en teologia. Beneficiat de la parròquia de Santa Coloma. El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort. Fou abat electe de Banyoles. Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona. Escriví una crònica de gran interès dels fets esdevinguts a Catalunya del 1600 al 1650, que ha restat inèdita.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sevilla, Tomàs  (País Valencià, s. XVIII)  Teixidor. Era mestre de l'Art Major de la Seda de València. El 1788 publicà Disertación sobre hilar la seda con perfección, con mayor ventaja que la que se ha observado hasta el presente.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sevilla i Albert, Salvador  (Monòver, Valls del Vinalopó, 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 1981)  Pastor episcopalià

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSevilla Andrés, Diego  (València, 1911 - )  Advocat i polític

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sevillano i Colom, Francesc  (Orpesa, Plana Alta, 1909 – Barcelona, 1976)  Historiador

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Shum  Pseudònim del dibuixant Alfons Vila i Franquesa.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Siall  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Llogaret, al sector oriental del terme, damunt el poble de Llordà.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Siarb, Guillem de  (Catalunya, s XI)  Vescomte de Siarb, a la primeria del s XI. Aquest vescomtat era situat al Pallars Sobirà. Es casà amb Ermengarda, una germana del comte Guillem II de Pallars Jussà. Aquest cedí a Ermengarda, el 1014 o 1015, el lloc de Vilamur, al terme actual de Soriguera. Aquest lloc havia de tenir un pes decisiu en el llinatge dels vescomtes, que acabaria per prendre'n el nom un segle després, al temps d'Arnau de Siarb o de Vilamur.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Siarb, vescomtat de  (Catalunya, s XII)  Denominació efímera del vescomtat de Pallars. Pere I de Pallars (vescomte de Pallars) apareix com a vescomte de Siarb en el document d'una donació. El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur, nom definitiu del llinatge.

106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

SIAS  (Barcelona, 1937 - 1938)  Publicació mensual en català. Editada per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. Dirigida tècnicament pel doctor Fèlix Martí i Ibáñez, amb la col·laboració del dibuixant Sim i del periodista Josep M. Francès, publicà interessants articles de la seva especialitat.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSibecas i Cabañó, Joan  (Vilanant, Alt Empordà, 1928 - Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1969)  Pintor i gravador

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibil·la I de Pallars  (Catalunya, v 1282 – 1327)  Comtessa de Pallars Sobirà (1295-1327)

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibil·la de Cerdanya  (Catalunya, s. XI - v 1141)  Vescomtessa de Cerdanya (v1134-v1141)

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibil·la de Fortià  (Fortià ?, Alt Empordà, s. XIV – Barcelona, 1406)  Reina de Catalunya-Aragó, muller de Pere III el Cerimoniós

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibil·la de Montcada  (Catalunya, v 1250 - a 1299)  Comtessa d'Urgell. Filla del senescal Pere (I) de Montcada i d'Aragó i de Sibil·la d'Abarca. Fou la primera muller del comte Ermengol X d'Urgell, amb qui no tingué fills.

63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sibil·la de Solmella  (Itàlia, s. XIV)  Amant de Frederic III de Sicília. Abans del matrimoni d'aquest amb Elionor d'Anjou, li donà una filla. El rei emparaulà el casament de la filla amb Rogeró de Lloria, fill de l'almirall, però la mort del nuvi frustrà el projecte.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibil·la d'Empúries  (Catalunya, ? - ? )  Filla de Ponç Hug III d'Empúries

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibiuda, Ramon  ( ? , s. XIV – 1436)  Filòsof

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSibiuda, Sebastià  ( ? , s. XVIII)  Escriptor

67 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Sicània  (València, 1954 - )  Editorial

68 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Sicània  (València, jul/1958 – des/1959)  Revista mensual. Publicada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano. Il·lustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, però amb una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans. Tingué destacats col·laboradors de l'època.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sicart, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1875 a Isidre Sicart i de Torrents

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sicart, Ramon  ( ? , s. XIII)  Diplomàtic

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sicart, Ramon  ( ? , ? )  Escrivà i secretari reial

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sicart i Güell, Pau  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1901 - l'Arboç, Baix Penedès, 1990)  Compositor. Fundà la Cobla Melodia. Autor de més de trenta sardanes, entre les quals és destaquen La Giralda de l'Arboç, L'avi Andreu, Badalota, Càndida-Rosa, Fontsana, etc. Vinculat a l'Arboç, hi ha dirigit corals i l'Esbart Sant Julià i hi exercí l'ensenyament.

73 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaSicília, campanya de  (Sicília, Itàlia, 1282 – 1285)  Gran expedició empresa per Pere II de Catalunya-Aragó

105 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sicília, influència catalana a  (Sicília, Itàlia, 1285 - )  Període en que l'illa estigué sota el domini de la corona catalano-aragonesa

74 CATALUNYA - MUNICIPI

Sidamon  (Pla d'Urgell Municipi: 8,06 km2, 232 m alt, 501 hab (1999)

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sidillà  (Foixà, Baix Empordà)  Antic poble, dins el terme de Sant Llorenç de les Arenes, prop del Ter (hon hi havia el molí de Sidillà o de Roca). L'església era dedicada a sant Romà.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sidro i Vilarroig, Felip  (Castelló de la Plana, 1748 - Rocafort de Campolivar, Horta, 1816)  Eclesiàstic i escriptor. Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund. Doctor en teologia (1771), n'obtingué la càtedra (1775) de la Universitat de València. Fou provincial de la corona d'Aragó del seu orde. Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública (fou destruïda l'any 1812). Acadèmic de Sant Carles (1804), censor de la Societat Econòmica d'Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres: Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii (1797), El fraile en las cortes, que desvetllà una polèmica, i Elementa philosophiae.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sieni de Barcelona, Ciril  (Barcelona, 1730 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1809)  Religiós caputxí. Entrà a l'orde el 1748. El 1772 fou enviat de missioner a Louisiana (Amèrica del Nord). Fou elegit bisbe de Ticàlia el 1784. En ésser desmembrada la diòcesi seria coadjutor de la de Sant Cristòfol a Cuba.

78 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSiern, coll de  (Ripollès / Vallespir)  Coll del massís de Costabona, entre les dues comarques

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sierra, Margarida  (Barcelona, 1938 – Amèrica, 1963)  Cantant i ballarina

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sierra de Salinas, colònia de La  (Villena, Alt Vinalopó)  Caseria

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Sierra i FabraSierra i Fabra, Jordi  (Barcelona, 26/jul/1947 - )  Escriptor i periodista. És autor d'una abundant i variada obra (més de 200 títols), la majoria de novel·la infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novel·la negra i l'assaig. També és un especialista en música, sobretot en 'rock', tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock (1981), Serrat (1988) i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z (1993), i fou director del programa radiofònic "Mitjans de música rock". Els seus llibres mostren els conflictes de la realitat que ens envolta i també la més allunyada i aborda amb vehemència i compromís els temes més durs de l'actualitat. Entre la seva producció, cal esmentar Històries sorprenents (1989), Un llibre monstruós (premi El Vaixell de Vapor 1990), El temps de l'oblit (premi Columna Jove 1993), Banda sonora (1994), Mai no serem estrelles del rock (1995), Concert en Sol Major (premi Joaquim Ruyra 1996), Camp de maduixes (1997), Les històries perdudes (premi El Vaixell de Vapor 1998), L'or dels déus (premi Columna Jove 1998), Flashback (1998), El vol del drac (1999), Jara (1999) i Adormit sobre els miralls (2000). Ha estat traduït a més de vint idiomes.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSierra i Ràfols, Eugeni  (Barcelona, 1919 – 1999)  Botànic i dibuixant. Recol·lector de la càtedra de botànica de Pius Font i Quer, s'incorporà a l'exèrcit republicà durant la guerra civil. L'any 1950 se n'anà a Xile, on féu exposicions individuals de pintures i dibuixos de flors endèmiques (1952) i es diplomà en biologia (1961). Participà a l'exposició xileno-nordamericana a l'arxipèlag Juan Fernández. L'any 1968 exposà a la "20th. Century Botanical Art and Illustration" de Pittsburg (EUA). Exposà també a Washington i fou professor a la universitat catòlica de Xile fins el 1973, l'any en què retornà a Catalunya. Ha il·lustrat importants obres de botànica, tant a Catalunya com a Xile i als EUA. El 1982 fou nomenat doctor honoris causa per la universitat Autònoma de Barcelona. Entre les principals obres botàniques europees que il·lustrà destaquen: el sisè volum de Flora de Catalunya, Flòrula de Cardó, Diccionario de Botànica, Plantas medicinales (P. Font i Quer), Alta muntanya catalana, Flora i vegetació (J. Vigo), La Vegetació dels Països Catalans (R. Folch), el volum sisè -Plantes superiors- de la Història Natural dels Països Catalans i els primers volums de Flora Ibérica.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Siés  (Monells, Baix Empordà)  Veïnat, al nord-oest del poble.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Siete Aguas  (Setaigües, Foia de Bunyol)  Nom castellà

85 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Siete Fuentes, marquesat de  (Sardenya, Itàlia, 1632)  Títol concedit a Josep Satrilles i de Castellví, sobre el lloc de San Leonardo de Siete Fuentes, prop de Santa Lussurgia. Passà als Aimeric, comtes de Villamar.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sifre, Francesc  (Barcelona, 1926 - )  Escriptor. És autor del recull poètic Una escala d'aqueixes de manobre, accèssit al premi Mn. Amadeu Oller 1966.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSifre, Isabel  (Palma de Mallorca, 1467 – 1542)  Fundadora del Col·legi de la Criança (1518)

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sifre, Pere  (Rosselló ?, s XV – s XVI)  Mestre d'obres. Nomenat per Ferran II mestre d'obres del rei (1494). Dirigí els treballs del castell de Cotlliure (1504), construí el pont llevadís del castell d'Elna i la fortalesa de Bugia (Algèria).

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Signes i Molines, Miquel  (Tàrbena, Marina Baixa, 1915 - )  Escriptor. Mestre, ha obtingut diversos premis literaris i és autor de les obres Luz y niebla (1950), Chapí, Azorín, Miró (1953), Rosana Beltrán (1956), Pantano (1966), entre altres. Col·laborà a diversos diaris i revistes valencians.

107 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Sigronet  (Barcelona, 1924 - 1928)  Setmanari infantil en català. Editat per Emili Graells i Castells, que n'era el director. Publicà 194 números. Entre els col·laboradors hi havia Aureli Capmany.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Seguan i SolerSiguan i Soler, Miquel  (Barcelona, 1919 - 8/mai/2010)  Psicòleg i escriptor. Fou professor de filosofia a Santander (1944-48) i de psicologia industrial a Madrid abans d'ingressar al CSIC el 1951. Des del 1962 fou catedràtic de psicologia a la Universitat de Barcelona, on propulsà la creació d'una facultat pròpia per a aquesta disciplina, independent de la de lletres. Fou un dels fundadors de la psicologia moderna a l'estat espanyol i era una autoritat mundial en la psicolingüística. Impulsà uns seminaris sobre llengua i escola que germinaren en la política d'immersió lingüística del sistema educatiu català. Com a investigador, s'ha consagrat a l'estudi de l'adquisició del llenguatge, de temes psicolingüístics i de la relació entre llengua i educació. Obres principals: La psicologia a Catalunya (1981), Metodologia per a l'estudi del llenguatge infantil (1985), Estudios sobre psicolingüística (1985) i Bilingualism and Education (1986); també escriví l'autobiografia 'La guerra als vint anys'. Doctor honoris causa per les universitats de Ginebra, Sevilla, País Basc i Autònoma de Barcelona.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSigüenza, Manuel  (València, 1870 - s XX)  Pintor. Deixeble de Josep Aixa. Conreà de preferència el paisatge. Fou acadèmic i secretari de l'Acadèmia de Sant Carles. Es dedicà molt a funcions docents a diversos centres i també en una acadèmia particular molt concorreguda.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sigüenza i Ortiz, Marià  (València, s. XIX – 1860)  Pintor i gravador. El Museu de València guarda la còpia que féu del famós quadre de Mengs La Verge i l'Infant. Més personal és la seva obra de gravador de coure.

93 ANDORRA - GEOGRAFIA

Siguer, port de  (Ordino, Andorra)  Depressió (2.378 m alt) de la parròquia

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sijé, Gabriel  Veure> Marín i Gutiérrez, Justí.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sijé, Ramon  Veure> Marín i Gutiérrez, Josep.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Siles, Jaime  (València, 1951 - )  Poeta en castellà. Especialitzat en filologia llatina, residí a Viena, on fou el director de l'Instituto Español de Cultura i l'agregat cultural de l'ambaixada espanyola. La seva lírica té una inclinació cap a la poesia pura i considera el llenguatge com l'element fonamental, instrument i finalitat alhora, de la seva obra. Ha publicat Génesi de la luz (1969), Canon (1973), Música de agua (1983), Trans-textos (1986) i Columnae (1987), entre d'altres.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSilim  (Xixona, Alacantí Districte, al sud del terme, vora Montnegre.

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaSilla  (Horta del Sud Municipi: 24,52 km2, 9 m alt, 15.710 hab (1999). Situat a ponent de l'Albufera, al sud de València. Es conrea gran part de la superfície. El regadiu aprofita aigües derivades de la reial sèquia del Xúquer i produeix arròs, hortalisses, moresc i cítrics; al secà es conreen garrofers i oliveres. Avicultura. El sector industrial ha pres gran rellevància fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de tota l'Horta: indústria química, alimentària (licors), paperera, de joguines tèxtils, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80. La vila és en un nus de comunicacions. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (s XVIII). A llevant de la població hi ha el port de Silla, per a les barques de pesca. Antiga torre de Silla. Fou centre de la comanda de Silla, que passà a l'orde de Montesa.

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Sils  (Selva Municipi: 30,32 km2, 76 m alt, 2.896 hab (1999)

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Silva-Meneses y de Rabatta, Juan de  (Castella, s. XVIII – Menorca, 1792)  Militar

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Silvestre, Dionís  (Illes Balears, s XVI)  Escriptor. És autor de poesies en català. En elles es mostra obertament partidari de la revolució dels agermanats de Mallorca contra els abusos dels nobles.

102 EUROPA - BIOGRAFIA

Silvestre II (Gerbert d'Orlhac)  (França, v 938 – Roma, Itàlia, 1003)  Papa (999-1003). Es formà al monestir de Sant Girald d'Orlhac, on aprengué gramàtica. El seu abat va confiar-lo a Borrell, comte de Barcelona, i aquest a Ató, bisbe de Vic, on cursà estudis de matemàtiques i adoptà la numeració aràbiga, que després ell va difondre a Europa. El jove monjo va acompanyar el comte i el bisbe a Roma per gestionar davant el papa la independència eclesiàstica del país respecte al regne franc, mitjançant la creació d'un arquebisbat català a Vic. El papa va concedir les butlles a canvi de deixar a les seves mans Gerbert, que inicià així una ràpida ascensió en la seva carrera intel·lectual, política i diplomàtica. La seva elecció com a papa, afavorint la inclinació dels comtes catalans cap a Roma, contribuí a la debilitació del domini franc a Catalunya.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Silvestre i Montesinos, Manuel  (Llíria, Camp de Túria, 1909 - )  Escultor

Anar a:    Set ]    [ Setc ]    [ Seu ]    [ Sevi ]    [ Sic ]    [ Siet ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans