A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Noguera i ]    [ Nogues ]    [ Noi ]    [ Non ]    [ Nos ]    [ Nou ]

Callant és com les persones decents es diuen les coses més importants. (Joan Sales i Vallès)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Noguera i Balaguer, Antoni  (Palma de Mallorca, 1860 – 1904)  Compositor

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noguera i Balart, Josep  (Catalunya, s. XX - )  Submarinista

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera i Bonora, Vicent  (València, 1891 – 1936)  Industrial

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera i Climent, Pere Joan  (València, 1762 - l'Olleria, Vall d'Albaida, 1811)  Jurista. Estudià humanitats i filosofia i es doctorà en dret civil i canònic. Fou secretari de la Inquisició i catedràtic de grec i de dret natural i de gents a la Universitat de València. Autor de De legum civilium efficacia atque interna obligandi vi... (1789), D. Josephus Elias de Vallejo et Alcedo, philos, et J.C. bacc., publicae concertationi offert propositiones de iure naturali ac publico... (1790). Deixà inèdita una Disertación latina sobre los reinos patrimoniales, modos legítimos de adquirirlos y derechos que pertenecen a los mismos.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera i Climent, Vicent Joaquim  (València, 1759 - d 1818)  Polític i jurista

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNoguera i Guzman, Raimon  (Barcelona, 1897 – 1990)  Jurista

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noguera i Massa, Antoni  (Girona, 1921 - )  Escriptor. Metge odontòleg. Ha col·laborat a diverses publicacions locals. És autor del llibre Collsacabra, guardonat amb el Premi Maspons i Camarasa 1963 i publicat el 1964.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera i Ramon, Vicent Antoni  (València, 1728 – 1797)  Escriptor

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera i Sotolongo, Vicent Llorenç  (l'Havana, Cuba, 1811 – València, 1889)  Polític

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguera Pallaresa, la  (Catalunya)  Riu pirinenc que neix a la Vall d'Aran i va fins a la Noguera

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguera Ribagorçana, la  (Catalunya)  Riu pirinenc que neix a la Vall d'Aran i arriba fins al Segrià

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogueras, Agustí  ( ? , s. XVIII - d 1844)  Militar

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNogueras, mas de  (Maials, Segrià)  Masia i antiga quadra

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogueras i Oller, Rafael  (Barcelona, 1880 – 1949)  Escriptor. S'inicià a "Joventut" i "La Catalunya Artística". Fundà una publicació, de vida efímera, "Poti-Poti". Amic dels modernistes i afí a un cert pensament anarquista, cantà en un poema la vaga general. El seu llibre poètic més conegut és Les tenebroses (1905) i també, en to menor, Pas de la mort i Ciutat endins. Publicà, a més, la comèdia Rodamón (1907), la breu novel·la Lo pecat mortal i alguna obra en castellà.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nogueres, zona de les  (Catalunya)  Faixa dels Pirineus centrals

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguereta, Era  (Vall d’Aran Nom que rep al seu naixement la Noguera Pallaresa.

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Noguero  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Llogaret (1.025 m alt), fins al 1970 de l'antic terme de Monesma de Ribagorça, i actual cap del municipi, al vessant meridional del cap de les Torralles. L'església és dedicada a sant Pere.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguerola, clamor de  (Segrià Curs d’aigua, que neix a l'altiplà de la Cerdera, dins el terme de Vilanova d'Alpicat, i que desmboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al nord de la ciutat de Lleida. Serveis d'escorrentia de l'horta de Lleida. El s XII rebia el nom de Segrià.

19 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Noguerola, la  (Alta Ribagorça)  Antic nom de la Noguera Ribagorçana

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaNoguers, torre de  (Balaguer, Noguera)  Antic hostal i molí d'oli, al límit amb el terme de Castelló de Farfanya, a la carretera de Tàrrega a Montsó.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Fèlix  (Barcelona, 1743 – 1777)  Pintor. Era deixeble d'Antoni Viladomat.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Joan  (Catalunya, s. XVIII)  Músic

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Maria Lluïsa  (Barcelona, 1920 - )  Ballarina

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Pere  (Catalunya, s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, s. XVI)  XXXIV Abat perpetu del monestir de Santes Creus (1593- ? ). Fou comissari general de l'orde del Císter.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Rafael  (Catalunya, s. XVII)  Cronista

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNogués i Biset, Ramon  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1891 – Barcelona, 1963)  Polític

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Casas, Francesc Xavier  (Barcelona, 1873 – 1941)  Dibuixant, gravador i pintor

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Garcia, Anselm  (Valls, Alt Camp, 1864 – Barcelona, v 1937)  Escultor. Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d'Agapit Vallmitjana. La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l'Escola de Belles Arts de Barcelona una bossa de viatge, el 1884. La seva obra, al principi monumentalista i academicista, anà evolucionant cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Garcia, Gabriel  (Valls, Alt Camp, 1873 – Barcelona, 1920)  Filòleg. Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu una comunicació. És autor també d'altres treballs.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Pon, Joan  (Barcelona, 1875 – 1930)  Guitarrista. Estudià amb el mestre Mas Bargalló i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Guanyà la càtedra de guitarra de l'Escola Municipal de Cecs de Barcelona, de la qual fou nomenat director el 1910. Excel·lí també com a intèrpret en molts recitals celebrats a les ciutats principals del Principat. Autor de composicions musicals: Estudi brillant, Serenata andalusa, Masurques, Preludis, etc.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Rovira, Cèsar  (Barcelona, 1922 – 1950)  Poeta

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNogués i Taulet, Jaume  (Barcelona, 1850 – 1902)  Escriptor. Era advocat. Col·laborà a la "Revista Popular" i fou redactor de "El Correo Catalán". És autor de diverses narracions i del llibre Peregrinación a la Tierra Santa (1882).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Torras, Antoni  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1820 – 1882)  Pianista

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noi de les Barraquetes, el  Sobrenom del polític republicà Vicenç Martí i Torres.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noi del Sucre, el  Sobrenom del dirigent obrer Salvador Seguí i Rubinat.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noia  (Castellví de la Marca, Alt Penedès Caseria, situada a l'esquerra de la riera de Marmellar, al nord del nucli antic de Castellví. És centrada per la masia de cal Noia.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noja i Ruiz, Higini  (Nerva, Huelva, Andalusia, 1896 – València, 1972)  Anarco-sindicalista

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaNola, Rupert de  (Sardenya ?, s XV)  Cuiner de la cort de Nàpols. Escriví un llibre de cuina en català: Llibre de doctrina perabon server; de tallar y del Art de Coch; ço és de qualsevol manera de potatges i salses. Ell mateix la traduí al castellà.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolasc, Pere  (Provença, França, v 1180 – Barcelona, 1249)  Fundador de l'orde de la Mercè

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolasc del Molar (Daniel Rebull i Muntanyola)  (el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983)  Caputxí. Prengué l'hàbit en 1918. Ha ensenyat grec i llatí als col·legis caputxins d'Igualada i d'Olot i a l'Institut olotí. Ha col·laborat a diverses publicacions, així com a la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge. És autor de traduccions. Obres originals seves són els estudis crítics Consueta del misteri de la gloriosa sancta Àgata (1953) i Consueta de sant Eudald (1954), així com Una poesia religiosa del segle XIII (1953-57), Per les cançons d'un terrelloner (1956), Eiximenis (1960), Evocació sentimental (1961), Manas de brins (1962), Un fill de Ribes a la guerra de la Independència (1963), Procès d'un bruixot (1968). Darrerament signà amb el nom de Nolasc Rebull.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Brufau, Josep Maria  (l'Albagés, Garrigues, 1949 - )  Arqueòleg

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Bruixet, Miquel  (Reus, Baix Camp, 1815 - Meliana, Horta, 1879)  Industrial. Residí gairebé sempre al País Valencià, on emprengué diversos negocis. El més important fou la instal·lació (1862) a Meliana d'una important fàbrica de mosaic, amb tècnica importada d'Anglaterra. La seva producció de taulellets policromats tingué un gran ús en l'arquitectura del seu temps.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Cortés, Joan  (Barcelona, s. XIX – 1863)  Arquitecte. Amb el seu germà Josep dirigí les obres del Cementiri Vell de Barcelona, basades en projecte de l'italià Ginesi.

44 MÓN - BIOGRAFIA

Inici páginaNolla i Gual, Enric  (Caracas, Veneçuela, 1966 - )  Dramaturg d'expressió catalana. Es donà a conèixer amb Hurracà, finalista al premi Ignasi Iglesias 1995 i duta a escena el 2000 per R. Duran, que és una tragèdia rural fecundada per un cert to de realisme màgic. Al festival de Sitges del 1996 estrenà A pas de gel en el desert i al del 2000 presentà Tractat de blanques.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Inglada, Josep  (Barcelona, 1806 - Premià de Mar, Maresme, 1872)  Mestre d'obres. Germà de Joan, amb el qual construí el Cementiri Vell de Barcelona.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Martí, Ramon  (Tarragona, 1839 – Barcelona, 9/des/1911)  Polític i metge. Fou partidari molt actiu del moviment carlí. En 1873 era delegat a la seva ciutat natal de la Junta carlista del Principat, que el nomenà després cap de la Sanitat Militar. Organitzà els serveis mèdics entre les forces carlines del Maestrat. En 1875 fou internat a Limotges, però fugí a Navarra, on fou novament metge enquadrat a les tropes del pretendent. Vençut aquest, emigrà a França.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Roig, Alexandre  (Gràcia, Barcelona, 1883 ? – Barcelona, 1944)  Actor teatral i escultor. Al principi treballà com a modelista i féu sovint d'actor teatral en companyies d'aficionats. Aquesta vocació pogué més que la d'escultor. Ingressà (1907) a la companyia de teatre català del Romea. Representà també obres líriques i treballà amb Margarida Xirgu. Féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza i, a Mèxic, amb Tallaví. Tornà a fer teatre català treballant un temps amb Enric Borras (1917), així com amb companyia pròpia. El 1921 anà a les Filipines i, posteriorment representà teatre líric català i hi assolí grans èxits, sobretot amb obres com Marieta de l'ull viu i Cançó d'amor i de guerra. Treballà amb la companyia Vila-Caví i amb la de Josep Santpere.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaNompot  (Montfort, Vinalopó Mitjà Nom antic de la població.

49 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaNonasp  (Matarranya Municipi: 111,09 km2, 177 m alt, 1.081 h (1999), (cast: Nonaspe). Situat entre el riu Algars i el Matarranya, a la seva confluència, els quals reguen el terme. El territori és suaument ondulat. Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar. L'agricultura predominant és de secà: cereals, vinya i oliveres. Hi ha una mica de regadiu (hortalisses), a través de diverses sèquies. Ramaderia ovina i de bestiar porcí i cabrum. Aviram i cunicultura. Indústria derivada de l'agricultura. La vila és a la dreta del Matarranya i hi destaca l'església parroquial de Sant Bartomeu i el santuari de les Dosaigües; a l'esquerra del riu hi ha el barri de l'estació de Nonasp. El terme comprèn, a més, el despoblat de Vilalba. Ajuntament de Nonasp (en castellà) - Amics de Nonasp

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Comas, Jaume  (Barcelona ?, 1876 - 1938)  Enginyer agrònom. Obtingué la càtedra de patologia vegetal a l'Escola Superior d'Agricultura, i el 1917 s'encarregà de la de biologia. El 1907 passà a exercir el càrrec de cap del servei agronòmic de la comarca de Girona. Entre la seva extensa bibliografia es poden esmentar El diabló de l'avellaner (1921), De patologia agrícola (1930) i Investigacions biològiques sobre el corc del suro (1934).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Lleonart, Joan  (Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 1890)  Jardiner. Establí a Barcelona, el 1857, el primer dipòsit de llavors existent al país. És autor de diversos escrits i d'estudis remarcables sobre la seva especialitat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Mas, Jaume  (Argentona, Maresme, 1844 - Manresa, Bages, 1922)  Jesuïta, historiador i gramàtic

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Masjuan, Carme  (Barcelona, 1920 - )  Escriptora

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNonell i Masjuan, Carolina  (Barcelona, 1927 - )  Assagista

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Monturiol, Isidre  (Barcelona, 1873 – 1911)  Pintor i dibuixant

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Torné, Lluís  (Barcelona, 1919 - )  Escriptor

57 ALGUER - BIOGRAFIA

Nonis, Pasqual  (l'Alguer, 1923 – 1968)  Promotor cultural

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonnit  ( ? , s. VII)  Bisbe de Girona (v621-v633)

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonó, Jaume  (Catalunya, s. XIX - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1882)  Compositor. Fou deixeble de Mateu Ferrer, a Barcelona. Emigrat a Mèxic, tingué el càrrec d'inspector de bandes militars. Compongué música sacra, de ball i algunes marxes.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonó, Josep  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1776 - Aranda de Duero, Castella, 1845)  Músic

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNorfeu, cap de  (Roses, Alt Empordà Cap de la península del cap de Creus, entre les cales Montjoi i Jóncols; és format pels estreps de la serra de Rodes. Té una altitud de 148 m, i constitueix l'extrem septentrional del golf de Roses. Constitueix una de les tres reserves integrals del parc natural del cap de Creus.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Norís  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Poble (1.254 m alt), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l'església parroquial (Sant Sadurní). Formà un municipi que abans del 1939 fou agregat a l'actual.

63 CATALUNYA - CULTURA

Norma, La  (Catalunya, 1982)  Personatge adolescent per la normalització lingüística

64 CATALUNYA - POLÍTICA

Normalització Lingüística a Catalunya, la  (Catalunya, 6/abr/1983)  Decret de la Generalitat, aprovat pel Parlament amb l'objectiu de fomentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana. La llei fou aprovada per consens general (amb cap vot en contra i una sola abstenció), centra l'atenció en els àmbits de competència de la Generalitat: declara el català llengua d'ús oficial (títol I), llengua pròpia de l'ensenyament (títol II) i n'estableix la presència als mitjans de comunicació propis o de gestió autonòmica (títol III); preveu així mateix intervencions de suport i foment en els altres àmbits de la societat. El 1993 s'inicià un procés de reforma de la llei per accentuar l'ús social de la llengua. Si bé el Tribunal Suprem plantejà la possible inconstitucionalitat d'alguns articles, la llei fou finalment declarada constitucional (sentències del Tribunal Constitucional i del mateix Suprem), i el 1997 s'arribà a un acord parlamentari per procedir a la seva reforma, que donà pas a la Llei de Política Lingüística del 1998.

65 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Inici páginaNormalització Lingüística a les Illes Balears, llei de  (Balears, abr/1986)  Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear. Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l'exposició de motius entre l'oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana. El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya. A part l'exposició de motius, consta d'un títol preliminar i quatre títols més, dedicats, respectivament, a l'ús oficial, l'ensenyament, els mitjans de comunicacio social i la funció normalitzadora dels poders públics. El Tribunal Constitucional (1988) n'anul·la l'article 5.2 i un incís de l'article 7.1, similars als articles anul·lats anteriorment de la llei catalana; l'article 13, que feia referència a l'ús del català en la vida militar, i l'article 20.2, que exigia coneixements suficients de català i castellà per a poder obtenir el títol de graduat escolar.

66 CATALUNYA - POLÍTICA

Normes Ortogràfiques  (Catalunya, gen/1913)  Conjunt de 24 regles de l'IEC

98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Norte, El  (Girona, gen/1910 - 1936)  Diari catòlic i monàrquic. Fundat com a continuació d'un trisetmanari creat l'any 1896. Defensà les postures carlines i féu grans campanyes contra els espectacles lleugers i el joc. Publicà col·laboracions en català i l'any 1927 es transformà en "El Norte de Gerona".

97 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Norte Catalan, El  (Vic, Osona, jun/1886 - gen/1915)  Setmanari tradicionalista. Era bilingüe i seguidor de la línia carlina de Nocedal.

67 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaNorth American Catalan Society  (Catalunya, 1978 - )  Societat

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Nos, estany de la  (Angostrina, Alta Cerdanya Veure> Lanós, estany de.

99 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nòs ab Nòs  (Barcelona, 5/gen/1911 - 25/abr/1912)  Setmanari. Dirigit i redactat per Pere Aldavert en deixar la direcció de "La Renaixensa". Publicà 69 números. Aldavert hi comentà l'actualitat política del moment des dels antics punts de vista del catalanisme tradicional.

69 CATALUNYA - POLÍTICA / PUBLICACIÓ

Nosaltres Sols!  (Catalunya, 1931 – 1936)  Grup polític català creat per Daniel Cardona i Civit. Es declarà radicalment catalanista i tingué una organització paramilitar. Participà activament en els Fets d'octubre de 1934 i, el juny de 1936, formà junt amb el Partit Nacionaliste Català i part de les juventuts d'ERC, Estat Català. El seu orgàn de premsa fou el setmanari "Nosaltres Sols!" (1931-34), que dirigí Joan Garau-Guart i tingué com a redactors i col·laboradors el mateix Daniel Cardona, Rafael Dalmau, Vicenç A. Ballester, Francesc Curet, Amfòs Sans i Manuel Falguera, entre d'altres, hi publicà nombrosos dibuixos Lola Anglada.

70 CATALUNYA - POLÍTICA

Nosotros  (Barcelona, 1931 - 1933-34)  Grup d'afinitat anarquista

71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Nosotros  (València, 1936 – 1938)  Diari vespertí. Òrgan de la Federació Regional dels Grups Anarquistes de Llevant i portaveu de la FAI. Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de "la Columna de Hierro", la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives. Dirigit per Abraham Guillén, tingué la col·laboració regular, entre altres, de Gonzalo Vidal, S. Cano Carrillo, J. Rueda Ortiz, Emili Mistral i Ada Martí.

72 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaNossa, banys de  (Vinçà, Conflent)  Balneari

73 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Nostra Novel·la  (València, mai/1930 – jul/1931)  Col·lecció de novel·les curtes. Publicada amb el patrocini de Josep Bolea, E. Duran i Tortajada i F. Hernández i Casajuana i sota la direcció literària de F. Almela i Vives i l'artística de Josep Sabina. Setmanal, publicà 60 números, amb texts i il·lustracions d'escriptors i dibuixants valencians. Ortogràficament, s'acostà a poc a poc a les normes generals. Els volums, d'un format petit, tenien de 30 a 50 pàgines. Apareixia com a publicació de la secció de literatura del Cercle de Belles Arts.

74 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA

Nostra Parla  (Països Catalans, 1916 - )  Entitat per impulsar la unitat de la llengua catalana. Creada per diferents intel·lectuals catalans, balears, valencians i rossellonesos. El seu primer president fou Àngel Guimerà i fou dirigida entre d'altres per J. Bofill i Mates i Nicolau d'Olwer. Entre les seves publicacions destaquen "Ofrena", "Revista de Nostra Parla" i "Nostra Parla".

75 MÓN - PUBLICACIÓ

Nostra Revista, La  (Mèxic, gen/1946 – des/1954)  Revista mensual cultural i política. Arribà fins al número 75, amb diferents interrupcions i periodicitats. Editada amb Avel·lí Artís com a director gerent, representà un dels esforços més notables per crear una gran revista literària catalana. Hi col·laboraren grans personalitats de l'exili.

76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Nostra Terra, La  (Palma de Mallorca, gen/1928 – jun/1936)  Publicació mensual en català de literatura, art i ciències. Dirigida per Antoni Salvà i Ripoll. Fou, de fet, a partir del 1930, l'òrgan de premsa de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista. D'una gran serietat intel·lectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d'investigació, a més d'unes estimables seccions crítiques de literatura i d'arts. Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença. Hi col·laboraren importants escriptors de les Illes. En conjunt constitueix una de les publicacions intel·lectuals més interessants de Mallorca.

77 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaNostres Clàssics, Els  (Barcelona, 1924 – 1930)  Col·lecció de l'editorial Barcino

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Noticias, Las  (Barcelona, 1896 - 25/gen/1939)  Diari en castellà fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Fou una publicació conservadora i de centre que, per la seva neutralitat, aconseguí la màxima difusió durant la I Guerra Mundial. En foren directors Juan Barco i Lluís Aimerich. Josep Pla començà la seva tasca periodística en aquest diari. Durant la guerra civil espanyola fou incautat i actuà com a portaveu de la UGT.

79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Noticiero Universal, El  (Barcelona, 15/abr/1888 – 1984)  Diari en castellà, fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta. Creat per tal de recollir les informacions del món i de la tarda. Aconseguí una bona audiència per la seva independència respecte als partits polítics, encara que amb un sentit centralista i conservador. Publicà la sèrie d'articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia. A més de Peris i Mencheta, tingué importants directors dels periòdic, com Jordi Domènech i Mateu, que li donà un cert to de diari popular i n'avança l'hora de sortida fins a fer-lo sortir al matí.

100 CATALUNYA - CULTURA

Noticies 9  (País Valencià, 9/oct/1997)  Canal de televisió. Integrat, juntament a Canal 9, en l'ens públic Ràdio-Televisió Valenciana (RTVV). Inicià les seves emissions com a segon canal valencià. La seva programació se centra en informatius i espais culturals en llengua valenciana.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nou, hostal  (Riudellots de la Selva, Selva)  Antic hostal

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nou, la  (Alòs de Balaguer, Noguera)  Despoblat

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNou, pas  (Vilanova de Meià, Noguera)  Congost del riu Boix

83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Nou, port  (Son Cervera, Mallorca Oriental)  Veure> Port Nou, es

84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nou (9) Nou, el  (Vic, Osona, 1978 - )  Setmanari comarcal

101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nou Ambient  (Barcelona, abr/1924 - ago/1924 )  Revista mensual d'art. Editada per un grup de pintors que portava el seu mateix nom. N'edità cinc números. Els seus principals animadors foren Francesc Camps i Ribera, Antoni Roca i Ramon Soler.

85 CATALUNYA - CULTURA

Nou Barons de la Fama, els  (Catalunya)  Personatges llegendaris

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàNou de Berguedà, la  (Berguedà Municipi: 25,0 km2, 876 m alt, 157 hab (2004). Situat al nord de Berga, als estreps de la serra de Catllaràs, és accidentat per la serra de Picamill, a l'esquerra del Llobregat. La major part del territori és improductiva o forestal (alzinars, pinedes, pi roig i garrigues), excepte el sector central, que és el més habitat. Conreus de secà (patates, farratges i blat). La ramaderia (bestiar boví, porcí, oví) hi té poca importància. Explotació forestal. La conca lignitífera de la Nou-Catllaràs va ser durant molts anys un dels recursos més importants, però s'ha deixat d'explotar. Important embranzida del turisme, sobretot el rural. Al poble destaca l'església romànica de Sant Martí, amb portada i porta ferrada interessants. El municipiInici página comprèn, a més, el poble de Malanyeu, el santuari de la Mare de Déu de Lurdes de la Nou (1880-85), el despoblat de Clarà i la masia del Far. Àrea comercial de Berga.

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsNou de Gaià, la  (Tarragonès Municipi: 4,30 km2, 114 m alt, 409 hab (2004). Situat a l'esquerra del Gaià, al nord-est de Tarragona. El terme és accidentat pels últims contraforts de la Serralada Litoral. La superfície agrícola improductiva ocupa vora el 65% del terme. El conreu principal és el de la vinya (en regressió), seguida dels cereals, els avellaners, l'olivera, els garrofers i els ametllers. Els pasturatges augmenten. La ramaderia (hi ha cria de pollastres, porcs i gallines) i la indústria (fàbrica de gèneres de punt) tenen poca importància. Al poble destaca l'església parroquial dedicada a santa Magdalena; hi ha un castell, pertanyent als barons de les Quatre Torres. Prop seu hi ha el raval dels Hostalets. El lloc és esmentat ja el començament del s XI. Àrea comercial de Tarragona.

88 CATALUNYA - CULTURA

Nou Esclat  (Barcelona, 1919 – 1921)  Cor d'homes, dones i nois, sorgit de la Schola Orpheonica. El dirigí Joan Llongueres. Inspirat per Ventura Gassol, donà mostres d'abrandament patriòtic, corresponent a aquelles circumstàncies. Lluís Bertran i Pijoan en fou president.

89 CATALUNYA - ART / LITERATURA

noucentisme  (Catalunya, 1906 – 1931)  Període artístic i literari

90 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noucreus, pic de  (Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)  Muntanya (2.799 m alt), entre els dos municipis

91 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noufonts, pic de  (Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)  Muntanya (2.864 m alt), entre els dos municipis

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNougués i Subirà, Julià  (Reus, Baix Camp, 1867 - Calataiud, Aragó, 1928)  Republicà i advocat

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Noumoles  (València, Horta)  Raval meridional de la ciutat

94 MÓN - PUBLICACIÓ

Nous Horitzons  (Mèxic, 1962 – 1977)  Revista en català, ideològica, cultural i política

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nou-sants, els  (Molló, Ripollès Veure> Oliva.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nouvilas i de Ràfols, Ramon de  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1812 – Madrid, 1880)  Noble i militar. Va lluitar contra els carlins en les dues guerres civils. L'any 1866 fou desterrat a Canàries, i en triomfar la revolució del 1868 fou nomenat capità general de Catalunya. Poc temps després d'ésser proclamada la I República (1873), fou nomenat ministre de la Guerra, alhora que dirigia l'exèrcit del Nord que operava contra els carlins. El juliol de 1873 va abandonar tots dos càrrecs. El 1876 fou novament desterrat a Canàries pels governs de la Restauració, fins al 1879.

Anar a:    Noguera i ]    [ Nogues ]    [ Noi ]    [ Non ]    [ Nos ]    [ Nou ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans