|
|
|
Anar a: [ Noguera i ] [ Nogues ] [ Noi ] [ Non ] [ Nos ] [ Nou ] Callant és com les persones decents es diuen les coses més importants. (Joan Sales i Vallès) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Noguera i Balaguer, Antoni (Palma de Mallorca, 1860 – 1904) Compositor 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noguera i Balart, Josep (Catalunya, s. XX - ) Submarinista 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera i Bonora, Vicent (València, 1891 – 1936) Industrial 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera i Climent, Pere Joan (València, 1762 - l'Olleria, Vall d'Albaida, 1811) Jurista. Estudià humanitats i filosofia i es doctorà en dret civil i canònic. Fou secretari de la Inquisició i catedràtic de grec i de dret natural i de gents a la Universitat de València. Autor de De legum civilium efficacia atque interna obligandi vi... (1789), D. Josephus Elias de Vallejo et Alcedo, philos, et J.C. bacc., publicae concertationi offert propositiones de iure naturali ac publico... (1790). Deixà inèdita una Disertación latina sobre los reinos patrimoniales, modos legítimos de adquirirlos y derechos que pertenecen a los mismos. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera i Climent, Vicent Joaquim (València, 1759 - d 1818) Polític i jurista 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noguera i Massa, Antoni (Girona, 1921 - ) Escriptor. Metge odontòleg. Ha col·laborat a diverses publicacions locals. És autor del llibre Collsacabra, guardonat amb el Premi Maspons i Camarasa 1963 i publicat el 1964. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera i Ramon, Vicent Antoni (València, 1728 – 1797) Escriptor 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera i Sotolongo, Vicent Llorenç (l'Havana, Cuba, 1811 – València, 1889) Polític 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguera Pallaresa, la (Catalunya) Riu pirinenc que neix a la Vall d'Aran i va fins a la Noguera 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguera Ribagorçana, la (Catalunya) Riu pirinenc que neix a la Vall d'Aran i arriba fins al Segrià 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogueras, Agustí ( ? , s. XVIII - d 1844) Militar 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogueras i Oller, Rafael (Barcelona, 1880 – 1949) Escriptor. S'inicià a "Joventut" i "La Catalunya Artística". Fundà una publicació, de vida efímera, "Poti-Poti". Amic dels modernistes i afí a un cert pensament anarquista, cantà en un poema la vaga general. El seu llibre poètic més conegut és Les tenebroses (1905) i també, en to menor, Pas de la mort i Ciutat endins. Publicà, a més, la comèdia Rodamón (1907), la breu novel·la Lo pecat mortal i alguna obra en castellà. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nogueres, zona de les (Catalunya) Faixa dels Pirineus centrals 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguereta, Era (Vall d’Aran) Nom que rep al seu naixement la Noguera Pallaresa. 17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Noguero (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Llogaret (1.025 m alt), fins al 1970 de l'antic terme de Monesma de Ribagorça, i actual cap del municipi, al vessant meridional del cap de les Torralles. L'església és dedicada a sant Pere. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguerola, clamor de (Segrià) Curs d’aigua, que neix a l'altiplà de la Cerdera, dins el terme de Vilanova d'Alpicat, i que desmboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al nord de la ciutat de Lleida. Serveis d'escorrentia de l'horta de Lleida. El s XII rebia el nom de Segrià. 19 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Noguerola, la (Alta Ribagorça) Antic nom de la Noguera Ribagorçana 20 CATALUNYA - HISTÒRIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Fèlix (Barcelona, 1743 – 1777) Pintor. Era deixeble d'Antoni Viladomat. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Joan (Catalunya, s. XVIII) Músic 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Maria Lluïsa (Barcelona, 1920 - ) Ballarina 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Pere (Catalunya, s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, s. XVI) XXXIV Abat perpetu del monestir de Santes Creus (1593- ? ). Fou comissari general de l'orde del Císter. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Rafael (Catalunya, s. XVII) Cronista 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués
i Casas, Francesc Xavier
(Barcelona, 1873 – 1941)
Dibuixant, gravador i pintor 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Garcia, Anselm (Valls, Alt Camp, 1864 – Barcelona, v 1937) Escultor. Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d'Agapit Vallmitjana. La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l'Escola de Belles Arts de Barcelona una bossa de viatge, el 1884. La seva obra, al principi monumentalista i academicista, anà evolucionant cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Garcia, Gabriel (Valls, Alt Camp, 1873 – Barcelona, 1920) Filòleg. Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu una comunicació. És autor també d'altres treballs. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Pon, Joan (Barcelona, 1875 – 1930) Guitarrista. Estudià amb el mestre Mas Bargalló i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Guanyà la càtedra de guitarra de l'Escola Municipal de Cecs de Barcelona, de la qual fou nomenat director el 1910. Excel·lí també com a intèrpret en molts recitals celebrats a les ciutats principals del Principat. Autor de composicions musicals: Estudi brillant, Serenata andalusa, Masurques, Preludis, etc. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Rovira, Cèsar (Barcelona, 1922 – 1950) Poeta 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Torras, Antoni (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1820 – 1882) Pianista 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noi de les Barraquetes, el Sobrenom del polític republicà Vicenç Martí i Torres. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noi del Sucre, el Sobrenom del dirigent obrer Salvador Seguí i Rubinat. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noia (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Caseria, situada a l'esquerra de la riera de Marmellar, al nord del nucli antic de Castellví. És centrada per la masia de cal Noia. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noja i Ruiz, Higini (Nerva, Huelva, Andalusia, 1896 – València, 1972) Anarco-sindicalista 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolasc, Pere (Provença, França, v 1180 – Barcelona, 1249) Fundador de l'orde de la Mercè 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolasc del Molar (Daniel Rebull i Muntanyola) (el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983) Caputxí. Prengué l'hàbit en 1918. Ha ensenyat grec i llatí als col·legis caputxins d'Igualada i d'Olot i a l'Institut olotí. Ha col·laborat a diverses publicacions, així com a la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge. És autor de traduccions. Obres originals seves són els estudis crítics Consueta del misteri de la gloriosa sancta Àgata (1953) i Consueta de sant Eudald (1954), així com Una poesia religiosa del segle XIII (1953-57), Per les cançons d'un terrelloner (1956), Eiximenis (1960), Evocació sentimental (1961), Manas de brins (1962), Un fill de Ribes a la guerra de la Independència (1963), Procès d'un bruixot (1968). Darrerament signà amb el nom de Nolasc Rebull. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Brufau, Josep Maria (l'Albagés, Garrigues, 1949 - ) Arqueòleg 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Bruixet, Miquel (Reus, Baix Camp, 1815 - Meliana, Horta, 1879) Industrial. Residí gairebé sempre al País Valencià, on emprengué diversos negocis. El més important fou la instal·lació (1862) a Meliana d'una important fàbrica de mosaic, amb tècnica importada d'Anglaterra. La seva producció de taulellets policromats tingué un gran ús en l'arquitectura del seu temps. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Cortés, Joan (Barcelona, s. XIX – 1863) Arquitecte. Amb el seu germà Josep dirigí les obres del Cementiri Vell de Barcelona, basades en projecte de l'italià Ginesi. 44 MÓN - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Inglada, Josep (Barcelona, 1806 - Premià de Mar, Maresme, 1872) Mestre d'obres. Germà de Joan, amb el qual construí el Cementiri Vell de Barcelona. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Martí, Ramon (Tarragona, 1839 – Barcelona, 9/des/1911) Polític i metge. Fou partidari molt actiu del moviment carlí. En 1873 era delegat a la seva ciutat natal de la Junta carlista del Principat, que el nomenà després cap de la Sanitat Militar. Organitzà els serveis mèdics entre les forces carlines del Maestrat. En 1875 fou internat a Limotges, però fugí a Navarra, on fou novament metge enquadrat a les tropes del pretendent. Vençut aquest, emigrà a França. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Roig, Alexandre (Gràcia, Barcelona, 1883 ? – Barcelona, 1944) Actor teatral i escultor. Al principi treballà com a modelista i féu sovint d'actor teatral en companyies d'aficionats. Aquesta vocació pogué més que la d'escultor. Ingressà (1907) a la companyia de teatre català del Romea. Representà també obres líriques i treballà amb Margarida Xirgu. Féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza i, a Mèxic, amb Tallaví. Tornà a fer teatre català treballant un temps amb Enric Borras (1917), així com amb companyia pròpia. El 1921 anà a les Filipines i, posteriorment representà teatre líric català i hi assolí grans èxits, sobretot amb obres com Marieta de l'ull viu i Cançó d'amor i de guerra. Treballà amb la companyia Vila-Caví i amb la de Josep Santpere. 48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
49 FRANJA PONENT - MUNICIPI
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Comas, Jaume (Barcelona ?, 1876 - 1938) Enginyer agrònom. Obtingué la càtedra de patologia vegetal a l'Escola Superior d'Agricultura, i el 1917 s'encarregà de la de biologia. El 1907 passà a exercir el càrrec de cap del servei agronòmic de la comarca de Girona. Entre la seva extensa bibliografia es poden esmentar El diabló de l'avellaner (1921), De patologia agrícola (1930) i Investigacions biològiques sobre el corc del suro (1934). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Lleonart, Joan (Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 1890) Jardiner. Establí a Barcelona, el 1857, el primer dipòsit de llavors existent al país. És autor de diversos escrits i d'estudis remarcables sobre la seva especialitat. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Mas, Jaume (Argentona, Maresme, 1844 - Manresa, Bages, 1922) Jesuïta, historiador i gramàtic 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Masjuan, Carme (Barcelona, 1920 - ) Escriptora 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Monturiol, Isidre (Barcelona, 1873 – 1911) Pintor i dibuixant 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Torné, Lluís (Barcelona, 1919 - ) Escriptor 57 ALGUER - BIOGRAFIA Nonis, Pasqual (l'Alguer, 1923 – 1968) Promotor cultural 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonnit ( ? , s. VII) Bisbe de Girona (v621-v633) 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonó, Jaume (Catalunya, s. XIX - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1882) Compositor. Fou deixeble de Mateu Ferrer, a Barcelona. Emigrat a Mèxic, tingué el càrrec d'inspector de bandes militars. Compongué música sacra, de ball i algunes marxes. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonó, Josep (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1776 - Aranda de Duero, Castella, 1845) Músic 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Norís (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Poble (1.254 m alt), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l'església parroquial (Sant Sadurní). Formà un municipi que abans del 1939 fou agregat a l'actual. 63 CATALUNYA - CULTURA Norma, La (Catalunya, 1982) Personatge adolescent per la normalització lingüística 64 CATALUNYA - POLÍTICA Normalització Lingüística a Catalunya, la (Catalunya, 6/abr/1983) Decret de la Generalitat, aprovat pel Parlament amb l'objectiu de fomentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana. La llei fou aprovada per consens general (amb cap vot en contra i una sola abstenció), centra l'atenció en els àmbits de competència de la Generalitat: declara el català llengua d'ús oficial (títol I), llengua pròpia de l'ensenyament (títol II) i n'estableix la presència als mitjans de comunicació propis o de gestió autonòmica (títol III); preveu així mateix intervencions de suport i foment en els altres àmbits de la societat. El 1993 s'inicià un procés de reforma de la llei per accentuar l'ús social de la llengua. Si bé el Tribunal Suprem plantejà la possible inconstitucionalitat d'alguns articles, la llei fou finalment declarada constitucional (sentències del Tribunal Constitucional i del mateix Suprem), i el 1997 s'arribà a un acord parlamentari per procedir a la seva reforma, que donà pas a la Llei de Política Lingüística del 1998. 65 ILLES BALEARS - POLÍTICA
66 CATALUNYA - POLÍTICA Normes Ortogràfiques (Catalunya, gen/1913) Conjunt de 24 regles de l'IEC 98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Norte, El (Girona, gen/1910 - 1936) Diari catòlic i monàrquic. Fundat com a continuació d'un trisetmanari creat l'any 1896. Defensà les postures carlines i féu grans campanyes contra els espectacles lleugers i el joc. Publicà col·laboracions en català i l'any 1927 es transformà en "El Norte de Gerona". 97 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Norte Catalan, El (Vic, Osona, jun/1886 - gen/1915) Setmanari tradicionalista. Era bilingüe i seguidor de la línia carlina de Nocedal. 67 CATALUNYA - CULTURA
68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Nos, estany de la (Angostrina, Alta Cerdanya) Veure> Lanós, estany de. 99 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nòs ab Nòs (Barcelona, 5/gen/1911 - 25/abr/1912) Setmanari. Dirigit i redactat per Pere Aldavert en deixar la direcció de "La Renaixensa". Publicà 69 números. Aldavert hi comentà l'actualitat política del moment des dels antics punts de vista del catalanisme tradicional. 69 CATALUNYA - POLÍTICA / PUBLICACIÓ Nosaltres Sols! (Catalunya, 1931 – 1936) Grup polític català creat per Daniel Cardona i Civit. Es declarà radicalment catalanista i tingué una organització paramilitar. Participà activament en els Fets d'octubre de 1934 i, el juny de 1936, formà junt amb el Partit Nacionaliste Català i part de les juventuts d'ERC, Estat Català. El seu orgàn de premsa fou el setmanari "Nosaltres Sols!" (1931-34), que dirigí Joan Garau-Guart i tingué com a redactors i col·laboradors el mateix Daniel Cardona, Rafael Dalmau, Vicenç A. Ballester, Francesc Curet, Amfòs Sans i Manuel Falguera, entre d'altres, hi publicà nombrosos dibuixos Lola Anglada. 70 CATALUNYA - POLÍTICA Nosotros (Barcelona, 1931 - 1933-34) Grup d'afinitat anarquista 71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Nosotros (València, 1936 – 1938) Diari vespertí. Òrgan de la Federació Regional dels Grups Anarquistes de Llevant i portaveu de la FAI. Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de "la Columna de Hierro", la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives. Dirigit per Abraham Guillén, tingué la col·laboració regular, entre altres, de Gonzalo Vidal, S. Cano Carrillo, J. Rueda Ortiz, Emili Mistral i Ada Martí. 72 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Nostra Novel·la (València, mai/1930 – jul/1931) Col·lecció de novel·les curtes. Publicada amb el patrocini de Josep Bolea, E. Duran i Tortajada i F. Hernández i Casajuana i sota la direcció literària de F. Almela i Vives i l'artística de Josep Sabina. Setmanal, publicà 60 números, amb texts i il·lustracions d'escriptors i dibuixants valencians. Ortogràficament, s'acostà a poc a poc a les normes generals. Els volums, d'un format petit, tenien de 30 a 50 pàgines. Apareixia com a publicació de la secció de literatura del Cercle de Belles Arts. 74 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA Nostra Parla (Països Catalans, 1916 - ) Entitat per impulsar la unitat de la llengua catalana. Creada per diferents intel·lectuals catalans, balears, valencians i rossellonesos. El seu primer president fou Àngel Guimerà i fou dirigida entre d'altres per J. Bofill i Mates i Nicolau d'Olwer. Entre les seves publicacions destaquen "Ofrena", "Revista de Nostra Parla" i "Nostra Parla". 75 MÓN - PUBLICACIÓ Nostra Revista, La (Mèxic, gen/1946 – des/1954) Revista mensual cultural i política. Arribà fins al número 75, amb diferents interrupcions i periodicitats. Editada amb Avel·lí Artís com a director gerent, representà un dels esforços més notables per crear una gran revista literària catalana. Hi col·laboraren grans personalitats de l'exili. 76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Nostra Terra, La (Palma de Mallorca, gen/1928 – jun/1936) Publicació mensual en català de literatura, art i ciències. Dirigida per Antoni Salvà i Ripoll. Fou, de fet, a partir del 1930, l'òrgan de premsa de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista. D'una gran serietat intel·lectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d'investigació, a més d'unes estimables seccions crítiques de literatura i d'arts. Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença. Hi col·laboraren importants escriptors de les Illes. En conjunt constitueix una de les publicacions intel·lectuals més interessants de Mallorca. 77 CATALUNYA - LITERATURA
78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Noticias, Las (Barcelona, 1896 - 25/gen/1939) Diari en castellà fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Fou una publicació conservadora i de centre que, per la seva neutralitat, aconseguí la màxima difusió durant la I Guerra Mundial. En foren directors Juan Barco i Lluís Aimerich. Josep Pla començà la seva tasca periodística en aquest diari. Durant la guerra civil espanyola fou incautat i actuà com a portaveu de la UGT. 79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Noticiero Universal, El (Barcelona, 15/abr/1888 – 1984) Diari en castellà, fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta. Creat per tal de recollir les informacions del món i de la tarda. Aconseguí una bona audiència per la seva independència respecte als partits polítics, encara que amb un sentit centralista i conservador. Publicà la sèrie d'articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia. A més de Peris i Mencheta, tingué importants directors dels periòdic, com Jordi Domènech i Mateu, que li donà un cert to de diari popular i n'avança l'hora de sortida fins a fer-lo sortir al matí. 100 CATALUNYA - CULTURA Noticies 9 (País Valencià, 9/oct/1997) Canal de televisió. Integrat, juntament a Canal 9, en l'ens públic Ràdio-Televisió Valenciana (RTVV). Inicià les seves emissions com a segon canal valencià. La seva programació se centra en informatius i espais culturals en llengua valenciana. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA Nou, hostal (Riudellots de la Selva, Selva) Antic hostal 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Nou, la (Alòs de Balaguer, Noguera) Despoblat 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Nou, port (Son Cervera, Mallorca Oriental) Veure> Port Nou, es 84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nou (9) Nou, el (Vic, Osona, 1978 - ) Setmanari comarcal 101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nou Ambient (Barcelona, abr/1924 - ago/1924 ) Revista mensual d'art. Editada per un grup de pintors que portava el seu mateix nom. N'edità cinc números. Els seus principals animadors foren Francesc Camps i Ribera, Antoni Roca i Ramon Soler. 85 CATALUNYA - CULTURA Nou Barons de la Fama, els (Catalunya) Personatges llegendaris 86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 CATALUNYA - MUNICIPI
88 CATALUNYA - CULTURA Nou Esclat (Barcelona, 1919 – 1921) Cor d'homes, dones i nois, sorgit de la Schola Orpheonica. El dirigí Joan Llongueres. Inspirat per Ventura Gassol, donà mostres d'abrandament patriòtic, corresponent a aquelles circumstàncies. Lluís Bertran i Pijoan en fou president. 89 CATALUNYA - ART / LITERATURA noucentisme (Catalunya, 1906 – 1931) Període artístic i literari 90 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Noucreus, pic de (Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès) Muntanya (2.799 m alt), entre els dos municipis 91 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Noufonts, pic de (Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès) Muntanya (2.864 m alt), entre els dos municipis 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Noumoles (València, Horta) Raval meridional de la ciutat 94 MÓN - PUBLICACIÓ Nous Horitzons (Mèxic, 1962 – 1977) Revista en català, ideològica, cultural i política 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nou-sants, els (Molló, Ripollès) Veure> Oliva. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nouvilas i de Ràfols, Ramon de (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1812 – Madrid, 1880) Noble i militar. Va lluitar contra els carlins en les dues guerres civils. L'any 1866 fou desterrat a Canàries, i en triomfar la revolució del 1868 fou nomenat capità general de Catalunya. Poc temps després d'ésser proclamada la I República (1873), fou nomenat ministre de la Guerra, alhora que dirigia l'exèrcit del Nord que operava contra els carlins. El juliol de 1873 va abandonar tots dos càrrecs. El 1876 fou novament desterrat a Canàries pels governs de la Restauració, fins al 1879.
Anar
a: [ Noguera
i ] [ Nogues ]
[ Noi ] [ Non ] [
Nos ]
[ Nou ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Nonasp
