|
|
|
Aquesta pàgina: [ Muntanye ] [ Munu ] [ Mur, H ] [ Mura ] [ Murt ] [ Muset ] Si la poesia canviés el món tots els pobres serien poetes. (Josep Porcar) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muntanyès, Vicenç (València, s XVI – Barcelona, 1573) Escriptor i eclesiàstic. Professà a l'orde agustí. Fou catedràtic a la Universitat de Lleida i a la de València. Ocupà càrrecs importants de l'orde, com el de provincial d'Aragó, i en l'àmbit eclesiàstic. Escriví, entre d'altres, les obres Chrónicas de la Orden de San Agustín, Commentaria in libros Aristotelis Logicae, Commentaria in Porphyrium Phoenicem de quinque communibus vocibus dialecticis i In musicam liber unum. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Muntanyes de Prades, comtat de les Veure> Prades, comtat de. 3 CATALUNYA - CULTURA Muntanyeta, ball de la (Pallars) FOLK Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes. Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya, i eren cantades pels dos grups de dansaires que l'interpretaven: el masculí i el femení. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Muntanyeta de Benicull, la (Polinyà de la Ribera, Ribera Baixa) Barri del Benicull, estès als vessants de la muntanyeta del mateix nom (34 m alt), al sud del terme. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - MUNICIPI Muntanyola (Osona) Municipi: 40,42 km2, 808 m alt, 274 hab (1999) 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanyola, Pere ( ? , s. XIX – s. XX) Escriptor 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanyola i Llorach, Ramon (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1917 – Barcelona, 1973) Eclesiàstic 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntasell i Barnuz, Jaume (Barcelona, 1915 - ) Gravador de cristall a la roda. Fill de Joan. Estudià a l'Escola Massana, on fou nomenat professor de la seva especialitat, el 1942. És autor d'una producció molt remarcable. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntasell i Garriga, Joan (Barcelona, 1890 – 1971) Escultor i gravador de cristall a la roda. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Féu escultura al taller de Carcassó. Després entrà al de gravador de cristall Chounevelle, francès instal·lat a Barcelona. S'establí posteriorment pel seu compte. Fou nomenat professor de la seva especialitat a l'Escola Massana, quan aquesta es constituí el 1928. Fou pare de Jaume Muntasell i Barnuz. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muntells, els (Tortosa, Baix Ebre) Caseria, situat al Delta de l'Ebre, al sector de la dreta del riu Ebre, al sud-est de Sant Jaume d'Enveja, al límit amb Amposta. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Múnter (Muntanyola, Osona) Poble, situat al sector de la plana de Vic, entre Malla, Tona i Muntanyola. L'església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (s XII), és esmentada ja el 929. Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l'antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que el s XIII passà a les mans dels Brull, i el XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698). El 1840 fou annexat al municipi actual. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Múnter, comtat de (Catalunya) Títol, concedit per Carles II el 1698 a Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena. Aquesta denominació fou donada al comtat de Plegamans, concedit per decret del 1693. El 1811 passà per successió als Sentmenat, marquesos de Sentmenat, que encara el tenen. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Munter, mas (Vilanova d'Escornalbou, Baix Camp) Veure> Masmunter. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Muntis, el (Bèlgida, Vall d'Albaida) Masia i despoblat, al sector meridional del terme. Era lloc de moriscs. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Munts, els (Osona / Ripollès) Massís muntanyós del Prepirineu meridional oriental, que separa les conques altes del Ter (Ripollès) i el Llobregat (Lluçanès i angle nord-oest de la plana de Vic). És un anticlinal on alternen els gresos i les margues eocèniques, que continua, a la dreta del Ter, el de la serra de Bellmunt. Culmina a 1.059 m alt (tossal dels Munts) i en deriva, al sud, la serra de Sobremunt. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Munts, santuari dels (Sant Agustí de Lluçanès, Osona) Santuari 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Munussa ( ? , s. VII - prop de Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 731) Valí de la Tarraconense i Septimània 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós, Jeroni (València, s. XVI – Salamanca, Castella, 1584) Hebraista, astrònom i matemàtic 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós, Joan (País Valencià, s. XVII) Escultor 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós, Joan (País Valencià, s. XVII) Escultor 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós i Estarlic, Evarist (València, 1684 – 1737) Pintor 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós i Ferrandis, Joan Baptista (Museros, Horta, 1745 – Madrid, 1799) Historiador 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mur (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Antic municipi: 18,21 km2, 881 m alt, annexat el 1972 a l'actual 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur (Pallars Jussà) Linatge noble 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Acard de ( ? , s. XIII - d 1316) Procurador de Jaume II 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Acard de ( ? , s. XIV) Senyor de Rubió 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Arnau de ( ? , s. XIV – s. XV) Jurista i eclesiàstic 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Mur, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, creada el s. XV 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Bernat de (Mur, Pallars Jussà, s. XIII – Barcelona, 1264) Eclesiàstic i jurista 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Brianda de ( ? , s. XV) Dama 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Cebrià de ( ? , s. XV) Noble 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mur, col·legiata de (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussa) Canònica augustiniana, creada el 1060 a l'antic mun. de Mur 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Guillem de (Catalunya, s. XIII) Trobador. És autor d'un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Hug de (Catalunya, s. XIV – Monreal, Aragó, jun/1429) Noble. Prengué part a les lluites contra Castella. Fou ferit de mort en un combat, prop de la frontera castellana. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Hug de (Catalunya, s XV) Noble. El 1430 participà, a Tortosa, en el consell especial que estudià el cas de rebel·lia de Frederic de Luna, el nét de Martí l'Humà. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Isabel de ( ? , s. XV) Dama 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Josep (Barcelona, 1830 – s. XIX) Escultor i miniaturista 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Lluís de (Catalunya, s XIV – 1408) Baró de Mur, l'Albí i Cervià. Acompanyà l'infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Hug Pere, Lluís, Dalmau, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Ramon de (Catalunya, s. XIV - v 1435) Pintor. Conegut en un principi com el mestre de Guimerà, d'estil gòtic, pintà gran nombre de retaules i taules sobretot a Tarragona, Tàrrega i Montblanc. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Ramon de ( ? , s. XV) Cavaller 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Simó de ( ? , s. XIV) Noble 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Simó de ( ? , s. XIV – s. XV) Noble 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cardona, Valentina de ( ? , s. XV) Muller de Carles de Guevara 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cardona, Violant Lluïsa (Catalunya, s. XV – 1467) Baronessa de l'Albí. Filla d'Acard de Mur i d'Elfa de Cardona. Es casà amb Ponç de Perellós. En tingué una filla anomenada Elfa. Restà vídua el 1426. Posteriorment contragué un segon matrimoni en secret amb Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Hi visqué molt malament, ja que el seu marit sostenia relacions amb Valentina, germana seva. El fet motivà diverses lluites familiars. Al capdavall, el seu marit i la seva germana fugiren a Castella on Frederic moriria pres en 1438. Era una dona bella, de costums tinguts per deshonestos. Per ellà se suicidà el poeta Francesc Oliver. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cervelló, Aldonça de ( ? , s. XIV – s. XV) Dama noble 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cervelló, Dalmau de (Cervera, Segarra, 1376 – Saragossa, Aragó, 1456) Prelat i polític 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cervelló, Hug Pere de ( ? , s. XIV – s. XV) Baró de Mur 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cervelló, Lluís de ( ? , s. XIV – s. XV) Comanador de Tortosa 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur de Jafra, Josep ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar 58 CATALUNYA - MUNICIPI Mura (Bages) Municipi: 53,39 km2, 454 m alt, 225 hab (1999) 59 CATALUNYA - HISTÒRIA
60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Murada, cala (Manacor, Mallorca Oriental) Veure> Cala Murada. 61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Murada, illa (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Illa (23 m alt) de poca extensió, prop de la punta de sa Creu. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murada, la (Oriola, Baix Segura) Caseria 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murar, mola del (Xert, Baix Maestrat) Mola (807 m alt) 64 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Múrcia, conquesta de (Múrcia, nov/1265 – feb/1266) Campanya militar de Jaume I de Catalunya-Aragó 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA
66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murell, rambla de (Vall de Cofrents) Afluent dretà del riu de La Hoz, a la comarca. Neix dins el terme de Teresa de Cofrents i, després de travessar el de Xarafull, desemboca al seu col·lector dins el terme de Xalans. 67 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Muret, batalla de (Muret, Llenguadoc, França, 12 o 13/set/1213) Batalla entre Pere I el Catòlic i els croats francesos. Simó de Montfort, cap de la croada contra els albigesos, tenia Tolosa com a objectiu i defensà Muret dels atacs de les tropes de Pere I, aliat amb els comtes de Tolosa, Foix i Comenge. Tot i que el legat papal propugnà la pau, Pere I la refusà i es va preparar per a la batalla, malgrat les desavinences amb el comte de Tolosa, que no era partidari de l'enfrontament a camp obert. Aquest fet debilità el camp aliat, i encara més la fugida dels tolosans, que va provocar la intervenció de Pere I per evitar el desastre. Montfort va escometre les tropes catalanes i esdevingué la catàstrofe: la por i el desconcert van deixar el comte-rei amb poques forces i acabà perdent la batalla i la vida. 68 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Múria, la (Bissaürri, Alta Ribagorça) Poble, a l'alta vall de Sant Feliu de la Múria o de Verí, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó. Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria (1.590 m alt), obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Murià i Romaní, Anna (Barcelona, 21/abr/1904 - Terrassa, Vallès Occidental, 27/set/2002) Escriptora. Filla de Magí Murià i muller d'Agustí Bartrà. Col·laborà a "Mirador", "Meridià", "La Dona Catalana", etc. S'exilià el 1939 a Mèxic i escriví per a "Catalunya", "Lletres" i "Pont Blau". Publicà dues novel·les de joventut, Joan Mas (1933) i La peixera (1938), a més de l'assaig La revolució moral (1934). A l'exili va publicar contes. Va tornar a Catalunya el 1970, i publicà Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967; edició completada el 1983), L'obra de Bartra (1985) i l'Obra de Bartra: assaig d'aproximació (1992). Posteriorment ha publicat dues novel·les: Res no és veritat, Alícia (1984) i Aquest serà el principi (1986). El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Murià i Torrents, Magí (Barcelona, 1881 - Mèxic DF, 1958) Director cinema i periodista 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Murillo i Mombrú, Josep (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1881 - l'Havana, Cuba, 1953) Polític 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Murillo i Rams, Tomàs (València, 1890 – 1934) Pintor 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Murillo i Tudurí, Andreu (Maó, Menorca, 1930 - ) Historiador i polític 75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Murla (Marina Alta) Municipi: 5,88 km2, 285 m alt, 322 hab (1999) 76 ILLES BALEARS - MUNICIPI Muro de Mallorca (Mallorca Septentrional) Municipi: 58,6 km2, 117 m alt, 6.174 hab (1999) 77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
78 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Murrano, coma de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Coma 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Murrià (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Despoblat, de l'antic terme de Sant Esteve d'En Bas, a l'est del poble, al vessant occidental de la serra de Murrià, que forma part de la partió d'aigües entre el Fluvià i el Ter. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murta, barranc de la (Marina Alta) Curs d'aigua de la comarca 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Murta, cala (Pollença, Mallorca Septentrional) Cala de la península de Formentera 82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Murta, la (Alzira, Ribera Alta) Antic monestir 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murta, sèquia de la (Xàtiva, Costera) Sèquia de l'horta, que pren l'aigua del riu d'Albaida, per l'esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d'Albaida). 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Murtar, es (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda, a la capçalera de la vall de Sant Vicent de sa Cala. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Murtero, coll de (Benifallet / Tivenys, Baix Ebre) Coll de la serra de Cardó, al límit entre els dos termes, per on passava l'antic camí des de Tortosa. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Murtra, cala (Roses, Alt Empordà) Cala de la península del cap de Creus 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Murtra, estany de la (Gavà, Baix Llobregat) Albufera del delta del Llobregat 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Murtra, la (Badalona, Barcelonès) Monestir 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mus i Pérez, Antoni (Felanitx, Mallorca, 1926 - Manacor, Mallorca, 1982) Escriptor 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Musa, Antoninus (Tarragona, ? - ? ) Metge 93 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Musà ibn Fortun ibn Qasi ( ? , s. VIII – Saragossa, Aragó, 789) Cap de la Marca Superior 94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Musà ibn Musà ibn Fortun ( ? , s. IX - prop de Guadalajara, Castella, 862) Cap sarraí de Tudela 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Musclaire, el Veure> Utor, Manuel. 96 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes (Palma de Mallorca, 1875 – 1888) Publicació quinzenal 97 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Museo Literario, El (València, 1863 – 1866) Setmanari 98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Museros (Horta del Nord) Municipi: 12,81 km2, 17 m alt, 4.166 hab (1999) 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muset i Ferrer, Frederic (Igualada, Anoia, 1896 - ) Músic. Fou deixeble de Vicenç M. de de Gibert. Fou organista de Saint Étienne du Mont de París (1923-25), i de Santa Maria del Mar de Barcelona, d'on fou també mestre de capella. Ha publicat Cançons populars catalanes i és autor de nombrosos goigs. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muset i Ferrer, Josep (Igualada, Anoia, 1889 – Barcelona, 1957) Músic. Germà d'Antoni i Frederic. Deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç M. Gibert, estudià més tard la improvisació amb L. Vierné a París. Actuà com a organista a Barcelona, a Austràlia i als EUA. És autor de l'obra simfònica Tríptic (1933), d'obres corals i de la col·lecció Cants religiosos per al poble. 102 CATALUNYA - CULTURA Museu Abelló (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1999 - ) Museu 103 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Museu Arqueològic d'Alacant (Alacant, 1949 - ) Museu de la diputació provincial. Inaugurat amb els fonts procedents de diverses excavacions i de la col·lecció de Josep Belda i Domínguez. Conté materials de les comarques alacantines del neolític, l'eneolític, l'edat del bronze, ibèric i romà. Els lots més abundosos i més representatius corresponen a l'època ibèrica: necròpolis del Molar, poblat de l'Escuera i, sobretot, del tossal de Manises i de la seva necròpolis, l'Albufereta. 104 CATALUNYA - CULTURA
105 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic de Girona (Girona, 1847 - ) Museu a Sant Pere de Galligants 106 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Lleida, 1942 - ) Museu situat a l'antic hospital gòtic de Santa Maria que recull les col·leccions arqueològiques provincials anteriors al 1936. A partir del 1942 el museu s'integrà a l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la diputació i des d'aleshores hi ingressaren les troballes de la secció d'arqueologia de l'Institut. Tenen interès els materials del paleolític, del neolític i, especialment, els del bronze final (falcata, casc, bocats de cavall i morrió de la Pedrera). D'època ibèrica destaca el collar d'or de la Valleta del Valero. Tenen un interès especial el baptisteri i els objectes litúrgics procedents de la basílica visigòtica del Bovalar. (GEC) 107 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Museu Arqueològic de Sagunt (Sagunt, Camp de Morvedre, s. XVIII - ) Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt. Hom hi inicià les col·leccions el final del s. XVIII. Ha sofert diversos trasllats. Reuneix troballes arqueològiques saguntines des de l'eneolític fins a l'edat mitjana. La part més interessant són les col·leccions d'època romana i, en especial, l'epigrafia. 108 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants (Girona, 1990 - ) Museu 109 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic de Tarragona (Tarragona, 1874 - ) Museu constituït per l'estat. Posseeix un gran nombre de troballes fetes a Tarragona i comarca i és sense cap mena de dubte el més important dels Països Catalans d'art romà. 110 ILLES BALEARS - CULTURA
111 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic Eduard Camps (Guissona, Segarra, 1952 - ) Museu d'arqueologia 112 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó (Alcoi, Alcoià, 1944 - ) Museu municipal 113 CATALUNYA - CULTURA Museu Barbier-Müeller d'Art Precolombí (Barcelona, mai/1997 - ) Museu instal·lat al palau Nadal del carrer de Montcada, especialitzat en art precolombí. Fou creat com a resultat d'un conveni de col·laboració entre el consistori i el col·leccionista suís Jean Paul Barbier. Mostra una destacada col·lecció d'escultures, ceràmiques, teixits i objectes rituals de les civilitzacions americanes anteriors a la conquesta hispànica. 116 CATALUNYA - CULTURA Museu Comarcal d'Anoia (Igualada, Anoia, 1982 - ) Institució 114 CATALUNYA - CULTURA Museu Comarcal de la Conca de Barberà (Montblanc, Conca de Barberà, 1958 - ) Museu situat a la casa Josa (s. XVII). Recentment les instal·lacions han estat remodelades. És gestionat per l'associació Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. Entre les seves col·leccions destaca l'arqueologia, eines del camp i d'oficis, escultura medieval, pesos i mesures, pintura (s XVII-XIX), armes barroques i els pots del s XVIII de la farmàcia de Montblanc. Des d'aquest museu hom impulsa altres centres museístics de la comarca, entre els quals destaca el Museu del Vidre, de Vimbodí, amb objectes de vidre de la indústria local de la primera meitat del s XX. 115 CATALUNYA - CULTURA Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot, Garrotxa, 1987 - ) Museu
Aquesta
pàgina: [ Muntanye ] [
Munu ]
[ Mur, H ] [ Mura ] [
Murt ]
[ Muset ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
