1

2

1

Muntanyès, Vicenç  (València, s. XVI – Barcelona, 1573)  Frare agustí

V

B

2

Muntanyes de Prades, comtat de les  Veure> Prades, comtat de

C

H

3

Muntanyeta, ball de la  FOLK modalitat del ball pla del Pallars

C

C

4

Muntanyeta de Benicull, la  Barri del mun. de Polinyà de la Ribera (Ribera Baixa)

V

G

5

Muntanyeta de Santa Bàrbara, la  Veure> Santa Bàrbara (Carcaixent, Ribera Alta)

V

G

6

Muntanyola  Municipi d'Osona: 40,42 km2, 808 m alt, 274 hab (1999)

C

M

7

Muntanyola, Pere  ( ? , s. XIX – s. XX)  Escriptor

C

B

8

Muntanyola i Llorach, Ramon  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1917 – Barcelona, 1973)  Eclesiàstic

C

B

9

Muntasell i Barnuz, Jaume  (Barcelona, 1915 - )  Gravador de cristall

C

B

10

Muntasell i Garriga, Joan  (Barcelona, 1890 – 1971)  Escultor i gravador de cristall a la roda. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Féu escultura al taller de Carcassó. Després entrà al de gravador de cristall Chounevelle, francès instal·lat a Barcelona. S'establí posteriorment pel seu compte. Fou nomenat professor de la seva especialitat a l'Escola Massana, quan aquesta es constituí el 1928. Fou pare de Jaume Muntanell i Barnuz.

C

B

11

Munteis i Bracons, Josep  (Olot, Garrotxa, 1898 – 1969)  Poeta

C

B

12

Muntells, els  Caseria del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

13

Múnter  Poble del mun. de Muntanyola (Osona)

C

G

14

Múnter, comtat de  Títol de Catalunya, concedit el 1698 a Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena

C

H

15

Munter, mas  Veure> Masmunter (Vilanova d'Escornalbou, Baix Camp)

C

G

16

Muntis, el  Masia i despoblat del mun. de Bèlgida (Vall d'Albaida), al sector meridional del terme. Era lloc de moriscs.

V

G

17

Munts, els  Antiga possessió del mun. d'Altafulla (Tarragonès)

C

G

18

Munts, els  Massís muntanyós de les comarques d'Osona i del Ripollès

C

G

19

Munts, santuari dels  Santuari del mun. de Sant Agustí de Lluçanès (Osona)

C

G

20

Munussa  ( ? , s. VII - prop de Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 731)  Valí de la Tarraconense i Septimània

C

B

21

Munyós, Jeroni  (València, s. XVI – Salamanca, Castella, 1584)  Hebraista, astrònom i matemàtic

V

B

22

Munyós, Joan  (País Valencià, s. XVII)  Escultor

V

B

23

Munyós, Joan  (País Valencià, s. XVII)  Escultor

V

B

24

Munyós, Pere  (Puçol, Horta, 1520 – València, 1610)  Ermita llec tingut per venerable

V

B

25

Munyós i Estarlic, Evarist  (València, 1684 – 1737)  Pintor

V

B

26

Munyós i Ferrandis, Joan Baptista  (Museros, Horta, 1745 – Madrid, 1799)  Historiador

V

B

27

Mur  Antic municipi del Pallars Jussà: 18,21 km2, 881 m alt, annexat el 1972 al de Guàrdia de Noguera

C

G

28

Mur  Linatge noble del Pallars Jussà

C

B

29

Mur, Acard de  ( ? , s. XIII - d 1316)  Procurador de Jaume II

C

B

30

Mur, Acard de  ( ? , s. XIV)  Senyor de Rubió

C

B

31

Mur, Arnau de  ( ? , s. XIV)  Noble

C

B

32

Mur, Arnau de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Jurista i eclesiàstic

C

B

33

Mur, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, creada el s. XV

C

H

34

Mur, Bernat de  (Mur, Pallars Jussà, s. XIII – Barcelona, 1264)  Eclesiàstic i jurista

C

B

35

Mur, Brianda de  ( ? , s. XV)  Dama

C

B

36

Mur, Cebrià de  ( ? , s. XV)  Noble

C

B

37

Mur, col·legiata de  Canònica augustiniana, creada el 1060 a Mur (Pallars Jussa)

C

G

38

Mur, Dalmau de  ( ? , s. XIV)  Noble

C

B

39

Mur, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Trobador

C

B

40

Mur, Hug de  (Catalunya, s. XIV – Monreal, Aragó, jun/1429)  Noble. Prengué part a les lluites contra Castella. Fou ferit de mort en un combat, prop de la frontera castellana.

C

B

41

Mur, Hug de  ( ? , s. XV)  Noble

C

B

42

Mur, Isabel de  ( ? , s. XV)  Dama

C

B

43

Mur, Josep  (Barcelona, 1830 – s. XIX)  Escultor i miniaturista

C

B

44

Mur, Lluís de  ( ? , s. XIV – 1408)  Baró de Mur, l'Albí i Cervià

C

B

45

Mur, Lluís de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Frare de l'Hospital

C

B

46

Mur, Ramon de  ( ? , s. XIV - v 1435)  Pintor

C

B

47

Mur, Ramon de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

48

Mur, Simó de  ( ? , s. XIV)  Noble

C

B

49

Mur, Simó de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Noble

C

B

50

Mur i de Cardona, Valentina de  ( ? , s. XV)  Muller de Carles de Guevara

C

B

51

Mur i de Cardona, Violant Lluïsa  (Catalunya, s. XV – 1467)  Baronessa de l'Albí. Filla d'Acard de Mur i d'Elfa de Cardona. Es casà amb Ponç de Perellós. En tingué una filla anomenada Elfa. Restà vídua el 1426. Posteriorment contragué un segon matrimoni en secret amb Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Hi visqué molt malament, ja que el seu marit sostenia relacions amb Valentina, germana seva. El fet motivà diverses lluites familiars. Al capdavall, el seu marit i la seva germana fugiren a Castella on Frederic moriria pres en 1438. Era una dona bella, de costums tinguts per deshonestos. Per ellà se suicidà el poeta Francesc Oliver.

C

B

52

Mur i de Cervelló, Acard de  ( ? , s. XIV – Càller, 1415)  Noble

C

B

53

Mur i de Cervelló, Aldonça de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Dama noble

C

B

54

Mur i de Cervelló, Dalmau de  (Cervera, Segarra, 1376 – Saragossa, Aragó, 1456)  Prelat i polític

C

B

55

Mur i de Cervelló, Hug Pere de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Baró de Mur

C

B

56

Mur i de Cervelló, Lluís de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Comanador de Tortosa

C

B

57

Mur de Jafra, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

58

Mura  Municipi del Bages: 53,39 km2, 454 m alt, 225 hab (1999)

C

M

59

Mura, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1707 a Felicià de Cordelles i Ramanyer

C

H

60

Murada, cala  Veure> Cala Murada (Manacor, Mallorca Oriental)

B

G

61

Murada, illa  Illa (23 m alt) del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

62

Murada, la  Caseria del mun. d'Oriola (Baix Segura)

V

G

63

Murar, mola del  Mola (807 m alt) del mun. de Xert (Baix Maestrat)

V

G

64

Múrcia, conquesta de  (Múrcia, nov/1265 – feb/1266)  Campanya militar de Jaume I de Catalunya-Aragó

E

H

65

Murcurols  Masia del mun. de Gisclareny (Berguedà), situada al vessant dret de la vall de Murcurols, drenada pel torrent de Murcurols, afluent de capçalera del Bastareny; al mateix vessant dret hi ha el gran bosc dit la baga de Murcurols.

C

G

66

Murell, rambla de  Afluent dretà del riu de La Hoz, a la comarca de la Vall de Cofrents. Neix dins el terme de Teresa de Cofrents i, després de travessar el de Xarafull, desemboca al seu col·lector dins el terme de Xalans.

V

G

67

Muret, batalla de  (Muret, Llenguadoc, 13/set/1214)  Batalla entre Pere I de Catalunya-Aragó i els croats francesos

U

H

68

Múria, la  Poble del mun. de Bissaürri (Alta Ribagorça)

F

G

69

Murià i Romaní, Anna  (Barcelona, 21/abr/1904 - )  Escriptora

C

B

70

Murià i Romaní, Josep Maria  (Barcelona, 1907 - Guadalajara, Mèxic, 1999)  Escriptor

C

B

71

Murià i Torrents, Magí  (Barcelona, 1881 - Mèxic DF, 1958)  Director cinema i periodista

C

B

72

Murillo i Mombrú, Josep  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1881 - l'Havana, Cuba, 1953)  Polític

C

B

73

Murillo i Rams, Tomàs  (València, 1890 – 1934)  Pintor

V

B

74

Murillo i Tudurí, Andreu  (Maó, Menorca, 1930 - )  Historiador i polític

B

B

75

Murla  Municipi de la Marina Alta: 5,88 km2, 285 m alt, 322 hab (1999)

V

M

76

Muro de Mallorca  Municipi de Mallorca Septentrional: 58,6 km2, 117 m alt, 6.174 hab (1999)

B

M

77

Muro del Comtat  Municipi del Comtat: 30,01 km2, 399 m alt, 7.194 hab (1999)

V

M

78

Murrano, coma de  Coma del mun. de la Vall de Boí (Alta Ribagorça)

F

G

79

Murrià  Despoblat del mun. de Sant Esteve d'En Bas (Garrotxa)

C

G

80

Murta, barranc de la  Curs d'aigua de la comarca de la Marina Alta

V

G

81

Murta, cala  Cala de la península de Formentera, a Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

82

Murta, la  Antic monestir del mun. d'Alzira (Ribera Alta)

V

G

83

Murta, sèquia de la  Sèquia de l'horta de Xàtiva (Costera), que pren l'aigua del riu d'Albaida, per l'esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d'Albaida).

V

G

84

Murtar, es  Cala de la costa oriental de Menorca, al mun. de Maó

B

G

85

Murtar, es  Vénda del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

86

Murtero, coll de  Coll de la serra de Cardó, entre Benifallet i Tivenys (Baix Ebre)

C

G

87

Murtra, cala  Cala de la península del cap de Creus, al mun. de Roses (Alt Empordà)

C

G

88

Murtra, estany de la  Albufera del delta del Llobregat, al mun. de Gavà (Baix Llobregat)

C

G

89

Murtra, la  Monestir del mun. de Badalona (Barcelonès)

C

G

90

Mus i Pérez, Antoni  (Felanitx, Mallorca, 1926 - Manacor, Mallorca, 1982)  Escriptor

B

B

91

Mus i Sanahuja, Abel  (Borriana, Plana Baixa, 1907 - )  Músic

V

B

92

Musa, Antoninus  (Tarragona, ? - ? )  Metge

C

B

93

Musà ibn Fortun ibn Qasi  ( ? , s. VIII – Saragossa, Aragó, 789)  Cap de la Marca Superior

E

B

94

Musà ibn Musà ibn Fortun  ( ? , s. IX - prop de Guadalajara, Castella, 862)  Cap sarraí de Tudela

E

B

95

Musclaire, el  Veure> Utor, Manuel

C

B

96

Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes  (Palma de Mallorca, 1875 – 1888)  Publicació quinzenal

B

R

97

Museo Literario, El  (València, 1863 – 1866)  Setmanari

V

R

98

Museros  Municipi de l'Horta del Nord: 12,81 km2, 17 m alt, 4.166 hab (1999)

V

M

99

Muset i Ferrer, Antoni  (Igualada, Anoia, v 1890 - Valls, Alt Camp, 1968)  Escriptor

C

B

100

Muset i Ferrer, Frederic  (Igualada, Anoia, 1896 - )  Músic

C

B

101

Muset i Ferrer, Josep  (Igualada, Anoia, 1889 – Barcelona, 1957)  Músic. Germà d'Antoni i Frederic. Deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç M. Gibert, estudià més tard la improvisació amb L. Vierné a París. Actuà com a organista a Barcelona, a Austràlia i als EUA. És autor de l'obra simfònica Tríptic (1933), d'obres corals i de la col·lecció Cants religiosos per al poble.

C

B