[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Vila i P ]    [ Vilab ]    [ Vilad ]    [ Viladem ]    [ Vilademuls, R ]    [ Viladon ]

L'estadística és una ciència que demostra que si el meu veí té dos cotxes i jo cap, els dos en tenim un. (G. Bernard Shaw)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Panadès, Manuel  (Barcelona, 1903 - )  Actor

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Panadès, Maria  (Gràcia, Barcelona, 1897 – Barcelona, 1963)  Actriu

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Pascual, Jaume  (Gelida, Alt Penedès, 1890 – 1969)  Escriptor. Poeta de motius camperols (Hores rurals, 1931), escriví obres de teatre folklòric i per a gent jove: El fill pròdig, La filla del rei, La princesa està trista, etc.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila i Prades, Juli  (València, 1875 – Barcelona, 1930)  Pintor. Fou deixeble de Sorolla a Madrid. Conreà la pintura de gènere. Obtingué premis importants, entre ells una medalla d'argent a París el 1903. L'any següent féu un viatge a l'Argentina, on pintà bastant.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilà i Prats, Narcís  (Lloret de Mar, Selva, 1878 – 1914)  Polític

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Puig, Joan  (Sant Quirze de la Serra, Vallès Occidental, 1890 - Bellaterra, Vallès Occidental, 1963)  Pintor

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Pujol, Joan "Joan d'Ivori"  (Barcelona, 1890 – 1947)  Dibuixant. La seva obra, propera a la vegada al noucentisme serè i equilibrat i al medievalisme decorativista del modernisme tardà, il·lustrà nombroses publicacions periòdiques catalanes ("Papitu", "D'Ací i d'Allà", "Virolet", "La Mainada", etc). Es dedicà també a la il·lustració de llibres i enciclopèdies, entre les quals la Universitas de Salvat. És el pare del també dibuixant Cesc.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Raventós, Mercè  (Barcelona, 1902 - )  Escriptora

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Robles, Josep Maria  (Catalunya, s XIX)  Pedagog. Era professor de l'Escola Normal de Tarragona. Publicà obres docents d'agricultura i de dibuix.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila i Rodrigo, Josep  (València, 1868 – s. XX)  Pintor. Destacà com a restaurador i pintor de temes religiosos, en els seus treballs per a diverses esglésies valencianes. Té obres al Museu de València.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Rufas, Francesc "Cesc"  (Barcelona, 1927 - )  Caricaturista, pintor i dibuixant. Fill del dibuixant Joan Vila i Pujol, ha estat col·laborador habitual de diversos diaris i revistes catalans ("El Correo Catalán", "Tele/eXprés", "Serra d'Or", "Avui", "Diario de Barcelona", entre altres). Ha aplegat els seus dibuixos, crítics i tendres alhora, en diferents volums (Gargots, Tics del país o la Guia de ciutadans anònims, aquest darrer amb col·laboració amb J.M. Espinàs i R. Giralt Miracle).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Rufas, Jordi  (Barcelona, 1924 - )  Pintor. Fill de Joan Vila i Pujol. Format a l'Escola Massana, on després esdevingué professor (1952). S'ha dedicat a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos (les Llars Mundet, Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona). Exposà sol a Barcelona des del 1951, i ha exposat a d'altres ciutats. Fou premiat a Chicago (1960) i al Primer Concurs Nacional d'Art Religiós de la Llar (1963).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Sala, Antoni  (Santpedor, Bages, 1863 – 1936)  Eclesiàstic i historiador

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilà i Torroja, Celdoni  (Reus, Baix Camp, 1769 – 1821)  Historiador. Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l'ajuntament de Reus. Deixà una dotzena d'obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades, Amor al rei i al pàtria. Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 (1954) i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus (1959). Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilà i Valentí, Joan  (Sallent de Llobregat, Bages, 1925 - )  Geògraf

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Ventura, Samuel  (Rubí, Vallès Occidental, 1902 - Terrassa, Vallès Occidental, 1992)  Pastor protestant

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Vidal, Josep M.  (Sant Gregori, Gironès, 1926 - )  Veterinari

18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vila Joiosa, la  (Marina Baixa)  Municipi i capital de la comarca: 58,28 km², 27 m alt, 23.340 hab (1999)

19 CATALUNYA - EMPRESA

Vila Olímpica SA (VOSA)  (Barcelona, 1986 - )  Empresa

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vila Vella, la  (Tossa, Selva)  Nucli antic, emmurallat, de la vila, situat sobre el promontori del cap de Tossa.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilabella  (Alt Camp)  Municipi: 17,91 km², 254 m alt, 782 hab (2004). Situat als darrers contraforts del Montmell, a la riba dreta del Gaià, què és el límit oriental del terme, al nord-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Agricultura de secà (vinya, cereals, oliveres, ametllers, garrofers i avellaners). La ramaderia porcina i les granges d'aviram són un element clau de l'activitat econòmica. Indústria de joguines, tèxtils i metal·lúrgica. El poble aglutina tota la població del municipi; l'església parroquial de Sant Pere, és d'estil neoclàssic (mitjan s XIX); antiga església romànica de Santa Maria (s XII-XIII) i restes del portal medeival de Sant Pere. Al terme hi ha els despoblats de Pedrós i les Cabeces. Àrea comercial de Valls.  Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT DE VILABELLA - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilabertran  (Alt Empordà)  Municipi: 2,29 km², 19 m alt, 822 hab (2004). Situat a les ribes de la riera de Galligants, entre les conques de la Muga i del Manol, al mig de la plana empordanesa, al nord i molt proper a Figueres. Els conreus més estesos són els de cereals i farratges (secà) i d'hortalisses (regadiu), els quals, curiosament, son envoltats d'alts xiprers que els protegeixen de la forta tramuntana que pot arribar a bufar per la zona. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Avicultura. Anualment s'hi celebra la Schubertiada, festival de música especialitzat en l'obra de F. Schubert (lied). El poble s'originà al voltant del monestir de Santa Maria de Vilabertran, el temple del qual és l'església parroquial; de carrers estrets i rectilínis, en els queals es poden veure cases construïdes entre els s XV i XVI, així com la Torre d'en Reig, construcció modernista de finals del s XIX. Àrea comercial de Figueres.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilabertran, Jeroni de  (Catalunya, s. XVIII – s. XIX)  Frare caputxí. Publicà diversos treballs, reeditats en algunes ocasions, sobre l'equivalència i el canvi a seguir en les correspondències de les diverses monedes hispàniques.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilabertran, monestir de  (Vilabertran, Alt Empordà)  Abadia canonical agustiniana

25 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilablareix  (Gironès)  Municipi: 6,06 km², 118 m alt, 1.658 hab (1999)

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilaboi  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Vilabona, Joan  (Cretes, Matarranya, s. XVI)  Constructor

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilac  (Viella, Vall d'Aran)  Antic municipi (1.047 m alt), agregat el 1970 a

29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vilacarle  (Tor-la-ribera, Ribagorça)  Poble

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilacert, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Prelat

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilacetrú  (Manlleu, Osona)  Antiga parròquia rural

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilacireres  (Gósol, Berguedà)  Llogaret

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilaclara  (Palau del Vidre, Rosselló)  Masia

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilacolum  (Torroella de Fluvià, Alt Empordà)  Poble

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilacolum de Baix  (Alt Empordà)  Veure> Vilamacolum.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilacorba  (Palmerola, Ripollès)  Antiga masia

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vilacristina  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Colònia agrícola

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilada  (Berguedà)  Municipi: 22,49 km², 750 m alt, 534 hab (1999)

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Viladamat  (Alt Empordà)  Municipi: 11,90 km², 13 m alt, 404 hab (1999)

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Viladamat, batalla de  (Viladamat, Alt Empordà, 21/nov/1467)  Fet d'armes entre les forces del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que duïa proveïments per a la ciutat de Girona, i les tropes franco-catalanes, manades pel comte de Vademont, gendre del rei Renat d'Anjou, i per Joan Ferrer i altres capitans catalans. Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner. La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l'estol reial i a tornar a Tarragona.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladami  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladamor, Antoni  (Barcelona, s. XVI)  Historiador i arxiver reial

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Viladasens  (Gironès)  Municipi: 15,58 km², 96 m alt, 172 hab (2004), (o Viladàsens o Viladases). Situat en un terreny pla, al nord-est de Girona, al límit amb l'Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i del Ter. El territori és accidentat per per un bon nombre de turons, i és drenat pel Cinyana, afluent del Ter. Els boscs de pins i alzines ocupen gairebé la meitat del terme. L'agricultura és predominantment de secà (cereals, oliveres, blat de moro i farratges; la vinya, notable fins al principi del s XX, ha quedat pràcticament testimonial). La ramaderia (bestiar boví i porcí) complementa l'economia. La població ha patit un degoteig constant des de la segona meitat del s XX. El poble és a l'esquerra del Cinyana; l'església parroquial de Sant Vicenç té com a sufragània la de Sant Martí de Fellines. El municipi comprèn, a més, el poble de Fellines i els veïnats de la Móra, la Mata i Mas Nicolau; hi ha restes ibèriques. Àrea comercial de Girona.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladases  (Copons, Anoia)  Caseria, a l'oest de la vila

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Viladecans  (Sant Boi de Lluçanès, Osona)  Antiga vil·la i important masia

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Viladecans  (Baix Llobregat)  Municipi: 20,11 km², 17 m alt, 60.033 hab (2004). Situat al litoral, en un terreny pla, a la part dreta del Llobregat, a les ribes dels estanys de la Murtra i del Remolar, al sud de la comarca. Alternen els conreus de secà amb els de regadiu. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Important augment de l'activitat industrial: tèxtil, química, fabricació de material elèctric i sanitari, electrodomèstics, arts gràfiques i materials per a la construcció. Càmpings i urbanitzacions. Gran creixement demogràfic en el període 1960-80. El poble és al peu del sector muntanyós, al nord del terme, i s'ha estès amb nombrosos barris, com el de la Torre-roja, al voltant del castell del mateix nom; forma un continu urbà amb Gavà; l'església parroquial de Sant Joan és moderna; parròquia de Santa Maria de Sales (1967); Can Madolell, edifici modernista i neogòtic (1892). El municipi comprèn, a més, la quadra Burguesa, on hi ha el santuari de Sales. Àrea comercial de Barcelona.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladecans, Joan Pere  (Barcelona, 1948 - )  Pintor

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladecavalls de Calders  (Calders, Bages)  Poble

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Viladecavalls del Vallès  (Vallès Occidental)  Municipi: 20,12 km², 275 m alt, 6.838 hab (2004), (pop: la Tarumba). Situat al sector occidental de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat. L'activitat agrícola i ramadera quasi ha desaparegut, i només resten algunes petites explotacions ramaderes. L'activitat bàsica és la indústria (per irradiació de Terrassa) dedicada principalment als sectors tèxtil, a les construccions mecàniques i de material elèctric. Lloc de segones residències. Població en ascens. El poble és prop d'una riera afluent per l'esquerra a la de Gaià, format per dos nuclis: Cavall Sobirà i Cavall Jussà. El municipi comprèn, a més, l'antiga parròquia de Sant Martí de Sorbet, els pobles de Sant Miquel de Toudell, Santa Maria de Toudell, les caseries del Molinot i la colònia de Gonteres, l'antiga quadra de Clarà i diverses cases fortes i masies. Àrea comercial de Sabadell-Terrassa.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladelleva  (Callús, Bages)  Caseria

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladellops  (Olèrdola, Alt Penedès)  Llogaret i antiga quadra, al sud-est del terme. La seva església depèn de la parròquia de Sant Miquel d'Erdol.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilademàger  (la Llacuna, Anoia)  Antic castell (700 m alt)

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilademany  (Aiguaviva de Gironès, Gironès)  Antic castell i demarcació feudal

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Arnau de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels que havien de combatre al costat de Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Arnau de  ( ? , s. XV)  Cavaller

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. El 1314, regnant Jaume II, era veguer de Berga i el Berguedà.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Noble

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Joan Pere de  (Catalunya, s. XV)  Cavaller. El 1476 era lloctinent del governador Requesens.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Pere de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Pere Ramon de  ( ? , s. XII)  Magnat

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilademany, varvassoria de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Títol feudal

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany i de Blanes, Arnau de  ( ? , s. XV)  Cavaller

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilademires  (Cabanelles, Alt Empordà)  Poble

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilademuls  (Pla de l'Estany)  Municipi: 62,08 km², 120 m alt, 744 hab (1999)

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Arnau de  ( ? , s. XII)  Noble

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilademuls, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial que pertangué -ja al s XII- als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d'una curta possessió -sembla- dels comtes d'Empúries. Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia del Terri i Orfes.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Berenguer de  (Vilademuls, s. XII - Montcada, Vallès Occidental, 1194)  Eclesiàstic i polític

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Ermessenda de  (Catalunya, ? - ? )  Dama

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Maria de  (Catalunya, s. XII - XIII)  Pubilla

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Ramon de  ( ? , s. XII)  Magnat

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Magnat

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladesau, Ricard  (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà, 1918 - )  Virtuós de la tenora

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Viladesters, Macià de  (Illes Balears, s. XIV – s. XV)  Cartògraf i pintor

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladevall, Antoni  (Girona, s. XIX)  Arquitecte

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat, Salvador  (Berga, Berguedà, s. XVII – Barcelona, 1687)  Pintor. Era el pare del famós pintor Antoni. Residí a Barcelona almenys des del 1671. El 1678 establí el seu taller de Sallent.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat, Tomàs  (Berga, Berguedà, 1669 – s. XVIII)  Pintor, escultor i eclesiàstic

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat i Esmandia, Josep  (Barcelona, 1722 – 1786)  Pintor

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat i Manald, Antoni  (Barcelona, 1678 – 1755)  Pintor. És el més important de l'escola catalana del s XVIII, hereu de la tradició realista i severa del s XVII. Es va dedicar, gairebé totalment, als temes religiosos d'esperit narratiu; entre les sèries d'aquest tema excel·leixen les escenes de la Vida de sant Francesc (1722-24) i les que decoren la capella dels Dolors de l'església de Santa Maria de Mataró, pintades vers el 1727.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat i Manalt, Antoni Agustí  (Barcelona, 1683 – 1744)  Pintor i daurador

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat i Massanas, Josep  (Manlleu, Osona, 1899 - Andorra la Vella, 1989)  Escultor

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladomiu Nou  (Gironella, Berguedà)  Colònia industrial tèxtil

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladomiu Vell  (Gironella, Berguedà)  Colònia industrial tèxtil

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladonja  (les Llosses, Ripollès)  Antic municipi: 28,70 km2, 1.012 m alt, annexat el 1974 a l'actual

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladordis  (Manresa, Bages)  Poble (185 m alt)

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladot i Presas, Albert  (Barcelona, 1954 – 1993)  Periodista

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladot i Puig, Guillem  (Agramunt, Urgell, 1922 – Barcelona, 1999)  Escriptor

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Viladrau  (Osona)  Municipi: 50,61 km², 821 m alt, 959 hab (2004). Situat al peu del Montseny, que accidenta una part del terme, a l'àrea de contacte amb les Guilleries, a l'extrem sud-est de la comarca. Agricultura de secà (cereals, patates i lleguminoses). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria tèxtil. Al seu prestigi com a centre d'estiueig tradicional hi contribuïren principalment els cercles noucentistes, especialment Guerau de Liost. Explotació de jaciments de barita. Al poble hi ha l'església parroquial de Sant Martí, de base romànica. Al terme s'hi troba el santuari de Sant Segimon (1290) a 1.230 m alt, la capella de l'Erola i també masies, algunes fortificades (com el mas de la Sala, on nasqué el famós bandoler Serrallonga), i xalets. Àrea comercial de Vic. Ajuntament de Viladrau

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladrich i Vila, Miquel  (Torrelameu, Noguera, 1880 - Buenos Aires, Argentina, 1956)  Pintor

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladrover  (el Brull, Osona)  Veure> Sant Jaume de Viladrover.

90 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vilafamés  (Plana Alta)  Municipi: 70,4 km², 391 m alt, 1.453 hab (1999)

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilafant  (Alt Empordà)  Municipi: 8,23 km², 54 m alt, 3.834 hab (1999)

92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vilafermosa  (Alt Millars)  Municipi: 108,73 km², 755 m alt, 458 hab (1999), (cast: Villahermosa del Río). Situat al vessant occidental del massís de Penyagolosa, a la zona de parla castellana del País Valencià, comprèn l'extrem nord de la comarca, que correspon a la vall del riu de Vilafermosa o Major. El fet que el territori sigui tan accidentat fa que només es conreí una petita part del terme (cereals, oliveres). Ramaderia de llana. La vila és situada al vessant de la serra de Salvatierra, a la part superior hi ha l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu (s XVIII), centre de l'arxiprestat de Vilafermosa. El municipi comprèn, entre altres, la caseria de Bibioj. Jaume II el féu cap del ducat de Vilafermosa.

93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilafermosa, arxiprestat de  (Alt Millars, ? – 1960)  Antiga demarcació eclesiàstica, centrada en la vila de Vilafermosa, que constituí fins el 1960 (que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l'arxiprestat de Cirat) un enclavament de l'arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa. Comprenia tota la comarca, excepte Fanzara (que pertanyia a Tortosa) i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina (que pertanyia a Sogorb).

94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilafermosa, ducat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1476 a Alfons d'Aragó

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilafermosa, mestre de  (País Valencià, ? - ? )  Autor de retaules

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilafortuny  (Cambrils de Mar, Baix Camp)  Antic lloc i terme

Anar a:    [ Vila i P ]    [ Vilab ]    [ Vilad ]    [ Viladem ]    [ Vilademuls, R ]    [ Viladon ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans