|
|
|
Anar a: [ Alz ] [ Alzira ] [ Amar ] [ Amat d ] [ Amb ] [ Amen ] Per a un ésser humà, ser en contradicció és una norma, no pas una excepció. (Giorgio Nardone) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alzamora, Emili (Lleida, 22/mai/1973 - ) Motociclista. S'inicià en el món de les carreres de motocicletes a 17 anys quan guanyà el Criterium Solo Moto. El 1991 fou campió d'Espanya i d'Europa de 125 cc. Debutà al Mundial el 1994. El 1995 guanyà el seu primer Gran Premi al circuit Ëscar Gálvez de l'Argentina i quedà tercer al Mundial. La següent temporada aconseguí el quart lloc al Mundial de 125 cc. L'any 1998 participà en la cilindrada de 250 cc, però el 1999 tornà a la categoria del 125 cc, on es proclamà campió del món pilotant una Honda. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alzamora i Abreu, Cristòfor (Huelva, Andalusia, 1905 - ) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC, participà a la reunió d'aquest moviment a Saragossa el 26/oct/1930 i a l'exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929. Visquè a Barcelona, on exercí la seva professió. 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alzamora i Gomà, Enric (Palma de Mallorca, 1866 – 1914) Economista i periodista. Amplià el comerç familiar d'importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l'exportació de l'ametlla mallorquina. L'any 1887 fundà el diari "La Almudaina" i s'encarregà de la seva secció literària. Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment de Turisme de Mallorca (1905); aconseguí la instal·lació del cable telegràfic Barcelona-Palma de Mallorca (1907) i impulsà la campanya per aconseguir de modificar la llei de comunicacions marítimes, que culminà més tard amb la implantació del correu diari amb Barcelona. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alzina, Joan (Muro, Mallorca, 1588 - Campos, Mallorca, 1646) Religiós franciscà. Tingué fama de sant i, a la fi del s XVII, fou obert un procés per estudiar els fonaments de les virtuts que li eren atribuïdes. 6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Alzina, Joan (Perpinyà, 1768 - Vernet, Conflent, 1833) Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor. Fundà "Le Roussillonnais", petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l'Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan. Vers 1811-12 s'establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera. A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista "Le Publicateur des Pyrénées- Orientales". 7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Alzina, Joan Baptista (Perpinyà, 1803 – 1883) Impressor. Continuador de l'obra del seu pare Joan Alzina. Són conegudes més d'una seixantena d'impressions seves, entre elles la continuació de "Le Roussillonnais", fundat pel seu pare, la de l'Ordo diocesà anual, així com la de "Le Publicateur des Pyrénées-Orientales", fins a la seva fi, l'any 1837. La seva obra principal fou el "Bulletin de la Societé Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales", del qual va imprimir 15 volums. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Alzina, l' (Tortosa, Baix Ebre) Despoblat de l'antic terme, al sud de la serra de Cardó. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alzina, l' (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Poble i nucli més important del municipi (958 m alt), situat en un coster, enfront del Montsec d'Ares. La seva església parroquial de la Santa Creu era, el s XIX, anexa de la de Moror. 10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Alzina, mas de l' (Glorianes, Conflent) Masia i antic terme, a la capçalera de la riera de les Croses, al límit amb el Rosselló. El s XIV n'era senyor el prior de Marcèvol. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alzina, tossa de l' (Vandellòs, Baix Camp) Muntanya (695 m alt) que forma part de les serres del coll de Balaguer, situada al límit amb el terme de Tivissa (Ribera d'Ebre). 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alzina de Ribelles, l' (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Poble (486 m alt), a 2 km a l'esquerra del Llobregós. És situat dins el sector del terme municipal que constituïa l'antiga baronia, i després municipi, de Ribelles, poble de la parròquia del qual depèn. 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alzina Dolça, punta de s' (Ciutadella, Menorca) Cap de la costa meridional de l'illa, a 2,5 km a l'est del cap d'Artrutx. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alzina i Caules, Jaume (Maó, Menorca, 1899 – Barcelona, 1981) Economista i estadístic. Format a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat, estudià a la Universitat de Barcelona i fou cap del Servei d'Estudis Econòmics i del Servei Central d'Estadística de la Generalitat de Catalunya del 1933 al 1938. Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d'estudis econòmics. Va escriure, entre altres obres: L'economia de la Catalunya autònoma (1933), Els pressupostos de les corporacions públiques (1936), La població a Catalunya (1936), Els pressupostos municipals (1937) i Els moviments demogràfics i de població a Catalunya (1937). 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alzinar, l' (Font-rubí, Alt Penedès) Veïnat, situat a uns 4 km al nord de Guardiola de Font-rubí, cap del municipi, al vessant meridional de les serres de Clivellers i de Font-rubí. 17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Alzines, coll de les (Tarerac, Conflent / Trevillac, Fenolleda) Pas de la carretera de Vinçà a Sornià, situat al límit dels dos termes municipals, a la serra que separa les aigües de la Tet i de l'Aglí. Es el límit natural entre les dues comarques. 18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alzira, governació d' (País Valencià, 1707 - 1833) Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d'Alzira. Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l'Énova, Sant Joan de l'Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva; en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparell, de l'Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació. Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alzira, mestre d' (País Valencià, s. XVI) Pintor anònim de l'escola de València. Realitzà el retaule d'Alzira (1527) i se li atribueix el tríptic de la Magdalena (Museu Diocesà de València). El seu estil està relacionat amb el del mestre de Sixena. 21 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alzira, sèquia reial d' (Ribera Alta) Nom antic de la sèquia reial del Xúquer. 22 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alzira, vescomtat d' (País Valencià) Títol concedit el 1865 a Clementina de Roncali y Díaz de Reguero, filla del comte d'Alcoi. A la seva mort passà a la família Bertodano. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alzueta i Montalà, Miquel (Barcelona, 23/set/1956 - ) Poeta, periodista i editor. Ha publicat els llibres de poemes Amb un paper i un llapis (1979), Fulls i hores (1981), Quinze poemes d'abril (1982), Absència (1982) i L'eterna conversa (1983). Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació com a especialista en temes culturals. Com a editor de l'Editorial Columna ha introduït en català autors forans contemporanis. Ha estat també director literari del Cercle de Lectors. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amada i Torregrossa, Josep Fèlix d' (Sort, Pallars Sobirà, 1625 – Saragossa, Aragó, 1706) Eclesiàstic i escriptor. Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d'advocat. El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d'examinador sinodal i vicari general. Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca (1650). 25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Amadeu I d'Espanya (o Amadeu de Savoia) (Torí, Itàlia, 1845 – 1890) Rei d'Espanya (1871-73). Fill segon de Víctor Manuel II d'Itàlia. Atacat per carlins, alfonsins, republicans i organitzacions obreres, només comptà amb el suport del partit progressista. El 1872, els problemes encara s'agreujaren més (insurrecció carlina, sollevaments republicans a Catalunya, escissió del partit progressista, atemptat contra el monarca), degut als quals arribà al convenciment que era impossible de governar, presentà la dimissió (11/feb/1873) i tornà a Itàlia. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amadeu i Grau, Ramon (Barcelona, 1745 – 1821) Escultor. Artísticament representa el trànsit entre el darrer barroc i el rococó, encara que les seves primeres imatges deixaven sentir la influència del neoclàssic (estàtues d'apostols conservades a Montserrat). El seu primer mestre fou l'arquitecte i escultor Pere Costa; després passà, l'any 1761, a Valls, al taller de Lluís Bonifàs, on cultivà el sentit artesà de l'escultura. L'any 1770 ingressà al col·legi d'arquitectes, escultors i tallistes, i el 1778 presentà un baix relleu a l'Acadèmia de San Fernando que li valgué el nomenament d'acadèmic numerari. Des del punt de vista estilístic, la seva obra acusa tres estils: barroc (Sant Joaquim i Santa Anna de l'església de la Mercè, Sant Bru de l'església de Sant Jaume, Sant Agustí i Santa Eulàlia de l'església de Santa Anna, totes a Barcelona); francament acadèmic (sèrie de Sant Josep Oriol, La Verge dels Desamparats de l'església del Pi), i el d'una obra més original i realista, representada per les figures de pessebre i la sèrie de Santa Anna i la Verge. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amado
i Bernadet, Ramon (Barcelona, 1844 – 1888)
Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de
Barcelona, completà els seus estudis a Madrid (1864) i Roma (1865). Conreà la pintura de paisatges i composicions de tema històric i popular. Es distingí per les seves aquarel·les i 30 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Amador, Baltasar (Fraga, Baix Cinca, 1570 - d 1621) Jurista. Autor de treballs jurídics notables i assessor jurídic del justícia d'Aragó. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amador i Asín, Josep (Alacant, 1881 – País Valencià, s. XX) Escriptor. Ha publicat el recull de contes La venganza de la vieja (1931) i els llibres Las esposas de los conquistadores (1936) i Los plantadores de arroz (1964). 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Amadòrio, l' (Marina Baixa) Altre nom del riu de Sella. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amalaric (Catalunya, 502 – Barcelona, 531) Rei visigot (526-531). Fill d'Alaric II i nét de Teodoric. En morir el seu pare (507), Teodoric regentà el regne visigòtic, un cop vençut Gesaleic, que l'havia usurpat, Amalaric començà a regnar el 526 i s'alià amb els francs després de casar-se amb Clotilde, filla de Clodoveu. Però la intransigència religiosa respecte a la seva dona provocà la guerra, i els francs el derrotaren; Amalaric va haver de fugir a Barcelona, on morí assassinat. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amalaric, Arnau (Llenguadoc, s XII - Fontfreda, Llenguadoc, 1225) Abat de Poblet (1196-98). Prelat llenguadocià que fou abat general de l'orde del Cister (1196). Com a legat del papa dirigí la croada contra els albigesos. Assistí a la batalla de les Navas de Tolosa i fou arquebisbe de Narbona (1212). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amalric, Martirià (Olot, Garrotxa, s XV - Catalunya, s XV) Notari. Fou un destacat síndic dels remences. Amargat per l'actitud de Ferran II el Catòlic, es negà a entrevistar-s'hi, tot i haver estat designat com a delegat, pel mateix rei, dels interessos de la pagesia afectada (1486). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amanieu de Sescars (Catalunya ?, s XIII) Trobador. Probablement català, de qui són conservades dues epístoles amoroses i dues llargues composicions en versos de sis síl·labes, Ensenhament del scudier i Ensenhament de la donzela, on dóna consell de bon comportament, particularment interessants com a documents de la vida quotidiana de l'època. 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Amarell, Miquel (Rosselló, s XIV) Prohom. Nomenat procurador general del Rosselló i de la Cerdanya per Jaume III de Mallorca-Rosselló en 1339. Es passà al bàndol de Pere III el Cerimoniós. Aquest li conservà el càrrec quan, en 1344, acabà d'incorporar-se els dominis de Jaume. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - HISTÒRIA Amargós, torre d' (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Antiga torre que ha donat nom al poble de la Torre d'Amargós. 40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Amariedo, pic d' (Areny de Noguera, Ribagorça) Pic (1.793 m alt) de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella. És el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l'Isàvena, al sud de la muntanyeta de Denui. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat (Tarragona, s. VII – Sens, França, 690) Sant i bisbe de Sens. L'església en celebra la diada el 13/set. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat (Catalunya, s X - v 1035) Vescomte de Girona (v1019-v1035). Podria ésser hereu d'un Gausfred, senyor del castell de Cabrera (1017). En tot cas, el fill d'Amat, Guerau, casat amb Ermessenda, ja es titula de Cabrera. Amat seria, doncs, el cap d'estirp de la casa de Cabrera, de la d'Àger i de la segona dinastia dels comtes d'Urgell. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Andreu (Barcelona, s. XIX) Sainetista. Desenrotllà les seves activitats a Barcelona i escriví també peces curtes per al teatre d'ombres xineses, l'argument de les quals s'inspirava sovint en temes d'arrels populars. Bé que les primeres edicions dels seus sainets no van signades i que a les reedicions posteriors el 1862 consta només per lo sainetista A. A. i E., hom pot atribuir-li'n set, d'entre els quals cal remarcar Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades, La promesa surrada i, sobretot, el Sainet dels estudiants que ixen de pena per a atipar-se a costa ajena, on palesa habilitat escènica i desimboltura per a resoldre situacions i dibuixar personatges. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Antoni (Catalunya, s. XV) Jurista. Va assistir a les Corts de 1438 en col·laboració amb els diputats de Catalunya. Després del 1450 escriví un Repertorium iuris praecipue Barcinonensis..., en què aplegà alfabèticament tota una sèrie de matèries jurídiques. Fou advocat de la generalitat de Catalunya. Redactà, conjuntament amb altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat,
Bartomeu (Barcelona, s. XVIII – Madrid, 1850)
Militar i escriptor. Participà en la guerra contra Napoleó. El 1810 es retirà a Cadis. Fou professor a les acadèmies militars de Cadis (1811-14) i Alcalà (1814-22) i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841. És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals
Rápida ojeada sobre las fortificaciones de 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Elderic (Orís, Osona, s XI - Catalunya, 1058) Primer senescal dels comtes de Barcelona. Entrà al servei de la comtessa Ermessenda, abans del 1037. Intervingué en diversos judicis de la cort comtal i ajudà Ermessenda en el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona. 108 MÓN - HISTÒRIA Amat, illa d' (Tahití, Polinèsia, 1772 - 1776) Nom amb fou denominada l'illa en passar al domini hispànic a conseqüència de l'expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d'Amat i de Junyent. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Joan (Barcelona ?, s. XVIII – s. XIX) Director de la Seca de Barcelona a la primeria del segle XIX. En 1813 i 1817 publicà sengles balanços de l'activitat de la casa durant la seva actuació. El primer d'aquells és d'especial interès per fer referència al període 1809-13, corresponent a l'ocupació napoleònica, de la qual ressenyà alguns aspectes significatius. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Joan Carles (Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 – 1640) Escriptor i metge a València i després al monestir de Montserrat. Escriví diverses obres mèdiques que van adquirir popularitat: Fructus medicinae (1623), Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza. També va escriure Quatre-cents aforismes catalans (1636), que s'utilitzà durant molts anys per la lectura en les escoles, i Guitarra española i vandola, primer tractat sobre el tema. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, s. XVII – Catalunya, 1755) Frare carmelità. Fou prior en 1709. Deixà diversos escrits. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Josep (Barcelona, 1843 – 1911) Pintor. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat,
Josep d' (Barcelona, s XVII -
Perpinyà ?, s
XVII) Noble. Destacà com a militar a la guerra de
Separació. En 1641 es trobava al front d'una companyia per la part de Lleida, a les ordres del mariscal
La Mothe. El 6/nov/1641, entre Alguaire i
Almenar, inicià amb els seus homes els atacs per l'esquerra contra les forces de Vicente de la Maura, que assetjaven
Almenar. L'operació culminà dos dies després amb l'alçament del setge, així com la desfeta de la reraguarda dels invasors i foren perseguits fins a prop de
Tamarit de Llitera. En 1647, per ordre del despòtic 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Susina (Ursicina Amat i Jové) (Barcelona, 1912 – 1983) Pintora i pedagoga. La seva preocupació per la pedagogia artística, que ha manifestat en múltiples activitats i iniciatives, nasqué arran de la relació que tingué amb Rosa Sensat. Ha estat professora a diversos instituts i escoles, així com a l'Escola Massana. Féu la primera exposició individual l'any 1967. Conreà un realisme depurat amb tendència a l'al·legoria o al simbolisme. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Victorià (Barcelona, s XIX - Catalunya, s XIX) Eclesiàstic de la primera meitat del segle. Guanyà una gran fama com a predicador. Publicà un Ordinari de la Setmana Santa, editat en 1841. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat de Palou i Pont, Jaume (Sabadell, Vallès Occidental, 1753 – Sevilla, Andalusia, 1819) Economista, pintor i comerciant. Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida. Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular. Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics. La seva obra pròpia és curta; hi destaca l'opuscle Observaciones de un comerciante (1789), escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar. En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l'argumentació basada en el criteri de protecció a la indústria naixent, així com la defensa econòmica i moral del benefici de la nova indústria igualant-lo al ja acceptat benefici comercial. Els seus projectes comercials, avançats en el temps, i els deutes de Zamora feren que hagués de marxar de Catalunya el 1793, sota la protecció després, de funcionari reial. Depurat per afrancesat, visqué gràcies a la seva família, i la seva vida quedà retirada del tot. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat de Planella i Despalau, Josep d' (Barcelona, 1670 – 1715) Primer marquès de Castellbell. Participà en la defensa de Barcelona com a capità de la coronela el 1697, fet que, ensems amb la seva adhesió a Felip V, li valgué la concessió del títol de marquès. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats (1700), i com a secretari d'aquesta corporació, s'encarregà de l'edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II (1701), col·lecció poètica a la qual aportà també la seva col·laboració, en català i castellà. Fou el pare de Manuel d'Amat i de Junyent i l'avi de Rafael d'Amat i de Cortada. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat Eneas (Catalunya, s XI) Magnat. Fou un dels assistents a l'assemblea en què fou decidida la reducció del nucli inicial dels Usatges de Barcelona, i cortesà influent del temps de Ramon Berenguer I. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Cansino, Santiago (Barcelona, 1887 – 1982) Patró d'embarcacions de vela. Fou el primer regatista de l'Estat espanyol que obtingué de forma oficial una medalla d'aquesta modalitat en uns Jocs Olímpics (medalla de bronze a Los Angeles 1932). Fou comodor del Reial Club Marítim de Barcelona durant molts anys. L'any 1936 fou seleccionat per a l'olimpiada de Berlín, però es negà a participar-hi. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i de Bosch, Gispert d' (Catalunya, s. XVII - Barcelona ?, 1646) Frare benedictí. En 1644 era abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havent estat elegit Diputat Eclesiàstic el 22/jul/1644, fou, com a tal, president de la Generalitat, en moments ben difícils de la guerra de Separació. Irritat contra les arbitrarietats dels aliats francesos, protestà repetidament. Acusat de prendre part en una conspiració, fou empresonat, amb gran escàndol, el 18/mar/1646, per ordre del virrei francès. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat
i de Cortada, Feliu d' (Barcelona, 1754 – 1834)
Científic. Era de família noble. Després de professar a l'escola d'enginyers de
Barcelona, fou el primer membre elegit numerari de
l'Acadèmia de Ciències i Arts de la mateixa ciutat (1772), institució en la qual ocupà els càrrecs de tresorer i de secretari interí, així com de cursor i director de la secció d'àlgebra i geometria. Contribuí a les tasques de l'acadèmia, 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i de Cortada, Rafael d' "el Baró de Maldà" (Barcelona, 10/jul/1746 – 15/feb/1818) Escriptor. Fou el cinquè baró de Maldà i Maldanell. Estudià al col·legi dels jesuïtes de Cordelles i fou nomenat membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Representa un cas típic de literatura catalana a l'època de decadència, i la seva obra és un dels grans textos narratius de la llengua catalana. Va dedicar-se a descriure, a manera de diari i en forma de vegades festiva, tots els successos, festes i fets de la vida pública, social i familiar, dels quals havia estat testimoni, i que queden recollits en els 60 volums titulats Calaix de sastre (de 1769 a 1816). La seva obra està escrita en català perquè utilitza el llenguatge de la conversa popular, i en aixó segueix la tradició d'escriure en català la literatura de caràcter humorístic. La part de la seva obra on recull circumstàncies personals de viatges i festes porta el títol de Miscelanea diversa. Una de les còpies existents es conserva a l'Arxiu Històric de Barcelona. La primera mostra de fragments de la seva obra va aparèixer l'any 1919 en una edició de Massó i Torrents. Francesc Curet n'edità una altra, l'any 1934, sobre el teatre d'afeccionats a Barcelona. S'han publicat també fragments de Calaix de sastre amb els títols Un viatge a Vic a l'any 1808 (1925) i El col·legi de la bona vida (1954) d'Alexandre Galí, el qual també ha escrit l'estudi Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1954). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i de Lentisclar, Feliu d' (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1749) Historiador. Baró de Sant Miquel de Castellar. Fou arxiver de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual oferí acolliment al seu palau del carrer de Montcada. Redactà treballs històrics, especialment dedicats als primers períodes medievals i a les relacions amb els estats àrabs, i cultiva la poesia. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Espasa, Frederic Veure> Amat i Noguera, Frederic. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Noguera, Frederic (Catalunya, 1952 - ) Artista. Féu estudis d'arquitectura i d'escenografia a Barcelona. S'inicià com a dibuixant però aviat s'interessà pels aspectes plàstics de la materia. Conreà un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l'ús de materials tèxtils. Treballà durant un temps a Mèxic i resultà molt influït per l'art propi dels indígenes. Són característiques les seves entonacions càlides. D'ençà del 1980 residí a Nova York. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Pagès, Gabriel (Barcelona, 1899 – 1984) Aquarel·lista i arquitecte. Estudià a l'Escola d'Arquitectura i a la de Belles Arts de Barcelona. S'ha distingit sobretot com a aquarel·lista. Conreà la pintura de paisatges marítims i urbans, i el retrat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Pagès, Josep (Barcelona, 1901 - 1991) Pintor i dibuixant. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els estudis a París. Conreà el paisatge urbà, amb un estil de gran riquesa cromàtica i pinzellada impressionista. Es distingí també pels seus dibuixos, que publicà en setmanaris i revistes amb el pseudònim Fin. Té obres als museus d'Art Modern de Barcelona i Madrid. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Roses, Manuel (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1909 - ) Pintor. Conrea el paisatge en teles de proporcions reduïdes. 71 ALGUER - BIOGRAFIA Amat i Tarré, Jaume (l'Alguer, Sardenya, s. XV – 1524) Lloctinent general interí de Sardenya. Fou marquès de Villarios i comte de Bornova. Exercí els càrrecs de veguer de l'Alguer (1502-03), de receptor general de les rendes del marquesat d'Oristany i del comtat de Goceà (1506), de governador de Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l'Alguer (1509). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat-Piniella, Joaquim (Manresa, Bages, 1913 – Barcelona, 1974) Novel·lista. Publicà els retrats Ombres al calidoscopi (1933) i combaté en l'exèrcit republicà. Exiliat el 1939, fou internat al camp nazi de Mauthausen. Testimoni de primer ordre en llengua catalana d'aquella experiència infernal és la novel·la KL Reich (1963). Publicà altres obres, que reflecteixen d'altres moments de l'època o de la seva vida: El casino dels senyors (1956), Boda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - HISTÒRIA Ambigans (Senan, Conca de Barberà) Antic priorat Sant Pere d'Ambigans, del monestir de Montserrat; sembla que era situat prop de Senan. 75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ambra (Pego, Marina Alta) Despoblat i antic castell, situats al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra de Bodoix. Despoblat amb l'expulsió dels moriscs, és actualment una masia. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ambrós (Olot, Garrotxa, s. XVII – Catalunya, s. XVIII) Militar. Féu la guerra de Successió amb el regiment de Rafael Nebot, assolint el grau de capità. Fou home de conducta desordenada, la qual li creà incidents. Pel jul/1713, fou culpable del desastrós encontre de Torredembarra, per haver fet circular una ordre falsa. Un mes després, participant a l'expedició del Diputat Militar Berenguer, desertà. Es posà al servei de Felip V. Reclutà alguns fusellers en zona ocupada per combatre contra Desvalls i Amill. Durant el període 1718-19 lluità contra el famós Carrasclet. Podria ser el mateix capità de Nebot que en 1708, sota el nom d'Ambrosi Roch, apareix dirigint una acció reeixida contra els francesos, a Roses. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ambròs i Fabregat, Pere (Reus, Baix Camp, 1855 – 1929) Obrer boter. El 1875 fou elegit president de la societat de boters de Reus. Prengué part en més de vint congressos obrers. L'any 1871 ingressà al partit republicà. El 1909 fou elegit regidor de l'ajuntament de Reus i reelegit el 1912. Dos anys més tard fou designat alcalde de la ciutat. 78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Amélie-les-Bains (Banys d'Arles, Vallespir) Nom donat al municipi per l'administració francesa, en honor a la reina Maria Amàlia de Borbó, muller del rei de França Lluís Felip. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell, Antoni (Barcelona, s. XV – s. XVI) Pintor. Fill de Bernat. Es troba documentat entre 1501 i 1529. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell, Bernat (Catalunya, s. XII – s. XIII) Magnat. Gaudí de bona influència a la cort d'Alfons I el Cast, i més encara a la del seu successor Pere I el Catòlic, del qual fou amic íntim i fidel conseller. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Amell, l' (Sitges, Garraf) Masia i veïnat (200 m alt), situat en un petit altiplà, proper a la costa, on es troba, també, el llogaret de Campdàsens. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell i Jordà, Manuel (Barcelona, 1843 – 1902) Pintor. Fou deixeble de Josep Serra i de l'Escola de Llotja de Barcelona. Sobresortí en la pintura de gènere i en els quadres de costums que presentà en nombroses exposicions a Girona, Barcelona, Madrid i París entre el 1866 i el 1893. Algunes obres seves es conserven a Olot, Girona, Barcelona i Madrid. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell i Llopis, Joan (Barcelona, 1848 - 1885) Jurista. Col·laborà amb l'il·lustre jurisconsult Guillem Maria de Brocà a l'obra Instituciones de derecho civil catalán. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell i Sans, Agustí (Sitges, Garraf, 1903 – Barcelona, 1983) Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, professor adjunt de la Universitat Autònoma, redactor en cap dels "Annals de Medicina" i del "Butlletí de la Societat de Tisiologia", és autor d'un Atlas de radiología clínica de l'aparell respiratori (1932-35), de El cor dels pneumòpates i el pulmó dels cardiacs (1971) i molts altres treballs sobre patologia. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ameller, Joan (Barcelona, s. XIX - Roma ?, Itàlia, s. XIX) Escultor. Treballà part de la seva vida a Roma, on assolí bon prestigi. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ameller i Ros, Joan (Barcelona, s. XVIII – s. XIX) Farmacèutic, germà d'Ignasi Ametller i Ros. Publicà alguns estudis de farmàcia i de química. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amello, Joan (Barcelona ?, s. XVI – s. XVII) Impressor. Consten obres seves del 1604 al 1612, entre les quals, l'edició de La hermosura de Angélica, de Lope de Vega, del 1604, dos anys després de l'edició prínceps, i el tractat De octo orationis partium constructione d'Erasme (1668). 89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual, Esteve (Maó, Menorca, 1829 - Barcelona ?, s XIX) Navilier i escriptor. Capità de vaixell, visità diversos continents i, per últim, s'establí a Barcelona, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona. Publicà els seus records del setge de Sebastopol (1859) i alguns opuscles sobre la indústria naval (1879-80) i sobre el port de Barcelona (1880-99). 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual i Andreu, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 1866 – Barcelona, 1961) Periodista i advocat. Escriví a "La Vanguardia" i al "Diario de Barcelona" i col·laborà en nombroses publicacions de caire econòmic. Secretari de la Cambra de Comerç i Navegació (1902-57), fomentà la reforma de les Cambres i fundà la Societat d'Atracció de Forasters, de Barcelona (1907). 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual i Domingo, Josep (Palma de Mallorca, 1944 - ) Submarinista. Un dels primers especialistes en pesca submarina. Des del 1963, en què guanyà per primer cop el campionat de les Balears, ha aconseguit, entre d'altres, el campionat d'Espanya (1968, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976 i 1981), el d'Europa (1978 -Eivissa- i 1982 -Bulgària-) i el del món (1973 -Cadaqués-, 1981 -Brasil- i 1985). 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual i Hernández, Josep (Palma de Mallorca, 1784 – 1852) Ardiaca de la seu de Mallorca. El 1824 fou nomenat jutge d'una comissió militar que entenia sobre causes d'eclesiàstics, més tard secretari del bisbe Pedro González Vallejo i, de 1847 a 1848, vicari capitular. Es féu famós pels seus sermons i panegírics, sovint de personatges absolutistes. Deixà una biografia panegírica de Ramon Llull (1847). 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual i Oliver, Jeroni (Palma de Mallorca, 1880 – 1946) Periodista i promotor teatral. Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de "La Almudaina", del qual periòdic fou propietari. Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca (1905). Promotor d'una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà alguns sainets com Un, dos, tres... sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual
i Reus, Joan Josep (Mancor,
Mallorca, 1796 - Illes Balears, 1876) Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a
Binissalem, d'on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el
"Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de
Mallorca", "Es Prat i sa Bufera" i, possiblement, "Es Deixondidor", per tal de difondre la seva ideologia liberal a l'illa. Oposat a la castellanització de l'illa proposada pels Amics del País, escriví una
Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín- castellano- latín (1858-78); el 1872 publicà una 96 CATALUNYA - MUNICIPI
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amer, Pere d' (Catalunya, s. XIII – 1301) Religiós mercenari. Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l'orde el 1262 i en publicà, dos anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots. Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal. 99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Amer, so n' (Escorca, Mallorca Septentrional) Possessió, situada vora el monestir de Lluc. Prop de la casa es troba l'ermita de Sant Pau, anomenada ermita de so n'Amer, fundada el 1672 per iniciativa de Joan Mir i Vallès, renovador de l'eremitisme mallorquí. L'ermita de so n'Amer no estigué, tanmateix, massa temps habitada. 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amer i Omar, Miquel Victorià (Palma de Mallorca, 1824 – Barcelona, 1912) Poeta i bibliòfil. Col·laborà, entre altres publicacions, a "Lo Gai Saber", "La Renaixença" i "Calendari Català", i fou mantenidor dels primers Jocs Florals i d'altres de posteriors, en què aconseguí diversos premis el 1865 i el 1867. Publicà Poesies i edità Lo Gènesi de Scriptura, en la versió de Guillem Serra de 1451. Es casà amb la poetessa Victòria Penya. Aplegà un notable fons de bibliòfil que passà a l'Ateneu Barcelonès. 102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amer i Servera, Miquel (Manacor, Mallorca, 1847 – 1910) Metge per la universitat de València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local. Així, el 1870 creà, amb d'altres propietaris rurals, la revista "Unidad Católica" de Manacor, que lluità a favor de la Restauració; participà activament en la fundació de l'Ateneu (1875) i de la Capella de Manacor, etc. Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a "L'Aurora" i a l'obra Dios y el Cosmos (1889), i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa (1900), conjunt d'articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA América Sánchez (Juan Carlos Pérez Sánchez) (Buenos Aires, Argentina, 29/mai/1939 - ) Fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic. Fou professor a l'Escola Eina, de Barcelona, des del 1967. La seva creació artística és preferentment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena Foto-grafic Art. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amèrigo i Morales, Ramon (Alacant, 1807 – 1884) Pintor. Format a Alacant, a València i a Itàlia. Participà en exposicions de València (1845) i d'Alacant (1845 i 1860), amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors. Col·laborà en la col·lecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo. 107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ames, farga de les (Reiners, Vallespir) Veure> la Farga de les Ames.
Anar
a: [ Alz
] [ Alzira ] [ Amar ]
[ Amat d ] [ Amb ] [
Amen
] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Amat
de Palou i Pont, Fèlix
Amer,
monestir d' (
Amèric, Joan