|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Ata ] [ Atlas ] [ Aub ] [ Aug ] [ Auli ] [ Ausa ] Des de Atalis, platja d' fins a Auxiliar de la Construcció SA, L'
1 BAL GEO Atalis, platja d' (es Mercadal, Menorca) (o d'Atàlix) Platja de la costa de Migjorn, situada entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus. És anomenada també platja de Sant Tomàs. Prop de la punta d'Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels. 2 VAL BIO Atanagild (País Valencià, s. VIII – 779 ?) Noble visigot. A la mort (743) del famós duc Teodomir, la població autòctona elegí aleshores Atanagild com a nou senyor de l'estat de Tudmir, que tenia per capital Oriola i s'estenia de més enllà de Llorca (Múrcia) fins una mica al nord d'Alacant i Villena. Als començos de la seva governació, el califa Hixam ratificà el caràcter autonòmic del petit estat cristià. Aquest patí aviat les vicissituds de la lluita entre berebers i sirians. Molts dels darrers s'instal·laren al territori i en prepararen la islamització. Atanagild prengué partit pels abbassides contra els omeies (777). Aquests darrers envaïren l'estat en 779 i venceren totalment Atanagild, del qual manquen notícies des d'aquesta data. La seva desfeta marcà el final de l'existència autonòmica del Tudmir, que pocs anys després apareixia totalment incorporat a l'administració sarraïna.
132
CAT HIS Atanagrum
(Catalunya) Nom
romanitzat d'una ciutat ibèrica no localitzada. Era una de les més importants dels
ilergets el s. III aC, presa per Gneu Escipió després del desembarcament de l'exèrcit roma a
Empúries l'any 218 aC. 3 VAL BIO Atard i Llobell, Eduard (València, 1828 – 1906) Advocat i polític. Fundador de la revista jurídica "El Foro Valenciano". Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València (1880-81) i diputat a corts per València (1891). Seguidor de Silvela, presidía a València el Cercle Conservador i l'Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900. 4 CAT BIO Ataülf (Roma ? , Itàlia, s. IV – Barcelona, 415) Rei dels visigots. Cunyat i successor d'Alaric I, el 412 abandonà Roma i fundà un regne independent a la Gàl·lia, la capital del qual fou Burdeus. Es casà (414) amb Gal·la Placídia, germana de l'emperador Honori, sense l'aprovació d'aquest. Davant l'avanç de l'exèrcit romà travessà els Pirineus i establí la cort a Barcelona, on mori assassinat al cap de pocs mesos. 5 CAT BIO Ataülf (França ?, s. IX - Catalunya ? , s. IX) Bisbe de Barcelona (v856 - v860). El primer d'aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa. Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia. Institui canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat. El 860 assistí al concili de Tuzey (França). 6 CAT BIO Atché i Farré, Rafael (Barcelona, 1854 – 1923) Escultor. Autor de l'escultura amb que culmina el monument barceloní a Colom (1886) i del baix relleu del frontó en corba del pòrtic monumental de l'hospital Clínic (1908), al·lusiu a la història de la medicina. La seva obra té dues ètapes, justificades per la seva cronologia, i que comprenen un art sentimental, classicista i adotzenat com La caritat (1901), i un art de línia goticista i modelat fos dins la mentalitat del Modernisme, com és el cas de La llum del món (1905). 7 CAT BIO Atcher, Joan Baptista (Barcelona ?, s. XX) Dibuixant humorístic i satíric. Col·laborador de la premsa humorística i política barcelonina, on firmava amb el pseudònim de Shum. El 1934 fou nomenat vocal de la Junta de Museus de Barcelona. El 1939 s'exilià a França a després a Cuba. 8 COR HIS Atenes, ducat d' (Grècia, 1261 - 1388) Territori format per la Beòcia i l'Àtica 9 BAL CUL Ateneu Balear (Palma de Mallorca, 1862 – 1873) Associació. Constava de les seccions de ciències morals i polítiques, de ciències naturals, història i literatura i belles arts. Els seus membres, la majoria de classe benestant, es pronunciaren a favor de l'abolició de la pena de mort, del lliure canvi i de l'ús de les llengües autòctones. 10 CAT CUL Ateneu Barcelonès (Barcelona, 1872 - ) Associació. Fundat el 1860 amb el nom d'Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual. Des dels inicis ha estat un centre de promoció cultural amb l'organització de conferències i exposicions, cursos, dotació de premis i creació de penyes artístiques i literàries. Actualment la seva biblioteca posseeix gairebé 500.000 volums. L'han presidit les personalitats més rellevants del país. El 1982 la seva seu fou declarada monument històrico-artístic. 11
CAT CUL Ateneu
Català (Barcelona, 1860 – 1872)
Associació. El 1872 prengué el nom d'Ateneu Barcelonès, després de la seva fusió amb el
Casino Mercantil Barcelonès. 12 CAT CUL Ateneu Català de la Classe Obrera (Barcelona, 1861 – 1874) Associació. Fundada a favor del desenvolupament de la cultura obrera a Catalunya. Dirigit, a la primeria, pels progressistes, passà des del 1868 a les mans dels bakuninistes. Fou clausurat arran del cop d'estat del general Pavia. 13 VAL CUL Ateneu Científic, Artístic i Literari de València (València, 1868 – 1920) Associació estudiantil. Constituïda amb el nom d'Ateneu de València. Desplegà una gran activitat cultural i alguns dels seus socis esdevingueren escriptors importants (Teodor Llorente, Blasco Ibáñez, etc). Les seves activitats decaigueren arran de la guerra carlina de 1872-76. 14 BAL CUL Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó (Maó, Menorca, 1905 - ) Associació. Fundada per al desenvolupament de diverses activitats (agricultura, comerç, sanitat, bibliografia, història, música, art, excursionisme, etc) a favor de Menorca. L'Ateneu posseeix una biblioteca important i un museu de fauna i flora de l'illa. 15 CAT POL Ateneu Enciclopèdic Popular (Barcelona, 1909–1934 i 1980 - ) Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura. En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d'activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S'hi professaven cursos d'extensió universitària. Enllaç: Ateneu Enciclopèdic Popular 16 CAT POL Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (Igualada, Anoia, 1863 – 1939) Associació. Fundada per Marià Ferrer, que significà un moviment de renovació pedagògica. A més a més, esdevingué, amb gent de tots els estaments socials, el primer centre cultural i recreatiu de la ciutat. 17 VAL CUL Ateneu Mercantil de València (València, 1876 - ) Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d'altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879). Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil. 130 CAT PUB Ateneu Obrer de Barcelona Veure> Revista del Ateneo Obrero de Barcelona. 18
CAT CUL Ateneu
Polytechnicum (Barcelona, 1924 - )
Associació. Fundada per acollir els professors destituïts i els ensenyaments de la
Mancomunitat, suprimida per la Dictadura
de Primo de Rivera. Va organitzar diverses obres d'interès general, científic o cultural i moltes de dedicades al món obrer, com
l'Associació Obrera de Concerts, orientada per Pau
Casals. Durant alguns cursos acollí els Estudis Universitaris
Catalans. 19 CAT LIT Atlàntida, L' (Catalunya) Poema èpic de Jacint Verdaguer, escrit entre el 1865 i el 1876. Consta de deu cants, una introducció i una conclusió. Premiat als Jocs Florals del 1877. Fruit d'una llarga elaboració en què l'autor recull diferents fonts d'inspiració, el primitiu tema de Colom hi queda en segon terme en prendre relleu la narració sobre la formació de la península Ibèrica i l'enfonsament del mític continent de l'Atlàntida, que en principi era secundari. Escrit en alexandrins, amb una riquesa sorprenent de lèxic i sintaxi, i moments lírics bellíssims, és la primera gran obra del renaixement literari català i una peça de gran magnitud en el conjunt de les literatures modernes. Traduïda a diverses llengües, l'epopeia verdagueriana inspirà Manuel de Falla per a la composició de l'òpera homònima (pòstuma) 133 CAT ART Atlàntida, L' (Catalunya) Cantata escènica de Manuel de Falla. Obra pòstuma i inacabada del compositor, basada en el poema de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer. Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l'autor. Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24/nov/1961, per l'Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà. L'estrena a la Scala de Milà, el 14/jun/1962, havia de presentar la versió íntegra, però tampoc no fou totalment executada. 20 CAT LIT Atlas català (Catalunya, 1375) Mapamundi. Conservat a la Bibliothèque Nationale, de París. Consta de sis fulls de pergamí que representen la zona temperada del Nord, entre el meridià de Hierro i el mar de la Xina (llevat dels dos primers fulls, amb texts cartogràfics i un calendari). És atribuït a Cresques Abraham o al seu fill Jafudà Cresques. És il·luminat amb colors i els textos explicatius són en català. Sembla que el futur Joan I en féu present a Carles VI de França. 21 AND CUL Atlas lingüístic d'Andorra (ALA) (Andorra, 1957 – 1960) Atlas confeccionat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l'Atlas Lingüístic de Catalunya, del qual aquest ve a ésser un complement. Fou publicat el 1960. 22 PAI CUL Atlas lingüístic de Catalunya (ALC) (Catalunya, 1912 – 1964) Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921. La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per A. Pladevall han fet possible l'acabament de l'obra (1962-64). Té el mèrit d'haver estat el primer atlas lingüístic de la península Ibèrica. Els citeris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l'àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic. 23
PAI CUL Atlas
lingüístic del domini català (ALDC)
(Catalunya, s. XX)
Atlas dirigit per Antoni M.Badia i Margarit.
Elaborat per ell amb un equip d'investigadors de la Universitat de
Barcelona. Amb l'exploració de prop de 200 localitats i de formar, per la gravació en magnetòfon de part de les enquestes, un arxiu dels dialectes catalans. Dedica especial atenció a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics. És emprat el mètode indirecte. 24 NOR CUL Atlas lingüístic dels Pirineus Orientals (ALPO) (Catalunya Nord, 1943 – 1966) Atlas lingüístic de llengua catalana de la Catalunya Nord, de les zones limítrofes i de les comarques frontereres llenguadocianes. Dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, féu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l'obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions. És el més dens dels atlas lingüístics catalans (382 localitats), mentre que el qüestionari és dels més breus. L'obra presenta uns mapes introductoris geogràfics, històrics, de divisions territorials, etc. 25 BAL ESP Atlètic Balears (Palma de Mallorca, 1950 - ) Club de futbol. Acostuma a jugar entre la segona i la tercera divisió estatal. Té el terreny de joc a l'Estadi Balear d'Hostalets. 26 CAT ESP Atlètic de Catalunya (Barcelona, 1964 - ) Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Té el terreny de joc al camp de l'antic Club Esportiu Fabra i Coats, i compta amb uns 1.000 seguidors. Acostuma a jugar a la tercera divisió estatal. 27 CAT ESP Atlètic Terrassa Hockey Club (Terrassa, Vallès Occidental, 1952 - ) Club esportiu. Fundat per un grup de practicants d'hoquei sobre herba. Practicat per uns 30 equips masculins i femenins inscrits en competicions oficials. El primer equip masculí ha estat campió de la lliga espanyola moltes temporades a partir del 1982, ha guanyat la Copa del Rei diversos anys a partir del 1983, la Copa d'Europa (1985 i 1998) i una Recopa europea (1994). La selecció espanyola inclou habitualment un bon nombre de jugadors del club. Té les instal·lacions al parc esportiu de Can Salas, de 8 ha, on són practicats també altres esports. Disposa també d'escoles d'iniciació esportiva i d'un poliesportiu, i des del 1996 edita una revista bimensual. El 1998 tenia uns 6.000 socis. 28 CAT BIO Ató (Catalunya, s. X - v. 971) Bisbe (v.957-v.971) i arquebisbe de Vic (971). Colonitzà part de l'Anoia (Tous i Montbui) i consagrà nombroses esglésies, com la del monestir d'Arles (968). A desgrat d'oposar-se a l'intent del monjo Cesari de tornar a crear la província eclesiàstica Tarraconense, féu un viatge a Roma (970) amb Borrell II de Barcelona, per tal d'obtenir la independència de les diòcesis catalanes enfront de Narbona, i la qualitat d'arquebisbat per a la seu de Vic. Joan XIII li ho concedí. De tornada fou assassinat. Amb la seva mort finí també el projecte. Se'l considera mestre de matemàtica del monjo Gerbert, futur papa Silvestre II. 29 VAL BIO Attard i Alonso, Emilio (València, 1915 - Rocafort de Campolivar, Horta, 1997) Advocat i polític. Estudià dret a València i fou secretari (1956) i degà (1962) del Col·legi d'Advocats de València. President del Consell d'Administració del Banc de l'Exportació, d'ençà del 1975 promogué el Partido Popular Regional Valenciano, que s'integrà després en la coalició Unión de Centro Democrático, d'ençà de les eleccions del 1977 i 1979, fou diputat per València, president de la Comissió Constitucional i vice-president del Congrés dels Diputats, en les legislatures de 1977 i 1979-83. 30
FRA HIS Atxon,
l' (Fraga,
Baix Cinca) Despoblat, situat a l'extrem occidental del terme, als vessants occidentals de la vall Qüerna. L'origen d'aquest caseriu fou el conreu de la barrella a les planes que envolten les basses de les Amargues i de la Plana, la qual era transportada per carretera fins als Arcs, vora
l'Ebre, des d'on era embarcada. Des de la fi del s. XIX, amb la pèrdua de l'interès industrial de la barrella, s'inicià el despoblament. 31 VAL HIS Atzaila (Pego, Marina Alta) Despoblat. Hi han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, grega i romana. 32 VAL HIS Atzavares, castell de les (la Vall de Laguar, Marina Alta) Antic castell. 33 VAL GEO Atzavares, les (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, situat a uns 3 km al sud-est de la ciutat. 34 VAL HIS Atzenet (Oriola, Baix Segura) 35 VAL GEO Atzeneta (Benifato, Marina Baixa) Llogaret, a la vall de Guadalest, agregat a la parròquia de Beniardà quan aquesta fou creada el 1574. Antiga població de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1602. 36 VAL HIS Atzeneta, baronia d' (Atzeneta d'Albaida, Vall d'Albaida) Jurisdicció feudal del terme. Comprenia el poble d'Atzeneta. Vinculada el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà, baró de Carrícola, al seu fill Jaume del Milà, primer comte d'Albaida. Dels Milà d'Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit.
39 VAL HIS Atzeneta de Pego (Pego, Marina Alta) Despoblat. Era lloc de moriscs habitat per 13 famílies el 1602; formà part de la rectoria de Favara (1574). Pertanyia a la jurisdicció del duc de Gandia.
42 VAL HIS Atzúvia, l' (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Despoblat. Era lloc de morisc habitat per 17 famílies el 1602. 43 VAL GEO Atzúvia, l' (Xàbia, Marina Alta) Caseriu, situat a uns 4 km de la vila. 44 VAL HIS Atzúvia de Francesc Miró, l' (Pego, Marina Alta) (o l'Alqueria de Francesc Miró o la Vila de Francesc Miró) Despoblat. Formà part de la rectoria de moriscs de Favara (1574). 45 VAL HIS Atzúvia dels Castellons, l' (Pego, Marina Alta) Altre nom del lloc del Castelló. 46 VAL HIS Atzuvieta, l' (Xàbia, Marina Alta) Altre nom del lloc de l'Atzúvia. 131 VAL BIO Aub, Max (París, França, 1903 - Mèxic, 1972) Escriptor en castellà. Fou traslladat a València el 1914. El 1920 comença a escriure, sobretot teatre, i féu la primera estrena el 1927, amb El desconfiado prodigioso, en versió catalana feta per Josep M. Millàs i Raurell. Integrat dins els corrents d'avantguarda i influït pel barroc espanyol, destaquen d'entre la producció d'aquesta primera etapa diverses novel·les i peces dramàtiques, en les quals es lliga el teatre clàssic burlesc. Dirigí teatre universitari a València (1935-36), i desplegà una gran activitat al servei de la República com a director del diari "Verdad" (1936), com a secretari del consell nacional de teatre (1937-39), etc. El 1939 emigrà a França i el 1942 s'instal·là definitivament a Mèxic, on col·laborà amb els organismes culturals oficials. Inicià aleshores la redacció del seu vincle narratiu més important, entorn de la guerra civil espanyola. El seu llenguatge barroc adquireix en aquests moments la màxima perfecció al servei d'intencions cada cop més realistes. Cultivà amb èxit la narració breu. Escriví nombroses peces de teatre, sovint notables per llur experimentalisme. Ha col·laborat també en guions cinematogràfics. L'any 1969, i després d'haver passat trenta anys d'exili, tornà a l'estat espanyol. 47
BAL GEO Aubarca,
Sant Mateu d' (Sant Antoni de
Portmany, Eivissa) Veure> Sant Mateu d'Aubarca. 48 CAT GEO Aubàs (el Coll de Nargó, Alt Urgell) Caseriu, al vessant septentrional de la serra d'Aubenç, vora el barranc de les Masies. 49 NOR GEO Aubell, pic (Bellestar de la Frontera / Cassanyes, Fenolleda) Cim (540 m alt) de la serra que separa la vall de la Tet de la de l'Aglí, límit dels dos municipis. 50 CAT GEO Aubenç (Peramola, Alt Urgell) Masia (1.460 m alt), situada prop dels antics termes de Montanissell i Gavarra, al vessant septentrional de la serra d'Aubenç, prop del seu cim, al Coscollet (1.610 m alt); els contraforts d'aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l'esquerra del Segre, l'estret d'Aubenç, actualment cobert pel pantà d'Oliana. Aquesta zona és, en part, coberta de bosc (selva d'Aubenç) i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant. 51 CAT GEO Aubert (Viella, Vall d'Aran) Poble (912 m alt) de l'antic mun. de Betlan, situat a la dreta de la Garona. El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d'Aubert; al nord del poble es troba l'església romànica de Sant Martí d'Aubert, i a la plaça del poble, l'església del Roser, dels s. XII i XIII, amb un campanar octagonal del XVI. En una paret hi ha encastada una estela romana de marbre. El santuari de l'Artiga de Lis, situat a la vall del riu d'Et Jueu, dins el terme municipal de les Bordes, pertany a Aubert, Betlan i Vilac; damunt el santuari es troba la coma d'Aubert. 52 CAT GEO Aubes, tuc d' (Bossost, Vall d'Aran) Cim (2.071 m alt) de la serra que separa la Vall d'Aran de Comenge, al sud d'Et Portillon. 53 CAT BIO Aubet i Semmler, Maria Eugènia (Barcelona, 1944 - ) Arqueòloga. Formada a la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes, entre el 1972 i el 1982 fou investigadora del CSIC. El 1982 accedí a una càtedra de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1992 a la Universitat Pompeu Fabra. El seu treball de recerca s'ha centrat en l'estudi de la civilització tartèssica de la baixa Andalusia i en l'impacte colonial fenici a la Península Ibèrica. Entre els seus treballs cal destacar Los marfiles orientalizantes de Praeneste (1971), La necrópolis de Setefilla en Lora del Río, Tiro y las colonias fenicias de occidente (1987), el 1995 dirigí Catálogo documental de los fenicios en Andalucía i el 1997 va coordinar el volum Los fenicios en Málaga. 54 CAT BIO Aubeyzan i Llopis, Joan (Barcelona, 1890 – 1940) Publicista. Destacà en l'ensenyament de les tècniques publicitàries. El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris. 55 CAT GEO Aubí, riera d' (Baix Empordà) Curs d'aigua intermitent, es forma vora la vila de Palafrugell i, a través de la fossa tectònica que entre els massissos de Begur i de les Gavarres uneix aquesta vila amb Palamós, es dirigeix al mar. Desemboca vora Sant Antoni de Calonge. 56
AND GEO Aubinyà
(Sant Julià de Lòria, Andorra) Llogaret (1.176 m alt),
situat a l'esquerra de la Valira, a uns 300 m damunt el riu, a l'espatlla d'un antic nivell d'erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l'establiment de conreus. Costa amunt, a 1.258 m alt, es troben les restes de l'antiga església romànica de Sant Romà. Els habitants d'Aubinyà són els protagonistes d'una de les llegendes més populars
d'Andorra, la Llegenda de la dama blanca. 57 CAT HIS Aubreda (Sant Martí de Tous, Anoia) Forma antiga del nom de l'Albereda. 58 CAT LIT auca del senyor Esteve, L' (Catalunya) Novel·la de Santiago Rusiñol, publicada el 1907. El 1910 en féu una versió escènica en cinc actes, que s'estrenà set anys després. S'hi narra la vida del senyor Esteve, assenyat i gris botiguer, propietari de "La Puntual", que veu trontollar el seu món quan el fill, en Ramonet, amb una actitud típicament modernista, es nega a continuar el negoci perquè vol ser escultor. A base de records més o menys autobiogràfics i amb un llenguatge força expressiu, Rusiñol descriu l'arquetipus de la petita burgesia barcelonina de finals del segle XIX. 134 NOR GEO Aude, roc d' (els Angles, Capcir) Cim (2.377 m alt) del massís del Carlit, entre l'estany de la Bullosa i la vall de Lladura. Domina l'estany d'Aude, on neix l'Aude. 59 CAT GEO Audí, illa d' (Tortosa, Baix Ebre) Illa de l'Ebre, situada davant el poble de Bítem. 60 CAT HIS Audiència, Reial (Països Catalans, 1707 – 1833) Institució superior de govern i justícia. Creada per les disposicions de Felip V des dels decrets de Nova Planta (1707-16) i per mesures posteriors d'ordre intern, a l'antiga corona catalano-aragonesa. Alteraren substancialment l'organització político-administrativa d'aquells regnes, amb l'adaptació plenament al patró de les chancillerías de tipus castellà, ja que els antics regnes -ara ja meres "províncies"- foren estructurats sobre la diarquia capità general-audiència, de manera que passaren a ser tribunals de justícia (ja no suprems, sino també territorials) sotmesos al consell de Castella, integrats per diverses sales amb els oïdors respectius, constituïts com a òrgan assessor o acord reial (real acuerdo) del capità general, el qual el presidia i havia d'atenir-se als seus dictàmens en matèria de govern i d'administració del país, mentre que en matèria de justícia la presidència era exercida pel regent civil, i el capità general no tenia intervenció en els litigis, salvat el dret d'indult en cas de pena de mort. Les reials audiències borbòniques, a més de les seves funcions judicials, informaven al consell de Castella sobre el nomenament de funcionaris, arbitraven entre les diverses autoritats i s'ocupaven plenament d'afers governatius i políciacs. Aquest confusionisme entre assumptes judicials i polítics perdurà fins a les Corts de Cadis (1812), encara que la reducció de les audiències a l'esfera estrictament judicial no tingué efecte fins al 1833. 61
CAT CUL Auditori de Barcelona
(Barcelona, 1999 - ) Sala de concerts i centre cultural. Situat a la plaça de les Arts, davant del
Teatre Nacional de Catalunya, és obra de Rafael Moneo. Higini Arau en féu el disseny acústic. Consta d'una gran sala simfònica amb una cabuda de 2.319 seients, una sala de cambra de 700 i una sala polivalent de 350. És la seu de
l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya,
del Conservatori Superior de Música Catalana i
del Museu de la Música. El seu primer director artístic fou Josep Lloret i Collell, substituït en el càrrec a
l'oct/2000 per Nona Arola. La titularitat i gestió del centre correspon al Consorci de l'Auditori i de l'Orquestra, format a parts iguals per
l'Ajuntament i la Generalitat. 62 CAT BIO Audivert, Pompeu (l'Estartit, Baix Empordà, 1900 - Buenos Aires, Argentina, 1977) Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí. Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món. És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948). 63 CAT BIO Audouard, Pau (Catalunya , s. XIX – Barcelona, 1920) Fotògraf. Especialitzat en edicions basades en la fotografia. Féu una notable edició d'heliogravats sobre l'Exposició Universal del 1888. 64 CAT GEO Auedau, bosc d' (Arres, Vall d'Aran) Bosc damunt el poble d'Arres de Sus. 65 CAT GEO Auet, bosc d'Er (Arres / Bossost / Vilamòs, Vall d'Aran) Bosc situat al límit dels tres municipis. 66 CAT GEO Aufinac, l' (Colldejou / Pratdip, Baix Camp) Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, entre els dos municipis, drenada pel barranc de l'Aufinac, afluent, per l'esquerra, del de Porquerola. 67 CAT BIO Augé i Farreras, Joan (Barcelona, 1919 - 1993) Matemàtic. Estudià a la universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1961) i ha publicat nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions. 68 CAT BIO Augé i Montanyà, Ramir (Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979) Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l'École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel. Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l'edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l'edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exagètiques. 69 CAT BIO Auger Amalric (Catalunya, s. XIV - Roma ?, Itàlia, s. XIV) Religiós. Residí molt de temps a Roma, on fou capellà del papa. Escriví una cronologia i ressenya històrica dels pontífexs fins al 1321, regnant Joan XXII. 70
EUR BIO Augereau,
Pierre-François-Charles,
duc de Castiglione (París, França, 1757
- La Houssaye, França, 1816) Militar. El 1809, sota l'imperi, fou enviat a
Catalunya per a l'expugnació definitiva de
Girona. En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya
(gen/-mai/1810), intentà de reviscolar els sentiments particularistes dels catalans, mitjançant proclames i altres mesures polítiques: catalanització del
"Diario de Barcelona" -hi canvià el nom per "Diari del Govern de Catalunya i Barcelona"-, i de l'administració municipal; nova divisió del
Principat en quatre corregiments més extensos que els anteriors, reforma fiscal, remoció de les autoritats barcelonines addictes a
Duhesme, acusades d'arbitrarietats i abús de poder, i amnistia per a tots aquells que havien emigrat de
Barcelona per raons polítiques. Els seus dos principals col·laboradors foren el jurista empordanès
Tomàs Puig i el regidor barceloní Josep Pujol i
March. Augereau descurà, però, la prossecució de la guerra, fet que disgustà Napoleó, el qual el
relevà del seu comandament a
Catalunya (28/mai/1810). 71 CAT GEO Auguer (Blanes, Selva) Barri pescador, a la dreta de la riera de Blanes. A l'edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls. 72 CAT BIO Auguri (Catalunya, s. III – Tarragona, 259) Diaca de l'església de Tarragona. Morí màrtir amb el bisbe Fructuós i el diaca Eulogi. L'Església Catòlica en celebra la festa el 21 de gener. 73 EUR BIO August, Gai Juli Octavi (Roma, Itàlia, 63 aC – Nola, Itàlia, 14 dC) Primer emperador romà. Tarraco, que fou la seu d'August durant el temps que passà a Hispània, fou posteriorment la primera ciutat de l'imperi que li donà culte com a divinitat (25 dC). 74 PAI HIS Augusta, via (Països Catalans) Antiga ruta romana que unia Hispània, a través del Pertús, amb les Gàl·lies i Itàlia. Seguia en part una vella ruta que travessa Catalunya vorejant la costa mediterrània fins al sud de l'actual País Valencià, des d'on es dirigia cap a l'interior i arribava a Andalusia. 75 AND GEO Auina, riu d' (Canillo, Andorra) Curs d’aigua. Neix al vessant meridional del pic de Casamanya i desemboca a la Valira entre Prats i Meritxell. 76 VAL GEO Auir, sèquia d' (Safor) Sèquia de l'horta de Gandia, paral·lela a la costa, entre el riu de Xeraco i el de Sant Nicolau, que rega part de les marjals dels termes municipals de Xeraco, Xeresa i Gandia. Fou construïda el s. XII després de la conquesta catalana. 77 CAT GEO Auira, Sant Pere d' (Campdevànol, Ripollès) Veure> Sant Pere d'Auira. 78 CAT GEO Aulà, port d' (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Depressió (2.260 m alt) de l'antic mun. de Gil, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme català i l'occità de Seix. Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d'Àneu amb Coserans. 79 FRA GEO Aulàs (Tremp, Pallars Jussà) Llogaret (916 m alt) de l'antic mun. d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat damunt un serrat, a l'esquerra del barranc de Torogó. La seva antiga església parroquial depenia de la de Sapeira. 80 VAL GEO Aulerit, pantà d' (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Pantà, projectat al riu Segarra, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme municipal. 81
CAT BIO Aulés
i Garriga, Eduard (Barcelona, 1839 – 1913)
Comediògraf. Estudià dret a Barcelona i, en la carrera judicial, exercí càrrecs a Cuba i Filipines. Col·laborador de la premsa catalana en revistes com
"L'Esquella de la Torratxa", "Un Tros de Paper" i
"Lo Nunci". Com a autor còmic tingué gran popularitat amb peces curtes, algunes d'elles d'influència francesa, entre les quals cal remarcar:
Lo diari ho porta (1870), Cinc minuts fora del món (1876),
Cap y cúa (1881), Tot cor! 1883), Cel rogent i Tres blancs i un
negre (1891). La seva obra més coneguda fou Lo Sant Cristo Gros (1889). 82 CAT BIO Aulèstia i Pijoan, Antoni (Reus, Baix Camp, 1849 – Barcelona, 1908) Escriptor i historiador. Formà part de la Jove Catalunya, de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (de la qual fou president), de l'Acadèmia de Bones Lletres (des del 1877) i, després, president de la de Llengua Catalana. Fou diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Col·laborà en el setmanari "Lo Gai Saber" i en la revista "La Renaixença". Escriví diversos estudis històrics com Notícia històrica dels catalans que intervingueren en lo descobriment d'Amèrica (1876), Quadros d'història catalana (1876) i deixà inèdit Les gestes del rei en Jaume en el Puig de Santa Maria. La seva Història de Catalunya (2 volums, 1887-89), continuada després per Ernest Moliné i Brasés (1922), contribuí com cap altra a divulgar els aspectes més interessants de la nostra història. És també autor d'estudis sobre història de la literatura catalana, així com de nombrosos discursos i memòries d'entre les quals cal esmentar La tradició literària catalana en los segles XVII i XVIII (1873), Notícia general de la prosa catalana des de su aparició fins a terminar lo segle XVI (1874), Lo moviment literari català (1875-78), Barcelona. Ressenya històrica (1878), Andreu Balaguer i Merino, necrologia, Associació Catalanista 1883). La major part dels articles i discursos foren reunits després de la seva mort en Estudis històrics, dos volums de la "Il·lustració Catalana". La seva biblioteca fou cedida a la de l'Institut d'Estudis Catalans. 83 CAT BIO Aulèstia i Vázquez, Salvador (Barcelona, 1919 - Venècia, Itàlia, 1994) Escultor i pintor. El seu estil pot incloure's en l'expressionisme amb una forta tendència vers l'abstracció. Participà en el primer Saló d'Octubre (1948) i exposà en diversos països. D'entre les seves obres cal fer esment de l'escultura gegantina del port de Barcelona, titulada Sideroploide (1960-63), feta de metall, evocació simbòlica del món mariner. 84 FRA GEO Aulet (Sopeira, Ribagorça) Poble (840 m alt), de l'antic mun. de Sant Orenç, situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d'Escales. El torrent d'Aulet que neix al vessant meridional de la serra del Cis desemboca, després d'ajuntar-se amb el torrent d'Ovís, al pantà, entre aquest poble i el santuari de Rocamora. Al sud d'Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d'Aulet, prop del límit amb el terme d'Areny de Noguera, es troben els cortals d'Aulet. L'antic castell d'Aulet és esmentat ja l'any 851; en aquesta època era un centre d'explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d'Aulet. 85 CAT BIO Aulet, Salvador (Barcelona, s. XVIII – 1809) Corredor de canvis. Un dels principals membres de la Conspiració de l'Ascensió (1809) contra els francesos que ocupaven Barcelona. Amb el capità italià Provana negocià el lliurament de les drassanes als revoltats, però fou víctima d'un parany que el portà al patíbul juntament amb la majoria dels implicats, després d'un procés espectacular que se celebrà a la Ciutadella, al principi de juny d'aquell mateix any. 86 FRA GEO Aulet, torrent d' (Alta Ribagorça) Torrent, neix al vessant meridional de la serra del Cis i desemboca, després d'ajuntar-se amb el torrent d'Ovís, al pantà d'Escales. 87
BAL BIO Aulí
i Caldentey, Joan (Felanitx, Mallorca, 1796 – 1869)
Organista i compositor. Escriví música d'església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes. 88 CAT GEO Aulina, Sant Ponç d' (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Ponç d'Aulina. 89 CAT BIO Aulina de Mata i de Pinós, Ramon (Barcelona, 1904 - ) Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit. 90 CAT BIO Aulina i Saurina, Magdalena (Banyoles, Pla de l’Estany, 1897 – Barcelona, 1956) Religiosa. Fundadora de l'Institut Secular de les Operàries Parroquials. En el seu poble natal comença, el 1916, una tasca d'apostolat religiós i de col·laboració parroquial a favor de la joventut, els obrers i els necessitats. La primera comunitat femenina d'aquest apostolat seglar es constituí el 1931, però fins al 1962 la institució no fou reconeguda per la Santa Seu. 91 CAT GEO Aulinencs, coll d' (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès / la Vall de Bianya, Garrotxa) Coll de la serra de les Cambres 92 CAT GEO Aulus, port d' (Pallars Sobirà) Depressió (2.330 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós de la regió occitana de Coserans (terme d'Aulus). 93 CAT BIO Aumatell, Francesc (Barcelona, 1806 – 1862) Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma per la Junta de Comerç, en 1826. Conreà de preferència els temes d'inspiració religiosa. 94 COR BIO Aunés, Ferran d' (Aragó ?, s. XIII – Constantinoble, Turquía, 1305) Dirigent dels almogàvers. Almirall de la Gran Companyia Catalana, quan aquesta es traslladà a Constantinoble a sou d'Andrònic II per tal de lluitar contra els turcs. Emparentat amb la família imperial per lligams matrimonials, va abjurar la religió catòlica i adoptà els costums bizantins. Fou nomenat almirall de l'imperi (1302) i va tenir com a base naval l'illa de Quios. Va morir assassinat pels grecs a Andrinòpolis. 95 CAT BIO Aunós i Pérez, Eduard (Lleida, 1894 – Lausana, Suïssa, 1967) Polític i escriptor. Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d'Urgell per la Lliga Regionalista i fou secretari particular de Francesc Cambó. Però l'any 1925 deixà aquestes activitats per entrar en el govern de Primo de Rivera com a ministre de Treball (fins al 1930). Després de la guerra civil del 1936-39, fou ambaixador a Bèlgica (1939) i a Argentina (1942), ministre de Justícia (1943-44) i president del Tribunal de Cuentas, de Madrid. És autor d'assaigs polítics: España en crisis (1932), El estado corporativo: Cartas al príncipe (1942), de llibres de viatges i de novel·les. 96 CAT GEO Auran, coma d' (Viella, Vall d'Aran) Coma de la capçalera del riu de Bords, a l'antic mun. de Betlan, limitada al nord pel pic de coma d'Auran (2.427 m alt) i a l'est pel tuc de Samont, separat de l'anterior pel coll de Mont. 97
VAL HIS Aurariola
(Oriola,
Baix Segura) Nom romà de la ciutat. 98 CAT GEO Aurati, serra d' (Pallars Sobirà) Serra (2.021 m alt), que s'estén entre el pla d'Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de Guingueta d'Àneu i de Llavorsí dels de la Vall de Cardós i de Tírvia. 99 VAL BIO Aurel, Marc (Alemanya, s. XVI - València ?, s. XVI) Matemàtic. Té dues obres notables: Tratado muy útil y provechoso para toda manera de tratantes (1541) i Libro primero de arithmética algebrática en el qual contiene el arte mercantívol (1552), que va introduir a Espanya la nova àlgebra. L'obra va difondre's per Portugal i el Marroc, on va ser traduïda a l'àrab. 100 CAT BIO Aurembiaix d'Urgell (Catalunya, 1200 – 1231) Darrera comtessa d'Urgell (1209-31) de la primera estirp. Filla i hereva del comte Ermengol VIII, a la mort del qual (1209) marxà a Castella amb la seva mare, Elvira de Subirats, i, mentrestant, Guerau IV de Cabrera, de la família vescomtal urgellenca, s'emparà del comtat. De tornada a Catalunya, reclamà davant Jaume I, el qual, després de signar amb ella un contracte de concubinatge, l'hi retornà (1228). Malgrat aixó, es casà amb l'infant Pere de Portugal (1229), però, en morir sense fills (1231), es va estroncar la línia comtal directa i el comtat passà als Cabrera. 101 MON PUB Aureneta, L' (Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890) Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90). Fundada i dirigida per l'advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l'Amèrica del Sud. Hi col·laboraren, entre d'altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de 'L'Atlàntida' de Verdaguer. 102 CAT GEO Auressi, vall d' (Llavorsí, Pallars Sobirà) Petita vall, que aflueix, per l'esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la de la Noguera Ribagorçana. És drenada pel torrent d'Auressi. 103 CAT BIO Auriac, Ramon Bernat d' (Castelló de Farfanya, Noguera, s. XIV - Catalunya, s. XV) Cavaller. Fou un dels millors valedors de Jaume d'Urgell a la revolta d'aquest contra Ferran I (1413). Fracassat l'alçament, fou deportat a perpetuïtat a Sardenya i li foren confiscats tots els béns. Ambdues condemnes li foren aixecades en 1424 per Alfons IV el Magnànim. 104 CAT GEO Auró, l' (les Llosses, Ripollès) Masia (1.020 m alt) de l'antic mun. de Viladonja, que es troba al pla de l'Auró, que separa la vall d'Estiula de la vall de Carnalets. 105 CAT GEO Auró, roca d' (Castellar del Riu, Berguedà) Cim (1.989 m alt) dels rasos de Peguera, situat al sud del massís, damunt el coll de la creu de Campllong. 106
CAT HIS Aurora
de Lluçanès (Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Nom adoptat l'any 1937 per al municipi. 107 BAL PUB Aurora Patriótica Mallorquina (Palma de Mallorca, 15/jun/1812 - 19/des/1813) Diari liberal en castellà. Defensava la Constitució de Cadis. Deixà de sortir del 29/abr al 19/mai/1813; després reaparegué. Malgrat la seva moderació, va ésser fortament combatut pel clergat i altres elements absolutistes, que perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors; els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d'excomunió major. 108 CAT HIS Aurós (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) (o Orós) Antic llogaret de la vall d'Àneu, a l'antic municipi d'Unarre, situat a l'esquerra del riu d'Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs. Tot i que només constava d'una sola casa el s. XIX, encara tenia jurisdicció pròpia; l'església de Sant Pere és anexa a la parròquia d'Unarre. Sobre un turó proper hi ha l'ermita de Sant Joan d'Aurós. 109 CAT PUB Ausa (Vic, Osona, 1952 - ) Publicació semestral del Patronat d'Estudis Osonencs. Publicà els treballs en bilingüe fins a finals de la dècada del 1960, i a partir de llavors totalment en català, sobre temes d'investigació comarcal i general. Hi han col·laborat, entre d'altres, Ramon d'Abadal i de Vinyals i Eduard Junyent. Enllaç: Patronat d'Estudis Osonencs 110 CAT HIS Ausa (Vic, Osona) Nom d'una ciutat indígena pre-romana, als territoris dels ausetans de localització desconeguda. En època romana es denominà Ausa la ciutat establerta en el mateix indret de l'actual Vic. 111 CAT EMP Ausa, Editorial (Sabadell, Vallès Occidental, 1983 - ) Editorial fundada per Albert Estrada i Vilarrasa. S'ha orientat, d'una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes "Aula Orientalis" -dedicada a temes de recerca orientalista- que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i "Ars Praestorica" sobre pintura rupestre en el món. D'altra banda, l'editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana ("Cuca Fera", "Pel & Ploma", "Revista de Catalunya", etc) i en la publicació de l'obra d'artistes catalans 112 CAT BIO Ausensi, Manuel (Barcelona, 1919 - ) Baríton. Estudià al Conservatori de Barcelona amb Concepció Callao. Tenia una veu de gran amplitud de registres. Ha actuat moltes temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (a on va debutar el 1947), i a molts teatres d'òpera estrangers. Ha enregistrat diversos discs (molts de sarsueles). Ha destacat com a intèrpret de Verdi però també cultivà la música del s. XVIII i l'òpera francesa romàntica. Es retirà l'any 1973. 113 CAT GEO Auses (Noves de Segre, Alt Urgell) Llogaret de l'antic mun. de la Guàrdia d'Ares, situat prop de Trejuvell, de la parròquia del qual depenia la seva església. 114
CAT HIS Ausetània
(Osona) Regió ocupada pels
ausetans. Comprenia l'actual plana de Vic i les regions muntanyoses que la separen de la conca del
Llobregat i de la costa. Els principals nuclis de població eren
Ausa, Gerunda (Girona)
i Aquae Calidae (Caldes de
Montbui). L'abundància d'encunyacions de monedes dóna una idea de la prosperitat de la regió durant la dominació romana. 115 CAT HIS ausetans (Osona) Poble preromà, ibèric que tenia el centre en l'actual comarca. Els seus límits són difícils de precisar. Durant la segona guerra púnica els ausetans practicaren una política oscil·lant entre l'aliança amb els romans o amb els cartaginesos. Encunyaren moneda i en són coneguts alguns poblats (Folgueroles). La capital era Ausa. 116 BAL BIO Ausias March Veure> Marc, Àusias 117 CAT GEO Ausinsi, roc d' (Alins de Vallferrera / Lladorre, Pallars Sobirà) Cim (2.553 m alt) de la serra que separa la vall de Cardós de la vall Ferrera, entre els dos municipis. 118 CAT HIS ausoceretes o ausoceretans (Garrotxa) Poble pre-romà, ibèric, 119 CAT HIS Ausona (Osona) Nom llatí. 120 CAT HIS Ausona, comtat d' (Catalunya, s. VIII - s. IX) Antic comtat de la Marca Hispànica. Creat per Ludovic Pius amb els territoris conquerits de Vic, Cardona i Casserres. Guifré el Pelós (s. IX) el repoblà i integrà als comtats de Barcelona. 121 VAL BIO Àustria, Jordi d' (Gant, Bèlgica, s. XV – Lieja, Bèlgica, 1557) Arquebisbe de València (1538-44) i bisbe de Lieja (1544-57). Fill natural de Maximilià I, emperador romano-germànic. Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539. La seva entrada a l'arxidiòcesi fou memorable a causa de l'absència dels bisbes predecessors. Passà la major part del temps al Villar de Benaduf (Serrans), que canvià el nom pel de Villar de l'Arquebisbe. Escriví Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València (1566 i 1594). Renuncià a l'arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja. 122 CAT BIO Auter, Sever Tomàs (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1700) Bisbe de Girona (1679-85) i de Tortosa (1685-1700). Dominicà. Entrà al noviciat de València el 1656, després d'haver estudiat a Salamanca. Fou catedràtic de teologia a la universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l'orde. A Tortosa celebrà dos sínodes. Té inèdit un Tractatus de Praedestinations.
123
CAT ESP Automòbil
Club de Catalunya, Reial (RACC)
(Barcelona, 1906 - )
Entitat esportiva. Fundada com a continuadora de l'Automòbil Club de
Barcelona, per fomentar l'automobilisme. Així mateix forneix amb orientacions pedagògiques, tècniques i legals als conductors associats. El 1908 organitzà la primera competició automobilística disputada a la península, sobre el circuit
Sitges-Vallmoll-Vilafranca.
Del 1916 al 1920 i a partir del 1954 organitza la Volta a Catalunya i el 1969, a
Montjuïc, el Gran Premi d'Espanya de Fórmula I. També organitzà diverses activitats des de
Palma de Mallorca i des de Perpinyà. Té delegacions a diversos països. 124 VAL ESP Automòbil Club de València (València, 1912 - ) Entitat esportiva. Fundada per fomentar l'automobilisme i donar informació tècnica, pedagògica i legal als seus associats. Ha organitzat diverses competicions automobilístiques. Compta amb uns 3.000 socis. 125 VAL BIO Autona, Nicolau d' (Autun ?, Borgonya, França, s. XIII - València ?, s. XIV) Arquitecte i escultor. Establert a València, des del 1303 dirigí les obres de la seu i també la seva decoració. A ell i al seu equip es deuen les capelles obertes en el mur occidental del creuer i la portada dels apòstols, que és la primera mostra important de l'escultura gòtica monumental a València. 126 BAL PUB Autonomía, La (Palma de Mallorca, 1883 – 1884) Diari en castellà. Subtitulat republicà, democràtic i federalista. Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà, fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura el nov/1883. 127 CAT EMP Autopistes Concessionària Espanyola SA (Barcelona, 1967 - ) Societat constituïda per un grup financer en obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró (17 km) i de Barcelona a la Jonquera (146 km). Posteriorment obtingué també la concessió de la de Barcelona a Tarragona (97 km). El 1984 absorbí Autopistes de Catalunya i Aragó Concessionària Espanyola, que explotava l'autopista que uneix la Meditarrània amb Saragossa, i enllaça amb la seva pròpia autopista. 128 NOR BIO Aux, Manuel d' (Perpinyà, s. XVII - Nils, Rosselló, 1665) Militar. Comandà les forces rosselloneses durant la guerra dels Segadors i participà decisivament en la batalla de Montjuïc (1641). Aquell mateix any expulsà les tropes espanyoles del Rosselló, obtingué el grau de mariscal de camp i l'any següent el títol de cavaller. El 1655, al servei de França, prengué Solsona, però més tard l'hagué d'evacuar, així com també Olot (1657). El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà. 129 CAT EMP Auxiliar de la Construcció SA, L' (Barcelona, 1917 - ) Empresa fundada per a la fabricació de ciment i altres materials per a la construcció. El 1949 el capità social era de 18 milions de ptes, que per successives ampliacions arribava a 197,5 milions a la fi del 1967. Té una fàbrica de ciment pòrtland natural, així com pedreres, a Santa Creu d'Olorda (Barcelona). Té registrades les marques "Sansón" i "Lacsón", i participa majoritària a Cementos Canarias SA; Portland Iberia SA, Pacadar Catalana SA, etc.
Des de Atalis, platja d' fins a Auxiliar de la Construcció SA, L' l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Ata ] [ Atlas ] [ Aub ] [ Aug ] [ Auli ] [ Ausa ]
|
|
|
