1

2

1

FAI  Veure> Federació Anarquista Ibèrica  (sigla)

V

P

2

Fai, el  Sallent de la conca del Besòs a Catalunya

C

G

3

Fai, el  Priorat benedictí del mun. de Bigues i Riells (Vallès Oriental). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites). El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006. L'església de Sant Miquel consta d'una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l'exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal. La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567. Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars. (SC)

C

G

4

Faiada de Malpàs, la  Alineació muntanyosa (1.701 m alt) de Catalunya

C

G

5

Faianç Català  (Sabadell, Vallès Occidental, 1891 - )  Establiment artístic

C

A

6

Faidella  Caseria del mun. d'Abella de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

7

Faidella, la  Raval del mun. de Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà)

C

G

8

Faidella i Colea, Antoni  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1891 - Llucmajor, Mallorca, 1970)  Titellaire

C

B

9

Faidida de l'Illa Jordan  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Comtessa d'Urgell

C

B

10

Faiet, torrent de  Afluent dretà de la Tet, al Conflent

N

G

11

Faig-i-branca, coll de  Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Merdançol, al límit de les comarques del Berguedà i del Ripollès, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt).

C

G

12

Faigverd, serra de  Altiplà (1.182 m alt), entre les comarques d'Osona i de la Selva

C

G

13

Faió  Municipi del Matarranya: 92 m alt, 67,2 km2, 392 hab

C

M

14

Faiol, Gaspar Vicenç  (Lleida, s. XV)  Dominicà

C

B

15

Faitanar  Despoblat del mun. de Paiporta (Horta)

V

G

16

Faitús  Poble del mun. de Llanars (Ripollès)

C

G

17

Faja, castell de  Antic castell del mun. de Gisclareny (Berguedà)

C

G

18

Faja, coll de  Coll (980 m alt) de la comarca de la Garrotxa

C

G

19

Fajadell, Bernat  (Barcelona, s. XV)  Beneficiat de la catedral de Barcelona

C

B

20

Fajadell, Felip  ( ? , s. XV)  Diplomàtic

C

B

21

Fajardo i Izquierdo, Ramon  (Alacant, 1826 – Madrid, 1888)  Militar

V

B

22

Fajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel, Pedro  (Mula, Múrcia, 1602 – Palerm, Itàlia, 1647)  Dignatari

E

B

23

Fajarnés i Cardona, Enric  (Eivissa, 1918 - 2003)  Llicenciat en dret i escriptor

B

B

24

Fajarnés i Tur, Enric  (Eivissa, 1858 – 1934)  Historiador i sociòleg

B

B

25

Falç  Despoblat del mun. de Tolba (Baixa Ribagorça)

F

G

26

Falç, Joventut Nacionalista la  Veure> Joventut Nacionalista la Falç

C

P

27

Falç, La  (Catalunya Nord, set/1970 - )  Publicació periòdica

N

R

28

Falcó  (València, s. XV – s. XVI)  Dinastia de pintors

V

B

29

Falcó, Bernat  (Castelló de la Plana, s. XVIII – s. XIX)  Eclesiàstic

V

B

30

Falcó, cap des  Extrem sud-oriental de Cabrera, al mun. de Palma de Mallorca

B

G

31

Falcó, cap des  Cap de la costa sud del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

32

Falcó, Eusebi  (València, s. XVII – 1678)  Eclesiàstic

V

B

33

Falcó, Feliu  (País Valencià, s. XVII)  Pintor

V

B

34

Falcó, Jaume Joan  (València, 1565 – 1641)  Frare dominicà

V

B

35

Falcó, Joan  ( ? , s. XV – s. XVI)  Metge

V

B

36

Falcó, Josep Agustí  ( ? , s. XVIII)  Frare franciscà

V

B

37

Falcó, Nicolau  (València ?, 1470/75 – València, a 1560)  Pintor

V

B

38

Falcó, Nicolau (II)  (València ?, v 1500 - ? , 1560)  Pintor

V

B

39

Falcó, Nicolau (III)  ( ? , s. XVI)  Pintor

V

B

40

Falcó, Onofre (I)  ( ? , ? )  Pintor

V

B

41

Falcó, Onofre (II)  (València ?, 1520/23 - ? , s. XVI)  Pintor

V

B

42

Falcó, Onofre Dionís  ( ? , ? )  Pintor

V

B

43

Falcó, punta  Cap de la costa de la comarca de l'Alt Empordà

C

G

44

Falcó, raval de  Raval del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

45

Falcó de Belaochaga, Fèlix  (València, 1625 – 1715)  Polític i militar; pintor

V

B

46

Falcó i Castell, Jaume  (Castelló de la Plana, 1634 - ? , s. XVII)  Mestre de gramàtica

V

B

47

Falcó i Segura, Jaume Joan  (València, 1522 – Madrid, 1594)  Poeta i matemàtic

V

B

48

Falcó i Torró, Josep  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1840 – Madrid, 1898)  Compositor

V

B

49

Falconera, la  Riu subterrani de la costa, a la comarca de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l'avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat. Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d'un centenar de metres. Al capdavall s'obre, ran d'aigua, la cova semisubmarina que serveix d'escorredor al riu, la deu submarina d'aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l'aigua. (GEC)

C

G

50

Falconera, la  Cim (452 m alt) dels mun. de Beniopa i Palma de Gandia (Safor)

V

G

51

Falconera, punta  Cap de la costa del mun. de Roses (Alt Empordà)

C

G

52

Falconera, roca  Cim (1.150 m alt) del Montsant, a la comarca del Priorat

C

G

53

Falconera d'Alfurinet, sa  Espadat (205 m alt) del mun. de Ciutadella (Menorca)

B

G

54

Falcons, els  Caseria del mun. de Penelles (Noguera)

C

G

55

Falcs, Bartomeu de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

56

Falcs, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

57

Falcs, Pere  ( ? , s. XIV – s. XV)  Jurista

C

B

58

Faldell, Miquel Pau  ( ? , s. XVI)  Notari i oficial

C

B

59

Faldes de Tarragona, les  Nom del terme general de la ciutat de Tarragona

C

H

60

Faldeta  Antic poble del mun. de Manuel (Ribera Alta)

V

G

61

Falgars  Masia i caseria del mun. de Beuda (Garrotxa)

C

G

62

Falgars  Santuari marià del mun. de la Pobla de Lillet (Berguedà)

C

G

63

Falgars, serra de  Alineacio muntanyosa de la comarca del Berguedà, als Prepirineus orientals, per damunt del Llobregat. Altitud màxima 1.288 m, amb la collada de Falgars, a 1.250 m.

C

G

64

Falgars d'en Bas  Poble del mun. de Joanetes (Garrotxa)

C

G

65

Falgons  Poble del mun. de Sant Miquel de Campmajor (Gironès)

C

G

66

Falgós  Masia del mun. de Serrallonga (Vallespir)

N

G

67

Falguera, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1778 - Balmonte, La Mancha, Castella, 1823/24)  Compositor

C

B

68

Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1897)  Jurista i notari

C

B

69

Falguera i Jutglà, Lluís  (Olot, Garrotxa, 1866 – 1930)  Religiós escolapi, orador i dramaturg

C

B

70

Falguera i Sivilla, Antoni de  (Barcelona, 1876 – 1945)  Arquitecte i historiador de l'art

C

B

71

Falgueras, Francesc  (Hostalric, Selva, 1864 – Saragossa, Aragó, 1893)  Jesuïta i llatinista

C

B

72

Falgueres, coll de les  Coll (1.189 m alt) a les comarques de la Garrotxa i del Vallespir

C

G

73

Falla, Manuel de (Cadis, Andalusia, 1876 - Alta Gracia, Argentina, 1946)  Compositor

E

B

74

falles  Estructura festiva del País Valencià

V

C

75

Falp, Antoni  ( ? , s. XIX)  Metge

C

B

76

Falp i Plana, Josep  (Solsona, Solsonès, 1878 – Barcelona, 1913)  Metge i escriptor

C

B

77

Falqués i Urpí, Pere  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 – Barcelona, 1916)  Arquitecte

C

B

78

Falquia  Partida del mun. d'Alcàntera (Ribera Alta)

V

G

79

Fals  Poble del mun. de Fonollosa (Bages)

C

G

80

Falset  Municipi i cap del Priorat: 31,80 km2, 363 m alt, 2.469 hab (1999)

C

M

81

Falset  Masia del mun. de Callosa d'En Sarrià (Marina Baixa)

V

G

82

Faluba, Kálmán  (Budapest, Hongría, 1941 - )  Catalanòfil

U

B

83

Famadas i Blanchart, Amador  (Girona, 1889 – Barcelona, 1962)  Tenor. Debutà a Barcelona el 1909. Actuà a Europa i Amèrica. Hi aconseguí grans èxits.

C

B

84

Fambuena i Ramírez, Josep  (València, 1847 – Madrid, 1909)  Periodista i escriptor

V

B

85

Família Deu, La  (Catalunya, 1902)  Oli de Marià Pidelaserra

C

A

86

Famorca  Municipi del Comtat: 680 m alt, 9,6 km2, 65 hab (1999). Situat al sector més occidental de la vall de Seta. El terme és accidentat, al nord, per la serra d'Alfaro i, al sud, per la Serrella, amb abundància de pinedes. La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles, bàsicament de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya), concentrada a la vall, ja que la major part del terme hi ha bosc i matolls. Ramaderia ovina i cabrum. La població ha disminuït notablement al llarg del s. XX. El poble, al fons de la vall, agrupa tota la població del municipi. L'església de Sant Gaietà depèn de la parròquia de Fageca. Àrea comercial d'Alcoi. (EUC) (SC)

V

M

87

Fanadix  Caseria del mun. de Benissa (Marina Baixa)

V

G

88

Fando i Rais, Urbà  (Barcelona, 1855 – Porto, Portugal, 1911)  Compositor

C

B

89

Faneca  Despoblat dels mun. de Bellcaire d'Urgell i Sentiu de Sió (Noguera)

C

G

90

Faner i Coll, Pau  (Ciutadella, Menorca, 4/abr/1949 - )  Narrador. S'ha destacat com a renovador de la premsa menorquina amb títols com Un regne per a mi (1975, premi Sant Jordi), Lady Valentine' (1984, premi Víctor Català), Fins al cel (1984, premi Josep Pla i Joan Crexells), Moro de rei (1988, premi Ramon Llull) i, en castellà, Flor de sal (1986, premi Nadal). Ha realitzat també algunes exposicions de pintura. (EUC)

B

B

91

Fanfarra, La  (Barcelona, 1976 - )  Grup de teatre de marionetes

C

C

92

Fang, mata del  Mata de l'Albufera de València (Horta)

V

G

93

Fangar, es  Caseria i possessió del mun. de Manacor (Mallorca Oriental)

B

G

94

Fangar, port del  Entrant de la mar, al mun. de Tortosa (Baix Ebre), al nord del delta de l'Ebre, al litoral de l'illa de la Mar. Famós per haver acollit un cert tràfic marítim, recentment ha quedat inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l'actual punta del Fangar. (EUC)

C

G

95

Fangós, port  Antic port del mun. de Tortosa (Baix Ebre)