|
|
|
Anar a: [ Fai ] [ Faj ] [ Falco, F ] [ Falcon ] [ Falgu ] [ Fam ] El llibre desmesurat sol passar molt temps desat. (Ramon Miquel i Planas) 1 CATALUNYA - POLÍTICA FAI Veure> Federació Anarquista Ibèrica (sigla). 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fai, el (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel. La major part de les fonts són d'origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l'aigua. La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica. S'hi troba el monestir benedicti de Sant Miquel del Fai i és un centre d'interès turístic. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fai, el (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites). El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006. L'església de Sant Miquel consta d'una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l'exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal. La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567. Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - ART Faianç Català (Sabadell, Vallès Occidental, 1891 - ) Establiment artístic. Creat pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona. El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb: assessorat per diversos artistes, una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d'exposicions de la plana major del noucentisme. Hi nasqueren Les Arts i els Artistes (1910), hi foren promogudes revistes com "Picarol" (1912), "Revista Nova" (1914 i 1916) i "Vell i Nou" (1915-19) i hi fou protegida la primera època de "Papitu" (1908-11). En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes, prosseguí només com a botiga d'objectes d'art. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faidella (Abella de la Conca, Pallars Jussà) Caseria, vora el coll de Baió, divisòria d'aigües entre els rius d'Abella i de Rialb. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faidella, la (Figuerola d'Orcau, Pallars Jussà) Raval. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faidella i Colea, Antoni (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1891 - Llucmajor, Mallorca, 1970) Titellaire 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faidida de l'Illa Jordan ( ? , s. XIII – s. XIV) Comtessa d'Urgell 10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Faiet, torrent de (Conflent) Afluent dretà de la Tet 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faig-i-branca, coll de (Berguedà / Ripollès) Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Merdançol, al límit de les dues comarques, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt). 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 FRANJA PONENT - MUNICIPI
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faiol, Gaspar Vicenç (Lleida, s. XV) Dominicà 15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Faitanar (Paiporta, Horta) Despoblat, que donà nom a la sèquia de Faitanar, un dels dos braços de la de Benàger i Faitanar. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faitús (Llanars, Ripollès) Poble (1.200 m alt), a la capçalera del riberal de Faitús, afluent del Ter per l'esquerra, que desemboca al poble de Llanars; és limitat, a l'oest, per la serra de Faitús (puig de les Agudes, 1.978 m alt), alineació que des del puig Sistra (1.988 m alt), contrafort meridional de Costabona, davalla cap al sud. L'església és dedicada a sant Pere. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Faja, castell de (Gisclareny, Berguedà) Antic castell 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faja, coll de (Garrotxa) Coll (980 m alt) de la comarca 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fajadell, Bernat (Barcelona, s. XV) Beneficiat de la catedral de Barcelona 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fajardo i Izquierdo, Ramon (Alacant, 1826 – Madrid, 1888) Militar 22 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel, Pedro (Mula, Múrcia, 1602 – Palerm, Itàlia, 1647) Dignatari 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fajarnés i Cardona, Enric (Eivissa, 1918 - 2003) Llicenciat en dret i escriptor 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fajarnés i Tur, Enric (Eivissa, 1858 – 1934) Historiador i sociòleg 25 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Falç (Tolba, Ribagorça) Despoblat 26 CATALUNYA - POLÍTICA Falç, Joventut Nacionalista la Veure> Joventut Nacionalista la Falç 27 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó (València, s. XV – s. XVI) Dinastia de pintors 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Bernat (Castelló de la Plana, s. XVIII – s. XIX) Eclesiàstic 30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Falcó, cap des (Palma de Mallorca, Mallorca) Extrem sud-oriental de l'illa de Cabrera 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Falcó, cap des (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cap de la costa sud del municipi 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Feliu (País Valencià, s. XVII) Pintor 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Jaume Joan (València, 1565 – 1641) Frare dominicà. Fill de l'homònim. Escriví en llatí i en castellà. Fou cronista del seu convent a València, i autor de diverses obres religioses. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Joan ( ? , s. XV – s. XVI) Metge 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Josep Agustí ( ? , s. XVIII) Frare franciscà 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Nicolau (València ?, 1470/75 – València, a 1560) Pintor 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Nicolau (II) (València ?, v 1500 - ? , 1560) Pintor 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Onofre (I) ( ? , ? ) Pintor 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Onofre (II) (València ?, 1520/23 - s XVI) Pintor. Fill de Nicolau (II), al qual succeí com a pintor de la generalitat valenciana (1560). Potser era germà seu Nicolau (III). 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Onofre Dionís ( ? , ? ) Pintor 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falcó, punta (Alt Empordà) Cap de la costa de la comarca 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falcó, raval de (Tortosa, Baix Ebre) Raval, al sud de la ciutat. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó de Belaochaga, Fèlix (València, 1625 – 1715) Polític i militar; pintor 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó i Segura, Jaume Joan (València, 1522 – Madrid, 1594) Poeta i matemàtic 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó i Torró, Josep (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1840 – Madrid, 1898) Compositor 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falconera, la (Garraf) Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l'avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat. Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d'un centenar de metres. Al capdavall s'obre, ran d'aigua, la cova semisubmarina que serveix d'escorredor al riu, la deu submarina d'aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l'aigua. 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Falconera, la (Beniopa / Palma de Gandia, Safor) Cim (452 m alt) entre els dos municipis 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falconera, punta (Roses, Alt Empordà) Cap de la costa sud de la península del cap de Creus, a ponent del cap Norfeu. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Falconera d'Alfurinet, sa (Ciutadella, Menorca) Espadat (205 m alt) de la costa de Tramuntana, prop de la possessió d'Alfurinet. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falcons, els (Penelles, Noguera) Caseria 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falcs, Bartomeu de ( ? , s. XIV) Cavaller 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falcs, Berenguer de ( ? , s. XIV) Cavaller 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falcs, Pere ( ? , s. XIV – s. XV) Jurista 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faldell, Miquel Pau ( ? , s. XVI) Notari i oficial 59 CATALUNYA - HISTÒRIA
60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Faldeta (Manuel, Ribera Alta) Antic poble 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falgars (Beuda, Garrotxa) Masia i caseria (950 m alt), dins la parròquia de Segueró, al vessant oriental de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. A tocar de la casa hi ha la capella de l'Anunciació. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falgars (la Pobla de Lillet, Berguedà) Santuari marià (Santa Maria de Falgars), a la serra de Falgars. El lloc consta des del 984, en l'acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona. Bé que una tradició pretén de situat la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l'església de Santa Maria, que aleshores s'edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352), i més tard, ermitans. L'església fou reedificada el 1646. Presideix el santuari una imatge gòtica d'alabastre, del s XV. És lloc de molta devoció. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falgars, serra de (Berguedà) Alineacio muntanyosa de la comarca, als Prepirineus orientals, per damunt del Llobregat. Altitud màxima 1.288 m, amb la collada de Falgars, a 1.250 m. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falgars d'en Bas (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Poble (949 m alt), prop de la vora oriental de l'altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra. L'altiplà és limitat, al sud, per l'acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l'est, pels cingles de Falgars, que dominen la plana d'En Bas. L'església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI. Formà part de l'antic terme de Joanetes. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Falgós (Serrallonga, Vallespir) Masia, al vessant septentrional del pla de la Muga, a l'indret de l'extens bosc de Falgós. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falguera, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1778 - Balmonte, La Mancha, Castella, 1823/24) Compositor 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria ( ? , s. XIX – Barcelona, 1897) Jurista i notari 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falguera i Jutglà, Lluís (Olot, Garrotxa, 1866 – 1930) Religiós escolapi, orador i dramaturg 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falguera i Sivilla, Antoni de (Barcelona, 1876 – 1945) Arquitecte i historiador de l'art 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falgueras, Francesc (Hostalric, Selva, 1864 – Saragossa, 1893) Jesuïta i llatinista. És autor de diversos comentaris i versions castellanes d'obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca. 72 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
73 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Falla, Manuel de (Cadis, Andalusia, 1876 - Alta Gracia, Argentina, 1946) Compositor 74 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA falles (País Valencià) Estructura feta de material combustible, les quals es cremen la nit de Sant Josep. L'origen de la festa es remunta al s. XVI, promoguda pel gremi de fusters. Actualment, la crema de les falles constitueix una de les festes socials i folklóriques més importants de la ciutat de València, estesa a una bona part del País Valencià, amb una ingent afluència turística. El dia 16 de març es planten totes les falles als carrers, perquè puguin ésser admirades, fins a la nit del 19 (nit del foc), que es cremen, llevat d'un dels ninots, que, indultat, passa a formar part del Museu Faller. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falp, Antoni ( ? , s. XIX) Metge 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falp i Plana, Josep (Solsona, Solsonès, 1878 – Barcelona, 1913) Metge i escriptor. Fou fundador i president de la Lliga Vegetariana de Catalunya i director de la "Revista Vegetariana" (1908-09). Per la seva Topografía médica de Solsona li fou concedit el premi de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Fundador de la revista "Atlàntida", entre els seus poemes excel·leix Lo Geni Català (1905), de to popular i floralesc. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falqués i Urpí, Pere (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 – Barcelona, 1916) Arquitecte 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Falquia (Alcàntera, Ribera Alta) Partida 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - MUNICIPI Falset (Priorat) Municipi i cap comarcal: 31,80 km2, 363 m alt, 2.469 hab (1999) 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Falset (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Masia 82 EUROPA - BIOGRAFIA Faluba, Kálmán (Budapest, Hongría, 1941 - ) Catalanòfil 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Famadas i Blanchart, Amador (Girona, 1889 – Barcelona, 1962) Tenor. Debutà a Barcelona el 1909. Actuà a Europa i Amèrica. Hi aconseguí grans èxits. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fambuena i Ramírez, Josep (València, 1847 – Madrid, 1909) Periodista i escriptor. Col·laborà assíduament a "El Mercantil Valenciano". Fou membre de Lo Rat Penat; escriví nombroses peces teatrals (Un francès en Almàssera, Fer les cartes) i alguns poemes en català (1877-88). 85 CATALUNYA - ART
86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fanadix (Benissa, Marina Baixa) Caseria, a la zona costanera. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fando i Rais, Urbà (Barcelona, 1855 – Porto, Portugal, 1911) Compositor. De l'escolania de l'església de la Mercè, de Barcelona. Féu estudis de piano i d'orgue. Mestre de cors del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Compongué diverses sarsueles, que esdevingueren cèlebres: L'illa tranquil·la (1894), El príncep del Congo (1894) i El somni de la innocència (1895), amb text de Conrad Colomer, que restà molts anys al repertori líric català. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Faner i Coll, Pau (Ciutadella, Menorca, 4/abr/1949 - ) Narrador. S'ha destacat com a renovador de la premsa menorquina amb títols com Un regne per a mi (1975, premi Sant Jordi), Lady Valentine' (1984, premi Víctor Català), Fins al cel (1984, premi Josep Pla i Joan Crexells), Moro de rei (1988, premi Ramon Llull) i, en castellà, Flor de sal (1986, premi Nadal). Ha realitzat també algunes exposicions de pintura. 91 CATALUNYA - CULTURA Fanfarra, La (Barcelona, 1976 - ) Grup de teatre de marionetes 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fang, mata del (València, Horta) Mata de l'Albufera 93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fangar, es (Manacor, Mallorca Oriental) Caseria i possessió, vora el terme de Felanitx, al vessant oriental de la mola des Fangar (318 m alt). 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fangar, port del (Tortosa, Baix Ebre) Entrant de la mar, al nord del delta de l'Ebre, al litoral de l'illa de la Mar. Famós per haver acollit un cert tràfic marítim, recentment ha quedat inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l'actual punta del Fangar. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA
96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fantaixat (Benissa, Marina Alta) Caseria. 97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
98 CATALUNYA - POLÍTICA FAPAC Sigla de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya. 99 CATALUNYA - POLÍTICA FAPAES Sigla de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya.
Anar
a: [ Fai ]
[ Faj ] [ Falco, F ]
[ Falcon ] [ Falgu ]
[ Fam ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Faió
