|
|
|
Anar a: [ Valles i B ] [ Vallesp ] [ Vallf ] [ Vallg ] [ Vallgornera i de F ] [ Vallgu ] Corregeix el neci i t'insultarà; corregeix el prudent i t'estimarà sempre. (Dita medieval) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallès i Bonet, Joan (Barcelona, 1915 - Rubí, Vallès Occidental, 1979) Pastor evangèlic 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallès i Cuchi, Francesc (Reus, Baix Camp, s. XIX – Barcelona, 1879) Arquitecte. Anà a Madrid (1824), on freqüentà l'estudi d'arquitectura de C.T. Moreno fins a obtenir el títol (1825?); s'establí a Barcelona, on és autor d'un projecte -no realitzat- per a reformar la plaça de Sant Jaume i la façana de la casa de la ciutat (1826); dirigí la font de Neptú a Igualada, amb Damià Campeny (1827-32), dictaminà sobre el projecte de Teatre del Liceu (1846) i construí la casa Vilageliu, al carrer de Ferran de Barcelona (1847); aixecà els plans del convent de Framenors (1848) i projectà l'església de Sant Joan Despí (1850). Fou acadèmic de mèrit de San Fernando. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallès i Ocaña, Carles (Barcelona, 1958 - ) Alpinista. Membres de diverses entitats excursionistes i grups d'alta muntanya i escalada, el 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l'Everest. També realitzà la primera ascensió catalana al Cho Oyu (1984), l'ascensió al Lhotse Shar (1990) i la primera ascensió estatal al pilar oest del Makalu (1991). Pel que fa a l'obertura de grans rutes alpinístiques, cal destacar la via dels Catalans al Huascarán Nord (1983) i la via Catalana al Thamserku (Himàlaia del Nepal, 1999). Darrera d'aquests èxits hi ha una llarga trajectòria d'escalades de dificultat als Pirineus, als Alps, a Escòcia, el Canadà o Alaska, a més d'expedicions als Andes del Peni (1986), l'Himàlaia (1987, 1988 i 1989) i el Karakoram (1988). És autor del llibre La realitat d'un somni (1992), on relata les seves experiències a la muntanya. 4 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallès i Pujals, Joan (Terrassa, Vallès Occidental, 1881 – Barcelona, 1966) Polític, advocat i escriptor. Membre de la Lliga Regionalista, en representava l'ala més liberal. Fou un dels autors del projecte d'autonomia de la Mancomunitat Catalana (1918) i, més tard, el 1923, va intentar -sense aconseguir-ho- un apropament de la Lliga a la dictadura de Primo de Rivera. Diputat de Girona al Parlament de Catalunya (1932), formà part del Consell de la Generalitat com a conseller d'Obres Públiques (1935-36) durant el període suspensió de l'Estatut. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallès i Ribot, Josep Maria (Barcelona, 1849 – 1911) Polític republicà 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallès i Rovira, Evarist (Pierola, Anoia, 1923 - Figueres, Alt Empordà, 1999) Pintor 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallès i Simplicio, Romà (Barcelona, 1923 - ) Pintor i pedagog 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vallès i Terrades, Maties (Palma de Mallorca, 1958 - ) Periodista 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallès i Vidal, Emili (Igualada, Anoia, 1878 – Barcelona, 1950) Gramàtic 11 CATALUNYA - COMARCA
12 CATALUNYA - COMARCA Vallès Oriental, el (Catalunya) Comarca: 852,1 km2, 302.170 hab (1999), capital: Granollers 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vallesa, la (Sagunt, Camp de Morvedre) Veure> Alqueria de Vellesa, la. 14 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vallesa de Mandor, comtat de la (País Valencià) Títol, concedit amb la grandesa d'Espanya el 1921 a Enric Trènor i Montesinos, comte consort de Montornès, per raó de la seva tasca política i agrícola al País Valencià. Continua en la mateixa família. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vallesa de Mandor, la (Riba-roja de Túria, Camp de Túria) Caseria 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallescà i Morros, Antoni (Barcelona, 1881 – 1947) Escriptor. Després d'uns inicis com a pintor, se centrà en la crítica d'art i el periodisme. Publicà monografies, com Santpere, l'home i l'artista (1931), Las calles de Barcelona desaparecidas (1945), Efemérides barcelonesas del siglo XIX (1946), i col·laborà en la redacció del Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, que dirigí J.F. Ràfols. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallesià (Sabadell, Vallès Occidental) Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s'ha derivat el nom. Jau sobre l'Astaracià i sota el Turolià. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallespinosa (Pontils, Conca de Barberà) Poble (640 m alt), a sud-oest del terme, a la dreta del torrent de Vallespinosa (o de coma de Vaques), afluent, per la dreta, del Gaià, que neix al vessant oriental de la serra de Comaverd i, profundament engorjat (congost de Vallespinosa, que fa inaccessible aquesta vall des de Gaià), s'uneix al seu col·lector aigua avall de Querol. Presideixen el petit nucli l'església parroquial (de Sant Jaume; abans, de Santa Maria) i les aturonades ruïnes del castell de Vallespinosa. El lloc és esmentat ja el 1030. El castell pertanyia el 1174 a Berenguer de Clariana; el 1357 el rei Pere III el vengué a Arnau de Cervelló, de la família del qual passà als Ermengol i, el 1526, als Biure (en fou senyor, a mitjan s XVII, Josep de Margarit i de Biure). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallespinosa, Antoni (Valls, Alt Camp, 1833 - Anglaterra ?, 1887) Pastor anglicà. Antic seminarista, s'interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar (1861) i a Birkenhead (Liverpool) per a estudiar teologia anglicana. El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per a fer proselitisme entre els espanyols residents. El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella; fundà "El Eco Protestante" (1869) i obrí una botiga per a vendre literatura de la seva religió. Les dificultats econòmiques l'obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra. La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d'Aragó, de Barcelona. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallespinosa, baronia de (Catalunya) Títol, concedit el 1656 a Miquel de Ramon i de Milsocors, senyor de Subirats, comissari general de la cavalleria, sembla que després d'haver estat confiscada la senyoria de Vallespinosa a Josep de Margarit i de Biure. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallespinosa, Ramon (Catalunya, s. XVI – s. XVII) Frare cistercenc. Era doctor en teologia. Pertanyia a la comunitat de Poblet, on era arxiver. És autor de l'obra Liber de receptio, tam ad sepulturam quam ad habitum (1615), on transcriví diversos documents de l'arxiu pobletà. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallespinosa i Salvat, Bonaventura (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1899 - ? , 1987) Metge i escriptor 24 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
25 CATALUNYA NORD - COMARCA Vallespir, el (Catalunya Nord) Comarca: 551,6 km2, 23.001 hab (1999), capital: Ceret 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vallespir, Lluc (Palma de Mallorca, 1759 – 1820) Metge 27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vallespir, monestir de (Arles, Vallespir) Veure> Arles, monestir d' 28 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vallespir, sots-vegueria de (Catalunya Nord, s. XII - s. XVIII) Antiga demarcació administrativa del Principat, dependent de la jurisdicció del veguer de Rosselló, titulat sempre, des del s. XIV fins a la Revolució Francesa (1789), veguer de Rosselló i Vallespir. Com a vegueria de Vallespir independitzada apareix només el 1240 a càrrec del veguer Guillem de Castellnou durant el govern del comte Nunó I de Rosselló i Cerdanya. Els darrers segles comprenia quasi tota la vall del Tec a més del sector més proper dels Aspres. 29 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vallespir, vescomtat de (Catalunya Nord) Jurisdicció de l'antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l'alt Rosselló. Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles (Rosselló) i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló. Fou casat amb una Quixol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 féu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles. Al principi del s XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren aleshores simples senyors feudals per bé que els més importants després dels comtes. Aquesta avolució és perceptible al Vallespir. Guillem I (mort després del 1028), fill de Sentill i d'Adelaida, encara figura com a vescomte del Vallespir en l'acta de fundació i dotació de l'efímer bisbat de Besalú el 1017. Fou un dels fidels del comte Bernat I de Besalú, que el nomenà marmessor en el seu testament del 1020, on figura ja com a vescomte de Castellnou (vescomtat de Castellnou). 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vallès-Reus de Solleric i Orlandis, Miquel de (Palma de Mallorca, 1723 – 1790) Noble 32 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallet, Jaume (Catalunya, s XIV) Militar. Fou algutzir del rei Pere III a les campanyes de Mallorca (1343) i del Rosselló (1343-44) per desposseir Jaume III. Destacà especialment al setge d'Argelers. Retuda aquesta plaça, el monarca el nomenà adalil de les seves forces. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallet, Josep (Sarral, Conca de Barberà, 1833 – Barcelona, 1909) Eclesiàstic. Era canonge del capítol barceloní. És autor d'obres diverses, com les titulades Àlbum de los papas i Bellezas del canto gregoriano. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valleta, la (Llançà, Alt Empordà) Poble (ant: Vallmala), situat al sud-oest del terme, a la vora de la riera de la Valleta, que neix dins el terme de Rabós d'Empordà (serra de la Balmeta, als vessants meridionals de l'Albera) i desguassa directament a la mar al Port de Llançà. L'església de Sant Silvestre havia estat possessió del monestir de Banyoles. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Valletes de Morvedre, les (Sagunt, Camp de Morvedre) Veure> Valls de Morvedre, les. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallfarines (Vilanova de Meià, Noguera) Antiga quadra. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vallfarta, la (Ribera Alta) Veure> Farta, vall. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallferosa (Torà de Riubregós, Segarra) Poble (540 m alt) 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallferrera, la (Pallars Sobirà) Veure> Ferrera, vall. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallflorida (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental) Nom adoptat (1937) per al municipi. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
44 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallfogona, comtat de (Catalunya, 1600) Títol concedit a Miquel Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita-Peramola, baró de Milany o de Vallfogona. Passà als Ferrandis d'Híxar, ducs d'Híxar, i als Silva, comtes de Salinas. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallfogona, Rector de Veure> Garcia i Torres, Francesc Vicenç. 46 CATALUNYA - MUNICIPI Vallfogona de Balaguer (Noguera) Municipi: 27,32 km2, 235 m alt, 1.471 hab (1999) 47 CATALUNYA - MUNICIPI
48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallformosa (Vilobí del Penedès, Alt Penedès) Poble 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallforners (Tagamanent, Vallès Oriental) Masia 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallfort (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Antiga quadra. 53 CATALUNYA - MUNICIPI
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallgornera (Peralada, Alt Empordà) Poble de l'antic terme de Vilanova de la Muga 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera ( ? , s. XIV) Noble 57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallgornera, Francesc de (Sicília, Itàlia, s. XIV - ? , s. XIV) Cavaller 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera, Francesc de ( ? , s. XIV – s. XV) Noble 59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallgornera, Francesc de (Sicília, Itàlia, s. XV) Noble. Probablement de la branca empordanesa de la família que s'havia establert a Sicília. El 1460 era un dels partidaris que la corona siciliana fos cenyida pel príncep Carles de Viana. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera, Jaume (I) de (Catalunya, s XIII – 1271) Senyor inferior del castell de Vallgornera i primer membre del llinatge. Es casà amb Sibil·la de Vilallonga, senyora de Vilanova d'Avall, al Rosselló. Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera, Joan (I) de (Catalunya, s. XV – 1503) Fill de Jaume (III) 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallgornera, marquesat de (Catalunya, 1796 - ) Títol concedit a Ramon de Vallgornera, olim de Llunes i d'Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba. En fou segon titular el seu nebot vallenc Albert Felip de Baldrich i de Veciana. Passà als Rubinat i als Balle. 64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallgornera, Simó de (Sicília, Itàlia, s. XIV - s. XV) Noble. Descendent de Simó de Vallgornera i de Vilallonga. Es manifestà favorable, el 1392, a la tornada de la reina Maria a Sicília i al triomf dels interessos catalans a l'illa. El 1396 era recompensat d'aquesta actitud amb diverses donacions reials. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera, Tomàs de (Girona o Olot ?, s. XVII - Saragossa, Aragó, 1675) Frare dominicà 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Biure, Cosme de (Catalunya, s. XVI) Senyor de Vilanant i Romanyà 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Blanes, Jaume (II) de (Catalunya, s. XIV – 1370) Senyor de Vallgornera 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Castellbell, Francesc (I) de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Baró d'Asaro i Caropipi 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Castellbell, Simó de (Catalunya, s. XIV – 1404) Baró d'Asaro i Caropipi 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Castellbell, Vidal de (Catalunya, s. XIV – 1421) Baró d'Asaro i Caropipi 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Foixà, Galceran (I) de (Catalunya, s. XVI – 1595) Oïdor reial de la generalitat. Figurà entre els aristòcrates que sòposaren amb més relleu a l'impost dit de l'excusat. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Foixà, Rafael de (Catalunya, s. XVI – 1587) Germà de Galceran (I). Es casà amb Damiata de Foixà i de Millars, senyora d'Albons. Formà la línia d'Albons, que s'extingí amb el seu besnét Jeroni de Vallgornera i de Cardona. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Fontcoberta, Jaume (IV) de (Catalunya, s. XV) Senyor de Vallgornera 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Llupià, Melciora de (Catalunya, s. XVII) Muller de Miquel de Salbà i de Vallseca 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Llupià, Menciana de (Catalunya, s. XVI) Muller de Maties d'Orís i de Foixà 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Santjust, Paula de (Catalunya, s. XVI – 1640) Muller (1601) de Galderic de Pagès i de Gleu. Germana consanguínia de Joan de Vallgornera i de Senesterra i tia de Jeroni de Vallgornera i de Cardona. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Sarraí, Joan de (Catalunya, s. XVI) Fill de Pere 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Sarraí, Joana de (Catalunya, s. XVI) Muller de Miquel Marc de Montagut 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Senesterra, Joan de (Albons, Baix Empordà, 1595 - Saragossa, Aragó, 1675) Escriptor 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallgornera i de Sort, Jaume (III) de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Senyor de Vilanova de la Muga 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i Arrighetti, Francesc de ( ? , s. XVII – 1705) Cavaller de Sant Jaume 85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i Branciforte, Simó de ( ? , s. XVII – 1743) Comte d'Albons 86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i Branciforte, Vidal de ( ? , s. XVIII – 1768) Quart duc de L'Arenella 87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i de Blanes, Francesc de ( ? , s. XIV – 1355) Baró i senyor de Vicari 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i de Centelles, Jaume de ( ? , s. XV) Bisbe de Malta (1495) 89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i de Centelles, Joan de ( ? , s. XV) Cinquè baró d'Asaro i Caropipi 90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i de Mantegna, Conrad de ( ? , s. XX – 1966) Desè duc de L'Arenella 92 CATALUNYA- BIOGRAFIA Vallguarnera i de Martí, Josep de ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1788) Militar 93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i de Santacoloma, Ponç de (Sicília, Itàlia, s XVII – s XVIII) Polític. Fill d'Octavi de Vallguarnera i Lanza di Trabia. Senador del regne de Sicília i primer marquès de Santa Lucia (1700). 94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i de Sort, Vidal de ( ? , s. XV – 1480) Baró d'Asaro i Caropipi 95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i de Ventimiglia, Joan Jeroni de (Sicília, Itàlia, s XVI) Besnét de Joan de Vallguarnera i de Centelles. Fou creat comte d'Assaró el 1543. 96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i del Carretto, Francesc de (Sicília, Itàlia, s. XVI – 1636) Setè comte d'Asaro. Nét-cinquè de Joan Jeroni de Vallguarnera i de Ventimiglia. Fou creat príncep de Valguarnera el 1626. Fou pare de Francesc de Vallguarnera i Arrighetti. 97 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i Lanza di Trabia, Octavi de ( ? , s. XVII) Primer príncep de Valguarnera 99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i Lanza di Trabia, Vidal de (Sicília, Itàlia, s. XVII – 1676) Duc de L'Arenella (1645) i príncep de Valguarnera. Fill segon de Francesc de Vallguarnera i del Carretto. El 1161 comprà el principat de Niscemi de Branciforte. Entre els seus fills cal esmentar Jeroni i Josep de Vallguarnera i Starrabba. 100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i Starrabba, Jeroni de ( ? , s. XVII – 1692) Senyor d'Albons 101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vallguarnera i Starrabba, Josep de ( ? , s. XVII – 1720) Tercer duc de L'Arenella
Anar
a: [ Valles
i B ]
[ Vallesp ] [ Vallf ]
[ Vallg ] [ Vallgornera
i de F ]
[ Vallgu ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Vallfogona
de Ripollès (
Vallfogona
de Riucorb (
Vallgorguina
(