1

2

1

2

3

4

5

6

Vallès i Ribot, Josep Maria  (Barcelona, 1849 – 1911)  Polític republicà

C

B

7

Vallès i Rovira, Evarist  (Pierola, Anoia, 1923 - Figueres, Alt Empordà, 1999)  Pintor

C

B

8

Vallès i Simplicio, Romà  (Barcelona, 1923 - )  Pintor i pedagog

C

B

9

Vallès i Terrades, Maties  (Palma de Mallorca, 1958 - )  Periodista

B

B

10

Vallès i Vidal, Emili  (Igualada, Anoia, 1878 – Barcelona, 1950)  Gramàtic

C

B

11

Vallès Occidental, el  Comarca de Catalunya, 580,3 km2, 705.288 hab (1999), capitals: Terrassa i Sabadell

C

O

12

Vallès Oriental, el  Comarca de Catalunya, 852,1 km2, 302.170 hab (1999), capital: Granollers

C

O

13

Vallesa, la  Veure> Alqueria de Vellesa, la (Sagunt, Camp de Morvedre)

V

G

14

Vallesa de Mandor, comtat de la  Títol del País Valencià, concedit el 1921 a Enric Trènor

V

H

15

Vallesa de Mandor, la  Caseria del mun. de Riba-roja de Túria (Camp de Túria)

V

G

16

Vallescà i Morros, Antoni  (Barcelona, 1881 – 1947)  Escriptor

C

B

17

Vallesià  Pis geològic de Can Llobateres, al mun. de Sabadell (Vallès Occidental)

C

H

18

Vallespí, J.  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s. XIX - ? )  Compositor de sardanes

C

B

19

Vallespinosa  Poble (640 m alt), a sud-oest de Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà)

C

G

20

Vallespinosa, Antoni  (Valls, Alt Camp, 1833 - Anglaterra ?, 1887)  Pastor anglicà. Antic seminarista, s'interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar (1861) i a Birkenhead (Liverpool) per a estudiar teologia anglicana. El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per a fer proselitisme entre els espanyols residents. El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella; fundà "El Eco Protestante" (1869) i obrí una botiga per a vendre literatura de la seva religió. Les dificultats econòmiques l'obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra. La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d'Aragó, de Barcelona.

C

B

21

Vallespinosa, baronia de  Títol de Catalunya, concedit el 1656 a Miquel de Ramon i de Milsocors

C

H

22

Vallespinosa, Ramon  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Frare cistercenc

C

B

23

Vallespinosa i Salvat, Bonaventura  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1899 - ? , 1987)  Metge i escriptor

C

B

24

Vallespir  (Ceret, Vallespir, 1927 - )  Revista d'art i literatura

N

R

25

Vallespir, el  Comarca de la Catalunya Nord, 551,6 km2, 23.001 hab (1999), capital: Ceret

N

O

26

Vallespir, Lluc  (Palma de Mallorca, 1759 – 1820)  Metge

B

B

27

Vallespir, monestir de  Veure> Arles, monestir d' (Arles, Vallespir)

N

G

28

Vallespir, sots-vegueria de  (Catalunya Nord, s. XII - s. XVIII)  Antiga demarcació administrativa del Principat, dependent de la jurisdicció del veguer de Rosselló, titulat sempre, des del s. XIV fins a la Revolució Francesa (1789), veguer de Rosselló i Vallespir. Com a vegueria de Vallespir independitzada apareix només el 1240 a càrrec del veguer Guillem de Castellnou durant el govern del comte Nunó I de Rosselló i Cerdanya. Els darrers segles comprenia quasi tota la vall del Tec a més del sector més proper dels Aspres.

N

H

29

Vallespir, vescomtat de  (Catalunya Nord)  Jurisdicció de l'antic pagus del Vallespir

N

H

30

Vallespirans  Poble (983 m alt) del mun. de les Llosses (Ripollès)

C

G

31

Vallès-Reus de Solleric i Orlandis, Miquel de  (Palma de Mallorca, 1723 – 1790)  Noble

B

B

32

Vallestàvia  Municipi del Conflent: 17,89 km2, 586 m alt, 58 hab (1999)

N

M

33

Vallestes de Morvedre, les  Veure> Valls de Morvedre, les (Sagunt, Camp de Morvedre).

V

G

34

Vallet, Jaume  ( ? , s. XIV)  Militar

C

B

35

Vallet, Josep  (Sarral, Conca de Barberà, 1833 – Barcelona, 1909)  Eclesiàstic

C

B

36

Vallet i Arnau, Francesc de Paula  (Barcelona, 1883 – Madrid, 1947)  Sacerdot

C

B

37

Valleta, la  Poble del mun. de Llançà (Alt Empordà)

C

G

38

Vallfarines  Antiga quadra del mun. de Vilanova de Meià (Noguera)

C

G

39

Vallfarta, la  Veure> Farta, vall (Ribera Alta).

V

G

40

Vallferosa  Poble (540 m alt) del mun. de Torà de Riubregós (Segarra)

C

G

41

Vallferrera, la  Veure> Ferrera, vall (Pallars Sobirà).

C

G

42

Vallflorida  Nom adoptat (1937) per al municipi de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).

C

G

43

Vallfogona  Masia i antiga parròquia del mun. de la Pobla de Lillet (Berguedà)

C

G

44

Vallfogona, comtat de  (Catalunya, 1600)  Títol concedit a Miquel Galceran de Pinós-Fenollet

C

H

45

Vallfogona, Rector de  Veure> Garcia i Torres, Francesc Vicenç

C

B

46

Vallfogona de Balaguer  Municipi de la Noguera: 27,32 km2, 235 m alt, 1.471 hab (1999)

C

M

47

Vallfogona de Ripollès  Municipi del Ripollès: 38,88 km2, 956 m alt, 224 hab (1999)

C

M

48

Vallfogona de Riucorb  Municipi de la Conca de Barberà: 10,97 km2, 573 m alt, 135 hab (1999)

C

M

49

Vallformosa  Poble del mun. de Rajadell (Bages)

C

G

50

Vallformosa  Poble del mun. de Vilobí del Penedès (Alt Penedès)

C

G

51

Vallforners  Masia del mun. de Tagamanent (Vallès Oriental)

C

G

52

Vallfort  Antiga quadra del mun. de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)

C

G

53

Vallgorguina  Municipi del Vallès Oriental: 21,96 km2, 222 m alt, 1.252 hab (1999)

C

M

54

Vallgornera  Poble del mun. de Vilanova de la Muga (Alt Empordà)

C

G

55

Vallgornera  ( ? , ? )  Llinatge de cavallers

C

B

56

Vallgornera  ( ? , s. XIV)  Noble

C

B

57

Vallgornera, Francesc de  (Sicília, Itàlia, s. XIV - ? , s. XIV)  Cavaller

U

B

58

Vallgornera, Francesc de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Noble

C

B

59

Vallgornera, Francesc de  (Sicília, Itàlia, s. XV)  Noble. Probablement de la branca empordanesa de la família que s'havia establert a Sicília. El 1460 era un dels partidaris que la corona siciliana fos cenyida pel príncep Carles de Viana.

C

B

60

Vallgornera, Jaume (I) de  (Catalunya, s. XIII – 1271)  Senyor inferior del castell de Vallgornera

C

B

61

Vallgornera, Joan (I) de  (Catalunya, s. XV – 1503)  Fill de Jaume (III)

C

B

62

Vallgornera, Joan de  (Catalunya, s. XV)  Cavaller. Fill de Francesc, Prengué part a la guerra de Joan II lluitant a favor d'aquest. Abans passà un periode de neutralitat i indecisió, i fins arribà per un moment a pronunciar-se per la Generalitat. Els seus béns rossellonesos foren confiscats pels francesos ocupants el 1464. El 1468 era un dels defensors de Girona contra les forces catalanes que acabaren per aconseguir la capitulació de la plaça. Vuit anys després, amb Joan Sarriera, manava les forces mobilitzades a l'Empordà contra la invasió francesa.

C

B

63

Vallgornera, marquesat de  (Catalunya, 1796 - )  Títol concedit a Ramon de Vallgornera, olim de Llunes i d'Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba. En fou segon titular el seu nebot vallenc Albert Felip de Baldrich i de Veciana. Passà als Rubinat i als Balle.

C

H

64

Vallgornera, Simó de  (Sicília, Itàlia, s. XIV - s. XV)  Noble. Descendent de Simó de Vallgornera i de Vilallonga. Es manifestà favorable, el 1392, a la tornada de la reina Maria a Sicília i al triomf dels interessos catalans a l'illa. El 1396 era recompensat d'aquesta actitud amb diverses donacions reials.

U

B

65

Vallgornera, Tomàs de  (Girona o Olot ?, s. XVII - Saragossa, Aragó, 1675)  Frare dominicà

C

B

66

Vallgornera i Arrighetti, Francesc de  ( ? , s. XVII – 1705)  Cavaller de Sant Jaume

U

B

67

Vallgornera i de Biure, Cosme de  (Catalunya, s. XVI)  Senyor de Vilanant i Romanyà

C

B

68

Vallgornera i de Blanes, Jaume (II) de  (Catalunya, s. XIV – 1370)  Senyor de Vallgornera

C

B

69

Vallgornera i de Cardona, Jeroni de  (Catalunya, s. XVII – 1690)  Senyor d'Albons

C

B

70

Vallgornera i de Castellbell, Francesc (I) de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Baró d'Asaro i Caropipi

C

B

71

Vallgornera i de Castellbell, Simó de  (Catalunya, s. XIV – 1404)  Baró d'Asaro i Caropipi

C

B

72

Vallgornera i de Castellbell, Vidal de  (Catalunya, s. XIV – 1421)  Baró d'Asaro i Caropipi

C

B

73

Vallgornera i de Foixà, Galceran (I) de  (Catalunya, s. XVI – 1595)  Oïdor reial de la generalitat

C

B

74

Vallgornera i de Foixà, Rafael de  (Catalunya, s. XVI – 1587)  Marit de Damiata de Foixà

C

B

75

Vallgornera i de Fontcoberta, Jaume (IV) de  (Catalunya, s. XV)  Senyor de Vallgornera

C

B

76

Vallgornera i de Fontcoberta, Pere de  (Catalunya, s. XV – 1524)  Senyor de Vilanova de la Muga

C

B

77

Vallgornera i de Llupià, Melciora de  (Catalunya, s. XVII)  Muller de  Miquel de Salbà i de Vallseca

C

B

78

Vallgornera i de Llupià, Menciana de  (Catalunya, s. XVI)  Muller de Maties d'Orís i de Foixà

C

B

79

Vallgornera i de Santjust, Paula de  (Catalunya, s. XVI – 1640)  Muller (1601) de Galderic de Pagès i de Gleu. Germana consanguínia de Joan de Vallgornera i de Senesterra i tia de Jeroni de Vallgornera i de Cardona.

C

B

80

Vallgornera i de Sarraí, Joan de  (Catalunya, s. XVI)  Fill de Pere

C

B

81

Vallgornera i de Sarraí, Joana de  (Catalunya, s. XVI)  Muller de Miquel Marc de Montagut

C

B

82

Vallgornera i de Senesterra, Joan de  (Albons, Baix Empordà, 1595 - Saragossa, Aragó, 1675)  Escriptor

C

B

83

Vallgornera i de Sort, Jaume (III) de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Senyor de Vilanova de la Muga

C

B

84

Vallgornera i de Vilallonga, Simó de  ( ? , s. XIII - v 1339)  Senyor de Vallgornera

C

B

85

Vallguarnera i Branciforte, Simó de  ( ? , s. XVII – 1743)  Comte d'Albons

U

B

86

Vallguarnera i Branciforte, Vidal de  ( ? , s. XVIII – 1768)  Quart duc de L'Arenella

U

B

87

Vallguarnera i de Blanes, Francesc de  ( ? , s. XIV – 1355)  Baró i senyor de Vicari

U

B

88

Vallguarnera i de Centelles, Jaume de  ( ? , s. XV)  Bisbe de Malta (1495)

U

B

89

Vallguarnera i de Centelles, Joan de  ( ? , s. XV)  Cinquè baró d'Asaro i Caropipi

U

B

90

Vallguarnera i de Gravina, Francesc Xavier de  ( ? , s. XVII – 1739)  Príncep de Gravina

U

B

91