l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:   [ Barre ]     [ Barri ]     [ Barru ]     [ Bartra ]     [ Barx ]     [ Bas, R ]

Des de  Barre, Jordi  fins a  Bascones i Ayneto, Josep 

1 NOR BIO Barre, Jordi  (Argelers, Rosselló, 1920 - )  Compositor musical i cantant. Format com a músic al conservatori de Perpinyà. De molt jove figurà en formacions simfòniques i de música lleugera. Formà una orquestra pròpia, amb la qual aconseguí notorietat. Representant de la nova cançó a la Catalunya Nord; li fou editat a Barcelona el disc 'Jordi Barre canta Perpinyà', al qual seguiren dos altres enregistraments. Ha musicat poemes seus i de molts poetes catalans (Verdaguer, Carner, Maragall, Joan Amade, J.F. Cerdà, Joan Cairol, etc). De molts anys present en les manifestacions musicals i culturals catalanes, ha cantat arreu de la Catalunya Nord i ha estat rebut a la televisió francesa. El 1982 li fou lliurat el Disc d'Or.

2 VAL BIO Barreira, Jaume J.  (València, 1888 – 1957)  Pintor. Sobresortí com a retratista.

3 CAT BIO Barrellas, Esteve  ( ? , s. XVI)  Frare franciscà

4 CAT BIO Barrera, Joan Antoni  (País Valencià, s. XVIII)  Botànic. Apotecari de Vistabella del Maestrat (Alcalatén), explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid.

5 NOR BIO Barrera, Josep Francesc  (Vinçà, Conflent, 1736 – Perpinyà, 1800)  Compositor. Organista de la catedral de Perpinyà, és autor d'una Missa de rèquiem, de tres misses solemnes, d'un Magnifíca' i d'un Libera me de la missa de difunts. A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat benedictina d'aquest monestir.

6 CAT BIO Barrera i Barnils, Joan  (Teià, Maresme, s. XVIII - 1752)  Jurista i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Vic. És autor d'alguns escrits de dret civil i canònic, a més de tres volums d'anotacions diverses de caràcter erudit.

7 NOR BIO Barrera i Bordes, Pere de  (Prada, Conflent, 1736 - 1812)  Metge i botànic. Es doctorà en medicina a Tolosa. És autor de Mémoire analytique et practique sur les eaus minérales du Vernet (1797) i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales, continuada pel seu nebot Climent de Barrera. Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses.

8 VAL BIO Barrera i Cambra, Vicent  (València, 1908 – 1956)  Torero. Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero. Prengué l'alternativa a València el 1927, i es retirà el 1935. Entre aquestes dates intervingué en cinc-centes corridas. Tornà a les places durant la guerra civil de 1936-39, i es retirà definitivament el 1942. Fou molt hàbil i vistós amb la muleta. Escassament afortunat a l'hora de matar, es distingí, altrament, en la sort del descabello.

9 CAT BIO Barrera i Costa, Heribert  (Barcelona, 6/jul/1917 - )  Científic i polític. Fill de Martí Barrera. Llicenciat en química i en matemàtica i enginyer químic per la universitat de Montpeller; doctor en ciències físiques per la Sorbona (1948). Fou professor d'electroquímica a la universitat de Montpeller (1948-51) i investigà per al Centre Nacional de la Recherche Scientifique, de França. Els anys 1959-60 reprengué les investigacions a la universitat de New Hampshire (EUA). A més del seu treball com a especialista de química orgànica i de la seva col·laboració en llibres de redacció col·lectiva, és autor de nombrosos treballs d'investigació en revistes especialitzades franceses i nord-americanes. El 1962 promogué la integració dels organismes especialitzats en l'ensenyament superior de Barcelona a la secció mediterrània de la Société de Chimie Physique, de la qual formen part les universitats de Montpeller, Marsella, Barcelona, Gènova i Torí. El 1949 rebé el premi Prat de la Riba, de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular. Inicià la seva activitat política el 1934 a la FNEC, i el 1935 s'incorporà a les Joventuts d'ERC, partit que reorganitzà clandestinament (1952) un cop acabada la guerra civil, en la qual lluità. Esdevingué el màxim dirigent d'ERC a l'interior i secretari general (1976-87). Membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat a corts en dues legislatures (1977 i 1979), el 1980 fou elegit diputat i president del Parlament de Catalunya, càrrec que exercí fins al 1984. Fou parlamentari europeu (1991-93), i el 1989 fou elegit president d'ERC. També fou president de l'Ateneu Barcelonès.

10 CAT BIO Barrera i Escudero, Jaume  (Barcelona, 1879 – 1942)  Publicista i historiador de la literatura. Eclesiàstic, des del 1922 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, dirigí la "Biblioteca Clàssica Catalana" (1906) i publicà estudis sobre literatura catalana medieval (1911-13). Dirigí (1912-42) la pàgina literària d'"El Correo Catalán" (amb llargues temporades de col·laboracions en català).

11 CAT BIO Barrera i Maresma, Martí  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1889 – Barcelona, 1972)  Sindicalista i polític. Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual fou president de les joventuts a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica. Establert a Barcelona, milità activament en els moviments obrers; fou membre del comitè sindicalista de l'Assemblea de València (1916) i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya. A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de "Solidaridad Obrera", i fins n'assumí un quant temps la direcció. Juntament amb Lluís Companys, Seguí i d'altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó (1920). Durant la Dictadura treballava d'impressor i, tot i ja no estar integrat dins el sindicalisme, actuà d'enllaç entre la CNT i l'Estat Català. Membre de l'ERC, fou diputat al Parlament català el 1932 i a les Corts espanyoles el 1936. Fou conseller de Treball de la Generalitat (1933, 1934). Tot i no ésser partidari de l'alçament del 6/oct/1934, fou empresonat i condemnat a 30 anys. Després del triomf del Front Popular a les eleccions del 1936 es reintegrà a la conselleria fins a l'ago/1936. Es distingí per una tasca conciliadora i orientà convenis col·lectius de signe progressiu. President de la Comissió de Responsabilitats Polítiques durant la guerra civil, on excel·lí fent prevaler tothora les normes jurídiques. S'exilià el 1939 i s'establí a Montpeller. L'any 1950 tornà a Barcelona.

12 NOR BIO Barrera i Volar, Pere  (Perpinyà, v. 1690 – 1755)  Metge i naturalista

13 VAL GEO Barreres, les  (Xàtiva, Costera)  Barri, un dels quatre en què es divideix tradicionalment la ciutat.

14 PAI HIS barres catalanes  (Països Catalans)  Senyal heràldic dels territoris de parla catalana. Basat en el distintiu de la casa comtal de Barcelona, constituït per quatre pals o faixes (segons es tracti de l'escut o la bandera) de gules (color vermell) sobre fons d'or. Com a senyal distintiu, ha estat i és comunament usat en tots els territoris vinculats per la història al casal de Barcelona i al Principat de Catalunya. A part la llegenda -llargament divulgada i tractada per la literatura popular i culta-, que atribueix l'origen de l'escut català a l'acció de Lluís el Piadós o de Carles el Calb, mullant quatre dits en la sang de Guifré el Pelós i reproduint-los damunt l'escut daurat del comte, els primers indicis segurs de les barres...  Segueix... 

15 CAT BIO Barret i Druet, Francesc  (Barcelona, 1817 – Blanes, Selva, 1881)  Advocat i economista. Destacà a l'exercici de l'advocacia. Contribuí a l'establiment de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. Publicà escrits diversos de considerable interès. Presidí en dos períodes el Col·legi d'Advocats de Barcelona (1878-79 i 1880-81) i també l'Ateneu Català (1868). Fou figura destacada dins el partit liberal. Guanyà fama de bon orador essent diputat a Corts. També ocupà els càrrecs de síndic de l'ajuntament de Barcelona i diputat provincial.  Enllaç: Viquipèdia 

16 CAT BIO Barret i Moner, Josep Albert  (Barcelona, 1865 - 7/gen/1918)  Enginyer industrial. Descobrí noves fórmules per a l'obtenció d'acer i exercí l'ensenyament de matemàtiques i d'enginyeria durant més de trenta anys a l'Escola d'Arts i Oficis, a l'Escola Elemental del Treball i a la Universitat Industrial de la Mancomunitat de Catalunya, on ensenyà pràctiques de taller i de maquinistes i conductors de màquines de vapor. Presidí l'Associació d'Industrials Mecànics i Metal·lúrgics i la Unió Espanyola de Transformadors Metal·lúrgics, col·laborà amb l'Associació d'Enginyers i formà part del Consell Superior del Foment del Treball Nacional. Morí assassinat i les autoritats l'atribuïren als sindicalistes, però aquests en responsabilitzaren un grup d'agents alemanys que actuava a Barcelona amb la finalitat de pertorbar les activitats dels industrials catalans que treballaven per als aliats.

108 CAT CUL barretina  (Catalunya, s. XIV)  Cofadura allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres. També anomenada gorra en zones septentrionals i de la qual hi ha diferents variants, tant pel color com per la forma o la manera de cofar-se (vermella, musca, de mariner, llarga, de niu, de capellà, etc), ha estat històricament un dels signes distintius de la indumentària catalana, si bé exclusiu de l'home, i també un símbol patriòtic, especialment a partir de la segona meitat del s. XIX i des de l'inici de la Renaixença (cal recordar que ja Verdaguer va recollir cofat amb la barretina els primers premis obtinguts als Jocs Florals). Des del començament del s. XX, amb una desaparició progressiva en els usos tradicionals, la barretina ha esdevingut un signe identificador del folklore català. Estesa en diferents formes i també amb noms diversos per tota la conca mediterrània (des de Catalunya fins a la Dalmàcia) i no restringida al camp, sinó també habitual entre mariners, és difícil d'establir-ne l'origen, si bé s'ha demostrat que ja al s. XIV era d'ús completament corrent a les zones on ha tingut més llarga vida, és a dir, a les regions de muntanya, del pla i la marina de la Catalunya Vella, bé amb extensió fins a l'Ebre i també a Eivissa i Mallorca; també va ser usada entre la pagesia valenciana i de Foix. La literatura de la Renaixença li dedicà un gran nombre d'obres, i el seu nom apareix en el títol de diverses publicacions literàries i patriòtiques.

17 CAT HIS Barretines, commoció de les  (Catalunya)  Veure> Gorretes, commoció dels.

18 CAT GEO Barretó, el  (Ripoll, Ripollès)  Veure> Sant Jaume del Barretó.

19 CAT GEO Barri Gòtic, el  (Barcelona)  Nom del nucli medieval de la ciutat, bastit dins les muralles romanes al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals. S'hi troba un gran nombre d'edificis d'importància història i artística, tals com, a més de la catedral, el Palau Reial, amb la capella de Santa Àgata, l'Ajuntament, el palau de la Generalitat, el palau del lloctinent, l'Arxiu Municipal, el palau del Bisbe, el Centre Excursionista de Catalunya (que conserva tres de les columnes de l'antic temple romà), i les esglésies de Sant Sever i de Sant Felip Neri (barroques) i de Sant Just (gòtica). Modernament el barri ha pres un destacat valor cultural a causa del nombre d'institucions que hi tenen la seu.

20 CAT GEO Barri Nou, el  (Sant Vicenç de Castellet, Bages)  Colònia tèxtil, situada a l'esquerra del Llobregat, aigua avall del poble.

21 CAT GEO Barri Xinès, el  (Barcelona)  Nom d'un sector de la ciutat (o Barri Xino), comprès entre la Rambla i el Paral·lel, des de l'Arc del Teatre fins al carrer de Sant Pau, que correspon a la part de marina del districte. Socialment i urbanísticament molt degradat, ha mantingut fins fa poc el caràcter propi (clubs, prostíbuls, cabarets, etc.) que alguns literats estrangers van magnificar. La reforma urbanística i la recuperació d'edificis antics per a serveis van canviant a poc a poc la seva fesomia. Sembla que el nom fou llançat pel periodista Francesc Madrid en el seu llibre Sangre en Atarazanas.

22 CAT GEO Barriada Nova, la  (Canovelles, Vallès Oriental)  Poble, hom l'anomena també Can Xarlet. Aglutina la gran quantitat d'immigrants arribats des de la dècada de 1960.

23 CAT BIO Barrientos, Maria  (Barcelona, 1884 - Ziburu, Lapurdi, França, 1946)  Soprano lírica. Una de les figures més destacades del grup de grans sopranos del seu temps. Va estudiar al Conservatori de Barcelona, ciutat on debutà cantant al Teatre Líric, l'any 1898. Obtingué èxits ressonants en els principals teatres del món (Milà, París, Buenos Aires, Londres, etc.). Tenia una veu de gran extensió i bellesa, que li permetia d'enfrontar-se amb les partitures més difícils. Va realitzar concerts amb W. Landowska. Fundà, a l'Escola Municipal de Música, un premi anual per a perfeccionar estudis de cant a l'estranger. Es va retirar l'any 1924 i anà a viure a l'Argentina. 

24 EST BIO Barrientos Robles, Pedro  (Madrid, 1818 - ? , 1891)  Polític. Professor d'arts plàstiques a l'Acadèmia de Sant Carles de València. El 1868 s'allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant. Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s'enfrontà a l'exèrcit de Martínez Campos, que dominà València i disolgué la junta.

25 BAL GEO Barril, cala  (es Mercadal, Menorca)  Cala de la costa septentrional, prop de l'illa de ses Bledes. Hi ha una urbanització.

26 CAT BIO Barril, Joan  (Barcelona, 1952 - )  Periodista i escriptor

27 CAT BIO Barrillón i Paradell, Josep  (Gràcia, Barcelona, 1898 - Barcelona, 1972)  Folklorista, ceramista i dibuixant. S'interessà pels costums i la història de Gràcia i fou president del Club Excursionista de Gràcia. Dirigí el butlletí "Mai enrera", que publicava aquesta entitat, i fou l'editor de "Crònica de Gràcia" (1947-49).

28 CAT BIO Barrillón i Polina, Lluís  (Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1931)  Folklorista i escriptor. Pare de Josep Barrillón i Paradell. Destacà com a figurista original, utilitzant sovint materials comestibles i infonent a les seves composicions una gran intenció satírica. Obtingué premis importants. Treballà també com a decorador i excel·lí com a pessebrista.

29 VAL BIO Bàrrio, Joan de  (País Valencià, s. XIV – Cocentaina, Comtat, 1348)  Noble

30 VAL BIO Barrio y Fernández, Mariano  (Jaca, Osca, Aragó, 1805 – València, 1876)  Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76). Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s'oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l'episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes. Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873.

31 CAT BIO Barriobero y Herrán, Eduardo  (Torrecilla de Cameros, Logronyo, Rioja, 1880 – Barcelona, 1939)  Polític i escriptor, llicenciat en dret. Durant la guerra civil dirigí a Barcelona durant uns mesos (1936) l'Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari. Fou afusellat després del gen/1939. Publicà Un tribunal revolucionario. Cuenta rendida por el que fue su presidente (1937).

32 VAL BIO Barrios i Estelrich, Francesc "el Turia"  (València, 1936 - )  Matador de toros. Rebé una primera alternativa a València el 1957. Després d'haver tornat a novillero, en rebé una altra, a Ondara (Marina Alta), el 1966.

33 CAT BIO Barris, Tomàs  (Barcelona, 1930 - )  Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona. La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla. El seu temps en els 1.500 m (3'41"7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial.

34 CAT GEO Barroca, la  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Poble (390 m alt) (o Sobreroca), situat al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d'Hostoles. Formà part de la baronia de Santa Pau. De l'església parroquial de Sant Andreu (s. XVII), depèn el santuari d'Elena.

35 FRA GEO Barruera  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Poble (1.096 m alt) i antic municipi (219,5 km²). Agricultura de secà: farratge, patates i cereals. Activitats típiques d'alta muntanya. Turisme, atret pels balnearis de Caldes de Boí i el paisatge del parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. Centrals hidroelèctriques. El poble és a la vall de Boí, a la riba dreta de la Noguera de Tor; l'església parroquial, romànica, és dedicada a sant Feliu. L'antic terme comprenia, també, els pobles de Boí, Taüll, Cardet, Cóll i Erill-la-vall, el santuari i balneari de Caldes de Boí i l'antic hostal de les Cabanasses.

36 CAT BIO Barrufat, Joan  (Catalunya, s. XV)  Arquitecte. L'any 1487 acabà les obres de l'església de Cervera.

37 CAT GEO Barrufemes, pas de  (Benifallet, Baix Ebre)  Congost de l’Ebre, límit entre la comarca i la petita conca de Móra, a la Ribera d'Ebre. És obert en l'erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l'Ebre el braç de la Serralada Pre-litoral més pròxim a la costa (els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l'esquerra). És anomenat també congost de Benifallet.

38 CAT BIO Barrufet, Marià  (Blancafort, Conca de Barberà, s. XVIII - Catalunya, s. XVIII)  Guerriller. Fou molt tenaç a mantenir-se en armes contra Felip V. Hi continuà fins a les darreres actuacions pel Camp de Tarragona, en 1726.

39 NOR BIO Barrufet, Pere  (Perpinyà ?, s. XVI – s. XVII)  Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del s. XVI. Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria la Reial (1617). Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.

40 CAT BIO Barsa, Tomàs  (Catalunya, s. XVI)  Arquitecte i escultor. És autor d'algunes de les finestres recaients al Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Barcelona. Són realitzades del 1537 al 1547. Destaquen per les seves fines columnetes de marbre, decorades al gust italià.

41 NOR BIO Bartau, Esteve  (Perpinyà, s. XVII)  Impressor. Actiu entre el 1645 i el 1659. Fou succeït pel seu fill Joan, que, alguns anys després de l'anexió del Rosselló a França, vengué la impremta a Bartomeu Breffel.

42 NOR BIO Barter, Felip de  (Rosselló, s. XIV)  Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.

43 CAT BIO Bartolí i Guiu, Joaquim  (Barcelona, 1908 - 1978)  Pintor. S'ha dedicat a l'escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà Josep.

44 CAT BIO Bartolí i Guiu, Josep  (Barcelona, 1911 - 1995)  Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics. Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n'esdevingué dirigent el 1936. Exiliat a Mèxic l'any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977. Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica i il·lustrà diverses obres. La seva producció final acusa un to vitalista. 

45 EST BIO Bartolozzi, Rafael  (Pamplona, Navarra, 1943 - Tarragona, 22/mar/2009)  Pintor. Establert a Catalunya. Cursà estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès. La seva obra, de tendència abstracta, conté elements figuratius eròtics, els quals tendeix a polemitzar cada vegada més. Ha treballat conjuntament amb F. Arranz i Bravo, amb el qual féu les decoracions murals de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès (1971) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com també nombroses escultures, com Alfa & Omega, situada al mar davant la platja de Torredembarra. A la dècada de 1980 va participar a la Bienal de Venècia. Instal·lat a Vespella de Gaià (Tarragonès), d'on fou alcalde durant dotze anys, plasmà en una sèrie de teles exposades poc després els devastadors efectes de l'incendi que arrasà el terme l'estiu de 1994. El 2003 va constituir la Fundació Bartolozzi dedicada a la conservació de la seva obra i a la investigació plàstica i científica.

46 CAT BIO Bartomeu  (Catalunya, s. XIII)  Escultor. Començà treballant als claustres de la catedral de Girona, on la seva obra és encara d'estil romànic. En el grup del Calvari, avui a Sant Pere de Galligants, es manifesta ja la concepció gòtica. Treballà també a Tarragona, on va executar les figures de la nova façana de la seu i també la rosassa. Construí el sepulcre de Pere II el Gran, instal·lat a Santes Creus. Totes aquestes obres marquen el moment de transició cap al gòtic.

47 CAT BIO Bartomeu  (Catalunya, s. XIV)  Argenter. Autor dels dos cossos centrals del retaule d'argent que és a l'altar major de la catedral de Girona (1320-25).

48 VAL BIO Bartomeu  (País Valencià, s. XV)  Pintor. Encara molt poc documentat. La seva obra coneguda apareix influïda per les tendències italianitzants de l'època.

49 CAT BIO Bartomeu, Jaume  (Tarragona, s. XVI)  Traductor de clàssics. Eclesiàstic i llatinista. Era canonge de la Seu d'Urgell. Traduí al castellà les obres d'Apià, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los Romanos (Barcelona 1592). De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares (Tarragona 1596).

50 CAT BIO Bartomeu, Joan  (Catalunya ?, s. XIV - ? , s. XV)  Marí

51 CAT BIO Bartomeu i Granell, Josep  (Barcelona, 1888 – 1980)  Enginyer i mecenes musical. Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència (el Jardí dels Tarongers de Pedralbes) concerts i representacions que marcaren una època en el món musical barceloní. Hom hi féu conèixer obres en primera audició de compositors del país, com La Mérope, de Domènec Terradelles i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort.

52 CAT BIO Bartomeu de Sant Llorenç del Munt  Nom amb què era conegut l'ermità Andreu Joan Rico.

53 CAT GEO Bartra, la  (Montblanc, Conca de Barberà)  Despoblat, a la vall del riu Brugent. Era una caseria de l'antic terme de Rojals.

54 CAT BIO Bartra i Lleonart, Agustí  (Barcelona, 1908 – Terrassa, Vallès Occidental, 1982)  Poeta i prosista

55 NOR BIO Bartre, Llúcia  (Illa, Rosselló, 1881 – 1977)  Comediògrafa. Autora de nombroses comèdies de costums i de sainets en un llenguatge senzill i popular, com Primers passos (1931), Retalls (1933), Rialles (1942), Els set pecats capitals (1948), etc. També ha publicat dues obres en francès.

57 CAT BIO Bartrina i Costa, Xavier  (Olot, Garrotxa, 1875 – Madrid, 1930)  Metge i esportista. Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm. Introduí a l'estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d'invàlids. El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d'Anvers.

56 CAT BIO Bartrina i d'Aixemús, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1846 – Barcelona, 1917)  Poeta. Germà de Joaquim Maria. Començà publicant poesies a diverses revistes de Reus i de Barcelona. Conegut pel seu llibre de poesies Íntimes i quadrets (1886), d'inspiració senzilla i popular. És autor també de Los cants del laletà (1860), La tardor (1861), Sospir de l'arpa (1862) i El ramet de ginesta (1867), entre d'altres. Cultivà una poesia amarada de religiositat, i va ser diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

58 CAT BIO Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria  (Reus, Baix Camp, 1850 – Barcelona, 1880)  Escriptor

59 CAT BIO Bartrina i Thomàs, Josep  (Barcelona, 1877 – 1950)  Metge uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1900. Es doctorà a Madrid amb la tesi Exploración renal (1901). Practicà a l'hospital Necker de París i ingressà a l'Acadèmia Francesa d'Urologia. El 1911 esdevingué catedràtic de patologia quirúrgica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, col·laborà en diverses revistes i publicà, entre altres obres, Cáncer de próstata i Tratado de urología clínica i quirúrgica (1954).

60 CAT BIO Bartrolí i Mas, Jaume  (Barcelona, 1918 - )  Tennista. Formant parella amb Pere Masip i Lluís Carles, aconseguí quinze vegades d'ésser campió d'Espanya. Participà a la Copa Davis (nou cops) i als campionats de Wimbledon (divuit).

61 VAL BIO Bartual i Vicens, Rafael  (València, 1908 - 1974)  Metge. Estudià medicina a la Universitat de València, on s'especialitzà en oto-rino-laringologia. Catedràtic, primer, a la universitat de Cadis, passà després a la de València, de la qual fou rector (1972). Publicà: Quimioterapia de la otitis (1947), Quimioterapia en otología (1949), Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo (1951) i altres treballs mèdics.

62 CAT BIO Bartumeus, Ramon  (Barcelona, 1832 – 1918)  Compositor i músic. El 1865 fundà la societat coral Barcino, per a la qual compongué moltes obres: Crit de guerra, La nit, La donzella de la Costa, Al batre, La reina de l'Empordà, Barcino, La Caritat, etc.

63 CAT BIO Barutell, Andreu de  (Catalunya ?, s. XIV – s. XV)  Noble

64 CAT BIO Barutell, Berenguer de  (Catalunya, s. XIV)  Noble. Era cosí de Sibil·la de Fortià, la quarta muller de Pere III. Assistí a la coronació de la seva cosina a Saragossa, el 30/gen/1381. Durant les festes que seguiren, el rei l'armà cavaller i el nomenà agutzil seu. Fou un dels suports del partit dels Fortià, derrotat a la mort del rei (1387) per l'hostilitat dels infants Joan (futur Joan I) i Martí (futur Martí I l'Humà). Fou processat per Joan I.

65 CAT BIO Barutell, Berenguer de  (Catalunya ?, s. XV)  Noble

66 CAT BIO Barutell, Guillem de  (Catalunya ?, s. XIV – 1432)  Eclesiàstic

67 NOR BIO Barutell, Miquel Berenguer de  (Rosselló, s. XV – s. XVI)  Editor. Cosí i gran admirador de l'escriptor Francesc Moner. En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner.

68 CAT GEO Barutell, puig  (Peralada, Alt Empordà)  Veure> Puig Barutell, el.

69 CAT BIO Barutell i Puigmarí, Llorenç de  (Catalunya, s. XVII)  Polític i eclesiàstic. Col·laborador de Pau Claris. Ambaixador de la Generalitat a París (1640). Contribuí a la intervenció francesa a Catalunya. President de l'Audiència de Barcelona a partir del 1641, mantingué una estreta fidelitat a les autoritats franceses, en caure Barcelona (1652), serví d'assessor polític als francesos del Rosselló.

70VAL MUN Barx  (Safor)  Municipi: 325 m alt, 16,1 km², 1.221 hab (1999), (ant: Barig). Situat al nord-est de la comarca, en una vall voltada de muntanyes, com les de Mondúver, al nord-oest de Gandia. Hi abunden les coves naturals, com la de les Malladetes, on s'han trobat restes prehistòriques; també hi ha pinedes i pasturatges. El municipi basa la seva economia en l'agricultura, amb predomini del secà, on s'hi conreen oliveres, vinya i ametllers. El regadiu aprofita les aigües del subsòl: cítrics, cereals i llegums. Cria de bestiar de llana (oví). Hi ha algunes activitats industrials. El poble es troba enclavat sota el pic de Penyalba. Dins el terme hi ha també el llogaret de la Drova i la colònia de la Puigmola. Àrea comercial de Gandia.

71 VAL GEO Barxell, el  (Alcoi, Alcoià)  Llogaret, a 6 km de la ciutat, a l'oest, al centre d'una petita depressió anomenada pla del Barxell, travessada per la carretera d'Alcoi a Banyeres de Mariola. Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell, antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d'Alcoi el 1647. El barranc del Barxell, que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s'engorja i, ja dins Alcoi, s'uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d'Alcoi.

72 VAL MUN Barxeta  (Costera)  Municipi: 93 m alt, 28,62 km², 1.626 hab (1999). Situat en una plana lleugerament ondulada, a l'esquerra del riu de Barxeta, afluent de l'Albaida, a l'est de la comarca, al límit amb la Safor, al nord-est de Xàtiva. Les terres no conreades són aprofitades com a pasturatges d'hivern. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres), i també del regadiu (tarongers, sobretot, i hortalisses), complementada per la ramaderia, l'avicultura i algunes indústries derivades de l'agricultura, com molins d'oli. El poble, una antiga alqueria del terme de Xàtiva, es troba al pla de Barxeta; hi destaca l'església parroquial, del s. XVIII. Àrea comercial de Xàtiva.

73 VAL GEO Barxeta, riu de  (Costera / Vall d'Albaida)  Riu, afluent dretà del riu d'Albaida.

74 CAT BIO Barzelai, Jafuda  (Barcelona, s. XIII)  Escriptor. Fill de Levi. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona. Escriví una traducció catalana de màximes i sentències de filòsofs orientals.

75 CAT BIO Barzelai, Leví  (Barcelona, s. XIII)  Savi hebreu. Pare de Jafuda. De la comunitat hebrea de Barcelona. En fou una de les figures més prestigioses pel seu talent i la seva cultura.

76 CAT GEO Bas  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Altre nom de Sant Esteve d’En Bas.

109 CAT BIO Bas  (Catalunya, 1126 - 1336)  Casal vescomtal, fundat per Pere Udalard. Venut el 1280 al rei Pere II el Gran, i, després de diverses donacions, el domini fou vinculat a la corona el 1336 per Pere III el Cerimoniós i adjudicat definitivament a Bernat IV de Cabrera el 1381.

77 CAT BIO Bas, Agalbursa de  ( ? , s. XII – v. 1181)  Dama

78 CAT BIO Bas, Beatriu de  (Catalunya, v 1070 – s. XII)  Vescomtessa de Bas. Filla del vescomte Udalard I de Besalú i d'Ermessenda. Casada ver el 1100 amb Ponç de Cervera, senyor de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara. El 1127 heretà Bas del seu besnebot, Pere Udalard, mort sense fills. Fou mare dels vescomtes Pere II i Ponç I, el primer dels quals compartia ja el vescomtat amb ella el 1137.

79 CAT BIO Bas, Berenguer de  (Catalunya, s. XII)  Noble. Fill de Ponç de Bas o de Cervera, vescomte de Bas, i d'Almodis, germana de Ramon Berenguer IV. Segurament morí jove.

80 VAL BIO Bas, Cristòfor  (Xàtiva, Costera, s. XVII – Orà, Algèria, 1691)  Escriptor i poeta. De l'orde de la Mercè, fou comanador d'Oriola i d'Orà. Escriví, entre d'altres, Despertador espiritual (1670), Guerra contra guerra, Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad (1683) i Afectos de un corazón contrito (1743).

81 CAT BIO Bas, Gaia de  ( ? , s. XII)  Dama

82 CAT BIO Bas, Guillem de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Fou un dels catorze primers que vestiren l'hàbit de l'orde de la Mercè en ser fundat, l'any 1218, per sant Pere Nolasc i el rei Jaume I, d'acord amb la versió que resta d'aquell fet.

83 CAT BIO Bas, Hug de  ( ? , s. XII – Sardenya, Itàlia, 1185)  Tercer vescomte de Bas

84 COR BIO Bas, Hug Ponç de  (Sardenya, Itàlia, 1178 – 1221)  Vescomte de Bas

85 CAT BIO Bas, Pere de  (Catalunya, s. XII – 1140)  Primer vescomte de Bas, de la casa de Cervera. Fill gran de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera. Heretà de la seva mare el títol vescomtal. Morí fadrí i fou succeït pel seu germà Ponç.

87 CAT BIO Bas, Pere Udalard de  ( ? , s. XII – 1127)  Primer vescomte titular de Bas

88 CAT GEO Bas, plana d'en  (Garrotxa)  Plana de la comarca, al sud d'Olot, travessada pel Fluvià i semiencerclada, menys pel nord, que limita amb el pla d'Olot, pel Puigsacalm, la serra de Sant Miquel i la del Corb. D'una amplada mitjana d'1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m. És intensament conreada i produeix principalment moresc i farratge. Hi ha també una petita indústria subsidiària de la tèxtil d'Olot. El clima fresc a l'estiu ha permès el desenvolupament d'una petita indústria hotelera. Nucli central de l'antic vescomtat de Bas, actualment comprèn els pobles de les Preses, Sant Esteve d'en Bas, Hostalets d'en Bas, Sant Privat d'en Bas i Joanetes.

89 CAT BIO Bas, Ponç de  ( ? , s. XII – 1154)  Segon vescomte de Bas

90 CAT BIO Bas, Ponç de  ( ? , s. XII – 1195)  Noble

91 CAT BIO Bas, Ramon de  ( ? , s. XII - d 1153)  Noble

92 CAT GEO Bas, Sant Martí del  (Osona)  Veure> Sant Martí d'Albars.

93 CAT HIS Bas, vescomtat de  (Catalunya)  Jurisdicció feudal, concedida l’any 1126 als antics vescomtes de Besalú

94 CAT BIO Bas i Blasi, Martí  (Barcelona, 1910 – París, França, 1966)  Pintor i dibuixant. Prengué part en l’Exposició de Primavera del 1937 i en el saló de Tardor del 1938 a Barcelona, i col·laborà com a dibuixant en revistes com “Cigronet” i “L’Esquella de la Torratxa”. Durant la guerra civil desenvolupà una profusa activitat com a cartellista. El 1939 s’exilià a París i participà en el Salon d’Automne i al Salon des Indépendants. S’especialitzà en il·lustracions per a edicions de bibliòfil (L'éducation sentimentale, Le chaos et la nuit).

95 CAT BIO Bas i Ferrer, Lluís  (Badalona, Barcelonès, 1907 - )  Pintor. Ha obtingut diversos premis importants. Destacà també com a

96 VAL BIO Bas i Galceran, Nicolau  (Alzira, Ribera Alta, s. XVII - País Valencià, 1719)  Jurisconsult. Escriví Theatrum jurisprudentiae forensis valentinae (1690, 1742).

97 CAT BIO Bas i Gelabert, Ramon  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 - )  Escultor. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.

98 CAT BIO Bas i Peired, Carles  (Barcelona, 1922 - )  Biòleg. Director de l'Institut d'Investigacions Pesqueres de Barcelona d'ençà del 1983, membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1975-79), membre de la secció de Zoologia de la Institució Catalana d'Història Natural. Ha publicat La pesca en España, Cataluña (1955), en col·laboració amb M. Rubió i E. Morales, Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espéces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), una comunicació sobre La producció pesquera i l'explotació dels grans sistemes productius en el mar (1974), La pesca a Catalunya (1981), etc.

99 CAT BIO Bas i Vich, Pere  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1897 - Igualada, Anoia, s. XX)  Estamper. Establert a Igualada, dels seus obradors han eixit nombroses publicacions, caracteritzades per una realització artística i acurada, entre les quals destaquen diverses obres sobre numismàtica, de bibliòfil, goigs, un volum d'homenatge a Junceda, i la major part d'edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. (GEC)

100 BAL BIO Basa, Francesca Verònica  (Palma de Mallorca, 1660 – 1709)  Religiosa agustina. La veu popular li atribuïa dons profètics, i per aquesta raó fruí de gran fama.

101 BAL BIO Basa, Josep  (Illes Balears, s. XVII)  Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l'administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.

102 BAL BIO Basa, Josep  (Palma de Mallorca, 1657 – 1732)  Jurista. Segurament fill de l'homònim. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.

103 NOR BIO Basan de Flamenville, Jean-Hervieuse de  (Normandia, França, s. XVII – Perpinyà, 1721)  Bisbe d'Elna (1696-1721). Publicà el Cateéchisme diocésain (1698) per substituir el manual d'instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots. Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà (1707).

104 CAT BIO Basauri Paguagua, Pedro  (Eibar, País Basc, 1893 - Barcelona, 1973)  Torero (dit Pedrucho). Prengué l'alternativa a Sant Sebastià el 2/set/1923. Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou un figura popular. Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l'hora de matar.

105CAT MUN Bàscara  (Alt Empordà)  Municipi: 66 m alt, 17,28 km², 870 hab (2004). Situat al sud de la comarca, als contraforts de la serra que separa les conques del Fluvià i del Ter, al nord-est de Girona. Les terres no conreades són ocupades per boscos de pins i d'alzines sureres. L'agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i de regadiu (hortalisses i fruiters), domina l'activitat econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (bestiar boví), l'avicultura i l'explotació del bosc i d'algunes pedreres. La població, que s'ha mintingut relativament estable entre el 1900 i el 1950, tendeix a minvar. La vila és emplaçada a la riba dreta del Fluvià, prop de la carretera de França; conserva restes de la torre de la Presó, de l'antic castell episcopal de Bàscara; l'església parroquial és dedicada a sant Iscle i a santa Victòria. El terme comprèn també els pobles de Calabuig i d'Orriols (on hi ha l'església de Sant Genís) i l'antic lloc romà de Cinyana. Depèn de les àrees comercials de Girona i Figueres.

106 FRA GEO Basco, pic de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Cim (2.520 m alt) de l'antic mun. de Barruera, situat a la serralada que separa la vall de Boí de la vall de Barravés, al nord-oest del poble d'Erill-la-vall. El barranc de Basco neix a la collada de Basco (o coll d'Erill-la-vall) que s'obre entre el pic d'Erill (2.508 m alt) i Punta Lofaro (2.061 m alt), i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor..

107 CAT BIO Bascones i Ayneto, Josep  (Barcelona, 1927 - )  Pintor. Estudià dret i també estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Durant els anys cinquanta treballà assíduament a l'Amèrica del Sud. És conegut internacionalment com a retratista.

Des de  Barre, Jordi  fins a  Bascones i Ayneto, Josep 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:   [ Barre ]     [ Barri ]     [ Barru ]     [ Bartra ]     [ Barx ]     [ Bas, R ]