|
|
|
Anar a: [ Barre ] [ Barri ] [ Barru ] [ Bartra ] [ Barx ] [ Bas, R ] És quan s'ha treballat tota la vida que és difícil de reposar. (Josep Pla i Casadevall) 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Barre, Jordi (Argelers, Rosselló, 7/abr/1920 - 16/feb/2011) Compositor musical i cantant. Format com a músic al conservatori de Perpinyà. De molt jove figurà en formacions simfòniques i de música lleugera. Formà una orquestra pròpia, amb la qual aconseguí notorietat. Representant de la nova cançó a la Catalunya Nord; li fou editat a Barcelona el disc 'Jordi Barre canta Perpinyà', al qual seguiren dos altres enregistraments. Ha musicat poemes seus i de molts poetes catalans (Verdaguer, Carner, Maragall, Joan Amade, J.F. Cerdà, Joan Cairol, etc). De molts anys present en les manifestacions musicals i culturals catalanes, ha cantat arreu de la Catalunya Nord i ha estat rebut a la televisió francesa. El 1982 li fou lliurat el Disc d'Or, el 1992 la Creu de Sant Jordi, a més d'altres importants distincions. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barreira, Jaume J. (València, 1888 – 1957) Pintor. Sobresortí com a retratista. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barrellas, Esteve (Catalunya, s. XVI) Frare franciscà. Autor de la curiosa obra titulada Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D. Bernardo Barcino y D. Zinofre, su hijo, y otros caballeros de la provincia de Barcelona. El llibre fou imprès a Barcelona el 1600 i reimprès a la darreria del s XVIII, en cinc volums, sota el títol de Blasón de Cataluña. El caràcter dels fets descrits a l'obra popularitzaren el mot barrellada com a sinònim de ficció inversemblant. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Barrera, Josep Francesc (Vinçà, Conflent, 1736 – Perpinyà, 1800) Compositor. Organista de la catedral de Perpinyà, és autor d'una Missa de rèquiem, de tres misses solemnes, d'un Magnifícat i d'un Libera me de la missa de difunts. A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat benedictina d'aquest monestir. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barrera i Barnils, Joan (Teià, Maresme, s. XVIII - 1752) Jurista i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Vic. És autor d'alguns escrits de dret civil i canònic, a més de tres volums d'anotacions diverses de caràcter erudit. 7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Barrera i Bordes, Pere de (Prada, Conflent, 1736 - 1812) Metge i botànic. Es doctorà en medicina a Tolosa. És autor de Mémoire analytique et practique sur les eaus minérales du Vernet (1797) i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales, continuada pel seu nebot Climent de Barrera. Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barrera i Cambra, Vicent (València, 1908 – 1956) Torero. Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero. Prengué l'alternativa a València el 1927, i es retirà el 1935. Entre aquestes dates intervingué en cinc-centes corridas. Tornà a les places durant la guerra civil de 1936-39, i es retirà definitivament el 1942. Fou molt hàbil i vistós amb la muleta. Escassament afortunat a l'hora de matar, es distingí, altrament, en la sort del descabello. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barrera i Escudero, Jaume (Barcelona, 1879 – 1942) Publicista i historiador de la literatura. Eclesiàstic, des del 1922 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, dirigí la "Biblioteca Clàssica Catalana" (1906) i publicà estudis sobre literatura catalana medieval (1911-13). Dirigí (1912-42) la pàgina literària d'"El Correo Catalán" (amb llargues temporades de col·laboracions en català). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barreres, les (Xàtiva, Costera) Barri, un dels quatre en què es divideix tradicionalment la ciutat. 14 PAÏSOS CATALANS - CULTURA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barret i Druet, Francesc (Barcelona, 1817 – Blanes, Selva, 1881) Advocat i economista. Destacà a l'exercici de l'advocacia. Contribuí a l'establiment de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. Publicà escrits diversos de considerable interès. Presidí en dos períodes el Col·legi d'Advocats de Barcelona (1878-79 i 1880-81) i també l'Ateneu Català (1868). Fou figura destacada dins el partit liberal. Guanyà fama de bon orador essent diputat a Corts. També ocupà els càrrecs de síndic de l'ajuntament de Barcelona i diputat provincial. Enllaç: Viquipèdia 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barret i Moner, Josep Albert (Barcelona, 1865 - 7/gen/1918)
Enginyer industrial. Descobrí noves fórmules per a l'obtenció
d'acer i exercí l'ensenyament de matemàtiques i d'enginyeria durant
més de trenta anys a l'Escola d'Arts i Oficis, a l'Escola
Elemental del Treball i a la Universitat Industrial de la
Mancomunitat de Catalunya, on ensenyà pràctiques de taller i de maquinistes i conductors de màquines de vapor. Presidí l'Associació d'Industrials Mecànics i
Metal·lúrgics i la Unió Espanyola de Transformadors Metal·lúrgics, col·laborà amb
l'Associació 108 CATALUNYA - CULTURA
17 CATALUNYA - HISTÒRIA Barretines, commoció de les (Catalunya) Veure> Gorretes, commoció dels. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barretó, el (Ripoll, Ripollès) Veure> Sant Jaume del Barretó. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barri Gòtic, el (Barcelona) Nom del nucli medieval de la ciutat, bastit dins les muralles romanes al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals. S'hi troba un gran nombre d'edificis d'importància història i artística, tals com, a més de la catedral, el Palau Reial, amb la capella de Santa Àgata, l'Ajuntament, el palau de la Generalitat, el palau del lloctinent, l'Arxiu Municipal, el palau del Bisbe, el Centre Excursionista de Catalunya (que conserva tres de les columnes de l'antic temple romà), i les esglésies de Sant Sever i de Sant Felip Neri (barroques) i de Sant Just (gòtica). Modernament el barri ha pres un destacat valor cultural a causa del nombre d'institucions que hi tenen la seu. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barri Xinès, el (Barcelona) Nom d'un sector de la ciutat (o Barri Xino), comprès entre la Rambla i el Paral·lel, des de l'Arc del Teatre fins al carrer de Sant Pau, que correspon a la part de marina del districte. Socialment i urbanísticament molt degradat, ha mantingut fins fa poc el caràcter propi (clubs, prostíbuls, cabarets, etc.) que alguns literats estrangers van magnificar. La reforma urbanística i la recuperació d'edificis antics per a serveis van canviant a poc a poc la seva fesomia. Sembla que el nom fou llançat pel periodista Francesc Madrid en el seu llibre Sangre en Atarazanas. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barriada Nova, la (Canovelles, Vallès Oriental) Poble, hom l'anomena també Can Xarlet. Aglutina la gran quantitat d'immigrants arribats des de la dècada de 1960. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barrientos, Maria (Barcelona, 1884 - Ziburu, Lapurdi, França, 1946) Soprano lírica. Una de les figures més destacades del grup de grans sopranos del seu temps. Va estudiar al Conservatori de Barcelona, ciutat on debutà cantant al Teatre Líric, l'any 1898. Obtingué èxits ressonants en els principals teatres del món (Milà, París, Buenos Aires, Londres, etc.). Tenia una veu de gran extensió i bellesa, que li permetia d'enfrontar-se amb les partitures més difícils. Va realitzar concerts amb W. Landowska. Fundà, a l'Escola Municipal de Música, un premi anual per a perfeccionar estudis de cant a l'estranger. Es va retirar l'any 1924 i anà a viure a l'Argentina. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barrientos Robles, Pedro (Madrid, 1818 - País Valencià ?, 1891) Polític. Professor d'arts plàstiques a l'Acadèmia de Sant Carles de València. El 1868 s'allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant. Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s'enfrontà a l'exèrcit de Martínez Campos, que dominà València i dissolgué la junta. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Barril, cala (es Mercadal, Menorca) Cala de la costa septentrional, prop de l'illa de ses Bledes. Hi ha una urbanització. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barrillón i Paradell, Josep (Gràcia, Barcelona, 1898 - Barcelona, 1972) Folklorista, ceramista i dibuixant. S'interessà pels costums i la història de Gràcia i fou president del Club Excursionista de Gràcia. Dirigí el butlletí "Mai enrera", que publicava aquesta entitat, i fou l'editor de "Crònica de Gràcia" (1947-49). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barrillón i Polina, Lluís (Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1931) Folklorista i escriptor. Pare de Josep Barrillón i Paradell. Destacà com a figurista original, utilitzant sovint materials comestibles i infonent a les seves composicions una gran intenció satírica. Obtingué premis importants. Treballà també com a decorador i excel·lí com a pessebrista. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bàrrio, Joan de (País Valencià, s XIV – Cocentaina, Comtat, 1348) Noble. Fou un dels caps del moviment de la Unió amb què hagué d'enfrontar-se Pere III el Cerminiós. Era governador de la plaça de Cocentaina quan aquesta fou ocupada per les forces reials. Hi caigué presoner i fou condemnat a mort. Escapçat, la seva pell fou penjada, com a terrible exemple, en un dels portals de l'esmentada ciutat. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barrio y Fernández, Mariano (Jaca, Osca, Aragó, 1805 – València, 1876) Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76). Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s'oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l'episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes. Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barrios i Estelrich, Francesc "el Turia" (València, 1936 - ) Matador de toros. Rebé una primera alternativa a València el 1957. Després d'haver tornat a novillero, en rebé una altra, a Ondara (Marina Alta), el 1966. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barris, Tomàs (Barcelona, 1930 - ) Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona. La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla. El seu temps en els 1.500 m (3'41"7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barroca, la (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa) Poble (390 m alt) (o Sobreroca), situat al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d'Hostoles. Formà part de la baronia de Santa Pau. De l'església parroquial de Sant Andreu (s. XVII), depèn el santuari d'Elena. 35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Barruera (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Poble (1.096 m alt) i antic municipi (219,5 km2). Agricultura de secà: farratge, patates i cereals. Activitats típiques d'alta muntanya. Turisme, atret pels balnearis de Caldes de Boí i el paisatge del parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. Centrals hidroelèctriques. El poble és a la vall de Boí, a la riba dreta de la Noguera de Tor; l'església parroquial, romànica, és dedicada a sant Feliu. L'antic terme comprenia, també, els pobles de Boí, Taüll, Cardet, Cóll i Erill-la-vall, el santuari i balneari de Caldes de Boí i l'antic hostal de les Cabanasses. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barrufat, Joan (Catalunya, s. XV) Arquitecte. L'any 1487 acabà les obres de l'església de Cervera. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barrufemes, pas de (Benifallet, Baix Ebre) Congost de l’Ebre, límit entre la comarca i la petita conca de Móra, a la Ribera d'Ebre. És obert en l'erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l'Ebre el braç de la Serralada Pre-litoral més pròxim a la costa (els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l'esquerra). És anomenat també congost de Benifallet. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Barrufet, Pere (Perpinyà ?, s. XVI – s. XVII) Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del s. XVI. Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria la Reial (1617). Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barsa, Tomàs (Catalunya, s. XVI) Arquitecte i escultor. És autor d'algunes de les finestres recaients al Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Barcelona. Són realitzades del 1537 al 1547. Destaquen per les seves fines columnetes de marbre, decorades al gust italià. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bartau, Esteve (Perpinyà, s. XVII) Impressor. Actiu entre el 1645 i el 1659. Fou succeït pel seu fill Joan, que, alguns anys després de l'anexió del Rosselló a França, vengué la impremta a Bartomeu Breffel. 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Barter, Felip de (Rosselló, s. XIV) Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartolí i Guiu, Joaquim (Barcelona, 1908 - 1978) Pintor. S'ha dedicat a l'escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà Josep. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartolí i Guiu, Josep (Barcelona, 1911 - 1995) Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics. Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n'esdevingué dirigent el 1936. Exiliat a Mèxic l'any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977. Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica i il·lustrà diverses obres. La seva producció final acusa un to vitalista. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartomeu (Catalunya, s. XIII) Escultor. Començà treballant als claustres de la catedral de Girona, on la seva obra és encara d'estil romànic. En el grup del Calvari, avui a Sant Pere de Galligants, es manifesta ja la concepció gòtica. Treballà també a Tarragona, on va executar les figures de la nova façana de la seu i també la rosassa. Construí el sepulcre de Pere II el Gran, instal·lat a Santes Creus. Totes aquestes obres marquen el moment de transició cap al gòtic. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartomeu (Catalunya, s. XIV) Argenter. Autor dels dos cossos centrals del retaule d'argent que és a l'altar major de la catedral de Girona (1320-25). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bartomeu (País Valencià, s. XV) Pintor. Encara molt poc documentat. La seva obra coneguda apareix influïda per les tendències italianitzants de l'època. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartomeu, Jaume (Tarragona, s. XVI) Traductor de clàssics. Eclesiàstic i llatinista. Era canonge de la Seu d'Urgell. Traduí al castellà les obres d'Apià, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los Romanos (Barcelona 1592). De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares (Tarragona 1596). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartomeu i Granell, Josep (Barcelona, 1888 – 1980) Enginyer i mecenes musical. Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència (el Jardí dels Tarongers de Pedralbes) concerts i representacions que marcaren una època en el món musical barceloní. Hom hi féu conèixer obres en primera audició de compositors del país, com La Mérope, de Domènec Terradelles i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartomeu de Sant Llorenç del Munt Nom amb què era conegut l'ermità Andreu Joan Rico. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bartra, la (Montblanc, Conca de Barberà) Despoblat, a la vall del riu Brugent. Era una caseria de l'antic terme de Rojals. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartrina i Costa, Xavier (Olot, Garrotxa, 1875 – Madrid, 1930) Metge i esportista. Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm. Introduí a l'estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d'invàlids. El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d'Anvers. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartrina i d'Aixemús, Francesc (Reus, Baix Camp, 1846 – Barcelona, 1917) Poeta. Germà de Joaquim Maria. Començà publicant poesies a diverses revistes de Reus i de Barcelona. Conegut pel seu llibre de poesies Íntimes i quadrets (1886), d'inspiració senzilla i popular. És autor també de Los cants del laletà (1860), La tardor (1861), Sospir de l'arpa (1862) i El ramet de ginesta (1867), entre d'altres. Cultivà una poesia amarada de religiositat, i va ser diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria (Reus, Baix Camp, 1850 – Barcelona, 1880) Poeta i prosista. La seva obra, en català i en castellà, es debat entre un romanticisme tardà i el naturalisme, entre l'intimisme i l'anàlisi crítica. Tot i morir jove, les seves inquietuts el van portar aviat a destacar en la vida cultural de la seva ciutat i també de Barcelona, on col·laborà en les més importants publicacions de l'època. Va ser premiat als Jocs Florals de 1876, i va traduir Catul, Heine i Darwin. El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus, construït el 1920, porta el seu nom en memòria d'un dels socis més destacats. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartrolí i Mas, Jaume (Barcelona, 1918 - ) Tennista. Formant parella amb Pere Masip i Lluís Carles, aconseguí quinze vegades d'ésser campió d'Espanya. Participà a la Copa Davis (nou cops) i als campionats de Wimbledon (divuit). 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bartual i Vicens, Rafael (València, 1908 - 1974) Metge. Estudià medicina a la Universitat de València, on s'especialitzà en oto-rino-laringologia. Catedràtic, primer, a la universitat de Cadis, passà després a la de València, de la qual fou rector (1972). Publicà: Quimioterapia de la otitis (1947), Quimioterapia en otología (1949), Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo (1951) i altres treballs mèdics. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bartumeus, Ramon (Barcelona, 1832 – 1918) Compositor i músic. El 1865 fundà la societat coral Barcino, per a la qual compongué moltes obres: Crit de guerra, La nit, La donzella de la Costa, Al batre, La reina de l'Empordà, Barcino, La Caritat, etc. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barutell, Andreu de (Catalunya ?, s XIV – s XV) Noble. Era d'una família emparentada amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniòs, i pertanyent al veritable partit que es formà al seu voltant. El seu consegüent parentiu amb la infanta Isabel, muller del comte Jaume d'Urgell, el mogué a abraçar la causa d'aquest al conflicte successori plantejat per la mort de Martí l'Humà. El seu paper en aquest cas li causa dificultats. Fou inclòs a la temptativa de procés endegada per Francesc d'Erill quan la rebel·lió armada del comte urgellenc semblava ja molt probable. Així i tot no fou objecte de sancions quan Jaume resultà vençut. Barutell conspirà encara amb la mare del comte, Margarida de Montferrat, procurant vanament un triomf tardà de la seva causa. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barutell, Berenguer de (Catalunya ?, s XV) Noble. Baró de Bestracà. Al castell de Bestracà mantingué pres un pagès de remença. En represàlia, el 27/abr/1462, vint-i-cinc o trenta remences armats, seguidors de Verntallat, s'apoderaren per sorpresa de la fortalesa, la saquejaren i feren objecte de mofes Berenguer i els seus familiars. Encara que els culpables foren denunciats, la Generalitat es limità a procurar la devolució dels objectes robats, en un darrer esforç per contemporitzar amb les violències dels remences, setmanes abans d'esclatar la guerra contra Joan II. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barutell, Guillem de (Catalunya ?, s XIV – 1432) Eclesiàstic. Per nomenament del rei Alfons IV el Magnànim, fou tutor d'Isabel i d'Elionor d'Urgell, filles de l'empresonat comte Jaume i de la seva parenta la infanta Isabel. Era canonge de la seu de Lleida. Acollí a casa seva les pupil·les. Negocià el matrimoni d'Isabel amb el duc de Coïmbra (1428). Elionor, continuà amb ell fins que Barutell fou assassinat. 67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Barutell, Miquel Berenguer de (Rosselló, s. XV – s. XVI) Editor. Cosí i gran admirador de l'escriptor Francesc Moner. En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barutell, puig (Peralada, Alt Empordà) Veure> Puig Barutell, el. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barutell i Puigmarí, Llorenç de (Catalunya, s. XVII) Polític i eclesiàstic. Col·laborador de Pau Claris. Ambaixador de la Generalitat a París (1640). Contribuí a la intervenció francesa a Catalunya. President de l'Audiència de Barcelona a partir del 1641, mantingué una estreta fidelitat a les autoritats franceses, en caure Barcelona (1652), serví d'assessor polític als francesos del Rosselló. 70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barxell, el (Alcoi, Alcoià) Llogaret, a 6 km de la ciutat, a l'oest, al centre d'una petita depressió anomenada pla del Barxell, travessada per la carretera d'Alcoi a Banyeres de Mariola. Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell, antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d'Alcoi el 1647. El barranc del Barxell, que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s'engorja i, ja dins Alcoi, s'uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d'Alcoi. 72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barxeta, riu de (Costera / Vall d'Albaida) Riu, afluent dretà del riu d'Albaida. Neix a la serra del Buixcarró, dins el terme de Quatretonda, i després de passar per Barxeta i per Llocnou d'En Fenollet, desemboca al riu d'Albaida aigua avall de la Torre d'en Lloris. La seva aigua contribueix a alimentar la sèquia comuna de l'Énova. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barzelai, Jafuda (Barcelona, s. XIII) Escriptor. Fill de Levi. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona. Escriví una traducció catalana de màximes i sentències de filòsofs orientals. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barzelai, Leví (Barcelona, s. XIII) Savi hebreu. Pare de Jafuda. De la comunitat hebrea de Barcelona. En fou una de les figures més prestigioses pel seu talent i la seva cultura. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas (Catalunya, 1126 - 1336) Casal vescomtal, fundat per Pere Udalard. Venut el 1280 al rei Pere II el Gran, i, després de diverses donacions, el domini fou vinculat a la corona el 1336 per Pere III el Cerimoniós i adjudicat definitivament a Bernat IV de Cabrera el 1381. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas, Agalbursa de (Catalunya ?, s XII – Sardenya, Itàlia, d 1185) Dama. Filla de Ponç de Bas o de Cervera i d'Almodis, germana de Ramon Berenguer IV. Es casà amb Barison, jutge d'Arbòrea. No hi hagué descendència, cosa que comprometia greument les seves ambicions d'instal·lar a l'illa el casal de Bas, per l'oposició que li feia el seu fillastre Pere, fill d'un primer matrimoni del seu marit amb una dama sarda. El seu germà gran, el vescomte Hug de Bas, anà en el seu ajut i s'instal·la a l'illa el 1177, on hi morí el 1185. Poc temps després, Agalbursa restà vídua i demanà als Arbòrea la seva donacio nupcial, que encara no havia rebut. Com a indemnització, s'apropia de tres riques comarques del principat d'Arbòrea. Pere es revoltà contra ella, però Agalbursa havia sabut guanyar-se bastants partidaris i es veia emparada pel seu cunyat, Ramon de Torroja, marit de la seva germana Gaia, el qual prengué el comandament dels afers del partit dels Bas amb gran energia, i Agelbursa demanà també ajut al seu cosí, el rei Alfons I, que trameté un cos armat de socors. Al cap de poc morí, però nomena hereu dels seus dominis el seu nebot Hug Ponç, del qual era tutor Ramon de Torroja. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas, Beatriu de (Catalunya, v 1070 – s. XII) Vescomtessa de Bas. Filla del vescomte Udalard I de Besalú i d'Ermessenda. Casada ver el 1100 amb Ponç Hug de Cervera, senyor de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara. El 1127 heretà Bas del seu besnebot, Pere Udalard, mort sense fills. Fou mare dels vescomtes Pere II i Ponç I, el primer dels quals compartia ja el vescomtat amb ella el 1137. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas, Berenguer de (Catalunya, s. XII) Noble. Fill de Ponç de Bas o de Cervera, vescomte de Bas, i d'Almodis, germana de Ramon Berenguer IV. Segurament morí jove. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bas, Cristòfor (Xàtiva, Costera, s. XVII – Orà, Algèria, 1691) Escriptor i poeta. De l'orde de la Mercè, fou comanador d'Oriola i d'Orà. Escriví, entre d'altres, Despertador espiritual (1670), Guerra contra guerra, Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad (1683) i Afectos de un corazón contrito (1743). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas, Guillem de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Fou un dels catorze primers que vestiren l'hàbit de l'orde de la Mercè en ser fundat, l'any 1218, per sant Pere Nolasc i el rei Jaume I, d'acord amb la versió que resta d'aquell fet. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas, Hug de (Catalunya, s XII – Sardenya, Itàlia, 1185) Tercer vescomte de Bas. Fill primogènit de Ponç de Bas i d'Almodis, germana de Ramon Berenguer IV. Amb el seu germà Ramon ajudà el seu pare a la presa de Miravet (1148). Ambdós germans reberen del seu oncle la missió de fer una nova acció de conquesta (1151) partint de l'Espluga de Francolí, i un unió del seu germà més petit Ponç, prengueren Rojals, Baixaren després a la vall alta del Brugent i conqueriren Farena, Capafonts i la Febró. Arribaren al llogaret d'Albarca. Aquesta campanya deixà els serraïns arraconats a la serra de Prades. A la mort del seu pare (1154) heretà el vescomtat. El 1175 s'oferí al seu cosí germà Alfons I, per acompanyar-lo a una expedició projectada contra el regne de València, i féu testament a favor del seu germà Ponç. El 1177 anà a Sardenya, cridat per la seva germana Agalbursa, per tal d'instal·lar els Bas en aquella illa. Deixà de regent del vescomtat el seu germà Ponç. Es casà tot seguit amb una dama sarda i n'hagué ben aviat un fill, Hug Ponç. A la seva mort, deixà el seu fill hereu del vescomtat, i a la seva germana Agalbursa, en situació compromesa. 84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bas, Hug Ponç de (Sardenya, Itàlia, 1178 – 1221) Vescomte de Bas. Fill d'Hug i d'una dama sarda. A la mort del seu pare (1185) heretà el vescomtat de Bas, mentre estava sota la tutela dels seu oncle Ramon de Torroja. En morir la seva tia Agalbursa, el deixà hereu dels territoris que tenia a Arbòrea, tot i els esforços de Pere d'Arbòrea per recuperar-los, però Ramon de Torroja els conservà per a Hug Ponç. El 1192, pel conveni d'Oristany, li fou reconeguda la meitat del principat d'Arbòrea, sota la condició de casar-se amb Preciosa de Lacon, dama sarda de la família materna de Pere d'Arbòrea. Visqué sempre a l'illa, titulant-se príncep d'Arbòrea i, a vegades, príncep de Sardenya, mentre el vescomtat de Bas era regit pel seu oncle Ponç, el qual morí sense fills el 1195. Aleshores la lloctinència del vescomtat passà a Hug de Torroja, fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí germà, per tant, seu. A la mort d'Hug Ponç deixà hereu el seu fill Pere, que visqué sempre a Sardenya. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bas, Pere de (Sardenya, Itàlia, s XII - s XIII) Vescomte nominal de Bas. Fill d'Hug Ponç de Bas i de Preciosa de Lacon. A la mort del seu pare (1221), n'heretà les possessió d'Arbòrea i també, encara que sense efecte pràctic, el vescomtat de Bas, del qual n'era lloctinent Hug de Torroja, cosí germà del seu pare, els descendents del qual es proclamaren vescomtes per absència dels titulars. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas, Pere Udalard de (Catalunya, s XII – 1127) Primer vescomte titular de Bas. Fill d'Udalard II, segon vescomte de Besalú, i d'una Montcada. A la mort del seu pare (1123) era menor, i heretà el vescomtat de Besalú sota la tutela del seu oncle matern, Guillem Ramon IV de Montcada, dit el Gran Senescal. Canvià el nom de Besalú pel de Bas el 1126. Morí encara impúber, i el títol vescomtal, dit ara de Bas, passa a la seva tia àvia Beatriu, casada amb Ponç Hug de Cervera, fet que produïria la vinculacio del vescomtat al casal de Cervera. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bas, plana d'en (Garrotxa) Plana de la comarca, al sud d'Olot, travessada pel Fluvià i semiencerclada, menys pel nord, que limita amb el pla d'Olot, pel Puigsacalm, la serra de Sant Miquel i la del Corb. D'una amplada mitjana d'1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m. És intensament conreada i produeix principalment moresc i farratge. Hi ha també una petita indústria subsidiària de la tèxtil d'Olot. El clima fresc a l'estiu ha permès el desenvolupament d'una petita indústria hotelera. Nucli central de l'antic vescomtat de Bas, actualment comprèn els pobles de les Preses, Sant Esteve d'en Bas, Hostalets d'en Bas, Sant Privat d'en Bas i Joanetes. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas, Ponç de (Catalunya, s XII – 1154) Segon vescomte de Bas. Fill segon de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera. El 1131 o 1132 fou protagonista d'un fet novel·lesc: no podent obtenir el consentiment del comte Ramon Berenguer IV per casar-se amb la seva germana Almodis, la raptà del mateix palau comtal de Barcelona, segurament amb l'aprovació d'ella, i s'hi casà tot seguit, se l'endugué a Castellfollit de la Roca, on es disposà a defensar-se. El comte, passada la primera indignació, es limità a renegar de la germana i del cunyat. El 1140, havent mort sense descendència el seu germà Pere, n'heretà el vescomtat de Bas. El comte barceloní no es reconcilià tanmateix amb la parella fins al 1148, a canvi del lliurament al comte de la fortalesa de Castellfollit. Per refermar la concòrdia, Ponç i els seus dos fills grans foren els grans protagonistes de la campanya per conquerir Miravet (1148) i participà en el setge de Tortosa, on fou un dels signants de la carta de població de la ciutat (1149). A la seva mort, fou succeït com a vescomte de Bas pel seu fill gran Hug. Altres fills seus i d'Almodis foren Ramon, Ponç, Berenguer, Agalbursa i Gaia. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas, Ramon de (Catalunya, s XII - d 1153) Noble. Fill segon de Ponç de Bas i d'Almodis. Amb el seu pare i el seu germà Hug combaté contra els sarraïns a la campanya de Miravet (1148). Amb els seus germans Hug i Ponç prengué Rojals, Farena, Capafonts, la Febró i Albarca. El 1153 participà al setge de Siurana, que dirigí amb el seu germà Ponç. Degué morir poc després, encara ben jove. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bas, Sant Martí del (Osona) Veure> Sant Martí d'Albars. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Bas, vescomtat de (Catalunya) Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa. Era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú, que prengueren aquest títol després de l'extinció del comtat de Besalú (1111). El primer vescomte fou Pere Udalard de Bas. Pere de Bas reconegué, o vengué, el vescomtat a Simó de Palau, i el 1280, la seva filla Sibil·la el vengué al rei Pere II, però el 1285 aquest en féu donació a Ponç V d'Empúries. El 1300 el rei Jaume II la confiscà a Huguet IV, comte de Squillace, per la seva adhesió a Frederic II de Sicília, el 1315 el sobirà donà el vescomtat a Malgaulí d'Empúries, i quan aquest morí (1322), retornà a la corona. Jaume II el lliurà a Ramon d'Empúries, en penyora d'una hipoteca, la qual fou liquidada el 1331, llavors Alfons III el vengué a Huguet d'Empúries, el seu antic propietari que el canvià per altres feus al seu parent Bernat de Cabrera (1335), el qual el lliurà tot seguit al rei Pere III, el qual el retornà el 1352 al mateix Bernat de Cabrera, que li fou confiscat el 1364. El 1381 el rei retornà el vescomtat a Bernat IV de Cabrera, i des d'aquesta data el títol restà vinculat a la casa de Cabrera i a la descendència posterior. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas i Ferrer, Lluís (Badalona, Barcelonès, 1907 - ) Pintor. Ha obtingut diversos premis importants. Destacà també com a 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bas i Galceran, Nicolau (Alzira, Ribera Alta, s. XVII - País Valencià, 1719) Jurisconsult. Escriví Theatrum jurisprudentiae forensis valentinae (1690, 1742). 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas i Gelabert, Ramon (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 - ) Escultor. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bas i Peired, Carles (Barcelona, 1922 - ) Biòleg. Director de l'Institut d'Investigacions Pesqueres de Barcelona d'ençà del 1983, membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1975-79), membre de la secció de Zoologia de la Institució Catalana d'Història Natural. Ha publicat La pesca en España, Cataluña (1955), en col·laboració amb M. Rubió i E. Morales, Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espéces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), una comunicació sobre La producció pesquera i l'explotació dels grans sistemes productius en el mar (1974), La pesca a Catalunya (1981), etc. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Basa, Francesca Verònica (Palma de Mallorca, 1660 – 1709) Religiosa agustina. La veu popular li atribuïa dons profètics, i per aquesta raó fruí de gran fama. 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Basa, Josep (Illes Balears, s. XVII) Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l'administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral. 102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Basa, Josep (Palma de Mallorca, 1657 – 1732) Jurista. Segurament fill de l'homònim. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional. 103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Basan de Flamenville, Jean-Hervieuse de (Normandia, França, s. XVII – Perpinyà, 1721) Bisbe d'Elna (1696-1721). Publicà el Cateéchisme diocésain (1698) per substituir el manual d'instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots. Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà (1707). 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - MUNICIPI
106 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Basco, pic de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Cim (2.520 m alt) de l'antic mun. de Barruera, situat a la serralada que separa la vall de Boí de la vall de Barravés, al nord-oest del poble d'Erill-la-vall. El barranc de Basco neix a la collada de Basco (o coll d'Erill-la-vall) que s'obre entre el pic d'Erill (2.508 m alt) i Punta Lofaro (2.061 m alt), i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor.. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bascones i Ayneto, Josep (Barcelona, 1927 - ) Pintor. Estudià dret i també estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Durant els anys cinquanta treballà assíduament a l'Amèrica del Sud. És conegut internacionalment com a retratista.
Anar
a: [ Barre ] [
Barri ] [ Barru ]
[ Bartra ] [ Barx ]
[ Bas, R ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
barretina
(
