A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Eb ]    [ Ec ]    [ Ed ]    [ Ei ]    [ Eix ]    [ Eixi ]

El bon periodisme ha d'aportar informació i coneixement, mai menyspreu ni enfrontament. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ebo  (Marina Alta Veure> la Vall d'Ebo.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ebo, serra d'  (Marina Alta Serra, situada a l'est de la serra de Mariola, amb inclinació cap al sud. Limita al nord per una falla amb la Vall d'Ebo, que forma la conca del riu Girona. Té una altura màxima de 945 m.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ebre, batalla de l'  (Catalunya, abr/1938 - 30/set/1938)  Acció militar de la Guerra Civil, la principal i més sagnant de les batalles lliurades a Catalunya. El 25 jul 1938 l'exèrcit republicà llançà una gran ofensiva a través de l'Ebre (Mequinensa i Xerta) que durà fins al 15 nov. Comandat pel general Rojo, l'exèrcit republicà de Catalunya, buscava d'questa manera una sortida cap al sud. La batalla esdevingué una lluita de desgast i la balança es desequilibrà davant l'important potencial bèl·lic de les forces del govern de Burgos. Les tropes republicanes s'hagueren de replegar a l'altra banda de l'Ebre.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ebre, batalla naval de l'  (delta de l'Ebre, 217 aC)  Combat naval entre cartaginesos i romans

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEbre, canal de la dreta de l'  (Catalunya)  Canal (60 km) que comença a Xerta fins a l'illa de Buda

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ebre, canal de l'esquerra de l'  (Catalunya)  Canal (50 km) que neix a Xerta fins als Muntells de Tramuntana

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

el Delta de l'EbreEbre, delta de l'  (Montsià / Baix Ebre Entrant de la costa del sud de Catalunya, entre les dues comarques, que origina el riu Ebre a la seva desembocadura per les aportacions al·luvials damunt una extensa plataforma submarina. Té una extensió d'uns 320 km2 (220 km2 de terra consolidada i 100 més entre aiguamolls, basses i illes) i una penetració, Mediterrània endins, d'uns 25 km2. Antiga ria -en època romana, Tortosa era un port marítim-, a partir del s. IV comença la construcció del delta. Actualment, presenta una forma lobulada, rematada a la banda més sortint pel cap de Tortosa, a l'illa de Buda, amb dues banyes: la del Fangar i la dels Alfacs, dirigides respectivament cap al nord-oest i sud-oest, que tanquen dos golfs de poca fondària. El 1983 va ser declarat Parc Natural. Lo població del delta es distribueix en quatre mun.: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. La major part de les terres destàiques són conreades i es dediquen, sobretot, al conreu de l'arròs, bé que també hi ha farratges, hortalisses i arbres fruiters.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ebre, Depressió de l'  (Catalunya)  Veure> Depressió Central Catalana.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEbre, l'  (Franja de Ponent / Catalunya)  Riu (908 km) que neix a Fontibre (Reinosa, Santander) i desguassa a l'illa de Buda (Tortosa), el més important del vessant mediterrani. Neix a Tres Mares, a la serra de Peña Labra, que fa de divisòria entre Cantàbria i la província de Palència, travessa la depressió de l'Ebre, i desguassa a la Mediterrània. Intensament aprofitat per a la producció d'energia elèctrica i el regadiu, tot al llarg del seu curs i dels seus afluents hi ha embassaments com els de la capçalera del Segre-Cinca, Mequinensa i Flix, i canals, com l'Imperial. Recull les aigües de la banda de migjorn de la serralada Cantàbrica, de gairebé tot el Pirineu i de la zona septentrional fins al límit del sistema Ibèric amb Castella. En el curs mitjà i baix rep els afluents més cabalosos, per la dreta, provinents del Pirineu, com el Segre-Cinca, i per l'esquerra, del sistema Ibèric, com el Guadalop i el Matarranya. Entra a Catalunya per Mequinensa, on rep el Segre-Cinca, i descorre per terres planes formant amplis meandres, llevat de dos punts on s'encaixa en estrets congostos: el pas de l'Ase i el de Barrufemes. Després d'aquest darrer pas s'eixampla i, passat Tortosa, s'obre en un delta que penetra 30 km a la mar. Històricament ha constituït la frontera natural entre les terres catalanes i les de Castella i Aragó.

9 CATALUNYA - CULTURA

Ebre, observatori de l'  (Roquetes, Baix Ebre Observatori. Fundat el 1904 per Ricard Cirera, de la Companyia de Jesús, de la qual depèn. Es dedica a l'estudi de la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. És un dels més complets en el seu gènere. A més, disposa de seccions d'electromagnètica, sísmica, meteorològica i ionosfèrica.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ebre, Parc Natural del Delta de l'  (Baix Ebre Veure> Delta de l'Ebre, parc natural del.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ebrón  (País Valencià)  (o Castiel) Afluent dretà del Túria, que neix a Aragó, a la serra d'Albarrasí; entra a terres valencianes aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja.

11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ebusus  (Eivissa)  Forma llatinitzada del nom cartaginès de l'illa d'Eivissa (Ibusim).

12 ILLES PALEARS - PUBLICACIÓ

Ebusus  (Eivissa, 1921 – 1924)  Revista bilingüe de l'Agrupació d'Estudis Eivissencs Ca Nostra dirigida per Isidor Macabich. Seguí la línia de "Los Archivos de Ibiza", i publicà treballs històrics i folklòrics.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ecce Homo, l'  (Borriana, Plana Baixa Santuari, 2 km al sud de la ciutat.

14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Echagüe y Bermingham, Rafael de  (Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887)  Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo.

15 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaEchagüe y Méndez-Vigo, Ramón de  (Madrid, 1852 – 1917)  Militar

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Echevarria, Aquileo J.  (San José, Puerto Rico, 1866 – Barcelona, 1909)  Poeta i escriptor

17 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Eclaireur des Pyrénées Orientales, L'  (Perpinyà, 1880 – 1895)  Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals. El 1885 defensà l'aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d'unió radical.

18 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Eco de Badalona, El  (Badalona, Barcelonès, 1869 – 1936)  Setmanari conservador en castellà. Fundat per Francesc Planas i Casals. Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936. Acceptà el català en les col·laboracions. Després sortí com a setmanari esportiu.

19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Eco de Euterpe, El  (Barcelona, 1859 – 1887)  Periòdic

98 ESTAT ESPANYOL - PUBLICACIÓ

Eco de la Clase Obrera, El  (Madrid, 5/ago/1855 – feb/1856)  Periòdic fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia. Aparegué després de la primera vaga general del jul/1855 a Catalunya. Pot ésser considerat el primer periòdic obrerista de la Península. Defensà l'associacionisme obrer i l'organització de classe.

20 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Inici páginaEco del Turia, El  (València, 1857 – 1858)  Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre. Intentava d'ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d'impremta de Cándido Nocedal, que feú silenciar molts de periòdics polítics. Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.

21 CATALUNYA - CULTURA

Ecomuseu de les Valls d'Àneu  (Pallars Sobirà, 1994 - )  Institució museística

22 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Economia  (Catalunya, set/1937 – 1939)  Butlletí mensual del departament d'economia de la Generalitat de Catalunya publicat substituint el trimestral que sortia des del 1936. Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra i per la transformació social que el país experimentava.

23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Economia i Finances  (Barcelona, 1917 – 1936)  Revista quinzenal d'informació i divulgació econòmica. Dirigida per Miquel Vidal i Guardiola. Serví de mitjà de difusió de la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista. Entre els col·laboradors, hi hagué Manuel Raventós, Josep M. Tallada, Jaume Algarra, Fèlix Escalas, Pere Coromines, Josep A. Vandellòs, Jaume Alzina i Andreu Bausili i Sanromà.

24 CATALUNYA - POLÍTICA

Economia i Treball, Departament d'  (Catalunya, 1931 – 1939)  Organisme

25 CATALUNYA - EMPRESA

Econòmica Palafrugel·lense, l'  (Palafrugell, Baix Empordà, 1865 - )  Cooperativa de consum

26 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaEDC  Sigla d'Esquerra Democràtica de Catalunya.

27 CATALUNYA - CULTURA

Edèn Concert  (Barcelona, fi del s. XIX - )  Cafè-concert

101 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

edetà -ana  (País Valencià Poble ibèric. A l'època de la conquesta romana es trobava establert a la regió compresa entre el Turia i el Maestrat. La seva capital era Edeta, a l'emplaçament de l'actual Llíria. S'hi ha trobat una ceràmica característica, amb gran desplegament pictòric.

28 CATALUNYA - EMPRESA

Edhasa, Editorial (Editoria y Distribuidora Hispano Americana SA)  (Barcelona, 1946 - )  Empresa

29 CATALUNYA - EMPRESA

Edició de Materials (EDIMA)  (Barcelona, 1965 - fi 1968)  Editorial

30 CATALUNYA - EMPRESA

Edicions 62  (Barcelona, 1961 - )  Editorial

31 EUROPA - EMPRESA

Inici páginaEdicions Catalanes de París  (París, França, 1969 - 1977)  Editorial. Fundada per tal de publicar aquelles obres que la censura franquista impedia de publicar a Catalunya. Fins al 1974 fou dirigida per Josep Benet, de qui es publicà, sense nom d'autor, Catalunya sota el règim franquista (1973).

32 CATALUNYA - EMPRESA

Edicions de 1984  (Barcelona, 1983 - )  Editorial

33 CATALUNYA - EMPRESA

Edigsa (Editorial General SA)  (Barcelona, 29/mai/1961 – 1983)  Casa productora de discs. La seva incorporació al mercat discogràfic, al qual aportà un volum de més de 500 títols, fou decisiva en la promoció de la cançó catalana, especialment arran de l'aparició dels Setze Jutges i la Nova Cançó. Al fons general incorporà també col·leccions literàries, infantils i de música clàssica (Antologia Històrica de la Música Catalana') i popular, especialment de Catalunya i de la resta dels Països Catalans.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Efak, Guillem d'  Veure> Fullana i Hada d’Efak, Guillem.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Egara  (Terrassa, Vallès Occidental Antiga ciutat romana corresponent a l'actual. Fou municipi romà des de l'any 128. Es conserven un mosaic i restes de fris de l'antiga basílica romanocristiana del s. V.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Egara  (Terrassa, Vallès Occidental Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I. Format en 1952-60 per blocs d'habitatges dits Grup Ègara, ha donat nom a una zona molt extensa, mixta d'habitatge i indústria, aquesta darrera al costat de la carretera. Hi predominen els edificis d'una planta. La població, en gran part immigrada, és quasi tota obrera. El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes. L'equipament urbà és deficitari. L'empresa AEG és una de les més importants de la zona.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaEgara, comtat d'  (Catalunya Títol, concedit el 1926 a Alfons Sala i Argemí.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Egara, diòcesi d'  (Catalunya, 450 – 874)  Demarcació eclesiàstica. Segregada vers el 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió àrab. Comprenia probablement l'antic municipi romà d'Ègara. El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d'Ireneu a Ègara. Sembla que un altre bisbe d'aquesta ciutat, Nebridi (516-27), passà també a Barcelona, on es testimoniat el 540. Durant el període visigòtic hom coneix el nom d'uns altres sis bisbes d'Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província. El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d'Ègara. Després de la conquesta carolíngia, un intent del prevere mossàrab immigrant Baió de restaurar la seu (aleshores ja a Terrassa) fracassà quan un capitular reial de Carles el Calb del 874 clogué l'afer a favor de Frodoí, bisbe de Barcelona.

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Egos, cala d'  (Mallorca Cala de la costa occidental, al nord d'es Port d'Andratx.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Egual, Maria  (Castelló de la Plana, 1698 – 1735)  Poetessa. Escriví en castellà un recull de poesies, dues comèdies, una lloa i un romanç a l'Adoració dels Reis. Era casada amb Cristòfol Peris, marquès de Castellfort.

41 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Èguet  (Alta Cerdanya Municipi: 1.612 m alt, 4,5 km2, 494 hab (1999)

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimeric, Berenguer d'  ( ? , s. XIII – 1293)  Abat perpetu de Santes Creus (1260-93)

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eimeric, Domènec  (València, s. XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assamblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEimeric, Guillem  (Barcelona, s. XIII)  Jutge

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimeric, Joan  (Barcelona ?, s XV)  Mestre d'obres i escultor (o Aimeric). Autor d'una imatge de la Mare de Déu (1421, Museu de Sabadell) i del portal de l'església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l'obra, i els senyals heràldics corresponents (1432). Unes estàtues d'apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimeric, Nicolau  (Girona, 1320 – Avinyó ?, França, 1399)  Escripturista, biògraf i canonista. Teòleg dominicà, fou vicari general de l'orde (1382), inquisidor general de la Corona Catalano-aragonesa (1356), nomenat per Innocent VI i jutge de causes herètiques per Gregori XI. Home enèrgic i intransigent, la seva oposició als lul·listes li portà l'enemistat de Pere III el Cerimoniós. Després d'escriure un diàleg contra els lul·listes (1390) fou desterrat tres anys per Joan I. Durant el cisma d'Occident, fou partidari dels papes d'Avinyó i teòleg oficial de Climent VII i Benet XIII. Escriví el Directorium inquisitorum (1376), en què denunciava les obres de Llull per herètiques.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimeric i Saplana, Joan d'  (Catalunya, v. 1455 - ? , 1517)  Oficial reial

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimilda (o Aimilda)  ( ? , s. X - Barcelona ?, s. X)  Comtessa de Barcelona

49 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Eina  (Alta Cerdanya Municipi: 1.574 m alt, 20,4 km2, 127 hab (1999)

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEina, riu d'  (Saldes, Berguedà) Veure> Saldes, riu de.

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Eivissa  (Illes Balears)  Illa (567.51 km2)

52 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Eivissa (o Vila d'Eivissa(Eivissa i Formentera Municipi i capital: 99 m alt, 11,1 km2, 32.700 hab (1999)

53 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Eivissa  (Eivissa, 1972 - )  Revista quadrimestral

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Eivissa, banc d'  (Calvià, Mallorca Occidental Punta sorrenca (o d'Ervissa) de la costa sud-oest de l'illa, davant l'illa de Toro.

55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Eivissa, bisbat d'  (Eivissa)  Jurisdicció eclesiàstica

56 ILLES BALEARS - ART

Eivissa, catedral d'  (Eivissa)  Temple principal de la ciutat (s. XIV)

57 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Eivissa, diòcesi d'  (Illes Balears)  Demarcació religiosa, creada el 1782

58 ILLES BALEARS - COMARCA

Inici páginaEivissa i Formentera  (Illes Balears)  Comarca: 655,8 km2, 92.952 hab (1999), cap: Eivissa

102 CATALUNYA - VARIS

Eix Transversal  (Catalunya)  Carretera de l'interior de Catalunya. Posa en comunicació les ciutats de Lleida i Girona, tot travessant les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra, l'Anoia, el Bages, Osona i la Selva, en un recorregut total de 204 km. La construcció de l'Eix ha suposat una revifalla de les activitats econòmiques i de la mobilitat de les comarques per on passa, a més de connectar tot un seguit de ciutats mitjanes de l'interior de Catalunya, com ara Mollerussa, Cervera, Tàrrega, Calaf, Manresa i Vic.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Eixaders, els  (Belianes, Urgell Despoblat i antic poble, vora l'antic curs del riu Corb, a poca distància del canal d'Urgell. Format per unes poques cases, amb una església annexa a la parròquia de Preixana, a la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi actual.

60 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Eixalada, monestir d'  (Nyer, Conflent)  Antic monestir benedictí (840)

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eixalana, Caterina  (Prades, Baix Camp, 1535 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1597)  Monja clarissa. Morí de resultes de les penitències que s'imposava. Fou eficaç reformadora de les clarisses de Tarragona.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Eixaló, Francesc  (Illes Balears, s. XV)  Cavaller

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Eixample de Barcelona, l'  (Barcelona, Barcelonès)  Sector de la ciutat

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEixamús, Arnau d'  (Valls, Alt Camp, s. XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1361)  XXXIV Abat perpetu de Poblet

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eixarc, Joan  (València, s. XV – 1520)  Eclesiàstic

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eixarc, Joan Antoni  (València ?, 1500 - Portaceli, Camp de Túria, 1565)  Historiador cartoixà. D'una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d'on fou elegit prior el 1530. És autor, entre altres obres, d'un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d'un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eixarc i Bertran, Lluís  (Barcelona, 1597 – Omura, Japó, 1627)  Missioner

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Eixarea, l'  (València, Horta Veure> Xarea, la.

69 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Eixart, Joan d'  (Sardenya, Itàlia, s. XVII)  Jurista

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Eixartell, vall d'  (Pollença, Mallorca Septentrional Vall, al sud del terme, entre la penya Mascorda i s'Era des Moro, drenada pel torrent de can Roig. Al centre hi ha la gran possessió de ca n'Eixartell.

71 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaEixea  (la Vall de Lierp, Baixa Ribagorça)  Poble i capital

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eixea, Andreu d'  (València, s. XVI)  Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València. Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545).

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Eixea, serra d'  (Costera / Vall d'Albaida)  Sector de la serra Grossa, entre les dues comarques

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Eixemeno, Joan  (Illes Balears, v. 1360 - Malta o Sicília, 1420)  Teòleg, predicador i diplomàtic

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eixèrica  Forma de l'antic nom del llinatge de Xèrica.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eiximenis, Francesc  (Girona, 1327 ? – Perpinyà, 1409)  Escriptor

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eiximeno, Antoni  (Catalunya ?, s XVII – s XVIII)  Religiós jesuïta i filòsof. És autor d'un tractat notable, Institutiones philosophicae, en el qual s'oposava a l'acceptació de la metafísica, i del llibre De studiis philosophici et mathematicis instituendis, basat en el pensament empíric francès i anglès.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaEiximeno, Joan  (Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)  Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí el Jove. Col·laborà amb aquest a l'expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d'Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l'assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta. El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume d'Urgell, del qual també fou conseller. El 6/oct/1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l'incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta. És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d'Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l'arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d'un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí l'Humà.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eiximeno, Joaquim  (València ?, s. XVII – València, s. XVIII)  Pintor

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eiximeno i Espinosa, Joaquim  (València, 1674 – 1754)  Pintor

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eiximeno i Pujades, Antoni  (València, 1729 – Roma, Itàlia, 1808)  Musicòleg i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 i amb l'expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Roma, on residí fins a la mort, llevat del període 1798-1801, en què visqué a València. Es dedicà a les matemàtiques, a la filosofia i a la música. Escriví Dell'origene della musica (1774), obra que suscità una forta polèmica amb G.B. Martini. Fou el portaveu de les doctrines estètiques de Rousseau a Itàlia i influí en l'evolució del romanticisme musical.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

eixorquia  (Catalunya)  Mal ús, en que el senyor podia rebre l'herència dels seus pagesos de remença morts sense descendència, legítima o no

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Eixortà, serra de l'  (Marina Baixa Veure> Xortà, serra de la.

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elca  (Oliva, Safor)  Despoblat

85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaElca  (Salem, Vall d'Albaida Despoblat. Lloc de moriscs (8 focs el 1602), restà despoblat a l'expulsió (1609).

86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Elda  (Vinalopó Mitjà Municipi i capital comarcal: 395 m alt, 45,8 km2, 51.228 hab (1999)

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elda, comtat d'  (País Valencià)  Títol senyorial, concedit el 1577 a Joan de Coloma i de Cardona

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Eldesind  ( ? , s. IX)  Vescomte de Conflent

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eldesind  ( ? , s. IX)  Prohom

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eldesind  (Catalunya, s X)  Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l'establiment. L'any 948, gràcies als bons oficis de Gomar de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d'haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l'abat Acfred de Banyoles. L'any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós. Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l'any 974.

91 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEldorado Concert  (Barcelona, 1884 – 1929)  Local d'espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya. Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del s XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda.

92 CATALUNYA - CULTURA

Elèctrica Dharma  (Catalunya, 1974 - )  Grup instrumental

93 CATALUNYA - EMPRESA

Electrometal·lúrgica de l'Ebre SA (EMESA)  (Barcelona, 1904 - )  Empresa de producció d'energia elèctrica i fabricació de carbur de calci. Constituïda amb un capital de 3.500.000 ptes. Modernament fabrica també carbonat potàssic i hidròxid de calci. El 1971 la xifra de negocis fou de 172 milions de ptes. Pertany al grup Cros.

94 CATALUNYA - EMPRESA

Electroquímica de Flix SA  (Flix, 1897 - )  Empresa

95 EUROPA . LITERATURA

Elegies de Bierville  (a l'exili, 1942)  Conjunt de dotze poemes de Carles Riba

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Elena, santuari d'  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Santuari

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Eleta, comtat d'  (Catalunya)  Títol, concedit el 1893 a Jaume Girona i Canaleta

Anar a:    Eb ]    [ Ec ]    [ Ed ]    [ Ei ]    [ Eix ]    [ Eixi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans