|
|
|
Anar a: [ Eb ] [ Ec ] [ Ed ] [ Ei ] [ Eix ] [ Eixi ] El bon periodisme ha d'aportar informació i coneixement, mai menyspreu ni enfrontament. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ebo (Marina Alta) Veure> la Vall d'Ebo. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ebo, serra d' (Marina Alta) Serra, situada a l'est de la serra de Mariola, amb inclinació cap al sud. Limita al nord per una falla amb la Vall d'Ebo, que forma la conca del riu Girona. Té una altura màxima de 945 m. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Ebre, batalla de l' (Catalunya, abr/1938 - 30/set/1938) Acció militar de la Guerra Civil, la principal i més sagnant de les batalles lliurades a Catalunya. El 25 jul 1938 l'exèrcit republicà llançà una gran ofensiva a través de l'Ebre (Mequinensa i Xerta) que durà fins al 15 nov. Comandat pel general Rojo, l'exèrcit republicà de Catalunya, buscava d'questa manera una sortida cap al sud. La batalla esdevingué una lluita de desgast i la balança es desequilibrà davant l'important potencial bèl·lic de les forces del govern de Burgos. Les tropes republicanes s'hagueren de replegar a l'altra banda de l'Ebre. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA Ebre, batalla naval de l' (delta de l'Ebre, 217 aC) Combat naval entre cartaginesos i romans 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ebre, canal de l'esquerra de l' (Catalunya) Canal (50 km) que neix a Xerta fins als Muntells de Tramuntana 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ebre, Depressió de l' (Catalunya) Veure> Depressió Central Catalana. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - CULTURA Ebre, observatori de l' (Roquetes, Baix Ebre) Observatori. Fundat el 1904 per Ricard Cirera, de la Companyia de Jesús, de la qual depèn. Es dedica a l'estudi de la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. És un dels més complets en el seu gènere. A més, disposa de seccions d'electromagnètica, sísmica, meteorològica i ionosfèrica. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ebre, Parc Natural del Delta de l' (Baix Ebre) Veure> Delta de l'Ebre, parc natural del. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ebrón (País Valencià) (o Castiel) Afluent dretà del Túria, que neix a Aragó, a la serra d'Albarrasí; entra a terres valencianes aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja. 11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ebusus (Eivissa) Forma llatinitzada del nom cartaginès de l'illa d'Eivissa (Ibusim). 12 ILLES PALEARS - PUBLICACIÓ Ebusus (Eivissa, 1921 – 1924) Revista bilingüe de l'Agrupació d'Estudis Eivissencs Ca Nostra dirigida per Isidor Macabich. Seguí la línia de "Los Archivos de Ibiza", i publicà treballs històrics i folklòrics. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ecce Homo, l' (Borriana, Plana Baixa) Santuari, 2 km al sud de la ciutat. 14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Echagüe y Bermingham, Rafael de (Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887) Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo. 15 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Echevarria, Aquileo J. (San José, Puerto Rico, 1866 – Barcelona, 1909) Poeta i escriptor 17 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Eclaireur des Pyrénées Orientales, L' (Perpinyà, 1880 – 1895) Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals. El 1885 defensà l'aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d'unió radical. 18 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Eco de Badalona, El (Badalona, Barcelonès, 1869 – 1936) Setmanari conservador en castellà. Fundat per Francesc Planas i Casals. Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936. Acceptà el català en les col·laboracions. Després sortí com a setmanari esportiu. 19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Eco de Euterpe, El (Barcelona, 1859 – 1887) Periòdic 98 ESTAT ESPANYOL - PUBLICACIÓ Eco de la Clase Obrera, El (Madrid, 5/ago/1855 – feb/1856) Periòdic fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia. Aparegué després de la primera vaga general del jul/1855 a Catalunya. Pot ésser considerat el primer periòdic obrerista de la Península. Defensà l'associacionisme obrer i l'organització de classe. 20 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
21 CATALUNYA - CULTURA Ecomuseu de les Valls d'Àneu (Pallars Sobirà, 1994 - ) Institució museística 22 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Economia (Catalunya, set/1937 – 1939) Butlletí mensual del departament d'economia de la Generalitat de Catalunya publicat substituint el trimestral que sortia des del 1936. Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra i per la transformació social que el país experimentava. 23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Economia i Finances (Barcelona, 1917 – 1936) Revista quinzenal d'informació i divulgació econòmica. Dirigida per Miquel Vidal i Guardiola. Serví de mitjà de difusió de la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista. Entre els col·laboradors, hi hagué Manuel Raventós, Josep M. Tallada, Jaume Algarra, Fèlix Escalas, Pere Coromines, Josep A. Vandellòs, Jaume Alzina i Andreu Bausili i Sanromà. 24 CATALUNYA - POLÍTICA Economia i Treball, Departament d' (Catalunya, 1931 – 1939) Organisme 25 CATALUNYA - EMPRESA Econòmica Palafrugel·lense, l' (Palafrugell, Baix Empordà, 1865 - ) Cooperativa de consum 26 CATALUNYA - POLÍTICA
27 CATALUNYA - CULTURA Edèn Concert (Barcelona, fi del s. XIX - ) Cafè-concert 101 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA edetà -ana (País Valencià) Poble ibèric. A l'època de la conquesta romana es trobava establert a la regió compresa entre el Turia i el Maestrat. La seva capital era Edeta, a l'emplaçament de l'actual Llíria. S'hi ha trobat una ceràmica característica, amb gran desplegament pictòric. 28 CATALUNYA - EMPRESA Edhasa, Editorial (Editoria y Distribuidora Hispano Americana SA) (Barcelona, 1946 - ) Empresa 29 CATALUNYA - EMPRESA Edició de Materials (EDIMA) (Barcelona, 1965 - fi 1968) Editorial 30 CATALUNYA - EMPRESA Edicions 62 (Barcelona, 1961 - ) Editorial 31 EUROPA - EMPRESA
32 CATALUNYA - EMPRESA Edicions de 1984 (Barcelona, 1983 - ) Editorial 33 CATALUNYA - EMPRESA Edigsa (Editorial General SA) (Barcelona, 29/mai/1961 – 1983) Casa productora de discs. La seva incorporació al mercat discogràfic, al qual aportà un volum de més de 500 títols, fou decisiva en la promoció de la cançó catalana, especialment arran de l'aparició dels Setze Jutges i la Nova Cançó. Al fons general incorporà també col·leccions literàries, infantils i de música clàssica (Antologia Històrica de la Música Catalana') i popular, especialment de Catalunya i de la resta dels Països Catalans. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Efak, Guillem d' Veure> Fullana i Hada d’Efak, Guillem. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Egara (Terrassa, Vallès Occidental) Antiga ciutat romana corresponent a l'actual. Fou municipi romà des de l'any 128. Es conserven un mosaic i restes de fris de l'antiga basílica romanocristiana del s. V. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Egara (Terrassa, Vallès Occidental) Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I. Format en 1952-60 per blocs d'habitatges dits Grup Ègara, ha donat nom a una zona molt extensa, mixta d'habitatge i indústria, aquesta darrera al costat de la carretera. Hi predominen els edificis d'una planta. La població, en gran part immigrada, és quasi tota obrera. El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes. L'equipament urbà és deficitari. L'empresa AEG és una de les més importants de la zona. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA
38 CATALUNYA - HISTÒRIA Egara, diòcesi d' (Catalunya, 450 – 874) Demarcació eclesiàstica. Segregada vers el 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió àrab. Comprenia probablement l'antic municipi romà d'Ègara. El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d'Ireneu a Ègara. Sembla que un altre bisbe d'aquesta ciutat, Nebridi (516-27), passà també a Barcelona, on es testimoniat el 540. Durant el període visigòtic hom coneix el nom d'uns altres sis bisbes d'Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província. El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d'Ègara. Després de la conquesta carolíngia, un intent del prevere mossàrab immigrant Baió de restaurar la seu (aleshores ja a Terrassa) fracassà quan un capitular reial de Carles el Calb del 874 clogué l'afer a favor de Frodoí, bisbe de Barcelona. 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Egos, cala d' (Mallorca) Cala de la costa occidental, al nord d'es Port d'Andratx. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Egual, Maria (Castelló de la Plana, 1698 – 1735) Poetessa. Escriví en castellà un recull de poesies, dues comèdies, una lloa i un romanç a l'Adoració dels Reis. Era casada amb Cristòfol Peris, marquès de Castellfort. 41 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Èguet (Alta Cerdanya) Municipi: 1.612 m alt, 4,5 km2, 494 hab (1999) 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimeric, Berenguer d' ( ? , s. XIII – 1293) Abat perpetu de Santes Creus (1260-93) 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eimeric, Domènec (València, s. XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assamblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimeric, Joan (Barcelona ?, s XV) Mestre d'obres i escultor (o Aimeric). Autor d'una imatge de la Mare de Déu (1421, Museu de Sabadell) i del portal de l'església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l'obra, i els senyals heràldics corresponents (1432). Unes estàtues d'apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimeric, Nicolau (Girona, 1320 – Avinyó ?, França, 1399) Escripturista, biògraf i canonista. Teòleg dominicà, fou vicari general de l'orde (1382), inquisidor general de la Corona Catalano-aragonesa (1356), nomenat per Innocent VI i jutge de causes herètiques per Gregori XI. Home enèrgic i intransigent, la seva oposició als lul·listes li portà l'enemistat de Pere III el Cerimoniós. Després d'escriure un diàleg contra els lul·listes (1390) fou desterrat tres anys per Joan I. Durant el cisma d'Occident, fou partidari dels papes d'Avinyó i teòleg oficial de Climent VII i Benet XIII. Escriví el Directorium inquisitorum (1376), en què denunciava les obres de Llull per herètiques. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimeric i Saplana, Joan d' (Catalunya, v. 1455 - ? , 1517) Oficial reial 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimilda (o Aimilda) ( ? , s. X - Barcelona ?, s. X) Comtessa de Barcelona 49 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Eina (Alta Cerdanya) Municipi: 1.574 m alt, 20,4 km2, 127 hab (1999) 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Eivissa (Illes Balears) Illa (567.51 km2) 52 ILLES BALEARS - MUNICIPI Eivissa (o Vila d'Eivissa) (Eivissa i Formentera) Municipi i capital: 99 m alt, 11,1 km2, 32.700 hab (1999) 53 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Eivissa (Eivissa, 1972 - ) Revista quadrimestral 54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Eivissa, banc d' (Calvià, Mallorca Occidental) Punta sorrenca (o d'Ervissa) de la costa sud-oest de l'illa, davant l'illa de Toro. 55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Eivissa, bisbat d' (Eivissa) Jurisdicció eclesiàstica 56 ILLES BALEARS - ART Eivissa, catedral d' (Eivissa) Temple principal de la ciutat (s. XIV) 57 ILLES BALEARS - POLÍTICA Eivissa, diòcesi d' (Illes Balears) Demarcació religiosa, creada el 1782 58 ILLES BALEARS - COMARCA
102 CATALUNYA - VARIS Eix Transversal (Catalunya) Carretera de l'interior de Catalunya. Posa en comunicació les ciutats de Lleida i Girona, tot travessant les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra, l'Anoia, el Bages, Osona i la Selva, en un recorregut total de 204 km. La construcció de l'Eix ha suposat una revifalla de les activitats econòmiques i de la mobilitat de les comarques per on passa, a més de connectar tot un seguit de ciutats mitjanes de l'interior de Catalunya, com ara Mollerussa, Cervera, Tàrrega, Calaf, Manresa i Vic. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Eixaders, els (Belianes, Urgell) Despoblat i antic poble, vora l'antic curs del riu Corb, a poca distància del canal d'Urgell. Format per unes poques cases, amb una església annexa a la parròquia de Preixana, a la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi actual. 60 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Eixalada, monestir d' (Nyer, Conflent) Antic monestir benedictí (840) 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eixalana, Caterina (Prades, Baix Camp, 1535 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1597) Monja clarissa. Morí de resultes de les penitències que s'imposava. Fou eficaç reformadora de les clarisses de Tarragona. 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Eixaló, Francesc (Illes Balears, s. XV) Cavaller 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eixample de Barcelona, l' (Barcelona, Barcelonès) Sector de la ciutat 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eixarc, Joan (València, s. XV – 1520) Eclesiàstic 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eixarc, Joan Antoni (València ?, 1500 - Portaceli, Camp de Túria, 1565) Historiador cartoixà. D'una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d'on fou elegit prior el 1530. És autor, entre altres obres, d'un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d'un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eixarc i Bertran, Lluís (Barcelona, 1597 – Omura, Japó, 1627) Missioner 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Eixarea, l' (València, Horta) Veure> Xarea, la. 69 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Eixart, Joan d' (Sardenya, Itàlia, s. XVII) Jurista 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Eixartell, vall d' (Pollença, Mallorca Septentrional) Vall, al sud del terme, entre la penya Mascorda i s'Era des Moro, drenada pel torrent de can Roig. Al centre hi ha la gran possessió de ca n'Eixartell. 71 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eixea, Andreu d' (València, s. XVI) Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València. Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545). 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Eixea, serra d' (Costera / Vall d'Albaida) Sector de la serra Grossa, entre les dues comarques 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Eixemeno, Joan (Illes Balears, v. 1360 - Malta o Sicília, 1420) Teòleg, predicador i diplomàtic 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eixèrica Forma de l'antic nom del llinatge de Xèrica. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eiximenis, Francesc (Girona, 1327 ? – Perpinyà, 1409) Escriptor 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eiximeno, Antoni (Catalunya ?, s XVII – s XVIII) Religiós jesuïta i filòsof. És autor d'un tractat notable, Institutiones philosophicae, en el qual s'oposava a l'acceptació de la metafísica, i del llibre De studiis philosophici et mathematicis instituendis, basat en el pensament empíric francès i anglès. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eiximeno, Joaquim (València ?, s. XVII – València, s. XVIII) Pintor 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eiximeno i Espinosa, Joaquim (València, 1674 – 1754) Pintor 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eiximeno i Pujades, Antoni (València, 1729 – Roma, Itàlia, 1808) Musicòleg i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 i amb l'expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Roma, on residí fins a la mort, llevat del període 1798-1801, en què visqué a València. Es dedicà a les matemàtiques, a la filosofia i a la música. Escriví Dell'origene della musica (1774), obra que suscità una forta polèmica amb G.B. Martini. Fou el portaveu de les doctrines estètiques de Rousseau a Itàlia i influí en l'evolució del romanticisme musical. 82 CATALUNYA - HISTÒRIA eixorquia (Catalunya) Mal ús, en que el senyor podia rebre l'herència dels seus pagesos de remença morts sense descendència, legítima o no 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Eixortà, serra de l' (Marina Baixa) Veure> Xortà, serra de la. 84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Elca (Oliva, Safor) Despoblat 85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Elda (Vinalopó Mitjà) Municipi i capital comarcal: 395 m alt, 45,8 km2, 51.228 hab (1999) 87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Elda, comtat d' (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1577 a Joan de Coloma i de Cardona 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Eldesind ( ? , s. IX) Vescomte de Conflent 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eldesind ( ? , s. IX) Prohom 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eldesind (Catalunya, s X) Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l'establiment. L'any 948, gràcies als bons oficis de Gomar de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d'haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l'abat Acfred de Banyoles. L'any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós. Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l'any 974. 91 CATALUNYA - CULTURA
92 CATALUNYA - CULTURA Elèctrica Dharma (Catalunya, 1974 - ) Grup instrumental 93 CATALUNYA - EMPRESA Electrometal·lúrgica de l'Ebre SA (EMESA) (Barcelona, 1904 - ) Empresa de producció d'energia elèctrica i fabricació de carbur de calci. Constituïda amb un capital de 3.500.000 ptes. Modernament fabrica també carbonat potàssic i hidròxid de calci. El 1971 la xifra de negocis fou de 172 milions de ptes. Pertany al grup Cros. 94 CATALUNYA - EMPRESA Electroquímica de Flix SA (Flix, 1897 - ) Empresa 95 EUROPA . LITERATURA Elegies de Bierville (a l'exili, 1942) Conjunt de dotze poemes de Carles Riba 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Elena, santuari d' (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa) Santuari 97 CATALUNYA - HISTÒRIA Eleta, comtat d' (Catalunya) Títol, concedit el 1893 a Jaume Girona i Canaleta
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Ebre,
delta de l'