|
|
|
Anar a: [ Cerver ] [ Cervera, D ] [ Cervera, H ] [ Cervera, R ] [ Cervera i ] [ Cervet ] Fins i tot després d'una mala collita cal sembrar. (Sèneca) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cerver, cap (Torrevella, Baix Segura) Promontori de la costa. Fins a mitjans s XX pertangué al terme de Guardamar. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerver, puig (Alforja, Baix Camp) Cim (835 m alt), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara. És partió entre les aigües del riu de Cortiella (que pertany a la conca de l'Ebre) i de les rieres de Riudecols i d'Alforja. Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver. 3 CATALUNYA - MUNICIPI
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Agalbursa de Veure> Bas, Agalbursa de. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Aldonça de (Catalunya, s XIII) Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d'Aierbe, fill natural de Jaume I i de l'amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d'Aierbe. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cervera, Antoni Ignasi (Palma de Mallorca, 1825 – Madrid, 1860) Dirigent obrer i periodista. S'establí a Madrid el 1846 i després d'unir-se a Pi i Margall, dirigí el 1848 "El Taller" i "El Amigo del Pueblo". Fundà el 1849 la Escuela del Trabajador, que durà uns quants anys i arribà a tenir uns 1.500 alumnes. Al costat de l'escola muntà una impremta i el periòdic quinzenal "El Trabajador" (1851-52), dins l'orientació del sector socialista del partit demòcrata al qual pertanyia. Entre els subscriptors, que arribaren a uns 14.000 en tota la Península, sortiren nombroses associacions mútues obreres que s'estengueren principalment pel Principat, València i diversos punts d'Andalusia. Com a editor, només es reservava el 10% dels beneficis; la resta es distribuïa entre les societats obreres. Tingué una actuació destacada en la revolució del 1854, i publicà "La Hoja de las Barricadas", amb F. Garrido i Carbonari. Al final del 1857 col·laborà en la fundació de la societat secreta El Falansterio, que es ramificà especialment per Catalunya i Andalusia. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Arnau (II) de (Catalunya, s XIII - d 1250) Besnét de Berenguer (I) de Cervera i germà de Berenguer (III). 10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Berenguer (I) de (Catalunya, s XI) Senyor de Granyanella i de Vilagrasseta. Fill d'un Dalmau que sembla el senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu nét homònim. Fou l'iniciador de la línia de Granyanella, la qual sembla que s'extingí amb els seus besnéts Berenguer (III) i Arnau (II) de Cervera. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Berenguer (III) de (Catalunya, s XII - d 1230) Besnét de Berenguer (I) de Cervera i germà d'Arnau (II). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Bernat de (Catalunya, s XIII – 1287) Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera. 14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cervera, cap de (Vallespir) Articulació costanera de la serra de l'Albera, dins la façana marítima de la Marenda. És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l'actual frontera franco-espanyola. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, comanda de (Catalunya) Antiga comanda de l'orde de l'Hospital, creada el 1121, una de les més antigues de Catalunya, dita comanda de Cervera i l'Ametlla des de la donació del castell de l'Ametlla de Segarra als hospitalers el 1215; en depengueren, a més, els llocs del Vilar i de Saladera i tingué comanadors propis fins el 1805. De l'antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l'església de Sant Joan, romànica; el 1245 s'hi instal·là una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire (Segrià). 16 CATALUNYA - HISTÒRIA
17 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, conferència de (Cervera, Segarra, 13/jun/1713) Reunió celebrada a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg (pels austriacistes) i el marquès de Grimaldi (pels felipistes), amb assistència dels comissaris anglesos, per tal de preparar l'armistici durant l'evacuació de les tropes estrangeres, tal com era decidida a Utrecht, i d'establir la forma de lliurar Barcelona i Tarragona, tot respectant i els béns i les honors dels austriacistes i mantenint les llibertats catalanes, condició, aquesta, que féu fracassar la conferència. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, conferències de (Cervera, Segarra, 1260) Pactes de treva tinguts per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I per Àlvar, comte d'Urgell, secundada per Ramon Folc (V) de Cardona, i Guillem de Cervelló (conspiració de Castelló de Farfanya). La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, corregiment de (Catalunya, 1716 - ) Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta. Comprenia les antigues vegueria de Cervera i d'Agramunt i sots-vegueria dels Prats de Rei. Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix. El primer corregidor designat (1718) fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Dalmau de (Catalunya, s XI) Fill d'Isarn i Il·lia. Marit d'Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Eldiardis de (Catalunya, s XII - Vallbona ?, Urgell, 1230) Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d'Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Esclaramonda de (Catalunya, s XIII) Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Gaia de Veure> Bas, Gaia de. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Gueraua de (Catalunya, s XIII) Néta de Ramon de Cervera. Priora d'Alguaire. Vengué les seves possessions a l'orde de Sant Joan. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (I) de (Catalunya, s XI - s XII) Suposat germà de Berenguer (I) de Cervera i, per tant, germà també, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Cervera. Fou l'iniciador de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut. Repoblà una vasta regió de les Garrigues (Castelldans) i del Segrià (Gebut) entre el 1119 i el 1130. El seu fill fou Guillem (II) de Cervera. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (II) de (dit el Gros) (Catalunya, s XII) Fill de Guillem (I) de Cervera. Participà en la conquesta de Siurana (1154), i el 1161 es féu monjo de Poblet. El 1181 fundà amb la seva muller, Ermessenda, el priorat de Sant Pere Gros de Cervera, i fou senyor del castell de Cérvoles. Llur fill fou Guillem (III) de Cervera. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (III) de (Catalunya, s XII – Lleida, 1172) Senyor de Juneda i Cèrvoles. Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d'Anglesola. Prengué part en la conquesta de Lleida (1149), al costat dels comtes Ermengol VI d'Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona. Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d'Urgell i s'instal·la en un gran casal conservat fins a la fi del s XIV, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d'Aurembiaix, aleshores comtessa d'Urgell, dels seus drets feudals de Lleida. Fou un dels signants de la carta de població de Lleida (1150), així com de molts altres actes relacionats amb el repartiment de la jurisdicció de Tarragona i Tortosa en temps de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast. En el testament donà la Manresana de Juneda i un mas de Vilagrassa a Poblet; deixà hereu el seu fill Guillem (IV). La seva vídua professà a l'orde del Císter i fou la primera abadessa de Vallbona de les Monges. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (V) de (Catalunya, s XIII) Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Ramon. Fou anomenat també Folc de Ponteves. Fou desheretat. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (VI) de (Catalunya, s XIV) Fill de Ramon (II) de Cervera. El 1323 participà a la campanya per reduir Sardenya a l'obediència de Jaume II. Morí jove, segurament sense fills barons. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem Dalmau de (Catalunya, s XII) Magnat. L'any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de jun/1130. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem de Veure> Cerverí de Girona (trobador que hom havia considerat, sense fonament, membre de la família Cervera). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Hug (I) de (Catalunya, s XI) Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l'Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera (v 1060) i prengué part en l'assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç (I) de Cervera. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Hug de Veure> Bas, Hug de. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Hug Ponç de Veure> Bas, Hug Ponç de. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Isarn (Catalunya, s X - s XI) Marit d'Il·lia. Foren els pares de Dalmau Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera, Jacint Maria (País Valencià, 1828 – Palma de Mallorca, 1897) Prelat. Fou professor dels seminaris de València i de Toledo, i ardiaca de Mondoñedo (Galícia) i també de Toledo. Durant un temps residí a Amèrica. De tornada fou arxiprest a Saragossa, d'on fou nomenat (1881) bisbe auxiliar de la mateixa seu. Més tard fou bisbe de Tenerife. El 1885 fou nomenat bisbe de Mallorca, dignitat que exercí fins a la seva mort. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera, Jaume (Alzira, Ribera Alta, s XVII – 1722) Filòsof. Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia. Fou canonge de la catedral de València (1706) i un notable predicador (el 1707 publicà la seva oració d'acció de gràcies per la victòria de Felip V llegida a la catedral). Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics, i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d'aleshores: Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones (1697). Es mostrà eclèctic en les pugnes entre suaristes i tomistes; fou influït per Maignan i per la mentalitat geomètrica cartesiana. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera, Joan Francesc (València, s XVI) Teòric musical. Autor d'Arte y suma de canto llano (València 1595) i d'una obra teòrica sobre cant d'orgue i contrapunt, inèdita. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Pere Arnau de (Catalunya, s XII) Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà l'expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Pere de (Catalunya, s XII) Fill de Ponç (III) de Cervera i germà d'Hug de Bas. Succeí al seu pare com a vescomte regenet de Bas (Pere II de Bas). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Pere de (Catalunya, s XIII) Fill d'Hug Ponç de Cervera. Dit també de Serra, de Bas o d'Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera. Fou de fet el darrer vescomte de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d'Arborea (Pere II). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç (I) de Veure> Cervera, Ponç Hug de. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç (II) de Veure> Bas, Ponç de. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç (III) de Veure> Bas, Ponç de. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç de (Catalunya, s XIII) Noble. El 1274 fou un dels signants dels pactes de confederació nobiliària confirmats a Àger, per iniciativa del vescomte de Cardona, i en oposició a Jaume I. Anys més tard, figurava entre els servidors del rei Pere II el Gran. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç Hug de (Catalunya, s XI – s XII) Noble. Es casà amb Beatriu, filla del vescomte Udalard Bernat de Besalú i d'Ermessenda. El 1078 rebé l'Espluga de Francolí per tal de repoblar la contrada. El 1127 la seva muller heretà el vescomtat de Besalú. Els Cervera es convertiren així en vescomtes de Bas a partir de Pere de Bas, fill gran de Ponç Hug i de Beatriu. Figurà a vegades al seguici i consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Rafael (Barcelona, s XVI - 1633/38) Historiador i escriptor. Conseller segon de Barcelona (1628), fou posteriorment ambaixador de la ciutat davant la cort espanyola. Entre les seves obres cal destacar: Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona, que arriben fins al 1621. Fou autor també d'una traducció al castellà, amb anotacions, de la Crònica de Bernat Desclot (1616) i d'unes notes històriques i comentaris sobre la Història de Catalunya de Pere Tomich. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera, Rafael (València, 1828 – 1908) Metge i polític. Estudià medicina a València i s'especialitzà en oftalmologia. El 1893 ingressà en la Reial Acadèmia de Medicina. Milità en el republicanisme moderat. Fou col·laborador de la República Federal des del 1870, diputat i vicepresident de les Corts constituents el 1873. Fou elegit senador per l'Academia de Medicina de Madrid. L'any 1891 fou un dels fundadors del partit Centro Republicano. Col·laborà, des del 1870, a "La República Federal" de Madrid. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cervera, rambla de (Baix Maestrat) Riu (o riu de Cervera, o rambla Seca), que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins el termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat). Travessa després, per Xert, l'inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l'Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s'endinsa. Desguassa a la mar, prop de Benicarló. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon (I) de (Catalunya, s XII - s XIII) Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XII - s XIII) Senyor de Gebut, Algerri, Timor, Pujalt, Prats, Rubinat, Sant Antolí, Calaf, Freixenet, Montoliu, Montlleó, Torres de Segre i la Guàrdia dels Prats. Segurament fill de Guillem (III) o, potser, de Guillem (II) el Gros. Fou una altra gran personalitat de la família: ajudà els Foix contra Ermengol VIII d'Urgell (1198), però sofrí una gran desfeta a Agramunt (1202) i hagué de signar després el conveni de Lleida (1203). Fou també defensor de la comtessa Aurembiaix i, més tard, un dels caps de la facció dels Montcada, contra la dels Cardona (1226), participà en el conveni de Tàrrega del 1236; morí poc temps després i fou soterrat a Poblet. Fou pare de Jaume de Cervera. 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XII – s XIII) Bisbe d'Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XIII ) Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon (II) de (Catalunya, s XIII – v 1305) Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XIII – s XIV) Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat de Senesterra. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s. XV) Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s'hi féu representar per procurador. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Sibil·la de (Catalunya, s. XII) Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d'Albalat. El seu fill Simó fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília. 66 CATALUNYA - CULTURA Cervera, universitat de Veure> Universitat de Cervera. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, vegueria de (Catalunya) Demarcació administrativa. Comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes) i la Segarra (també amb algunes inclusions). En depenia la sots-vegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21.948 h el 1718 (el s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats). A causa de l'aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès (que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte), amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera (9.314 h el 1718) de la vegueria baixa de Cervera (11.664 h el 1718). 68 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera i Astor, Ernest (Barcelona, 1896 – 1972) Director i mestre de música. Dirigí l'Orfeó Gracienc (1917-22). Fou un dels fundadors de l'Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari (1920), i de la "Revista Catalana de Música" (1923). Fundà el 1923 a Santiago de Cuba el conservatori Cervera i l'Orfeó Catalunya. Des del 1931 residí novament a Barcelona. Dirigí a partir del 1949 la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona. Compongué música per a piano, veu i cobla i realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera i Astor, Leandre (Gràcia, Barcelona, 1891 – Barcelona, 1964) Metge i veterinari. Col·laborador de la Mancomunitat i ponent del II Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919). Director del Laboratori de Patologia dels Serveis Tècnics de Catalunya fins al 1924 i president de la Societat Catalana de Biologia fins al 1963. Participà en diverses activitats polítiques, entre elles la fundació d'Acció Catalana Republicana el 1931, i en revistes ("Revista de Catalunya", "La Medicina Catalana", etc). Autor de Fisiologia i patologia de les glàndules endocrines (1925), traduí al català La disciplina mental del Dr. Turró, del qual escriví una biografia. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cervera i Bru, Antoni Maria (Palma de Mallorca, 1778 ? – 1838) Escriptor. Framenor. És autor d'una Gramática de la lengua mallorquina, d'una Nueva ortografía de la lengua mallorquina (1812) i de la comèdia Divorci per força (1837). Conreà també la poesia festiva en català. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera i Colomer, Santiago (València, 1938 - ) Violinista. Ha estat deixeble de Joan Massià, a Barcelona, ciutat on oferí la seva primera actuació pública en 1952. Poc després actuà a Saragossa, València, Copenhague i d'altres ciutats. Actuà novament a Barcelona en 1954. abans d'emprendre una àmplia sèrie de recitals a Dinamarca. En 1958 oferí un programa amb totes les sonates i partites de Bach a Barcelona, València, Saragossa i Madrid. S'establí a Alemanya, on fou primer violí en una orquestra de Colònia. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera i Flotats, Benet (Barcelona, s XX - ) Arquitecte. Treballà en col·laboració amb M. Assumpció Alonso. Ha dut a terme diverses obres d'intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Peralada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran. Ha estudiat la història de l'arquitectura de Figueres, especialment la figura de l'arquitecte J. Roca i Bros. 76 MÓN - BIOGRAFIA Cervera i Millet, Marçal (Santiago de Cuba, 1928 - ) Violoncel·lista i gambista. Fill d'Ernest Cervera i Astor. Deixeble de Lluís Millet i Farga, de Paul Tortelier i de Gaspar Cassadó. Membre fundador del Quartetto Brahms de Roma (1963). Professor als conservatoris de Colònia, de Friburg i de Lausana. Ha fet nombrosos enregistraments i tandes de concerts a Europa i a Amèrica. 77 MÓN - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera i Royo, Rafael (València, 1828 - Madrid, 1903) Metge. S'especialitzà en oftalmologia a París, i s'establí a Madrid (1853), on fou director de l'Instituto Oftálmico (1877). Diputat a les corts el 1869, formà part del grup de Castelar, i contribuí a la reorganització del partit republicà amb Salmerón (1891). 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera i Ruiz, Eulogi (Torrent, Horta, 1855 – Madrid, 1917) Metge. Destacà com a cirurgià i per les seves investigacions sobre el càncer, que el feren ingressar a la Societat Internacional de Berlín per combatre aquesta malaltia. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera i Tomàs, Josep (Sella, Marina Baixa, 1921 - ) Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. Ha estat catedràtic a diversos instituts d'ensenyament mitjà. És autor del recull narratiu El pequeño corredor y otros cuentos (1954). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerverí de Girona (Catalunya, a 1259 - d 1285) Trobador en llengua provençal. Pseudònim de Guillem de Cervera. D'origen humil, apareix vinculat a les corts dels Cardona i dels reis Jaume I i Pere II. És considerat el darrer dels trobadors clàssics i el de més obra conservada: 114 composicions líriques, cinc de narratives i l'extensa col·lecció didàctica dels Proverbis, de caire moralitzant, composta entre el 1259 i el 1280. En un estil que va des del to popular a les formes de màxim virtuosisme i es caracteritza per les atrevides associacions d'idees i el gust per la rima difícil, i en part té per fons la poesia tradicional o popular, fet que caracteritza la seva poesia. Escriví poemes amorosos, religiosos i descriví fets històrics amb un atac a les classes dels rics i poderosos, de les quals cal remarcar: La faula del rossinyol, Maldit bendit, Cançó de Madona Santa Maria (1269) i les Planys fets a la mort del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Jaume I el Conqueridor. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerverís, puig (Ripollès) Contrafort (2.202 m alt) meridional del massís de Balandrau. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cerveró i Gomis, Lluís (València, 1902 - ) Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor. Publicà diversos treballs d'investigació històrics a l'"Archivo de Arte Valenciano" i als "Anales del Centro de Cultura Valenciana" i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960). Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (s XIII-XIV) i d'altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l'esclariment de la cronologia i a la genealogia d'escriptors clàssics valencians. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cerverola, rambla de (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Rambla de la capçalera del Belcaire, amb el qual conflueix dins el terme. Neix als contraforts més meridionals de la serra d'Espadà, a la partió d'aquest amb el Palància: les muntanyes de Cerverola (483 m alt). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto (Tortosa, Baix Ebre, 1828 – 1938) Família d'artistes, iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto, Josep (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX) Escultor. Fou deixeble d'Agustí Querol. Presentà a l'Exposició Nacional de Madrid la seva figura titulada Mestissa. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto i Riba, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, 1876 – 1938) Pintor. Fill de Ramon Cerveto i Vestraten i germà de Ricard i de Víctor. Pintor de temàtica religiosa i il·lustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre (Petersburg) i un altre a Pernambuco (Brasil). 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto i Riba, Víctor (Tortosa, Baix Ebre, 1861 – Barcelona, 1936) Escultor. Fill de Ramon Cerveto i Vestraten i germà d'Antoni i de Ricard. Continuà el taller d'Agustí Querol i conreà l'escultura religiosa i monumental (monument a Ros de Medrano, a Tortosa). 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto i Vestraten, Ramon (Tortosa, Baix Ebre, 1828 – 1906) Escultor. Primer membre de la família. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l'escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills Antoni, Ricard i Víctor Cerveto i Riba. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervià (Torelló, Osona) Parròquia. Nom amb el qual fou coneguda a l'alta edat mitjana la parròquia de Sant Feliu, que ha originat l'actual vila de Torelló. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Beatriu de (Catalunya, s XIV) Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d'Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensició que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Berenguer de (Catalunya, s XV) Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l'arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervià, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1707 pel primer Carles III a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès). Ha passat als Montagut. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Guerau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels que havien d'anar amb Pere II al desafiament de Bordeus. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Guerau de (Catalunya ?, s XIV) Noble. Serví Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que al capdavall fou suspesa a causa de l'aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Guerau de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1392 participà a l'expedició per sotmetre Sicília a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Guillem Jofre de (Catalunya, s XI – s XII) Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d'aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Hug de (Catalunya, s XIV) Noble. Fill de Francesc. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367). 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cervià, Miquel (Muro de Mallorca, s XVI - Palerm, Sicília, Itàlia, 1574) Franciscà. Ingressà a l'orde el 1565. Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567. El 1571 participà en l'expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d'Àustria. Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria (que restà inèdit fins al 1847). 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cervià, monestir de (Cervià de Ter, Gironès) Priorat benedictí (Santa Maria de Cervià) situat al peu del castell de Cervià. Fou fundat el 1053 per Silvi Llobet; el 1055 fou supeditat al monestir de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol). Adquirí una gran vitalitat, però a partir del s XV inicià la decadència; el s XVI ja havia trencat els lligams amb Klausen i era vinculat al monestir de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa). El s XVIII s'uní al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins al 1835, que passà a mans de particulars. Se'n conserva l'església romànica, obra del s XI, amb una nau de volta de canó i dues de laterals de quart de cercle, amb planta de creu llatina i tres absis. El 1746 foren renovats i eixamplats els claustres. 105 CATALUNYA - MUNICIPI
106 CATALUNYA - MUNICIPI
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervino i Ferrero, Joaquim Josep (Tortosa, Baix Ebre, 1817 – Madrid, 1883) Advocat i escriptor en llengua castellana. Va ésser redactor de la llei del notariat el 1862. Entre les seves obres literàries cal esmentar la peça dramàtica Judith (1848) i el poema èpic La nueva guerra púnica o España en Marruecos (1860). 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cérvol, riu (Baix Maestrat) Riu (50 km). Neix als ports de Morella i travessa la comarca en direcció noroest-sudest, paral·lel a la rambla de Cervera (al sud) i al riu de la Sènia (al nord). Desemboca a la plana de Vinaròs, a l'esquerra d'aquesta ciutat. Té una conca de 450 km2 i un règim estacional amb forts estiatges. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cérvoles (Senterada, Pallars Jussà) Poble (1.174 m alt), a l'extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a la dreta del Flamicell. La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí. El s XIX formà un municipi amb Burguet. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cérvoles (Os de Balaguer, Noguera) Santuari de la Mare de Déu de Cérvoles, al peu de la serra del Cogulló. 111 CATALUNYA - HISTÒRIA
112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervós i Navarro, Jordi (Barcelona, 1930 - ) Metge. Inicià la llicenciatura a Barcelona i l'acabà a Saragossa l'any 1952. Residí a Berlín des dels 22 anys, on ocupà el càrrec de director de l'institut de neuropatologia clínica de la universitat de Starglitz i fou catedràtic d'anatomia patològica de la universitat lliure de Berlín, després d'haver-ne estat degà durant sis anys. És autor de treballs sobre la patologia del sistema nerviós central, i en especial sobre les qüestions de la microcirculació cerebral i la involució senil.
Anar
a: [ Cerver ]
[ Cervera, D ] [ Cervera,
H ]
[ Cervera, R ] [ Cervera
i ]
[ Cervet ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Cervera
de la Marenda
Cervià
de les Garrigues
Cervià
de Ter