Països Catalans (Ur-Uz)

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]

Anar a: [ Ur ] [ Urgell, c ] [ Urgelle ] [ Urre ] [ Urtx, R ] [ Use ]

No hi ha finals ni començaments, sinó esperes que es van omplint sempre. (Agustí Bartra i Lleonard)

1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta Cerdanya Ur (Alta Cerdanya) Municipi: 6,79 km², 1.206 m alt, 308 hab (1999). Situat a la confluència de les valls d'Angostrina i de Brangolí, en un territori muntanyós, accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc, al límit amb la Baixa Cerdanya. Conreus de prats i farratges, dedicats al bestiar boví (aprofitats per a llet i carn), que és la principal activitat econòmica del terme. El poble és situat a la confluència dels rius de Brangolí i d'Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d'Ur (centre de la baronia d'Ur) i per l'església parroquial de Sant Martí, edifici romànic modificat al s. XVIII, que conserva una gran pica baptismal del s. XII, una Mare de Déu del s. XIV, així com altres elements dels s. XVI i XVIII. El municipi comprèn també la masia i antic lloc de Florí.

2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Ur, baronia d' (Ur, Alta Cerdanya, s. XVI - s. XVIII) Jurisdicció senyorial centrada al castell d'Ur i que pertanyia als Còdol al començament del s. XVI, que la posseïren fins a la Revolució Francesa.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urales, Federico Pseudònim de l'anarquista Joan Montseny i Carret.

4 CATALUNYA - EMPRESA

Uralita SA (Barcelona, 1920 - ) Empresa industrial

5 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Uras, batalla d' (Uras, Sardenya, Itàlia, 1470) Fet d'armes

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Urchillo (Oriola, Baix Segura) Poble (o Hurchillo, cat: Orxell), al sud de la ciutat, al límit entre l'horta i la zona muntanyosa. El 1914 hi fou creada la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urda i Martín, Manuel (Barcelona, 1888 – 1974) Dibuixant

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urdiain i Asquerino, Marià (Reus, Baix Camp, 1889 – Madrid, 1957) Actor teatral i de cinema

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Urets, ports d' (Bagergue, Vall d'Aran) Depressió (2.515 m alt)

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Urgell (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Antic nom de la ciutat

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgell, Àlvar d' Veure> Àlvar d'Àger.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Urgell, bisbat d' (Catalunya) Demarcació de l'església catòlica

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Urgell, canal alt d' (Catalunya) Canal derivat del canal d'Urgell. Construït com a obra complementària de les empreses per tal d'augmentar l'eficàcia del canal d'Urgell. S'aconseguí incrementar la dotació real d'aigua i regularitzar-la al llarg de l'any, ja que deixava cabals balders en èpoques de demanda inferior. Per tal d'aprofitar-los, es projectaren dos canals suplementaris, que havien d'arrencar del principal pel marge extern. l'esquerre, dits de les Garrigues i de la Segarra. Però només es construí aquest, amb el nom d'alt d'Urgell. Regà la comarca d'Urgell, entorn de Tàrrega.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Urgell, canal d' (Catalunya) Canal de regadiu, a les comarques de Lleida

15 CATALUNYA - ART

Urgell, catedral d' (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Temple de la ciutat, consagrada el 839

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgell, Cecília d' Veure> Cecília d'Urgell (comtessa de Mòdica).

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Urgell, comtat d' (Catalunya, s. VIII - s. XV) Divisió territorial i administrativa

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgell, Elionor d' ( ? , v 1410 - d 1438) Princesa de Salern

19 CATALUNYA - LITERATURA

Urgell, escola historiogràfica d' (Urgell, s XI – s XII) Nom donat a un grup de cronistes de la diòcesi d'Urgell: l'escolàstic Borrell, que escrivia vers el 1040 la vida del bisbe d'Urgell Ermengol, un monjo de Sant Serni de Tavèrnoles autor d'una interessant nota històrica conservada fragmentàriament, l'anònim autor d'un text sobre la història del comtat d'Urgell, conegut només per la seva influència damunt altres obres, i el que vers el 1133 redactà una vida del bisbe Ot.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgell, Guerau d' ( ? , s. XIII - d 1271) Fill del comte Ponç I d'Urgell

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgell, Isabel d' ( ? , 1408/09 - Coimbra, Portugal, d 1433) Duquesa de Coimbra

22 CATALUNYA - COMARCA

Urgell, l' (Catalunya) Comarca, 586,2 km2, 30.694 hab (1999), capital: Tàrrega

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Urgell, pla d' (Catalunya) Extensa plana de la Depressió Central Catalana

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Urgell, Regència d' (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, jul/1822 – França, 1822) Organisme de govern dels reialistes. Creat durant el Trienni constitucional, que va pretendre suplantar el govern central. Els reialistes catalans intentaren revoltar el Principat contra el govern liberal i van arribar a ocupar algunes localitats. En apoderar-se de la Seu d'Urgell, el baró d'Eroles, el marquès de Mataflorida i el bisbe Creus va organitzar en aquesta localitat una regència que pretenia dirigir la lluita contra els liberals. Van fer proclames a tot el país, però Mina es va poder apoderar de la Seu i els va expulsar a França. Una nova regència va quedar constituïda en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Urgell, vescomtat d' (Catalunya, ? ) Jurisdicció feudal

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgell i Carreras, Ricard (Barcelona, 1874 – 1924) Pintor

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgell i Inglada, Modest (Barcelona, 1839 – 1919) Pintor i comediògraf

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgell i Lafont, Ramon ( ? , s. XVIII – s. XIX) Advocat

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Urgell Mitjà, l' (Catalunya) Sector de la vall del Segre, i de l'antic comtat d'Urgell, des del grau d'Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d'Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d'Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l'Alt Urgell, el Solsonès, l'Urgell i, sobretot, la Noguera. Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d'una banda, a l'Urgellet (o Alt Urgell estricte), i de l'altra, al pla d'Urgell (o Urgell, o Baix Urgell tradicional), i també al Segrià i a la Noguera estrictes. El nom de Mig Segre (pròpiament, Segre Mitjà) ha estat també proposat per a una comarca d'extensió semblant, contrada a Ponts.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgellès i de Tovar, Agustí (Barcelona, 1828 – 1895) Químic

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgellès i de Tovar, Fèlix (Barcelona, 1845 – 1919) Escenògraf i pintor

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgellès i Marquès, Pere (Barcelona, 1907 - ) Escultor de figures de ferro i pintor

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urgellès i Trias, Manuel (Barcelona, 1866 – 1939) Pintor, dibuixant i gravador. Es dedicà bastant a l'ensenyament. Conreà l'aquarel·la i l'aiguafort. Premiat a Buenos Aires el 1910, no recollí mai la recompensa, ja que sempre fou persona de gran desintères econòmic. Féu un donatiu a la Casa de Caritat barcelonina per l'import íntegre d'uns quadres que vengué a Londres. Allí li fou feta una gran oferta per un Sant Medir, que considerava la seva millor obra, però preferí donar-la al Museu d'Art Modern de Barcelona. Morí pobre i oblidat.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Urgellet, l' (Alt Urgell) Nom amb que és coneguda la comarca, sense la part occidental del Baridà ni el sector meridional al sud del grau d'Oliana (les riberes d'Oliana i de Bassella).

35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Urgellia (Catalunya, 1978 - ) Revista anual. Té per subtítol "Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran". Fundada i dirigida per Cebrià Baraut i Obiols, és l'òrgan d'expressió de la Societat Cultural Urgellitana. Publicà estudis d'investigació històrica, texts antics inèdits i bibliografies.

36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Urmella (Bissaürri, Alta Ribagorça) Poble

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urpí i Pey, Antoni ( ? , s. XIX – s. XX) Bronzista i orfebre

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urpinell i Jovani, Lluís (Barcelona, 1953 - ) Poeta

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urquinaona y Bidot, José Maria (Cadis, Andalusia, 1814 – Barcelona, 1883) Eclesiàstic

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Urrana, Ponç d' (País Valencià, s. XVIII) Arquitecte. És autor de la capella de la Cinta, a la catedral de Tarragona, obra remarcable per la seva sumptuositat.

41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Urrea, Aldonça Eiximenis d' (Aragó, s. XIII) Dama

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urrea, Pero de ( ? , s. XV – 1469) Senyor d'Alcalatén i de Mislata

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urrea, Pero de (Saragossa, Aragó, s. XV – Tarragona, 1489) Arquebisbe de Tarragona

44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Urrea, Teresa Peris d' (Aragó, s. XIII) Dama. Primera muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. No tingueren fills. A la seva mort, el seu marit es casà amb segones núpcies amb la dama Maria Álvarez d'Haro.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urrutia y de las Casas, José de (Barcelona, 1728 – Madrid, 1803) Militar

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ursèol, Pere Veure> Orsèol, Pere.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Urtx (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.180 m alt) i antic municipi: 28,6 km², agregat el 1969 al nou. El poble és situat a la zona de contacte entre la plana i les terres muntanyoses, al peu del serrat de les Planes. L'església parroquial (Sant Martí) és romànica (s. XII) i té un interessant portal esculpit. El lloc és esmentat ja al s. XI.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urtx (Catalunya, ? - ? ) Llinatge feudal

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urtx, Blanca d' ( ? , s. XIII) Dama

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urtx, Ermengol d' (Cerdanya, s. XIII) Cavaller. Fou del seguici de Jaume I el Conqueridor. El 1271 fou un dels tres cavallers que acompanyaren el monarca a l'estiueig de repòs que féu a Torreallas, prop del Moncayo.

51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Urtx, Galceran (I) d' (Catalunya Nord, s. XII - 1173 ?) Senyor d'Urtx, de Naüja i d'una part de Jóc. És un dels primers personatges documentats d'aquest llinatge feudal. El 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbó la cessió d'una tercera part del vescomtat de Cerdanya i béns al de Conflent (entre els quals una part de Jóc) per raó dels drets que hi tenia. Sembla que fou el pare de Galceran i de Ramon (I) d'Urtx.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Urtx, Galceran (II) d' (Catalunya Nord, s. XII – 1247) Senyor d'Urtx

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urtx, Galceran (III) d' (Catalunya, s. XIII - d 1279) Noble. Fill de Galceran (II) d'Urtx i de Blanca de Mataplana. Germà de Pere i Ramon (II) d'Urtx.

54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Urtx, Galceran d' (Catalunya Nord, s. XII) Fill de Galceran (I) d'Urtx i germà de Ramon (I). Ambdós germans foren esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urtx, Galceran d' (Cerdanya, s. XIII) Noble

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urtx, Jaume d' (Catalunya, s. XIII - 1293) Prelat. Devia ser germà del més destacat dels Ramon d'Urtx. Fou elegit bisbe d'Urgell el 1269, com a successor de Ponç de Vilamur. Tingué sínodes diocesans en 1276 i 1286.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urtx, Pere d' (Urtx, Baixa Cerdanya, s. XIII – 1293) Bisbe d'Urgell (1269-93)

58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Urtx, Ramon (I) d' (Catalunya Nord, s. XII – 1194) Magnat

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urtx, Ramon d' (Mataplana, Ripollès, s. XIII - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1297) Cavaller

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Urtx, Ramon d' ( ? , s. XIII) Noble

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Urtx, vescomtat d' (Urtx, Baixa Cerdanya) Denominació temporal que hom troba al terme del castell d'Urtx. El 1081 apareix documentat un Bernat, vescomte d'Urtx, fill d'un altre Bernat, que hom ha identificat com a germà del vescomte Ramon II de Cerdanya.

62 CATALUNYA - EMPRESA

Uruguay (Catalunya, ? ) Vaixell de la Companyia Transatlàntica

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa Cerdanya Urús (Baixa Cerdanya) Municipi: 17,60 km², 1.263 m alt, 206 hab (2004), (o Grus). Estès des del Moixeró i la Tossa d'Alp fins a la plana, drenat pels torrents de la Valira i de Fontllebrera, afluent del Segre. Gran part del terme és cobert de bosc. Agricultura de secà: cereals (sègol, blat i civada), prats, ferratge i patates; el regadiu és molt minso i s'hi cultiva horta i fruiters. Les grans extensions de prats i pastures afavoreixen l'activitat de la ramaderia (bestiar boví, oví, porcí i equí). Explotació forestal. Activitats derivades de l'estiueig (a la Valira). El poble està situat en una petita eminència, damunt el torrent de la Valira; església parroquial de Sant Climent, del s. XVII, de base romànica. Dins el terme hi ha, també, la caseria de la Valira i els despoblats de les Ferreres i Vilagrau. Àrea comercial de Puigcerdà.

64 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Ús i Ensenyament del Valencià, llei d' (País Valencià, 18/nov/1983) Llei aprovada per les Corts Valencianes, reunides a Alacant. El seu objecte és el desenvolupament de l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reservava a futures lleis l'establiment de criteris d'ús lingüístic en l'administració i l'ensenyament i la delimitació dels territoris en què s'aplicaria l'ús de la llengua pròpia, anomenada valencià, tal com havia fet anteriorment l'Estatut. El seu abast és semblant al de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, promulgada anteriorment, amb algunes diferències: no inclou les previsions que en aquella llei havien estat objecte de recurs d'inconstitucionalitat, admet que els topònims puguin tenir doble versió valenciana i/o castellana, regula de forma distinta l'ús educatiu del valencià (que no és declarat llengua pròpia de l'ensenyament), etc.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Usàbal i Hernández, Lluís Felip (València, 1876 - 1937) Pintor. Passà bastants anys a diversos països d'Europa i Amèrica. Són notables les obres que té al Museu de València.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Usall (Porqueres, Gironès) Poble

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Usandizaga Soraluce, Manuel (Sant Sebastià, Euscadi, 1898 – Barcelona, 1982) Metge basc

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Usart i Furriol, Nicolau (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1854 – Barcelona, 1928) Industrial téxtil. Realitzà nombrosos invents que comportaren altres millores i novetats en els procediments de fabricació i en els resultats obtinguts. Entre aquestes experiències reeixides figura la creació del teler mecànic de l'anomenada vichy ample, i un tipus de mocador de sedalina per al cap. Concedí l'explotació de les seves patents a molts països.

69 CATALUNYA - POLÍTICA

Usatges de Barcelona (Barcelona, 1056 - 1068) Aplec de normes jurídiques

70 CATALUNYA - POLÍTICA

USC Sigla de la Unió Socialista de Catalunya.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Usera, vall d' (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Vall, a l'est del terme

72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alcalatén Useres, les (Alcalatén) Municipi: 80,57 km², 407 m alt, 1.012 hab (1999). Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb la Plana Alta i l'Alt Maestrat, accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa fins a la rambla de la Viuda. Hi predominen els conreus de secà (cereals, ametllers i vinya) sobre els de regadiu (patates, principalment). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria derivada de l'agricultura (farineres). La vila és situada en amfiteatre elevat; de l'església parroquial (la Transfiguració) depèn la de Xodos. És tradicional el pelegrinatge anual al santuari de Sant Joan de Penyagolosa (els dotze pelegrins de les Useres). El municipi comprèn, a més d'un calvari i tres capelles, les caseries del Pou d'En Calbo, el Mas Blanc, les Crevades i Formany. Àrea comercial de Castelló.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Useu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble (846 m alt)

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Usia, riu d' (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Veure> Cabdella, riu de

75 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Usini, baronia d' (Itàlia, s. XVII) Jurisdicció senyorial posseïda pels Manca

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Usó i Mezquita, Vicent (Vila-real, Plana Baixa, 1963 - ) Escriptor

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ustrell (Vallès Occidental) Veure> Ullastrell.

78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Utiel (Plana d'Utiel) Municipi: 236,9 km², 735 m alt, 11.822 hab (1999). Situat al curs alt de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, a la zona de parla castellana del País Valencià. El relleu és format per un altiplà i per la serra d'Utiel i la d'El Negrete. El 40 % de l'extens terme és ocupat per boscs de pins i matollar. Agricultura, dominada pel conreu de vinyes, a part de cereals i oliveres. Bestiar boví i oví, avicultura. Cooperativa vinícola, que es compta entre les més grans d'Espanya. Indústria alimentària. La ciutat, d'origen islàmic (Torrutiel), és a l'esquerra del riu Magre; església parroquial de l'Assumpció, bastida en 1517-48; casa de la ciutat del 1788. El municipi comprèn, a més, el poble de Las Casas, Los Corrales, Las Cuevas i la Torre. Centre de l'àrea comercial, que comprèn municipis de les províncies de València i Conca. El municipi comparteix de fet la capitalitat comarcal amb Requena. Fou cap del corregiment d'Utiel des del 1630 fins al 1834.