1

2

1

Comtal, Club Esportiu  (Barcelona, 1955 - )  Club de futbol

C

E

2

Comtal, rec  Conducció d'aigua del Besòs, derivada des de prop de Montcada i Reixac, destinada a regar algunes hortes del voltant de Barcelona, a fer anar molins i a diverses activitats lligades a la indústria tèxtil. És atribuït al comte Miró (954-66), del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir. El seu curs, mudat algunes vegades, ha deixat record en els carrers del Rec i del Rec Comtal, i també en l'antiga església de Sant Cugat del Rec. A més dels molins comtals, n'ha havia de pertanyents a l'hospital de Pere Desvilar a les basses de Sant Pere. Barcelona comprà els molins reials el 1386 i desvià el rec a la vall de la muralla. El 1395 fou construït una resclosa al Besòs i, més tard, fou desviada vora el rec la riera de Ripollet (1452). A partir del 1822 foren practicades mines de captació que permeteren de regar una mica de terra. Actualment serveix de drenatge de les conduccions subterrànies d'aigües residuals de la ciutat.

C

H

3

Comtat, el  Comarca del País Valencià: 376,4 km2, 25.815 hab (1999), cap: Cocentaina

V

O

4

Comtat, es  Barri del mun. de Muro de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

G

5

Comtat de Sant Jordi, el  Nucli turístic del mun. de Calonge de les Gavarres (Baix Empordà)

C

G

6

Comtats, els  Nom del conjunt dels comtats de la Catalunya Nord, fins al 1659

N

H

7

Comte, el  Despoblat del mun. de Peramea (Pallars Sobirà)

C

G

8

Comte, Jaume  ( ? , s. XIV)  Notari

C

B

9

Comte, Pere  (Girona, s. XV – València, 1506)  Arquitecte

C

B

10

Comte, Pere Antoni  (Vic, Osona, s. XVIII – 1818)  Compositor

C

B

11

Comte, platja de  Platja del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

12

Comte, port del  Coll (1.692 m alt) de les comarques de l'Alt Urgell i del Solsonès

C

G

13

Comte, port del  Badia de la costa de l'Alguer, a l'oest de la ciutat

L

G

14

Comte, Rafael  (Catalunya, s. XVIII)  Compositor

C

B

15

Comte, raval del  Raval del mun. de Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà)

C

G

16

Comte Arnau, el  (Catalunya, s. X)  Personatge

C

L

17

Comte d'Empúries, alqueria des  Veure> Alqueria des Comte, s’ (Sóller, Mallorca Occidental)

B

G

18

Comte i de Sagarriga, Isabel  (Perpinyà, 1632 – 1653)  Poetessa

N

B

19

Comte Mal, el  (Illes Balears , s. XVII)  Nom popular d'un segon comte de Formiguera

B

L

20

Comtessa, alqueria de la  Veure> Alqueria de la Comtessa, l' (Safor)

V

G

21

Comtessa, tuc de  Cim (2.760 m alt) dels mun. de Viella (Vall d’Aran) i Vilaller (Alta Ribagorça)

C

G

22

Comunicació Literària  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Societat

C

N

23

Comunicacions, Conselleria de  (Catalunya, 31/jul/1936 - 6/ago/1936)  Departament del govern de la Generalitat. En fou únic conseller Rafael Vidiella.

C

P

24

Comunió i Amistat, carta de  (Barcelona, 1257)  Privilegi

C

H

25

Comunista Balear, El  (Palma de Mallorca, 15/set/1921 – des/1922)  Publicació trimestral, redactada en castellà, òrgan de l'agrupació comunista de Palma. Dirigida per Antoni M. Alzina. Fou la primera mostra de premsa comunista a les Balears i una de les poques existents en aquells moments a Espanya.

B

R

26

comuns catalans  (Catalunya, s. XIII – 1716)  Institucions

C

H

27

Conangla i Fontanilles, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 1875 - l'Havana, Cuba, 1965)  Polític, assagista i poeta

C

B

28

Conangle  Altre nom de la colònia industrial del Pelut (Orís, Osona)

C

G

29

Conangle  Despoblat del mun. de Matamala (Alta Cerdanya)

N

G

30

Conangle, cingles de  Relleu (1.644 m alt) del mun. de Vallcebre (Berguedà)

N

G

31

Conangle, monestir de  Monestir del mun. de les Masies de Roda (Osona)

C

G

32

Conanglell  Caseria del mun. de les Masies de Voltregà (Osona)

C

G

33

Conangles, Joan  (Catalunya, s. XV)  Militar

C

B

34

Conangles, vall de  Vall del mun. de Viella (Vall d'Aran)

C

G

35

Conat  Municipi del Conflent: 520 m alt, 19,1 km2, 45 hab (1999)

N

M

36

Conat  Veïnat del mun. de Cauders de Fenollet (Fenolleda), a l'esquerra de la Bolzana.

N

G

37

Conca, cala  Cala del mun. de Cadaqués (Alt Empordà)

C

G

38

Conca, cala sa  Entrant de la costa del mun. del Castell d'Aro (Baix Empordà)

C

G

39

Conca de Barberà, la  Comarca de Catalunya: 649,2 km2, 18.335 hab (1999), cap: Montblanc

C

O

40

Conca de Dalt  Municipi del Pallars Jussà, creat el 1994: 507 m alt, 116,3 km2, 437 hab

C

M

41

Conca de Tremp, la  Veure> Tremp, conca de (Pallars Jussà)

C

G

42

Conca d'Òdena, baronia de la  Demarcació històrica de la comarca d'Anoia, centrada en el castell d'Òdena

C

H

43

Conca i Alcarràs, Antoni  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1746 – València, 1820)  Escriptor

V

B

44

Concabella  Poble del mun. de l'Aranyó (Segarra)

C

G

45

Concabella, Berenguer de  (Catalunya, s. XII - Poblet, Conca de Barberà, 1204)  Abat de Poblet

C

B

46

Concas i Palau, Víctor Maria  (Barcelona, 1845 – Montemayor, 1916)  Almirall i polític

C

B

47

Concellabre, mas  Masia del mun. de Santa Llocaia (Alta Cerdanya)

N

G

48

Conceller, El  (Barcelona, 29/set/1856 - 23/jun/1857)  Diari polític i literari, publicat en castellà. Fundat per Víctor Balaguer en separar-se de "La Corona de Aragón". Inserí poesies en català, entre elles la famosa A la Verge de Montserrat, del mateix Balaguer. El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l'estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions.

C

R

49

Concellon i Martínez, Antoni  (Puebla de Híjar, Terol, 1923 - )  Veterinari

E

B

50

Concèntric  (Barcelona, 1965 - )  Editora

C

N

51

Concepció, baronia de la  Títol del País Valencià, concedit el 1796 a Francesc Xavier Castillo i Almúnia

V

H

52

Concepció, comtat de la  Títol del País Valencià, concedit el 1789 a Ignasi Llopis i Ferris

V

H

53

Concepció, Francesc de la  (Pego, Marina Alta, s. XVII – Manila, Filipines, 1701)  Frare franciscà

V

B

54

Concepció, Josep de la "El Tracista"  (Catalunya, s. XVIII)  Arquitecte

C

B

55

Concert Econòmic, campanya del  (Catalunya, 1898 - 1899)  Moviment econòmic i polític promogut per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d'assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l'estat espanyol similar al del País Basc. S'hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals. L'oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes.

C

P

56

Concha y de Irigoyen, Manuel Gutiérrez de la  (Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1806 – Montemuro, ?, 1874)  Militar

M

B

57

Conchillos i Falcó, Joan  (València, 1641 – 1711)  Dibuixant, gravador i pintor

V

B

58

Concret  (València, gen/1963 – mai/1963)  Publicació ciclostilada dels universitaris de València, de la qual sortiren quatre números. Continuà la línia de "Diàleg", interrompuda el 1962. Constava de 22 a 28 pàgines, amb la majoria dels texts en català.

V

R

59

Concròs  Coma de la vall de Camprodon, al mun. de Setcases (Ripollès), que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs. El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera de Carboner, afluent, per l'esquerra, del Ter. (GEC)

C

G

60

Condé, príncep de (Lluís de Borbó-Condé)  (París, França, 1621 – Fontainebleau, França, 1686)  Noble

U

B

61

Condeminas i Soler, Teresa  (Barcelona, 1905 - 1993)  Pintora

C

B

62

Condó i Sembeat, Josep  (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867 - Bossost, Vall d'Aran, 1919)  Erudit i poeta

C

B

63

Condomina, la  Caseria del mun. d'Alacant (Alacantí)

V

G

64

Condreu, coll de  Coll (1.000 m alt) per on passa la carretera de Vic a Olot

C

G

65

Conejos de la Llave, Josep  (València, 1862 – 1937)  Jesuïta. Fou rector (1902-07) del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià (Barcelona), prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona (1907-08) i, des del 1908, de la de València. Fundà (1912) i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València; entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia. Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3.500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià. Des del 1916 publicà la revista "Oro de Ley".

V

B

66

Conellana  Poble del mun. de Fórnols de Cadí (Alt Urgell)

C

G

67

Conesa  Municipi de la Conca de Barberà: 28,91 km2, 705 m alt, 112 h (1999)

C

M

68

Conesa, Jaume  (Montblanc, Conca de Barberà, v. 1320 – Barcelona, v. 1390)  Funcionari reial. Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari (1351) i després protonotari (1365) de Pere el Cerimoniós. Fou un dels renovadors de la prosa catalana -es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360-. El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae (1287). La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics.

C

B

69

Conestable, fort del  Antiga fortificació del mun. de Girona (Gironès)

C

G

70

Conestable, retaule del  (Barcelona, 1465)  Obra de Jaume Huguet

C

A

71

Confederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica  (Amèrica, 1947 - )  Entitat política

M

P

92

Confederació Nacional del Treball (CNT)  (Barcelona, 1910 - )  Organització sindical

C

P

72

Confederació Regional del Treball de Balears  (Palma de Mallorca, 22/oct/1922 – 1939)  Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes adherits a la CNT. Celebrà el seu primer congrés a Palma, amb delegats de la ciutat, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1.113 afiliats. En fou elegit secretari general Miquel Rigo. El seu òrgan de premsa fou "Cultura Obrera". Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer de 1938, a Menorca.

B

P

73

Confederació Regional del Treball de Catalunya  (Catalunya, 1911 – 1939)  Organització

C

P

74

Confederació Regional del Treball de Llevant  (València, 1-12-1919 – 1939)  Organització

V

P

75

Confederació Sindical de Catalunya (CSC)  (Catalunya, 1985 - )  Organització obrera

C

P

76

Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya  (Catalunya, 1980 - )  Agrupament

C

P

77

Conferència de Nacions Sense Estat de l'Europa Occidental  (Barcelona, 1985 - )  Organització

C

P

78

Conferència d'Esquerres Catalanes  (Barcelona, 17 al 19/mar/1931)  Assemblea política. Convocada per Francesc Macià, de la qual sorgí l'Esquerra Republicana de Catalunya.

C

P

79

Conferència Episcopal Tarraconense (CET)  (Catalunya, 1969 - )  Organisme

C

P

80

Conferència Físico-Matemàtica Experimental  (Barcelona, 1764 – 1892)  Institució científica

C

C

81

Conferència Nacional Catalana  (Barcelona, 4 i 5/jun/1922)  Assemblea política convocada per elements dissidents de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i joves intel·lectuals catalanistes. Tingué com a resultat la creació d'Acció Catalana.

C

P

82

Conferència Nacional Catalana de Mèxic  (Mèxic, set/1953)  Reunió política, de la qual sorgí el Consell Nacional Català.

M

P

83

Conferentia Club  (Barcelona, 1929 - d 1947)  Associació cultural

C

C

84

Conflent  (Catalunya Nord) Antic pagus del comtat de Rosselló (després del de Cerdanya), origen de l'efímer comtat de Conflent i de la vegueria de Vilafranca de Conflent, que corresponia, aproximadament, a l'actual comarca del Conflent.

N

H

85

Conflent  (Prada, Conflent, 1961 - )  Revista

N

R

86

Conflent, bordes de  Grup de bordes del mun. de Civís (Alt Urgell)

C

G

87

Conflent, el  Comarca de Catalunya Nord: 892,3 km2, 18.054 hab (1999), cap: Prada

N

O

88

Conflent, vegueria de  Altre nom de la vegueria de Vilafranca de Conflent (Catalunya Nord)

N

H

89

Conflent, vescomtat de  Jurisdicció de l'antic pagus de Conflent, a la Catalunya Nord

N

H

90

Confós  Masia del mun. de la Baronia de Rialb (Noguera)

C

G

91

Confrides  Municipi de la Marina Baixa: 785 m alt, 40 km2, 309 hab (1999)

V

M