|
|
|
Anar a: [ Comt ] [ Comte A ] [ Conat ] [ Conce ] [ Cond ] [ Confer ] No és lliure ningú que sigui esclau del seu cos. (Sèneca) 1 CATALUNYA - ESPORT Comtal, Club Esportiu (Barcelona, 1955 - 1969) Club de futbol. Provinent de l'Espanya Industrial en ascendir a la primera divisió la temporada 1955-56. En la temporada 1969-70 passà a anomenar-se Barcelona Atlètic, filial, com l'anterior, del Futbol Club Barcelona. El Comtal jugà una temporada a primera divisió, nou a segona i sis a tercera. Els jugadors vestien samarreta blava i granat i pantalons blaus. El seu camp fou de primer el de les Corts, i després el Camp Nou. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Comtal, rec (Vallès Occidental / Barcelonès) Conducció d'aigua del Besòs, derivada des de prop de Montcada i Reixac, destinada a regar algunes hortes del voltant de Barcelona, a fer anar molins i a diverses activitats lligades a la indústria tèxtil. És atribuït al comte Miró (954-66), del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir. El seu curs, mudat algunes vegades, ha deixat record en els carrers del Rec i del Rec Comtal, i també en l'antiga església de Sant Cugat del Rec. A més dels molins comtals, n'ha havia de pertanyents a l'hospital de Pere Desvilar a les basses de Sant Pere. Barcelona comprà els molins reials el 1386 i desvià el rec a la vall de la muralla. El 1395 fou construït una resclosa al Besòs i, més tard, fou desviada vora el rec la riera de Ripollet (1452). A partir del 1822 foren practicades mines de captació que permeteren de regar una mica de terra. Actualment serveix de drenatge de les conduccions subterrànies d'aigües residuals de la ciutat. 3 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Comtat, es (Muro de Mallorca, Mallorca Septentrional) Barri, format pel sector oriental de la vila, al voltant de l'església parroquial. Rebé el nom de la casa comtal de Ponç d'Empúries. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Comtat de Sant Jordi, el (Calonge, Baix Empordà) Nucli turístic, al límit amb el terme de Castell-Platja d'Aro. 6 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Comtats, els (Catalunya Nord) Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà), que tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d'haver format part del Regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Comte, el (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Despoblat de l'antic municipi de Peramea, a la dreta de la Noguera Pallaresa, on desguassa el torrent del Comte, aigua amunt de l'actual cap del municipi. L'església de la Mare de Déu del Carme depenia de la de Peramea. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comte, Jaume (Catalunya, s XIV) Notari. Per ordre de Pere III acompanyà l'oficial reial Pere de Cardonets, pel feb/1342, al viatge secret fet a Perpinyà per comprovar-hi la sospita de fabricació il·legal de moneda barcelonina. Després dels esbrinaments, que foren positius, i a la vista de les actes aixecades per Comte, Pere III disposà d'una peça important per als fonaments jurídics del seu procés contra Jaume III de Mallorca. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comte, Pere (Girona, s XV – València, 1506) Arquitecte. Participà en la construcció de la catedral de València. La seva obra més notable fou l'edifici de la Llotja d'aquella ciutat (1482-98), inspirat en el de Palma de Mallorca. L'any 1498 va començar l'edifici del Consolat de Mar de València. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Comte, platja de (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Platja, davant l'illa des Bosc. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Comte, port del (Alt Urgell / Solsonès) Coll (1.692 m alt) entre les dues comarques, conegut també amb el nom de coll de Port, entre la serra del Port de Comte, a l'oest, i la serra del Verd, a l'est, que comunica la vall de la Vansa, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord, a la conca del Cardener, al sud; hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys. 13 ALGUER - GEOGRAFIA Comte, port del (l'Alguer, Sardenya) Badia de la costa, a l'oest de la ciutat, oberta vers el sud, entre la punta del Lliri i el cap de la Caça; es un excel·lent port natural, abans protegit per la torre del port del Comte, a l'est, i la de Tramariu, a l'oest. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comte, Rafael (Catalunya, s XVIII) Compositor. Germà de Pere Antoni. Després d'haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sots-mestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794. La seva producció comprèn 80 obres: misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magnifícats i nadales. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Comte, raval del (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Raval de Figuerola d'Orcau. La senyoria de la qual era dividida entre el comte de Pallars (una part) i els barons d'Orcau (dues parts). 16 CATALUNYA - LITERATURA
17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Comte d'Empúries, alqueria des (Sóller, Mallorca Occidental) Veure> Alqueria des Comte, s’. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Comte i de Sagarriga, Isabel (Perpinyà, 1632 – 1653) Poetessa. Als dotze anys, quan era alumna del convent de Sant Salvador, compongué en llengua catalana unes Lires d'inspiració religiosa. 19 ILLES BALEARS - LITERATURA Comte Mal, el (Illes Balears, s XVII) Nom que la tradició popular mallorquina ha donat al segon comte de Formiguera, Ramon Safortesa (1627-94), senyor feudal de Santa Margalida, poble amb el qual sostingué dures lluites, com també amb d'altres indrets. Els seus vassalls, ressentits, li aplicaren la llegenda i la cançó del Comte Arnau, i arribaren fins i tot a substituir "mon comte Arnau" per "mon comte Mal". Josep M. Quadrado (Las bodas del Conde Malo, 1843), Ramon Pico i Campamar (De pressa, 1884), Guillem Colom (El Comte Mal, 1950) i d'altres, l'han convertit en personatge literari. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Comtessa, alqueria de la (Safor) Veure> Alqueria de la Comtessa, l'. 21 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Comtessa, tuc de (Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça) Cim (2.760 m alt) de la capçalera de la vall de Barravés, a la carena que separa la vall de Conangles de la de Besiberri, termenal dels dos municipis. 22 CATALUNYA - EMPRESA
23 CATALUNYA - POLÍTICA Comunicacions, Conselleria de (Catalunya, 31/jul/1936 - 6/ago/1936) Departament del govern de la Generalitat. En fou únic conseller Rafael Vidiella. 24 CATALUNYA - POLÍTICA Comunió i Amistat, carta de (Barcelona, 1257) Nom del privilegi atorgat per Jaume I a la ciutat, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l'organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels. Fou l'origen del sagramental o host ciutadana. 25 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Comunista Balear, El (Palma de Mallorca, 15/set/1921 – des/1922) Publicació trimestral, redactada en castellà, òrgan de l'agrupació comunista de Palma. Dirigida per Antoni M. Alzina. Fou la primera mostra de premsa comunista a les Balears i una de les poques existents en aquells moments a Espanya. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Comunitat Valenciana (País Valencià) Veure> Valenciana, Comunitat. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA comuns catalans (Catalunya, s XIII – 1716) Estament popular que representava les ciutats i les viles davant els organismes de govern de la corona catalano-aragonesa. Al Principat, els comuns foren presents a l'Assemblea general reunida el 1214 per prendre jurament a Jaume I i, quan al regne de València, ja hi eren establerts el 1283. En les grans institucions de la corona, constituïren el braç popular. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
En la vellúria Catalunya fou lliure i ho tornarà a ser. (Josep Conangla i Fontanilles, 1924) 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conangle (Orís, Osona) Altre nom de la colònia industrial del Pelut. 29 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Conangle (Matamala, Capcir) Despoblat, a la capçalera de l'Aude. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conangle, cingles de (Vallcebre, Berguedà) Relleu (1.644 m alt) oriental de la serra d'Ensija, al límit amb el terme de Fígols de les Mines. Forma un escarpament d'un centenar de metres que destaca l'anticlinal de la serra d'Ensija. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conangle, monestir de (les Masies de Roda, Osona) Monestir de monges augustinianes (Santa Magdalena de Conangle), a l'esquerra del Ter, damunt Salou. L'església de Santa Magdalena, és esmentada ja el 1231; el 1304 s'hi constituí una comunitat de donades, sota la regla de sant Agustí, dirigida per una priora o majorala. Entorn del 1450 la comunitat es traslladà a Barcelona, segons tradició a l'antic convent de les Magdalenes del carrer de la Canuda. En resta la capella, amb planta del s XIII, ampliada el 1376 i restaurada modernament. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conanglell (les Masies de Voltregà, Osona) Caseria, a la dreta del Ter, a l'interior d'un pronunciat meandre, davant Torelló, format per una gran masia amb les antigues dependències; l'antiga església de santa Bàrbara és arruïnada. La finca fou ocupada pel Cos d'Enginyers de Barcelona. L'antiga fàbrica de filats, vora el riu, fou destruïda per l'aiguat del 1940. 33
CATALUNYA - BIOGRAFIA Conangles, Joan (Catalunya, s XV) Militar. Capità de les forces de la Generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1464 fou assetjat a Alforja per les tropes reialistes de Pero d'Urrea, arquebisbe de Tarragona, molt superiors en nombre a les seves. Hagué de capitular davant d'ells, però després de fer prometre a l'enemic el respecte als privilegis de la població. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conangles, vall de (Viella, Vall d'Aran) Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l'Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l'hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana. És tancada, a l'est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d'estanyets de Conangles, a l'oest. Pel nord l'aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l'estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m). A l'obaga s'estén el nosc de Conangles. 35 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Conat (Cauders de Fenollet, Fenolleda) Veïnat, a l'esquerra de la Bolzana. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conca, cala (Cadaqués, Alt Empordà) Cala retallada dins el límit meridional de la badia de Cadaqués. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - COMARCA
40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conca de Tremp, la (Pallars Jussà) Veure> Tremp, conca de. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Conca i Alcarràs, Antoni (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1746 – València, 1820) Escriptor. Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar. Jesuïta, estudià a Tarragona (1760-63), Girona (1763-66) i València (1766-67). En produir-se l'expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Còrsega, d'on passà a Ferrara (1773) i a Gènova (1798). En ésser restaurat l'orde (1814), tornà a València, on fou nomenat (1816) rector del col·legi de Sant Pau. Traduí del castellà a l'italià Discorso sopra il fomento dell'industria popolare, del comte de Campomanes (Venècia, 1787), Descrizione adeporica della Spagna (Parma, 1793-97), traducció i adaptació del Viaje de España (1792-94) d'Antoni Ponç, i Elogi storici del cardinale don Francisco Ximénez de Cisneros e del comte di Campomanes (Gènova, 1805). Fou membre, entre altres, de l'Accademia Fiorentina i l'Accademia dei Georgofili. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Concabella (Plans de Sió, Segarra) Poble, a l'antic terme de l'Aranyó, prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l'antic castell de Concabella i de l'església parroquial de Sant Salvador. A llevant hi ha l'antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Concabella, Berenguer de (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1204) 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Concas i Palau, Víctor Maria (Barcelona, 1845 – Montemayor, Extremadura, 1916) Almirall i polític. Intervingué en el combat naval de Santiago de Cuba (1898) com a comandant de la Infanta María Teresa i com a cap de l'estat major de l'esquadra de Cervera. Afiliat al partit liberal, fou ministre de Marina amb Moret, el 1905 i el 1909. Posteriorment, fou senador vitalici (1912). 47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Conceller, El (Barcelona, 29/set/1856 - 23/jun/1857) Diari polític i literari, publicat en castellà. Fundat per Víctor Balaguer en separar-se de "La Corona de Aragón". Inserí poesies en català, entre elles la famosa A la Verge de Montserrat, del mateix Balaguer. El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l'estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions. 49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Concellon i Martínez, Antoni (Puebla de Híjar, Terol, Aragó, 1923 - ) Veterinari. El 1947 fou nomenat veterinari de l'escorxador de Barcelona, del qual fou director d'ençà del 1976. Ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i president de l'Asociación Nacional de Veterinarios Titulares. Fundà la revista "Pausa" (1968-76) i fou el responsable de la pàgina agrícola setmanal d'"El Correo Catalán" (1955-78). S'ha dedicat intensament a la millora de les races porcines autòctones. És autor de diverses obres sobre porcinocultura i ha publicat nombrosos treballs sobre control sanitari de carns. Ha estat guardonat amb diferents distincions científiques. 50 CATALUNYA - EMPRESA Concèntric (Barcelona, 1965 - ) Editora catalana de discs. Ha publicat nombrosos discs dels membres més joves d'Els Setze Jutges, discs infantils, un curset de català per a no catalans, discs de jazz, etc. 51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Concepció, baronia de la (País Valencià) Títol, concedit el 1796 al noble valencià Francesc Xavier Castillo i Almúnia, fill del primer marquès de Jura Real. 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Concepció, comtat de la (País Valencià) Títol, concedit el 1789 a Ignasi Llopis i Ferris, regidor perpetu de València i oïdor i governador de la sala del crim de l'audiència de València. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Concepció, Josep de la "El Tracista" Veure> Josep de la Concepció. 55 CATALUNYA - POLÍTICA Concert Econòmic, campanya del (Catalunya, 1898 - 1899) Moviment econòmic i polític promogut per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d'assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l'estat espanyol similar al del País Basc. S'hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals. L'oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes. 56 MÓN - BIOGRAFIA Concha y de Irigoyen, Manuel Gutiérrez de la (Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1808 – Monte Muro, Navarra, 1874) Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina. Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49); intervingué en la liquidació de la Segona Guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (mai/1849). 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Conchillos i Falcó, Joan (València, 1641 – 1711) Dibuixant, gravador i pintor. Era deixeble d'Esteve Marc. Féu un viatge d'estudis a Madrid. De tornada a València, obrí una acadèmia nocturna de dibuix, que contribuí notablement a la formació dels artistes valencians de la seva època. És autor d'unes teles que prenen temes de la Vida de sant Benet, les quals es troben al monestir de Valldigna. Fou molt estimat sobretot pels seus dibuixos, la majoria dels quals féu al carbó. Manuel Antoni Conchillos, fill i deixeble seu, fou també pintor. 58 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Concret (València, gen/1963 – mai/1963) Publicació ciclostilada dels universitaris de València, de la qual sortiren quatre números. Continuà la línia de "Diàleg", interrompuda el 1962. Constava de 22 a 28 pàgines, amb la majoria dels texts en català. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Concròs (Setcases, Ripollès) Coma de la vall de Camprodon, que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs. El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera de Carboner, afluent, per l'esquerra, del Ter. 60 EUROPA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Condeminas i Soler, Teresa (Barcelona, 1905 - 1993) Pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts. La seva pintura es mostra més aviat pròxima a una línia acadèmica. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Condó i Sembeat, Josep (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867 - Bossost, Vall d'Aran, 1919) Erudit i poeta. Estudià al seminari de la Seu d'Urgell i fou rector a la Vall d'Aran. Publicà Vocabulari aranès (1915) i diversos poemes dispersos en aranès, llengua a la qual també traduí el catecisme diocesà. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Condomina, la (Alacant, Alacantí) Caseria, entre les platges de Sant Joan i de l'Albufereta. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Condreu, coll de (Osona / Garrotxa) Coll (1.000 m alt) obert a la cinglera que limita la vall d'Hostoles amb l'altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Conejos de la Llave, Josep (València, 1862 – 1937) Jesuïta. Fou rector (1902-07) del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià (Barcelona), prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona (1907-08) i, des del 1908, de la de València. Fundà (1912) i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València; entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia. Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3.500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià. Des del 1916 publicà la revista "Oro de Ley". 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - MUNICIPI
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conesa, Jaume (Montblanc, Conca de Barberà, v. 1320 – Barcelona, v. 1390) Funcionari reial. Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari (1351) i després protonotari (1365) de Pere el Cerimoniós. Fou un dels renovadors de la prosa catalana -es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360-. El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae (1287). La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Conestable, fort del (Girona, Gironès) Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i dels Caputxins, la ciutat. Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada. 70 CATALUNYA - ART
71 MÓN - POLÍTICA Confederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica (Amèrica, 1947 - ) Entitat política. Constituïda a base dels centres i les organitzacions catalans. De caràcter nacionalista i democràtica, propugnava una confederació de nacions ibèriques i es preocupà de la difusió, en terres d'Amèrica, de les activitats dels Països Catalans, tot fomentant les relacions econòmiques d'aquests amb els països americans. En fou secretari general Miquel Ferrer, amb residència a Mèxic. 92 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA Confederació
Nacional del Treball (CNT)
(Barcelona, set/1910 - )
Organització sindical de caràcter anarcosindicalista. A Catalunya actuà amb el nom de
Confederació Regional del Treball de Catalunya, a la qual s'uniren, a partir del 1918, les regionals del Nord, d'Andalusia i de
Llevant.
72 ILLES BALEARS - POLÍTICA Confederació Regional del Treball de Balears (Palma de Mallorca, 22/oct/1922 – 1939) Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes adherits a la CNT. Celebrà el seu primer congrés a Palma, amb delegats de la ciutat, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1.113 afiliats. En fou elegit secretari general Miquel Rigo. El seu òrgan de premsa fou "Cultura Obrera". Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer de 1938, a Menorca. 73 CATALUNYA - POLÍTICA
74 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Confederació Regional del Treball de Llevant (València, 1/des/1919 – 1939) Organització obrera. Agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete. Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3/des/1919, amb delegats de 142.943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, des/1922) els treballadors afiliats foren 42.517. El seu òrgan de premsa era "Solidaridad Obrera" de València. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes. Després del quart congrés (Alcoi, set/1932), amb delegats de 70.295 treballadors, els principals sindicats de València s'uniren als Sindicats d'Oposició. Iniciada la guerra civil demanà el dret d'autodeterminació per a la "regió valenciana" (nov/1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià. 76 CATALUNYA - POLÍTICA Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya (CSTC) (Catalunya, mai/1980 - ) Organització sindical. Creada per acord del Sindicat Obrer Català, d'origen catòlic; dels Col·lectius de Treballadors, d'origen independentista, i del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria. Posteriorment, s'hi han integrat altres grups sindicals de caràcter local, i el 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya per formar la Confederació Sindical de Catalunya. 77 CATALUNYA - POLÍTICA Conferència de Nacions Sense Estat de l'Europa Occidental (Barcelona, 1985 - ) Organització. Constituïda a iniciativa de les VI jornades internacionals del CIEMEN (Cuixà 1981) que aplega moviments nacionalistes, polítics, culturals i sindicals de les nacions sense estat d'Europa, amb la finalitat de potenciar l'Europa de les nacions com a alternativa a l'Europa dels estats. 78 CATALUNYA - POLÍTICA
79 CATALUNYA - POLÍTICA Conferència Episcopal Tarraconense (CET) (Catalunya, 1969 - ) Organisme. Integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l'arquebisbat de Barcelona, que té la missió d'estudiar els problemes comuns a les vuit diòcesis catalanes i coordinar-ne les activitats pastorals. N'és president l'arquebisbe de Tarragona. Els seus principals organismes vinculats són: Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, Centre d'Estudis Pastorals, secretariats interdiocesans, Gabinet d'Informació de l'Església a Catalunya, comissions de liturgia al català, i Comitè Interdiocesà de Caritas. Hi ha també comissions mixtes amb la Generalitat de Catalunya. Entre els seus documents publicats destaquen: El pluralisme en la comunió eclesial (1972), Misteri pasqual i acció alliberadora (1974), Perspectiva cristiana de l'amor i de la sexualitat (1975), L'atur, escàndol i desafiament del nostre temps (1980), Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Església i món rural (1992). 80 CATALUNYA - CULTURA Conferència Físico-Matemàtica Experimental (Barcelona, 1764 – 1892) Institució científica. Pel des/1765 s'aprovaren els estatuts, instal·là de seva seu al Col·legi de Cordelles, en fou designat president el capità general de Catalunya i obtingué el títol de reial (Reial Conferència Física). El 1770 s'anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i el 1887, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. 81 CATALUNYA - POLÍTICA Conferència Nacional Catalana (Barcelona, 4 i 5/jun/1922) Assemblea política convocada per elements dissidents de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i joves intel·lectuals catalanistes. Tingué com a resultat la creació d'Acció Catalana. 82 MÓN - POLÍTICA Conferència Nacional Catalana de Mèxic (Mèxic, set/1953) Reunió política, de la qual sorgí el Consell Nacional Català. 83 CATALUNYA - CULTURA
84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Conflent (Catalunya Nord) Antic pagus del comtat de Rosselló (després del de Cerdanya), origen de l'efímer comtat de Conflent i de la vegueria de Vilafranca de Conflent, que corresponia, aproximadament, a l'actual comarca del Conflent. 85 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Conflent (Prada, Conflent, 1961 - ) Revista bimensual. Respon al desvetllament intel·lectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics. Vol contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d'enciclopèdia sobre el Conflent. La part en català hi és, en general, força migrada. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conflent, bordes de (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Grup de bordes d'habitació permanent (a l'hivern hi resten solament els homes), dins l'antic terme de Cívis, a la capçalera del riu Madriu, a 1.840 m alt, al vessant occidental del coll de Conflent (2.150 m alt), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul. 87 CATALUNYA NORD - COMARCA
88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Conflent, vescomtat de (Catalunya Nord) Jurisdicció 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Confós (la Baronia de Rialb, Noguera) Masia, vora el Puig de Rialb. 91 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Anar
a: [ Comt ]
[ Comte A ] [ Conat ]
[ Conce ] [ Cond ]
[ Confer ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Comtat,
el
Conangla
i Fontanilles, Josep
Conca
de Barberà, la
