descripció

Montadó  Antiga parròquia del mun. de Benavent de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

Montagne, La  (Perpinyà / Prada, Rosselló, 1905 – 1914)  Publicació setmanal en francès

N

R

Montagut  Cim (2.151 m alt) del mun. d'Arres (Vall d'Aran)

C

G

Montagut  Despoblat (962 m alt) del mun. de Querol (Alt Camp)

C

G

Montagut  Llogaret del mun. d'Alcarràs (Segrià)

C

G

Montagut  Veïnat del mun. de Sant Julià de Ramis (Gironès)

C

G

Montagut  Gran masia, al nord del terme de Queixans (Baixa Cerdanya)

C

G

Montagut  Caseria, al nord de la ciutat de Novelda (Valls del Vinalopó)

V

G

Montagut, Berenguer de  (Valls ?, Alt Camp, s. XIV)  Mestre d'obres

C

B

Montagut, comtat de  Títol de Catalunya (Montagut de Fluvià, Garrotxa, 1599)

C

H

Montagut, comtat de  Títol de Catalunya, creat el 1706

C

H

Montagut, el  Muntanya (1.078 m alt) del mun. de la Torre de les Maçanes (Alacantí)

V

G

Montagut, el  Antic nom del puig de l'Agulla (Sant Julià de Vilatorta i Viladrau, Osona)

C

G

Montagut, Guillem de  ( ? , s. XII)  Noble

C

B

Montagut, Guillem Ramon de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Noble

C

B

Montagut de Fluvià  Municipi de la Garrotxa: 93,4 km2, 276 m alt, 781 hab (1999)

C

M

Montagut de Mar  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Susanna (Maresme)

C

G

Montagut i Domènec, Joaquim  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1825 - Tortosa, Baix Ebre, 1867)  Militar

C

B

Montagut i Soriano, Innocent  (Amposta, Montsià, 1893 - ? )  Escultor

C

B

Montagut i Vilalta, Joaquim  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1848 - ? , s. XIX)  Militar

C

B

Montal i Biosca, Agustí  (Barcelona, 1906 – 1964)  Industrial

C

B

Montal i Fornés, Paula  (Arenys de Mar, Maresme, 1799 - Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1889)  Religiosa

C

B

Montalà i López, Joan  (Valls, Alt Camp, 13/mai/1927 – Barcelona, 1999)  Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i de Madrid. Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita, tot i que és mestre en gai saber i ha guanyat premis com el Ribas i Carreras (La nit dels àngels, 1974) i el Carles Riba (D'un torsimany al bosc, potser, 1981). Ha estat inclòs a Antologia de sacerdots poetes (1975).

C

B

Montalba  Caseria del mun. de la Vall d'Alba (Plana Alta)

V

G

Montalbà  Església i antic terme del mun. de Vilagrassa (Urgell), al sud de la vila, prop del mas d'Estalella.

C

G

Montalbà de l'Església  Poble (545 m alt) i antic municipi (22,80 km2), incorporat el 1962 al de Banys d'Arles (Vallespir). Bastit en un coster, a l'esquerra del riu de Montdony, sota el roc de Sant Salvador (o de Montdony), al voltant de l'església (que conserva un interessant retaule barroc d'Honorat Rigau). Domina el poble el castell de Montalbà, enrunat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020. El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d'un culte probablement d'origen pagà.

N

Montalbà del Castell  Municipi de la Fenolleda: 15,90 km2, 480 m alt, 120 hab (1999). Situat als Aspres, entre el coll de Colomines i el de Ternera. El relleu és accidentat, amb boscos d'alzines. L'economia del municipi es limita a la ramaderia (bestiar cabrum) i a la migrada agricultura de secà, el principal conreu és la vinya, que es destina a l'elaboració de vi; també s'hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Cooperativa. Notable descens demogràfic. El poble és dominat per l'església parroquial i per l'antic castell de Montalbà. La parla del lloc és de transició vers l'occità. Àrea comercial de Perpinyà.

N

M

Montalbergo, Pietro Paolo de  (Fornelli, Itàlia, s. XVI – Barcelona, 1588)  Pintor i comerciant

C

B

Montalbo, comtat de  Títol de Sardenya (Itàlia), concedit el 1646

U

H

Montaldo, Pere  (Barcelona, s. XIX – EUA, s. XIX)  Advocat i polític

C

B

Montalé  Antic terme i caseria del mun. d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), al nord-est de la vila, camí de la Fuliola i del Tarròs. Estigué unit a Montsuar. Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.

C

G

Montalegre  Llogaret del mun. de Pontils (Conca de Barberà), al peu de la serra de Brufaganya, a l'esquerra de la riera de Sant Magí.

C

G

Montalegre  Santuari del mun. de les Avellanes (Noguera)

C

G

Montalegre, cartoixa de  Cartoixa del mun. de Tiana (Maresme)

C

G

Montalegre, monestir de  Antic convent de monges augustinianes, a Barcelona (Barcelonès)

C

G

Montalegre, priorat de  Antic priorat femení de donades, al mun. de Tiana (Maresme)

C

G

Montalgrau, serra de  Contrafort del Sistema Ibèric, a la comarca de l'Alt Palància

V

G

Montall  Despoblat i antiga parròquia del mun. de Quart d'Onyar (Gironès), situat al nord de Sant Mateu de Montnegre.

C

G

Montalt  Antiga quadra del mun. del Campell (Llitera)

F

G

Montalt  Veure> Montant (Alt Millars)

V

G

Montalt  Masia i antic lloc del mun. de la Morera de Montsant (Priorat)

C

G

Montalt, el  Serra del sistema Mediterrani (101 m alt), entre els mun. de Capçanes (Priorat) i Tivissa (Ribera d'Ebre). S'estén en direcció sud-oest - nord-est, entre l'Ebre i la serra de Llaberia i tanca la depressió de Móra pel sector sud-oriental.

C

G

Montalt, el  Contrafort (594 m alt) de la Serralada Litoral, a la comarca del Maresme

C

G

Montalt, estanyols de  Petits estanys (estanyol gros de Montalt i estanyol petit de Montalt) al mun. de Banyoles (Pla de l'Estany), situats uns 400 m al sud de l'estany de Banyoles.

C

G

Montalt, Pere  (Arenys de Mar, Maresme, 1618 – Girona, 1688)  Teòleg i escriptor

C

B

Montalt, venta de  Veure> Venta de Montalt, la (Gilet, Camp de Morvedre)

V

G

Montalto, ducat de  Títol de Nàpols (Itàlia), atorgat el 1507

U

H

Montalvà, Pasqual  ( ? , s. XIV)  Argenter

C

B

Montan  Veure> Montant (Alt Millars).

V

G

Montané i Mollfulleda, Lluís  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1905 – Barcelona, 1997)  Escultor

C

B

Montanejos  Municipi de l'Alt Millars: 37,8 km2, 468 m alt, 425 hab (1999)

V

M

Montaner, Arnau  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XIV)  Ciutadà

C

B

Montaner, Francesc  (Berga ?, Berguedà, s. XVIII - ? , s. XIX)  Guerriller

C

B

Montaner, Francesc  (Palma de Mallorca, s. XIX)  Pintor i gravador

B

B

Montaner, Hipòlit  ( ? , s. XVII)  Jurista

C

B

Montaner, Joan  (Illes Balears, s. XVII)  Pintor

B

B

Montaner, Josep  ( ? , s. XVII)  Militar

C

B

Montaner, Pere  (Barcelona, 1734 – França, 1801)  Religiós jesuïta. En produir-se l'expulsió del seu orde visqué a Ferrara (Itàlia). Traduí a l'italià les obres del metge Josep Masdevall, i publicà escrits que en divulgaren els mètodes.

C

B

Montaner, vescomtat de  Jurisdicció del comtat de Bigorra (Catalunya), creat el s. X

C

H

Montaner y Castaño, Joaquín  (Villanueva de la Serena, Extremadura, 1892 – Barcelona, 1957)  Escriptor

C

B

Montaner i Cladera, Joan  (Palma de Mallorca, s. XVIII - Llucmajor, Mallorca, 1802)  Pintor

B

B

Montaner i Díez, Llorenç  (Illes Balears, s. XVIII – s. XIX)  Gravador i eclesiàstic

B

B

Montaner i Font, Francesc  (Palma de Mallorca, s. XVI – 1646)  Historiador i advocat. Li fou atorgat títol de cavaller. És autor d'una obra de llatí que recull els elogis de l'obra i la persona de Ramon Llull. Intervingué, el 1612, al procés de beatificació d'aquell. Escriví dos treballs notables i inèdits: Història del regne de Mallorca i Coses de cavallers d'aquesta illa de Mallorca. (DBA)

B

B

Montaner i Martorell, Josep Maria  (Barcelona, 1954 - )  Arquitecte i crític

C

B

Montaner i Moner, Francesc  (Palma de Mallorca, 1743 – s. XVIII)  Gravador

B

B

Montaner i Moner, Joan  (Illes Balears, s. XVIII – Palma de Mallorca, s. XVIII)  Pintor i gravador

B

B

Montaner i Moner, Josep  (Illes Balears, s. XVIII – Madrid, 1788)  Gravador

B

B

Montaner i Simon, Editorial  (Barcelona, 1861 - ? )  Empresa editorial

C

N

Montaner i Upe, Joan  (Roma, Itàlia, 1716 - Palma de Mallorca, 1774)  Pintor i gravador

B

B

Montaner i Upe, Llorenç  (Roma, Itàlia, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1768)  Gravador. Fill de Joan Montaner i germà de Joan Montaner i Upe. Fou actiu a Barcelona entre els anys 1727 i 1730.

U

B

Montaner i Vila, Ramon de  (Canet de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1921)  Editor

C

B

Montanera, la  Despoblat del mun. del Campell (Llitera)

F

G

Montañès i Criquillón, Emili  (Tarragona, 1878 – Madrid, 1974)  Enginyer

C

B

Montanet  Antic nom de l'Alqueria Baixa (Montanejos, Alt Millars)

V

G

Montanissell  Antic municipi de l'Alt Urgell: 83,93 km2, 1.134 m alt, incorporat el 1969 al de Coll de Nargó

C

Montano, Joan  (València, s. XV – s. XVI)  Arquitecte. L'any 1501 succeí a Miquel Anyó com a director de les obres del palau de la Generalitat de València, de la qual institució esdevingué mestre d'obres titular després d'acabar la construcció de la Sala de Corts, iniciada per Anyó. (SC)

C

B

Montant  Municipi de l'Alt Millars: 34,24 km2, 576 m alt, 350 hab (1999)

V

M

Montanui  Municipi de l'Alta Ribagorça: 174,7 km2, 1.205 m alt, 308 hab (1999)

F

M

Montanyà i Angelet, Lluís  (Barcelona, 1905 - Ginebra, Suïssa, 1985)  Escriptor

C

B

Montanyà i Coca, Ramon  (Navars, Bages, 1752 - Manresa, Bages, 1811)  Sacerdot i guerriller

C

B

Montanya i Llanas, Pere-Pau  Veure> Muntanya i Placeta, Pere Pau

C

B

Montanyana  Vila (616 m alt) del mun. del Pont de Montanyana (Alta Ribagorça)

F

G

Montanyans  Santuari del mun. de Castellet i la Gornal (Garraf)

C

G

Montanyans i Berard, Jaume  (Manacor, Mallorca, 1493 - Càller, Sardenya, 1556)  Jurisconsult

B

B

Montanyans i Berard, Nicolau  (Illes Balears, 1495 – 1565)  Inquisidor de Mallorca

B

B

Montanyes, Jaume  (València ?, s. XVI - Barcelona, s. XVI)  Escriptor. Religiós carmelità. És autor d'una obra pietosa molt divulgada: Espill i art molt breu i profitós per ajudar a ben morir en l'incert dia i hora de la mort.

V

B

Montanyes, Vicent  (València, s. XVI – Barcelona, 1573)  Teòleg i teòric musical

V

B

Montanyès i Moliner, Josep  (Barcelona, 1937 - )  Actor i director de teatre

C

B

Montardi, serra de  Alineació muntanyosa (664 m alt) del mun. de Culla (Alt Maestrat)

V

G

Montardit  Poble (946 m alt) del mun. de Sort (Pallars Sobirà)

C

G

Montardit de Baix  Veure> Ribera de Montardit (Enviny, Pallars Sobirà)

C

G

Montardo d'Aran  Massís del Pirineu axial, entre l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran

C

G

Montareny, pic de  Cim (