A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    France ]    [ Franch ]    [ Franco C ]    [ Franquesa ]    [ Frares ]    [ Fred ]

Ser ric és saber quan en tens prou. (Lao Tse)

1 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Francès, guerra del  (Països Catalans, 1808 - 1814)  Conflicte armat contra les tropes de Napoleó

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francés, Joana Concepció  (Alacant, 1929 - )  Pintora. Estudià a l'Academia de San Fernando de Madrid. El 1956 començà a utilitzar nous materials plàstics, la qual cosa la dugué a realitzar una obra experimentalista. Amb la sèrie titulada El hombre y la ciudad participà a la XXXIII Biennal de Venècia. Exposà a diverses ciutats a dins i fora de l'estat espanyol.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francès, Pere  (Barcelona, s XIX)  Dirigent obrer. Fou un dels tres que acompanyaren Ildefons Cerdà a Madrid, juntament amb alguns representants de la diputació de Barcelona, per presentar al general Espartero les reivindicacions dels obrers catalans.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFrancès de Castillo i Berenguer, Joan  (Muro del Comtat, Comtat, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Escriptor

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francès i Ladrón de Cegama, Josep Maria  (Lleida, 1891 – Mèxic, 1966)  Escriptor. De família de militars castellans, fou autodidacte i es dedicà al periodisme. Col·laborà assíduament a la premsa catalana del seu temps. Dirigí durant alguns anys la pàgina literària del diari "La Humanitat". En 1943 anà a residir a Mèxic. D'allà estant col·laborà també a la premsa catalana a l'exili, principalment de Mèxic. La seva producció en llibres comprèn tres novel·les, La rossa del mal pèl (1929), La guerra dels sants i Retorn al sol (sd), unes Memorias de un cero a la izquierda (1962), de caràcter autobiogràfic, i alguns reculls de contes o bé de petites biografies, traduïts sovint del català, com Trece cuentos y medio. També és autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francès i Pascual, Plàcid  (Alcoi, Alcoià, 1834 – Madrid, 1902)  Pintor. El 1851 cursava estudis a l'Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. A les seves obres s'evidencien unes bones qualitats de dibuixant i de colorista. Pintà temes amables: L'espardenyer, Els banyistes, Una "maja", El consell del pare, etc; escenes típiques del País Valencià: Tipus de la ribera de l'Albufera o Una valenciana; i quadres de temàtica històrica: Cervantes llegint el Quixot a la presó d'Argamasilla de Alba (1867) i La proclamació de Boabdil (1884). Excel·lí com a retratista a l'oli: María Guerrero, Federico Chueca i un excel·lent autoretrat. Féu decoracions al palau del marquès de Dosaigües (València) i als dels ducs de Santoña i del marquès de Larios (Madrid). Els seus fills Ferranda i Joan foren també pintors.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francés y Caballero, Bernardo  (Castella ?, 1744 – Saragossa, Aragó, 1843)  Bisbe d'Urgell (1817-25). Qualificador del Sant Ofici, durant el seu pontificat urgellenc es mostrà refractari al moviment constitucional, s'adherí a la Junta de Regència (1821), a la qual cedí part del palau episcopal, i cooperà econòmicament en la fortificació de la Seu d'Urgell. En ésser restablert l'absolutisme (1823), aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1825 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc  (Catalunya, s. XIV)  Poeta. Se'n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFrancesc  ( ? , s. XIV)  Prelat

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc  (Barcelona, s. XV)  Cronista

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc, Miquel  ( ? , s. XVIII)  Filòsof tomista i dominicà

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc de Barbens  (Barbens, Urgell, 1875 – Barcelona, 1920)  Religiós caputxí

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francesc de Borja  (Gandia, Safor, 1510 – Roma, Itàlia, 1572)  Sant

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francesc de Catarroja  (Catarroja, Horta, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752)  Missioner caputxí

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFrancesc de Santa Bàrbara  (Olalla, Aragó, 1731 – València, 1802)  Arquitecte i tractadista. Nom de religió de Francesc Aldàs i Pina. Després de professar en l'orde dels jerònims (1757), projectà diversos edificis religiosos, entre els quals l'església de Burjassot i la de Xest i el claustre de Sant Miquel dels Reis de València. Traduí del francès tractats d'arquitectura i de geometria.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesch, Agustí  (Catalunya, s XVIII – 1802)  Pintor. Fou pensionat a Roma. Dirigí l'Escola de Belles Arts de Còrdova. El 1779 fou nomenat director honorari de la de Barcelona.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesch i Serret, Joan  (Lleida, 1833 – Reus, Baix Camp, 1872)  Militar. Participà el 1859 en la guerra d'Àfrica, on fou ferit. Secundà la revolta carlina. Atacà Reus on morí a resultes de les ferides que hi rebé.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franch, Joan  (Catalunya, ? )  Funcionari

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franch i Clapers, Josep  (Castellterçol, Vallès Oriental, 23/mai/1915 - França, 2005)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1940 s'establí a França, on ha obtingut èxits notables. També triomfà amb l'exposició que féu a Nova York el 1950. Ha conreat, per bé que rarament, l'escultura.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Franch i Mira, Ricard  (València, 1839 - Paterna, Horta, 1888)  Gravador

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFrància, Joan Baptista  (País Valencià, s XVIII)  Gravador. Gaudí de bon prestigi.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Franciac  (Caldes de Malavella, Selva)  Poble

23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Francina Rossa  (Itàlia, s XV - Catalunya ?, s XV)  Amistançada de Joan II de Catalunya-Aragó, després que aquest, ja vell, restà vidu de la seva segona muller Joana Enríquez (1468). El rei, per assegurar-li un bon retir, la volgué casar amb Jaume d'Arenós, el fill, però aquest refusà. Fou cantada per alguns poetes del temps.

24 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Francís, Francesc  (Perpinyà, 1886 – 1973)  Poeta i periodista

25 CATALUNYA - CULTURA

Franciscàlia  (Barcelona, 1949 - )  Institució cultural

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francisco i Maymó, Carles  (Barcelona, 1877 – 1908)  Jurisconsult

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFrancó  (Catalunya, s. IX)  Vescomte d'Osona

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Franco, Àlvar  (País Valencià, s. XVI)  Impressor

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franco, Enric  (Barcelona, 1854 – 1900)  Escriptor

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Franco, Francesc  (Xàtiva, Costera, s XVI)  Metge. Estudià a la universitat d'Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Franco, Joan Vicent  (Oriola, Baix Segura, 1673 - País Valencià, s. XVIII)  Impressor. Fill del també notable impressor Àlvar Franco.

32 CASTELLA - BIOGRAFIA

Franco, Juan  (Castella, s. XV - ? , s. XV)  Frare dominicà

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franco, Pere  (Barcelona, 1744 – 1826)  Pintor

34 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFranco Cazorla, Diego  ( ? , 1920 - Sant Sebastià, Euskadi, 1947)  Polític

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franco i Estadella, Antonio  (Barcelona, 1947 - )  Periodista

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Franco i Martínez, Josep  (Sueca, Ribera Baixa, 3/mar/1955 - )  Escriptor i pedagog. Mestre de professió. Col·laborà en la premsa i ha traduït diversos llibres i sèries de televisió. Algunes obres seves són Ulisses (premi Tirant lo Blanc 1987), La sal (premi Ramon Muntaner 1988), La ciutat submergida (1991) i Quatre històries d'animals (1992). En novel·la, destaquen Som irrepetibles (1987), Cendres de seductor (1987), L'enviat (1996) i Les potències de l'ànima (1997).

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Franco i Salinas, Lluís  (València, 1850 – Madrid, 1897)  Pintor i aquarel·lista

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franco i Sorribas, Francesc  (Catalunya, s XVII)  Frare carmelità. Tingué gran fama com a predicador.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Franco i Tormo d'Olaris, Vicent Ignasi  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta, s. XVIII – València, 1804)  Historiador

40 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Francofonte, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia. Passà als Acuña i als Montcada. El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de les setena comtessa Comtessina de Montcada i d'Acuña.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFrancolí, el  (Conca de Barberà / Alt Camp / Tarragonès)  Riu que travessa les tres comarques

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Francs, els  (Dénia, Marina Alta)  Caseria

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Franja de Ponent  (Països Catalans)  Territori amb cultura catalana, dins de l'Aragó: 5.001,1 km2, 48.830 hab (1999)

44 ALGUER - BIOGRAFIA

Frank, Josep  (l'Alguer, 1830 – 1900)  Escriptor. Fou professor de grec i de sard al liceu de l'Alguer. Autor de poemes en català, mantingué correspondència amb intel·lectuals de Catalunya i col·laborà en diverses revistes catalanes, especialment a "La Ilustració Catalana" (1880-94).

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Frank el Punto  (Magúncia, Alemanya, 1909 – Eivissa, 1972)  Pintor

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frankel, Hertha  (Viena, Àustria, 1914 – Barcelona, 1996)  Titellaire i ventríloqua. Primera ballarina del Teatre de l'Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya en el 1943, s'incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Johann i Arthur Kaps. Amb les seves conegudes marionetes col·laborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franquesa, Jaume  (Igualada, Anoia, s. XVI)  Cavaller

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFranquesa, Martí  ( ? , s. XV)  Cavaller

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franquesa, Martí Joan  (Catalunya, s. XVI)  Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II. Féu tres estades a l'Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franquesa, Pau  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franquesa i Esteve, Pere  (Igualada, Anoia, v 1547 - Torres de León, Castella, d 1612)  Noble

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Adalbert Maria Franquesa i GarrósFranquesa i Garrós, Adalbert Maria  (Moià, Bages, 18/des/1908 - Montserrat, Bages, 6/oct/2005)  Liturgista, ecumenista i historiador. Nom de religió d'Estanislau Franquesa. Alumne dels escolapis, prengué l'hàbit a Montserrat el 1925, on professà (1930) i s'ordenà prevere (1932). Acabà els estudis a Beuron (Alemanya), i en retornar inicià la publicació, en fascícles, del Missal del Poble, interromput per la guerra civil, durant la qual perfeccionà els estudis a Maria Loach (Alemanya) i féu de professor al seminari de Vitòria. Ocupà càrrecs de responsabilitat al monestir, i com a sagristà major prengué part en l'organització de les festes d'entronització de la imatge de la Mare de Déu (1947). Director del Scriptorium Liturgicum' (1943), membre fundador de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics i membre de la Junta Nacional de Pastoral Litúrgica. Durant el concili Vaticà II fou consultor de l'episcopat espanyol i, posteriorment, del Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví. D'ençà del 1971 i fins al 1983, fou superior de la comunitat benedictina annexa a l'Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem). La seva abundant producció bibliogràfica té com a temes: Montserrat, el ritual català, la litúrgia hispànica i l'ecumenisme.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFranquesa i Gasol, Joan  (Cervera, Segarra, 1871 – 1916)  Escriptor

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franquesa i Gomis, Josep  (Barcelona, 1855 – 1930)  Poeta i assagista

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franquesa i Llopart, Xavier  (Barcelona, 1947 - )  Pintor

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franquesa i Lluelles, Manuel  (Cervera, Segarra, 1906 - Castelldefels, Garraf, 1978)  Lingüista

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Franqueses, marquesat de les  (Catalunya Títol, concedit el 1913 a Joan Sampera i Torres, senyor del castell de Montsoriu. Ha passat als Alier.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Franqueses, monestir de les  (Balaguer, Noguera)  Antic monestir cistercenc femení

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Franqueses de Vilafortuny, les  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès)  Despoblat

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Franqueses del Codony, les  (Constantí, Tarragonès)  Antic terme i lloc

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Franqueses del Llobregat, les  (Barcelonès)  Llocs de les Corts de Sarria i de Sant Just Desvern

Inici página62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Franqueses del Maresme, les  (Cabrera de Mataró / Premià, Maresme)  Pobles dels dos municipis

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalFranqueses del Vallès, les  (Vallès Oriental Municipi: 29,45 km2, 181 m alt, 18.693 hab (2011). Situat a l'esquerra del Congost i de la riera de Corró, al nord de la ciutat de Granollers, amb la qual forma una conurbació per la banda de Corró d'Avall, actual capital del municipi. La zona forestal està ocupada per pinedes i alzinars, i pasturatges. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, patates i llegums) i regadiu (patates, cereals, llegums i farratges), la ramaderia (bovina i porcina), l'avicultura i sobretot la indústria, bastant diversificada (química, metal·lúrgica, tèxtil, adoberies, construcció) i afavorida per la proximitat de Granollers i causa també de l'espectacular creixement demogràfic de les darreres dècades. Dins el terme, que comprèn, a més, els pobles de Corró d'Amunt, Llerona i Marata, hi ha diverses esglésies romàniques, el santuari del Pla, del s XI, la masia i església de Santa Digna i restes d'una vil·la romana, a més de diverses urbanitzacions. La Casa del Comú és una considerable obra modernista. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament de les Franqueses - Estadístiques

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franquet, Josep  (Cornudella, Priorat, s. XV - ? , s. XV)  Pintor

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franquet i Serra, Josep  (Girona, 1851 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1907)  Poeta

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Frare, mas del  (Llíria, Camp de Túria)  Veure> Mas del Frare, el

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Frares, alqueria dels  (l'Alqueria de la Comtessa, Safor Veure> Alqueria dels Frares, l'.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Frares, barranc dels  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat)  Afluent del riu Montlleó

69 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Frares, cas  (Llucmajor, Mallorca Oriental Antiga residència rural dels trinitaris, al sud-oest de la ciutat.

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaFrares, els  (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)  Despoblat

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Frares, mas dels  (la Febró, Baix Camp)  Antiga granja de la cartoixa d'Escaladei, prop de la qual, però ja dins el terme d'Arbolí, fou construït el campament militar de Los Castillejos.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Frares, serra dels  (Valls del Vinalopó)  Alineació muntanyosa (718 m alt) de la comarca

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Frares, torre dels  (Penelles, Noguera)  Antiga granja

74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Fraternidad, La  (Barcelona, nov/1847 – mar/1848)  Setmanari cabetià fundat i dirigit per Narcís Monturiol. Edità fragments de Viaje por Icaria, traduïts per Orellana i Monturiol, obra que fou publicada el 1848. També publicà els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista. Fou substituït per "El Padre de Familia" (Barcelona, oct/1849 - mar/1850).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fratricida, el  Sobrenom del comte Berenguer Ramon II de Barcelona.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Frau, Francesc  (Valldemossa, Mallorca, s. XIX - Palma de Mallorca, 1859)  Llatinista i religiós. Versificà en llatí. Fou prior del convent de Sant Felip Neri, de Palma.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFrau i Armandáriz, Ramon  (Palma de Mallorca, 1787 – Madrid, 1861)  Metge

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frau i Julià, Dolors  (Barcelona, 1883 – 1966)  Mezzo-soprano

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Frauques, mas de  (Tivissa, Ribera d'Ebre Masia i antiga torre (torre de Frauques), al sector muntanyós que separa la vall de l'Ebre de la costa.

80 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Frausa, roc de  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / els Banys d'Arles, Vallespir Cim (1.449 m alt) del massís muntanyós que separa els dos municipis, a l'oest del coll de Lli. Al seu vessant meridional neix la riera de Frausa, afluent, per l'esquerra, del riu d'Arnera.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fredeburga   ( ? , ? )  Abadessa de Sant Joan

82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic  ( ? , ? )  Fill de l'infant Alfons

83 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic, Jaume  ( ? , ? )  Fill d'Alfons Frederic

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic, Joan  ( ? , ? )  Fill de Bonifaci Frederic

85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaFrederic, Lluís  Veure> Frederic d'Aragó, Lluís.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó  (Sicília, Itàlia, s. XIII - ? , s. XIV)  Família noble

87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Alfons  ( ? , s. XIII – Catalunya, 1338)  Primer comte de Salona

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Bonifaci  (Sicília, Itàlia, s XIV – Grècia, 1376)  Senyor d'Egina (1359-76), de Piada i de la baronia de Carist (1338-65) a Negrepont. Tercer fill d'Alfons Frederic d'Aragó i de Marulla de Verona. S'educà a Sicília, on lluità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià. Governador de Patti, esclatà contra ell una rebel·lió (1355), en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner (1356). Exercí el càrrec de canceller de Sicília (1354). Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia. El seu germà Jaume li cedí Egina; l'any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia. En l'anarquia que subseguí la mort del vicari dels ducats d'Atenes i Neopàtria es féu càrrec del govern, juntament amb el seu nebot Lluís Frederic d'Aragó (1374). La rivalitat entre ambdós fou resolta a favor del segon, nomenat oficialment vicari general (1375).

89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Constança  Veure> Aragó, Constança d'.

90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Guillem  (Sicília, Itàlia, s. XIV)  Fill d'Alfons Frederic d'Aragó. Fou senyor d'Estiri i veguer, capità i castellà de Levàdia (1366).

104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Guillem  (Sicília, Itàlia, s XIV - s XV)  Fill natural de Frederic III de Sicília. Pel testament del seu pare rebé les senyories de Malta i Gozzo i les possessions alemanyes que aquell havia heretat de la seva mare, Elisabet de Caríntia. Fou nomenat successor del regne de Sicília en el cas de que la seva germana Maria, hereva de Frederic, morís sense descendència. Es casà amb Beatriu d'Aragó, filla de Joan i besnéta de Frederic II, i foren pares de Joana Frederic d'Aragó, muller de Pietro Gioni, baró d'Ardore.

91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Joan  (Itàlia ?, s. XIV - a 1366)  Senyor d'Egina (v1350-v1355) i de Salamina. Fill d'Alfons Frederic d'Aragó. El 1350 es casà amb Marulla Zaccaria, filla del marquès de Bonoditza i morí sense fills.

102 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaFrederic d'Aragó, Joan  (Sicília, Itàlia, s XIV - v 1394)  Senyor d'Egina (1382-v94) i de Piada i capità de Malta. Fill de Bonifaci Frederic d'Aragó. La seva filla i hereva (v1394-1418), senyora d'Egina, hom suposa casada (1394) amb Antoni I de Caupena.

103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Lluís  (Grècia, s XIV - 1382)  Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d'Egina (1380-82). Fill de Jaume Frederic d'Aragó. Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres. Fet vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1375), impedí l'anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la soberania d'aquells ducats al rei català Pere III, el qual l'acceptà i confirmà la vicaria a Lluís (1379-80). Es casà amb Helena Cantacuzé.

92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Maria  (Sicília, Itàlia, s. XIV - s. XV)  Senyora d'Egina. Filla i successora de Bonifaci Frederic d'Aragó. El 1394 fou ocupat el comtat per Baiazet I, que la tancà al seu harem després de fer-la muller seva.

93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Pere  ( ? , s. XIV – 1355)  Comte de Salona

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Pere  ( ? , s. XIV – 1380)  Senyor d'Egina

95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic d'Aragó, Simona  ( ? , ? )  Muller de Giorgio II Ghisi

96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaFrederic de Luna  ( ? , ? )  Fill de Martí el Jove

97 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic de Sicília  (Sicília ?, Itàlia, s. XIV - Atenes, Grècia, 1355)  Quart duc català d'Atenes

98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic II de Sicília  ( ? , 1272 – Palerm, Itàlia, 1337)  Rei de Sicília (1296-1337)

99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Frederic III de Sicília "el Feble"  (Catània, Sicília, 1342 - Messina, Sicília, 1377)  Rei de Sicília

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fredes  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)  Antic municipi: 1.090 m alt, 12,94 km2, incorporat el 1977 a l'actual

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frèdol  (Catalunya, s. X - Elna, Rosselló, 1009)  Prelat. Fou bisbe d'Elna, on succeí a Berenguer, germà d'Oliba de Vic (1003). Fou succeït per un altre bisbe Oliba, aquest germà de Gombau de Besora.

Anar a:    France ]    [ Franch ]    [ Franco C ]    [ Franquesa ]    [ Frares ]    [ Fred ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans