A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Poble ]    [ Poblenou ]    [ Poblet ]    [ Poc ]    [ Poci ]    [ Polit ]

L'atzar és una paraula buida de sentit, res pot existir sense causa. (Voltaire)

1 ANDORRA - PUBLICACIÓ

Poble Andorrà, El  (Andorra la Vella, 1/des/1974 - )  Diari. És el primer del Principat d'Andorra i també el primer editat en llengua catalana després de la guerra civil espanyola. El 1977 passà a setmanari i després s'ha difós sovint lligat a d'altres diaris ("El Noticiero Universal", "Diario de Barcelona", "Avui").

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Poble Català, El  (Barcelona, 11/mai/1906 - 14/abr/1918)  Diari polític. Òrgan del Centre Nacionalista Republicà. Publicat amb un total de 4.603 números, ocupa el segon lloc en durada a la història de la premsa en català. Fundat com a setmanari el nov/1904, com a portaveu d'una dessidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell. Eugeni d'Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius, i hi col·laboraren d'altres escriptors. Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció. Encomanada la direcció (1909) a Pere Coromines, cap del partit de la Unió Federal Nacionalista Republicana, continuador del CNR, el pacte de Sant Gervasi amb els lerrouxistes provocà una forta crisi al diari i en sortiren els principals redactors i col·laboradors, que explicaren la seva decisió en el full titulat "La Bandera" (25/abr/1914). L'últim director fou J. Ribera i Rovira, que accentuà la col·laboració amb el partit radical. El diari (1906-10) publicà una biblioteca literària amb el mateix nom (19 títols). A l'exili, hom publicà a París (1939) un setmanari amb el mateix nom, reprès a Mèxic (1942-47) com a òrgan de la comunitat catalana. Adoptà el mateix nom una efímera publicació de Tolosa de Llenguadoc (1944).

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Baix, el  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa Un dels dos nuclis principals de la ciutat.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPoble de Baix, el  (la Vall de Laguar, Marina Alta Veure> Campell.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Baix, el  (Marina Baixa Veure> Tàrbena.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Dalt, el  (Marina Baixa Veure> Benimantell.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Dalt, el  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Un dels dos nuclis principals de la ciutat.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Dalt, el  (Tàrbena, Marina BaixaVeure> Tarbeneta.

9 CATALUNYA - ART

Poble Espanyol, el  (Barcelona, Barcelonès)  Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc. Construït per a l'Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo. Ocupa una superfície de 20.000 m2 i adopta l'estructura d'un poble hispànic típic. Hi sobresurten la porta d'accés -reproducció de la de San Vicente a Àvila-, la casa del comú -de Vall-de-roures (Matarranya)-, la 'calle de los Arcos' -de Sevilla-, la font -de Prades (Baix Camp)-, el campanar de l'església -d'Utebo (Aragó)- i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes. Conté el Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars i el d'Art Gràfic. Hi són establerts diversos artesnas que treballen cara al públic. És centre d'esbargiment popular i hom hi organitza revetlles, balls, titelles, etc.

10 ILLES BALEARS - ART

Inici páginaPoble Espanyol, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Conjunt monumental, a imitació del de Barcelona, construït el 1967 sota la direcció de Fernando Chueca Goitia. Té una extensió de 25.000 m2, i reprodueix un centenar d'edificis, majoritàriament d'Andalusia i Castella. Té una sala de congressos. Deficitari des del primer dia, fou adquirit pel ministeri d'informació i turisme.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble Nou del Mar, el  (València, Horta)  Antic municipi, agregat a l'actual

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poble Sec, el  (Igualada, Anoia)  Barri de la ciutat, dit també de Sant Magí, format a banda i banda de la carretera de Manresa.

13 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Poble Valencià, El  (València, 31/mar/1917 - 7/nov/1931)  Setmanari publicat en dues èpoques. Durant la primera (31/mar a 5/mai/1917) el dirigí Josep Maria Bayarri i comptà amb la col·laboració de diversos escriptors. Reaparegue el 1931 (4/jul - 7/nov), com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Isona, Pallars Jussà Raval de la vila.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Alcàsser, Horta Barri del municipi, al sud del nucli urbà, al límit amb el terme de Picassent.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Manresa, Bages)  Barri de la ciutat, sorgit dins el territori de la parròquia del Carme a la fi del s. XIX. El 1915 hi fou oberta l'església de Sant Josep.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPoblenou, el  (Catadau, Ribera Alta Caseria, a l'oest del poble, vora la carretera de Llíria.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (la Vila Joiosa, Marina Baixa Barri marítim, separat del nucli antic pel riu de la Vila. Fou creat el 1806.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Figueres, Alt Empordà Barri residencial de la ciutat, situat al sud-oest del nucli urbà, limitat al nord per la carretera d'Olot.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Pineda de Mar, Maresme)  Barri, a ponent del centre urbà. Es començà a formar el decenni del 1920 i és ocupat principalment per població immigrant. Es anomenat també barri de Garbí i de Ponent.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri marítim de la ciutat

22 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Fraga, Baix Cinca Barri de la ciutat, a la dreta del Cinca.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Terrassa, Vallès Occidental)  Barri obrer i perifèric de la ciutat

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPoblenou, el  (Mutxamel, Alacantí Veure> Penya-serrada.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Poblenou, es  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Veure> colònia de Gatamoix.

26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Poblenou de Benitatxell, el  (Marina Alta Municipi: 12,55 km2, 142 m alt, 2.131 hab (1999)

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou de la Corona, el  (Horta)  Veure> Llocnou de la Corona.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou de la Salut, el  (Sabadell, Vallès Occidental Barri de la ciutat, situat al nord-est de la ciutat, a 5 km del centre. S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell. Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta. Els terrenys eren d'un sol propietari, que els anà venent les parcel·les a terminis. Segons el pla general d'urbanisme vigent no s'hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri. Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou de Llers, el  (Llers, Alt Empordà)  Raval de la vila, al sud del nucli urbà.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPoblenou de Sant Rafael, el  (Cocentaina, Comtat)  Llogaret

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou del Delta, el  (Amposta, Montsià)  Poble agrícola

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou del Pi, el  (València, Horta)  Llogaret

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobles, les  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Poble, al nord-est de Santes Creus, a la dreta del barranc de Pigot (afluent, per l'esquerra, del Gaià). La parròquia fou segregada de la de Santes Creus el segle XIX.

34 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pobles, les  (Illes Balears)  Nom de poblats medievals

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poble-sec, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poble-sec, el  (les Masies de Voltregà, Osona)  Barri

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPoblet, bosc de  (Baix Camp / Conca de Barberà)  Bosc de les muntanyes de Prades, entre les dues comarques

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblet, el  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida Caseria, prop del límit amb el terme de la Font de la Figuera (Costera).

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblet, el  (Barcelona, Barcelonès Nom donat al començament del s XX al sector de l'Eixample, dins l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, urbanitzat a partir del 1868 i conegut actualment per barri de la Sagrada Família.

40 CATALUNYA - ART

Poblet, monestir de  (Vimbodí, Conca de Barberà Monestir cistercenc

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblet, vall de  (l'Espluga de Francolí / Vimbodí, Conca de Barberà)  Paratge natural d'interès nacional, que ocupa 2.477 ha dels dos municipis. Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984. El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l'entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica. L'any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblet de les Cases, el  (Altea, Marina Baixa)  Veure> Altea la Vella

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblet dels Ferrers, el  (Bocairent, Vall d'Albaida)  Caseria

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPoblet i Guarro, Josep Maria  (Montblanc, Conca de Barberà, 1897 – Barcelona, 1980)  Escriptor i polític

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poblet i Orriols, Miquel  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1928 - )  Ciclista. Actiu del 1944 al 1962, guanyà 22 títols espanyols, 34 etapes de la Volta a Catalunya, 3 etapes del Tour de França i 22 etapes del Giro d'Itàlia. Assolí dues victòries a la cursa Milà-San Remo i fou guanyador d'unes altres de clàssiques, com el Midi Libre i la París-Roubaix. Ha estat president de la Federació Catalana de Ciclisme.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobleta d'Alcolea, la  (Morella, Ports)  Poble

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobleta d'Andilla, la  (Andilla, Serrans)  Poble i nucli més important del municipi, a més d'un km a l'oest de la vila. La seva parròquia és dedicada a santa Paula.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobleta de Bellveí, la  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Antic municipi: 24,91 km2, 803 m alt, anexat el 1970 a l'actual

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobleta de la Granadella, la  (Bellaguarda, Garrigues)  Antic municipi: 17,37 km2, 639 m alt, incorporat a l'actual

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobleta de Mafumet, la  (Tarragonès)  Veure> Pobla de Mafumet, la

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPobleta de Portaceli, la  (Serra de Portaceli, Camp de Túria Masia i antic llogaret, al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del s XIV per l'orde del Císter. Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli. Es despoblà a la fi del s XV i en restà només el castell de la Pobleta., transformat el s XIX en una explotació agrícola privada.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobleta del Riu, la  (Morella, Ports Caseria, situada a l'oest de la ciutat, a la vall del Bergantes, vora el límit amb el terme de Forcall.

53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaPoblets, els  (Marina Alta Municipi: 3,62 km2, 14 m alt, 1.485 hab (1999). Format l'any 1971 per la unió dels termes de Miraflor i Setla i Mira-rosa. Situat al Marquesat, a la conca del Girona. L'agricultura és la base econòmica del municipi; al regadiu, que ocupa gran part de les terres conreades, s'hi troben fonamentalment cítrics i la resta hortalisses. Com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança. La capitalitat del municipal és al poble de Setla dels Llocs, que junt amb Mira-rosa, on hi ha l'església parroquial del Salvador, i el veí de Miraflor, foren anomenats els Llocs i pertangueren a la mateixa jurisdicció. Àrea comercial de Dénia. Ajuntament dels Poblets (en castellà)

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratPoboleda  (Priorat Municipi: 13,73 km2, 343 m alt, 383 hab (2011). Situat al peu dels contraforts meridionals de la serra de Montsant, travessat d'oest a est pel riu Siurana, al centre del Priorat històric. El relleu és configurat per un seguit de turons arrodonits, de llicorella. La superfície inculta és ocupada principalment per pasturatges, garriga i bosc. Agricultura de conreus de secà; la vinya ocupa més de la meitat de l'espai conreat; a més, hi ha avellaners, ametllers, oliveres; i, en regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina. Indústria de materials per a la construcció. Tingué un fort descens de la població als inicis del s XX, degut a la fil·loxera, fins a perdre més de tres quartes parts de la població. La vila és als vessants d'un tossal damunt la riba dreta del riu de Siurana; l'àmplia església parroquial de Sant Pere, dita la catedral del Priorat, fou bastida a partir del 1750. Àrea comercial de Reus. Ajuntament de Poboleda - Estadístiques - Informació turística

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPobra, na  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Illot (24 m alt)

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poc, Montserrat  (Catalunya, a 1528 – Barcelona, 1578)  Bandoler

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poc, Pere Joan  (Barcelona, s. XVI)  Mestre argenter

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poc, Reginald  (Planoles, Ripollès, s. XVII)  Eclesiàstic i escriptor

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poca i Gilabert, Jaume  (Mollerussa, Segrià, 1893 – Barcelona, 1968)  Flautista

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Fonollosa, Bages)  Raval, al nord del poble.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Maià de Montcal, Garrotxa Veïnat.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Vallgorguina, Vallès Oriental)  Veïnat, al nord del terme

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPocafarina  (les Preses, Garrotxa)  Veïnat, al nord del poble

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Veïnat, molt pròxim al poble.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Llagostera, Gironès)  Veïnat, prop de la vila

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)  Veïnat

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina, la  (Arbúcies, Selva Veïnat, al nord-oest de la vila.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina del Mallol  (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Veïnat de l'antic mun. de Sant Privat d'En Bas.

69 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pocets, pic de  (Alta Ribagorça Cim (3.375 m alt) de la comarca, al Pirineu central, al límit amb Sobrarb (Aragó). És el segon pic en elevació dels Pirineus. El contacte entre el duríssim granit i les calcàries paleozoiques originà una aurèola metamòrfica on es filtren aigües que, seguint les calcàries per sota el granit, ressorgeixen al riu d'Estós, afluent de l'Éssera (vessant benasquès), tot i originar-se a la conca del Cinca (vessant sobrarbès). És la culminació de quatre línies de crestes d'uns 3.000 m alt.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPoch, Jeroni  (Fortià, Alt Empordà, s. XVII - Catalunya, s. XVII)  Metge. És autor del notable tractat De naturae malitia aetatem superante et de importantia ad copulam carnalem, estampat a Girona el 1637.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch, Joan  ( ? , s. XVI)  Bandoler

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch i Aguilà, Pelagi  (Barcelona, 1899 - s. XX)  Químic

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch i Carles, Ricard  (Barcelona, 1855 – 1878)  Escriptor

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch i Comas, Àngels  (Terrassa, Vallès Occidental, 1948 - )  Actriu

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch i Noguer, Josep  (Barcelona, 1883 - ? )  Escriptor

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch i Viñals, Rossend  (Barcelona, 1913 – Madrid, 1986)  Metge. Catedràtic d'oto-rino-laringologia a Granada (1953), Sevilla i Madrid. És autor d'una extensa obra científica i assistencial, en la qual destaquen treballs sobre el camp de l'audiometria supraliminar (1956); l'explotació funcional auditiva (1958) i els aspectes terapèutics. Dirigí "Progresos en ORL, y patología cervicofacial" (1978).

77 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pociello  (la Vall de Lierp, Baixa Ribagorça Caseria.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPoculull, Joan  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Mercader i diplomàtic. El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l'Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309. Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abü Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7/gen/1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Puculull tornava a trobar-se a Bugia.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pocurull i Vilagrassa, Josep  (Lleida, s. XVIII)  Monjo cistercenc

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Podrida, estany de la  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat Llacuna costanera, la més propera a la desembocadura del Llobregat.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Podu, tuc d'Et  (Salardú, Vall d'Aran Tuc de cap de port del circ de Colomers, entre els antics mun. d'Arties i Tredòs.

82 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Poemes  (Barcelona, 1963 – 1964)  Revista de poesia trimestral, publicada i dirigida per Joan Colomines i Puig. En sortiren vuit números i hagué de desaparèixer per dificultats administratives. Publicava poetes clàssics, consagrats moderns i inèdits. A més una bibliografia de poesia catalana, crítica rigorosa de novetats importants, notes diverses sobre poesia forastera, traduccions i noticiari. Hi col·laboraren importants escriptors i poetes de mitjans del s. XX.

83 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaPoesia  (Barcelona, 1944 – 1945)  Revista clandestina

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pois, mall d'Es (Viella, Vall d'Aran)  Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pojo  (Salardú, Vall d'Aran Caseria i antic poble (o Puio, cat ant: Puig).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pol, Bernat Joan  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Jurista

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pol i de Quimbert, Manuel Rafael  (Maó, Menorca, s. XVIII - ? , s. XIX)  Espia

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pol i Juan, Antoni  (Illes Balears, s. XIX – s. XX)  Polític republicà i folklorista

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pola, torre de  (Tossa, Selva)  Antiga torre de la Costa Brava

90 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaPolavieja, marquès de (Camilo Garcia Polavieja)  (Madrid, 1838 – 1914)  Militar

91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Polida, cova de na  (es Mercadal, Menorca)  Cova natural marina

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Polig  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Poble

93 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Polig  (Cameles, Rosselló Llogaret, al nord del cap del municipi, a l'extrem nord-est dels Aspres.

94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaPolinyà de la Ribera  (Ribera Baixa Municipi: 12,57 km2, 12 m alt, 3.019 hab (1999), (o Polinyà del Xúquer). Situat a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre. El terme és pla, i és regat per les sèquies derivades del riu, que fan possible l'agricultura de regadiu, la qual es dedica al conreu de les taronges. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de la comercialització de les taronges i la de materials per a la construcció. El principal augment demogràfic del s XX fou experimentat entre el 1900 i el 1910. El poble és a la dreta del riu; l'església parroquial de Sant Sebastià fou bastida el 1727. Fins al 1839 formà part de l'Honor de Corbera. El municipi comprèn l'església i caseria de Sant Bernabé de Polinyà, el poble de Benicull i el barri de la Muntanyeta de Benicull. També s'han trobat restes romanes. Àrea comercial de València.

95 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaPolinyà del Vallès  (Vallès Occidental)  Municipi: 8,93 km2, 158 m alt, 4.412 hab (1999)

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pòlit i Buxareu, Isidre  (Alella, Maresme, 1880 – Barcelona, 1958)  Físic i astrònom. Ajudant tècnic de l'observatori Fabra el 1900, n'esdevingué astrònom el 1921. Fou membre de nombroses institucions científiques. Va publicar treballs científics sobre cinemàtica i astronomia: Estudi cinemàtic del mecanisme a la Cardan, La variación de las latitudes i Observaciones visuales de pequeños planetas y cometas.

97 ANDORRA - POLÍTICA

Politar Andorrà  (Andorra, 1763)  Compilació dels costums de les Valls

98 CATALUNYA NORD - CULTURA

Politècnica dels Pirineus Orientals, Associació  (Perpinyà, 1878 - )  Entitat cultural

99 CATALUNYA - POLÍTICA

Política Interior, Conselleria de  (Catalunya, 14/abr/1931 - 28/abr/1931)  Nom que tingué la Conselleria de Governació de la Generalitat.

100 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaPolítica Lingüística a Catalunya, llei de  (Catalunya, 30/des/1997 - )  Llei del Parlament de Catalunya, aprovada en substitució de la Llei de Normalització Lingüística del 1983, per tal de promoure i estendre l'ús del català en tots els segments de la vida social, especialment en els àmbits dels mitjans de comunicació privats, de determinades industries culturals, del món socio-econòmic i de la documentació en massa. La llei es fixà com a objectiu d'arribar a la plena igualtat, pel que fa als drets i als deures lingüístics en l'ús de les dues llengües oficials a Catalunya, i establí quotes lingüístiques en els àmbits del cinema, la ràdio i la televisió, amb les sancions corresponents, d'acord amb la llei de defensa dels consumidors i dels usuaris. Davant dels recursos plantejats per les productores i distribuidores cinematogràfiques, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (5/feb/1999) va suspendre de forma cautelar les disposicions sancionadores del decret del 8/set/1998 per a l'aplicació de la llei lingüística.

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Poll, Bernat Joan  (Illes Balears, s. XVI)  Jurisconsult i doctor en drets

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poll, mas del  (Llíria, Camp de Túria Veure< Mas del Poll, el.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pollac, Berenguer de  ( ? , ? )  Cavaller

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pollarosa, la  (Salomó, Tarragonès)  Masia i antic terme.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pollastres, alqueries dels  (Xirivella, Horta Veure< Alqueries dels Pollastres, les.

106 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Inici páginaSituació de l'illa de MallorcaPollença  (Mallorca Septentrional Municipi: 151,7 km2, 47 m alt, 13.976 hab (1999). Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l'extrem septentrional de l'illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent. El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l'olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L'afluència del turisme, a causa de l'atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d'una important indústria hotelera, a més d'haver-s'hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença. La població, que ha oscil·lat durant tot el s. XX, experimentà un major increment a partir del decenni del 1960. La vila és al vessant meridional del puig del Calvari. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, santuari del Calvari, antic monestir del Puig de Maria, santuari del Roser Vell. Museu de Costa i Llobera. Festival Internacional de Música. El terme comprèn a més el castell de Pollença o castell del Rei, la fortalesa d'Albercutx, les valls de Ternelles, d'en Marc, de Sant Vicent, de Bóquer, de cuixac, de Colonya, de Masteguera, de Santuïri, de l'Almadrava i d'Eixartell, i les caseries de Ariant, Fartàritx i Son Marc. Àrea comercial d'Inca.

107 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pollença, badia de (l'Alcúdia de Mallorca / Pollença, Mallorca Septentrional)  Entrant del litoral, entre els dos municipis

108 ILLES BALEARS - ART

Pollencina, Escola  (Pollença, Mallorca, 1914 - )  Grup informal d'artistes

109 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pollentia  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional Antiga ciutat romana, que correspon a l'actual

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pollès i Vivó, Bonaventura  (Barcelona, 1857 – Sevilla, Andalusia, 1919)  Arquitecte

111 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Pollestres  (Rosselló)  Municipi: 8,29 km2, 43 m alt, 3.623 hab (1999)

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pollina  (la Llacuna, Anoia)  Veïnat

113 ALGUER - GEOGRAFIA

Pòllina, cap de  (l'Alguer, Sardenya)  Cap de la costa occidental de l'illa

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Polls i Condom, Esteve  (Barcelona, 1922 - )  Actor i director teatral

Anar a:    Poble ]    [ Poblenou ]    [ Poblet ]    [ Poc ]    [ Poci ]    [ Polit ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans