|
|
|
Anar a: [ Catalan ] [ Catalano ] [ Catalunya, b ] [ Catalunya F ] [ Catar ] [ Cati ] Que els altres es vanin dels llibres que han escrit; jo estic orgullós d'aquells que he llegit. (Jorge Luis Borges) 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Catalan, Ramon (Castelló de la Plana, s XIX – s XX) Pintor. 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalán Realista, El (Manresa, Bages, 4/set/1827 - 2/oct/1827) Periòdic trimestral. Editat pels reialistes. De molt curta durada (13 núms.), pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí. Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta. 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalan Review International Journal of Catalan Culture (Barcelona, 1986 - ) Publicació editada per Quaderns Crema. El patronatge es de la North American Catalan Society. Amb una clara orientació cultural, edita textos en català i anglès. 4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalana (Barcelona, 1918 – 1926) Revista literària en català. Fundada per Francesc Matheu com a continuació de "L'Ilustració Catalana". Fou la principal tribuna per defensar l'ortografia vuit-centista enfront de les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans. Hi col·laboraren, principalment, Ramon Miquel i Planas i el grup de l'Acadèmia de la Llengua Catalana i dels Jocs Florals. Desaparegué perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura de Primo de Rivera. 5 CATALUNYA - EMPRESA
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Catalana, la (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, prop del Grau. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Catalana, la (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Barri de la ciutat, a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l'àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà. Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana (Companyia de Fluid Elèctric). El terreny fou urbanitzat i parcel·lat d'acord amb la idea de la caseta i l'hortet. Emplaçat en plena zona verda (pla comarcal del 1953) i afectat per inundacions (1962), ha sofert una progressiva deterioració. Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Catalana, mar (Illes Balears) Sector de la mar Balear, comprès entre les Balears i la costa peninsular, des del cap de la Nau, on limita amb la mar d'Alborán, fins a la mar Ligur, al nord. D'alta salinitat (de 3,75 a 3,8%), hi manquen els corrents regulars, excepte els procedents del golf de Lleó. 9 CATALUNYA - EMPRESA Catalana de Gas i Electricitat (Barcelona, 1843 – 1990) Companyia dedicada principalment a la fabricació i a la distribució de gas. Fou fundada amb el nom de Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas. Adoptà el nom actual el 1912 en absorbir la Central Catalana d'Electricitat. El 1923 esdevingué l'única fornidora de la zona, després d'absorbir Gas Lebón. El 1956 començà la nova instal·lació de producció basada en el cracking catalític de naftes lleugeres, completada el 1963, que fou abandonat l'antic sistema de producció que emprava l'hulla com a primera matèria. El 1965 participà en la creació de Gas Natural SA, introductor d'aquesta energia a la península Ibèrica, però el 1976 fou traspassada la seva participació a l'INI, mantenint-ne només la comercialització. Disposava de fàbriques a Barcelona (Barceloneta i Sant Martí de Provençals), Sevilla, Manresa, Vilanova i la Geltrú i Reus, mentre que, a través de la seva filial Compañía Española de Gas, tenia igualment fàbriques i distribució a València i altres ciutats de l'estat. El 1990, després que Catalana de Gas absorbís Gas Madrid i els actius de Repsol Butano, hom creà una nova societat anomenada Gas Natural SDG. 10 CATALUNYA - EMPRESA
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Catalànids, els (Catalunya) Designació del Sistema Mediterrani Català, és tracta d'una unitat geològica que s'estén en direcció nord-est - sud-oest, des de Girona (fossa de l'Empordà) fins al sud de Tortosa. Comprèn tres unitats fisiogràfiques: la serralada Litoral Catalana, estesa des del cap de Begur fins a Vilanova i la Geltrú, on desapareix sota el mar; la depressió Prelitoral, veritable fossa tectònica que comprèn entre altres les comarques del Vallès i del Penedès, i la serralada Prelitoral Catalana, que s'estén des de Girona fins passat Tortosa. En la seva història geològica es poden distingir tres etapes: l'herciniana, que va originar el massís Català; l'alpina, que va donar origen a la meitat meridional del sistema, i la postorogènica, la qual originà la depressió Prelitoral. 12 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA catalanisme (Catalunya) Corrent social o polític que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans. Comença a manifestar-se a la primera part del s XIX, com a reacció de les mesures uniformistes de les monarquies borbòniques de França i d'Espanya, les quals no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català. 13 CATALUNYA - LITERATURA Catalanisme, Lo (Catalunya, 2/mai/1886) Obra de Valentí Almirall. Publicada amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. Aparegué per la festa dels Jocs Florals de Barcelona, que l'autor presidia aquell any. El llibre constitueix la primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista, que Almirall denominava particularisme, i proposava com a solució el federalisme. El catalanisme liberal, democràtic i republicà que Almirall presentava en el seu llibre fou combatut pels sectors catalanistes conservadors, especialment per Joan Mañé i Flaquer en El regionalismo (1887). Lo catalanisme es publicà en castellà el 1902. 14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalanista, Lo (Sabadell, Vallès Occidental, 4/set/1887 - 1/des/1895) Setmanari catalanista, en català. Els seus principals col·laboradors procedien de la Unió Catalanista i s'integraren més tard a la Lliga de Catalunya, i també alternaven escriptors sabadellencs. Antoni de Paula Capmany en fou el director. 15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
16 EUROPA - POLÍTICA Catalans, Cas dels (Europa, 1712 – 1714) Denominació aplicada per les cancelleries europees als debats i els acords sobre Catalunya, en el context de les negociacions dutes a terme per posar fi al conflicte bèl·lic de la guerra de Successió. Representants catalans s'havien compromès en el pacte de Gènova (20/jun/1705) a lluitar a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria i, en contrapartida, la reina Anna d'Inglaterra garantia la conservació de les Constitucions de que gaudien els catalans sota els Àustries, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la guerra. Però la pujada al poder del partit tory a Anglaterra (1710) va significar un canvi en l'actitud política anglesa, que prioritzà la recerca de la pau per damunt del compromís establert amb els catalans. L'elecció de Carles com a emperador (1711) va estimular la celebració del congrés de pau d'Utrecht (gen/1712). L'emperador Carles VI intentà que els regnes de la corona catalano-aragonesa restessin sota el seu domini, proposta que Felip V rebutjà, i aleshores va proposar la creació d'una República Catalana... Segueix... 17 CATALUNYA - CULTURA Catalans Universals (Catalunya, 1978) Film català. Dirigit per Antoni Ribas i destinat a l'exhibició televisiva. Consisteix en un recull d'entrevistes filmades en ambients característics de noms tan il·lustres de la cultura catalana com Antoni Tàpies, Joan Miró, Montserrat Caballé, Joan Oró, Charlie Rivel, Pau Casals, etc. Correcte en la seva realització i útil en la projecció externa de Catalunya, arrossega, però, les limitacions imposades pel medi a què és destinat. 18 CATALUNYA - CULTURA
19 EUROPA - LITERATURA Catalonia (Edimburg, Anglaterra, 1811) Poema anònim en anglès, de 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott. Fou escrit a bord del vaixell de guerra "Caledònia" quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16/set/1811. Descriu la campanya de Catalunya durant la Guerra del Francès, amb al·lusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Catalònia (Catalunya) Nom llatí d'origen medieval del nom de Catalunya. 21 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalònia (Barcelona, 25/feb/1898 - 24/mar/1900) Revista literària i artística. Publicada en dues èpoques. En la primera (25/feb/1898-30/nov/1898) fou quinzenal, dirigida per J. Massó i Torrents i J. Casas Carbó, fou una continuació de "L'Avenç"; recollí l'efervescència cultural de la fi del s XIX i hi predominà el modernisme. Hi col·laboraren Raimon Casellas, Joan Maragall (que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d'Així parlà Zarathustra, de Nietzsche), Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D. Péres, etc. En la segona època (25/des/1899-24/mar/1900) fou setmanal, dirigida per J. Massó i Torrents, fou ideològicament més avançada. Hi col·laboraren futurs polítics com Gabriel Alomar, Pere Coromines i Joaquim Lluhí i Rissech. 22 CATALUNYA - EMPRESA Catalònia (Barcelona, 1924 - ) Llibreria i editorial. Fundada per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet. El 1939 hagué de canviar el nom per Casa del Libro. En els seus inicis es féu càrrec de l'edició de la "Biblioteca Literària" d'Editorial Catalana i continuà les revistes "D'Ací i d'Allà", "Agricultura i Ramaderia" i "Economia i Finances". El 1924 inicià la "Biblioteca Catalònia", dedicada a prosistes catalans, i les biografies de "Quaderns Blaus" i la "Biblioteca Univers", dedicada sobretot a novel·listes estrangers. Durant la República intensificà el nombre de publicacions, i des del 1946 Editorial Selecta hi té la redacció. Durant molts anys hi hagué sala d'exposicions i conferències. 23 CATALUNYA - POLÍTICA
24 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalonia Monastica (Montserrat, Bages, 1927 – 1929) Publicació. Fundada per Anselm Albareda i editada per recollir estudis històrics i documents sobre els monestirs dels Països Catalans. N'aparegueren dos volums (1927-29). Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA / HISTÒRIA Catalunya (Catalunya) Nació de l'Europa mediterrània: 31.904 km2, 6.207.533 hab (1999), situat a la costa oriental de la península Ibèrica. S'estén entre l'estany de Salses, el Cinca i el riu de la Sènia. Fins a la segona meitat del s XII no s'utilitzà el nom de Catalunya per designar el conjunt de comtats que, alliberats de la denominació musulmana abans del s IX, constituïren un conjunt sobirà d'ençà del primer terç del s XI. Segueix sent un enigma l'origen del nom de Catalunya tot i les diverses teories que s'han esbossat: la que vincula l'origen a Otger Cataló i la llegenda dels Nou Barons de la Fama; la que fa esment dels trets característics del territori, com a terra de castells i que derivaria de castlà, defensada per Balari i Jovany i P. Bonnassie; la que el relaciona amb alguns dels pobles i ètnies antigues, com per exemple dels laketani, que defensa Joan Coromines, o la Gotholònia de F. Lot; o la que parteix dels textos del cronista islàmic al-Udri on apareix el topònim Talunya o Taluniya per designar una localitat entre Osca i Lleida i que amb el nexe Ca, contracció de cala, castell, formaria Ca-talunya. Segueix... 26 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalunya (Barcelona, 1903 – 1905) Revista literària quinzenal, i després mensual. La dirigia Josep Carner i n'eren redactors molts dels seus amics. Malgrat un predomini de l'esperit noucentista, mantenia una línia eclèctica que li permetè de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries. Hi col·laboraren importants escriptors de l'època i fou una plataforma per als autors mallorquins. Dedicà un especial interès al folklore, als treballs de creació i assaigs llargs i a les notes polèmiques. 27 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
28 MÓN - PUBLICACIÓ Catalunya (Buenos Aires, Argentina, 1930 – 1964) Revista d'informació cultural i política. Publicada com a successora de "Catalònia" (1927-29), sota la direcció de Lluís Macaya. Tingué una època d'esplendor amb les aportacions dels exiliats de la guerra civil espanyola. En una segona època (des del 1947) fou dirigida per Joan Merlí. Una tercera època començà vers el 1962, sota la direcció de Joan Rocamora, en la qual la revista fou un òrgan semioficial del Casal de Catalunya de Buenos Aires. 29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalunya (Barcelona, 22/feb/1937 – 28/mai/1938) Diari del vespre. Òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball. Primer diari anarcosindicalista publicat en català. Amb Ricard Mestre com a director, el diari féu una campanya en contra del PSUC, més acusada que no la de "Solidaridad Obrera". Aquest diari fou substituït per "C.N.T.", òrgan del comitè nacional de la CNT, quan Catalunya restà separada de la zona republicana central. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Catalunya, batalla de (Catalunya, 23/des/1938 - 13/feb/1939) Conjunt d'accions militars de la Guerra Civil, que comportà l'ocupació de Catalunya per l'exèrcit franquista. La batalla s'inicià amb una ofensiva protagonitzada per l'exèrcit franquista, dirigit pel general Dávila, que disposava de 300.000 homes, 565 peces d'artilleria i 500 avions, enfront d'un exèrcit republicà delmat per la llarga batalla de l'Ebre. En aquestes condicions, les dues escomeses inicials -en el sector de Tremp i, al sud, en el de Seròs- van significar la ruptura del front català i la penetració progressiva dels exèrcits franquistes, la qual no pogueren aturar les resistències aïllades i descoordinades. Amb un exèrcit republicà en retirada, Tarragona era ocupada el dia 15/gen, Barcelona queia el dia 26 i Girona, el dia 4/feb. L'ocupació de Catalunya va quedar completada el 10/feb amb l'arribada de l'exèrcit franquista a la frontera francesa. L'èxode en massa de població civil cap a França i els continuats bombardeigs que aquesta població va haver de sofrir per part de l'aviació franquista foren les notes més destacades d'aquesta batalla. 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - HISTÒRIA Catalunya, capitania general de (Catalunya, 1833 - ) Demarcació militar. Comprenia el territori del Principat dins el seu límits administratius actuals, amb capital a Barcelona. Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l'ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar. El 1931, durant la Segona República, esdevingué Comandància Militar de Catalunya de la Quarta Divisió Orgànica. Amb la modificació de l'organització terriorial de l'exèrcit pel reial decret de l'1/ago/1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirienus Orientals. 92 CATALUNYA - ESPORT Catalunya, Circuit de (Montmeló, Vallès Oriental) Veure> Circuit de Catalunya. 33 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Catalunya, Croada contra (Catalunya-Aragó, 1284 - 1/oct/1285) Guerra iniciada per Felip III de França. Fou un intent fracassat d'invasió militar de Catalunya tirat endavant per un exèrcit croat francès. L'objectiu era l'entronització a la corona catalano-aragonesa de Carles de Valois, fill del rei francès. Aquesta croada era motivada per la incorporació de Sicília, el 1282, als territoris de Pere II el Gran, incorporació que no va acceptar ni França ni el papat. El papa Martí IV va fer donació a Carles dels reialmes de Pere II i el coronà a Roma (1284). L'exèrcit croat, que era molt nombrós, va iniciar la seva marxa des de Tolosa. Jaume II de Mallorca es va posar al costat de la coalició capeto-angevina. Tot i així, algunes places del Rosselló van haver de ser reduïdes per la força, com fou el cas d'Elna. Pere II va acudir al coll de Panissars amb la intenció d'aturar l'invasor, però, conscient que no s'hi podia enfrontar, va retirar-se. Girona va suportar un llarg setge, del 27/jun fins al 10/set. Quan capitulà, era evident que l'exèrcit croat havia perdut tota la capacitat ofensiva i estava, a més a més, delmat per la lluita i per les malalties. D'altra banda, l'almirall Roger de Lloria esclafà l'armada francesa al golf de Roses, el 3 i 4/set, de manera que el proveïment per mar de l'e`xercit invasor restava del tot anul·lat. El 13/set els francesos iniciaren una penosa retirada. El mateix Felip III se'n tornava malalt a causa d'una epidèmia que s'havia propagat durant el setge. Les forces de Pere II no van estar pas d'empaitar-los. L'a/oct va caure damunt la reraguarda francesa al coll de Panissars i hi feren una gran mortaldat. Felip III va morir a Perpinyà, víctima de la malaltia, i les pretensions de Carles de Valois sobre Catalunya-Aragó van ser desestimades pel tractat d'Anagni, el 1295. 34 CATALUNYA - HISTÒRIA
35 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Catalunya, gran priorat de (Catalunya-Aragó, 1319 - 1798) Priorat de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Creat com a escissió de l'antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l'extingit orde del Temple a la corona catalano-aragonesa. Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l'Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya. Els gran priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals (les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida). Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa; el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a partir de l'ocupació de Malta per Napoleó, el 1798. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA / HISTÒRIA Catalunya, Principat de (Catalunya) Nació que forma part dels Països Catalans. Denominació aplicada a Catalunya i utilitzada especialment en relació amb els altres components dels Països Catalans. El seu origen data de l'època medieval. Durant l'etapa feudal el comtat de Barcelona anà absorbint la sobirania dels altres comtats catalans i així el comte de Barcelona esdevingué el "Príncep" o cap de la jerarquia feudal catalana (tal com apareix en els Usatges). En passar el temps i entrar en contacte amb altres països es féu sentir la necessitat d'una denominació més àmplia que la de comtat de Barcelona per designar tot Catalunya. Fou aleshores que d'aquell nom de príncep donat al comte de Barcelona es derivà el de Principat de Catalunya per anomenar el territori de la seva sobirania. La nova denominació prengué estat oficial sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (Corts de Perpinyà, 1350). 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Catalunya, província de (Catalunya, mai/1812 - 1823) Demarcació administrativa creada per les corts de Cadis que comprenia el Principat, peró a causa de l'ocupació napoleònica no es pogué mai constituir. Amb el restabliment, el 1820, de la constitució de 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes; un estudi presentat a les corts el 1821 per Felip Bauzà dividia el Principat en quatre províncies i la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya, però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista. 39 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
40 CATALUNYA - LITERATURA Catalunya carolíngia (Catalunya, 1926 – 1971) Obra històrica empresa per Ramon d'Abadal i de Vinyals, que ha de reunir i comentar tots els documents originals i còpies referents als comtats catalans fins a l'any 1000. L'autor en publicà els volums II (Els diplomes carolingis a Catalunya, 1926-52) i III (Els comtats de Pallars i Ribagorça, 1955), i deixà en curs de publicació avançada el volum I (El domini carolingi a Catalunya, 1971), així com una part dels materials per a la continuació. Aquesta és supervisada per l'Institut d'Estudis Catalans, i ha estat confiada a un equip de col·laboradors. 41 CATALUNYA - ART Catalunya-ciutat (Catalunya, feb/1926 - ) Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d'inspiració noucentista. La fòrmula fou encunyada per Gabriel Alomar a "El Poble Català", i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intel·lectuals no barcelonins, que inicià la "Revista de Catalunya". 42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalunya Cristiana (Barcelona, set/1979 - ) Setmanari d'informació i cultura religioses. Editat simultàniament en català i castellà per Edicions Terra Nostra (fundada el 1977), que conté dos suplements, un de litúrgic i un altre d'infantil ("L'Eixerit"). Inspirat en setmanaris catòlics europeus, pretén de tenir l'aire de la premsa corrent a Catalunya i posar-se al servei de la informació religiosa dels cristians de les vuit diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d'elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment. En fou director Joan A. Jarque i Jutglar. 91 CATALUNYA - CULTURA Catalunya Cultura (Catalunya, 1998 - ) Emissora radiofònica especialitzada en temes d'àmbit cultural, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). 43 EUROPA - LITERATURA Catalunya
dins l'Espanya moderna
(París,
França, 1962 - ) Obra
històrica de Pierre Vilar (fr: La Catalogne dans l'Espagne moderne). Publicada en francès en tres volums a París i, en traducció catalana revisada per l'autor, a
Barcelona, en quatre volums, del 1964 al 1968. El propòsit de
Vilar fou d'investigar els fonaments econòmics d'una estructura nacional, examinant com ha aparegut la catalana. El volum primer de l'original francès (primer i segons de la traducció catalana) és dedicat a l'anàlisi del
medi natural i del medi històric, això és, del 44 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalunya Exprés (Barcelona, des/1976 – des/1980) Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fòrmula sensacionalista anglesa, que no reeixí. Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se. 45 CATALUNYA - POLÍTICA Catalunya Federal (Barcelona, 1901 – 1906) Organització política federalista. Fundada com a resultat d'una escissió de la Federació Republicana, que dirigia Alejandro Lerroux. Dirigida per Miquel Laporta, seguí la línia de l'antic Partit Federal, però era partidària de l'aproximació al catalanisme polític. Subsistí fins a la creació del Centre Nacionalista Republicà. 46 CATALUNYA - POLÍTICA Catalunya i avant ! (Catalunya, 1882) Lema del Centre Català. Fou pronunciat per primera vegada per Valentí Almirall en l'acte fundacional del Centre Català, al teatre Romea de Barcelona. 47 CATALUNYA - CULTURA Catalunya Informació (Catalunya, 11/set/1992 - ) Emissora radiofònica especialitzada en informació, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). 48 CATALUNYA - CULTURA Catalunya Música (Catalunya, mai/1987 - ) Emissora radiofònica especialitzada en música, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - HISTÒRIA Catalunya Nova (Catalunya) (o Nova Catalunya) Part del territori situada a ponent i al sud del Llobregat (Catalunya Vella), que va formar-se arran de la segona fase de la Reconquesta (1100-50). A més d'aquesta regió, a l'oest i al sud dels massissos del Garraf, Montserrat i Montsec, hom anomenava Catalunya Nova la de dret consuetudinari no barceloní, al nord del Montsec, coincidint amb la conca alta i mitjana del Segre, sense la capçalera (Cerdanya), ja que els juristes consideraven que la Cerdanya, el Rosselló i les comarques intermèdies no eren part del Principat, sinó dels comtats. 51 CATALUNYA - CULTURA Catalunya Nova (Barcelona, 1895 - ) Agrupació coral. Fundada per Enric Morera, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d'altres entitats. El 1896 debutà a l'Ateneu Barcelonès. De caire nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista. Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay (1901-02) i per Cassià Casademont (1908-17 i 1919-36). Publicà dues revistes titulades "Catalunya Nova" (1896-1901 i 1900-02). 52 CATALUNYA - LITERATURA Catalunya pintoresca, la (Catalunya, 1919) Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947). La sèrie, que havia estat iniciada a la "Revista Nova", supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic. Esdevingué l'obra típica de l'ala realista del noucentisme, d'equilibrada composició i d'una aguda, però mai estrident, ironia. Bona part dels originals són al Museu d'Art Modern de Barcelona. 53 CATALUNYA - EMPRESA Catalunya Ràdio (Catalunya, 18/jun/1983 - ) Emissora radiofònica. Integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). En els seus inicis era una emissora musical, però adoptà un contingut més general després de la creació de Catalunya Música i Catalunya Informació. Emet en FM i té una cobertura a tot Catalunya. 54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Catalunya Social (Barcelona, 1922 – 1936) Setmanari. Publicat amb un tiratge de dos mil exemplars. Fou el resultat de la catalanització de l'entitat Acció Popular. Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l'Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política. N'era director Josep M. Gich, i redactor en cap, J. Civera i Sormaní; hi col·laboraren Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M. Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Catalunya Vella (Catalunya) Part del Principat que es coneixia amb el nom de Catalunya fins a la segona fase de la Reconquesta (1100-50) i que tenia com a límit meridional i occidental el riu Llobregat. En sentit jurídic, la denominació s'estén a les comarques que componien les diócesis de Girona, Barcelona i Vic (amb la meitat est de l'actual de Solsona) a començament del s XII, és a dir, les conques hidrogràfiques del Pirineu oriental, des de la de la Muga fins a la del Llobregat. 57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Catamarruc (Planes de la Baronia, Comtat) Llogaret, al vessant septentrional de la serra d'Almudaina. De la seva església parroquial (Sant Josep, antigament de Sant Cosme i Damià) depenien Margarida i els despoblats de Benicapsell (atribuït al s XVI en canvi de Benialfaquí i d'Almudaina) i Llombo. Pertanyia a la baronia de Planes. 93 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Catània, pau de (Catània, Sicília, Itàlia, 1372) Tractat de pau, signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI. Posà fi a les hostilitats entre la casa d'Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III. 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Catany, Joan (Llucmajor, Mallorca, 1705 - Illes Balears, 1775) Glosador. Hom l'anomenava Catanyet. Versificador fàcil, compongué molts epigrames i entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d'En Cosme, així com un poema extens sobre les desgràcies sofertes per Mallorca entre els anys 1744 i 1750. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Catany i Jaume, Antoni (Llucmajor, Mallorca Oriental, 1942 - ) Fotògraf. Establert a Barcelona des de l'any 1963, s'inicià professionalment el 1967 treballant per al diari "La Vanguardia". Posteriorment col·laborà al setmanari "Destino" i altres revistes com ara "Fotogramas" o "Serra d'Or". Ha realitzat nombroses exposicions a l'entorn de diversos nuclis temàtics i ha il·lustrat llibres. 94 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Catanzaro, comtat de (Sicília, Itàlia) Títol feudal, confiscat el 1297 als Ruffo i concedit per Frederic II de Sicília a Guillem Galceran de Cartellà (1297). Més tard passà novament als Ruffo. 61 ALGUER - BIOGRAFIA Catardi i Arca, Rafael (l'Alguer, 1892 – 1974) Militar i escriptor. Prengué part en les dues guerres mundials i fou ascendit a general. Des del 1945 residí a l'Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans. Fundador i president del Centre d'Estudis Algueresos. Col·laborador en revistes italianes i catalanes. Estudià els arxius relacionats amb l'Alguer: Le antiche fortificazzioni di Alghero (1955), Matteo Luigi Simon e la crisi politica dell'Isola di Sardegna (1793-1796) (1964), L'Ordine de N.S. delle Mercede in Alguero (1970). Autor de poesia intimista, esmaltada de la llengua popular, en part escrita durant les campanyes militars, ha publicat Meditacions (1957), Cançoner musical de rimes alguereses (1960) i Rimes alguereses (1971). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Catarrogeta (Massamagrell, Horta) Partida de l'horta de València, al sud-est de la vila. 64 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Catasús i Catasús, Trinitat (Sitges, Garraf, 1887 – 1940) Poeta. Immergit en el corrent noucentista, publicà De l'hort i de la costa (1913), Poemes del temps (1918), Vendimiari (1921) i Rabins de magrana (1930). 66 ANDORRA - GEOGRAFIA Cataverdís, pic de (Andorra) Cim (2.812 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra (vall d'Ordino), damunt la coma de Llengonella, de la vall de Vic-de-sòs (Occitània). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Caterina de Castella (Toro ?, Lleó, Castella, 1403 – Saragossa, 1439) Marquesa de Villena. Germana del rei castellà Joan II. Es casà (1420) amb l'infant Enric, comte d'Empúries, germà d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, i secundà la seva política de domini del regne castellà. Empresonat el seu marit per Joan II (1422), es refugià a València fins que fou alliberat (1425); s'hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s'havia refugiat. Morí de part. 69 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Caterina de Sicília (Sicília, Itàlia, s. XIV - Santa Clara, Messina, Itàlia, 1341) Filla de Frederic III de Sicília i d'Elionor d'Anjou. Abraçà l'estat religiós. Arribà a ser abadessa del monestir de Santa Clara, a Messina, on hi morí en olor de santedat. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caterina d'Urgell (Catalunya, 1414 - Sixena ?, Aragó, s XV) Dama. Quarta i última filla de Jaume II el Dissortat, darrer comte d'Urgell, i de la infanta Isabel. Degué neixer por després de l'empresonament del seu pare. Visqué al monestir de Sixena amb la seva mare. Morí en data desconeguda, pocs anys després. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caterina Tomàs Veure> Tomàs i Gallard, Caterina. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cateura, Macià (Catalunya, s XVII – s XVIII) Marí. Era patró de la barca Santa Eulàlia de Sant Feliu de Guíxols. Conegudes les seves simpaties per Carles d'Àustria, el virrei borbònic Velasco el féu empresonar el 1704. Recuperada la llibertat, fou un dels grans proveïdors de Gibraltar, burlant el bloqueig enemic, quan les forces aliades que havien conquerit la plaça resistiren el setge espanyol per reprendre-la. Durant la guerra de Successió fou corsari molt actiu. El 17/mai/1708 entrà al port de Barcelona, després d'haver capturat quatre naus enemigues al Grau de València. Manava aleshores la seva mateixa barca, armada i tripulada per vuitanta homes. El 4/set/1709, davant el cap Bon, a la costa del nord d'Àfrica, fou voltat i abordat per quatre naus franceses, entre elles un navili gran i una fragata. Pogué deseixir-se'n després de dura lluita, molt cruenta per als atacants. El rei de Tunis volgué informar-se personalment de la gesta. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Catí (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseria, al vessant occidental del Maigmó. 76 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Catí, escola de (Catí, Alt Maestrat, s XVIII) Grup de músics. Originaris de la vila de Catí i dels pobles del voltant, que al s XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià, Aquest grup era fruit de l'escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742). L'escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l'alta habilitat gràfica dels escriptors. Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d'una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d'unes síl·labes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cativa, cala (el Port de la Selva, Alt Empordà) Cala de la península del cap de Creus, entre el cap Mitjà i la punta Fornells. 79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Catlar, son (Ciutadella, Menorca) Possessió (o çon Catlar) Vora el camí a Torre-saura. S'hi conserven les muralles d'un poblat talaiòtic. 80 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Catllar, el (Ripoll, Ripollès) Antic santuari (Santa Maria del Catllar). Havia estat consagrat el 1040 per l'abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya. Fins al 1970 era del terme de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar, prolongació oriental de la serra de Matamala (1.118 m alt), al baix Ripollès, la qual s'estén des de la riera de Vilardell, a l'oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l'est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud; les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - MUNICIPI Catllar, el (Tarragonès) Municipi: 59 m alt, 26,39 km2, 3.070 hab (2004), (o el Catllar de Gaià). Situat al nord de Tarragona, a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral. Prop de dues terceres parts del territori no són conreades, amb gran predomini de garriga i algunes hectàrees de pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i també amb cereals, avellaners, oliveres i garrofers, complementada per algunes petites indústries (fàbriques de teixits de cotó i paper). Central hidroelèctrica. La vila és a la riba dreta del Gaià, al peu de les ruïnes de l'antic castell del Catllar; l'església parroquial, renaixentista, és dedicada a sant Joan. El municipi comprèn, a més, els antics termes de Tapioles i de Cocons, els veïnats de la Plana i dels Masmoragues i el petit enclavament de la Quadra. Àrea comercial de Tarragona. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Catllar i Tord, Francesc (Berga, Berguedà, s. XVII – Barcelona, 5/abr/1715) Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana. Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13/jun/1714. Després de la capitulació col·laborà a l'intent de fugida del general Moragues, on només s'encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Catllaràs, serra del (Berguedà) Serra de l'alt Berguedà, que recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet. Hi dominen les formes d'altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals (serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra), mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau. Per l'est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l'Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l'oest domina la clotada de la Clusa. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Catllús (Bages) Veure> Callús. 88 CATALUNYA - CULTURA CATMARC (Catalunya, 1981/82 - ) Adaptació autoritzada de l'UKMARC, format bibliogràfic britànic, desenvolupada per l'Institut Català de bibliografia, que l'empra en la redacció de la Bibliografia Nacional de Catalunya i en la catalogació automatitzada de gran part de les biblioteques catalanes. 89 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Catxa, la (Tortosa, Baix Ebre) Antiga illa de l'Ebre, aigua avall de la Cava, unida actualment a la riba esquerra del riu.
Anar
a: [ Catalan ]
[ Catalano ] [ Catalunya,
b ] [ Catalunya F ]
[ Catar ] [ Cati ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Catarroja
Catí
Catllà
de Conflent
Catral