|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Catalan ] [ Catalo ] [ Catalunya, b ] [ Catalunya F ] [ Catar ] [ Cati ] Des de Catalán Realista, El fins a Catxa, la
1 CAT PUB Catalán Realista, El (Manresa, Bages, 4/set/1827 - 2/oct/1827) Periòdic trimestral. Editat pels reialistes. De molt curta durada (13 núms.), pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí. Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta. 2 CAT PUB Catalan Review International Journal of Catalan Culture (Barcelona, 1986 - ) Publicació editada per Quaderns Crema. El patronatge es de la North American Catalan Society. Amb una clara orientació cultural, edita textos en català i anglès. 3 VAL BIO Catalan, Ramon (Castelló de la Plana, s. XIX – s. XX) Pintor 4 CAT PUB Catalana (Barcelona, 1918 – 1926) Revista 5 CAT EMP Catalana, Editorial (Barcelona, 1917 – 1923) Editorial
7 CAT GEO Catalana, la (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Barri de la ciutat, a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l'àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà. Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana (Companyia de Fluid Elèctric). El terreny fou urbanitzat i parcel·lat d'acord amb la idea de la caseta i l'hortet. Emplaçat en plena zona verda (pla comarcal del 1953) i afectat per inundacions (1962), ha sofert una progressiva deterioració. Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial. 8 BAL GEO Catalana, mar (Illes Balears) Sector, entre les illes i la costa de la península 9 CAT EMP Catalana de Gas i Electricitat (Barcelona, 1843 – 1990) Companyia 10 CAT EMP Catalana-Occident (Catalunya, s. XX - ) Empresa d'assegurances 11 CAT GEO Catalànids, els (Catalunya) Designació del Sistema Mediterrani Català 12 PAI POL catalanisme (Catalunya) Corrent social o polític que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans. Comença a manifestar-se a la primera part del s XIX, com a reacció de les mesures uniformistes de les monarquies borbòniques de França i d'Espanya, les quals no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català. 13 CAT LIT Catalanisme, Lo (Catalunya, 2/mai/1886) Obra de Valentí Almirall. Publicada amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. Aparegué per la festa dels Jocs Florals de Barcelona, que l'autor presidia aquell any. El llibre constitueix la primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista, que Almirall denominava particularisme, i proposava com a solució el federalisme. El catalanisme liberal, democràtic i republicà que Almirall presentava en el seu llibre fou combatut pels sectors catalanistes conservadors, especialment per Joan Mañé i Flaquer en El regionalismo (1887). Lo catalanisme es publicà en castellà el 1902. 14 CAT PUB Catalanista, Lo (Sabadell, Vallès Occidental, 4/set/1887 - 1/des/1895) Setmanari catalanista, en català. Els seus principals col·laboradors procedien de la Unió Catalanista i s'integraren més tard a la Lliga de Catalunya, i també alternaven escriptors sabadellencs. Antoni de Paula Capmany en fou el director. 15 COR HIS Catalano-aragonesa, Corona (1137-1714) Estat mediterrani i marc històric d'origen dels Països Catalans i Aragó 16 EUR POL Catalans, Cas dels (Europa, 1712 – 1714) Conjunt de debats 17 CAT CUL Catalans Universals (Catalunya, 1978) Film dirigit per Antoni Ribas
19 EUR LIT Catalonia (Edimburg, Anglaterra, 1811) Poema anònim en anglès, de 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott. Fou escrit a bord del vaixell de guerra "Caledònia" quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16/set/1811. Descriu la campanya de Catalunya durant la Guerra del Francès, amb al·lusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya. 20 CAT HIS Catalònia (Catalunya) Nom llatí d'origen medieval. 21 CAT PUB Catalònia (Barcelona, 25/feb/1898 - 24/mar/1900) Revista literària i artística. Publicada en dues èpoques. En la primera (1898), dirigida per J. Massó i Torrents i J. Casas Carbó, fou una continuació de "L'Avenç"; recollí l'efervescència cultural de la fi del s. XIX i hi predominà el modernisme. En la segona època (1899-1900), dirigida per J. Massó i Torrents, fou ideològicament més avançada. Hi col·laboraren futurs polítics com G. Alomar, P. Coromines i J. Lluhí i Rissech. 22 CAT EMP Catalònia (Barcelona, 1924 - ) Llibreria i editorial 23 CAT POL Catalònia, Club (Barcelona, 1975 - 1978) Entitat política. Creada com a societat d'estudis, i transformada el 1977 en Catalònia, Partit Polític Català. Inspirat per Joan A. Maragall, Josep A. Linati, R. Guardans, H. Torras i altres membres de la burgesia industrial i financera tradicional, es definí com a monàrquic, conservador, regionalista i europeista. El 1976 s'escindí S. Millet i Bel, per a crear la Lliga Liberal Catalana, i també J.A. Linati, que organitzà un efímer Partit Democràtic Català coaligat amb Alianza Popular. No participà en les eleccions legislatives espanyoles del 1977, encara que alguns dels seus homes -C. Sentís- passaren a UCD. 24 CAT PUB Catalonia Monastica (Montserrat, Bages, 1927 – 1929) Publicació. Fundada per Anselm Albareda i editada per recollir estudis històrics i documents sobre els monestirs dels Països Catalans. N'aparegueren dos volums (1927-29). Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia. 25 CAT GEO/HIS Catalunya (Catalunya) País de l'Europa mediterrània, situat a la costa oriental de la Península Ibèrica 26 CAT PUB Catalunya (Barcelona, 1903 – 1905) Revista literària quinzenal, i després mensual. La dirigia Josep Carner i n'eren redactors molts dels seus amics. Malgrat un predomini de l'esperit noucentista, mantenia una línia eclèctica que li permetè de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries. Hi col·laboraren importants escriptors de l'època i fou una plataforma per als autors mallorquins. Dedicà un especial interès al folklore, als treballs de creació i assaigs llargs i a les notes polèmiques. 27 CAT PUB Catalunya (Barcelona, 1907 – 1914) Setmanari
29 CAT PUB Catalunya (Barcelona, 22/feb/1937 – 28/mai/1938) Diari del vespre. Òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball. Primer diari anarcosindicalista publicat en català. Amb Ricard Mestre com a director, el diari féu una campanya en contra del PSUC, més acusada que no la de "Solidaridad Obrera". Aquest diari fou substituït per "C.N.T.", òrgan del comitè nacional de la CNT, quan Catalunya restà separada de la zona republicana central. 30 CAT HIS Catalunya, batalla de (Catalunya, 23/des/1938 - 13/feb/1939) Accions militars de la Guerra Civil 31 BAL GEO Catalunya, cap de (Pollença, Mallorca Septentrional) Promontori 32 CAT HIS Catalunya, capitania general de (Catalunya) Demarcació militar, creat el 1833 33 COR HIS Catalunya, Croada contra (Europa, 1284 - 1/oct/1285) Guerra iniciada per Felip III de França i el papa Martí IV 34 CAT HIS Catalunya, govern de (Catalunya, 8/feb/1810 – 1814) Demarcació establerta per Napoleó 35 CAT HIS Catalunya, gran priorat de (Catalunya, 1319 - 1798) Priorat de l'orde de l'Hospital 36 CAT GEO Catalunya, plaça de (Barcelona, Barcelonès) Plaça de la ciutat 37 CAT GEO/HIS Catalunya, Principat de (Catalunya) País de l'Europa mediterrània: 31.904 km2, 6.207.533 hab (1999) 38
CAT HIS Catalunya,
província de (Catalunya,
mai/1812 - 1823) Demarcació administrativa creada per les corts de Cadis
que comprenia el Principat, peró a causa de l'ocupació napoleònica no es pogué mai constituir. Amb el restabliment, el 1820, de la constitució de 1812, la província i la diputació provincial de
Catalunya foren de fet establertes; un estudi presentat a les corts el 1821
per Felip Bauzà dividia el Principat en quatre províncies i la que tenia per capital
Barcelona rebé el nom de província de
Catalunya, però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista. 39 COR HIS Catalunya-Aragó Nom simplificat de la corona Catalano-aragonesa. 40 CAT LIT Catalunya carolíngia (Catalunya, 1926 – 1971) Obra de Ramon d'Abadal i de Vinyals 41 CAT ART Catalunya-ciutat (Catalunya, feb/1926 - ) Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d'inspiració noucentista. La fòrmula fou encunyada per Gabriel Alomar a "El Poble Català", i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intel·lectuals no barcelonins, que inicià la "Revista de Catalunya". 42 CAT PUB Catalunya Cristiana (Barcelona, set/1979 - ) Setmanari d'informació religiosa. Editat per Edicions Terra Nostra (fundada el 1977), que conté dos suplements, un de litúrgic i un altre d'infantil ("L'Eixerit"). 91 CAT CUL Catalunya Cultura (Catalunya, 1998 - ) Emissora radiofònica especialitzada en temes d'àmbit cultural, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). 43 EUR LIT Catalunya dins l'Espanya moderna (París, França, 1962 - ) Obra 44 CAT PUB Catalunya Exprés (Barcelona, des/1976 – des/1980) Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fòrmula sensacionalista anglesa, que no reeixí. Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se. 45 CAT POL Catalunya Federal (Barcelona, 1901 – 1906) Organització política federalista. Fundada com a resultat d'una escissió de la Federació Republicana, que dirigia Alejandro Lerroux. Dirigida per Miquel Laporta, seguí la línia de l'antic Partit Federal, però era partidària de l'aproximació al catalanisme polític. Subsistí fins a la creació del Centre Nacionalista Republicà. 46 CAT POL Catalunya i avant ! (Catalunya, 1882) Lema del Centre Català. Fou pronunciat per primera vegada per Valentí Almirall en l'acte fundacional del Centre Català, al teatre Romea de Barcelona. 47
CAT CUL Catalunya
Informació
(Catalunya,
11/set/1992 - ) Emissora
radiofònica especialitzada en informació, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
(CCRTV). 48 CAT CUL Catalunya Música (Catalunya, mai/1987 - ) Emissora radiofònica especialitzada en música, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). 49 NOR GEO Catalunya Nord Part dels Països Catalans dependent de l'estat francès: 4.085,40 km2, 394.231 hab (1999) (o Catalunya del Nord). Emprada per designar les comarques catalanes que foren annexades a França pel tractat dels Pirineus (1659) i que avui formen part de l'estat francès (el Rosselló, el Vallespir, l'Alta Cerdanya, Capcir, el Conflent i la Fenolleda). Coincideix amb l'actual departament francès dels Pirineus Orientals. 50 CAT HIS Catalunya Nova (Catalunya) (o Nova Catalunya) Part del territori situada a ponent i al sud del Llobregat (Catalunya Vella), que va formar-se arran de la segona fase de la Reconquesta (1100-50). A més d'aquesta regió, a l'oest i al sud dels massissos del Garraf, Montserrat i Montsec, hom anomenava Catalunya Nova la de dret consuetudinari no barceloní, al nord del Montsec, coincidint amb la conca alta i mitjana del Segre, sense la capçalera (Cerdanya), ja que els juristes consideraven que la Cerdanya, el Rosselló i les comarques intermèdies no eren part del Principat, sinó dels comtats. 51 CAT CUL Catalunya Nova (Barcelona, 1895 - ) Agrupació coral 52 CAT LIT Catalunya pintoresca, la (Catalunya, 1919) Àlbum de dibuixos 53 CAT EMP Catalunya Ràdio (Catalunya, 18/jun/1983 - ) Emissora radiofònica. Integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). En els seus inicis era una emissora musical, però adoptà un contingut més general després de la creació de Catalunya Música i Catalunya Informació. 54 CAT PUB Catalunya Roja (Barcelona, 1932 – 1934) Setmanari polític 55 CAT PUB Catalunya Social (Barcelona, 1922 – 1936) Setmanari 56 CAT HIS Catalunya Vella (Catalunya) Part del territori situat entre la serra de l'Albera i la conca del Llobregat 57 VAL GEO Catamarruc (les Planes de la Baronia, Comtat) Llogaret
59 BAL BIO Catany, Joan (Llucmajor, Mallorca, 1705 - ? , 1775) Glosador 60 BAL BIO Catany i Jaume, Antoni (Llucmajor, Mallorca Oriental, 1942 - ) Fotògraf 61 ALG BIO Catardi i Arca, Rafael (l'Alguer, 1892 – 1974) Militar i escriptor 62 CAT BIO Catarineu, Ricard (Tarragona, 1868 – Madrid, 1915) Escriptor 63 VAL GEO Catarrogeta (València, Horta) Partida 64 VAL MUN Catarroja (Horta del Sud) Municipi: 16 m alt, 13 km2, 20.692 hab (1999) 65 CAT BIO Catasús i Catasús, Trinitat (Sitges, Garraf, 1887 – 1940) Poeta. Immergit en el corrent noucentista, publicà De l'hort i de la costa (1913), Poemes del temps (1918), Vendimiari (1921) i Rabins de magrana (1930). 66 AND GEO Cataverdís, pic de (Andorra) Cim (2.812 m alt) 67 CAT BIO Caterina ( ? , s. XV) Muller de Llorenç de Montcada 68 EST BIO Caterina de Castella (Toro ?, Lleó, 1403 – Saragossa, 1439) Marquesa de Villena 69 COR BIO Caterina de Sicília (Sicília, Itàlia, s. XIV - Santa Clara, Messina, Itàlia, 1341) Filla de Frederic III de Sicília i d'Elionor d'Anjou. Abraçà l'estat religiós. Arribà a ser abadessa del monestir de Santa Clara, a Messina, on hi morí en olor de santedat. 70 CAT BIO Caterina d'Urgell (Catalunya, 1414 - Sixena ?, Aragó, s. XV) Filla de Jaume II 71 BAL BIO Caterina Tomàs (Valldemossa, Mallorca, 1553 – Illes Balears, 1574) Santa
73 CAT BIO Cateura i Turró, Baldomer (Palamós, Baix Empordà, 1865 – Barcelona, 1929) Bandurrista
75 VAL GEO Catí (Petrer, Valls del Vinalopó) Caseria 76 VAL CUL Catí, escola de (Catí, Alt Maestrat, s. XVIII) Grup de músics 77 CAT GEO Catí, mola de (Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre) Altiplà situat entre els dos municipis 78 CAT GEO Cativa, cala (el Port de la Selva, Alt Empordà) Cala 79 BAL GEO Catlar, son (Ciutadella, Menorca) Possessió 80 NOR MUN Catllà de Conflent (Conflent) Municipi: 320 m alt, 8,0 km2, 639 hab (1999) 81 CAT HIS Catllar, el (Ripoll, Ripollès) Antic santuari 82 CAT GEO Catllar, el (Vilallonga de Ter, Ripollès) Santuari
84 CAT BIO Catllar i Tord, Francesc (Berga, Berguedà, s. XVII – Barcelona, 5/abr/1715) Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana. Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13/jun/1714. Després de la capitulació col·laborà a l'intent de fugida del general Moragues, on només s'encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot. 85 CAT GEO Catllaràs, serra del (Berguedà) Serra, al nord de la vall de Lillet 86 CAT HIS Catllarí (Montmajor, Berguedà) Antiga quadra 87 CAT GEO Catllús (Bages) Veure> Callús 88 CAT CUL CATMARC (Catalunya, 1981/82 - ) Adaptació al sistema de catalogació bibliogràfica 89 VAL MUN Catral (Baix Segura) Municipi: 8 m alt, 20,0 km2, 4.979 hab (1999) 90 CAT GEO Catxa, la (Tortosa, Baix Ebre) Antiga illa de l'Ebre, aigua avall de la Cava, unida actualment a la riba esquerra del riu.
Des de Catalán Realista, El fins a Catxa, la l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Catalan ] [ Catalo ] [ Catalunya, b ] [ Catalunya F ] [ Catar ] [ Cati ]
|
|
|
