|
|
|
Anar a: [ Ah ] [ Aig ] [ Aiguam ] [ Aigüesb ] [ Ain ] [ Ais ] És veritablement curiós que gairebé tothom comenci a creure que es pot ser honest sense ser absurd. (Voltaire) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ahillas (Xelva, Serrans) Llogaret. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ahmad ibn Abdal·la ibn Hafs (Dénia, Marina Alta, s. XIII – 1248) Metge i escriptor àrab. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ahmad ibn Arun ibn Jafar ibn At al-Nafsi (País Valencià, s. XII – Àsia, s. XIII) Escriptor àrab. Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Passà després a Orient, on es dedicà a l'ensenyament i publicà algunes obres de mèrit. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ahmad ibn Maad ibn Isa ibn Guaquis Abtogili (Dénia, Marina Alta, s. XII - ? , s. XII) Escriptor àrab. Deixà almenys tres obres conegudes. Visqués dos anys a la Meca. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ahmad ibn Muhammad al-Maisumi (illa del Xúquer, s. XII - ? , s. XII) Escriptor àrab. Excel·lí com a poeta. Fou governador de València en temps dels almohades. 6 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aiacor (Canals, Costera) Poble, situat a l'esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les sèquies de la Llosa i de Ranes. Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l'expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous. Fins al 1879 constituí un municipi. La seva parròquia (Sant Jaume) fou creada al s. XVI (fins aleshores pertanyia a la col·legiata de Xàtiva) i, fins al començament del s. XX, tingué anexa la de la Torre de Cerdà. L'actual església fou construïda el 1760. 8 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Aiades, les (Prats de Molló, Vallespir) Nom antic de la Presta. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aialt (Castell de Castells, Marina Alta) Despoblat, esmentat com a alqueria el 1322. El 1602 tenia 54 focs de moriscs, els quals foren expulsats el 1609. El barranc d'Aialt és un dels que drenen la vall de Castells, capçalera del riu Gorgos. 10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Aiamans (Lloseta, Mallorca Septentrional) Possessió. Era una cavalleria cedida per Jaume I, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta. Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d'Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava. El novè comte (1795-1831) fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada. El títol passà després als Gual i als Planas. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aiats, pla d' (Santa Maria de Corcó / Pruit, Osona / Joanetes, Garrotxa) Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d'extensió per 200 a 300 m d'amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana. Una ampla graonada practicada al cingle facilita l'aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis. Al peu dels cingles d'Aiats, s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d'Aiats. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aicart i Balaguer, Agustí (València, 1760 - ? , s. XVIII) Escriptor i eclesiàstic. Escriví poesies i treballs diversos, entre els quals destaca un Diccionario de la rima. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aidí
(Llavorsí, Pallars
Sobirà) Poble (993 m alt), al vessant meridional de la serra
d'Aurati, sobre la riba esquerra de la Noguera
Pallaresa. A l'altra banda del riu, al peu de la carretera de Balaguer a
la Vall d'Aran, es troba l'antic
hostal d'Aidí. 15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Aidu di Turdu, batalla dels (Logudoro, Sardenya, Itàlia, 1347) Batalla que tingué lloc entre Sàsser i Bonorva, a l'indret anomenat els Aidu di Turdu. L'expedició catalana era manada pel governador Guillem de Cervelló i de Banyeres, la qual fou derrotada pels sards. Hi moriren els seus dos fills i el seu nebot Hug, vingut amb reforços; el governador morí poc temps després en la retirada. Fou una de les desfetes més grans dels catalans en les lluites per la submissió de l'illa. 16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aierbe, Maria Peris d' (Catalunya, s. XIV - ? , s. XIV) Filla petita de Pere d'Aierbe i de Beatriu de Pallars, germana de Constança. Es casà amb el noble aragonès Pere Cornel. Com que, per la mort de la seva germana, era hereva de la senyoria d'Aierbe, constituïda pel seu besavi Jaume I el Conqueridor, les seves pertinences restaven incorporades a les de la família Cornel. Hi hagué un altre llinatge d'Aierbe que no és d'origen reial. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aierbe, Pere
d' (Catalunya, s. XIII - v. 1300) Fill natural de
Jaume I i de l'amistançada Teresa
Gil de Vidaure. Va lluitar contra els francesos (1285) i fou conseller reial durant el regnat
d'Alfons el Franc. 21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Aierbe, Pere d' (Aragó, s. XIII – s. XIV) Noble. Fill de Pere i d'Aldonça de Cervera. Nét de Jaume I el Conqueridor. En 1287 figurà entre els ostatges posats per la Unió aragonesa en poder del rei Alfons II el Franc, cosí seu, com a garantia de concòrdia. Jaume II, també cosí seu, el féu majordom d'Aragó, i el casà amb Violant de Pallars, dita també Violant de Grècia, filla del difunt comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El matrimoni fou desgraciat i no trigaria a separar-se. En 1302 acompanyà Jaume II a la frontera de Castella. En 1311 assistí a les Corts de Saragossa. Tingué dues filles: Constança i Maria Peris. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aigoamòtx, l' (Salardú, Vall d'Aran) Riu, afluent esquerrà del riu de Ruda, de l'antic terme de Tredós. És alimentat per 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall. Aigua avall de l'estany d'Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s'inicia la ribera d'Aigoamòtx, com a vall ampla i de pendent molt suau, especialment a l'indret conegut com a Aigoestortes. Després del salt d'Aigoestortes, passa pels banys de Tredòs i, ja més encaixat, aconsegueix el riu de Ruda. 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Aigodolça, el clot de s' (Santa Margalida, Mallorca Septentrional) Cala, a la badia d'Alcúdia, a la vora de la qual s'ha format la població de Can Picafort. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aigoestortes (Tredós, Vall d'Aran) Indret de la ribera d'Aigoamòtx, més amunt del salt d'Aigoestortes, situat sobre els banys de Tredós. És un parc natural d'aigües quietes, voltat de bosc de pins i d'avets (1.820 m alt). 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aigua Amarga,
platja de l' (Alacant,
Alacantí) Platja, la més meridional del terme, anomenada també del
Saladar, on desguassa la rambla de l'Aigua Amarga. Una torre de defensa, la
torre de l'Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret. 27 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Aigua Dolça, dolmen d' (Mallorca Oriental) Dolmen situat a la Colònia de Sant Pere d'Artà, a pocs metres del mar. Juntament amb el de son Bauló, és l'únic monument d'aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor a conservat les restes d'enterraments. La cambra funerària (3,60 m x 2,9 m) és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre. Un corredor d'1,65 m de longitud dóna accés a la porta de la cambra, a l'interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus concentrades al fons, mentres que a la meitat anterior hi havia les ofrenes funeràries. Les datacions amb radiocarboni permeten situar l'ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC aproximadament. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aiguabella (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Llogaret (1.221 m alt), a l'esquerra del Flamicell, al vessant occidental del bony d'Altars. L'església de Sant Pere depèn de la parròquia de la Torre de Cabdella. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aiguabella, vall d' (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Torrent, a la vall d'Hostoles. Neix al vessant occidental de la serra de Medes i desguassa al riu Brugent, per l'esquerra, davant Sant Feliu de Pallerols. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aiguablava (Begur, Baix Empordà) Cala al sud del municipi i del caseriu de Fornells. Al voltant de la platja s'agrupa un petit caseriu format, gairebé del tot, per cases d'estiueig. L'entrant del mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquil·litat han fet d'aquest indret un dels llocs més visitats de la Costa Brava. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aiguadolç, cala d' (Sitges, Garraf) Cala, a llevant i dins el municipi, a les costes de Garraf. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aiguadoliva, rambla d' (la Jana / Vinaròs, Baix Maestrat) Curs d'aigua intermitent, entre els dos municipis, originat prop de la Jana. En el seu curs inferior separa el municipi de Vinarós dels de Càlig i de Benicarló. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aiguafreda (Begur, Baix Empordà) Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna. Prop de la platja s'agrupa un petit nucli turístic. 36 CATALUNYA - MUNICIPI
37 CATALUNYA - HISTÒRIA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda, Vallès Oriental) Antic centre del municipi, format per l'antiga església parroquial de Sant Martí, la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l'extrem occidental del massís del Montseny. L'església, anomenada aleshores de Sant Martí del Congost, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pilós al monestir de Sant Joan de les Abadesses. És conserven actualment d'aquesta època la nau amb volta de canó, l'absis, decorat a l'exterior amb una cornisa d'arquets i amb faixes lombardes, i la finestra de la façana de ponent. Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries (o Aiguafreda de Baix, l'actual poble d'Aiguafreda) amb el nom de Santa Maria d'Aiguafreda. Hi és venerat encara el Sant Crist d'Aiguafreda talla de fusta del s. XVI o del XVII. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Aiguallonga (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Antic nom del terme de Valldoreix, fins que, a partir del 1130, a conseqüència de la destrucció de Sant Cebrià d'Aiguallonga pels almoràvits, l'oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial. 40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Aigualluts, forat dels (Benasc, Alta Ribagorça) Cavitat circular, s'obre al pla dels Aigualluts, al nord del massís granític de la Maladeta i al peu de la cresta divisòria amb la Vall d'Aran, al mateix punt de contacte amb les calcàries devonianes de la cobertora; s'hi precipiten les aigües de fusió de les geleres d'Aneto, Barrancs, Tempestes i Salenques, que s'escorren per la capçalera de la vall de l'Éssera, però que a través d'un curs subterrani de més de 3 km i de prop de 600 m de desnivell, obert a través de les calcàries devonianes, ressorgeixen als goells d'Et Joeu, a la Vall d'Aran. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aiguanegra (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Gran masia i veïnat, situat a la serra d'Aiguanegra (597 m alt). Els volcans d'Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l'origen d'un corrent de lava que s'ajunta amb els que procedeixen del pla d'Olot i de Batet. 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Aiguaneix, l' (Er, Alta Cerdanya) Naixement del riu d'Er, a uns 2.400 m alt, al vessant occidental del Puigmal. 45 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Aiguaviva (Pontellà, Rosselló) Antic priorat (Sant Nicolau d'Aiguaviva). Esmentat ja el 1180. Actualment és una masia (mas de Sant Nicolau). 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aiguaviva (el Montmell, Baix Penedès) Llogaret (507 m alt), al nord-est de la serra del Montmell. L'església de Sant Pere és filial de la de Marmellar. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aiguaviva, Alemany d' (Catalunya, s. XII - Girona ?, 1227) Bisbe de Girona. El 1225 donà mostres de conciliació tolerant quan alçà l'excomunió que requeia sobre els templers de Sant Llorenç de les Arenes, perquè hi sepultaven gent suspecta d'heretgia, entre els quals hi havia Dalmau de Creixell, heroi de Las Navas de Tolosa. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aiguaviva, Ramon d' (Catalunya, s. XVII - Xerta, Baix Ebre, 1640) Cavaller. Fou el primer dels caps catalans de noble llinatge que moriren a la guerra de Separació. Era lloctinent de Ramon de Guimerà, cap del terç de la vegueria de Tortosa. Morí heroïcament en un enfrontament a Xerta amb les tropes castellanes del marquès de Los Vélez. 51 FRANJA PONENT - MUNICIPI
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aigua-xellida (Palafrugell, Baix Empordà) Cala, a la Costa Brava, al nord de Tamariu. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aigües Altes (Aigües de Busot, Alacantí) Altre nom del poble, per tal de distingir-lo del d'Aigües Baixes (Campello). 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aigües Baixes (el Campello, Alacantí) Caseriu, al sector oriental del terme. Antiga façana marítima del municipi d'Aigües de Busot. 56 CATALUNYA - EMPRESA
57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aigües de Bellús, estret de les (Costera / Vall d'Albaida) Congost del riu d'Albaida, a l'indret on aquest travessa l'alineació muntanyosa que separa les dues comarques, entre la serra Grossa i la serra de la Creu, entre els termes municipals de Bellús i de Benigànim al sud i de Xàtiva i del Genovés, al nord. 58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
59 CATALUNYA - EMPRESA Aigües del Riu Besòs, Empresa d' (Badalona, Barcelonès, 1934 - ) Societat anònima. Constituïda en forma de societat anònima, per a l'explotació d'indústries en què l'aigua sigui l'element principal i indispensable. El novembre del 1966 el capital que tenia subscrit era de 66,6 milions de pessetes. És una filial de la Societat General d'Aigües de Barcelona i forneix aigua a 17 municipis al voltant de Badalona. 60 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Aigües de València, Tribunal de les (València, 1238 - ) Tribunal. De probable origen medieval, hi ha indicis d'existència, en època musulmana, d'aquest tribunal o d'una jurisdicció semblant, que Jaume I degué respectar en fer donació de les sèquies del Túria als usuaris. Es reuneix cada dijous al migdia davant la porta dels Apòstols de la catedral de València per resoldre els conflictes que sorgeixen entre els regants de l'Horta de València. Mitjançant un procediment judicial gratuït, oral i sumaríssim (no hi ha apel·lació superior) els vuits síndics dicten verbalment la seva sentència. Aquests síndics són elegits cada dos anys pels usuaris de cadascuna de les sèquies. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aigüesblanques (Oliva, Safor) Partida i caseriu, prop del mar, al sud de la platja d'Oliva. 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Aigüesbones (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Aigüesbones de Montbui (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aigüespartides (Malla, Osona) Masia, dins l'antiga quadra de Miramberc, al fons de la plana de Vic, a la partió d'aigües del Ter i del Besòs. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aigüestortes
(la Vall de Boí, Alta
Ribagorça) Petit pla (1.818 m alt) del poble de Barruera, a
la vall de Sant Nicolau, entre els estanys Llong i
de la Llebreta, cobert de bosc (pins i avets) i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d'illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit. És un antic lloc emplenat per les aportacions de sediments procedents del
barranc de Murrano. Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del
riu Sant Nicolau -i les que procedeixen, canalitzades, de la ribera de
Llacs- cap a la 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - HISTÒRIA Aigüestoses (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat) Antic nom del municipi. El 1937 fou novament adoptat en la forma d'Aigüestoses del Llobregat. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aigüesverds (Reus, Baix Camp) Partida. Havia format part de l'antic terme anomenat el Territori de Tarragona. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aigüesvives, convent d' (Alzira / Carcaixent, Ribera Alta) Antic convent d'agustins de Santa Maria d'Aigüesvives o desert d'Aigüesvives. Fundat per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb donació als frares ermitans agustins de l'alqueria d'Aigüesvives que posseïen a la vall del mateix nom, indret d'antiga tradició eremítica. El territori que, des d'un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall. L'edifici fou bastit al coster d'un turó, a l'esquerra del barranc de l'Estret. L'edificació fou molt lenta: el claustre no fou construït fins al 1596-1671; 70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aigueta, l' (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà) Veïnat, tocant al terme de Figueres. 72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Aigüissi, barranc d' (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Riu del poble de Barruera, emissari de l'estany d'Aigüissi. Desguassa, per la dreta, a la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l'estany de la Llebeta. 73 CATALUNYA - CULTURA AILLC (Catalunya) Sigla de l'Associació Internacional de la Llengua i Literatura Catalanes. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ailo (Catalunya ? , s. IX) Tia paterna de Guifré el Pilós, el qual li llegà el lloc de Borredà junt amb el llibert Sarraí. Hom l'havia confosa amb una filla del comte d'Urgell, Asnar Galí, aragonesa, de nom Eilo o Ailo. 75 EUROPA - BIOGRAFIA Aimeric (França, s. X) Arquebisbe de Narbona (v927-977). Durant els seus cinquanta anys de govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d'oposar-se a les pretensions de l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s'havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA Aimeric, marquesat d' (Catalunya) Títol senyorial concedit el 1703 a Bernat d'Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d'Oluja, general d'artilleria i baró de Rajadell (1632-1707). El títol passà, per aliançes matrimonials, dels Aimeric als Pignatelli, marquesos de San Vicente, i darrerament als Jordán de Urríes, marquesos d'Ayerbe. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aimerich i Cruïlles, Bernat (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Cavaller. Col·laborà molt amb Narcís Feliu de la Penya als seus esforços per afavorir la millora de la producció de la indústria tèxtil catalana. En 1670 era diputat militar de la Generalitat. En 1701 fou agregat a la junta especial encarregada de vigilar la recta aplicació dels privilegis del Principat. El mateix any, durant les Corts de Barcelona presidides per Felip V, actuà d'intermediari del virrei prop dels parlamentaris que havien formulat un dissentiment públic, i bloquejaven així la marxa normal de les sessions. En 1702, a la darreria de les mateixes Corts, rebé el títol de marquès. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aimerud
(Alvèrnia, França, s. X - Barcelona ?, s. X) Dama. Pertanyia al casal d'Alvèrnia. Fou la segona muller del comte
Borrell II de Barcelona, que era vidu de Ledgarda de Roergue. Aimerud no tingué fills del comte barceloní. En casar-se amb ell, Aimerud era també vídua d'un primer matrimoni, del qual li restava una filla, anomenada
Aldia. 80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ainaud i Sánchez, Enric (Alacant, 1875 – Barcelona, 1958) Violinista. Director artístic de l'Associació Íntima de Concerts de Barcelona. El 1905 fundà i dirigí una acadèmia de música del seu nom. És autor d'algunes composicions i d'un mètode de violí. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ainaud i Sánchez,
Josep (Alacant, 1868 – Barcelona, 1916)
Pintor 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ainaud i
Sánchez,
Manuel (Barcelona, 1885 - 1932) Artista i pedagog. Es distingí pels dibuixos al carbó que reprodueixen escenes urbanes i populars (alguns es conserven al
Museu
d'Art Modern de Barcelona). Com a pedagog, fou president de l'Ateneu Enciclopèdic
Popular, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de
l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura i de la Comissió de la Llengua de la
Generalitat; donà un gran impuls a la nova organització escolar de la ciutat; creà nombrosos grups escolars de prestigi internacional (escoles del Bosc, del
Guinardó, del Mar, Nou
Col·legi Mont d'Or, etc) i vetllà per la formació dels mestres. 86 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ainet de Besan (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Poble (1.008 m alt), a la dreta de la Noguera de Vallferrera. D'entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l'església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 a la consagració de la seu d'Urgell. Fins al 1927 formà un municipi, juntament amb l'actual despoblat de Besan i l'antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d'Ainet de Vallferrera. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ainet de Cardós (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Poble (930 m alt) de l'antic municipi d’Estaon, a la vall de Cardós, A la dreta del riu de Lladorre. El pui del Tabaca, al peu del qual s'agrupen les cases del poble, el separa del Vallat, la vall on es trobava el cap del municipi. L'església parroquial de Santa Eugènia depèn de la de Lladrós. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aineto (Lladorre, Pallars Sobirà) Llogaret (1.200 m alt), a la vall de Cardós, emplaçat en un coster, a la dreta del riu de Lladorre. L'església de Sant Romà, romànica, depèn de la de Tavascan, l'antic municipi al qual havia pertangut Aineto. 90 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
91 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Airasses, les (Vilaplana del Camp, Baix Camp) Cinglera, a la serra de la Mussara, domina el Camp de Tarragona. Damunt, a 993 m alt, prop de l'antic poble de la Mussara, es troba el xalet de les Airasses, del Centre Excursionista de Catalunya, avui en estat ruïnós. 93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Aire, illa de l' (Sant Lluís, Menorca) Illot, situat a l'extrem sud-est de l'illa, separat per un freu bastant estret. Té una longitud d'uns 1.400 m, però és molt estret. Serveix de base a un far de segon ordre que orienta la navegació a l'entrada del port de Maó. El faroner és l'únic habitant de l'illa. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aire, venta de l' (Catí, Alt Maestrat) Antic hostal, sobre la carretera de Vinaròs a Morella, al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports. 95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Aireflor (Sencelles, Mallorca Septentrional) Antiga possessió, actualment despoblada: Aireflor Vell i Aireflor Nou. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA airenosins (Catalunya) Individus d'un poble ibèric del nord del país, segurament per la zona de la Vall d'Aran. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Airoto (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Coma de l'antic municipi de Gil, als límits amb la Vall d'Aran, és la capçalera del torrent d'Airoto, emissari de l'estany d'Airoto (2.210 m alt), que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa. 98 CATALUNYA - EMPRESA Aiscondel SA
(Barcelona, 1943 - ) Empresa fundada pel grup financer Pujol-Usandizaga amb la fàbrica a
Cerdanyola del Vallès (Vallès
Occidental). El 1950 creà conjuntament amb Hidro Nitro Española SA la Societat Etino-Química SA. Amb la posterior entrada, el 1956, de l'empresa nord-americana Monsanto, hom posà en marxa una planta de poliestirè a Montsó (Aragó), que el 1960 fou transformada en Monsanto Ibérica SA. El 1970 inaugurà una nova planta de matèries plàstiques a
Vila-seca de Solcina (Tarragonès) i el 1974 procedí a l'absorció de 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aissó (Catalunya ? , s. IX) Noble indígena got. El 827, juntament amb Guillemó, fill del comte Bera, promogué una revolta contra els comtes francs del litoral català, i s'establí a les comarques d'Osona i Bages. Amb l'ajuda dels àrabs del Segrià i de l'emir Abd al-Rahmän II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània. Malgrat fracassar la rebel·lió, aquesta fou, durant el període comtal, l'única manifestació violenta de l'esperit indígena contra un domini foraster. 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aitana, serra d' (Marina Baixa / Comtat) Serra (1.558 m alt) de les dues comarques, forma part de la serralada Subbètica entre el Puigcampana, que accidenta el litoral al nord de Benidorm, i el massís d'Alcoi. La tectònica és típicament subbètica i especialment visible en el vessant nord, en el qual una falla inversa l'eleva damunt la vall de capçalera del Guadalest. Vegetació de pins i carrasques residuals. 101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 CATALUNYA - HISTÒRIA Aitona, comtat d' (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1523 per Carles I a la família Montcada. L'any 1581 fou convertit en marquesat d'Aitona. 103 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Aituà (Escaró, Conflent) (ant: Uitesà) Poble (880 m alt). A l'alta vall Marçana, sota el pic de les Tres Esteles. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aixa,
castellet d'
(Alcanalí / Xaló,
Marina Alta) Restes d'un antic castell (606 m alt) entre els
dos municipis, situat al cim de la serra del castellet d'Aixa (o del Castellet de la
Solana), termenal dels dos municipis. 106 CATALUNYA - HISTÒRIA Aixa, orde de l' (Catalunya) Orde militar creat segurament a Tortosa (Baix Ebre) l'any 1150. Segons la tradició, fou fundada per Ramon Berenguer IV, amb motiu de la defensa de Tortosa que feren les dones de la ciutat (menades per Marina de Miravall) per salvar-la d'un contraatac àrab. El distintiu d'aquest orde era un escapulari amb una aixa de grana com a ornament. 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aixa i Iñigo, Josep (València, 1844 – 1920) Escultor. Professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Residi i treballà a Alemanya i a l'Amèrica del Sud. Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja. Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la universitat. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aixandri, Nicolau (Catalunya, s XVIII - ?, d 1726) Militar. Actuà eficaçment a la lluita contra les forces borbòniques. Essent tinent coronel del regiment de la Diputació es trobà al setge de Barcelona de 1713-14. Les seves actuacions més destacades en aquella defensa foren la direcció de l'atac per sorpresa contra la gran guàrdia de cavalleria enemiga de la part del Llobregat, el 9 de juny de 1714, i l'heroic comandament, l'11 de setembre, de l'atrinxerament improvisat que anava de la cortina del Portal Nou al convent de Sant Pere. Contra aquesta posició s'estavellaren els darrers esforços dels assetjants per decidir en l'aspecte militar la terrible batalla d'aquella jornada. Després de la capitulació, fou detingut amb traïdoria, com la majoria dels caps superiors de la guarnició, el dia 22 de setembre. Dut per mar a Alacant, en companyia dels altres presos, fou ajuntat al grup que traslladaren al castell de Fuenterrabia. En 1719, a causa de la guerra entre Espanya i França, els reclusos foren portats a l'alcàsser de Segòvia, presó que no abandonaren fins al 1723. En aquest any els féu permès de seguir la condemna confinats a la susdita ciutat. El posaren en llibertat el 1726, en ocasió d'establir-se la pau entre Espanya i l'Imperi. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aixaragall, barranc d' (Arbeca -Garrigues- / Maldà -Urgell-) Barranc entre els dos municipis, al pla d'Urgell, a la depressió central catalana. Recull les aigües d'un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d'Urgell, es perd al regadiu del terme d'Arbeca. 110 ANDORRA - GEOGRAFIA
111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aixàvega, l'
(Mont-ral,
Alt Camp) Despoblat (760 m alt), a la capçalera del riu
Glorieta, sota el pla dels Motllats i la serra de la
Mussara. El 1968 era pràcticament deshabitat. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aixelà, Jaume (Girona, 1757 - ? , s. XVIII) Religiós. És autor d'una Vida i miracles de Sant Benet de Palerm obra prologada per fra Francesc Cors. 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aixeus (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Coma de la vall Ferrera, al nord de Monteixo, és la capçalera del barranc d'Aixeus, emissari dels estanys d'Aixeus, que desguassa, per l'esquerra, a la Noguera de Vallferrera. 114 ANDORRA - GEOGRAFIA Aixirivall (Sant Julià de Lòria, Andorra) (ant: Xirovall i Anxirivall) Llogaret (1.148 m alt) de la parròquia. Situat a l'esquerra de la Valira, a l'espatlla d'un antic nivell d'erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l'establiment de conreus. Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d'Aixirivall. Aquest llogaret és esmentat ja l'any 1176. 115 ANDORRA - GEOGRAFIA Aixovall (Sant Julià de Lòria, Andorra) (ant: Xovall) Llogaret de la parròquia. Situat en una petita plana formada a la dreta de la Valira, tocant a la confluència amb el riu d'Aós. Un antic pont de pedra, el pont d'Aixovall, l'uneix a la riba esquerra de la Valira, on passa la carretera de la Seu d'Urgell a Andorra la Vella. És esmentat ja l'any 1176. 116 CATALUNYA - POLÍTICA
117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àkhila II (Hispània ? , s. VII - s. VIII) Noble visigot, governador de la Tarraconense i la Septimània. Fill del rei Vititza, que el va associar al tron. Pretendent a la corona, a la mort del seu pare (710) es va instal·lar a la Tarraconense i demanà l'ajuda dels musulmans (713) per lluitar contra Roderic, que els magnats havien elegit rei; després de conquerida la Península pels musulmans, li fou restituït el patrimoni territorial familiar (713).
Anar
a: [ Ah ] [ Aig
] [ Aiguam ] [ Aigüesb
] [ Ain ] [ Ais
] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
Aielo de Malferit
(
Aiguader i
Miró, Jaume (
Aiguafreda
(
Aiguamolls de
l'Empordà (
Aiguamúrcia-Santes
Creus (
Aiguatèbia
i Talau (
Aiguaviva
(
Aiguaviva de
Bergantes (
Aigües de
Barcelona, Societat General d'
(París, França, 1882 - )
Societat anònima. Constituïda en forma de societat anònima,
domiciliada a 
Aigües de Busot
(
Aigüestortes-Estany de Sant Maurici, parc nacional d'
(
Aín
(
Ainaud i de
Lasarte, Joan (
Ainaud i de
Lasarte, Josep Maria (
Aiòder
(
Aiora
(
Aitona
(