A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ah ]   [ Aig ]   [ Aiguam ]   [ Aigüesb ]   [ Ain ]   [ Ais ]

És veritablement curiós que gairebé tothom comenci a creure que es pot ser honest sense ser absurd. (Voltaire)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ahillas  (Xelva, Serrans)  Llogaret.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ahmad ibn Abdal·la ibn Hafs  (Dénia, Marina Alta, s XIII – 1248)  Metge i escriptor àrab.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ahmad ibn Arun ibn Jafar ibn At al-Nafsi  (País Valencià, s XII – Àsia, s XIII)  Escriptor àrab. Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Passà després a Orient, on es dedicà a l'ensenyament i publicà algunes obres de mèrit.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ahmad ibn Maad ibn Isa ibn Guaquis Abtogili  (Dénia, Marina Alta, s XII - ?, s XII)  Escriptor àrab. Deixà almenys tres obres conegudes. Visqués dos anys a la Meca.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ahmad ibn Muhammad al-Maisumi  (illa del Xúquer, s XII - ?, s. XII)  Escriptor àrab. Excel·lí com a poeta. Fou governador de València en temps dels almohades.

6 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAhonés, Pero  (Aragó, s XII – 1226)  Noble i cavaller. Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya-Aragó, al qual acompanyà a la batalla de les Navas de Tolosa. Va negociar prop d'Innocent III l'alliberament de Jaume I, que es trobava en poder de Simó de Monfort (1213-14) i fou membre del Consell reial durant la minoria de Jaume I. Malgrat els pactes del rei amb Abu Zeid de València (1225), va empendre una expedició a terres sarraïnes. El rei mirà d'impedir-ho, Ahones s'enfrontà cos a cos amb ell, pogué escapar, però perseguit pels homes del rei, fou mort, fet que es transformà en senyal d'aixecament de nobles, ciutats i viles aragoneses contra Jaume I

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aiacor  (Canals, Costera)  Poble, situat a l'esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les sèquies de la Llosa i de Ranes. Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l'expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous. Fins al 1879 constituí un municipi. La seva parròquia (Sant Jaume) fou creada al s. XVI (fins aleshores pertanyia a la col·legiata de Xàtiva) i, fins al començament del s. XX, tingué anexa la de la Torre de Cerdà. L'actual església fou construïda el 1760.

8 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Aiades, les  (Prats de Molló, Vallespir)  Nom antic de la Presta.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aialt  (Castell de Castells, Marina Alta)  Despoblat, esmentat com a alqueria el 1322. El 1602 tenia 54 focs de moriscs, els quals foren expulsats el 1609. El barranc d'Aialt és un dels que drenen la vall de Castells, capçalera del riu Gorgos.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Aiamans  (Lloseta, Mallorca Septentrional)  Possessió. Era una cavalleria cedida per Jaume I, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta. Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d'Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava. El novè comte (1795-1831) fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada. El títol passà després als Gual i als Planas.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aiats, pla d'  (Santa Maria de Corcó / Pruit, Osona / Joanetes, Garrotxa)  Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d'extensió per 200 a 300 m d'amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana. Una ampla graonada practicada al cingle facilita l'aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis. Al peu dels cingles d'Aiats, s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d'Aiats.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAibola, l'  (Aín, Plana Baixa)  Despoblat, a la serra d'Espadà, a la capçalera de la rambla d'Almedíxer.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aicart i Balaguer, Agustí  (València, 1760 -  ? , s XVIII)  Escriptor i eclesiàstic. Escriví poesies i treballs diversos, entre els quals destaca un Diccionario de la rima.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aidí  (Llavorsí, Pallars Sobirà)  Poble (993 m alt), al vessant meridional de la serra d'Aurati, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. A l'altra banda del riu, al peu de la carretera de Balaguer a la Vall d'Aran, es troba l'antic hostal d'Aidí.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Aidu di Turdu, batalla dels  (Logudoro, Sardenya, Itàlia, 1347)  Batalla que tingué lloc entre Sàsser i Bonorva, a l'indret anomenat els Aidu di Turdu. L'expedició catalana era manada pel governador Guillem de Cervelló i de Banyeres, la qual fou derrotada pels sards. Hi moriren els seus dos fills i el seu nebot Hug, vingut amb reforços; el governador morí poc temps després en la retirada. Fou una de les desfetes més grans dels catalans en les lluites per la submissió de l'illa.

16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaAielo de Malferit  (Vall d'Albaida Municipi: 282 m alt, 27,08 km2, 3.961 hab (1999). Situat al vessant meridional de la serra Grossa, des de la Serralada fins a prop del port de l'Olleria. La part del territori no conreada és coberta de boscos de pins i, especialment, de brolla i garrigues. L'agricultura de secà i el regadiu, que aprofita aigua procedent del riu Clariano, juntament amb la indústria tèxtil, del vidre i algunes destil·leries, són les principals activitats econòmiques del municipi. La industrialització, sobretot, ha fet que hi disminuís últimament l'emigració. El poble conserva el palau dels marquesos de Malferit, repobladors de la vila després de l'expulsió dels moriscos. També destaca el raval o barri de les Eres. Fora vila es troben els antics llocs, actualment masies, de Parçons i de Cairent. Ajuntament d'Aielo de Malferit

17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaAielo de Rugat  (Vall d'Albaida Municipi: 267 m alt, 7,66 km2, 193 hab (1999). Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al sud de València. És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa. El territori, de relleu accidentat a la meitat sud, és relativament pla al nord. La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà, principalment vinyes i oliveres, i també garrofers, ametllers i blat, amb algunes hectàrees de regadiu (blat i cítrics). Les terres de conreu estan força repartides i són conreades, en general, per llurs propietaris. La població ha anat disminuint des de l'inici del s. XX. El poble, al peu de la serra, sota un antic castell, havia estat una alqueria musulmana, que al moment de llur expulsió (1609) tenia 43 focs de cristians nous que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Montitxelvo. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament d'Aielo de Rugat (en castellà)

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAierbe, Constança d'  (Catalunya, s XIV)  Filla gran de Pere d'Aierbe i de Beatriu de Pallars. Morí soltera.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aierbe, Maria Peris d'  (Catalunya, s XIV - ? , s XIV)  Filla petita de Pere d'Aierbe i de Beatriu de Pallars, germana de Constança. Es casà amb el noble aragonès Pere Cornel. Com que, per la mort de la seva germana, era hereva de la senyoria d'Aierbe, constituïda pel seu besavi Jaume I el Conqueridor, les seves pertinences restaven incorporades a les de la família Cornel. Hi hagué un altre llinatge d'Aierbe que no és d'origen reial.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aierbe, Pere d'  (Catalunya, s XIII - v 1300)  Fill natural de Jaume I i de l'amistançada Teresa Gil de Vidaure. Va lluitar contra els francesos (1285) i fou conseller reial durant el regnat d'Alfons el Franc.

21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Aierbe, Pere d'  (Aragó, s XIII – s XIV)  Noble. Fill de Pere i d'Aldonça de Cervera. Nét de Jaume I el Conqueridor. En 1287 figurà entre els ostatges posats per la Unió aragonesa en poder del rei Alfons II el Franc, cosí seu, com a garantia de concòrdia. Jaume II, també cosí seu, el féu majordom d'Aragó, i el casà amb Violant de Pallars, dita també Violant de Grècia, filla del difunt comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El matrimoni fou desgraciat i no trigaria a separar-se. En 1302 acompanyà Jaume II a la frontera de Castella. En 1311 assistí a les Corts de Saragossa. Tingué dues filles: Constança i Maria Peris.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aigoamòtx, l'  (Salardú, Vall d'Aran)  Riu, afluent esquerrà del riu de Ruda, de l'antic terme de Tredós. És alimentat per 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall. Aigua avall de l'estany d'Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s'inicia la ribera d'Aigoamòtx, com a vall ampla i de pendent molt suau, especialment a l'indret conegut com a Aigoestortes. Després del salt d'Aigoestortes, passa pels banys de Tredòs i, ja més encaixat, aconsegueix el riu de Ruda.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Aigodolça, el clot de s'  (Santa Margalida, Mallorca Septentrional Cala, a la badia d'Alcúdia, a la vora de la qual s'ha format la població de Can Picafort.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aigoestortes  (Tredós, Vall d'Aran)  Indret de la ribera d'Aigoamòtx, més amunt del salt d'Aigoestortes, situat sobre els banys de Tredós. És un parc natural d'aigües quietes, voltat de bosc de pins i d'avets (1.820 m alt).

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAigua Amarga, l'  (Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)  Sector, al vessant meridional de la serra de la Calderona, fora de les aigües del Palància. El barranc d'Aigua Amarga, que es forma en aquest indret, és d'aigua contínua.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aigua Amarga, platja de l'  (Alacant, Alacantí)  Platja, la més meridional del terme, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l'Aigua Amarga. Una torre de defensa, la torre de l'Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret.

27 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Aigua Dolça, dolmen d'  (Mallorca Oriental Dolmen situat a la Colònia de Sant Pere d'Artà, a pocs metres del mar. Juntament amb el de son Bauló, és l'únic monument d'aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor a conservat les restes d'enterraments. La cambra funerària (3,60 m x 2,9 m) és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre. Un corredor d'1,65 m de longitud dóna accés a la porta de la cambra, a l'interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus concentrades al fons, mentres que a la meitat anterior hi havia les ofrenes funeràries. Les datacions amb radiocarboni permeten situar l'ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC aproximadament.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aiguabella  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Llogaret (1.221 m alt), a l'esquerra del Flamicell, al vessant occidental del bony d'Altars. L'església de Sant Pere depèn de la parròquia de la Torre de Cabdella.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aiguabella, vall d'  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa)  Torrent, a la vall d'Hostoles. Neix al vessant occidental de la serra de Medes i desguassa al riu Brugent, per l'esquerra, davant Sant Feliu de Pallerols.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aiguablava  (Begur, Baix Empordà)  Cala al sud del municipi i del caseriu de Fornells. Al voltant de la platja s'agrupa un petit caseriu format, gairebé del tot, per cases d'estiueig. L'entrant del mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquil·litat han fet d'aquest indret un dels llocs més visitats de la Costa Brava.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAiguader i Miró, Artemi  (Reus, Baix Camp, 1889 – Mèxic, 1946)  Polític. Germà de Jaume, d'orientació política semblant a la seva. Fou conseller de Governació de la Generalitat durant la guerra civil (1937). S'exilià a Mèxic.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Aiguader i MiróAiguader i Miró, Jaume  (Reus, Baix Camp, 24/jul/1882 – Mèxic DF, 30/mai/1943)  Polític, metge i periodista. Membre de la Unió Socialista de Catalunya, entrà posteriorment a formar part del grup de Macià, Estat Català, del directori del qual fou aviat membre (1924). Fou present en el pacte de Sant Sebastià (1930). Intervingué en la formació del partit d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou elegit diputat a Corts per aquest grup de 1931 a 1936. Fou alcalde de Barcelona (1931-33) i, començada la guerra, ministre sense cartera en el segon govern Largo Caballero (nov/1936) i ministre de Treball i Assistència Social en el primer (mai/1937) i segon (abr/1938) govern Negrín. Dimití del segon govern, l'agost del mateix any, perquè creia que el govern republicà lesionava alguns drets de la Generalitat. Acabada la guerra, es retirà a França i passà després a Mèxic (1941), on morí. Obres: Aspecte social de les infeccions sexuals en el matrimoni (1912), La fatiga obrera (1929), Amb Catalunya i per Catalunya (1930), Catalunya i la revolució (1931) i El problema de l’habitació obrera a Barcelona (1932). Fou director de “Monografies Mèdiques” (1926-37) i col·laborà en nombroses revistes.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aiguadolç, cala d'  (Sitges, Garraf)  Cala, a llevant i dins el municipi, a les costes de Garraf.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aiguadoliva, rambla d'  (la Jana / Vinaròs, Baix Maestrat)  Curs d'aigua intermitent, entre els dos municipis, originat prop de la Jana. En el seu curs inferior separa el municipi de Vinarós dels de Càlig i de Benicarló.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aiguafreda  (Begur, Baix Empordà)  Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna. Prop de la platja s'agrupa un petit nucli turístic.

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalAiguafreda  (Vallès Oriental Municipi: 404 m alt, 8 km2, 2.481 hab (2011). Situat a l'extrem occidental del massís del Montseny, a la vall alta del Congost. La forma de poble-camí del nucli urbà denota el seu emplaçament damunt l'antiga via romana a Ausa. El terme és relativament boscat (pins i alzines). L'activitat econòmica dominant és la indústria tèxtil de filats i teixits de cotó i la metal·lúrgica de maquinària tèxtil. El municipi és també un tradicional centre d'estiueig, la qual cosa fa que, durant l'estiu, es dupliqui la població. El poble està assentat dins el pas natural del Congost, al llarg de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Al nucli primitiu, Aiguafreda de Dalt, hi ha l'antiga església parroquial del s XI, ruïnes del castell d'Aiguafreda i restes megalítiques. Subàrea comercial de Granollers. Ajuntament d'Aiguafreda - Estadístiques - Consulta de dades

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAiguafreda, quadra d'  (Vallès Oriental Antiga demarcació que comprenia els termes d'Aiguafreda, Valldaneu, el Bertí, el Brull, la Móra i Tagamanent, centrada a l'antic castell d'Aiguafreda, conegut amb el nom de castell de Cruïlles i situat entre l'actual poble d'Aiguafreda i l'antiga parròquia de Sant Martí d'Aiguafreda. La senyoria passà dels Aiguafreda als Vilaragut (s. XIII), als Basella (s. XIV), als Cruïlles (s. XV), als Aimeric (s. XVII) i als Pignatelli (s. XVIII).

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aiguafreda de Dalt  (Aiguafreda, Vallès Oriental)  Antic centre del municipi, format per l'antiga església parroquial de Sant Martí, la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l'extrem occidental del massís del Montseny. L'església, anomenada aleshores de Sant Martí del Congost, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pilós al monestir de Sant Joan de les Abadesses. És conserven actualment d'aquesta època la nau amb volta de canó, l'absis, decorat a l'exterior amb una cornisa d'arquets i amb faixes lombardes, i la finestra de la façana de ponent. Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries (o Aiguafreda de Baix, l'actual poble d'Aiguafreda) amb el nom de Santa Maria d'Aiguafreda. Hi és venerat encara el Sant Crist d'Aiguafreda talla de fusta del s. XVI o del XVII.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aiguallonga  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Antic nom del terme de Valldoreix, fins que, a partir del 1130, a conseqüència de la destrucció de Sant Cebrià d'Aiguallonga pels almoràvits, l'oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial.

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Aigualluts, forat dels  (Benasc, Alta Ribagorça)  Cavitat circular, s'obre al pla dels Aigualluts, al nord del massís granític de la Maladeta i al peu de la cresta divisòria amb la Vall d'Aran, al mateix punt de contacte amb les calcàries devonianes de la cobertora; s'hi precipiten les aigües de fusió de les geleres d'Aneto, Barrancs, Tempestes i Salenques, que s'escorren per la capçalera de la vall de l'Éssera, però que a través d'un curs subterrani de més de 3 km i de prop de 600 m de desnivell, obert a través de les calcàries devonianes, ressorgeixen als goells d'Et Joeu, a la Vall d'Aran.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parc natural dels Aiguamolls de l'EmpordàAiguamolls de l'Empordà  (Alt Empordà Conjunt de maresmes i parc natural, situat a l'extrem oriental de la plana. S'estén al llarg de gairebé cinc mil hectàrees pertanyents a un total de nou municipis, i constitueix la segona zona humida en importància de Catalunya. L'àrea protegida és només una petita resta del que en altres temps havia estat una àmplia zona marjalenca que s'estenia per gairebé tota la plana de l'Empordà, fins arribar al massís del Montgrí i a la desembocadura del Ter. La preservació dels valors naturals dels aiguamolls va quedar consolidada l'any 1983 amb la promulgació pel Parlament de Catalunya de la llei de protecció i la creació del parc natural. La zona de major interès comprèn tres reserves integrals constituïdes per tres ambients diferenciats: una extensa àrea de productives aigües dolces; una zonaInici Pàgina d'aigües salobres, amb forta influència de la veïna aigua marina, i un reduït espai d'ambient fluvial al tram baix del Fluvià. La resta del parc, amb un grau menor de protecció, comprèn prats inundables i conreus. Un dels principals aspectes d'interès naturalístic d'aquesta zona és la seva fauna d'ocells. Les aus s'hi troben en especial abundància a causa de la diversitat d'ambients existents i a l'estratègica situació de l'espai, que afavoreix el seu paper com a lloc de descans i alimentació de molts ocells migradors europeus. Darrerament s'ha dedicat un esforç especial a practicar-hi experiències de reintroducció i recuperació d'espècies com la daina, la cigonya, l'esparver cendrós o la llúdriga, entre d'altres. Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampAiguamúrcia-Santes Creus  (Alt Camp)  Municipi: 373 m alt, 73,10 km2, 917 hab (2011). Situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona, entre el puig de Montagut i la serra de Montmell. La riera de Marmellar, afluent del Foix i el riu Gaià alimenten alguns horts, però l'agricultura bàsica és la de secà (vinya, blat i patates). La ramaderia i l'avicultura complementen l'economia del municipi, de la qual darrerament el turisme és també part important, gràcies al monestir cistercenc de Santes Creus, situat en el terme, al poble del mateix nom, que ostenta de fet la capitalitat municipal. El poble d'Aiguamúrcia es troba a la vora esquerra del Gaià. A més del poble de Santes Creus, que inclou la parròquia de les Pobles, el municipi comprèn també els llogarets de Masbarrat, les Destres, Cal Canonjo, el poble i antiga parròquia de les Ordes (amb els antics termes dels Gaians i de Ramonet), el despoblat de Selma (amb les antigues quadres de la Portella i de Manlleu de Selma, el veïnat de les Gatelletes i el nou poble del Pla de Manlleu) i la parròquia i antic municipi de l'Albà. Vora el Gaià hi ha l'antiga ermita de Sant Pere de Gaià. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament d'Aiguamúrcia - Estadístiques - Consulta de dades

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aiguanegra  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)  Gran masia i veïnat, situat a la serra d'Aiguanegra (597 m alt). Els volcans d'Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l'origen d'un corrent de lava que s'ajunta amb els que procedeixen del pla d'Olot i de Batet.

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Aiguaneix, l'  (Er, Alta Cerdanya)  Naixement del riu d'Er, a uns 2.400 m alt, al vessant occidental del Puigmal.

45 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentAiguatèbia i Talau  (Conflent Municipi: 1.365 m alt, 39,7 km2, 46 hab (1999). Situat al centre de les terres àrides de les Garrotxes de Conflent, a l'oest de la comarca, en contacte amb el Capcir. El terme comprèn la vall de la riera dels Pujols i un petit sector de la vall de Cauders. El bosc de Clavera ocupa la part meridional del terme. El municipi, com la majoria dels que l'envolten, es troba en procés de despoblament, havent perdut més d'un 95% de la població en els últims cent anys a causa de la manca de possibilitats i la migradesa dels seus recursos. El poble és situat a l'esquerra de la riera de Pujols; l'església parroquial de Sant Feliu, d'estil romànic i reconstruïda a la fi del s XVII, conserva una antiga imatge de la Mare de Déu del s XII i retaules barrocs dels s XVII i XVIII. Guia turística (en castellà)

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsAiguaviva  (Gironès Municipi: 169 m alt, 13,91 km2, 754 hab (2011). Estès pels turons que limiten el pla de Girona pel sud-oest. Una part del sector més accidentat és plena de boscos d'alzines, alzines sureres, pins i roures. Les principals activitatsInici Pàgina econòmiques del municipi són l'agricultura, fonamentalment de secà, la ramaderia i algunes teuleries. La propietat de la terra és força repartida. La població ha sofert una important disminució des del 1930. El poblament és disseminat i repartit en els veïnats d'Aiguaviva de Dalt, Aiguaviva de Baix, Güell, Masrocs i Puigtorrat, a més de l'antic terme de Vilademany, amb la vella església parroquial de Santa Maria, d'estil romànic, convertida en santuari, l'antiga casa dels Templers, anomenada el Temple de Santa Magdalena (edificació del s XVI feta sobre una altra del s XIII, que el 1209 prengué categoria de comanda d'Aiguaviva), i l'església gòtica de Sant Joan, amb elements neoclàssics. Àrea comercial de Girona. Ajuntament d'Aiguaviva - Estadístiques - Consulta de dades

47 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Aiguaviva  (Pontellà, Rosselló)  Antic priorat (Sant Nicolau d'Aiguaviva). Esmentat ja el 1180. Actualment és una masia (mas de Sant Nicolau).

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aiguaviva  (el Montmell, Baix Penedès)  Llogaret (507 m alt), al nord-est de la serra del Montmell. L'església de Sant Pere és filial de la de Marmellar.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aiguaviva, Alemany d'  (Catalunya, s XII - Girona ?, 1227)  Bisbe de Girona. El 1225 donà mostres de conciliació tolerant quan alçà l'excomunió que requeia sobre els templers de Sant Llorenç de les Arenes, perquè hi sepultaven gent suspecta d'heretgia, entre els quals hi havia Dalmau de Creixell, heroi de Las Navas de Tolosa.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aiguaviva, Ramon d'  (Catalunya, s XVII - Xerta, Baix Ebre, 1640)  Cavaller. Fou el primer dels caps catalans de noble llinatge que moriren a la guerra de Separació. Era lloctinent de Ramon de Guimerà, cap del terç de la vegueria de Tortosa. Morí heroïcament en un enfrontament a Xerta amb les tropes castellanes del marquès de Los Vélez.

51 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de MatarranyaAiguaviva de Bergantes  (Matarranya)  Municipi: 549 m alt, 41,86 km2, 611 hab (1999). Situat al límit històric dels regnes d'Aragó i de València, a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) i el regadiu, el qual aprofita les aigües del Guadalop a través de sèquies. Al territori no conreat, cobert en part de romani, hi pasturen habitualment més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. La població ha disminuït a la meitat des del 1930. La vila és situada gairebé equidistant dels dos rius; l'església parroquial de Sant Llorenç, del s XVIII, va substituir l'antiga església, destruïda per un incendi. El 29/abr/1838 tingué lloc la batalla d'Aiguaviva, en que fou batuda la partida del guerriller carlí Lluís Badoy. El parlar d'Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té algunes peculiaritats fonètiques a causa de l'aïllament de la vila de la resta del territori de parla catalana. + info a Aragón es asi (en castellà)

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aigua-xellida  (Palafrugell, Baix Empordà)  Cala, a la Costa Brava, al nord de Tamariu.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAigües, torre de les  (Granollers, Vallès Oriental)  Masia del terme de Palou. Tenia una capella (capella de les Aigües) dedicada a la Mare de Déu de les Neus; la imatge, coneguda per la Mare de Déu de les Aigües, fou traslladada a la parròquia de Palou.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aigües Altes  (Aigües de Busot, Alacantí)  Altre nom del poble, per tal de distingir-lo del d'Aigües Baixes (Campello).

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aigües Baixes  (el Campello, Alacantí)  Caseriu, al sector oriental del terme. Antiga façana marítima del municipi d'Aigües de Busot.

56 CATALUNYA - EMPRESA

Logo d'Aigües de BarcelonaAigües de Barcelona, Societat General d'  (París, França, 1882 - )  Societat anònima. Constituïda en forma de societat anònima, domiciliada a Barcelona el 1920. Té per objecte les explotacions d'aigua, l'obtenció, la compra, l'arrendament, a tot Espanya, d'empreses que tinguin relació amb la dotació d'aigua potable a les poblacions, la purificació d'aigües de clavegueres, de canals de navegació, de regadius, etc, amb una concessió de 99 anys per part de l'estat. El 1967 tenia un capital subscrit de 898 milions de pessetes, sense comptar-hi la participació en d'altres empreses. Constitueix una de les empreses catalanes més importants. Abasta d'aigua Barcelona i 13 municipis de l'àrea metropolitana de la ciutat. L'any 1986 tenia 1.377 treballadors i una facturació de 13.004 milions de pessetes. El mateix any comprà la societat Aguas de Lanjarón. Gràcies a l'internacionalització administra societats d'aigües a Portugal, Colòmbia, Uruguai, Xile i Cuba i la més important de les seves concessions és a l'Argentina. La seva filial, l'asseguradora Adeslas és la segona del ram a Espanya i té filials a l'Amèrica Llatina. També té una forta presència en el segment dels residus sòlids, en el de les noves tecnologies i en el comerç electrònic. La xifra d'ingressos del grup superà els 302.000 milions de pessetes el 1999. Aigües de Barcelona

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aigües de Bellús, estret de les  (Costera / Vall d'Albaida Congost del riu d'Albaida, a l'indret on aquest travessa l'alineació muntanyosa que separa les dues comarques, entre la serra Grossa i la serra de la Creu, entre els termes municipals de Bellús i de Benigànim al sud i de Xàtiva i del Genovés, al nord.

58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlacantíAigües de Busot  (Alacantí Municipi: 341 m alt, 18,57 km2, 579 hab (1999), (o Aigües, o Aigües Altes). Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i drenat pel barranc d'Aigües, que desemboca directament a la mar. L'agricultura de secà (garrofers, oliveres i ametllers) i de regadiu (unes 30 ha), la ramaderia ovina i la cria d'animals de granja (conills i gallines) constitueixen la base econòmica del municipi. Dins el terme hi ha tres fonts d'aigües medicinals, la principal de les quals, dita de Sant Ignasi, va ser l'origen del balneari dels Banys de Busot, actualment destinat a funcionsInici Pàgina sanitàries, i del santuari de la Mare de Déu de la Salut. El poble és situat a la vora d'un antic castell; amb el llogaret d'Aigúes Baixes (actualment dins el terme del Campello), havia format part del terme d'Alacant, del qual es va separar durant la primera meitat del s XIX. Ajuntament d'Aigües

59 CATALUNYA - EMPRESA

Aigües del Riu Besòs, Empresa d'  (Badalona, Barcelonès, 1934 - )  Societat anònima. Constituïda en forma de societat anònima, per a l'explotació d'indústries en què l'aigua sigui l'element principal i indispensable. El novembre del 1966 el capital que tenia subscrit era de 66,6 milions de pessetes. És una filial de la Societat General d'Aigües de Barcelona i forneix aigua a 17 municipis al voltant de Badalona.

60 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Aigües de València, Tribunal de les  (València, 1238 - )  Tribunal. De probable origen medieval, hi ha indicis d'existència, en època musulmana, d'aquest tribunal o d'una jurisdicció semblant, que Jaume I degué respectar en fer donació de les sèquies del Túria als usuaris. Es reuneix cada dijous al migdia davant la porta dels Apòstols de la catedral de València per resoldre els conflictes que sorgeixen entre els regants de l'Horta de València. Mitjançant un procediment judicial gratuït, oral i sumaríssim (no hi ha apel·lació superior) els vuits síndics dicten verbalment la seva sentència. Aquests síndics són elegits cada dos anys pels usuaris de cadascuna de les sèquies.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aigüesblanques  (Oliva, Safor)  Partida i caseriu, prop del mar, al sud de la platja d'Oliva.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aigüesbones  (Sant Quintí de MedionaAlt Penedès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aigüesbones de Montbui  (Santa Margarida de MontbuiAnoia)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aigüespartides  (Malla, Osona)  Masia, dins l'antiga quadra de Miramberc, al fons de la plana de Vic, a la partió d'aigües del Ter i del Besòs.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aigüestortes  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Petit pla (1.818 m alt) del poble de Barruera, a la vall de Sant Nicolau, entre els estanys Llong i de la Llebreta, cobert de bosc (pins i avets) i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d'illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit. És un antic lloc emplenat per les aportacions de sediments procedents del barranc de Murrano. Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu Sant Nicolau -i les que procedeixen, canalitzades, de la ribera de Llacs- cap a laInici Pàgina central de Caldes, a través d'una galeria a pressió de 5.746,6 m de longitud. Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Els Encantats al parc nacional d'AigüestortesAigüestortes-Estany de Sant Maurici, parc nacional d'  (Alta Ribagorça / Pallars Sobirà Zona situada en plena zona axial dels Pirineus centrals. Inclou 10.230 hectàrees de terreny, a les quals cal afegir una extensa Zona Perifèrica de Protecció de 30.530 hectàrees. El límit nord és format per la línia de crestes que separa el vessant mediterrani de l'atlàntic, que culmina al pic de Peguera (2.982 m). Dins del parc, els Encantats s'eleven a 2.737 m i dominen l'estany de Sant Maurici, que és el més espectacular. El parc està cobert per boscs de pi negre, d'avets i de bedolls, alternant amb pastures, aiguamolls, molleres i prats higròfils. L'elevada altitud fa que els ambients afavoreixin la presència de fauna d'alta muntanya. Diverses espècies d'ungulats hi són presents, dels quals el més característic és l'isard. Aquest parc nacional va ser creat el 1955 i inscrit al catàleg internacional de parcs (UICN) el 1957. Posteriorment en fou suprimit i, amb l'assoliment de l'autonomia política de Catalunya, la seva gestió fou encarregada al govern català. El 1988 el Parlament de Catalunya va establir l'actual Zona Perifèrica de Protecció, i el 1992 va ser presentat el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc. Parc nacional d'Aigüestortes

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aigüestoses  (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat)  Antic nom del municipi. El 1937 fou novament adoptat en la forma d'Aigüestoses del Llobregat.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aigüesverds  (Reus, Baix Camp)  Partida. Havia format part de l'antic terme anomenat el Territori de Tarragona.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aigüesvives, convent d'  (Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)  Antic convent d'agustins de Santa Maria d'Aigüesvives o desert d'Aigüesvives. Fundat per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb donació als frares ermitans agustins de l'alqueria d'Aigüesvives que posseïen a la vall del mateix nom, indret d'antiga tradició eremítica. El territori que, des d'un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall. L'edifici fou bastit al coster d'un turó, a l'esquerra del barranc de l'Estret. L'edificació fou molt lenta: el claustre no fou construït fins al 1596-1671;

70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAigüesvives, vall d'  (Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)  Vall entre els dos municipis, d'uns 8 km de longitud i uns 3 d'amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de Valldigna, drenada pel barranc de l'Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, al seu extrem oriental, pel barranc de la font d'Agost (que s'escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula). S'obre a la ribera del Xúquer pel congost de l'Estret i al Mediterrani, pel Portitxol de Valldigna. La carretera d'Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d'un cap a l'altre. L'únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d'Aigüesvives. Aquesta vall constituí el territori de l'antic convent d'Aigüesvives, situat aigua amunt de la Barraca d'Aigüesvives.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aigueta, l'  (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà)  Veïnat, tocant al terme de Figueres.

72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Aigüissi, barranc d'  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça Riu del poble de Barruera, emissari de l'estany d'Aigüissi. Desguassa, per la dreta, a la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l'estany de la Llebeta.

73 CATALUNYA - CULTURA

AILLC  (Catalunya)  Sigla de l'Associació Internacional de la Llengua i Literatura Catalanes.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ailo  (Catalunya ?, s.IX)  Tia paterna de Guifré el Pilós, el qual li llegà el lloc de Borredà junt amb el llibert Sarraí. Hom l'havia confosa amb una filla del comte d'Urgell, Asnar Galí, aragonesa, de nom Eilo o Ailo.

75 EUROPA - BIOGRAFIA

Aimeric  (França, s X)  Arquebisbe de Narbona (v927-977). Durant els seus cinquanta anys de govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d'oposar-se a les pretensions de l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s'havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aimeric, marquesat d'  (Catalunya)  Títol senyorial concedit el 1703 a Bernat d'Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d'Oluja, general d'artilleria i baró de Rajadell (1632-1707). El títol passà, per aliançes matrimonials, dels Aimeric als Pignatelli, marquesos de San Vicente, i darrerament als Jordán de Urríes, marquesos d'Ayerbe.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAimeric, Mateu  (Bordils, Gironès, 1715 – Ferrara, Itàlia, 1799)  Filòsof, historiador i humanista. Jesuïta (1733), fou catedràtic de filosofia de la Universitat de Cervera i rector de diversos col·legis del seu orde. És el representant més destacat de l'escola filosòfica eclèctica cerverina, que proposava una renovació de l'escolàstica. Arran de l'expulsió dels jesuïtes, s'instal·là a Itàlia. De les seves obres sobresurten: Sistema Antiquonovum jesuiticae philosophia (1747), De vita et mort lingua latinae (1780) i una Historia geográfica y natural de Cataluña (1767).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aimerich i Cruïlles, Bernat  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Col·laborà molt amb Narcís Feliu de la Penya als seus esforços per afavorir la millora de la producció de la indústria tèxtil catalana. En 1670 era diputat militar de la Generalitat. En 1701 fou agregat a la junta especial encarregada de vigilar la recta aplicació dels privilegis del Principat. El mateix any, durant les Corts de Barcelona presidides per Felip V, actuà d'intermediari del virrei prop dels parlamentaris que havien formulat un dissentiment públic, i bloquejaven així la marxa normal de les sessions. En 1702, a la darreria de les mateixes Corts, rebé el títol de marquès.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aimerud  (Alvèrnia, França, s X - Barcelona ?, s X)  Dama. Pertanyia al casal d'Alvèrnia. Fou la segona muller del comte Borrell II de Barcelona, que era vidu de Ledgarda de Roergue. Aimerud no tingué fills del comte barceloní. En casar-se amb ell, Aimerud era també vídua d'un primer matrimoni, del qual li restava una filla, anomenada Aldia.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaAín  (Plana Baixa Municipi: 495 m alt, 12,40 km2, 156 hab (1999). Situat a la serra d'Espadà, a la frontera lingüística amb el castellà. El riu d'Artana rega el terme. Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d'alzines sureres, les quals són explotades econòmicament. Predomina l'agricultura de secà (vinya, fruiters, garrofers i ametllers); el regadiu és molt limitat. Complementen l'economia la ramaderia ovina i l'avicultura. La població ha experimentat una forta baixada a partir del 1900. El poble, que agrupa tota la població del municipi, fou conquerit el 1239 per Jaume I. El 1526, durant la rebel·lió dels moriscos de la serra d'Espadà, es lliurà prop d'Aín la batalla decisiva d'aquella guerra, favorable a Gaspar de Montsoriu. Dins el terme hi ha restes d'un castell d'època musulmana i els despoblats de Beniali i de l'Aiola. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament d'Aín

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Ainaud i de LasarteAinaud i de Lasarte, Joan  (Barcelona, 25/mar/1919 - 5/nov/1995)  Historiador de l'art i museòleg. Crític d'art i director general dels Museus d'Art de Barcelona des del 1948. Realitzà treballs d'investigació sobre temes d'història i d'art, especialment de pintura romànica i gòtica. Entre lesInici Pàgina seves obres es destaquen Jaime Huguet (1955), Pintures del segle XIII al carrer de Montcada (1969), la guia d'art romànic del Museu d'Art de Catalunya (1973) i La pintura catalana (3 vols, 1989-91). Participà en diverses obres col·lectives sobre l'art català, i l'any 1978 fou elegit president de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts des del 1981 i obtingué entre d'altres el Premi d'Honor Jaume I (1994) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic. És considerat el principal erudit de la història de l'art català, especialment de l'època medieval.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Ainaud i de LasarteAinaud i de Lasarte, Josep Maria  (Barcelona, 13/jun/1925 - 9/ago/2012)  Historiador, promotor cultural i polític. Fill de Manuel Ainaud i Sànchez i germà de Joan. Llicenciat en dret (1952), s'especialitzà en el camp de la història del catalanisme (Prat de la Riba, home de govern, 1973, en col·laboració amb Enric Jardí; Domènech i Montaner, 1974; Símbols de Catalunya, 1978). Membre de CDC, fou elegit diputat, per Barcelona, al Parlament de Catalunya (1980-84). El 1994 fou guardonat amb el Premi d'Honor Jaume I. Membre actiu de diverses organitzacions els anys de la postguerra (Miramar, FNEC, Front Universitari de Catalunya, etc). Ha col·laborat en la majoria de diaris, revistes, emissores de ràdio i de televisió catalanes, divulgant temes de cultura i de nacionalisme. També ha publicat Prat de la Riba, home de dret, premi d'articles periodístics Prat de la Riba de la Generalitat de Catalunya 1991, El llibre negre de Catalunya (1996) i Ministres catalans a Madrid (1996). Juntament amb Albert Balcells, el 1998 inicià l'edició de l'obra completa d'Enric Prat de la Riba.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ainaud i Sánchez, Enric  (Alacant, 1875 – Barcelona, 1958)  Violinista. Director artístic de l'Associació Íntima de Concerts de Barcelona. El 1905 fundà i dirigí una acadèmia de música del seu nom. És autor d'algunes composicions i d'un mètode de violí.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ainaud i Sánchez, Josep  (Alacant, 1868 – Barcelona, 1916)  Pintor i escenògraf. Es dedicà sobretot a l'escenografia. Fou, ocasionalment, actor teatral.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ainaud i Sánchez, Manuel  (Barcelona, 1885 - 1932)  Artista i pedagog. Es distingí pels dibuixos al carbó que reprodueixen escenes urbanes i populars (alguns es conserven al Museu d'Art Modern de Barcelona). Com a pedagog, fou president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura i de la Comissió de la Llengua de la Generalitat; donà un gran impuls a la nova organització escolar de la ciutat; creà nombrosos grups escolars de prestigi internacional (escoles del Bosc, del Guinardó, del Mar, Nou Col·legi Mont d'Or, etc) i vetllà per la formació dels mestres.

86 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Inici PàginaAïnes  (Perpinyà, 1974 - )  Annals del Centre Pluridisciplinari d'Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (abans Centre Universitari). És la primera publicació de caire universitari editada únicament en català a Catalunya del Nord, de temàtica variada però d'exigència científica dins l'àmbit de les ciències humanes i socials en els Països Catalans.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ainet de Besan  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Poble (1.008 m alt), a la dreta de la Noguera de Vallferrera. D'entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l'església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 a la consagració de la seu d'Urgell. Fins al 1927 formà un municipi, juntament amb l'actual despoblat de Besan i l'antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d'Ainet de Vallferrera.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ainet de Cardós  (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà Poble (930 m alt) de l'antic municipi d’Estaon, a la vall de Cardós, A la dreta del riu de Lladorre. El pui del Tabaca, al peu del qual s'agrupen les cases del poble, el separa del Vallat, la vall on es trobava el cap del municipi. L'església parroquial de Santa Eugènia depèn de la de Lladrós.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aineto  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Llogaret (1.200 m alt), a la vall de Cardós, emplaçat en un coster, a la dreta del riu de Lladorre. L'església de Sant Romà, romànica, depèn de la de Tavascan, l'antic municipi al qual havia pertangut Aineto.

90 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsAiòder  (Alt Millars Municipi: 383 m alt, 24,4 km2, 256 hab (1999), (cast: Ayódar). A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d'Espadà i regat per la rambla d'Aiòder, que aflueix, per la dreta, al Millars, dins el terme d'Espadella. A la part muntanyosa abunden les pinedes, explotades econòmicament, i les pastures. Amb tot, la base de l'economia local és l'agricultura de secà (garrofers, oliveres i vinya), complementada per la ramaderia ovina. La població ha anat devallant durant tot el s XX. El poble és emplaçat en un coster, enfront d'un antic castell; conserva un convent franciscà del s XVI i restes de l'antic palau senyorial de la baronia d'Aiòder. El castellà d'Aiòder presenta característiques de parlar de transició. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament d'Aiòder (en castellà)

91 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall de CofrentsAiora  (Vall de Cofrents Municipi i capital de la comarca: 596 m alt, 446,6 km2, 5.516 hab (1999), (cast: Ayora). Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià,  situat a l'anomenada foia d'Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures. L'agricultura de secà, on dominen elsInici Pàgina cereals i l'olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d'animals de granja i l'apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi. El poble conserva restes d'un antic castell, prop del qual es troba l'antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d'estil renaixentista. Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l'abric d'El Sordo. A la serra d'El Mugrón hi ha les restes de l'antic poblat. Ajuntament d'Aiora (en castellà)

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Airasses, les  (Vilaplana del Camp, Baix Camp)  Cinglera, a la serra de la Mussara, domina el Camp de Tarragona. Damunt, a 993 m alt, prop de l'antic poble de la Mussara, es troba el xalet de les Airasses, del Centre Excursionista de Catalunya, avui en estat ruïnós.

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Aire, illa de l'  (Sant Lluís, Menorca)  Illot, situat a l'extrem sud-est de l'illa, separat per un freu bastant estret. Té una longitud d'uns 1.400 m, però és molt estret. Serveix de base a un far de segon ordre que orienta la navegació a l'entrada del port de Maó. El faroner és l'únic habitant de l'illa.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aire, venta de l'  (Catí, Alt Maestrat)  Antic hostal, sobre la carretera de Vinaròs a Morella, al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports.

95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Aireflor  (Sencelles, Mallorca Septentrional)  Antiga possessió, actualment despoblada: Aireflor Vell i Aireflor Nou.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

airenosins  (Catalunya Individus d'un poble ibèric del nord del país, segurament per la zona de la Vall d'Aran.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Airoto  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Coma de l'antic municipi de Gil, als límits amb la Vall d'Aran, és la capçalera del torrent d'Airoto, emissari de l'estany d'Airoto (2.210 m alt), que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa.

98 CATALUNYA - EMPRESA

Aiscondel SA  (Barcelona, 1943 - )  Empresa fundada pel grup financer Pujol-Usandizaga amb la fàbrica a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). El 1950 creà conjuntament amb Hidro Nitro Española SA la Societat Etino-Química SA. Amb la posterior entrada, el 1956, de l'empresa nord-americana Monsanto, hom posà en marxa una planta de poliestirè a Montsó (Aragó), que el 1960 fou transformada en Monsanto Ibérica SA. El 1970 inaugurà una nova planta de matèries plàstiques a Vila-seca de Solcina (Tarragonès) i el 1974 procedí a l'absorció deInici Pàgina Monsanto Ibérica SA. La crisi general del sector i en concret la del soci multinacional provocaren la suspensió de pagaments (1980), que poc després fou aixecada i adquirida la participació majoritària de Monsanto pel grup bancari propietari de la resta de les accions. El 1980 era la segona empresa de l'estat espanyol en el sector plàstics (12.000 milions de ptes en vendes) i tenia 1.900 empleats.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aissó  (Catalunya ?, s IX)  Noble indígena got. El 827, juntament amb Guillemó, fill del comte Bera, promogué una revolta contra els comtes francs del litoral català, i s'establí a les comarques d'Osona i Bages. Amb l'ajuda dels àrabs del Segrià i de l'emir Abd al-Rahmän II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània. Malgrat fracassar la rebel·lió, aquesta fou, durant el període comtal, l'única manifestació violenta de l'esperit indígena contra un domini foraster.

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aitana, serra d'  (Marina Baixa / Comtat Serra (1.558 m alt) de les dues comarques, forma part de la serralada Subbètica entre el Puigcampana, que accidenta el litoral al nord de Benidorm, i el massís d'Alcoi. La tectònica és típicament subbètica i especialment visible en el vessant nord, en el qual una falla inversa l'eleva damunt la vall de capçalera del Guadalest. Vegetació de pins i carrasques residuals.

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAitona  (Segrià Municipi: 110 m alt, 67,22 km2, 2.405 hab (2011). Situat a l'oest de la comarca, a la dreta del Segre i al límit amb la Llitera. De relleu pla, esglaonat en terrasses fluvials quaternàries. La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà (vinyes i oliveres) i de regadiu (important producció de fruita dolça, especialment préssec i pera), aquesta alimentada per la central hidroelèctrica de Serós, pel canal d'Aragó i Catalunya i per les sèquies d'Aitona i de Remolins. El poble conserva restes del castell d'Aitona, dalt d'un turó, testimoniat ja en època musulmana. L'església parroquial de Sant Antolí, de finals del s XVIII, té una notable façana barroca. Dins el terme municipal es troben els despoblats de Gebut i de Carratalà, a més d'alguns importants jaciments de l'edat del ferro, i altres d'ibèrics, romans i musulmans. Ajuntament d'Aitona - Estadístiques - Consulta de dades - Motoclub

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aitona, comtat d'  (Catalunya Títol senyorial, concedit el 1523 per Carles I a la família Montcada. L'any 1581 fou convertit en marquesat d'Aitona.

103 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Aituà  (Escaró, Conflent)  (ant: Uitesà) Poble (880 m alt). A l'alta vall Marçana, sota el pic de les Tres Esteles.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAivan ben Muhamurad ben Malic ben Joia  (Tortosa, Baix Ebre, 934 - Ispahan, Pèrsia, 970)  Savi àrab.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aixa, castellet d'  (Alcanalí / Xaló, Marina Alta)  Restes d'un antic castell (606 m alt) entre els dos municipis, situat al cim de la serra del castellet d'Aixa (o del Castellet de la Solana), termenal dels dos municipis.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aixa, orde de l'  (Catalunya)  Orde militar creat segurament a Tortosa (Baix Ebre) l'any 1150. Segons la tradició, fou fundada per Ramon Berenguer IV, amb motiu de la defensa de Tortosa que feren les dones de la ciutat (menades per Marina de Miravall) per salvar-la d'un contraatac àrab. El distintiu d'aquest orde era un escapulari amb una aixa de grana com a ornament.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aixa i Iñigo, Josep  (València, 1844 – 1920)  Escultor. Professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Residi i treballà a Alemanya i a l'Amèrica del Sud. Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja. Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la universitat.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aixandri, Nicolau  (Catalunya, s XVIII - ?, d 1726)  Militar. Actuà eficaçment a la lluita contra les forces borbòniques. Essent tinent coronel del regiment de la Diputació es trobà al setge de Barcelona de 1713-14. Les seves actuacions més destacades en aquella defensa foren la direcció de l'atac per sorpresa contra la gran guàrdia de cavalleria enemiga de la part del Llobregat, el 9 de juny de 1714, i l'heroic comandament, l'11 de setembre, de l'atrinxerament improvisat que anava de la cortina del Portal Nou al convent de Sant Pere. Contra aquesta posició s'estavellaren els darrers esforços dels assetjants per decidir en l'aspecte militar la terrible batalla d'aquella jornada. Després de la capitulació, fou detingut amb traïdoria, com la majoria dels caps superiors de la guarnició, el dia 22 de setembre. Dut per mar a Alacant, en companyia dels altres presos, fou ajuntat al grup que traslladaren al castell de Fuenterrabia. En 1719, a causa de la guerra entre Espanya i França, els reclusos foren portats a l'alcàsser de Segòvia, presó que no abandonaren fins al 1723. En aquest any els féu permès de seguir la condemna confinats a la susdita ciutat. El posaren en llibertat el 1726, en ocasió d'establir-se la pau entre Espanya i l'Imperi.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aixaragall, barranc d'  (Arbeca -Garrigues- / Maldà -Urgell-)  Barranc entre els dos municipis, al pla d'Urgell, a la depressió central catalana. Recull les aigües d'un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d'Urgell, es perd al regadiu del terme d'Arbeca.

110 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAixàs  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Masia de la parròquia, situada sota el pic d'Aós, vora el poble de Bixessarri.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aixàvega, l'  (Mont-ral, Alt Camp)  Despoblat (760 m alt), a la capçalera del riu Glorieta, sota el pla dels Motllats i la serra de la Mussara. El 1968 era pràcticament deshabitat.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aixelà, Jaume  (Girona, 1757 - ?, s XVIII)  Religiós. És autor d'una Vida i miracles de Sant Benet de Palerm obra prologada per fra Francesc Cors.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aixeus  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Coma de la vall Ferrera, al nord de Monteixo, és la capçalera del barranc d'Aixeus, emissari dels estanys d'Aixeus, que desguassa, per l'esquerra, a la Noguera de Vallferrera.

114 ANDORRA - GEOGRAFIA

Aixirivall  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  (ant: Xirovall i Anxirivall) Llogaret (1.148 m alt) de la parròquia. Situat a l'esquerra de la Valira, a l'espatlla d'un antic nivell d'erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l'establiment de conreus. Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d'Aixirivall. Aquest llogaret és esmentat ja l'any 1176.

115 ANDORRA - GEOGRAFIA

Aixovall  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  (ant: Xovall) Llogaret de la parròquia. Situat en una petita plana formada a la dreta de la Valira, tocant a la confluència amb el riu d'Aós. Un antic pont de pedra, el pont d'Aixovall, l'uneix a la riba esquerra de la Valira, on passa la carretera de la Seu d'Urgell a Andorra la Vella. És esmentat ja l'any 1176.

116 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici PàginaAjut Infantil a Reraguarda (AIR)  (Catalunya, 1937 – 1939)  Institució creada per la Generalitat, per tal de minorar les calamitats que la Guerra d'Espanya causava als nens. Organitzada per la mestra Estel·la Cortics, la primera col·lònia s'instal·là a l'Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar. Acollia nens abandonats o orfes, principalment del nord de l'estat espanyol, de Madrid i d'Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se'n càrrec. Pel gener del 1939 l'AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l'URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àkhila II  (Hispània ?, s VII - s VIII)  Noble visigot, governador de la Tarraconense i la Septimània. Fill del rei Vititza, que el va associar al tron. Pretendent a la corona, a la mort del seu pare (710) es va instal·lar a la Tarraconense i demanà l'ajuda dels musulmans (713) per lluitar contra Roderic, que els magnats havien elegit rei; després de conquerida la Península pels musulmans, li fou restituït el patrimoni territorial familiar (713).

Anar a:   [ Ah ]   [ Aig ]   [ Aiguam ]   [ Aigüesb ]   [ Ain ]   [ Ais ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2014 Associació Sense Límits / Responsable: Ramon Piera i Andreu

Sense Límits a Internet: Alt Camp Info - Masia Virtual - Sense Límits / Llicència Creative Commons