l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Torren ]    [ Torrent d ]    [ Torrent i O ]    [ Torrents i L ]    [ Torres, c ]    [ Torres, S ]

Des de  Torrendell i Escalas, Joan  fins a  Torres i Estrada, Pacià 

1 BAL BIO Torrendell i Escalas, Joan  (Palma de Mallorca, 1869 - Buenos Aires, Argentina, 1937)  Escriptor i periodista

2 CAT GEO Torreneral  (Penelles, Noguera)  Caseria i antic terme, al sector meridional del terme, en plena plana regada pel canal d'Urgell.

3 NOR GEO Torreneules  (Argelers, Vallespir)  Masia i antic terme

4 CAT GEO Torreneules, puig de  (Queralbs, Ripollès)  Pic (2.731 m alt)

5 VAL GEO Torrenostra  (Torreblanca, Plana Alta)  Barri marítim

6 BAL GEO Torrenova, codolar de  (Ciutadella, Menorca)  Cala i platja de la costa septentrional de l'illa

7 CAT BIO Torrens i Boqué, Eduard  (la Selva del Camp, Baix Camp, v 1850 - ? , s. XIX)  Compositor

8 CAT BIO Torrens i Dalmau, Àngel  (Manresa, Bages, 1903 – Barcelona, 1962)  Polític i advocat

9 CAT BIO Torrens i Ibern, Joaquim  (Torredembarra, Tarragonès, 1909 – Barcelona, 1975)  Doctor enginyer industrial. Amic de R. Campalans, fou professor a l'Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar; el 1939 s'exilià a França, on treballà en estadística, a París. El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l'Escola d'Enginyers Industrials. Catedràtic des del 1960, s'especialitzà en estadística i recerca operacional. Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l'estranger. Director de la Secció d'Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística. El 1974 rebé el premi Martí d'Ardenya de l'IEC pel treball Tècniques cumulatives de control industria. El 1976 fou creada la Fundació Torrens i Ibern, per a la promoció i l'estímul de l'ús científic i tècnic del català.

10 BAL BIO Torrens i Pastor, Andreu  (Sóller, Mallorca, 1907 - )  Veterinari

11 CAT BIO Torrens i Tormó, Mercè  (Barcelona, 1930 - )  Compositora

12 NOR GEO Torrent  (la Roca d'Albera, Rosselló)  Veure> Rocavella.

13 VAL CUL Torrent, ball de  (País Valencià, ? )  Pantomima burlesca

14 BAL GEO Torrent, cala des  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Cala de la costa occidental de l'illa, a ponent de la badia de Portmany. La vénda des Torrent formava part del quartó de Portmany.

15 CAT HIS Torrent, el  (Sant Salvador de Balaguer, Noguera)  Antic nom de la parròquia

16 CAT GEO Torrent, el  (Queixans, Baixa Cerdanya)  Caseria

17 CAT GEO Torrent, el  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Caseria

18 CAT BIO Torrent, Guillem de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

19 CAT BIO Torrent, Jaume  ( ? , s. XIX - Girona ?, d 1877)  Mestre d'obres i agrimensor

20 FRA MUN Torrent de Cinca  (Baix Cinca)  Municipi: 57,68 km², 109 m alt, 1.093 hab (1999)

21 VAL GEO Torrent de Fenollet  (Llanera de Ranes, Costera)  Llogaret

22 CAT BIO Torrent de la Goula, Gabriel  (Manlleu, Osona, s. XVI – Barcelona, 1616)  Bandoler

23 VAL MUN Torrent de l'Horta  (Horta de l'Oest)  Municipi: 69,30 km², 47 m alt, 63.616 hab (1999)

24 CAT GEO Torrent de l'Hospital  (Molins de Rei, Baix Llobregat)  Barri

25 CAT GEO Torrent del Capellà, el  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri de la ciutat, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom. Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic. Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels mayors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.

26 CAT MUN Torrent d'Empordà  (Baix Empordà)  Municipi: 8,05 km², 44 m alt, 173 hab (2004) (o Torrent). Situat als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a ponent del massís de Begur. Hi ha boscs d'alzines sureres al sector muntanyós. L'agricultura és localitza a la plana, a la vall del riu, al sector de llevant del terme; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda. La cria de bestiar i les activitats derivades de l'agricultura complementen l'economia. El poble és a la capçalera de la riera de Torrent; església parroquial de Sant Vicenç. Hi ha restes de l'antiga muralla. El lloc (castell de Torrent) fou adquirit el 1377 per Berenguer de Cruïlles. El municipi comprèn, a més, el poble de Torrentí i la caseria del Pla. Àrea comercial de Palafrugell.

27 CAT BIO Torrent d'Illa, Pere  (Vimbodí, Conca de Barberà, s. XV)  Escultor gòtic

28 CAT GEO Torrent Fondo, el  (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès)  Caseria, al nord-oest del poble

29 BAL GEO Torrent Fondo, es  (Formentera, Eivissa)  Vénda de l'illa, dins la parròquia del Pinar

30 CAT GEO Torrent Gornal, el  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri

31 CAT BIO Torrent i Albertí, Joaquim  (Girona, s. XIX)  Mestre d'obres

32 CAT BIO Torrent i Fàbrega, Joan  (Regla, Cuba, 9/des/1901 – Barcelona, 1996)  Escriptor. Residí des de molt petit a Catalunya. Estudià al seminari de Girona fins a primer de teologia. S'ha dedicat a l'estudi de la figura de Jacint Verdaguer, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta. Ha publicat cinc volums de l'epistolari verdaguerià (1971-77), Jacint Verdaguer (1952), resum biogràfic, Sant Antoni Maria Claret (1953), La Costa Brava vista pels escriptors catalans (1958) i Mossèn Cinto a la Gleva (1966). Té inèdits materials per a una extensa biografia de Verdaguer. El 1992 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

33 CAT BIO Torrent i Garriga, Domènec  (Manlleu, Osona, 1844 – 1922)  Escriptor

34 VAL BIO Torrent i Llorca, Ferran  (Sedaví, Horta, 30/mai/1951 - )  Escriptor i periodista. Ha conreat la novel·la policíaca de forma molt original, combinant intriga i humor i creant personatges com el comisari Tordera, el periodista Hèctor Barrera, Trilita i el Noi: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana! (1985), Un negre amb un saxo (1987), que fou adaptada al cinema, Cavall i rei (1989) i L'any de l'embotit (1992). El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la de caire autobiogràfic Gràcies per la propina. Posteriorment ha publicat La mirada del tafur (1996) i L'illa de l'holandès (1998).

35 CAT BIO Torrent i Lloveras, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1877 – Barcelona, 1957)  Eclesiàstic

36 CAT BIO Torrent i Martínez, Joan  (Barcelona, 1893 – 1977)  Escriptor

37 CAT BIO Torrent i Molleví, Mateu  (Peramola, Alt Urgell, 1921 - )  Veterinari

38 CAT BIO Torrent i Orri, Rafael  (Olot, Garrotxa, 1915 - )  Historiador

39 CAT BIO Torrent i Serra, Montserrat  (Barcelona, 1926 - )  Organista

40 CAT GEO Torrentbó  (Arenys de Munt, Maresme)  Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt. Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.

41 CAT BIO Torrente, Ramon  (Barcelona, 1951 - )  Publicista i dissenyador gràfic

42 CAT GEO Torrentí  (Torrent d'Empordà, Baix Empordà)  Poble

43 CAT BIO Torrentó i Prim, Dolors  (Artesa de Segre, Noguera, 1921 - )  Soprano

44 CAT GEO Torrents, els  (l'Espunyola, Berguedà)  Caseria i santuari (la Mare de Déu dels Torrents), a la dreta de la riera de l'Hospital, dins l'antic terme del Cint.

45 CAT GEO Torrents, els  (Lladurs, Solsonès)  Poble, centrat a l'església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l'est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener. La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys.

46 CAT GEO Torrents, els  (Vimbodí, Conca de Barberà)  Santuari (480 m alt), a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans (capçalera del Francolí), entre Vimbodí i Poblet. El santuari sorgí el 1487, per iniciativa del monestir; l'edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran.

47 CAT BIO Torrents, Joan  ( ? , s. XVII - Santes Creus, Alt Camp, 1706)  LXIII Abat de Santes Creus

48 CAT BIO Torrents, Joaquim  ( ? , s. XIX – s. XX)  Compositor

49 CAT GEO Torrents, Sant Pere dels  (Sant Quirze de la Serra, Vallès Occidental)  Veure> Sant Pere dels Torrents

50 CAT BIO Torrents i Bertrana, Ricard  (Folgueroles, Osona, 10/gen/1937 - )  Escriptor i estudiós de la literatura catalana. Ha estudiat teologia, ciències bíbliques i filologia catalana, i compaginà la tasca d'editor a Eumo Editorial amb la de professor universitari als Estudis Universitaris de Vic, que dirigeix. S'ha especialitzat en la literatura de la Renaixença i en Verdaguer, sobre el qual ha realitzat diversos estudis erudits publicats en revistes especialitzades, i d'altres de divulgació com Verdaguer, un poeta per a un poble (1980) o Ruta Verdagueriana de Folgueroles (1992). També ha estudiat l'obra de M. Martí i Pol. Presidí la "Societat Verdaguer" i fou membre del consell de redacció de les publicacions "Reduccions" i "Anuari Verdaguer". El 1999 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans.

51 CAT BIO Torrents i Brunet, Damià  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1883 – 1965)  Escultor. Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París (1905). El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d'Art de Barcelona. Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants alemanys del "Simplicissimus". És autor d'un bust de l'arquitecte Josep Font i Gumà, col·locat (1923) tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor. El 1918 deixà quasi totalment l'escultura. És també autor d'un llibre de poemes (L'hora viva). Fou germà de Martí.

52 CAT BIO Torrents i Brunet, Martí  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1887 – 1977)  Pintor

53 EUR BIO Torrents i d'Amat, Estanislau Pere Nolasc  (Marsella, França, 1839 - Canes, França, 1916)  Pintor

54 CAT BIO Torrents i Gutiérrez de Pando, Jaume  (Barcelona, 1900 – 1976)  Compositor i radiofonista

55 CAT BIO Torrents i Lladó, Joaquim  (Badalona, Barcelonès, 1946 - )  Pintor

56 CAT BIO Torrents i Monner, Antoni  (Barcelona, 1852 – 1921)  Professor mercantil i perit agrícola i químic

57 CAT BIO Torrents i Ricart, Ramon  ( ? , s. XIX)  Advocat

58 CAT BIO Torrents i Riu, Ramon  (Vic, Osona, 1910 – 1971)  Pintor i decorador. Format a la vigatana Escola de Dibuix, al taller familiar i fins i tot amb els contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d'on li provingué l'especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques. S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l'alcaldia de la casa de la ciutat de Vic.

59 CAT BIO Torrents i Vinyes, Marià  (Vic, Osona, 1779 – 1823)  Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. Fou poeta en català.

60 CAT HIS Torrepicona  (Alfés, Segrià)  Antic terme, al nord del terme, que forma part del de Vinfaro.

61 CAT GEO Torrepruna  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Masia i església

62 CAT GEO Torre-ramona, la  (Subirats, Alt Penedès)  Poble

63 CAT HIS Torre-roja, comtat de la  (Catalunya)  Títol, concedit el 1839 a Maria Anna Pujol Gener

64 CAT HIS Torre-roja, la  (Viladecans, Baix Llobregat)  Antiga quadra, centrada en la torre Roja, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat amb arcs de mig punt. Té una notable façana, amb finestres del s XIII, bé que molt restaurada. La quadra és esmentada encara el 1834.

65 CAT GEO Torre-romeu  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri de la ciutat

66 BAL GEO Torrers, camí des  (Mallorca)  Camí de la costa, a l'illa. Originari dels s. XVI i XVII, que seguia la costa de l'illa tot enllaçant les diverses talaies o torres de defensa.

67 VAL GEO Torres  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Caseria

68 VAL HIS Torres  (Camp de Túria)  Despoblat de l'antic terme d'Olocau de Carraixet, que fou atorgat a Marines en erigir-se aquesta parròquia, era ja abandonada el 1574.

69 CAT GEO Torres  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Poble

70 CAT BIO Torres, Agustí  (Montmaneu, Anoia, 1773 – Barcelona, 1833)  Literat i eclesiàstic

71 CAT HIS Torres, baronia de les  (Catalunya)  Títol, atorgat el 1919 a Joaquima Despujol i Reynoso. Ha passat als Álvarez de Estrada.

72 FRA GEO Torres, coma les  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Veure> Comalestorres (Barruera).

73 VAL BIO Torres, Cosme  (València ?, 1510 - Shiki, Japó, 1570)  Missioner jesuïta

74 VAL BIO Torres, Domènec  (València, s. XX - ? )  Dirigent anarcosindicalista

75 VAL BIO Torres, Eduard  (Albaida, Vall d'Albaida, 1872 - Sevilla, Andalusia, 1934)  Músic

76 VAL BIO Torres, Francesc  (Oriola, Baix Segura, s. XVIII)  Escultor i tallista

77 CAT BIO Torres, Francesc  (Barcelona, 1948 - )  Artista plàstic

78 BAL BIO Torres, Gabriel  (Illes Balears, s. XVII - d 1687)  Arquitecte i decorador

79 CAT BIO Torres, Jaume  (Igualada, Anoia, 1851 – Barcelona, 1917)  Religiós escolapi

80 CAT BIO Torres, Jeroni  (Montblanc, Conca de Barberà, s. XVI - ? , 1611)  Religiós jesuïta. Fou professor de filosofia a Roma i de teologia a Ingolstadt (Alemanya). Les seves obres estigueren al servei de l'esperit de la Contrareforma. Els seus títol principals són: Confesión agustiniana. Contra Ridembacho, hereje, Comentario del capítulo primero de la carta primera de San Pablo a Timoteo, i Agendae cujusdam ecclesiasticae a Luteranis conformatae.

81 CAT BIO Torres, Josep de  ( ? , s. XVII)  Pintor

82 CAT GEO Torres, les  (Artesa de Segre, Noguera)  Caseria

83 CAT GEO Torres, les  (Sant Pere de Ribes, Garraf)  Caseria

84 CAT GEO Torres, les  (Pujalt, Anoia)  Caseria i església, al sud del poble.

85 VAL BIO Torres, Martí de  (València, s. XIV – Barcelona, 1423)  Eclesiàstic i polític

86 CAT BIO Torres, Maruja  (Barcelona, 1943 - )  Periodista i escriptora en castellà

87 BAL BIO Torres, Miquel  (Artà, Mallorca, 1595 - Palma de Mallorca, 1670)  Lul·lista

88 VAL BIO Torres, Pere  (València, s. XVI – 1631)  Frare cartoixà

89 CAT BIO Torres, Ramon  Veure> Torres i Clavé, Raimon.

90 CAT BIO Torres, Segimon  (Torà de Riubregós, Segarra, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

91 CAT GEO Torres, sèquia de  (Segrià)  Canal de regadiu de la comarca

92 BAL GIO Torres, ses  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda, dins la parròquia de Jesús

93 CAT BIO Torres, Simó de  (Lleida, Segrià, s. XIV)  Ciutadà de Lleida. Era un dels burgesos més rics de la ciutat. Tingué greuges amb Guillem Ramon de Montcada (II de la branca d'Aitona-Fraga). Acceptà els deseiximents d'aquest i li plantà cara per la violència. Hi hagué encontres escandalosos, en plena ciutat, entre els servidors de l'un i de l'altre, amb gran alarma de la Paeria. L'últim xoc es produí en 1372, al temps de la mort del seu oponent.

94 VAL GEO Torres de Gaitan, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal

95 CAT HIS Torres de Palau, les  (Girona, Gironès)  Antic castell o casa senyorial de l'antic mun. de Palau-sacosta

96 CAT HIS Torres de Sanui, les  (Lleida, Segrià)  Antic poble

97 CAT MUN Torres de Segre  (Segrià)  Municipi: 50,56 km², 119 m alt, 1.935 hab (2004). Situat al sud-oest de Lleida, en un terreny pla a banda i banda del Segre. Pantà d'Utxesa. Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (fruiters, hortalisses i cereals) sobre els de secà (oliveres i cereals), gràcies a l'aprofitament de les aigües derivades del canal d'Aragó i Catalunya. Predominen les explotacions agràries d'extensió petita i mitjana. Ramaderia bovina, de llana i porcina; avicultura. La vila és a l'esquerra del Segre; hi ha encara restes de l'antic castell de Torres; l'església parroquial de l'Assumpció és un ampli edifici neoclàssic. El municipi comprèn, a més, l'antic terme i actual santuari de Carassumada. Àrea comercial de Lleida. El 1289 els templers hi establiren la comanda de Torres de Segre.

98 FRA GEO Torres del Bisbe  (Graus, Aragó)  Antic municipi de la Ribagorça: 32,3 km², 542 m alt, incorporat el 1974 a l'actual

99 CAT BIO Torres i Amat de Palou, Fèlix  (Sallent de Llobregat, Bages, 1772 – Madrid, 1847)  Eclesiàstic i erudit

100 CAT BIO Torres i Amat de Palou, Ignasi  (Sallent de Llobregat, Bages, 1768 – 1811)  Eclesiàstic i erudit. Era deixeble i nebot de l'arquebisbe Amat. Fou catedràtic de filosofia i teologia i director de la biblioteca pública diocesana de Barcelona. Succeí en aquest càrrec al seu oncle. Reuní a l'esmentada biblioteca un gran fons d'autors catalans, que resultaren utilíssims per als estudis del seu germà Fèlix. Ell mateix hi col·laborà com a redactor. En 1803 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. Hi féu alguns treballs, el de major interès és el titulat ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelos para arreglar la ortografía catalana?. En 1807 fou nomenat degà de Girona, d'on hagué de fugir en arribar-hi les tropes franceses durant la guerra del Francès. En aquesta avinentesa perdé els seus llibres i papers, amb gran part del material que havia reunit per a un diccionari d'autors catalans. El seu germà seria el que duria endavant el valuós projecte.

101 CAT BIO Torres i Argullol, Josep  (Sallent de Llobregat, Bages, 1850 ? - Montevideo, Uruguai, 1909)  Arquitecte

102 CAT BIO Torres i Barberà, Humbert  (Mont-roig de Segarra, Segarra, 1879 - ? , 1955)  Metge i polític

103 VAL BIO Torres i Belda, Josep Maria  (Castelló de la Plana, 1833 – València, 1884)  Erudit

104 CAT BIO Torres i Carreras, Ramon  (Veciana, Anoia, 1878 – Barcelona, 1951)  Metge radiòleg

105 CAT BIO Torres i Casanovas, Ramon  (Barcelona, 1877 – 1922)  Cirurgià

106 CAT BIO Torres i Clavé, Josep  (Barcelona, 1906 - front de l'Ebre, 1939)  Arquitecte

107 CAT BIO Torres i Clavé, Raimon  (Barcelona, 1912 – 1987)  Baríton

108 CAT BIO Torres i Dalmau, Pacià  (Girona, s. XVIII – 1877)  Impressor

109 CAT BIO Torres i de Bages, Ignasi  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

110 VAL BIO Torres i Eiximeno, Josep Vicent  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller i militar

111 CAT BIO Torres i Estrada, Pacià  (Girona, s. XIX - v 1888)  Impressor

Des de  Torrendell i Escalas, Joan  fins a  Torres i Estrada, Pacià 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Torren ]    [ Torrent d ]    [ Torrent i O ]    [ Torrents i L ]    [ Torres, c ]    [ Torres, S ]