A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Torren ]    [ Torrent d ]    [ Torrent i O ]    [ Torrents i L ]    [ Torres, c ]    [ Torres, S ]

Hi ha tanta presa per ser els millors que no hi ha temps per aprendre dels errors (Ramon Piera)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torrendell i Escalas, Joan  (Palma de Mallorca, 1869 - Buenos Aires, Argentina, 1937)  Escriptor i periodista

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreneral  (Penelles, Noguera)  Caseria i antic terme, al sector meridional del terme, en plena plana regada pel canal d'Urgell.

3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torreneules  (Argelers, Rosselló)  Masia i antic terme, al sud de la vila, a la capçalera del torrent de Ravener, sota la torre de Madaloc. És esmentat als fogatges del s XIV.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreneules, puig de  (Queralbs, Ripollès)  Pic (2.731 m alt)

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrenostra  (Torreblanca, Plana Alta)  Barri marítim

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrenova, codolar de  (Ciutadella, Menorca)  Cala i platja de la costa septentrional de l'illa

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrens i Boqué, Eduard  (la Selva del Camp, Baix Camp, v 1850 - Buenos Aires, Argentina, s XIX)  Compositor. Fill de l'organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l'orquestra del Circ Barcelonès. El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements, i més tard visità el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i l'Argentina, on s'establí (Buenos Aires). Hi estrenà la seva òpera Gualter. Deixà també composicions religioses.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrens i Dalmau, Àngel  (Manresa, Bages, 1903 – Barcelona, 1962)  Polític i advocat

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrens i Ibern, Joaquim  (Torredembarra, Tarragonès, 1909 – Barcelona, 1975)  Doctor enginyer industrial. Amic de R. Campalans, fou professor a l'Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar; el 1939 s'exilià a França, on treballà en estadística, a París. El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l'Escola d'Enginyers Industrials. Catedràtic des del 1960, s'especialitzà en estadística i recerca operacional. Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l'estranger. Director de la Secció d'Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística. El 1974 rebé el premi Martí d'Ardenya de l'IEC pel treball Tècniques cumulatives de control industria. El 1976 fou creada la Fundació Torrens i Ibern, per a la promoció i l'estímul de l'ús científic i tècnic del català.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torrens i Pastor, Andreu  (Sóller, Mallorca, 1907 - )  Veterinari

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrens i Tormó, Mercè  (Barcelona, 1930 - )  Compositora. Deixebla de Cristòfor Taltabull. Ha escrit música amb textos de Josep Carner, Salvador Espriu, Pere Quart, J.V. Foix, etc. Entre les seves obres instrumentals destaquen un Tríptic, per a violoncel i piano (1960), Suite per a orquestra (1960) i tres obres per a piano: Exercici (1970), Instants (1970) i Mediterrànies (1977). És autora també de Ballet valencià (1986), per a cobla i piano.

12 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torrent  (la Roca d'Albera, Rosselló Veure> Rocavella.

13 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Torrent, ball de  (País Valencià, ? )  Pantomima burlesca

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrent, cala des  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Cala de la costa occidental de l'illa, a ponent de la badia de Portmany. La vénda des Torrent formava part del quartó de Portmany.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torrent, el  (Sant Salvador de Balaguer, Noguera)  Antic nom de la parròquia

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrent, el  (Queixans, Baixa Cerdanya)  Caseria

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrent, el  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Caseria, a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall de Lavit.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent, Guillem de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent, Jaume  ( ? , s. XIX - Girona ?, d 1877)  Mestre d'obres i agrimensor

20 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CincaTorrent de Cinca  (Baix Cinca)  Municipi: 57,68 km2, 109 m alt, 1.093 hab (1999). Situat a la dreta del Cinca, a l'est de la comarca, al límit amb el Segrià. Agricultura amb conreus de regadiu al llarg del riu (pomes, peres), però predominen els de secà (blat, ordi). Ramaderia i avicultura. Mines de lignit (de baixa qualitat) sense explotar; el 1950 s'hi extragueren prop de 230.000 tones d'aquest minerial. El poble, d'origen àrab, és a la dreta del Cinca; restes de l'antic castell de Torrent; l'església parroquial és dedicada a Santa Magdalena. El lloc fou donat el 1175 pel comte de Pallars als hospitalers, que hi establiren la comanda de Torrent de Cinca. El municipi, on hi ha restes ibèriques i romanes, comprèn el santuari de Sant Salvador de Torrent i els llocs de Torralba i Torrebetria. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament de Torrent de Cinca (en castellà)

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrent de Fenollet  (Llanera de Ranes, Costera)  Llogaret

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent de la Goula, Gabriel  (Manlleu, Osona, s. XVI – Barcelona, 1616)  Bandoler

23 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Torrent de l'Horta  (Horta de l'Oest)  Municipi: 69,30 km2, 47 m alt, 63.616 hab (1999)

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrent de l'Hospital  (Molins de Rei, Baix Llobregat)  Barri

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrent del Capellà, el  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri de la ciutat, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom. Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic. Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels mayors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.

26 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàTorrent d'Empordà  (Baix Empordà)  Municipi: 8,05 km2, 44 m alt, 173 hab (2004) (o Torrent). Situat als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a ponent del massís de Begur. Hi ha boscs d'alzines sureres al sector muntanyós. L'agricultura és localitza a la plana, a la vall del riu, al sector de llevant del terme; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda. La cria de bestiar i les activitats derivades de l'agricultura complementen l'economia. El poble és a la capçalera de la riera de Torrent; església parroquial de Sant Vicenç. Hi ha restes de l'antiga muralla. El lloc (castell de Torrent) fou adquirit el 1377 per Berenguer de Cruïlles. El municipi comprèn, a més, el poble de Torrentí i la caseria del Pla. Àrea comercial de Palafrugell. Ajuntament de Torrent

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent d'Illa, Pere  (Vimbodí, Conca de Barberà, s. XV)  Escultor gòtic

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrent Fondo, el  (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès)  Caseria, al nord-oest del poble

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torrent Fondo, es  (Formentera, Eivissa)  Vénda de l'illa, dins la parròquia del Pinar

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrent Gornal, el  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Albertí, Joaquim  (Girona, s. XIX)  Mestre d'obres

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Fàbrega, Joan  (Regla, Cuba, 9/des/1901 – Barcelona, 1996)  Escriptor. Residí des de molt petit a Catalunya. Estudià al seminari de Girona fins a primer de teologia. S'ha dedicat a l'estudi de la figura de Jacint Verdaguer, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta. Ha publicat cinc volums de l'epistolari verdaguerià (1971-77), Jacint Verdaguer (1952), resum biogràfic, Sant Antoni Maria Claret (1953), La Costa Brava vista pels escriptors catalans (1958) i Mossèn Cinto a la Gleva (1966). Té inèdits materials per a una extensa biografia de Verdaguer. El 1992 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Garriga, Domènec  (Manlleu, Osona, 1844 – 1922)  Escriptor

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torrent i Llorca, Ferran  (Sedaví, Horta, 30/mai/1951 - )  Escriptor i periodista. Ha conreat la novel·la policíaca de forma molt original, combinant intriga i humor i creant personatges com el comisari Tordera, el periodista Hèctor Barrera, Trilita i el Noi: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana! (1985), Un negre amb un saxo (1987), que fou adaptada al cinema, Cavall i rei (1989) i L'any de l'embotit (1992). El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la de caire autobiogràfic Gràcies per la propina. Posteriorment ha publicat La mirada del tafur (1996) i L'illa de l'holandès (1998).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Lloveras, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1877 – Barcelona, 1957)  Eclesiàstic

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrent i Martínez, Joan  (Barcelona, 1893 – 1977)  Escriptor

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Molleví, Mateu  (Peramola, Alt Urgell, 1921 - )  Veterinari

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Orri, Rafael  (Olot, Garrotxa, 1915 - )  Historiador

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Serra, Montserrat  (Barcelona, 1926 - )  Organista

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrentbó  (Arenys de Munt, Maresme)  Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt. Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrente, Ramon  (Barcelona, 1951 - )  Publicista i dissenyador gràfic

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrentí  (Torrent d'Empordà, Baix Empordà)  Poble, al sector nord del terme. L'església de Sant Fèlix depèn de la de Sant Feliu de Boada.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrentó i Prim, Dolors  (Artesa de Segre, Noguera, 1921 - )  Soprano

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrents, els  (l'Espunyola, Berguedà)  Caseria i santuari (la Mare de Déu dels Torrents), a la dreta de la riera de l'Hospital, dins l'antic terme del Cint.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrents, els  (Lladurs, Solsonès)  Poble, centrat a l'església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l'est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener. La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrents, els  (Vimbodí, Conca de Barberà)  Santuari (480 m alt), a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans (capçalera del Francolí), entre Vimbodí i Poblet. El santuari sorgí el 1487, per iniciativa del monestir; l'edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents, Joan  ( ? , s. XVII - Santes Creus, Alt Camp, 1706)  LXIII Abat de Santes Creus

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents, Joaquim  ( ? , s. XIX – s. XX)  Compositor

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrents, Sant Pere dels  (Sant Quirze de la Serra, Vallès Occidental)  Veure> Sant Pere dels Torrents

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Bertrana, Ricard  (Folgueroles, Osona, 10/gen/1937 - )  Escriptor i estudiós de la literatura catalana. Ha estudiat teologia, ciències bíbliques i filologia catalana, i compaginà la tasca d'editor a Eumo Editorial amb la de professor universitari als Estudis Universitaris de Vic, que dirigeix. S'ha especialitzat en la literatura de la Renaixença i en Verdaguer, sobre el qual ha realitzat diversos estudis erudits publicats en revistes especialitzades, i d'altres de divulgació com Verdaguer, un poeta per a un poble (1980) o Ruta Verdagueriana de Folgueroles (1992). També ha estudiat l'obra de M. Martí i Pol. Presidí la "Societat Verdaguer" i fou membre del consell de redacció de les publicacions "Reduccions" i "Anuari Verdaguer". El 1999 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Brunet, Damià  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1883 – 1965)  Escultor. Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París (1905). El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d'Art de Barcelona. Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants alemanys del "Simplicissimus". És autor d'un bust de l'arquitecte Josep Font i Gumà, col·locat (1923) tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor. El 1918 deixà quasi totalment l'escultura. És també autor d'un llibre de poemes (L'hora viva). Fou germà de Martí.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrents i Brunet, Martí  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1887 – 1977)  Pintor. Era deixeble de Joaquim Mir. Fou cartellista i fresquista, a més de conrear intensament l'aquarel·la.

53 EUROPA - BIOGRAFIA

Torrents i d'Amat, Estanislau Pere Nolasc  (Marsella, França, 1839 - Canes, França, 1916)  Pintor

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Gutiérrez de Pando, Jaume  (Barcelona, 1900 – 1976)  Compositor i radiofonista

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Lladó, Joaquim  (Badalona, Barcelonès, 1946 - )  Pintor

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Monner, Antoni  (Barcelona, 1852 – 1921)  Professor mercantil i perit agrícola i químic. Fou secretari de l'Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats. Publicà un gran nombre d'obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística (Geografía y estadística económico-industrial, 1899), d'administració i finances públiques, dret (Manual de leyes sobre el trabajo, 1905) i agricultura (Cooperativas de crédito agrícola, 1904).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Ricart, Ramon  ( ? , s. XIX)  Advocat

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Riu, Ramon  (Vic, Osona, 1910 – 1971)  Pintor i decorador. Format a la vigatana Escola de Dibuix, al taller familiar i fins i tot amb els contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d'on li provingué l'especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques. S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l'alcaldia de la casa de la ciutat de Vic.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Vinyes, Marià  (Vic, Osona, 1779 – 1823)  Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. Fou poeta en català.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTorrepicona  (Alfés, Segrià)  Antic terme, al nord del terme, que forma part del de Vinfaro.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrepruna  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Masia i església, a l'est del terme, a la dreta de la riera d'Oló, prop de Sant Feliuet de Terrassola.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre-ramona, la  (Subirats, Alt Penedès)  Poble

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre-roja, comtat de la  (Catalunya)  Títol, concedit el 1839 a Maria Anna Pujol Gener

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre-roja, la  (Viladecans, Baix Llobregat)  Antiga quadra, centrada en la torre Roja, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat amb arcs de mig punt. Té una notable façana, amb finestres del s XIII, bé que molt restaurada. La quadra és esmentada encara el 1834.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre-romeu  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri de la ciutat

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torrers, camí des  (Mallorca)  Camí de la costa, a l'illa. Originari dels s. XVI i XVII, que seguia la costa de l'illa tot enllaçant les diverses talaies o torres de defensa.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torres  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Caseria, 2 km a llevant del nucli urbà, a la dreta de la desembocadura del barranc de Torres, que davalla del Puigcampana.

68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torres  (Camp de Túria)  Despoblat de l'antic terme d'Olocau de Carraixet, que fou atorgat a Marines en erigir-se aquesta parròquia, era ja abandonada el 1574.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Poble

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres, Agustí  (Montmaneu, Anoia, 1773 – Barcelona, 1833)  Literat i eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805. Durant la guerra del Francès fou redactor de la "Gaceta" de la Junta Superior de Catalunya; el 1814 obtingué una canongia a Vic. El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal. Amb la restauració de l'absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic. Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies. Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torres, baronia de les  (Catalunya)  Títol, atorgat el 1919 a Joaquima Despujol i Reynoso. Ha passat als Álvarez de Estrada.

72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torres, coma les  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Veure> Comalestorres (Barruera).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Cosme  (València ?, 1510 - Shiki, Japó, 1570)  Missioner jesuïta

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Domènec  (València, s. XX - ? )  Dirigent anarcosindicalista

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Eduard  (Albaida, Vall d'Albaida, 1872 - Sevilla, Andalusia, 1934)  Músic

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Francesc  (Oriola, Baix Segura, s. XVIII)  Escultor i tallista

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Francesc  (Barcelona, 1948 - )  Artista plàstic. Inicià l'activitat artística a París, junt amb l'escultor Piotr Kowalski. Establert a Nova York des del 1974, s'interessà per qüestions relacionades amb el comportament de l'individu enfront d'estímuls procedents del context social. Ha realitzat escultures, accions, instal·lacions i videoinstal·lacions, i és un dels artistes catalans més compromesos des d'un punt de vista social i polític. D'entre les seves exposicions poden destacar-se: Dinosaures (1988), L'esperit de la utopia (1988) i Endstation Portbou. Hommage für Walter Benjamin (1991).

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres, Gabriel  (Illes Balears, s. XVII - d 1687)  Arquitecte i decorador

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Jaume  (Igualada, Anoia, 1851 – Barcelona, 1917)  Religiós escolapi. Era professor mercantil i publicà algunes obres relatives a la seva especialitat.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres, Jeroni  (Montblanc, Conca de Barberà, s. XVI - ? , 1611)  Religiós jesuïta. Fou professor de filosofia a Roma i de teologia a Ingolstadt (Alemanya). Les seves obres estigueren al servei de l'esperit de la Contrareforma. Els seus títol principals són: Confesión agustiniana. Contra Ridembacho, hereje, Comentario del capítulo primero de la carta primera de San Pablo a Timoteo, i Agendae cujusdam ecclesiasticae a Luteranis conformatae.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres, Josep de  (Illes Balears, s. XVII)  Pintor. Autor d'una notable Aparició de Jesús a sant Ignasi (església de Mont-sion, de Palma de Mallorca), datada el 1687, obra que denota la influència de Jeroni Jacint Espinosa.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres, les  (Artesa de Segre, Noguera)  Caseria

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres, les  (Sant Pere de Ribes, Garraf)  Caseria

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres, les  (Pujalt, Anoia)  Caseria i església, al sud del poble.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres, les  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell)  Veïnat, situat al marge esquerre del Segre. Originàriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig. Actualment es divideix en dos sectors, la partida de les Torres i la de l'Olla i Segalers.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Martí de  (València, s. XIV – Barcelona, 1423)  Eclesiàstic i polític

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Maruja  (Barcelona, 1943 - )  Periodista i escriptora en castellà. Sense formació acadèmica, el 1963 inicià una sèrie de col·laboracions amb diverses publicacions i diaris. El 1981 entrà al diari "El País", on va col·laborar com a columnista i reportera de guerra i societat, amb un estil personal, provocador i incisiu. Entre els seus llibres cal destacar Ceguera de amor (1991), Amor América (1993), Mujer en guerra (1999) i la novel·la Un calor tan cercano (1997).

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres, Miquel  (Artà, Mallorca, 1595 - Palma de Mallorca, 1670)  Lul·lista

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Miquel  (Catalunya, 1946 - )  Nedador. Fou un dels representants del gran moment de la natació catalana de la dècada del 1960. Olímpic als Jocs de Roma (14 anys), Tòquio i Mèxic, assolí el subcampionat europeu dels 1.500 m a Leipzig el 1962. Especialista en proves lliures de mig fons i fons, assolí un total de 29 rècords espanyols en les especialitats de 200, 400, 800 i 1.500 m lliures, 400 m estils i 4 x 200 m lliures. Es retirà el 1969 de la competició, després de dues temporades com a jugador de waterpolo, i es dedicà a tasques d'entrenador.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Pere  (València, s. XVI – 1631)  Frare cartoixà

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Ramon  Veure> Torres i Clavé, Raimon.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Segimon  (Torà de Riubregós, Segarra, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres, sèquia de  (Segrià)  Canal de regadiu de la comarca

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torres, ses  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda, dins la parròquia de Jesús.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Simó de  (Lleida, Segrià, s. XIV)  Ciutadà de Lleida. Era un dels burgesos més rics de la ciutat. Tingué greuges amb Guillem Ramon de Montcada (II de la branca d'Aitona-Fraga). Acceptà els deseiximents d'aquest i li plantà cara per la violència. Hi hagué encontres escandalosos, en plena ciutat, entre els servidors de l'un i de l'altre, amb gran alarma de la Paeria. L'últim xoc es produí en 1372, al temps de la mort del seu oponent.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTorres de Gaitan, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, al sud-est de la ciutat, a la carretera de Santa Pola, al límit amb aquest municipi.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torres de Palau, les  (Girona, Gironès)  Antic castell o casa senyorial de l'antic mun. de Palau-sacosta

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torres de Sanui, les  (Lleida, Segrià)  Antic poble

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàTorres de Segre  (Segrià)  Municipi: 50,56 km2, 119 m alt, 1.935 hab (2004). Situat al sud-oest de Lleida, en un terreny pla a banda i banda del Segre. Pantà d'Utxesa. Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (fruiters, hortalisses i cereals) sobre els de secà (oliveres i cereals), gràcies a l'aprofitament de les aigües derivades del canal d'Aragó i Catalunya. Predominen les explotacions agràries d'extensió petita i mitjana. Ramaderia bovina, de llana i porcina; avicultura. La vila és a l'esquerra del Segre; hi ha encara restes de l'antic castell de Torres; l'església parroquial de l'Assumpció és un ampli edifici neoclàssic. El municipi comprèn, a més, l'antic terme i actual santuari de Carassumada. Àrea comercial de Lleida. El 1289 els templers hi establiren la comanda de Torres de Segre. Ajuntament de Torres de Segre

98 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torres del Bisbe i Jusseu  (Graus, Aragó)  Antic municipi de la Ribagorça: 32,3 km2, 542 m alt, incorporat el 1974 a l'actual.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Amat de Palou, Fèlix  (Sallent de Llobregat, Bages, 1772 – Madrid, 1847)  Eclesiàstic i erudit

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Amat de Palou, Ignasi  (Sallent de Llobregat, Bages, 1768 – 1811)  Eclesiàstic i erudit. Era deixeble i nebot de l'arquebisbe Amat. Fou catedràtic de filosofia i teologia i director de la biblioteca pública diocesana de Barcelona. Succeí en aquest càrrec al seu oncle.Inici página Reuní a l'esmentada biblioteca un gran fons d'autors catalans, que resultaren utilíssims per als estudis del seu germà Fèlix. Ell mateix hi col·laborà com a redactor. En 1803 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. Hi féu alguns treballs, el de major interès és el titulat ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelos para arreglar la ortografía catalana?. En 1807 fou nomenat degà de Girona, d'on hagué de fugir en arribar-hi les tropes franceses durant la guerra del Francès. En aquesta avinentesa perdé els seus llibres i papers, amb gran part del material que havia reunit per a un diccionari d'autors catalans. El seu germà seria el que duria endavant el valuós projecte.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Argullol, Josep  (Sallent de Llobregat, Bages, 1850 ? - Montevideo, Uruguai, 1909)  Arquitecte

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Barberà, Humbert  (Mont-roig de Segarra, Segarra, 1879 - Catalunya, 1955)  Metge i polític. Fou batlle de Lleida i diputat a la Mancomunitat. Membre de l'Esquerra Republicana de Catalunya, fou diputat a les corts (1931) i al Parlament de Catalunya. Col·laborador a "La Terra" (1921-36), "Lleida" (1921-30), "L'Opinió", "La Humanitat", etc. Com a metge, dirigií la revista "Informació Mèdica", que es publicava a Lleida i s'interessà per la metapsicologia, la sexualitat i les malalties de transmissió sexual.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres i Belda, Josep Maria  (Castelló de la Plana, 1833 – València, 1884)  Erudit

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Carreras, Ramon  (Veciana, Anoia, 1878 – Barcelona, 1951)  Metge radiòleg

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Casanovas, Ramon  (Barcelona, 1877 – 1922)  Cirurgià

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Clavé, Josep  (Barcelona, 1906 - front de l'Ebre, 1939)  Arquitecte

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Clavé, Raimon  (Barcelona, 1912 – 1987)  Baríton. Estudià a Barcelona, on fou deixeble d'Anna Milich i es perfeccionà a París. Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1942-43, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov, de Mussorgskij. Actuà a la Scala de Milà i en altres teatres europeus i americans. Estrenà Cardillac, de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d'El pessebre, de Pau Casals, a Assís, Itàlia (1962), en la reexhumació d'Héliogabale, de D. de Séverac (Ceret 1972) i realitzà nombrosos enregistraments d'òperes, sobretot catalanes. També conreà el dibuix i féu exposicions, com la de Barcelona, el 1972.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Dalmau, Pacià  (Girona, s. XVIII – 1877)  Impressor

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i de Bages, Ignasi  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres i Eiximeno, Josep Vicent  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller i militar

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Estrada, Pacià  (Girona, s XIX - v 1888)  Impressor. Fill de Pacià Torres i Dalmau. Continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès.

Anar a:    Torren ]    [ Torrent d ]    [ Torrent i O ]    [ Torrents i L ]    [ Torres, c ]    [ Torres, S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans