|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Cal ] [ Cala R ] [ Calaf ] [ Calap ] [ Calbi ] [ Calder ] Des de Cal Canonjo fins a Calders i Rossinyol, Pere
1 CAT GEO Cal Canonjo (Aiguamúrcia, Alt Camp) Veïnat (o Cal Canonge), situat a l'est de Masbarrat. 2 CAT HIS Cal Guardiola (Terrassa, Vallès Occidental) Jaciment del Plistocè inferior 3 CAT GEO Cal Monjo (Arbúcies, Selva) Veïnat, situat a la confluència de la riera Gran amb la de can Dorca. 4 CAT GEO Cal Rubió (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Caseriu, a la dreta del riu de Foix. 5 CAT GEO Cal Salines (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Caseriu, a la dreta del riu de Foix. 26 CAT GEO Cala, la (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre) Altre nom del poble.
28 BAL GEO Cala, sa (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda de l'antic quartó de Santa Eulària, actualment parròquia de Sant Vicent de sa Cala (poble també conegut amb el nom de sa Cala), a l'extrem nord-oriental de l'illa. És drenada pel torrent de sa Cala, que neix vora Sant Joan i desemboca a la cala de Sant Vicent (dita també popularment sa Cala). 29 VAL GEO Cala, tossal de la (Benidorm, Marina Baixa) Turó que tanca pel sud la platja de la població (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d'un poblat ibèric, poc excavat, i d'un possible santuari. Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica (s. III-I aC). A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d'un altra poblat ibèric, potser una mica més antic. 6 BAL GEO Cala Blanca (Ciutadella, Menorca) Urbanització i centre turístic, a la costa occidental de l'illa, al sud de Santandria. 7 BAL HIS Cala Blanca, naveta de (Menorca) Naveta d'habitació situada a l’illa. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, de més de 13 m de longitud per una amplada interna de 4 m, situat prop de la mar. Es una de les poques construccions d'aquest tipus que han estat documentades a l'illa. Fou utilitzada entre el final del s. XVIII i el s. XIII aC. 8 BAL GEO Cala Blava (Llucmajor, Mallorca Oriental) Urbanització de la costa de l'illa, entre s'Arenal i el cap Enderrocat. 9 BAL GEO Cala Bona (Son Cervera, Mallorca Oriental) Urbanització i caseriu, a la costa de l'illa, al nord de Cala Millor. És un important centre turístic. 10 BAL GEO Cala de Bou (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà, pròxima a la badia de Sant Antoni. És una zona d'hotels i d'importants urbanitzacions turístiques de l'àrea de Sant Antoni de Portmany. 131 BAL GEO Cala de Portinatx, sa (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Urbanització turística i residencial, situada al voltant de cala Portinatx.
11 BAL GEO Cala d'Hort (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda, a la parròquia d'es Cubells, prop de la cala d'Hort. 12 BAL GEO Cala d'Or (Santanyí, Mallorca Oriental) Caseriu i centre turístic, a la zona coneguda per ses Puntetes, on s'obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran. Projectada per l'urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d'estil eivissenc, voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica. El 1970 tenia 22 establiments hotelers. 133 BAL GEO Cala en Porter (Alaior, Menorca) Nucli turístic, a la costa meridional de l'illa, a la cala d'en Porter. 13 BAL GEO Cala Figuera (Santanyí, Mallorca Oriental) Caseriu i centre turístic, en una cala que forma l'extrem sud-oest de la badia de Palma de Mallorca, és un penya-segat de 45 m d'alt. Hi ha un far. Des de l'edat mitjana hi hagué un petit embarcador, i el 1569 hom hi construí la torre de defensa d'en Beu. Al llarg del s. XX assolí una certa importància com a port de pesca, i s'hi establí un nucli de pescadors; el 1950 hi fou construïda una petita llotja; darrerament, però, aquesta activitat és en decadència, i esdevingué lloc d'estiueig. 134 BAL GEO Cala Fornells (Calvià, Mallorca) Urbanització turística, situada a la cala Fornells. Fou projectada el 1958 i actualment és conurbana amb Peguera. 14 BAL GEO Cala Gamba (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri d'estiueig, Situat a la costa, a l'est de la ciutat, tocant al nucli de població de Coll d'en Rabassa. Té un port de pesca i esportiu. 135 BAL GEO Cala Lliteres (Capdepera, Mallorca) Urbanització turística, vora Cala Rajada. 136 BAL GEO Cala Llombarda (Santanyí, Mallorca) Nucli turístic, situat a la costa, a la cala Llombarda, a ponent del port de Santanyí. 15 BAL GEO Cala Llonga (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, al sud de la vila, centrada en la cala Llonga, que ha esdevingut un centre turístic.
17 BAL GEO Cala Millor (Son Cervera, Mallorca Oriental) Urbanització i caseriu, a la costa de l'illa, situada al nord de la punta de n'Amer. És un important centre turístic. 18 BAL GEO Cala Molí (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Caseriu d'estiueig, a la costa occidental de l'illa, prop de cala Molí, al nord de Cala Vedella. 19 BAL GEO Cala Moreia (Manacor, Mallorca Oriental) Caseriu i centre turístic (o s'Illot), a la costa de l'illa, al límit amb el municipi de Sant Llorenç des Cardassar, on s'esten la major part de la platja arenosa de sa Moreia. 20 BAL GEO Cala Morlanda (Manacor, Mallorca Oriental) Caseriu de la costa de l'illa, al sud de Cala Moreia. 21 BAL GEO Cala Murada (Manacor, Mallorca Oriental) Urbanització, a la costa oriental de l'illa, a la cala Murada, prop del terme de Felanitx, iniciada el 1956. 22 BAL GEO Cala Rajada (Capdepera, Mallorca Oriental) Poble (o Cala Ratjada), a la costa, al sud-oest de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada. Format al s. XIX a l'indret de can Climentó com a llogaret de pescadors. Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d'estiueig; la família March construí al turó de l'antiga torre Cega la seva residència. A la fi del s. XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge. Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador. L'església del Carme fou erigida en parròquia el 1939. Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l'illa. 137 CAT GEO Cala Romana (Tarragona, Tarragonès) Urbanització, situada al nord-est del terme, vora la carretera de Barcelona. 23 BAL GEO Cala Santanyí (Santanyí, Mallorca Oriental) Caseriu i centre d'estiueig de la costa, en una cala, a l'est de Cala Figuera, prop d'on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.
25 BAL GEO Cala Vedella (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Urbanització i centre turístic, a la costa occidental de l'illa, entre Cala Molí i Cala d'Hort. 30 VAL GEO Calabarra (Torís, Ribera Alta) Caseriu, situat a l'extrem occidental del terme, al voltant de la gran masia de Calabarra. 31 VAL BIO Calàbria, duc de Veure> Ferran d'Aragó (mort el 1550). 32 EUR BIO Calàbria, Joan de (Itàlia, s. XV – 1504) Fill de Joan d'Anjou. Després de morir el seu pare, fou enviat a Catalunya pel seu avi Renat d'Anjou, rei dels catalans revoltats contra Joan II, per fer-se càrrec de la direcció de la guerra com a lloctinent general seu (1471). Però les nombroses defeccions del seu bàndol i la manca de l'ajut francès que esperaven no li permeteren de contenir l'ofensiva desencadenada per Joan II. La capitulació de Barcelona del 1472 li assegurà un salconduit. 33 CAT GEO Calabuig (Bàscara, Alt Empordà) Poble (132 m alt), al sud-est de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la sèquia del molí de Calabuig. L'antic castell de Calabuig, del comtat d'Empúries, pertanyé fins vers el 1175 al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig a l'església parroquial de Sant Nicolau (avui arruïnada), situada a 1 km del castell, al nord. El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l'expedició de càstig contra el comtat d'Empúries (1275). El priorat perdurà fins el 1618. El 1691 la parròquia fou traslladada al clos de l'antic castell, on s'havia anat traslladant la població, sota l'advocació de sant Feliu.
36 CAT BIO Calado i Colom, Màrius (Barcelona, 1862 – 1926) Pianista. Actuà a París amb molt d'èxit i guanyà el primer premi de piano al Conservatori d'aquesta ciutat (1881), i després actuà per Europa i per Amèrica. Essent encara jove abandonà la vida de concertista i es dedicà exlusivament a l'ensenyament. 37 NOR GEO Caladroer (Bellestar de la Frontera, Fenolleda) Poble i antic castell (354 m alt), a l'oest del coll de la Batalla. En la frontera franco-catalana establerta al tractat de Corbeil (1258) restà com a avançada francesa sobre el Rosselló.
40 CAT HIS Calaf, batalla de (Calaf, Anoia, 28/feb/1465) Combat que tingué lloc durant la guerra civil catalana (1462-72). L'exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l'assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II comandades pel comte de Prades. Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l'enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d'arribar fins a Cervera. 41 CAT GEO Calaf, calcàries lignitíferes de (Calaf, Anoia) Formació del terreny de calcàries de colors clars, amb lignits que contenen fauna sannoisiana amb Ancodus aymardi i Striatella mystia, desenvolupada extensament a Calaf, localitat tipus. 42 BAL BIO Calaf, Gaspar (Illes Balears, s. XV – s. XVI) Lul·lista i poeta. De l'estament dels mercaders. Defensà, prop de Ferran II de Catalunya-Aragó, la doctrina lul·liana, posada en entredit per la publicació (1503) del Directorium de Nicolau Eimeric. Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca el 1520 en honor de Ramon Llull, en pronuncià la sentència en vers. 43 CAT HIS Calaf, priorat de (Calaf, Anoia) Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 com a filial de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona. El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d'aleshores com a col·legiata, regida per un prior. Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l'edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume. 44 CAT BIO Calaf i Genovès, Josep (Reus, Baix Camp, 1915 - ) Pintor. Estudià a Tarragona, a l'Escola-Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat. El 1939 obtingué la "Medalla Fortuny". 45 CAT BIO Calaf i Tous, Ramon (Santes Creus, Alt Camp, 1917 - ) Escriptor. Anà a residir a Barcelona. Ha escrit dues comèdies en col·laboració amb Alfons Saumell: Les engrunes (1957) i L'avió de les 10,30 (1959). 46
BAL BIO Calafat, Nicolau
(Valldemossa, Mallorca, s. XV -
Palma de Mallorca, v. 1501)
Impressor. Fundà a Palma de Mallorca, juntament amb el lul·lista
Bartomeu Caldentei, la primera impremta de l'illa, traslladada durant algun temps a
Miramar. Els llibres més importants que publicà són el
Tractatus de regulis mandatorum de Jean Gerson (1485), a expenses de
Caldentei; la Contemplació dels misteris de la passió de
Jesucrist, de Francesc Prats (1487) i un
Breviarium majoricense (1488), del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí.
48 BAL BIO Calafat i Danús, Baltasar (Santa Margalida, Mallorca, s. XVII - Palma de Mallorca, 1735) Doctor en teologia i poeta. Predicador, mestre en arts i qualificador del Sant Ofici. Fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor. Publicà alguns dels seus sermons (1730-32), algunes poesies (en català, castellà i llatí), una dissertació sobre el seu poble, Santa Margalida, i una comèdia en català (Santa Rosa del Perú). Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà (publicat sense data cap al 1730). 49 BAL BIO Calafat i Esterlich, Jordi (Palma de Mallorca, 1968 - ) Regatista 50 BAL BIO Calafat i Mesquida, Josep (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1887 - Sant Jordi, Palma de Mallorca, 1918) Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca). És autor d'unes Poesies de to menor, amb predomini del paisatge humil i de tema religiós, publicades pòstumament (1964).
53 CAT BIO Calafell i Gibert, Pere (Barcelona, 1907 - Benicàssim, Plana Alta, 1984) Pediatre. Es llicencià a Barcelona (1930) i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-38). Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d'assistents socials, etc, i exercí un mestratge d'una gran transcendència científica i cívica. Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria (1955-60) i fou president d'honor del primer Congrés de Pediatres en Llengua Catalana (1978). 54 VAL GEO Calaforra, la (Elx, Baix Vinalopó) Torre angular, una de les quatre encara subsistents de les muralles islàmiques de la ciutat. 55 CAT GEO Calaix de la Mar, el (Tortosa, Baix Ebre) Estany litoral (o de Baix), enclòs a l'illa de Buda, situat entre el Calaix Gran i el cordó litoral sorrenc. 56 CAT LIT Calaix de Sastre (Catalunya, 1769 – 1816) Extens dietari escrit en català per Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà. Ocupa seixanta volums manuscrits, conservats pels descendents. Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer (1908) i publicats parcialment per Alexandre Gali (1954) i R. Boixareu. En un català corrupte i un xic vulgar i amb clares intencions humorístiques, constitueix una minuciosa crònica privada de la societat benestant i de la Catalunya del seu temps. N'hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. 57 CAT GEO Calaix Gran, el (Tortosa, Baix Ebre) Estany litoral (o de Dalt), enclòs a l'illa de Buda. Un terraplè el separa del Calaix de la Mar o de Baix. 58 CAT BIO Calamanda (Calaf, Anoia, s. VIII - Catalunya, s. VIII) Màrtir cristiana. Santa que hom ha considerat nascuda a Calaf, d'on és patrona i on des del s. XVI en són venerades les relíquies, a l'església de Sant Jaume. Fou verge i màrtir. La seva diada és el 5/feb. 59 VAL BIO Calandín i Calandín, Emili (València, 1870 – Barcelona, 1919) Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènech (1901). Establert a Barcelona, fou professor de l'Escola de Llotja. Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.
61 FRA GEO Calapatar, barranc de (Matarranya) Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes; prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques, que foren publicades per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc, i actualment són conservades, en part, al Museu d'Arqueologia de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d'animals. El barranc rep el nom de l'antic castell de Calapatar, esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit. 62 VAL GEO Calapatar, el (Safor / Marina Alta) Altre nom del riu Bullent. 63 FRA GEO Calassanç (Peralta de la Sal, Llitera) Poble (736 m alt) i antic municipi: 45,95 km2, aturonat al voltant de l'antic castell de Calasanç. Conquerit el 1083 per Ermengol IV d'Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d'Urgell fins al 1098, amb l'ajuda de Pere I d'Aragó. L'antiga església del castell (Sant Bartomeu) fou un priorat dependent del monestir benedictí d'Alaó. L'església parroquial de Sant Cebrià és obra del s. XVI. La població conserva algunes cases senyorials dels s. XVI i XVII. A migdia hi ha el santuari de la Gansa. Fou agregat el 1970 al municipi actual (anomenat oficialment Peralta de Calassanç). 64 CAT BIO Calassanç de Llavaneres Nom de religió del caputxí i cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó. 65 CAT BIO Calassanç, Antoni de (Lleida, s. XVI - ? , s. XVI) Cantor 66 FRA BIO Calassanç, Bertran de (Ribagorça, s. XIII) Cavaller. Juntament amb el seu germà Ramon, contrastant amb l'abstenció de la resta de l'estament militar local, ajudà Jaume I en la presa d'Albelda (1228), a la Llitera, en la guerra que aquest sostingué contra els Cabrera, detentors del comtat d'Urgell. 67 FRA BIO Calassanç, sant Josep de (Peralta de la Sal, Llitera, 1557 – Roma, Itàlia, 1648) Eclesiàstic, educador i fundador. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares. Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l'Urgell. A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l'Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).
127 COR HIS Calatabiano, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal concedida el 1398 a Joan de Cruïlles, baró de Francofonte. El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla; el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles. 128 COR HIS Calatafimi, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal concedida el 1392, amb la baronia d'Alcamo, a Jaume de Prades; ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades, muller de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents. 69 VAL BIO Calataiud, Vicent (Albaida, Vall d'Albaida, 1700 – València, 1771) Teòleg. Estudià a la Universitat de València, d'on fou catedràtic de filosofia i de metafísica. El 1727 obtingué una pabordia a la seu amb càtedra de teologia escolàstica. El mateix ingressà a la congregació de l'Oratori. Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polémica pública, tota renovació de l'ensenyament universitari. Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas (1744-52), La verdad acrisolada. Disertación apologética teológica místico-dogmática (1753) i diverses cartes polèmiques contra Andreu Piquer (1758-59). 70 VAL BIO Calataiud i Ferrandis d'Híxar, Agnès Maria de (País Valencià, s. XVII – 1733) Muller (1729) del noble aragonès Juan José de Azlor, comte de Guara. Germana de Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud, del quals els seus descendents heretaren totes les seves propietats, ja que morí solter. 71 BAL BIO Calatayud, Bartomeu (Palma de Mallorca, 1883 - Illes Balears ?, s. XX) Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important. És autor de nombroses obres per a guitarra.
73 VAL BIO Calatayud i Buades, Lluís (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1887 - País Valencià, s. XX) Escriptor 74 VAL BIO Calatayud i Cerdán, Miquel (Asp, Vinalopó Mitjà, 1942 - ) Il·lustrador 75 BAL GEO Calatrava, sa (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri, a la parròquia de Santa Eulàlia, al sud-est de l'antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava. Era el barri dels assaonadors (coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins). Al s. XIII hom hi establí el convent de Santa Clara. 76 VAL BIO Calatrava i Valls, Santiago (Benimàmet, València, 1951 - ) Arquitecte, enginyer i escultor. Format a València i a Zuric, ciutat on residí des del 1981. Les seves obres mostren la voluntat de relacionar la forma, l'estructura de l'entorn i l'equilibri estàtic de les forces. Autor de la remodelació de l'estació de ferrocarrils de Zuric, l'estació Spandau de Berlín, la cúpula de vidre del Parlament alemany, l'Hemisfèric situat a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i la torre de comunicacions de l'Anella Olímpica de Barcelona. Es destacà sobretot com a constructor de ponts (Basilea, Mèrida, Lleida, Barcelona -Bac de Roda-, València -Alameda-, Sevilla -Alamillo, per a l'Expo 92- i Bilbao -Zubi Zuri-). També és autor d'escultures, en les quals predominen els volums i les formes geomètriques pures. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 el premi Príncep d'Astúries de les Arts. 77 CAT GEO Calbell de Banat (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Veure> Vilanova de Banat. 78 FRA GEO Calbera (Beranui, Ribagorça) Poble (1.207 m alt) i antic municipi: 28,34 km2, a la dreta del barranc de Castrocit. Pertangué al monestir d'Ovarra, i posteriorment al de Sant Victorià. L'església parroquial (Sant Andreu) és gòtica. Fou incorporat al municipi actual el 1966 (que rebé el nom oficial de Veracruz). Dins l'antic terme hi ha, a més, els pobles de Castrocit i de Morens i la caseria de les Ferreries. 79 VAL GEO Calbet (Alboraia, Horta) Caseriu format per barraques i alqueries.
81 VAL BIO Calbet, Pere (Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista. També fou bon il·lustrador. 82 CAT BIO Calbet d'Estrella, Joan Cristòfor (Sabadell ?, Vallès Occidental, 1505 – Salamanca, Castella, 1593) Humanista i historiador. Estudià humanitats i grec a Alcalà (1545-47). Mestre de patges de Felip (després Felip II). El 1557 promogué a Barcelona l'edició d'obres literàries castellanes. Vinculat a la cort -el 1587 fou nomenat cronista reial-, escriví per encàrrec uns intencionats elogis poètics, en llatí, de personatges com el duc d'Alba o dels qui ell anomenava pecificadors del Perú. Va escriure El felicísimo viaje del muy alto y... poderoso príncipe don Felipe (1552), que tracta del viatge per Flandes i Alemanya de Felip II, el qual va acompanyar. Altres obres són: De Afrodisio expugnato quod vulgo Aphricam vocant (1551), Túmulo imperial (1559), Encomio latino de don Fernando Álvarez de Toledo (1573), i aquelles que es refereixen al tema de les Índies (De rebus indicis o Vaccaeis i Rebelión de Pizarro en el Perú y vida de don Pedro Gasca). 83 CAT BIO Calbet i Camarasa, Josep Maria (Vinaixa, Garrigues, 1935 - ) Metge. Estudiós i professor de història de la medicina a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya (1967), els corrents ideològics de la medicina catalana del s. XIX i l'obra dels homeòpates. És autor d'un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83), junt amb J. Corbella. 84 BAL BIO Calbet i Riera, Vicenç (Eivissa, Eivissa, 1938 - ) Pintor. Realitzà la seva formació a l'illa natal, València i alguns països europeus. Obtingué el primer premi a la Biennal d'Art Universitari d'Eivissa. Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya. 85 CAT GEO Calbinyà (Anserall, Alt Urgell) Poble (1.013 m alt), al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1.048 m alt), a 2 km de la Seu d'Urgell, ciutat que en detenia la senyoria. L'església parroquial (Sant Tomàs) és esmentada ja el 839. Dins l'antic terme hi ha el llogaret de Sant Andreu de Calbinyà.
87 CAT BIO Calbó, sant Bernat (Mascalbó, Reus, Baix Camp, 1180 – Vic, Osona, 26/oct/1243) Eclesiàstic. Cavaller descendent d'una família de repobladors del Camp de Tarragona. Estudià dret i fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona. Després d'una malaltia greu (1213), ingressà a l'orde cistercenc, al monestir de Santes Creus, on professà el 1215. Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat perpetu (1226). El seu prestigi atregué molts personatges importants a Santes Creus. Impulsà la reforma del monestir i fou un dels promotors de l'expedició de conquesta de Mallorca, en la qual fou conseller d'alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I; molts d'ells foren enterrats al monestir. Assistí als concilis de Lleida (1229) i de Tarragona (1230, 1239 i 1243). El 1231 renuncià al bisbat d'Elna, però l'any següent acceptà d'ésser inquisidor general contra els valdesos (1232), i el 1233 fou designat bisbe de Vic. Mentre continuà fent vida comunitària amb alguns monjos del seu monestir, reforçà l'observança regular a la canongia vigatana i vetllà per la disciplina eclesiàstica. Pacificà els grups ciutadans enemistats amb l'actuació del seu predecesor, Guillem de Tavertet, i els bàndols del bisbat. Participà amb sant Ramon de Penyafort i Jaume I en la conquesta de València des del 1238. Poc després de morir començà a ésser objecte de culte a Vic i a Santes Creus; després del concili de Trento fou introduït a Roma el procés de canonització. El culte fou confirmat per la Santa Seu el 1710. Hom en celebra la festa el 24 d'octubre. 88 VAL BIO Calbo, Joan (València, s. XVI - 1599) Metge. Estudià a la Universitat de València. Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia. Autor d'obres didàctiques sobre cirurgia, com Cirugía universal y particular del cuerpo humano (1580), on proposà noves tècniques operatòries, que fou reeditada diverses vegades; i de l'edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glosada per Jaume Falcó (1596). 89
CAT GEO Calbó, mas
(Reus, Baix
Camp)
Veure> Mascalbó.
91 BAL BIO Calbo i Caldés, Pasqual (Maó, Menorca, 1752 – 1817) Pintor. Fou pensionat a Roma per l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria, que el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures. 92 CAT BIO Calbó i Gualbes, Francesc (Barcelona, 1625 - Deinze, Flandes, 1690) Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors. Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652). Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d'Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament. En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pont Major, prop de Girona. Els últims anys lluità novament a Flandes. 93 CAT GEO Calç, el (Porqueres, Pla de l'Estany) Llogaret (o Descalç). La seva antiga església parroquial (Sant Maurici) depèn de la de Pujarnol. 94 BAL GEO Calç, punta de sa (Eivissa, Eivissa) Cap de la costa oriental de l'illa, a l'est del municipi. 95 CAT BIO Calça, Francesc (Barcelona, s. XVI – s. XVII) Historiador i escriptor. Fou deixeble de l'humanista Martí Ivarra. A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d'arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la universitat, de la qual esdevingué rector. Col·laborà en la confecció de Lexicon latino-catalanum (1561) i escriví Cathalonia liber primis (en 4 volums, el primer publicat el 1588; els altres tres restaren inèdits). Estimulador del conreu de la llengua catalana, fou jutge en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1580, i encara, el 1601, féu la Sentència dels versos catalans en el certamen celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort. El Parnàs Català, de Marcillo, conté algunes de les seves poesies. Sembla que compongué algun nobiliari. 96 CAT GEO Calçada, la (Veciana, Anoia) Antic terme (actualment masia), situat entre aquest poble i Montfalcó el Gros. 97 VAL GEO Calçada, la (Albocàsser, Alt Maestrat) Caseriu, al sud de la vila.
99 CAT GEO Calçada, Sant Pau de la (Figueres, Alt Empordà) Veure> Sant Pau de la Calçada. 100 CAT BIO Calçada i Olivella, Miquel "Mikimoto" (Sabadell, Vallès Occidental, 1965 - ) Comunicador
129 CAT CUL calçot (Catalunya) Grill de ceba blanca cultivada a la qual s'hi afegeix terra al voltant ('calçar') i que és cou a foc viu durant la tipica Calcotada. 126 CAT CUL calçotada (Valls, Alt Camp) Apat originari d'aquesta ciutat, el plat principal del qual són els calçots, els quals són cuïts a foc viu i sucats en una salsa de Calçots (o salvitxada). Té lloc generalment a l'aire lliure, en colla. Enllaç: CALÇOTADA I CALÇOTS 102 CAT BIO Caldagués, Raimon (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Militar (o Càldegues), titulat comte de Caldagués. En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos (ago/1808), els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès (set/1808), i els derrotà a Sant Cugat; això els obligà a replegar-se a Barcelona. En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr (feb/1809) i fou fet presoner al Vendrell; dut a França, restà lliure en caure Napoleó. El 1816 ascendí a tinent general. El 1823 pertanyia a l'estat major de l'exèrcit a Catalunya.
104 BAL BIO Caldentei, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 1445/47 – Palma de Mallorca, 1500) Eclesiàstic. Catedràtic de l'Estudi General de Mallorca, fou, amb Francesc Prats, un dels principals mestres del lul·lisme, amb el qual obrí (1480) una escola d'humanistes i lul·lians, que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia. El 1477 fou ordenat prevere. Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants. Juntament amb Nicolau Calafat, introduí la primera impremta de Mallorca (1485), que durà fins al 1490 i finançà l'edició del Tractatus de regulis mandatorum (1485), de Jean Gerson. 105 BAL BIO Caldentei, Guillem (Felanitx, Mallorca, s. XV – Illes Balears, 1510) Teòleg i metge. Nebot de Bartomeu Caldentei. Fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació, on excel·lí. Fou canonge de la seu de Mallorca. Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre. Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus (Pavia, 1496). 106 BAL GEO Calderer, cala en (Ferreries / es Mercadal, Menorca) Cala de la costa septentrional de l'illa, al límit dels dos termes. 107 CAT BIO Calderó, Mateu (Barcelona, s. XIV – 1446) Mestre il·luminador. Documentat del 1391 al 1446, és autor d'una còpia de les Gesta Romanorum encarregada pels consellers de Barcelona, feta amb una excel·lent cal·ligrafia. 108 CAT BIO Calderó, Miquel de (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Jurista i eclesiàstic. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial. Regent de l'audiència, s'oposà (1695) a la inquisició per raons de jurisdicció; els inquisidors l'excomunicaren, però el Consell d'Aragó els castigà. Quan tingueren lloc les corts del 1701 s'oposà als contrafurs de Felip V i fou obligat a presentar-se a Madrid; però en tornà triomfant. Més tard, partidari del rei-arxiduc Carles, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d'Aragó. Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns. Publicà Sacri regii criminalis concilii Cathaloniae decisiones, en tres volums (1686, 1687 i 1701).
110 CAT BIO Calderó i Vila, Francesc Xavier (Vic, Osona, 1832 – 1908) Jurista. Doctor en dret, representà el col·legi d'advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881. És autor de Lo nou còdic civil (1881), en el qual defensa el dret català. Inicià la publicació d'uns Apuntes para un diccionario de catalanismos, inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista "El Eco de la Montaña" (1862-68). 111 VAL GEO Calderón (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, a la dreta del riu Magre. 112 VAL GEO Calderona, serra de la (Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta) Alineació muntanyosa triàssica, entre les tres comarques, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera. De direcció general nord-oest - sud-est, s'estén entre el coll de la Vinya fins el coll de la Calderona (210 m), per on passa el camí de València al monestir del Sant Esperit, bastit al centre del massís, que separa el Picaio de Sagunt de la resta de la serra. Aquest massís ha estat conegut com a centre d'activitat dels bandolers dels s. XVII al XIX. Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic més conegut, però, com a serralada de Portaceli. La vegetació natural és representada per importants pinedes de pi blanc, amb rodals d'alzines i garrigues. Els conreus de secà (oliveres, vinya i garrofers) s'enfilen en bancals pels vessants. El barranc de la Calderona, que neix al vessant meridional de la serra, és afluent del barranc del Puig.
114 CAT HIS Calders (el Vendrell, Baix Penedès) Antic castell del terme de Sant Vicenç de Calders.
116 BAL BIO Calders, Antoni ? (Llucmajor, Mallorca, s. XV – Illes Balears, s. XV) Escriptor. Framenor, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l'orde. Fou consultor i confessor de la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, per encàrrec de qui escriví (1446) un Exercici de la Santa Creu, que fou imprès a Palma de Mallorca en versió modernitzada el 1683. 117 CAT BIO Calders, Blanca de (Catalunya, s. XIV – Vallbona de les Monges, Urgell, 1446 ?) Abadessa del monestir cistercenc de Vallbona. El governà del 1422 al 1446. Al seu temps foren construïts el claustre major, el refetor i la sala capitular de l'estructura actual. Reorganitzà la biblioteca de la comunitat. 118 CAT BIO Calders, Lluís Joan de (Catalunya, s. XVI – s. XVII) Militar. Conseller en cap de Barcelona (1639), obligat per un avalot popular es dirigí a Salses (Rosselló) a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa (gen/1640). Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona. Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores. 119 BAL BIO Calders, Pere (Llucmajor, Mallorca, 1527 - Valldemossa, Mallorca, 1595) Escriptor. Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa (1570), d'on esdevingué prior (1595). Publicà 'Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià... Quan ou la santa missa' (1588), i deixà inèdita una biografia de Caterina Tomàs. 120 CAT BIO Calders, Ramon de Veure> Caldes, Ramon de. 121 CAT GEO Calders, riera de (Bages) Riu (21,5 km), afluent esquerrà del Llobregat. Neix a Monistrol de Calders per la unió de les rieres de Sant Joan i de Marfà (o Golarda), que drenen l'altiplà del Moianès. El seu curs corre encaixat tot formant nombrosos meandres. Després de drenar el terme de Calders, i s'uneix al seu col·lector prop de Navarcles. 122 FRA GEO Calders, riu de (Franja de Ponent) Curs d'aigua intermitent dels ports de Morella, afluent del Bergantes per l'esquerra. Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu col·lector. Té una direcció est-oest fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l'esquerra (la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal), on pren la direcció sud-nord, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l'esquerra, i amb el Bergantes.
130 CAT BIO Calders i Arús, Vicenç (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1886 - Barcelona, 1969) Escriptor i grafista. Dirigí la revista "Enllà" de Molins de Rei, on publicà nombrosos articles i poesies. Col·laborà també a "La Tralla" i "Catalana", generalment amb pseudònim. És autor d'obres teatrals, com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança. Traduí Conte d'hivern, de Shakespeare (1909). Fou el pare de l'escriptor Pere Calders i Rossinyol. 124 CAT BIO Calders i de Ferran, Ramon de (Catalunya, s. XVI - s. XVII) Senyor de les baronies de Segur i de Pierola. Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d'introduir un nombre elevat de parents a la bosses d'insaculació (1622). Fou regent de la tresoreria de l'administració reial (1629-39) i governador del Principat des del 1639. Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l'incendi punitiu de Santa Coloma de Farners (mai/1640). Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir (a Blanes), i abandonà el país després del Corpus de Sang.
Des de Cal Canonjo fins a Calders i Rossinyol, Pere l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Cal ] [ Cala R ] [ Calaf ] [ Calap ] [ Calbi ] [ Calder ]
|
|
|
