1

2

1

Cal Canonjo  (o Cal Canonge) Veïnat situat a l'est de Masbarrat, al mun. d'Aiguamúrcia (Alt Camp).

C

G

2

Cal Guardiola  Jaciment del Plistocè inferior, al mun. de Terrassa (Vallès Occidental)

C

H

3

Cal Monjo  Veïnat del mun. d'Arbúcies (Selva)

C

G

4

Cal Rubió  Caseriu del mun. de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

C

G

5

Cal Salines  Caseriu del mun. de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

C

G

6

Cala Blanca  Urbanització del mun. de Ciutadella (Menorca)

B

G

7

Cala Blanca, naveta de  Naveta d'habitació a l’illa de Menorca

B

H

8

Cala Blava  Urbanització del mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

9

Cala Bona  Urbanització i caseriu del mun. de Son Cervera (Mallorca Oriental)

B

G

10

Cala de Bou  Vénda del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

11

Cala d'Hort  Vénda del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

12

Cala d'Or  Caseriu del mun. de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

13

Cala Figuera  Caseriu del mun. de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

14

Cala Gamba  Barri d'estiueig del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

15

Cala Llonga  Vénda del mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa)

B

G

16

Cala Major  Barri residencial del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

17

Cala Millor  Urbanització i caseriu del mun. de Son Cervera (Mallorca Oriental)

B

G

18

Cala Molí  Caseriu d'estiueig del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

19

Cala Moreia  Caseriu i centre turístic del mun. de Manacor (Mallorca Oriental)

B

G

20

Cala Morlanda  Caseriu del mun. de Manacor (Mallorca Oriental)

B

G

21

Cala Murada  Urbanització del mun. de Manacor (Mallorca Oriental), a la costa oriental de l'illa, a la cala Murada, prop del terme de Felanitx, iniciada el 1956.

B

G

22

Cala Rajada  (o Cala Ratjada) Poble del mun. de Capdepera (Mallorca Oriental). Format al s. XIX com a llogaret de pescadors, ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l'illa.

B

G

23

Cala Santanyí  Caseriu i centre d'estiueig del mun. de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

24

Cala Saona  Vénda del mun. de Formentera (Eivissa)

B

G

25

Cala Vedella  Urbanització del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

26

Cala, la  Altre nom del poble de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)

C

G

27

Cala, la  Urbanització del mun. de Benidorm (Marina Baixa)

V

G

28

Cala, sa  Vénda del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

29

Cala, tossal de la  Turó del mun. de Benidorm (Marina Baixa)

V

G

30

Calabarra  Caseriu del mun. de Torís (Ribera Alta)

V

G

31

Calàbria, Ferran d'Aragó, duc de  (Andria, Itàlia, 1488 – València, 1550)  Príncep hereu de Nàpols

V

B

32

Calàbria, Joan de  ( ? , s. XV – 1504)  Fill de Joan d'Anjou

U

B

33

Calabuig  Poble del mun. de Bàscara (Alt Empordà)

C

G

34

Calabuig i Carra, Vicent  (Bocairent, 1852 – València, 1915)  Jurista i polític

V

B

35

Calaceit  Municipi de la Matarranya: 511 m alt, 81,11 km2, 1.223 hab (1999)

F

M

36

Calado i Colom, Màrius  (Barcelona, 1862 – 1926)  Pianista

C

B

37

Caladroer  Poble i antic castell del mun. de Bellestar de la Frontera (Rosselló)

N

G

38

Calaf  Municipi de l'Anoia: 680 m alt, 9,35 km2, 3.052 hab (1999)

C

M

39

Calaf, Arnau de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

40

Calaf, batalla de  Combat que tingué lloc a Calaf (Anoia), el 28/feb/1465, durant la guerra civil catalana (1462-72). L'exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l'assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II comandades pel comte de Prades. Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l'enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d'arribar fins a Cervera.

C

H

41

Calaf, calcàries lignitíferes de  Formació del terreny del mun. de Calaf (Anoia)

C

G

42

Calaf, Gaspar  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Lul·lista i poeta

B

B

43

Calaf, priorat de  Antic priorat canonical, al mun. de Calaf (Anoia) creat el 1069

C

H

44

Calaf i Genovès, Josep  (Reus, Baix Camp, 1915 - )  Pintor. Estudià a Tarragona, a l'Escola-Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat. El 1939 obtingué la "Medalla Fortuny".

C

B

45

Calaf i Tous, Ramon  (Santes Creus, Alt Camp, 1917 - )  Escriptor

C

B

46

Calafat, Nicolau  (Valldemossa, Mallorca, s. XV - Palma de Mallorca, v. 1501)  Impressor

B

B

47

Calafat, Ramon  (Illes Balears, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1823)  Historiador

B

B

48

Calafat i Danús, Baltasar  (Santa Margalida, Mallorca, s. XVII - Palma de Mallorca, 1735)  Doctor en teologia

B

B

49

Calafat i Esterlich, Jordi  (Palma de Mallorca, 1968 - )  Regatista

B

B

50

Calafat i Mesquida, Josep  (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1887 - Sant Jordi, Palma de Mallorca, 1918)  Poeta i eclesiàstic

B

B

51

Calafell  Municipi del Baix Penedès: 67 m alt, 19,84 km2, 11.106 hab (1999)

C

M

52

Calafell, ciutadella ibèrica de  Conjunt arqueològic del mun. de Calafell (Baix Penedès)

C

H

53

Calafell i Gibert, Pere  (Barcelona, 1907 - Benicàssim, Plana Alta, 1984)  Pediatre

C

B

54

Calaforra, la  Torre del mun. d'Elx (Baix Vinalopó)

V

G

55

Calaix de la Mar, el  Estany litoral del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

56

Calaix de Sastre  (Catalunya, 1769 – 1816)  Extens dietari de Rafael d'Amat i de Cortada

C

L

57

Calaix Gran, el  Estany litoral del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

58

Calamanda  (Calaf, Anoia, s. VIII - ? , s. VIII)  Màrtir cristiana

C

B

59

Calandín i Calandín, Emili  (València, 1870 – Barcelona, 1919)  Escultor i pintor

V

B

60

Calaons, Sant Jaume de  Veure> Sant Jaume de Calaons (Catllar de Conflent, Conflent)

N

G

61

Calapatar, barranc de  Barranc de la comarca de la Matarranya

F

G

62

Calapatar, el  Altre nom del riu Bullent (Safor i Marina Alta)

V

G

63

Calassanç  Antic municipi de la Llitera: 45,95 km2, 736 m alt, agregat el 1970 al de Peralta de la Sal

F

G

64

Calassanç de Llavaneres  Nom de religió del caputxí i cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó

C

B

65

Calassanç, Antoni de  (Lleida, s. XVI - ? , s. XVI)  Cantor

C

B

66

Calassanç, Bertran de  (Ribagorça, s. XIII)  Cavaller

F

B

67

Calassanç, Josep de  (Peralta de la Sal, Llitera, 1557 – Roma, Itàlia, 1648)  Eclesiàstic i educador. Sant. Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l'Urgell. A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l'Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).

F

B

68

Calassanç, Ramon de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Amb el seu germà Bertran aportà a Jaume I l'únic ajut inicial amb que comptà el monarca, el 1228, per a empendre la campanya d'expulsió dels Cabrera al comtat d'Urgell.

C

B

69

Calataiud, Vicent  (Albaida, Vall d'Albaida, 1700 – València, 1771)  Teòleg

V

B

70

Calataiud i Ferrandis d'Híxar, Agnès Maria de  ( ? , s. XVII – 1733)  Dama

C

B

71

Calatayud, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1883 - )  Compositor i guitarrista

B

B

72

Calatayud i Bonmatí, Vicent  (Asp, Vinalopó Mitjà, 1846 – 1908)  Escriptor i llatinista

V

B

73

Calatayud i Buades, Lluís  (Novelda, 1887 - )  Escriptor

V

B

74

Calatayud i Cerdán, Miquel  (Asp, Vinalopó Mitjà, 1942 - )  Il·lustrador

V

B

75

Calatrava, sa  Barri de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

76

Calatrava i Valls, Santiago  (València, 1951 - )  Arquitecte

V

B

77

Calbell de Banat  Veure> Vilanova de Banat (Cerc, Alt Urgell)

G

78

G

79

80

81

82

83

C

B

84

Calbet i Riera, Vicenç  (Eivissa, Eivissa, 1938 - )  Pintor. Realitzà la seva formació a l'illa natal, València i alguns països europeus. Obtingué el primer premi a la Biennal d'Art Universitari d'Eivissa. Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya. (DBA)

B

B

85

Calbinyà  Poble del mun. d'Anserall (Alt Urgell)

C

G

86

Calbo, Baltasar  (Xèrica, Alt Palància, 1750 – València, 1808)  Eclesiàstic

V

B

87

Calbó, Bernat  (Mascalbó, Reus, Baix Camp, 1180 – Vic, Osona, 26/oct/1243)  Eclesiàstic. Estudià dret i l'any 1214 ingressà a l'orde cistercenc, al monestir de Santes Creus. Nomenat abat perpetu del monestir l'any 1226, fou un dels promotors de l'expedició contra Mallorca, assistí als concilis de Lleida (1229) i de Tarragona (1230). El 1231 renuncià al bisbat d'Elna, però l'any següent acceptà d'ésser inquisidor general contra els valdesos (1232), i el 1233 fou designat bisbe de Vic. Participà amb sant Ramon de Penyafort i Jaume I en la conquesta de València des del 1238. També assistí als concilis de Tarragona del 1239 i del 1243. (SC)

C

B

88

Calbo, Joan  (València, s. XVI)  Metge  

V

B

89

Calbó, mas  Veure> Mascalbó (Reus, Baix Camp)

C

G

90

Calbó, Ramon  (Tarragona, 1862 – Bolívia, 1926)  Eclesiàstic i missioner  

C

B

91

Calbo i Caldés, Pasqual  (Maó, Menorca, 1752 – 1817)  Pintor  

B

B

92

Calbó i Gualbes, Francesc  (Barcelona, 1625 - Deinze, Flandes, 1690)  Militar  

C

B

93

Calç, el  (o Descalç) Llogaret del mun. de Porqueres (Pla de l'Estany). La seva antiga església parroquial (Sant Maurici) depèn de la de Pujarnol.

C

G

94

Calç, punta de sa  Cap de la costa oriental de l'illa d'Eivissa, a l'est del mun. d'Eivissa.

B

G

95

Calça, Francesc  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Professor universitari  

C

B

96

Calçada, la  Antic terme del mun. de Veciana (Anoia)

C

G

97

Calçada, la  Caseriu del mun. d'Albocàsser (Alt Maestrat), al sud de la vila.

V

G

98

Calçada, marquesat de  Títol senyorial del País Valencià, concedit el 1796 a Josep-Vicent Talenç i Garrigues

V

H