|
|
|
Anar a: [ Verd ] [ Verdag ] [ Vardaguer i T ] [ Verdú ] [ Verge ] [ Verges i ] Qui coneix la seva ignorància revela la més profunda saviesa. (Lao-Tsé) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Verd, cingle (Pollença, Mallorca Septentrional) Sector de la costa de Tramuntana, prop del límit amb el d'Escorca. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verd, Gabriel ( ? , s. XVIII – 1790) Advocat 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Verd, pla (Ciutadella / Ferreries, Menorca) Plana (50-70 m alt) de sa Mitjania, entre els dos municipis 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Verd, riu (País Valencià) Curs d'aigua (o riu Montnegre o de Castalla) de la xarxa mediterrània que neix a la foia de Castallà, al vessant meridional de la serra d'Onil, i recorre la foia de Xixona, on hi ha el pantà de Tibi -el més antic d'Europa- i on rep per l'esquerra les rambles Gavarrera i de la Torre. La conca baixa s'introdueix a l'Alacantí, fins a desembocar, gairebé sec, formant un delta arrodonit, prop de Mutxamel. És de règim pluvial mediterrani, amb màxims a la primavera i sobretot a la tardor, i estiatges molt forts a l'estiu. Té una conca de 440 km2 i el cabal és escàs. L'aigua és aprofitada per al regadiu. El sistema de distribució de l'aigua derivada del pantà de Tibi és un dels més complexos d'Espanya. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Verd, riu (Ribera Alta) Veure> Ullals, riu dels. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verd, serra del (la Coma i la Pedra, Solsonès / Gósol, Berguedà / Tuixén, Alt Urgell) Massís muntanyós (2.274 m alt) dels tres municipis, entre les serres d'Ensija (a l'est) i de Port de Compte (a l'oest). Als seus vessants neix el Cardener, afluent del Llobregat. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verd i Torelló, Gabriel (Palma de Mallorca, s. XVII – Madrid, 1748) Jurista 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verda, collada (Partides / Vilallonga de Ter, Ripollès) Pas (1.595 m alt) entre els dos municipis 10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Verda, collada (Conflent / Vallespir) Pas (2.282 m alt) entre les dues comarques 11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdad, La (Barcelona, 2/set/1842 - 20/nov/1842) Periòdic de política y mejoras sociales. D'informació general i tendència progressista, apareixia els diumenges, els dimarts i els divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d'Espartero. Desaparegué arran de l'aixecament antiesparterista. 12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdad, La (Tortosa, Baix Ebre, 1880 - 30/abr/1903) Periòdic catòlic i conservador, aparegut primer com a setmanari. El 1883 era ja diari polític, de notícies i interessos generals. Fou, de fet, el portaveu de la família González, i desaparegué en perdre les eleccions la candidatura d'aquest. 14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdad, La (Barcelona, 2/oct/1902 - 24/gen/1904) Setmanari polític. Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Riuz, hi col·laboraren, entre d'altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz. Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol. 15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdad, La (Barcelona, 6/des/1930 – 1931) Setmanari. Òrgan de l'Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monàrquica Nacional. Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc. Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República. 16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdader Català, Lo (Barcelona, 15/mar/1843 - 31/mai/1843) Revista religiosa, política, científica, industrial i literària en català. El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seves grandeses. Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques -no aconseguí gaires subscriptors- només n'aparegueren sis números. Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials: MRB (que no ha estat identificat), JMR (possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez) i PRP (potser Pere Roquer i Pagani), però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors. La publicació defensà aferrisadament l'ús de la llengua catalana i publicà especialment articles religiosos (d'apologètica catòlica), temes agrícoles i industrials (defensà el proteccionisme), polítics (molt conservador, però amb un cert to moderat) i de divulgació de la història i literatura de Catalunya. Malgrat la seva curta durada, la seva importància és molt considerable, tant pel contingut com per l'època en què aparegué, i hom l'ha considerada com un clar precedent periodístic de la Renaixença. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer, Miquel (Lleida, s. XVI) Pintor. Residí a Perpinyà. Fou col·laborador del tolosà Peytaví en obres de caràcter religiós. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer, Pere (Catalunya, s. XVIII) Eclesiàstic. El 1750 era rector de Sallent. Fou persona coneguda per la seva cultura i primer mestre del futur bisbe Fèlix Amat. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer, Pere (Vic, Osona, 1888 - ? ) Escriptor i eclesiàstic 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer, Salvador (Catalunya, s. XVIII – 1826) Eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic. És autor de nombrosos escrits en llatí. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Bollich, Francesca (Barcelona, 1790 - ? , s. XIX) Impressora 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Bollich, Joaquim (Barcelona, 1803 – 1864) Impressor 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Callís, Narcís (Vic, Osona, 1863 – Barcelona, 1918) Advocat i polític. Fundador del Centre Escolar Catalanista, entitat on es formaren políticament, entre altres, Prat de la Riba, Cambó i Ventosa. Des de "L'Almogàver", setmanari de Vic fundat per ell, propugnà el regionalisme. Fundador també de la "Veu de Catalunya", en fou director fins que esdevingué diari (1898). Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona, diputat provincial per Vic-Granollers i diputat a Corts per Vic. Fundà i dirigí, encara, altres publicacions catalanes i publicà La primera victòria del catalanisme (1914). Com a poeta, cal assenyalar que fou traductor de la Divina Comèdia de Dante. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Coma, Josep (Barcelona, 1923 - ) Pintor 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Coromina, Àlvar (Barcelona, 1840 – 1915) Enginyer industrial 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Coromina, Celestí (Barcelona, s. XIX) Impressor 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Coromina, Dionís ( ? , s. XIX – Barcelona, 1858) Dibuixant de cartells 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Portet, Josep (Tavèrnoles, Osona, 1920 - Vic, Osona, 1995) Músic tradicional 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Santaló, Jacint (Folgueroles, Osona, 17/mai/1845 - Vallvidrera, Barcelona, 10/jun/1902) Poeta i escriptor 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Serra, Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, 1954 - ) Realitzador cinematogràfic 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verdaguer i Travessi, Joaquim (Palma de Mallorca, 1898 – 1966) Escriptor. Era professor de llengües a l'Institut Ramon Llull i a l'Escola de Comerç de Palma. Publicà mètodes per a l'aprenentatge de l'anglès i francès. Col·laborà a la revista "La Nostra Terra". És autor de nombroses traduccions i dels llibres originals El arte de fumar en pipa (amb dues edicions en castellà i cinc en alemany), les narracions Dues històries ferestes (1950), amb il·lustracions de "Xam", i Un menorquí indòmit (1959), que és una biografia del doctor Josep Miquel Guàrdia. 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verdaguer i Travessi, Màrius (Maó, Menorca, 1885 – Barcelona, 1963) Escriptor i pintor 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdalet, Joan ( ? , s. XVIII – Girona, s. XVIII) Compositor 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdanxa, Joan (País Valencià, s. XV) Escriptor i notari. Participà a certamens de poesia religiosa com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu. Sostingué un debat amb Bernat Fenollar, Joan Vidal i Pere Vilaspinosa. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verde i Aldea, Josep (Granollers, Vallès Oriental, 1929 - ) Polític. Secretari de publicació de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona i d'EISA, des del 1967 col·laborà en diferents revistes catòliques de caràcter progressista i jurídiques. Membre del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, del qual fou secretari general des de la mort del seu fundador Josep Pallach, al començament del 1977. Elegit diputat (juny de 1977) pel Pacte Democràtic per Catalunya, després reorientà el seu partit cap a la unificació (juliol de 1978) en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), pel qual sortí elegit diputat al Congrés (1979, 1982 i 1986) i al Parlament Europeu (1986, 1987 i 1991). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verde i Camps, Agustí Lluís (Barcelona, 1694 – 1777) Frare agustí 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verde i Rubio, Ricard (València, 1876 – 1955) Pintor i gravador. Fou acadèmic de Sant Carles, on fou professor. Són notables els seus aiguaforts. Es dedicà de preferència al paisatge i al retrat. Destaquen alguns autoretrats que féu. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Verdegàs (Alacant, Alacantí) Parròquia 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdeguer i Sapena, Salvador (València, 1894 - ? ) Escriptor 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verdera, serra de (Alt Empordà) Sector (670 m alt) de la serra de Rodes, on hi ha les restes del castell de Sant Salvador de Verdera o castell de Verdera, prop del monestir de Sant Pere de Rodes. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verderes, Sant Jaume dels (Vilanant, Alt Empordà) Veure> Sant Jaume dels Solers 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verderol i Roig, Bernat (Tarragona, s. XIX) Escultor i arquitecte 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verders, Sant Vicenç de (Santa Maria de Corcó, Osona) Veure> Sant Vicenç Sarriera. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdós i Mauri, Ignasi (Terrassa, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1918) Eclesiàstic i advocat 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdós i Mauri, Pere (Terrassa, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1929) Metge 51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - HISTÒRIA Verdú, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1877 a María Teresa Real y Saint Just, en memòria dels mèrits del seu marit, el brigadier d'enginyers Gregori Verdú i Verdú, mort a la batalla de Dima (Navarra). Ha passat als Fagalde. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdú i de Sanç, Blai (Catí, Baix Maestrat, s. XVI – Tarragona, 1620) Escriptor 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdú i Feliu, Josep (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1853 – Barcelona, 1885) Escriptor 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdú i Verdú, Gregori (Monòver, Valls del Vinalopó, 1818 - Dima, Navarra, 1876) Militar 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdú i Verdú, Silvestre (Monòver, Valls del Vinalopó, 1871 - Petrer, Valls del Vinalopó, 1957) Periodista 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verdum, el (Barcelona, Barcelonès) Barri 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verga, Pere Lluís ( ? , s. XVI) Humanista 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara (País Valencià, s. XVIII - ) Família d'artistes 61 CATALUNYA - HISTÒRIA
62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara, Francesc (València, 1681 – 1753) Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonart Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l'església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d'obres, formada per diversos medallons, el grup d'àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. És pare dels escultors Francesc i Ignasi i del pintor Josep, així com oncle de l'escultor Francesc Vergara i Bartual. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara, Manuel (València, s. XVII – s. XVIII) Escultor 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara i Bartual, Francesc (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1713 - Roma, Itàlia, 1771) Escultor. Nebot de Francesc. Treballà molt a Roma, on fou protegit pels papes. L'anomenaven el romà. És autor d'escultures notables, com la de sant Pere d'Alcàntera. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara i Gimeno, Francesc (País Valencià, s. XVIII) Escultor. Germà d'Ignasi i de Josep i fill de Francesc. Col·laborà amb el seu pare. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara i Gimeno, Ignasi (València, 1715 – 1776) Escultor 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara i Gimeno, Josep (València, 1726 – 1779) Pintor 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Verger, coll des (Banyalbufar, Mallorca Occidental) Coll, a la carretera a Estellencs, damunt la costa, on hi ha la torre de Verger o del coll des Verger (o la talaia de ses Ànimes). 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verger, Damià ( ? , s. XIX - Palma de Mallorca, 1849) Metge 72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Verger, el (Marina Alta) Municipi: 8,13 km2, 21 m alt, 3.610 hab (1999) 73 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Verger, marquesat del (Illes Balears) Títol, concedit el 1708 a Tomàs Burguès de Safortesa 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verger, Miquel (Illes Balears, s. XVI – s. XVII) Arquitecte. És autor de la portada de la catedral de Mallorca (1592-1601), obra amb columnes i capitells manieristes que palesen potser la influència de Palladio. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verger, Rafael Josep (Santanyí, Mallorca, 1722 - Linares, Mèxic, 1790) Eclesiàstic i missioner 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verger i Ventayol, Maria (Alcúdia, Mallorca Septentrional, 1905 - ) Escriptora 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vergeret, el (Tavernes de Valldigna, Safor) Partida i caseria 79 CATALUNYA - MUNICIPI Verges (Baix Empordà) Municipi: 9,06 km2, 23 m alt, 1.126 hab (1999) 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés (Barcelona, s. XX - ) Nissaga de titellaires 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Verges, baronia de (Catalunya, ? ) Jurisdicció senyorial 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés, Esteve ( ? , s. XIX) Pedagog 83 ILLES BALEARS - CULTURA Verges, festa de les (Mallorca) Festa popular de les Onze Mil Verges celebrada el 21 d'octubre a l'illa, on és considerada la festa de les noies solteres, les quals fan una capta, s'adornen d'una manera especial i reben serenates dels joves, sovint amb cant de composicions de to humorístic. 84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Barris, Joan (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1873 - Palafrugell, Baix Empordà, 1914) Escriptor. Publicà la conferència Orientacions polítiques del Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell (1907) i un cert nombre de poemes. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Calduch, Joan (Barcelona, 1928 - ) Poeta. És llicencià en medicina i participà en les antologies poètiques universitàries. El seu primer llibre Soledat de paisatges (1959), respon a un simbolisme melangiós. Amb El gos (1967, premi Salvat-Papasseit de poesia 1965) i La vida nova (1970, premi Carles Riba 1968) enceta un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Cardona, Martí (Barcelona, 1931 - ) Titellaire 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Cardona, Sebastià (Barcelona, 1929 - ) Titellaire 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergès i Coma, Rosa (Barcelona, 1955 - ) Realitzadora cinematogràfica. Llicenciada en història de l'art per les universitats de Barcelona i La Sorbona, al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista. Coguionista d'Un parell d'ous (1984) de Francesc Bellmunt, el 1989 dirigí el llarg metratge Boom Boom, que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. També ha dirigit l'escenografia de l'arribada a Empúries de la flama olímpica dels Jocs de Barcelona. El 1994 dirigí el seu segon film, Souvenir, i el 1997 TVE estrenà el telefilm musical Tic, Tac. També ha fet incursions en el món del teatre dirigint obres com Fes córrer la veu! (1999). L'any 1998, rebé el premi Ciutat de Barcelona d'audiovisuals. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Fàbregas, Josep (Barcelona, 1903 – Palma de Mallorca, 1984) Humanista i pedagog 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Farnés, Pere (Barcelona, 1896 – 1970) Mestre 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Grau, Josep (Sant Quirze de Besora, Ripollès, 1925 - ) Pintor i poeta. S'inicià tardanament en el conreu de la pintura. Féu la primera exposició individual a Vic, el 1970. Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de paret intentant de representar qualitats matèriques i jugant amb els contrasts. Ha escrit i il·lustrat llibres de poemes com Jeroglífic (1982), Llunari bilingüe (1987) o L'arc voltaic (1987). Signà Vergesgrau. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Mirassó, Antoni (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1832 – 1874) Eclesiàstic i escriptor 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Mundó, Oriol (Barcelona, 21/abr/1939 - ) Escriptor. Dedicat a l'ensenyament, ha publicat diversos llibres de divulgació com ara Barcelona (1967), Arrel (1968), Història de Catalunya (1973), L'abat Oliba. Els primers catalans (1976), El govern dels catalans. La Generalitat (1977), La Generalitat en la Història de Catalunya (1982), Història moderna de Catalunya (1985), i diverses monografies d'història i prehistòria per a l'ensenyament. Ha destacat també en la narrativa juvenil amb títols com La ciutat sense muralles (1978, premi Folch i Torres 1977), El superexecutiu (1978, premi Crítica Serra d'Or 1979), El superfenomen (1979, premi Joaquim Ruyra 1978), entre d'altres. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Permanyer, Felip ( ? , v 1811 – Barcelona, 1889) Jurista 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Prats, Antoni (Barcelona, 1909 – 1990) Titellaire 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Prats, Sebastià (Barcelona, 1900 – 1974) Titellaire 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Príncep, Gerard (Tortosa, Baix Ebre, 7/mar/1931 - ) Escriptor. Amb L'ombra rogenca de la lloba guanyà el premi Carles Riba el 1981, al qual seguiren altres reculls poètics. També ha publicat els assaigs El pintor tortosí Antoni Casanova (1847-1898) (1983), Tretze biografies imperfectes (1986, premi Josep Pla 1985), Eros i Art (1991, premi Josep Vallverdú 1990) i el llibre de viatges Barques i fogons, de Vinaròs a Calafell (1990). Ha dut a terme una excel·lent traducció de tots els sonets de Shakespeare (1992). 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Zaragoza, Josep (Tortosa, Baix Ebre, 1862 – 1927) Escriptor
Anar
a: [ Verd ]
[ Verdag ] [ Vardaguer
i T ]
[ Verdú ] [ Verge ]
[ Verges i ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Verdú
(