|
|
|
Anar a: [ Darn ] [ Dav ] [ De ] [ Dei ] [ Delf ] [ Dem ] El senyal infal·lible d'un mal regnat és l'excés d'elogis dirigits al monarca. (Luc de Clapiers) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Darnacolleta (Alta Cerdanya) Veure> Santa Llocaia. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - HISTÒRIA Darnius, comtat de (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1692 al mestre de camp Miquel Joan de Taverner-Montornès i d'Ardena (mort el 1708), comte de les Illes i cavaller de l'orde de Sant Joan. En fou segon titular el seu germà Oleguer de Taverner i d'Ardena. Passà (1834) als Fiveller, ducs d'Almenara Alta, i als Martorell (1896), marquesos d'Albranca. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Darnosa, Bartomeu de la (Catalunya, s. XIV - Santes Creus ?, Alt Camp, 1380 ?) Abat de Santes Creus (1379-80). La seva actuació a l'abadiat fou notable. Gaudia de l'amistat de Pere III. A Tarragona es conserva un còdex anotat per ell, quan era monjo, amb observacions d'interès. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Daró, el (Baix Empordà) Riu (43 km) (o la Daró) de la comarca. Neix a les Gavarres, al terme de Cruïlles, drena les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i rega la vall on s'assenten Sant Sadurní de l'Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d'Empordà, on es deriva la sèquia del Molí, després rep, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l'esquerra, el Rissec, prop de serra de Daró, on es aprofitat per a regar la plana, i segueix paral·lel al Ter, en aquest sector rep, per l'esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que fins el s XIX s'embassaven a l'estany d'Ullastret, actualment dessecat. Unit a la riera de Pals, es perd en els aiguamolls de la platja de Pals, prop de la desembocadura del Ter. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Daroqui i Carell, Vicent (València, 1855 – Barcelona, 1929) Actor. Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L'aranya (1908), de Guimerà, La presentalla (1908), d'Apel·les Mestres, i L'auca del senyor Esteve (1917), de Rusiñol. Pare de l'actriu Mercè Daroqui i Ferrer (Barcelona 1893). 8 CATALUNYA - MUNICIPI
9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dasí i Lluesma, Vicent (Bétera, Camp de Túria, 1825 – València, 1893) Polític i marquès de Dosaigües. Ocupà diversos càrrecs municipals i provincials, i per designació de Narváez fou senador vitalici. Restaurà el palau familiar existent a València (palau del marquès de Dosaigües). 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dasí i Puigmoltó, Pasqual (Picassent, Horta, 1851 – València, 1886) Polític i erudit. Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera (1878). Fou un dels principals promotors de la "Revista de Valencia" (1880-83 i de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual fou secretari. Era cap del partit conservador del País Valencià i va éser diputat a corts en 1879-81 i 1884-86. Va escriure una Bibliografía histórica española, en dos volums (1883). 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dassió i Albats, Tomàs (València, 1527 – 1585) Bisbe d'Oriola (1578-85) 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dassió i Boïl d'Arenos, Joan Onofre (València, s. XVII) Poeta en castellà 14 CATALUNYA - ART Dau al Set (Barcelona, oct/1948 - ) Grup artístic. Creat pel poeta Joan Brossa, el crític d'art Joan Puig i els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats amb el propòsit d'agitar i renovar l'art català de postguerra. Entre les seves activitats es destaca la publicació, del 1948 al 1956, d'una revista d'art mensual, batejada amb el mateix nom, en la qual els membres del grup van formular per escrit i plàsticament la seva atrevida concepció de l'art, emparentada amb els moviments dadaista i surrealista. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dauer Cirlot, Herminia (Barcelona, 1924 - ) Pianista i musicòloga. Estudià al Conservatori del Liceu. Figura entre els deixebles de mossèn Higini Anglès. També estudià cant. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daunas, Ermengol (Catalunya, 1843 – 1903) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Roma. Conreà la pintura de gènere, molt influït per models italians. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Daunes, Lluís de les (València, s XVII – 1673) Matemàtic i poeta. Sacerdot, fou arxiver del Col·legi de Corpus Christi. En 1645-47 fou catedràtic de matemàtiques de la universitat. Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini (manuscrites). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daura, Emili (Catalunya, s XIX) Músic i advocat. Exercí l'advocacia a Barcelona. Abandonà la professió per seguir la seva vocació musical. Destacà com a director d'orquestra. El 1882 actuà a València i ho féu repetidament a Barcelona. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daura i Garcia, Pere (Barcelona, 1896 - Rockbridge Baths, Virgínia, EUA, 1976) Pintor 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daurella i de Rull, Josep (Barcelona, 1864 – 1927) Professor de filosofia 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Daurer, Joan (Illes Balears ?, s. XIV) Pintor 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daví i Segalès, Pius (Moià, Bages, 1891 – Barcelona, 1956) Actor 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daví i Vila, Maria (Barcelona, 1923 - ) Actriu 26 CATALUNYA - EMPRESA David (Barcelona, 1914 – 1924) Empresa constructora d'automòbils 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dávila Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho (Madrid, 1590 – València, 1666) Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d'Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645). En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dávila Arrondo, Fidel (Barcelona, 1878 – Madrid, 1962) Militar. Lluità a Cuba i al Marroc. Ascendí a general de brigada (1929). Prengué part en l'alçament militar del 1936; a la mort del general Mola comandà l'exèrcit que ocupà el nord de la Península. Prengué part en la batalla de l'Ebre. Fou ministre de l'exèrcit (1945-51) i fou creat marquès de Dávila (1948). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dawud ibn Sulaiman ibn Haut Al·là (Onda, Plana Baixa, s. XII - País Valencià, 1223) Historiador àrab. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Daya Nueva (Daia Nova, Baix Segura) Nom castellà. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Daya Vieja (Daia Vella, Baix Segura) Nom castellà. 33 CATALUNYA - CULTURA DDE Sigla de la Delegació Diocesana d'Escoltisme. 34 CATALUNYA - LITERATURA De batalla (Catalunya, 1251 – 1255) Tractat de cavalleria 35 ALGUER - BIOGRAFIA De Giorgio i Vitelli, Joan (l'Alguer, 1870 – 1916) Escriptor. Llicenciat en dret. Publicà poesia, d'arrel popular, sobretot a revistes perpinyaneses. Traduí al català Dante, Leopardi, Carducci i Heine, i a l'italià, poetes catalans. Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Deçà, conca de (Pallars Jussà) Sector de la conca de Tremp 38 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia (València, 1610 – 1611) Història general de Joan Gaspar Escolano 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Decadència, la (Catalunya, 1500 - 1800) Període històric 40 EUROPA - BIOGRAFIA Decaen, comte de (Charles-Matthieu-Isisore Decaen) (Creuilly, Normandia, 1769 – Ermont, Illa de França, 1832) Militar 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deci, Francesc Nom llatinitzat de l'humanista Francesc Dassió 42 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Deciana (Catalunya Nord) Localitat romana, al sud de l'Albera 43 CATALUNYA - POLÍTICA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dedalts de Vandellòs, els (Baix Camp / Baix Ebre / Ribera d'Ebre) Massís muntanyós entre les tres comarques 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dedéu, Josep (País Valencià, s. XIX - 1882) Arabista. Pertanyia a la Companyia de Jesús. Escriví un diccionari de veus aràbigues en el lèxic valencià, que restà inacabat a la seva mort. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dedéu, Pere (Catalunya, s. XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1340) Prelat. Pertanyia a la comunitat de Santes Creus. Fou nomenat bisbe de Santa Justa (Sardenya) el 1330. Assistí a Saragossa a la coronació de Pere III el Cerimoniós (1136). 47 CATALUNYA - ART Deessa
(Catalunya, 1909) Escultura
de Josep Clarà 48 CATALUNYA - POLÍTICA Defensa, Departament de (Catalunya, 31/jul/1936 – 1939) Organisme político-administratiu 49 CATALUNYA - POLÍTICA Defensa Social (Barcelona, 1901 – 1914) Agrupació política 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 EUROPA - BIOGRAFIA Deffontaines, Pierre (Llemotges, França, 1894 – París, França, 1978) Geògraf. Cap al final del 1939 fixà el domicili a Barcelona, i fou director de l'Institut Francès d'aquesta ciutat fins al 1964. Des del 1966 fou professor de la Universitat de Barcelona, càrrec que compaginà amb el de director del Departament de Geografia del Col·legi Universitari de Perpinyà fins al 1972. Les seves obres més importants són: L'homme et la forêt (1934), L'homme et l'hiver au Canada (1957) i Atlas Aérien de la France (1955-64, en col·laboració). A més, va escriure nombrosos treballs d'investigació sobre el Brasil, el Canadà, el Mediterrani i les terres catalanes (estudis sobre les Balears, els deltes del Llobregat i de l'Ebre, els regadius de Lleida, entre d'altres). En aquest sentit, cal esmentar La Meditérranée catalane (1975), traduït amb el títol de Geografia dels Països Catalans, primera obra de conjunt sobre la geografia de les terres catalanes, des del Rosselló fins a Oriola. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Defla (Sineu, Mallorca Septentrional) Possessió, a l'est de la vila. Al peu del puig de Defla (166 m alt) hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d'origen medieval (en època musulmana era una important alqueria), que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d'Espagnac, comte d'Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica (1862). 53 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Degolla, la (País Valencià) FOLK Comparsa d'homes que sortia la vigilia de Corpus 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Degollada, Rafael (Barcelona, 1801 – 1876) Advocat i polític liberal 55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Degollador, cala des (Ciutadella, Menorca) Cala de la costa occidental, al sud del port de Ciutadella, al fons de la qual hi ha la platja Gran. Segons una tradició (no documentada) hi hagué una dura batalla entre Alfons II de Catalunya-Aragó i els musulmans menorquins el 1287, durant la conquesta de l'illa. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 ILLES BALEARS - MUNICIPI Deià (Mallorca Occidental) Municipi: 211 m alt, 15,2 km2, 644 hab (1999) 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Deià i Tortella, Antoni Nom de l'escriptor, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà de Mallorca. 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Deià, Lluís de (Deià, Mallorca, 1696 - Illes Balears, s. XVIII) Frare caputxí. És autor d'un Ceremonial del convento de capuchinos de Mallorca i de nombroses traduccions d'obres religioses. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deig i Clotet, Antoni (Navars, Bages, 11/mar/1926 - 2003) Eclesiàstic. Va estudiar dret canònic a Salamanca i, després d'ésser ordenat sacerdot (1949), fou destinat a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i més tard a la de Tarragona (1970). El 1977 fou nomenat bisbe de Menorca, on donà una gran importància a la tasca catequètica, que sovint duia a terme amb la publicació d'articles periodístics. Després fou bisbe de Solsona. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deixart, Joan Veure> Eixart, Joan d'. 61 ILLES BALEARS - CULTURA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Del Pozzo i de Berard, Jaume Nom menys conegut i real del cardenal Jaume Pou i Berard, d'origen niçard. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delà (Catalunya, s. IX – 894/5) Comte d'Empúries (862-894/5?). Germà de Sunyer II d'Empúries, al qual assistí amb el govern també amb el títol de comte. Aquest fou el primer cas de govern plural indivís en un comtat català. La seva filla Ranlo, fou abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Una altra filla, Virgília, fou amistançada de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dela, torre (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Fortificació, situada probablement a l'indret del nucli antic de la ciutat, documentada entre el 1034 i el 1293; el primer terç del s. XI agrupava ja població. 65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delamont, Ernest (Prada, Conflent, 1830 – Bordeus, França, 1881) Historiador. Fou president del sindicat del canal de Boera. Publicà diversos estudis sobre Pietro Orseolo, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalano-aragonesa, i sobretot l'extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l'abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa (1878). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delàs, Ferran de (Barcelona, s. XIX – 1909) Advocat. Fou diputat a Corts. Publicà nombrosos escrits sobre temes de dret i d'economia. Fundà algunes institucions d'assegurances. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delàs i Franco, Josep Lluís de (Barcelona, 1928 - ) Compositor i director d'orquestra. Amplià estudis a Munic (1950-54). Ha actuat a diferents ciutats europees. Col·laborador de la Westdeutscher Rundfunk (RFA) i de l'estudi de música electrònica de la universitat d'Utrecht. És autor, entre altres obres, d'Imago, per a orquestra de cambra (1964), i de Textos, per a cinta magnetofònica i soprano (1967). 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delàs i Silvestre, Francesc d'Assís de (Girona, 1747 – 1818) Il·lustrat 70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delcasso, Llorenç (la Cabanassa, Alta Cerdanya, 1740 - ? , s. XVIII) Diputat dels Pirineus Orientals 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delclaux i Is, Carles (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1951 - ) Artista tèxtil 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delcor, Maties (Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 1919 – 1992) Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l'Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l'escola d'arqueologia de Jerusalem. D'ençà del 1958 fou catedràtic d'hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa. És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler. Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d'un assaig sobre Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l'art (1970). 73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delcós, Francesc (Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972) Notari i polític 74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delcròs, Elies (Perpinyà, 1847 – 1904) Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d'Andorra a Perpinyà i alcalde d'aquesta ciutat (1890-92). Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903). 75 CATALUNYA - CULTURA
76 CATALUNYA - CULTURA Delegació Diocesana d'Escoltisme (DDE) (Barcelona, 1956 - ) Institució 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delfau, Àngel (Hostalric, Selva, s. XVIII - Catalunya ?, s. XVIII) Religiós carmelità. Viatjà per Terra Santa i n'escriví un Itinerari de bon interès. 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delfau, Lluís (Oleta, Conflent, 1871 – Perpinyà, 1937) Pintor 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Delfià (Rabós d'Empordà, Alt Empordà) Poble. L'església de Sant Romà depèn de la de Garriguella. Pertangué al monestir de Colera i al de Sant Pere de Rodes. 80 CATALUNYA - VARIS Delfín (Barcelona, 1836) Vaixell de vapor construït per la factoria Nuevo Vulcano. Tenia 50 cavalls de força i desplaçava 150 tones. Pertanyia a la Societat de Navegació i d'Indústria. Féu el viatge de proves, entre Barcelona i Mataró, el 28/ago/1836. Fou el primer vaixell d'aquest tipus construït a l'estat espanyol. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delgado, Miquel (Santo Domingo de la Calzada ?, Castella, s. XV – Barcelona, 1478) Eclesiàstic i polític 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delgràs, Gonçal Nom més conegut del director de cinema Gonçal Pardo i Delgràs. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delhom i de Mena, Dolors (Barcelona, 1867 – 1912) Actriu. Filla i deixebla de l'actriu Carlota de Mena. Debutà al teatre català de molt jove. Es casà, la segona vegada, amb Enric Borràs i treballà com a primera actriu en la companyia d'aquest; hi estrenà, entre d'altres, les obres: La pecadora, Aigua que corre, El camí del sol i Mossèn Janot (1898), de Guimerà; Els primers freds, La mare eterna i Els vells (1903), d'Ignasi Iglésias; i L'heroi i El místic (1903), de S. Rusiñol. Es retirà del teatre en passar-se definitivament el seu marit al teatre castellà. 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delhoste, Julià (Perpinyà, 1818 – 1896) Musicògraf 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deliciós, Bernat Veure> Bernat Deliciós. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dellà, conca de (Pallars Jussà) Sector de la conca de Tremp (o conca Dellà), a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà, on hi ha el cap de la comarca, Tremp. El centre d'aquest sector és la vila d'Isona, al municipi de la qual (anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà) foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella. 88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delonca, Emili (Illa, Rosselló, 1879 – 1952) Escriptor 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Deloncle, Josep (Perpinyà, 1913 – 1990) Folklorista 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delpàs i Pincard, Àngel Veure> Pas i Pincard, Àngel del 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delpont, Juli (Ceret, Vallespir, 1865 – Perpinyà, 1924) Poeta. Fundà la revista "Muntanyes Regalades", de la qual fou també director, i col·laborà amb mossèn Alcover en l'elaboració del Diccionari català-valencià-balear. Exponent de la Renaixença en terres del Rosselló, reuní uns poemes que exalçaven la germanor dels Països Catalans a Les terres de llengua catalana (1905). És autor de les antologies Flors rosselloneses (1902) i Refilets (1904). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delsors i Mangrané, Manuela (Tortosa, Baix Ebre, 1918 - ) Pintora 94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Delta (Barcelona, 1961 – 1969) Revista trimestral 95 CATALUNYA - ART Delta ADI-FAD (Barcelona, 1961 – 1970) Premis de disseny concedits anualment per l'ADI-FAD de Barcelona, per a estímul de la indústria i dels dissenyadors. Hom en concedia de dues categories (or i argent). El 1971 foren suplits per una àmplia selecció de disseny. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA - MUNICIPI Deltebre (Baix Ebre) Municipi: 6 m alt, 91,1 km2, 10.169 hab (1999) 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Demetge, riu (Berguedà) Riu de la comarca, afluent dretà del Llobregat (o riu de Metge), format al vessant oriental del coll de la creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l'Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast). Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu col·lector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret. 99 CATALUNYA - POLÍTICA Democràcia Social Cristiana de Catalunya (Catalunya, 1976 – 1980) Grup polític de centre-dreta, catòlic i catalanista. Fundat per Antoni Miserachs (el qual l'abandonà el 1977) i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática de Gil Robles, aviat se'n deslligà. Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dempere, Anselm (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1727 - el Puig de Santa Maria, Horta, 1799) Historiador 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dempere, Joaquim (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, s. XVIII - ? , 1808) Religiós jerònim 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dencausse, Dominique (Tarbes, Gascunya, França, 1830 – Barcelona, 1867) Fonedor de campanes. Hereu d'una tradició familiar que es remuntava al s XV. Establert a Barcelona des del 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat i, sobretot, una de monumental per a Tàrrega. La casa, una de les més prestigioses d'Europa, s'extingí amb el seu fill Pere Dencausse i Cominal (Barcelona, 1877-1930). 105 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, comtat de (País Valencià) Jurisdicció, concedida el 1356 a Alfons I de Gandia 108 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, ducat de (País Valencià) Títol, concedit el 1881, amb la denominació de Dénia i Tarifa, a Ángela Pérez de Barradas y Bermy, duquesa vídua de Medinaceli i de Cardona. El 1886 fou convertit en dos ducats diferents. 109 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, governació de (País Valencià, d 1707 – 1833) Antiga demarcació administrativa 110 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, marquesat de (País Valencià) Jurisdicció senyorial concedida per Ferran II el 1484 a Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (mort el 1502), sisè comte de Dénia i tercer de Castrojeriz. El seu besnét, i quart marquès, Francisco de Sandoval-Rojas y Zúñiga, tercer comte de Lerma, fou lloctinent de València. Passà als Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, als La Cerda i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. La grandesa d'Espanya annexa al títol fou reconeguda el 1520 i subrogada en el ducat de Lerma, quan aquest fou concedit al cinquè marquès i gran privat de Felip III, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja. 111 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, regne de (País Valencià, 1010 – 1092) Taifa independent. Format per l'esclau Mudjàhid al-Muwaffag després d'haver estat assassinat a Còrdova el califa Muhammad II. Amb centre a la ciutat de Dénia, inicialment ocupava poc terreny (Altea, Callosa, Cocentaina, Bocairent). L'any 1015 Mudjàhid conquerí les Balears, i el 1016 s'apoderà temporalment de Sardenya i, en tornar, ocupà Oriola i estengué el regne fins al Segura. El seu fill Alí ibn Mugàhid el succeí, però fou deposat pel seu cunyat al-Muqtadir de Saragossa, mentre que el governador de les Balears, Abd Allah al-Murtada, es declarava independent. Al-Muqtadir, en morir (1081), deixà Lleida, Tortosa i Dénia a al-Mundzir, però l'any 1091 l'antic regne de Dénia fou conquerit pels almoràvits de Múrcia. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Denís i Reverter, Lluïsa (Barcelona, 1862 – 1946) Autora teatral i pintora. Muller de Santiago Rusiñol, escriví Els caçadors furtius (1931), Una vengança com n'hi ha poques (1931) i unes quantes sarsueles, de les quals ella mateixa compongué la música. 113 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Denui (les Paüls, Alta Ribagorça) Poble (1.312 m alt) de l'antic municipi de Nerill, a la vall de Castanesa, al seu vessant occidental, sota la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), cim de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa i de l'Isàvena. L'església parroquial és dedicada a sant Capràs.
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Das
Dencàs
i Puigdollers, Josep
