|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Darnacolleta
Veure> Santa Llocaia (Alta Cerdanya) |
N |
G |
|
2
|
Darnius
Municipi de l'Alt Empordà: 193 m alt, 34,8 km2, 515 hab (1999)
|
C |
M |
|
3
|
Darnius, comtat de
Títol senyorial concedit el 1692 a Miquel Joan de Taverner-Montornès i
d'Ardena |
C |
H |
|
4
|
Darnius, Dalmau de
( ? , s. XIV – s. XV) Diplomàtic
|
C |
B |
|
5
|
Darnosa, Bartomeu
de la ( ? , s. XIV - Santes Creus ?, Alt Camp, 1380 ?)
Abat Santes Creus |
C |
B |
|
6
|
Daró, el
Riu (43 km) de la comarca del Baix Empordà, Neix a les Gavarres i
desemboca a la platja de Pals |
C |
G |
|
7
|
Daroqui i Carell,
Vicent (València, 1855 – Barcelona, 1929) Actor |
V |
B |
|
8
|
Das Municipi
de la Baixa Cerdanya: 1.219 m alt, 14,8 km2, 155 hab (1999) |
C |
M |
|
9
|
Dasí i Lluesma, Vicent
(Bétera, Camp de Túria, 1825 – València, 1893) Polític i marquès |
V |
B |
|
10
|
Dasí i Puigmoltó, Pasqual
(Picassent, Horta, 1851 – València, 1886)
Polític i erudit |
V |
B |
|
11
|
Dassió, Francesc (o
d'Assió) (País
Valencià,
s. XVI) Humanista. Preceptor del comanador de
Montesa Enric de
Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia (1536) sobre la guerra entre
Carles V i Francesc I de França. Tingué com a mecenes el
duc de Gandia Joan de
Borja. Catedràtic de gramàtica de la universitat de València (1548), hi introduí com a text escolar un compendi del
De copia verborum d'Erasme. És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignificació de la universitat. Hom el coneix per la forma llatinitzada del seu cognom
Deci (Decius o Decio).
(GEC) |
V |
B |
|
12
|
Dassió i Albats, Tomàs
(València, 1527 – 1585) Bisbe
d'Oriola (1578-85) |
V |
B |
|
13
|
Dassió i Boïl d'Arenos, Joan Onofre
(València, s. XVII) Poeta
en castellà |
V |
B |
|
14
|
Dau al Set
(Barcelona, oct/1948 - ) Grup
artístic. Creat pel poeta Joan Brossa, el crític d'art
Joan Puig i els pintors Joan Ponç,
Modest Cuixart, Antoni Tàpies i
Joan Josep Tharrats amb el propòsit d'agitar i renovar l'art català de postguerra. Entre les seves activitats es destaca la publicació, del 1948 al 1956, d'una revista d'art mensual, batejada amb el mateix nom, en la qual els membres del grup van formular per escrit i plàsticament la seva atrevida concepció de l'art, emparentada amb els moviments dadaista i surrealista.
(EUC) |
C |
A |
|
15
|
Dauer Cirlot, Herminià
(Barcelona, 1924 - ) Pianista
i musicòleg |
C |
B |
|
16
|
Daufí i Moreno, Lluís
(Tortosa, Baix Ebre, 1927 - ) Metge |
C |
B |
|
17
|
Daunas, Ermengol
( ? , 1843 – 1903)
Pintor
|
C |
B |
|
18
|
Daunes,
Lluís de les (València,
s. XVII – 1673) Matemàtic
i poeta |
V |
B |
|
19
|
Daura
i Garcia, Pere (Barcelona,
1896 - Rockbridge Baths, Virgínia, EUA, 1976)
Pintor |
C |
B |
|
20
|
Daura,
Emili ( ? , s. XIX)
Músic i advocat |
C |
B |
|
21
|
Daurella
i de Rull, Josep (Barcelona,
1864 – 1927) Professor de
filosofia |
C |
B |
|
22
|
Daurer,
Joan
(Illes Balears ?, s. XIV)
Pintor |
B |
B |
|
23
|
Daví
i Güell, Domènec
(Granollers, Vallès Oriental, s. XIX – s. XX)
Escriptor |
C |
B |
|
24
|
Daví
i Segalès, Pius (Moià,
Bages, 1891 – Barcelona, 1956) Actor |
C |
B |
|
25
|
Daví
i Vila, Maria (Barcelona,
1923 - ) Actriu |
C |
B |
|
26
|
David
(Barcelona, 1914 – 1924) Empresa
constructora d'automòbils |
C |
N |
|
27
|
Dávila
Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho
(Madrid, 1590 – València, 1666)
Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d'Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645). En 1664-66 fou lloctinent del
Regne de València. |
V |
B |
|
28
|
Dávila
Arrondo, Fidel (Barcelona,
1878 – Madrid, 1962) Militar.
Lluità a Cuba i al Marroc. Ascendí a general de brigada (1929). Prengué part en l'alçament militar del 1936; a la mort del general Mola comandà l'exèrcit que ocupà el nord de la Península. Prengué part en la
batalla de l'Ebre. Fou ministre de l'exèrcit (1945-51) i fou creat marquès de Dávila (1948). |
C |
B |
|
29
|
Davit,
Suzanne (París, França,
1897 – Barcelona, 1973) Aquarel·lista
especialitzada en la pintura de plantes i animals, realitzà importants sèries d'aquarel·les de fongs i plantes superiors per a
l'Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservadora (1956-68), i de peixos, crustacis i mol·luscs per a
l'Institut d'Investigacions Pesqueres de
Barcelona. Il·lustrà els llibres Botánica pintoresca (1956) i
Plantas medicinales (1961) de P. Font i
Quer.
|
C |
B |
|
30
|
Dawud
ibn Sulaiman ibn Haut Al·là (Onda,
Plana Alta, s. XII - ? , 1223) Historiador
àrab |
V |
B |
|
31
|
Daya
Nueva Nom castellà
de Daia
Nova (Baix
Segura). |
V |
G |
|
32
|
Daya
Vieja Nom castellà
de Daia
Vella (Baix
Segura). |
V |
G |
|
33
|
DDE
Sigla de la Delegació Diocesana d'Escoltisme |
C |
C |
|
34
|
De
batalla (Catalunya,
1251 – 1255) Tractat de
cavalleria |
C |
L |
|
35
|
De
Giorgio i Vitelli, Joan (l'Alguer, 1870 – 1916)
Escriptor |
L |
B |
|
36
|
Deàs
i Villar, Josep (Sant
Pol de Mar, Maresme, 1837 – Montserrat, Bages, 1921)
Abat de Montserrat |
C |
B |
|
37
|
Deçà,
conca de Sector de la
conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà |
C |
G |
|
38
|
Décadas
de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
(València, 1610 – 1611) Història
general de Joan Gaspar Escolano |
V |
L |
|
39
|
Decadència,
la Període de
Catalunya, del 1500 al 1800 |
C |
H |
|
40
|
Decaen,
Charles-Matthieu-Isisore Decaen, comte de
(Creuilly, Normandia, 1769 – Ermont, Illa de França, 1832)
Militar |
U |
B |
|
41
|
Deci,
Francesc Nom llatinitzat de
l'humanista Francesc Dassió |
C |
B |
|
42
|
Deciana
Localitat romana de la Catalunya Nord, al sud de l'Albera |
N |
H |
|
43
|
Decrets
de s'Agaró, els
(s'Agaró, Baix Empordà, 8/gen/1937 - 12/gen/1937)
Nom donat a 58 disposicions econòmiques. |
C |
P |
|
44
|
Dedalts
de Vandellòs, els Massís muntanyós a les com. del Baix Camp, Baix Ebre i
Ribera d'Ebre |
C |
G |
|
45
|
Dedéu,
Josep (País Valencià,
s. XIX - ? , 1882) Arabista |
V |
B |
|
46
|
Dedéu,
Pere ( ? , s. XIV –
1340) Prelat |
V |
B |
|
47
|
Deessa
(Catalunya, 1909) Escultura
de Josep Clarà
|
C |
A |
|
48
|
Defensa,
Departament de (Catalunya, 31-7-1936 – 1939)
Organisme político-administratiu |
C |
P |
|
49
|
Defensa
Social (Barcelona, 1901
– 1914) Agrupació política |
C |
P |
|
50
|
Deferr,
Gervasi (Barcelona,
1980 - ) Gimnasta |
C |
B |
|
51
|
Deffontaines,
Pierre (Llemotges, França,
1894 – París, França, 1978) Geògraf |
U |
B |
|
52
|
Defla
Possessió del mun. de Sineu (Mallorca Septentrional) |
B |
G |
|
53
|
Degolla,
la (País Valencià)
FOLK Comparsa d'homes que sortia la vigilia de Corpus |
V |
C |
|
54
|
Degollada,
Rafael (Barcelona, 1801
– 1876) Advocat i polític
liberal |
C |
B |
|
55
|
Degollador,
cala des Cala de la
costa del mun. de Ciutadella (Menorca) |
B |
G |
|
56
|
Deià
Municipi de Mallorca Occidental: 211 m alt, 15,2 km2, 644
hab (1999) |
B |
M |
|
57
|
Deià
i Tortella, Antoni Nom de
l'escriptor, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà
de Mallorca |
B |
B |
|
58
|
Deià,
Lluís de (Deià,
Mallorca, 1696 - Illes
Balears, s. XVIII) Frare
caputxí. És autor d'un Ceremonial del convento de capuchinos de
Mallorca i de nombroses traduccions d'obres religioses. |
B |
B |
|
59
|
Deig
i Clotet, Antoni
(Navars, Bages, 11/mar/1926 - 2003)
Eclesiàstic. Va estudiar dret canònic a Salamanca i, després d'ésser ordenat sacerdot (1949), fou destinat a la
diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i més tard a la de
Tarragona (1970). El 1977 fou nomenat bisbe de
Menorca, on donà una gran importància a la tasca catequètica, que sovint duia a terme amb la publicació d'articles periodístics.
Després fou bisbe de Solsona. |
C |
B |
|
60
|
Deixart,
Joan
Veure> Eixart,
Joan d' |
C |
B |
|
61
|
Deixem
lo dol
(Illes Balears)
FOLK Refrany dels goigs de Pasqua |
B |
L |
|
62
|
Del
Pozzo i de Berard, Jaume Nom
menys conegut del cardenal Jaume Pou i Berard |
C |
B |
|
63
|
Delà
(Catalunya, s. IX – 894/5)
Comte d'Empúries (862-894/5?). Germà de
Sunyer II d'Empúries, al qual assistí amb el govern també amb el títol de comte. Aquest fou el primer cas de govern plural indivís en un comtat català. La seva filla
Ranlo, fou abadessa del monestir de Sant
Joan de les Abadesses. Una altra filla, Virgília, fou amistançada de
Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú. |
C |
B |
|
64
|
Dela,
torre Fortificació del
mun. de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
C |
G |
|
65
|
Delamont,
Ernest (Prada,
Conflent, 1830 – Bordeus, 1881) Historiador |
N |
B |
|
66
|
Delàs,
Ferran de (Barcelona,
s. XIX – 1909) Advocat |
C |
B |
|
67
|
Delàs
i de Gayolà, Francesc de Sales de
(Barcelona, 1864 – 1893) Naturalista |
C |
B |
|
68
|
Delàs
i Franco, Josep Lluís de (Barcelona, 1928 - ) Compositor
i director d'orquestra |
C |
B |
|
69
|
Delàs
i Silvestre, Francesc d'Assís de
(Girona, 1747 – 1818) Il·lustrat |
C |
B |
|
70
|
Delcasso,
Llorenç (la Cabanassa,
Alta Cerdanya, 1740 - ? , s. XVIII)
Diputat dels Pirineus Orientals |
N |
B |
|
71
|
Delclaux
i Is, Carles (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1951 - )
Artista tèxtil |
C |
B |
|
72
|
Delcor,
Maties (Palau de
Cerdanya, Alta Cerdanya, 1919 – 1992)
Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l'Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l'escola d'arqueologia de Jerusalem. D'ençà del 1958 fou catedràtic d'hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa. És autor de
Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le
Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler. Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d'un assaig sobre
Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en
l'art (1970). (GEC) |
N |
B |
|
73
|
Delcós,
Francesc (Sant Esteve
del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972)
Notari i polític |
N |
B |
|
74
|
Delcròs,
Elies (Perpinyà, 1847
– 1904) Jurista |
N |
B |
|
75
|
Delegació
d'Ensenyament del Català (DEC)
(Catalunya, a 1975 - ) Entitat |
C |
C |
|
76
|
Delegació
Diocesana d'Escoltisme (DDE)
(Barcelona, 1956 - ) Institució |
C |
C |
|
77
|
Delfau,
Àngel (Hostalric,
Selva, s. XVIII - ? , s. XVIII) Religiós carmelità |
C |
B |
|
78
|
Delfau,
Lluís (Oleta,
Conflent, 1871 – Perpinyà, 1937) Pintor |
N |
B |
|
79
|
Delfià
Poble del mun. de Rabós d'Empordà (Alt Empordà) |
C |
G |
|
80
|
Delfín
(Barcelona, 1836) Vaixell
de vapor construït per la factoria Nuevo Vulcano. Tenia 50 cavalls de força i desplaçava 150 tones. Pertanyia a la Societat de Navegació i d'Indústria. Féu el viatge de proves, entre
Barcelona i Mataró, el 28 d'agost de 1836. Fou el primer vaixell d'aquest tipus construït a l'estat espanyol.
(GEC) |
C |
V |
|
81
|
Delgado,
Miquel (Santo Domingo
de la Calzada ?, Castella, s. XV – Barcelona, 1478)
Eclesiàstic i polític |
C |
B |
|
82
|
Delgado
i Mercader, Josep Francesc (Barcelona,
6/feb/1960 - ) Escriptor |
C |
B |
|
83
|
Delgràs,
Gonçal Nom més conegut del director de
cinema Gonçal Pardo
i Delgràs |
C |
B |
|
84
|
Delhom
i de Mena, Dolors (Barcelona, 1867 – 1912)
Actriu |
C |
B |
|
85
|
Delhoste,
Julià (Perpinyà, 1818
– 1896) Musicògraf |
N |
B |
|
86
|
Deliciós,
Bernat Veure>
Bernat
Deliciós |
C |
B |
|
87
|
Dellà,
conca de Sector de la
conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà |
C |
G |
|
88
|
Dellui
Coma de la vall de Boí, al mun. de Barruera (Alta Ribagorça) |
F |
G |
|
89
|
Delonca,
Emili (Illa, Rosselló,
1879 – 1952) Escriptor |
N |
B |
|
90
|
Deloncle,
Josep (Perpinyà, 1913
– 1990) Folklorista |
N |
B |
|
91
|
Delpàs
i Pincard, Àngel Veure>
Pas
i Pincard, Àngel del |
C |
B |
|
92
|
Delpont,
Juli (Ceret, Vallespir,
1865 – Perpinyà, 1924) Poeta |
N |
B |
|
93
|
Delsors
i Mangrané, Manuela (Tortosa, Baix Ebre, 1918 - )
Pintora |
C |
B |
|
94
|
Delta
(Barcelona, 1961 – 1969) Revista
trimestral |
C |
R |
|
95
|
Delta
ADI-FAD (Barcelona,
1961 – 1970) Premis de
disseny concedits anualment per l'ADI-FAD de
Barcelona, per a estímul de la indústria i dels dissenyadors. Hom en concedia de dues categories (or i argent). El 1971 foren suplits per una àmplia selecció de disseny. |
C |
A |
|
96
|
Delta
de l'Ebre, parc natural del Zona
de la comarca del Baix Ebre |
C |
G |
|
97
|
Deltebre
Municipi del Baix Ebre: 6 m alt, 91,1 km2, 10.169 hab (1999) |
C |
M |
|
98
|
Demetge,
riu Riu de la comarca
del Berguedà, afluent dretà del Llobregat |
C |
G |
|
99
|
Democràcia
Social Cristiana de Catalunya (Catalunya,
1976 – 1980) Grup polític |
C |