|
|
|
Anar a: [ Soc ] [ Socias i G ] [ Societat C ] [ Societat Catalana de R ] [ Societat de D ] [ Sof ] L'aburriment és la suprema expressió de la indiferència. (Ricard León) 1 CATALUNYA - POLÍTICA SOC Sigla de la Solidaritat d'Obrers de Catalunya. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Soca, la (Cortsaví / Montferrer, Vallespir) Cim (1.635 m alt) de la serra que separa les valls dels dos municipis. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socarràs i Centelles, Gabriel (Catalunya, s. XV) Militar. Era un dels conqueridors de l'illa de La Palma (Canàries) el 1492. En fou regidor. Casat amb Àngela Cervera, també catalana, fundà la vila de Los Sauces, en un lloc abundós d'aigües on establí grans plantacions de canyamel, que alimentaven el seu trepig o molí de sucre. Fundà una església sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat. El temple subsistí fins a dates recents. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Socarrats (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Andreu de Socarrats. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socarrats, Joan de (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s. XV) Jurisconsult 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Socarrats, mas de (Torà de Riubregos, Segarra) Masia i antic terme, fins al 1968 del terme de Llanera de Solsonès, a l'oest del municipi. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Socascarro, bosc de (Viella, Vall d'Aran) Bosc de l'antic mun. de Gausac, que cobreix el vessant nord-est del Montcorbison. 9 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Socialiste des Pyrénées-Orientales, La (Perpinyà, 1902 – 1915) Setmanari socialista 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias, Joan (Illes Balears, s XVII – 1703) Jurista. És autor d'escrits jurídics remarcables. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias, Miquel (Campanet, Mallorca, s. XVII – Illes Balears, s. XVII) Escriptor i religiós jesuïta. Escriví poesies en llatí i en castellà. Obtingué els dos premis primers en un concurs poètic celebrat a Palma, el 1625, en honor de la beata Caterina Tomàs. 12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socias del Fangar i Lledó, Marià (Barcelona, 1823 – 1889) Militar 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias i Caimari, Miquel (Palma de Mallorca, s. XIX) Polític liberal 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias i Gradolí, Josep (Palma de Mallorca, 1857 – 1934) Polític conservador 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socias i Humbert, Josep Maria (Barcelona, 24/oct/1937 - 3/nov/2008) Polític. Delegat provincial de Barcelona (1975) i secretari general dels sindicats verticals (1976) amb la missió de desmantellar-los, R. Martín Villa el nomenà alcalde de Barcelona el 1976, càrrec que mantingué fins al 1979 i en la qual realitzà una acció oberta i dialogant, propera a les associacions ciutadanes i a les organitzacions democràtiques. Fou senador per designació reial en 1977-79, i es relacionà després amb posicions socialistes. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias i Mas, Gaietà (Palma de Mallorca, s. XIX) Notari i escriptor. Li fou conferit el càrrec de secretari reial. És autor d'una història dels reis de Mallorca (1852) i d'una sèrie d'articles a favor de diversos aspectes de l'economia i l'administració mallorquines, sèrie apareguda al diari "El Balear". 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Sociedad, La (Barcelona, 10/mar/1843 – set/1844) Revista. Fundada i redactada exclussivament per Jaume Balmes. Fou l'antecedent més immediat d'"El Pensamiento de la Nación", que publicà a continuació a Madrid. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socies, Francesc (Barcelona ?, s. XVII) Mestre d'obres 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socies de Tagamanent i Miralles, Miquel (Montuïri, Mallorca, 1761 – 1829) Poeta. Fou tinent de les milícies urbanes de la seva vila. Només s'han conservat d'ell dos goigs, escrits el 1780 i de no gaire qualitat literària, i una més remarcable Glosada de la fam. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socies i March, Francesc (Barcelona, 1892 – 1969) Escultor i pintor 23 CATALUNYA NORD - CULTURA Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (Perpinyà, 1833 - ) Institució 24 ILLES BALEARS - CULTURA Societat Arqueològica Lul·liana (Palma de Mallorca, des/1880 - ) Entitat creada per Bartomeu Ferrà i Perelló, amb l'objectiu de recollir objectes artístics. Era especialment dirigida a impedir la destrucció i col·leccionar antics objectes religiosos que ja no es feien servir per al culte. La Societat creà un Museo Arqueològic Lul·lià, la major part dels objectes del qual passaren el 1916 al Museu Diocesà de Palma. Diferències amb el bisbat motivaren la divisió de béns del museu, i aquells que foren reconeguts propietat de la Societat passaren el 1961 a formar el nou Museu de Mallorca. Edita des del 1885 el "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana". 25 CATALUNYA - CULTURA
26 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Societat Arqueològica Valenciana (València, 1871 - ) Secció 27 CATALUNYA - CULTURA Societat Artística i Literària de Catalunya (Barcelona, final s. XIX - ) Agrupació 28 CATALUNYA - CULTURA Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica (Barcelona, 1911 - ) Entitat científica 90 CATALUNYA - CULTURA Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció (Barcelona, 1843 - d 1910) Associació. Creada com a subgrup autònom de la Societat Barcelonina d'Amics del País per un grup de pedagogs, entre els quals hi havia Carles Carreras de Urrutia, que en fou el primer president. La Societat promocionà diverses iniciatives tendents a millorar l'ensenyament barceloní, especialment en el període comprès entre la seva fundació i el 1868. El 1876 intentà d'organitzar el primer congrés pedagògic espanyol, el qual va tenir lloc a Madrid el 1882, organitzat pel Fomento de las Artes. El 1899, l'entitat presentà unes bases per a l'organització del segon ensenyament i el 1909 participà activament, juntament amb altres entitats, en l'organització del Congrés de Primera Ensenyança (Barcelona, 1909-10). 29 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Societat Bibliogràfica Valenciana (BIBLIOVASA) (Castelló de la Plana, 1969 - ) Societat 30 CATALUNYA - CULTURA
31 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Societat Castellonenca de Cultura (Castelló de la Plana, 1920 - ) Entitat 32 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Arqueologia (Catalunya, 1983 - ) Entitat 33 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Biologia (Barcelona, 1954 - ) Institució filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Denominació que adoptà la Societat de Biologia de Barcelona quan reprengué les activitats interrompudes després de la guerra civil, en que reprengué l'edició dels Treballs de la Societat de Biologia, dins els Arxius de la Secció de Ciències de l'Institut, als quals han estat afegits modernament una sèrie de Col·loquis i un Butlletí. Convoca regularment un premi. 34 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (Catalunya, 1931 - ) Entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre física, química i matemàtiques. El seu primer president fou Josep Estalella, i Eduard Fontserè el delegat de l'Institut. Edità un "Butlletí" i uns "Treballs". Convoca regularment uns premis. 35 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Comunicació (Catalunya, 1985 - ) Entitat 36 CATALUNYA - CULTURA
37 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Física (Catalunya, 1987 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans 38 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Geografia (Catalunya, 1935 - ) Entitat 39 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL) (Catalunya, 1978 - ) Entitat 40 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Llengua i Literatura (Catalunya, 1986 - ) Societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans 41 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Matemàtica (Catalunya, 1987 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans 42 CATALUNYA - CULTURA
43 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Pedagogia (Catalunya, 1984 - ) Entitat 44 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Química (Catalunya, 1987 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans 45 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament (SCRITC) (Catalunya, 1983 - ) Entitat 46 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Tecnologia (Catalunya, 1986 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans 47 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Economia (Catalunya, 1987 - ) Entitat. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada després de l'escissió de la Secció d'Economia de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. Aquesta secció havia estat fundada el 1951, amb Lluís Duran i Ventosa com a president, i es reorganitzà el 1977, amb Josep M. Muntaner i Pascual com a president. Publica un "Anuari". 48 CATALUNYA - EMPRESA Societat Catalana d'Edicions (Barcelona, 1910 – 1926) Editorial fundada Antoni Rovira i Virgili 49 CATALUNYA - CULTURA
50 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Clàssics (Catalunya, 1980 - ) Societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Constituïda per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l'art i el pensament clàssics dins l'àmbit de Catalunya. La integren uns cent-vuitanta membres (1987) i és regida per una junta. La seva activitat se centra preferentment en l'organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d'una revista d'investigació ("Ítaca", des del 1985). 51 CATALUNYA - CULTURA Societat
Catalana d'Estudis Històrics
(Catalunya, 1946 - )
Entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Creada per a la promoció dels estudis sobre història, art i arqueologia i llengua i literatura a
Catalunya. Adherida a diverses federacions i associacions internacionals. Els seus impulsors foren
Pere Bohigas, M. Coll i Alentorn i
R. Aramon i Serra, que en fou el primer president i alhora el delegat de
l'IEC. La Societat edita un "Butlletí", uns "Treballs" i uns
"Estudis d'Història Medieval", i ha publicat diverses miscel·lànies d'homenatge. Convoca regularment diversos premis, com el
Rubió i Lluch. El 1986 se'n separà la Societat Catalana de Llengua i
Literatura. 53 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Jurídics (Catalunya, 1987 - ) Entitat 52 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (Catalunya, 1950 - 1987) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre dret, economia i sociologia. El primer president en fou Lluís Duran i Ventosa, i Joaquim Carreras i Artau el delegat de l'Institut. Ha publicat una miscel·lània d'homenatge a Borrell i Soler, i convoca regularment els premis Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell. El 1987 es dividí en la Societat Catalana d'Economia, la Societat Catalana de Sociologia i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. 54 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (Catalunya, 1969 - ) Filial de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, creada per a la promoció dels estudis sobre litúrgia. El seu primer president fou Josep Vives, i M. Coll i Alentorn el delegat de l'Institut. Ha publicat diversos treballs d'investigació des del 1977. 55 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Numismàtics (Catalunya, 1979 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans 56 CATALUNYA - CULTURA
57 CATALUNYA - CULTURA Societat Científica Catalana de Psicologia (Catalunya, s. XX - ) Entitat acadèmica i professional 58 CATALUNYA - CULTURA Societat d'Atracció de Forasters (Barcelona, 1909 - ) Societat 59 CATALUNYA - CULTURA Societat de Biologia de Barcelona (Catalunya, 1912 - 1939) Entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis biològics a Catalunya. El seu primer president fou August Pi i Sunyer, i Ramon Turró el delegat de l'IEC. Edità Treballs de la Societat de Biologia. Després de la guerra civil tingué continuïtat amb la Societat Catalana de Biologia. 60 CATALUNYA - EMPRESA Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona (Barcelona, 1849 - ) Empresa 61 CATALUNYA - POLÍTICA Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó Veure> Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera. 62 CATALUNYA - POLÍTICA
63 CATALUNYA - CULTURA Societat del Born (Barcelona, 1840 - ? ) Entitat recreativa fundada per Sebastià Junyent i Comes, al barri del Born. La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes; entorn de la cerimònia grotesca de l'enterrament d'un ninot (el rei Carnestoltes) s'anaren afegint altres diversions, com l'entronització del rei en començar les festes, balls, processons i, posteriorment (1857), l'arribada del rei per ferrocarril. La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques. 64 CATALUNYA - POLÍTICA Societat d'Estudis Militars (SEM) (Barcelona, 1924 - ) Entitat 65 ILLES BALEARS - CULTURA Societat d'Història Natural de Balears (Illes Balears, 1951 - ) Entitat 66 CATALUNYA - CULTURA Societat d'Onomàstica (Catalunya, 1973 - ) Societat iniciada per l'impuls d'un grup d'investigadors de les comarques tarragonines, i constituïda oficialment com a societat el 1980, que té per objectius de fomentar l'inventari, l'estudi i la defensa dels noms propis de l'àrea lingüística catalana, dins un àmbit d'actuació estatal. Organitza periòdicament col·loquis d'estudi a diverses localitats i publica un butlletí trimestral. Des dels inicis fou secretari general Enric Moreu-Rey. 67 CATALUNYA - CULTURA Societat Filodramàtica (Barcelona, 15/jul/1837 - XIX) Associació literària. Creada pel grup redactor d'"El Propagador de la Libertad" a partir d'una idea de Covert-Spriny i Pere Felip Monlau, probablement la mateixa persona. La seva finalitat era la d'impulsar el progrés de l'art dramàtic a Barcelona. Conseqüentment a l'adscripció dels seus membres al romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu. Sembla que l'actuació de la societat no fou gaire llarga. 68 CATALUNYA - CULTURA
69 CATALUNYA - CULTURA Societat Filosòfica (Barcelona, 11/jul/1815 – s XIX) Entitat creada amb la finalitat explícita d'exercitar la metafísica, física, oratòria i poesia. Joaquim Llaró en fou el seu màxim animador, i els seus fundadors eren joves inte·lectuals del moment. Una primerenca escissió (19/oct), de la qual formava part B.C. Aribau, determinà la redacció d'uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques. L'idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior ("Semanario Erudito", després "Periódico Erudito"), on aparegueren nombrosos poemes (de caràcter encara neoclàssic) i treballs científics, pero molt pocs d'històrics i d'escàs interès. Filosòficament fou antiscolàstica, i científicament era influïda per França i Anglaterra (en concret, cal esmentar la influència d'Adam Smith en l'aspecte econòmic, de qui traduïren alguns fragment). Deixà d'existir, després d'èpoques de molt poca activitat, a causa de l'ingrés de la major part dels seus membres a l'Acadèmia de Bones Lletres o a la de Ciència i Arts de Barcelona. 70 ILLES BALEARS - CULTURA Societat Maonesa (Maó, Menorca, 30/abr/1778 – 1785) Entitat cultural. Fundada amb la finalitat de fundar una biblioteca per a ús exclussiu dels socis. Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore. En total arribà a comptar amb 17 membres. A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d'història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l'entitat. Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i fou definitivament suprimida. Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la "Revista de Menorca". 71 CATALUNYA - CULTURA Societat Mèdico-Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià (Barcelona, 1884 – s. XX) Entitat 72 CATALUNYA - CULTURA
73 CATALUNYA - POLÍTICA Societat Tipogràfica de Barcelona (Barcelona, 15/ago/1879 - XX) Organisme obrer. Pretengué de reunir els tipògrafs amb funcions de caire sindical i assistencial. El seu primer president fou Tomàs Gallego. Féu aparèixer un "Boletín Oficial" (feb/1880 - set/1883) i impulsà la creació d'organismes similars a d'altres ciutats dels Països Catalans. Comptava amb 520 afiliats el 1882 -sobre un total d'uns 800 obrers del ram-. Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els apolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció sindicalista (en especial amb Manuel Fernández) i es retiraren el 1882 per fundar La Solidaria. Després, la Societat s'afilià a la Federació Obrera Tipogràfica Espanyola, dominada pels socialistes. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Socors, el (Pineda, Maresme) Veure> Santa Maria del Socors. 75 ALGUER - BIOGRAFIA Soffi, Lluís (l'Alguer, 1742 - Càller, Sardenya, Itàlia, 1816) Jesuïta. Ensenyà filosofia i literatura als col·legis de Càller i l'Alguer. Suprimida la Companyia el 1713, fou nomenat professor d'eloqüència a la universitat de Càller. A més de composicions en llatí i italià, el 1778 dedicà al nou arquebisbe d'Oristany un sonet en català, i el 1780 n'escriví un altre sobre el tema Maier dolorosa. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sogai (Altea, Marina Baixa) Masia i caseria, a la dreta del riu d'Algar, vora l'ermita de Santa Bàrbara. 77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
78 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sogorb, catedral de (Alt Palància) Temple principal de la diòcesi de Sogorb 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sogorb, Constança de (País Valencià, s XIII - a 1313) Senyora de Sogorb, Paterna i la Pobla. Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias. El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller. 81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sogorb, ducat de (País Valencià) Títol, concedit el 1476 per Joan II al seu cosí l'infant Enric d'Aragó i de Pimentel, que fou lloctinent de València. El seu fill Alfons (m 1563) el succeí en el ducat. Es casà amb Joana de Cardona i va ésser cabdill dels reialistes a la Germania. El seu nét Enric d'Aragó i Cardona (m 1640), sisè duc de Sogorb, va ésser virrei i capità general de Catalunya. El 1670, en morir el setè duc de Sogorb, aquest ducat es va refondre amb la casa ducal de Medinaceli. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sogorb, Francesc Vicenç ( ? , s. XV) Escriptor 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sogorb, Jaume Pere de Veure> Jaume Pere. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sogorb, regió de (País Valencià) Regió del nord-oest del país: 3.398,8 km2. Comprèn les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Palància, els Serrans i el Racó. Inclou gran part del sistema Ibèric valencià i està regada pel Millars, el Túria i el Palància. El principal centre econòmic és Sogorb. 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sogorb, riu de (País Valencià) Veure> Palància, el. 87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sogorb-Castelló de la Plana, bisbat de (País Valencià) Demarcació de l'església catòlica 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sogues, les (Bellvís, Noguera) Santuari 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soïlls, les (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) Veure> Santa Eugènia de les Soïlls.
Anar
a: [ Soc ]
[ Socias i G ] [ Societat
C ]
[ Societat Catalana de R ] [ Societat
de D ]
[ Sof ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Sogorb