descripció

Cabra, Constança de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Abadessa

C

B

Cabra del Camp  Municipi de l'Alt Camp: 27,02 km2, 493 m alt, 768 hab (2004). Situat al nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. El territori és accidentat per la serra de Miramar, per bé que hi abunden les garrigues, hi ha també algunes pinedes. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà, dedicada especialment als cereals i a la vinya, i l'avicultura. La vila és dominada per l'església parroquial de Santa Maria, del s XVIII. Dins el terme, on han estat trobades restes neolítiques, hi ha el despoblat de Fontscaldetes, a la zona muntanyosa. Àrea comercial de Valls.

 Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT DE CABRA - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

C

M

Cabrafeixet, morral de  Contrafort dels mun. del Perello (Baix Ebre) i Rasquera (Ribera d'Ebre)

C

G

Cabrafic, serra de  Alineació muntanyosa, als mun. d'Aigües de Busot i Campello (Alacantí)

V

G

Cabrafiga, puig de  Contrafort del mun. de Pratdip (Baix Camp)

C

G

Cabré i Aguiló, Joan  (Calaceit, Matarranya, 1882 – Madrid, 1947)  Arqueòleg

F

B

Cabré i Castellví, Maria Teresa  (l'Argentera, Baix Camp, 1947 - )  Lingüista

C

B

Cabré i Esteve, Màrius  (Barcelona, 1916 – 1990)  Torero i actor

C

B

Cabré i Fabré, Jaume  (Barcelona, 30/abr/1947 - )  Escriptor. Un dels narradors més sòlids i més premiats de la narrativa catalana de finals del s. XX, ha publicat, entre d'altres, Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984), La teranyina (1984), premi Sant Jordi, Senyoria (1991) i diversos llibres de la literatura juvenil. També ha escrit amb gran èxit guions radiofònics i per a la televisió.

C

B

Cabré i Maclié, Baldomer  (Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)  Escultor

C

B

Cabré i Masjuan, Antoni  (Mataró, Maresme, 23/oct/1957 - )  Dramaturg, enginyer i guionista de televisió. Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró. D'ençà de la seva primera obra es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica. La primera estrena professional arribà amb Estrips.

B

C

Cabré i Piera, Josep  (Barcelona, 1933 – Madrid, 1981)  Metge

C

B

Cabré i Pla, Anna  (Barcelona, 1943 - )  Geògrafa

C

B

Cabrelles, Ramon  (València, 1869 – 1957)  Escultor

V

B

Cabrelles, serra de les  Alineació muntanyosa de les comarques de la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol

V

G

Cabrenc  Veure> Cabrenys (Serrallonga, Vallespir)

N

G

Cabrenç, Ermessenda de  (Rosselló, s. XIII)  Dama

N

B

Cabrenç, Guillem Galceran de  (Rosselló, s. XIV)  Noble

N

B

Cabrenys  Castell del mun. de Serrallonga (Vallespir)

N

G

Cabrenys, Beatriu de  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Dama

C

B

Cabrenys, Bernat Hug de  (Catalunya, s. XIII)  Senyor

C

B

Cabrer, Joan  (Palma de Mallorca, s. XIX – 1850)  Framenor

B

B

Cabrer, puig  Muntanya (526 m alt) entre les comarques de la Conca de Barberà i de l'Alt Camp

C

G

Cabrer i Verger, Antoni  (Palma de Mallorca, 1785 – 1846)  Escriptor. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca, molt perseguit per les seves idees antiliberals. En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad (1842), publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd, padró dels liberals del 1820. També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita... de Artá (1841).

B

B

Cabrera  Caseriu del mun. de Mont-ral (Alt Camp), a la dreta del riu Brugent, aigua avall de Farena.

C

G

Cabrera  Despoblat del mun. de Vilanova de Meià (Noguera)

C

G

Cabrera  Illa del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Cabrera  (Osona, s. X - )  Llinatge vescomtal

C

B

Cabrera  (Catalunya, s. XIII - )  Llinatge de castlans

C

B

Cabrera, Alamanda de  ( ? , s. XIII)  Dama

C

B

Cabrera, Aldonça de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Filla de Bernat IV

C

B

Cabrera, Àlvar de  Veure> Urgell, Àlvar d'

C

B

Cabrera, Àlvar de  ( ? , s. XIII – 1259)  Noble

C

B

Cabrera, Andreu  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Abat de Benifassà

C

B

Cabrera, Anna I de  (Catalunya, 1459 – 1526)  Dama. Filla de Joan I de Cabrera i d'Anna de Foix. En morir el seu germà Joan Bernat, encara impúber (1477), n'heretà el comtat sicilià de Mòdica i els drets sobre el bloquejat patrimoni català dels Cabrera. Fou objecte de moltes proposicions matrimonials, entre elles les del propi rei Joan II, que gairebé tenia vuitanta anys però volia evitar la reclamació per Anna i els seus parents. Es casà tanmateix, després de ràpida negociació i abans de finir l'any 1477, amb Fadric Enríquez, almirall de Castella. No en tingué fills. (DBA)

C

B

Cabrera, Anna II de  ( ? , ? )  Dama

C

B

Cabrera, Antic de  ( ? , s. XVI – 1551)  Noble

C

B

Cabrera, Arnau de  ( ? , s. XIII – Sicília, Itàlia, 1298)  Fill de Guerau

C

B

Cabrera, Artau de  (Catalunya, s. XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a la primera campanya d'anexió del Rosselló (1343). També hi anà a la segona (1344), formant part del consell reial.

C

B

Cabrera, arxipèlag de  Arxipèlag del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Cabrera, Berenguer de  ( ? , s. XIII – Sicília, Itàlia, 1298)  Fill de Guerau

C

B

Cabrera, Bernat de  (Calataiud, Aragó, 1298 – Saragossa, 1364)  Vescomte de Cabrera i de Bas

E

B

Cabrera, Bernat de  (Catalunya, s. XIV – Tordehumos, Castella, 1368)  Vescomte de Cabrera i de Bas

C

B

Cabrera, Bernat de  (Catalunya, 1352 - Milà ?, Itàlia, 1423)  Vescomte de Cabrera i de Bas i comte

C

B

Cabrera, Bernat de  ( ? , ? )  Noble

C

B

Cabrera, Bernat I de  ( ? , ? )  Noble

C

B

Cabrera, Bernat Joan de  ( ? , v. 1400 – 1466)  Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica

C

B

Cabrera, Carles de  ( ? , s. XV)  Fill de Joan I

C

B

Cabrera, castell de  Castell del mun. de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

C

G

Cabrera, Caterina de  ( ? , s. XV)  Filla de Joan I

C

B

Cabrera, Climent de  (Catalunya, s. XV)  Fill il·legítim de Bernat Joan

C

B

Cabrera, comtat de  Títol senyorial de Catalunya, concedit el 1719 a Joan Gil de Cabrera i Perellós

C

H

Cabrera, Constança de  ( ? , s. XIV – Barcelona, 1433)  Filla de Bernat III

C

B

Cabrera, Elionor de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Filla de Bernat IV

C

B

Cabrera, Elisabet de  (Catalunya, s. XIII - s. XIV)  Dama. Néta de Berenguer de Cabrera i de Castelló i de Guillema de Cabrera. Muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del llinatge vescomtal.

C

B

Cabrera, Ermessenda de  ( ? , s. X – s. XI)  Filla de Jofre

C

B

Cabrera, Feliu de  (Cabrera de Mataró, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747)  Frare caputxí

C

B

Cabrera, Francesc  (Tamarit de Llitera, Llitera, 1724 – 1779)  Jesuïta

F

B

Cabrera, Gausfred de  (Catalunya, s. X – s. XI)  Primer senyor de Cabrera

C

B

Cabrera, Guerau de  (Catalunya, v. 1066 – v. 1132)  Vescomte de Girona i del Baix Urgell

C

B

Cabrera, Guerau de  (Catalunya, s. XII - 1158/65)  Noble i trobador. Vescomte de Girona i d'Àger (1144-v1145), primer vescomte de Cabrera (v1145) (Guerau III de Cabrera). Quan s'extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera. El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell, Ermengol VI. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d'acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer. Ha estat identificat com a autor d'un Ensenhamen (Ensenyament) escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabre per tal d'instruir-lo. Consta de 216 versos i constitueix un document inestimable per a la història de la literatura.

C

B

Cabrera, Guerau de  Veure> Guerau I d'Urgell

C

B

Cabrera, Guerau de  Veure> Urgell, Guerau d'  (Vescomte de Cabrera Guerau IV, esdevingut comte d'Urgell)

C

B

Cabrera, Guerau de  (Catalunya, s. XIII)  Fill de Ponç

C

B

Cabrera, Guerau I de  (Girona ?, s. XI – 1050)  Fill d'Amat

C

B

Cabrera, Guerau IV de  (Catalunya, s. XII – 1229)  Vescomte de Cabrera

C

B

Cabrera, Guerau V de  (Catalunya, s. XIII – 1242)  Vescomte

C

B

Cabrera, Guerau VI de  (Catalunya, s. XIII – 1278)  Noble. Vescomte de Cabrera. Fou successor del seu pare Guerau V a la mort d'aquest. Es casà amb Sança de Santa Eugènia, senyora de Torroella de Montgrí. Ajudà Àlvar d'Urgell, comte del casal de Cabrera, a les lluites per mantenir l'accidentat matrimoni d'aquest amb Cecília de Foix. Fou un dels signants de la declaració de Jaume I que fixava el riu Cinca la frontera entre Catalunya i Aragó. El 1269 permutà amb els Rocabertí el castell de Torroella pel de Vilademuls. Fou pare de Marquesa de Cabrera.

C

B

Cabrera, Gueraua de  ( ? , s. XIII)  Dama

C

B

Cabrera, Guillema de  (Catalunya, s. XIII - d 1277)  Amistançada de Jaume I (devers el 1250). No sembla que en tingués fills.

C

B

Cabrera, Isabel de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Filla de Ramon

C

B

Cabrera, Isabel de  ( ? , s. XV)  Filla de Bernat Joan

C

B

Cabrera, Isabel de  ( ? , s. XV)  Filla de Joan I

C

B

Cabrera, Jaume  (Catalunya, s. XIV - Barcelona ?, d 1432)  Pintor

C

B

Cabrera, Joan  (Barcelona, s. XVI)  Pintor. Li havia estat atribuït el retaule de Santa Caterina i Santa Clara, avui a la sala capitular de la seu de Barcelona. Treballà a vegades amb Pere Terrés i amb Francesc Vergós.

C

B

Cabrera, Joan Bernat de  (Sicília, Itàlia, s. XV – 1477)  Fill de Joan I

U

B

Cabrera, Joan I de  ( ? , s. XV – 1474)  Noble

C

B

Cabrera, Joan II de  ( ? , s. XV – 1477)  Noble

C

B

Cabrera, Joana de  (Catalunya, s. XIV - 7/oct/1419)  Filla de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix. Es casà, devers el 1385, amb Pere de Prades. N'hagué almenys cinc filles: Joana, Margarida, Timbor, Elionor i Isabel. Restà vídua devers el 1395. El rei Martí l'Humà la protegí i la instal·là a la Cort, amb les dues filles grans, donant-los plaça de dama d'honor de la reina Maria de Luna, a la mort de la qual (darreria de 1408) s'instal·laren a les seves possessions de Falset. Prosseguí en tot cas el tracte amistós amb el monarca, el qual elegí per segona muller a Margarida de Prades, filla segona de Joana. El casament fou el 17/set/1409. El 31/mai/1410 moria el rei Martí i el 1414 moria també el sogre de Joana, i n'heretà el comtat de Prades la seva filla gran, Joana de Prades.

C

B

Cabrera, Jofre de  ( ? , s. X – Catalunya, s. X)  Senyor

C

B

Cabrera, Marquesa de  ( ? , s. XIII – Catalunya, 1328)  Pubilla de Guerau VI

C

B

Cabrera, muntanyeta de  Petit turó del mun. de Torrent de l'Horta (Horta)

V

G

Cabrera, Ponç de  (Catalunya, s. XI – v. 1105)  Vescomte de Girona

C

B

Cabrera, Ponç de  (Catalunya, v. 1098 – Lleó, Castella, v. 1144/70)  Vescomte de Girona i d'Àger

C

B

Cabrera, Ponç de  (Catalunya, s. XII – v. 1199)  Vescomte de Cabrera i d'Àger

C

B

Cabrera, Ponç de  ( ? , ? )  Noble

C

B

Cabrera, Ponç de  ( ? , s. XII - Lleó ?, s. XII)  Fill de Ponç

C

B

Cabrera, Ponç de  ( ? , s. XIV)  Fill de Bernat III

C

B

Cabrera, Ponç de  ( ? , s. XV)  Fill de Bernat IV

C

B

Cabrera, Ponç IV de  (Catalunya, s. XIV – 1349)  Vescomte

C

B

Cabrera, Ramon de  ( ? , s. XIII – 1298)  Noble

C

B