|
|
|
Anar a: [ Cabra ] [ Cabrer ] [ Cabrera, B ] [ Cabrera, G ] [ Cabrera, M ] [ Cabrera i ] Força, equilibri, valor i seny són l'esència dels castells, i també haurien de ser-ho per als polítics. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabra, Constança de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Abadessa del monestir de Vallbona de les Monges. Fou elegida el 1392 i renuncià al càrrec el 1401. El 1392 establí el benifet de la Mare de Déu del Claustre, advocació mariana molt popular a la comarca. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabrafic, serra de (Aigües de Busot / Campello, Alacantí) Alineació muntanyosa, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els dos termes. El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrafiga, puig de (Pratdip, Baix Camp) Contrafort meridional (607 m alt) de la serra de Llaberia, situat a l'est del terme. 7 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Cabré i Aguiló, Joan (Calaceit, Matarranya, 1882 – Madrid, 1947) Arqueòleg. Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època. Estudià les pintures rupestres de Calapatà (1903), barranc dels Gascons de Cretes (1907-08) i Valltorta (1917), i excavà els santuaris ibèrics de Despeñaperros i el poblet i la necròpolis d'Azaila (Aragó). Escriví El arte rupestre en España (1915) i Cerámica de Azaila (1944). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabré i Castellví, Maria Teresa (l'Argentera, Baix Camp, 1947 - ) Lingüista. Professora i catedràtica universitària, participà en la creació del Centre Català de Terminologia (TERMCAT). Col·laboradorà del procés de normalització lingüística de Catalunya, hi ha contribuït amb estudis sobre casos comparables de bilingüisme. Directora de les Oficines Lexicogràfiques de l'IEC i directora de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i articles sobre lingüística, lexicografia i neologia i des de 1990 a 1995 coordinà els treballs del nou Diccionari de la Llengua Catalana (1995) de l'IEC. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabré i Esteve, Màrius (Barcelona, 1916 – 1990) Torero i actor de cinema i de teatre. Va alternar aquestes dues professions fins que el 1960 es va retirar de les places de toros, on havia pres l'alternativa el 1943 i havia excel·lit en la capa i la muleta. A l'escenari va interpretar obres del repertori català i, repetidament, en castellà, el Don Juan Tenorio de Zorrilla. Des del 1946 va intervenir també en diversos films (Pandora i l'holandès errant, 1951, i algunes produccions de Pere Portabella, com No compteu amb els dits, 1967, i Nocturn 29, 1968) i publicà llibres de poemes en castellà. Durant els anys cinquanta va gaudir d'una gran popularitat. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabré i Maclié, Baldomer (Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919) Escultor. Morí al cap de poc temps d'haver emigrat. És notable el seu Noi nu al Museu d'Art Modern de Barcelona. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabré i Masjuan, Antoni (Mataró, Maresme, 23/oct/1957 - ) Dramaturg, enginyer i guionista de televisió. Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró. D'ençà de la seva primera obra es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica. La primera estrena professional arribà amb Estrips. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabré i Piera, Josep (Barcelona, 1933 – Madrid, 1981) Metge dermatòleg. Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània. Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1975). El 1976 passà a la universitat de Madrid. Treballà principalment en l'estudi de l'epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabré i Pla, Anna (Barcelona, 1943 - ) Geògrafa. Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la universitat de París el 1968. Fou professora d'anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real (1969), Chicago (1969), Sorbona (1970), Nanterre (1970-78) i al Col·legi de Mèxic (1973 i 1981). Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1984, directora del Centre d'Estudis Demogràfics. Doctorada l'any 1989, és autora de nombrosos articles sobre demografia. La seva carrera professional ha estat molt lligada a Jordi Nadal i Oller, i ha col·laborat en diverses ocasions amb Isabel Pujadas i Rúbies. També s'interessà pels temes de prospectiva demogràfica i geografia històrica de la població de Catalunya. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabrelles, serra de les (Requena, Plana d'Utiel / Setaigües, Foia de Bunyol) Alineació muntanyosa (963 m alt) (cast: de Las Cabrillas), formada per un sinclinal cretaci elevat d'orientació general nord-oest - sud-est, al sud de la serra d'El Tejo, al límit entre les dues comarques, frontera històrica entre el País Valencià i Castella. A l'inici de la Guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey (8.000 homes) hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24/jun/1808, dies després d'una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol. Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena. 16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cabrenc (Serrallonga, Vallespir) Veure> Cabrenys. 17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cabrenç, Ermessenda de (Rosselló, s XIII) Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, féu resistència als invasors, des de les seves terres, negant-se a secundar la política de Jaume. El 1290, Alfons II el Franc ordenava al seu favor el pagament d'una indemnització per haver perdut les seves terres en aquella avinentesa. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cabrenç, Guillem Galceran de (Rosselló, s XIV) Noble. No serví pas Jaume III de Mallorca, sinó Pere III el Cerimoniós, que desposseí Jaume. El 1344 féu al costat del rei Pere la campanya d'incorporació definitiva del Rosselló, i figurà al consell reial. 19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cabrenys (Serrallonga, Vallespir) Castell (dit també castell de Serrallonga) i antic terme (ant: Cabrenç, pop: les torres de Cabrenys), al sud-oest del poble, centre de la baronia de Cabrenys. Juntament amb les torres de defensa, formava un enorme conjunt fortificat, el més important de la regió, bastit sobre una sèrie de cims encinglerats, inaccessibles en molts indrets, de la serra que separa el Vallespir de l'Alt Empordà. Les restes del castell (s. IX), dins un clos emmurallat, de la torre de l'homenatge i de la capella (dedicada a sant Miquel) s'alcen sobre el cim més meridional (1.342 m alt); en cims propers s'alcen les restes d'una torre de defensa dins un clos emmurallat, construïda al s. XIII, i d'una altra d'hexagonal, del s. XIV. El castell havia estat residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir fins al s. X. 124 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrenys, Beatriu de (Catalunya, s XIII – s XIV) Dama. Filla de Bernat Hug i hereva de la baronia de Cabrenys. Es casà amb el vescomte Dalmau VII de Rocabertí. Fills seus foren Jofre V, futur vescomte, Timbor, que es casaria amb el sard Marià d'Arbòrea, i Guillem Galceran, que es mulleraria amb Maria d'Arbòrea, germana de Marià, i heretaria la senyoria de Cabrenys, la qual seria, des d'aleshores, centre d'una branca important dels Rocabertí. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrenys, Bernat Hug de (Catalunya, s XIII) Noble. Pare de Beatriu de Cabrenys. Fou el darrer senyor de l'antic llinatge de Cabrenys, la baronia de la qual es componia del terme actual de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), i terres del Vallespir, amb els pobles de Costoja i de Sant Llorenç de Cerdans. 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cabrer, Joan (Palma de Mallorca, s. XIX – 1850) Framenor. És autor d'un obituari molt detallat dels framenors mallorquins, amb notes biogràfiques, important per a l'estudi de l'orde. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrer, puig (Montblanc, Conca de Barberà / la Riba, Valls, Alt Camp) Muntanya (526 m alt) que limita, per l'esquerra del Francolí, l'estret de la Riba; és termenal dels tres municipis. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cabrer i Verger, Antoni (Palma de Mallorca, 1785 – 1846) Escriptor. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca, molt perseguit per les seves idees antiliberals. En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad (1842), publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd, padró dels liberals del 1820. També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita... de Artá (1841). 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrera (Mont-ral, Alt Camp) Caseriu, a la dreta del riu Brugent, aigua avall de Farena. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrera (Vilanova de Meià, Noguera) Despoblat, dins l'antic terme de Peralba. Pren el nom de serra de Cabrera un dels contraforts meridionals del Montsec de Rúbies. 27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera (Osona, s. X - Catalunya, s. XVI) Llinatge vescomtal originari del castell de Cabrera, al Cabrerès. El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera (1017). Per successius enllaços matrimonials s'hi vincularen els vescomtats de Girona i Àger, i Jaume I els reconegué els drets sobre el comtat d'Urgell, que conservaren fins a l'extinció; per concessió reial els atorgaren els comtats d'Osona (s. XV) i de Mòdica, a Sicília (s. XV), i el vescomtat de Bas (s. XIV). Al s. XII, Ponç d'Almonacid, fill de Ponç de Cabrera, fou l'estirp de la branca castellana dels Ponce de Cabrera i Ponce de León. Al s. XVI els dominis dels Cabrera, llevat dels vescomtats de Cabrera i de Bas que passaren als castellans Enríquez de Cabrera, els vengueren als Montcada. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera (Catalunya, s. XIII - s. XIV) Llinatge de castlans del castell de Cabrera, els membres del qual senyorejaren importants dominis al Cabrerès, les Guilleries i Osona. Aparegué a mitjan s. XIII amb Bernat de Cabrera fins que vengueren tots els seus drets a Bernat III de Cabrera. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Alamanda de (Catalunya, s. XIII) Dama. Era filla d'un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem de Cervelló. Fills seus foren Guerau i Alemany de Cervelló, entre d'altres. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Aldonça de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Filla del vescomte Bernat IV de Cabrera. Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Àlvar de (Catalunya, s. XIII – Castella, 1259) Noble. Fill tercer del vescomte Guerau IV de Cabrera i germà de Guerau V. A la mort del seu pare, esdevinguda en 1229, en rebé la senyoria de Folc i Estopanyà. És possible que aquest personatge sigui identificable amb un cert Ruy Guerau o Fernández de Castro, el cognom matern, que alguns autors fan vescomte d'Àger. En tot cas, aquesta branca dels Cabrera, molt poc aclarida, s'extingiria dues generacions després. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Andreu (Catalunya, s XVI – s XVII) Abat de Benifassà. Cobrí un període triennal del 1608 al 1611, i un altre posteriorment. Fou reelegit encara el 1620. En aquesta darrera ocasió fou el primer abat quadriennal del monestir, d'acord amb la reforma introduïda per la congregació del Císter. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Anna I de (Catalunya, 1459 – 1526) Dama. Filla de Joan I de Cabrera i d'Anna de Foix. En morir el seu germà Joan II, encara impúber (1477), n'heretà el comtat sicilià de Mòdica i els drets sobre el bloquejat patrimoni català dels Cabrera. Fou objecte de moltes proposicions matrimonials, entre elles les del propi rei Joan II, que gairebé tenia vuitanta anys però volia evitar la reclamació per Anna i els seus parents. Anna es casà tanmateix, després de ràpida negociació i abans de finir l'any 1477, amb Fadrique Enríquez, almirall de Castella. i recuperà els seus dominis a Catalunya (1481-86). No en tingué fills i disposà (1515), per pressió del rei Ferran II, que la seva herència passes al nebot del seu marit, Luis Enríquez, el qual es casà amb Anna II de Cabrera. Anna I nomenà hereu (1518) al seu marit. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Anna II de (Catalunya, s. XV - Castella, s. XVI) Dama. Neboda per línia il·legítima d'Anna I de Cabrera. Es casà (1515) amb Luís Enríquez (que prengué el nom d'Enríquez de Cabrera), nebot de Fadrique Enríquez, marit d'Anna I, el qual ratificà el 1530 el casament i els hi fou traspassada l'herència (comtat de Mòdica, entre altres). Residiren sempre a Castella i el govern dels dominis fou confiat a procuradors i governadors forasters, llevat els vescomtats de Cabrera i de Bas, que foren confiats al germà d'Anna II, Antic de Cabrera. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Arnau de (Catalunya, s XIII – Sicília, Itàlia, 1298) Possible fill de Guerau d'Urgell i nét del comte Ponç I d'Urgell de la nissaga dels Cabrera. El 1285 fou un dels qui secundaren l'heroica defensa de Girona contra la croada francesa. El 1290 fou cedit entre els ostatges lliurats al prior de Sant Gil per garantir la seguretat de Carles II de Nàpols i de Jaume II de Mallorca a l'entrevista que aquests celebraren amb Alfons II entre la Jonquera i Panissars. Morí a la campanya del rei Jaume II a Sicília, en unió del seu germà Berenguer, després de caure presoner en una emboscada parada per Blasco d'Alagó. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Artau de (Catalunya, s. XIV) Noble. Hereu d'Elisabet de Cabrera. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a la primera campanya d'anexió del Rosselló (1343). També hi anà a la segona (1344), formant part del consell reial. El 1352 vengué tots els seus drets sobre el castell de Cabrera, la Bastida de l'Infern, la vall de Sau i la vall d'Osor a Bernat III de Cabrera, comte d'Osona. 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cabrera, arxipèlag de (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Arxipèlag, situat al sud de l'illa, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera, format per 17 illes i illots, entre els quals destaquen les illes de Cabrera, des Conills, na Plana, na Redona, na Foradada i la Imperial. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Berenguer de (Catalunya, s XIII – Sicília, Itàlia, 1298) Possible fill de Guerau d'Urgell i nét de Ponç I d'Urgell de la nissaga dels Cabrera. Com el seu germà Arnau, fou lliurat entre els ostatges cedits al prior de Sant Gil, el 1290. Anà el 1298 a la campanya de Jaume II a Sicília, on hi morí, també com el seu germà i en les mateixes circumstàncies. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat de (Catalunya, s. XIII) Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat II de (Calataiud, Aragó, 1298 – Saragossa, 1364) Vescomte de Cabrera i de Bas. Conseller de Pere III el Cerimoniós, derrotà als nobles de la Unió Aragonesa (Épila, 1348) i de la Unió valenciana (Mislata, 1348). Comandà les expedicions a Sardenya (1353 i 1354) i la presa de l'Alguer, i organitzà la marina catalana (Ordinacions del fet de la mar, 1354). En perdre el favor del rei a causa de l'enemistat entre el seu fill, Bernat de Cabrera, i l'infant Ramon Berenguer, fou executat. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat III de (Catalunya, s. XIV – Tordehumos, Castella, 1368) Vescomte de Cabrera i de Bas i comte d'Osona. Fill de Bernat II de Cabrera, reuní el patrimoni més gran de Catalunya. Per venjar la mort del seu pare, lluità al costat dels castellans i aixecà els seus territoris contra Pere III. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat IV de (Catalunya, 1352 - Milà ?, Itàlia, 1423) Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l'expedició que retornà al tron de Sicília a Martí el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400). Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV a Sardenya. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat Joan de (o Bernat V de Cabrera) (Catalunya, v. 1400 – 1466) Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Militar. Intervingué en la campanya d'Alfons IV d'Itàlia (1437-38) i presidí el braç militar en el Parlament de Barcelona en 1438-39. El 1450 fou un dels dirigents de les classes propietàries que s'oposà a la corona en la qüestió agrària. Membre del Consell del Principat, fou elegit generalíssim de l'exèrcit creat per alliberar el príncep de Viana, presoner a Lleida. En esclatar la guerra civil passà al bàndol reialista i fou conestable de Joan II. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrera, castell de (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Castell, actualment del tot en ruïnes, situat damunt un cim espadat, a ponent del coll de les Illes. És esmentat ja el s. XI; pertangué als senyors de Cabrenys. Fou pres i destruït pels francesos el 1288. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Caterina de (Catalunya, s. XV) Filla de Joan I de Cabrera i de Joana de Foix, germana de Carles. Morí sense successió. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Climent de (Catalunya, s. XV) Fill il·legítim de Bernat Joan de Cabrera. Durant la guerra contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya col·laborant amb Francesc de Verntallat. Joan II li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions (1463). Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Cabrera, comtat de (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1719 per l'emperador Carles VI d'Àustria a Joan Gil de Cabrera i Perellós, únic titular. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Constança de (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1433) Filla de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix. Fou abadessa del monestir de monges cistercenques de Valldonzella, a Barcelona, des del 1403 fins a la seva mort. Entre 1422 i 1428 hi acollí la seva neboda Margarida de Prades, vídua en primeres núpcies del rei Martí l'Humà i en segones de Joan de Vilaragut. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Elionor de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Filla de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica. Es casà amb Gilabert de Centelles, baró d'Oliva. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ermessenda de (Catalunya, s X – s XI) Filla de Jofre, primer senyor conegut del castell de Cabrera. Es casà amb Guerau, fill d'Amat, vescomte de Girona. Existeix la hipòtesi que Ermessenda podia ser filla d'Amat i Guerau fill de Jofre. En tot cas, el seu marit Guerau (I) fou el primer a usar el nom de Cabrera, per la propietat pervinguda del seu sogre o del seu pare. i aplegà amb la seva muller un patrimoni bastant vast, inici de la prosperitat de la casa de Cabrera. Ambdós fundaren, el 1038, el monestir de Sant Salvador de Breda. De l'enllaç nasqué Ponç Guerau I. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Feliu de (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747) Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731. 58 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Cabrera, Francesc (Tamarit de Llitera, Llitera, 1724 – 1779) Jesuïta. Fou mestre d'humanitats en alguns col·legis. Tingué el càrrec de penitencier apostòlic a Roma. Traduí al castellà, en deu volums que serien publicats a Madrid el 1787, els escrits del pare César Calina. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Gausfred de (Catalunya, s. X – s. XI) Primer senyor de Cabrera del qual hom té notícia documentada (1002-17). Coetani d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, sembla que fou el pare de Guerau I de Cabrera, senyor del castell de Cabrera, i després, pel seu matrimoni amb Ermessenda, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau de Veure> Urgell, Guerau d'. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau II de (Catalunya, v. 1066 – v. 1132) Vescomte de Girona (1105-32) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera. Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV d'Urgell; però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d'Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d'Ermengol VI. El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d'Os de Balaguer. Aquell mateix any jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i quan aquest dugué a terme l'expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona, juntament amb Bernat Amat de Claramunt, vescomte de Cardona. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau III de (Catalunya, s. XII - 1158/65) Noble i trobador. Vescomte de Girona i d'Àger (1144-v1145), primer vescomte de Cabrera (v1145) (Guerau III de Cabrera). Quan s'extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera. El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell, Ermengol VI. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d'acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer. Ha estat identificat com a autor d'un Ensenhamen (Ensenyament) escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabre per tal d'instruir-lo. Consta de 216 versos i constitueix un document inestimable per a la història de la literatura. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau IV de Veure> Guerau I d'Urgell (vescomte de Cabrera esdevingut comte d'Urgell). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau VI de (Catalunya, s. XIII – 1278) Noble. Vescomte de Cabrera (1242-78). Fou successor del seu pare Guerau V a la mort d'aquest (v 1242). Es casà amb Sança de Santa Eugènia, senyora de Torroella de Montgrí. Ajudà Àlvar d'Urgell, comte del casal de Cabrera, a les lluites per mantenir l'accidentat matrimoni d'aquest amb Cecília de Foix. Fou un dels signants de la declaració de Jaume I que fixava el riu Cinca la frontera entre Catalunya i Aragó. El 1269 permutà amb els Rocabertí el castell de Torroella pel de Vilademuls. La seva filla Marquesa de Cabrera, de pocs anys, fou posada sota la tutela del seu germà Ramon. Marquesa de Cabrera, única hereva del vescomtat, es casaria amb el comte Ponç V d'Empúries. Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Gueraua de (Catalunya, s. XIII) Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem de Montclús, senyor del castell d'aquest nom. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guillema de (Catalunya, s. XIII - d 1277) Amistançada de Jaume I (devers el 1250). Muller de Berenguer de Cabrera i de Castelló (mort el 1248), castellà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà. Hom l'ha considerada filla del comte Hug IV d'Empúries. El 1250 havia rebut del rei el castell d'Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell de la vila de Terrassa. Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb (1274), alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d'aquest, Sibil·la de Saga, darrera amistançada de Jaume I. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Isabel de (Catalunya, s XIII – s XIV) Filla de Ramon de Cabrera, senyor d'Anglès i de Brunyola, i germana de Bernat I, que seria vescomte de Cabrera. Era nebot seu Bernat II de Cabrera, almirall i gran conseller de Pere III. Es casà amb una de les més grans personalitats de la Catalunya del seu temps: l'amirall Bernat de Sarrià. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Isabel de (Catalunya, s. XV - Castella ?, s. XV) Filla natural de Joan I de Cabrera. Es casà amb Bernardí Enríquez, castellà, comte de Melgar. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Jaume (Catalunya, s. XIV - Barcelona ?, d 1432) Pintor documentat entre els anys 1394 i 1432. Format segurament al taller dels germans Serra, evolucionà cap a l'estil gòtic internacional de Ll. Borrassà. Posteriorment col·laborà amb Jaume Cirera. Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme. Entre les seves obres cal citar: el retaule de Sant Nicolau (1406, seu de Manresa) i hom li atribueix el de Sant Martí Sarroca (Museu de Vic), la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics (Museu Episcopal de Vic) i un Calvari (col·lecció Carreras). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Joan (Barcelona, s. XVI) Pintor. Li havia estat atribuït el retaule de Santa Caterina i Santa Clara, avui a la sala capitular de la seu de Barcelona. Treballà a vegades amb Pere Terrés i amb Francesc Vergós. 76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cabrera, Joan Bernat de Veure> Joan II de Cabrera. 77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cabrera, Joan I de (Sicília, Itàlia, s. XV – 1474) Noble. Fill i hereu de Bernat Joan de Cabrera al comtat de Mòdica. L'heretat del seu pare a Catalunya fou liquidat a conseqüència de la guerra contra Joan II (1471) mentre ell romania a Mòdica (Sicília). Fou succeït pel seu fill Joan II de Cabrera, i també fou pare d'Anna I. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Joana de (Catalunya, s. XIV - 7/oct/1419) Filla de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix. Es casà, devers el 1385, amb Pere de Prades. N'hagué almenys cinc filles: Joana, Margarida, Timbor, Elionor i Isabel. Restà vídua devers el 1395. El rei Martí l'Humà la protegí i la instal·là a la Cort, amb les dues filles grans, donant-los plaça de dama d'honor de la reina Maria de Luna, a la mort de la qual (darreria de 1408) s'instal·laren a les seves possessions de Falset. Prosseguí en tot cas el tracte amistós amb el monarca, el qual elegí per segona muller a Margarida de Prades, filla segona de Joana. El casament fou el 17/set/1409. El 31/mai/1410 moria el rei Martí i el 1414 moria també el sogre de Joana, i n'heretà el comtat de Prades la seva filla gran, Joana de Prades. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Jofre de Veure> Cabrera, Gausfred de. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Marquesa de (Catalunya, s. XIII – 1328) Pubilla de Guerau VI. Als pocs anys, fou posada sota la tutela del seu oncle Ramon, senyor d'Anglès i de Brunyola. Fou l'única hereva del vescomtat de Cabrera, es casaria amb el comte Poç Hug IV d'Empúries. Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç Hug VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabrera, muntanyeta de (Torrent de l'Horta, Horta) Petit turó, al sector sud-oest de la comarca, prop del Vedat de Torrent. Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aques nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent, excavat el 1931 pel Servei de Pehistòria de València (publicat el 1965), que conserva els materials al seu museu. Era un poblat molt destruït, envoltat d'una muralla; els materials (ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure), són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç II de (Catalunya, v 1098 – Lleó, Castella, v 1144/70) Vescomte de Girona i d'Àger (1132-v 44), dit també Ponç Guerau de Cabrera. Acompanyà a Castella (1128) Berenguera, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII. Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals. Havent tornat a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger. Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó (on degué morir vers el 1170) i pare de Ponç, senyor d'Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç III de (Catalunya, s. XII – v 1199) Vescomte de Cabrera i d'Àger (v 1165-v 98). Es casà amb Marquesa, filla d'Ermengol VII d'Urgell. Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d'Alfons I de Catalunya-Aragó. El rei, però, concertà després dos convenis (1190 i 1191) amb Ermengol VIII, el nou comte d'Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç. El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l'any següent. Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç IV de (Catalunya, s XIV – 1349) Vescomte de Cabrera. Fill de Bernat II de Cabrera i de Tembor de Fenollet. El 1342, el seu pare es retirà al convent de Sant Salvador de Breda, vella fundació familiar, i li cedí el vescomtat. Es casà amb Beatriu de Cardona, una de les filles del difunt Hug Folc I, comte d'Empúries i vescomte de Cardona. El 1344 rebé davant la seva vila d'Hostalric el rei Pere III, que anava de marxa per emprendre la segona i decisiva campanya contra Jaume III de Mallorca per incorporar-se el Rosselló. Després d'estatjar el rei a casa seva, l'acompanyà a la guerra. El mateix any participà a la presa d'Algesires amb les forces catalanes que hi anaren per ajudar a les castellanes. El 1347 prengué part a la primera campanya defensiva del Rosselló, per rebutjar la invasió de Jaume III que volia recuperar el territori. Morí sense successió. Es vescomtat revertí al seu pare, que aleshores ja havia abandonat el seu recés i s'havia convertit en gran conseller de Pere III. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç de (Catalunya, s. XIV) Fill de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix, germà de Bernat IV. Actuà de procurador d'aquest, quan, el 1372, fou restituïda a Bernat, per la corona, una part del patrimoni familiar que havia estat confiscat anys enrera. Morí jove. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç de (Catalunya, s XV) Fill de Bernat IV. Després que el seu germà Bernat Joan caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ramon de (Catalunya, s. XIII – 1298) Noble. Fill de Guerau V, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riembau de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Roderic de (Catalunya, s XIII) Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d'Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Sança de (Catalunya, s. XV - Barcelona, s. XV) Dama. Filla de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i de Timbor de Prades. Es casà amb Arquimbau de Foix, vescomte de Biarn. Un cop vídua, fundà la capella de Santa Clara i Santa Caterina, a la catedral de Barcelona, on fou enterrada. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Timbor de (Catalunya, s. XV) Filla de Bernat IV de Cabrera i de Timbor de Prades. Germana de Sança. Es casà, en 1418, amb l'aragonès Joan Ferrandis d'Híxar, descendent directe, per la línia natural, de Jaume I el Conqueridor. Fill seu fou un altre Joan Ferrandis d'Híxar, figura notable de la guerra contra Joan II. Era viva en 1464, quan el seu fill rebé el comtat d'Aliaga per abandonar la guerra. Timbor degué viure de prop aquest conflicte. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Cabrera, vescomtat de (Catalunya, s. XI - s. XIV) Jurisdicció feudal. S'estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter, de la Tordera i del Fluvià. Aquest patrimoni jurisdiccional s'havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d'altres baronies que anaren infeudant-se durant els s. XI i XII els vescomtes de Girona, posant sota llur potestat altres barons. Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d'Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d'una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt. Alguns dels territoris eren subinfeudats, per contra, la senyoria major pertanyia als hospitalers, i els Cabrera n'eren només subfeudataris, altres llocs eren quadres amb domini compartit. A conseqüència del procés del 1365 (Bernat II de Cabrera) foren confiscats els béns de la casa de Cabrera; la devolució del 1373 es limità a l'estricte vescomtat de Cabrera, i la del 1381, al vescomtat de Bas; el comtat d'Osona i la ciutat de Vic no tornaren als Cabrera, malgrat una donació nominal d'Alfons IV. Hostalric era el centre administratiu del vescomtat estricte. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - MUNICIPI
99 CATALUNYA - MUNICIPI
100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera i de Castelló, Berenguer de (Catalunya, s. XIII) Castlà del castell de Cabrera. Descendent de Bernat de Cabrera. Heretà, a més de la castlania de Cabrera, la de Castelló d'En Bas, la Bastida de l'Infern, el castell de Voltregà (en feu dels Montcada), la quadra de Conanglell, Sant Miquel d'Ordeig i la domus dels Soler i altres béns a Osona. La seva muller fou Guillema de Cabrera, i la seva nora Sibil·la de Saga. La família agnatícia s'extingí amb llurs fills, i la successió passà a llur néta Elisabet de Cabrera. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera i Grinyó, Ramon (Tortosa, Baix Ebre, 1806 - Wentworth, Surrey, Anglaterra, 1877) Militar carlí i primer comte de Morella. Deixà el seminari per unir-se als partidaris del pretendent Carles (1833), i el 1835, arribà a ser cap de les forces carlistes d'Aragó, el Maestrat i la zona de Tortosa. Executada la seva mare pels liberals (1836), prengué fortes represàlies (fou popularment conegut per el tigre del Maestrat) i mantingué el domini al Maestrat. No va acceptar el Conveni de Bergara (1839) i passà a França (1840). Tornà per dirigir la segona guerra carlina (1848-49), però se n'anà altra vegada a França i d'allà es traslladà a Anglaterra. Abandonà el partit carlista i el 1875 reconegué Alfons XII. 103 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Cabrera i Heredia de Miranda, Maria Dolors (Tamarit de Llitera, Llitera, 1829 - s. XIX) Escriptora. Publicà llibres de poesia Las violetas (1850), la novel·la Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrerès, el (Osona) Subcomarca i terme jurisdiccional del castell de Cabrera, que comprenia les parròquies de Santa Maria de Corcó, Sant Martí Sescorts, Roda de Ter, Sant Llorenç Dosmunts i Sant Julià de Cabrera i incloïa el castell de Barrés, prop de l'Esquirol; era el nucli patrimonial del vescomtat de Cabrera. Posteriorment hom hi inclogué dins la denominació de Cabrerès els termes de Tavertet, Sant Bartomeu Sesgorgues, Pruit, Rupit, Sant Joan de Fàbregues i, per extensió, fora de la demarcació geogràfica, Susqueda i Sant Martí Sacalm, que mai no formaren part dels dominis dels Cabrera. Contemporàniament, el nom topogràfic de Collsacabra s'ha estès a tota la regió. Aquesta identificació ha fet, igualment, que, en limitar geogràficament Collsacabra a l'altiplà, situat a l'est del massís de Cabrera i del pla d'Aiats, sovint el Cabrerès històric hagi restat exclòs del territori així anomenat. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabrerizo i Bascuas, Marià de (Viñuela, Andalusia, 1785 – València, 1868) Impressor i escriptor. Establert des de molt jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica. Fundà el primer gabinet de lectura per subscripció; però, acusat de tenir llibres prohibits i perseguit per la seva ideologia liberal, emigrà a França, on visqué alguns anys. Publicà Colección de canciones patrióticas (1823) i unes Memorias de mis vicisitudes políticas desde 1820 a 1834 (València 1854). 107 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabreroles (Sant Hilari Sacalm, Selva) Antic castell i actual masia (800 m alt), a l'antic terme de Querós, damunt la riba dreta del Ter. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabriada, Joan de (València, 1665 - Bilbao ?, Païs Basc, 1714) Metge. Estudià a València i es traslladà a Madrid, on propugnà una concepció moderna de la medicina. La seva innovadora teoria, exposada en el llibre Carta filosófica médicochymica (1687), en què defensava l'experiència com a base per a la medicina, provocà una forta polèmica entre els partidaris de la modernitat i els tradicionalistes galenistes. S'inclinà per la iatroquímica, proposà la creació d'acadèmies i laboratoris en els quals treballessin científics estrangers. Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias de Sevilla (1700). 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrianes (Sallent de Llobregat, Bages) Poble (284 m alt), situat a uns 600 m del riu, a l'esquerra, entre la vila i el Pont de Cabrianes. Prop del Llobregat hi ha una gran fàbrica de filats i teixits. L'església parroquial és dedicada a sant Ramon. 123 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabriel (País Valencià) Nom castellà del riu Cabriol. 111 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
112 CATALUNYA - MUNICIPI
113 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cabrinetty i de Cladera, Josep (Palma de Mallorca, 1822 - Alpens, Osona, 9/jul/1873) Militar. Entrà a l'exèrcit el 1837 i lluità en la Primera Guerra Carlina, en que obtingué el grau de sots-tinent per la seva participació en l'assalt al castell de Morella, que dirigí Espartero. Hagué d'exiliar-se l'any 1843, però tornà el 1847. Quan fou proclamada la república (1873), era brigadier i comandant general de Lleida. Des d'aleshores, operà contra els escamots carlins, sobretot a la província de Girona. Perseguí aferrissadament Savalls i l'obligà a aixecar el setge de Puigcerdà, però morí en el combat d'Alpens d'un tret al clatell quan entrava a cavall a la plaça del poble, hom digué que havia estat assassinat pels seus soldats. La notícia de la derrota i de la seva mort donà lloc a manifestacions anticarlines i a favor de la República a Barcelona (11/jul). 114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrioler, puig (Santa Pau, Garrotxa) Muntanya i antic volcà (560 m alt), situat al sud d'Olot. L'antic cràter és anomenat el clot de l'Olla. 116 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cabrisas, Josep (Ciutadella, Menorca, 1774 - Illes Balears, 1834) Llatinista. És autor de diversos escrits llatins. 117 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cabrit, Guillem (Catalunya, s. XIII - Alaró ?, Mallorca, 1285) Militar. Serví Jaume II de Mallorca i quan Alfons II conquerí l'illa (1285), es féu fort, amb Guillem Bassa, al castell d'Alaró. Quan el rei s'apoderà del castell, sembla que els féu morir cremats a la plaça d'Alaró. Una tradició, que arranca ja del s. XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants (Sant Cabrit i Sant Bassa), i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra les féu retirar. Segons la tradició, llurs ossos són a la catedral de Mallorca. Hom n'ha posat en dubte fins i tot l'existència històrica. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrit, Moisès (Catalunya, s. XIV - Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1410) Prohom hebreu. Fundà a Santa Coloma un hospital per a pobres. Fou famosa la seva gran biblioteca. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA
120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabruja, Jaume (Reus, Baix Camp, s. XVIII – Barcelona, 1831) Eclesiàstic. Deixà escrits referents a la Inquisició. Fou molt conegut per les seves iniciatives de caràcter benèfic. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabruja i Auguet, Agustí (Salt, Gironès, 1911 - ) Periodista i escriptor. Fou redactor de "L'Autonomista" de Girona i membre actiu d'Esquerra Republicana, incorporat a l'exèrcit republicà durant la guerra civil del 1936, s'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on treballà en una editorial. Ha publicat Terra Nostra (1946), estampes de l'exili; en poesia, Ona i ocell (1950) i Raïm (1951), i la novel·la Les òlibes (1956). Ha col·laborat a la revista "Poesia" (Montpeller, 1946), i a la majoria de les catalanes publicades a Mèxic als darrers temps, com "Quaderns de l'exili", "Centre Català" , "La Nostra Revista", "La Nova Revista" i "Orfeó Català". 122 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabús, port de (Andorra / Pallars Sobirà) Depressió (2.328 m alt) de la serra que separa la coma de Setúria de la vall Ferrera.
Anar
a: [ Cabra ] [
Cabrer ]
[ Cabrera, B ] [ Cabrera,
G ]
[ Cabrera, M ] [ Cabrera
i ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Cabra del Camp
