A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Sei ]    [ Sellu ]    [ Selv ]    [ Sem ]    [ Sen ]    [ Senest ]

Cal parlar sempre de nosaltres mateixos; si no, correm el perill que ho facin els altres. (Abel Cutillas)

1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Seïllà  (Finestret, Conflent Masia i antic poble (700 m alt), al sud del terme. Esmentat el s XIV.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seix (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)   Poble (1.260 m alt) de l'antic municipi d'Aravell, a l'antic terme de la Vall de Castellbó, damunt Albet. La seva església depèn de la de Santa Creu de Castellbó.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seix de Gurp, bordes del  (Tremp, Pallars Jussà Grup de bordes, dins l'antic terme de Gurp de la Conca, al sud del poble.

4 CATALUNYA - EMPPRESA

Seix i Barral, Editorial  (Barcelona, 1911 – 1982)  Editorial fundada per V. Seix i Ll. i C. Barral

5 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Seixà  (Sornià, Fenolleda)  Antic castell

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSeixac, Constança de  ( ? , s. XIII)  Dama

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seixac, Hug de  ( ? , s. XIII)  Noble

8 CATALUNYA - EMPPRESA

Selecta, Editorial  (Barcelona, 1946 – 1986)  Editorial fundada per Josep Maria Cruzet

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selga i Trullàs, Miquel  (Rajadell, Bages, 1879 - Quezon City, Filipines, 1956)  Científic

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Sella  (Marina Baixa Municipi: 38,84 km2, 419 m alt, 590 hab (1999)

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sella, riu de  (Marina Baixa Curs d'aigua de la comarca. Neix als vessants de la serra d'Aitana i corre en direcció perpendicular a la costa. El seu principal afluent (per la dreta) és el riu de Relleu, aigües avall de la confluència del qual hi ha l'embassament de Sella d'Amadòrio. Passa per Sella, Orxeta i la Vila Joiosa, vora la qual desemboca. També és anomenat riu de la Vila i d'Amadòrio.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sellarès i Perelló, Miquel  (Barcelona, 1946 - )  Polític

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSellecs, turó de  (Maresme / Vallès Oriental)  Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral, entre les dues comarques

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sellent, Agustí  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Gravador. Nom que apareix al peu de nombrosos gravats fets a Barcelona entre els anys 1776 i 1821. Les diferències estilístiques que s'hi observen han fet pensar en l'existència de dos gravadors d'igual nom. Entre les obres cal remarcar una estampa de la Mare de Déu de la Mercè (1787) i els retrats dels membres de la família reial. També és autor de la medalla commemorativa de la visita de Carles IV a Barcelona (1802).

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sellent de Xàtiva  (Ribera Alta Veure> Sallent de Xàtiva.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sellerès, el  (Sant Salvador de Guardiola, Bages)  Caseria o raval, vora el poble, a l'esquerra de la riera de Guardiola.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sellés  (Llanera de Solsonès, Solsonès Veure> Cellers.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sellés i Codina, Joaquim  (Barcelona, 1906 – 1995)  Arquitecte. Fill de l'arquitecte Salvador Sellés i Baró. Estudià a l'Escola de Barcelona (1923-30). Arquitecte municipal des del 1931 fins al 1976. Cap del Servei de Sanitat i Beneficència (1950-56), del d'Edificis Administratius (1956-67) i del d'Abastaments i Patrimoni Municipal (1967-76). És autor de l'edifici dels jutjats -amb Porqueras-, Clínica Puigvert, Policlínica Corachán, Hospital de l'Esperança, Asil del Port, Cinema Verdi, Frontó Chiqui i restauració de la parroquial de Sant Jaume.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selles i Figueres, Jaume  (Sant Vicenç de Castellet, Bages, 1884 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1975)  Sindicalista i polític. Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires. Fou diputat al Parlament de Catalunya per l'Esquerra Republicana de Catalunya. Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d'agricultura i de contractactes de conreu.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSellés i Gonzàlez, Salvador  (Alacant, 1848 – 1938)  Escriptor

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Selleta, la  (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén Caseria, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de Benafigos.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sellui  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Poble de l'antic mun. de Montcortès de Pallars

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sellumbres, rambla de  (Alt Maestrat)  Curs d'aigua del Sistema Ibèric Valencià

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Selma  (Aiguamúrcia, Alt Camp Antic poble (743 m alt), al sector oriental del terme. Sota el puig de Selma (801 m alt) presidit per les mines del castell de Selma. Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l'església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc. El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma. Extingit l'orde templer (1312), passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del segle XVIII. Des del segle XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat. El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d'ells establerts al Pla de Manlleu. Modernament ha estat abandonat. En resta l'església gòtica de Sant Cristòfol.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Selma, Ferran  (València, v 1752 – Madrid, 1810)  Gravador. Deixeble d'Ignasi i de Josep Vergara. L'any 1783 fou nomenat membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València i de la de San Fernando de Madrid. Il·lustrà l'Atlas marítimo de España, i és autor de Sant Ildefons rebent la casulla de la Verge i d'una Vista d'Aranjuez.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSelma, Francesc  (Catí, Alt Maestrat, 1692 – 1777)  Erudit i sacerdot. És autor d'una Historia del santuario de N. S. de Misericordia (1759) o de la Mare de Déu de l'Avellà, d'uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d'una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva (1762), miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) el 1475, d'un Devocionario eucarístico (1766) i d'altres escrits relacionats amb Catí, inèdits.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selma, Miquel  (Catalunya, s. XVII)  Compositor

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selma i Salavert, Onofre  ( ? , s. XVI)  Escriptor

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Selmella  (el Pont d'Armentera, Alt Camp)  Despoblat (828 m alt), aturonat al voltant de l'antic castell de Salmella, que des d'Ansulf II (mort vers el 990) fou dels Cervelló, del qual hi ha importants restes. El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus. La seva antiga església parroquial (Sant Llorenç) depenia de la de Querol.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó  (la Seu d'Urgell ?, Alt Urgell, s. XIII – s. XIV)  Autor jueu

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó Astruc  (Barcelona, s. XIV)  Rabí, metge i comentarista bíblic

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó ben Abraham ibn Adret  (Barcelona, v 1235 - v 1310)  Rabí i talmudista

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSelomó ben Ishaq Gerundi  (Girona, s XIII)  Poeta religiós jueu. Pertanyent, segons sembla, al cercle de cabalistes i deixeble de Mosé ben Nahman. Se'n conserven cinc composicions.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó ben Mesullam de Piera  (Cervera, Segarra, v 1345 - Saragossa, Aragó, v 1420)  Poeta hebreu

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó ben Reuben Bonafed  (Barcelona, v 1360 - Santa Coloma de Queralt ?, Conca de Barberà, v 1430)  Poeta

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó Bonisaq  (Barcelona, s. XIV ?)  Autor jueu

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó Bonjuda  (Barcelona, s XIV – València, s XIV)  Mercader i poeta jueu de circumstàncies, de qui es conserva una poesia de felicitació a Mosé Natan de Tàrrega. Es convertí el 1391 i rebé el nom de Pere de Montcada.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selta Runega  Pseudònim de l'escriptor Francesc Altés i Casals.

39 CATALUNYA - COMARCA

Selva, la  (Catalunya)  Comarca: 995,60 km2, 112.274 hab (1999), capital: Santa Coloma de Farners

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSelva, la  (Navès, Solsonès Llogaret (1.059 m alt), en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l'antiga església parroquial (Sant Climent), esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona. Domina, per ponent, la vall d'Ora.

41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Selva, la  (Morellàs i les Illes, Vallespir)  Llogaret (612 m alt)

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Selva, Pròsper de  (Perpinyà, 1811 - Pau, Bearn, França, 1883)  Marí. Fill d'Agustí de Selva i Donat. Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana. Participà amb les tropes franceses a la guerra de Guinea (1855) i a la de Mèxic (1862), i a la mar Bàltica (1870) en la guerra contra Prússia.

43 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Selva de Mallorca  (Mallorca Septentrional)  Municipi: 48,22 km2, 230 m alt, 2.909 hab (1999)

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Selva de Mar, la  (Alt Empordà Municipi: 7,08 km2, 48 m alt, 191 hab (1999)

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Selva del Camp, la  (Baix Camp Municipi: 35,18 km2, 246 m alt, 4.034 hab (1999)

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Selva del Vallès, la  (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental)  Urbanització, al vessant septentrional de la Serralada Litoral, prop del coll de Montalegre.

47 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaSelva i Henry, Blanca  (Alvèrnia, França, 1884 - 1942)  Pianista i pedagoga

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Selva i Mergelina, Josep de  (València, 1885 – 1932)  Polític

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selva i Villaret, Bonaventura  (Vic, Osona, s. XX - )  Escriptor. Fundà i dirigí la revista "Inquietud Artística". El 1965 publicà el llibre Vigatans i vigatanisme.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selva i Vives, Josep  (Reus, Baix Camp, 1902 – Barcelona, 1987)  Novel·lista i historiador de l'art. El 1948 fou nomenat conservador adjunt del Museu d'Art Modern de Barcelona. És autor de les novel·les La llum i l'ombra (1931) i Albada (1933), dels estudis El arte de España durante los Borbones (1943) i L'escultor Joan Rebull (1960), i d'alguns escrits esparsos o incorporats a llibres col·lectius, entre els quals destaca la seva col·laboració a l'obra L'Art Català.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Selvanera  (Florejacs, Segarra)  Poble, al sector nord-est del terme, a la conca del Llobregós. L'església parroquial de Sant Sebastià havia estat sufragània de la de Sanaüja. Formà part de la baronia de Florejacs, que passà als marquesos de Gironella.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selves i Carner, Joan  (Castelltallat, Bages, 1899 – Barcelona, 1934)  Advocat, periodista i polític. Líder de les forces republicanes i catalanistes de Manresa, tingué molt d'ascendent en les organitzacions obreres i fou l'alcalde que proclamà la República a la dita ciutat (1931). Diputat a les Constituents (1931) i al Parlament Català (1932), fou conseller d'Economia i Agricultura (gen-feb/1933), i conseller de la Governació (feb-oct/1933 i gen-jun/1934).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSelvin (Andreu Llorens)  (Barcelona, 1952 - )  Il·lusionista

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sem Tob ben Ishaq  (Tortosa, Baix Ebre, 1196 - Marsella, França, s XIII)  Metge i traductor jueu. Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l'estudi de la medicina -que exercí a Montpeller i Marsella- i les traduccions de l'àrab a l'hebreu. Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefes traduí el comentari d'Averrois al De Animo d'Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Simus l'obra de medicina d'al-Zahrawï en 30 llibres, que acabà el 1258. Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitäb al-Mansürï d'al-Räzï.

58 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Semanario Cristiano-Político de Mallorca  (Palma de Mallorca, 30/jul/1812 - 28/jul/1814)  Publicació setmanal. Sorgida per tal de combatre les idees liberals i especialment la publicació "Aurora Patriótica Mallorquina". Fou dirigida per Ramon Strauch i Vidal -franciscà, empresonat diverses vegades pels seus articles-.

59 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Semanario Curioso, Erudito, Comercial y Económico  (Barcelona, 1773 - d 1777)  Publicació setmanal. Fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom. Publicà articles de tema miscel·lani. N'aparegueren 62 números (fins al 30/set/1774). Sis mesos després en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, així com una Historia de Mauritania y del Reino de Argel. Més tard publicà El blasón de Cataluña, història apòcrifa d'E. Barelles, publicada entre 1776 i 1777.

60 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Semanario de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1779 – 1820)  Publicació

61 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Semanario Político de Mallorca  (Palma de Mallorca, 2/oct/1809 – 1810)  Publicació liberal. Bilingüe, tingué un caràcter més literari que polític i fou continuat pel "El Extraordinario Político Mallorquín", també setmanal (1810).

55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaSembrador, El  (Igualada, Anoia, gen/1926 - 22/set/1934)  Periòdic anarco-sindicalista. Conegué una primera època com a mensual (fins al jul/1926) i una segona quinzenal (des del 15/jun/1930). Els redactors foren Josep Anselmo, Josep Massana i Antoni Carner primer, i Anselmo, Daniel Alcaide i Josep Cuatrecasas, després. El director fou Joan Ferrer.

56 CATALUNYA - LITERATURA

Sembrando Flores  (Catalunya, 1906)  Novel·la de Federico Urales

57 CATALUNYA - CULTURA

Seminari Matemàtic de Barcelona  (Barcelona, abr/1936 – )  Institució creada dins la Universitat Autònoma de Barcelona. en fou director Esteve Terrades, i Josep M. Orts sots-director. Les seves activitats no començaren fins al 1939. Hom hi organitzà cursos monogràfics que introduïren els nous corrents matemàtics, i joves llicenciats foren enviats a l'estranger. Publicà nombroses monografies i la revista "Collectanea Mathematica". Viculat al conseju Superior de Investigaciones Científicas, fou dirigit per Joan Augé.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Semir, Vladimir de  (Barcelona, 1948 - )  Periodista

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Semir i Rovira, Agustí de  (Barcelona, 1918 - )  Polític i advocat. Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1936. Adscrit a la línia d'un "pensamiento joseantoniano", durant el període 1942-50 fou professor de dret polític a la Universitat de Barcelona. El 1951, amb d'altres, fundà l'Associació de Cultura Occidental, intent de diàleg entre vencedors i vençuts de la guerra i instrument de crítica des de dins del sistema. Secretari adjunt del Consell Econòmic Sindical (1955). A l'època de l'alcalde Simarro fou regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona (1945-58). Fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans i membre actiu de Pax Christi, participà en la comissió preparatòria de l'Assemblea de Catalunya. Fou elegit regidor de la ciutat de Barcelona com a independent dins del PSUC (1979-82).

64 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaSèmola Teatre  (Vic, Osona, 1978 - )  Companyia teatral

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sempau, Ramon  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1909)  Escriptor i periodista

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sempere  (Vall d'Albaida Veure> Sant Pere d'Albaida.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sempere i Fernàndez de Messa, Francesc Messa  (Albaida, Vall d'Albaida, s. XX - )  Pintor

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sempere i Guarinos, Joan  (Elda, Vinalopó Mitjà, 1754 – 1830)  Il·lustrat i jurista. Fou fiscal de la cancelleria de Granada des del 1790 fins al 1810, en què Josep I el nomenà membre del Tribunal Suprem de Madrid. Autor de moltes obres, entre les quals cal esmentar Ensayos de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-89), Historia del lujo y de las leyes santuarias en España (1788) i Historia de los vínculos y mayorazgos (1805). Les seves idees econòmiques entronquen amb les de Campomanes.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sempere i Juan, Eusebi  (Onil, Alcoià, 1923 – 1985)  Pintor, escultor i gravador. Un dels membres més remarcables del op-art al país. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de València i, després d'una estada a París (1948-59), és va interessar per l'art cinètic (joc dinàmic dels plans no basat en la perspectiva) i per les variacions que pot produir la il·luminació exterior i interior. Va concebre la idea d'il·luminar amb llum canviant la seva obra (1955), de manera que aquesta es fés i es refés constantment, i va començar a realitzar la seva sèrie de mòbils. Participà en la XXX Biennal de Venècia, i formà ocasionalment part del grup Parpalló.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sempere i Masià, Francesc  (València, 1859 – 1922)  Editor

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sempronio  Pseudònim de l'escriptor Andreu Avel·lí Artís i Tomàs.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSemuel ben Benvenist  (Barcelona ?, s. XIV)  Metge jueu

73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Señal, La  (Lleida, 1/set/1929- 1930)  Periódic quinzenal. Òrgan de la Unió de Ferroviaris i a partir del maig de 1930 també de la Federació Nacional de Treballadors Portuaris d'Espanya, fou portaveu oficiós del Partit Comunista Català. El seu principal redactor era Joan Farré i hi col·laboraren Jordi Arquer, Jonàs Carrion (de Tarragona), Josep Ruestes (de Balaguer), etc.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Senaller i Gramenet, baronia de  (Catalunya Títol, concedit el 1804 a Antoni Senaller i Jordana. El 1846 passà als Plandolit, que el tingueren fins el 1876. Actualment és vacant.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàSenan  (Conca de Barberà Municipi: 11,89 km2, 652 m alt, 33 hab (2004). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb l'Urgell i les Garrigues i accidentat per la serra del Tallat. Encara s'hi desenvolupa la tradicional activitat agrícola, amb conreus de secà (ordi, olivera, ametllers i, en menor mesura, la vinya i algun petit hort). Ramaderia de bestiar oví. Avicultura. En procès de despoblament, sobretot des de les dècades de 1960 i 1970, en què es va intensificar l'emigració cap a pobles veïns com l'Espluga de Francolí o Montblanc. El poble està situat als peus d'un turó on hi ha les restes de l'antic castell de Senan, que fou l'origen la població, l'edifici més destacable del qual és l'església parroquial de Santa Maria, romànica, construïda entre els s. XII i XIII, reformada al llarg dels anys i que té com un dels seus elements més característics un notable campanar de cadireta. Àrea comercial de Montblanc. Ajuntament de Senan

76 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSencelles  (Mallorca Septentrional Municipi: 52,62 km2, 152 m alt, 2.057 hab (1999). Situat al centre des Pla, a l'interior de l'illa, al nord-est de Palma de Mallorca. És drenat cap a la badia d'Alcúdia pel torrent de Solleric. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura (es conrea gran part del terme); hi predomina absolutament el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits de les oliveres, la vinya, les figueres i els garrofers; amb aigua derivada del torrent hom conrea hortalisses. Ramaderia i avicultura. Té una fàbrica important d'articles de cautxú. La vila sorgí en una eminència on confluien diverses rutes; església parroquial de Sant Pere, acabada de construïr a mitjan s. XIX; casa de la vila, del s. XVII. El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniali, Ruberts i Jornets, i les caseries de Cascanar i Sonarrossa. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament de Sencelles

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSendes  (Aravell, Alt Urgell)  Despoblat

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sendes, baronia de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1764 a Josep Gramunt i Navarro

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sendín i Galiana, Alfred  (Xàtiva, Costera, 1903 - )  Autor teatral

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sendra i Barrufet, Cast Casen  (Tarragona, 1928 – Barcelona, 1991)  Actor i humorista. Destacà en el món de la revista i de la televisió, amb imitacions i sketchs de gran èxit, i en el cinema, especialment per la pel·lícula Plácido (1961) de Luis G. Berlanga.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sendra i Puig, Lluís  (Gràcia, Barcelona, s XIX - Barcelona, s XIX)  Escriptor. El 1866 estrenà amb èxit l'obra teatral Un pas de comèdia.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sendrosa  (Tredòs, Vall d'Aran)  Sector occidental del circ de Saboredo

83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Seneja  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Despoblat

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Senent i Anaya, Joan  (València, 1916 – 1975)  Publicista

85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSeners  (Estoer, Conflent)  Església i antic lloc

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

senescal  (Catalunya, s. XI – s. XIV)  Cap de personal de la cort comtal de Barcelona

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra  (Catalunya, ? - s. XVIII)  Llinatge

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia, Bernat I  ( ? , s. XIII - Almeria, 1309)  Senyor de Palau-sator

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia, Bernat II  ( ? , s. XIII – Calàbria, Itàlia, 1331)  Anà a Sardenya

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia, Guillem I  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Conseller d'Alfons III

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia, Ponç  ( ? , s. XIV - 1383/90)  Coper de la reina Sibil·la

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSenesterra de Santaeugènia, Ramon I  (Catalunya, s. XIV – 1349)  Conseller reial. El 1332 figurava entre els senyors feudals de Sardenya. Actuà com a ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop de la infanta Elionor de Sicília, de cara a convenir el projectat i no realitzat matrimoni d'aquella amb l'infant Ramon Berenguer, oncle del rei (1337). El 1343 era cap militar a la frontera de l'Empordà. Cooperà aleshores als preparatius per a la primera invasió del Rosselló, de cara a desposseir Jaume III de Mallorca. A la segona campanya rossellonesa, el 1344, era membre del consell reial. Rebé, amb Francesc de Cervià, la submissió de Montesquiu.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Caramany, Bernat  ( ? , s. XIV - v 1415)  Militar

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Casteràs, Maria  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Baronessa de Sornià. Rebesnéta de Francesc Senesterra de Santaugènia i de Vilanova. Casada (1708) amb el seu cosí germà Àngel Carles de Casteràs. Fou la darrera membre d'aquest llinatge.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles, Bernat (V)  ( ? , s. XV - d 1482)  Domèstic reial

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Josa, Guillem II  ( ? , s. XVI – 1591)  Governador de Rosselló

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Lanuza, Maciana  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Dama

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSenesterra de Santaeugènia i de Margarit, Bernat VI  ( ? , s. XV – 1484)  Senyor de Calabuig

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Margarit, Francesc I  ( ? , s. XV)  Senyor de Calabuig

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Raset, Bernat (IV)  ( ? , s. XIV – 1434)  Senyor de Monells

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova, Francesc  ( ? , s. XV)  Fill de Francesc I

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova, Lluís I  (Catalunya, s XV)  Fill gran de Francesc I Senesterra de Santaeugenia i de Margarit i germà de Francesc. Es casà amb Maciana de Josa i el fill dels quals fou Guillem II Senesterra de Santaeugènia i de Josa.

104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Senet de Barravés  (Vilaller, Alta Ribagorça)  Poble (1.309 m alt)

105 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Seneta  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Despoblat

Anar a:    Sei ]    [ Sellu ]    [ Selv ]    [ Sem ]    [ Sen ]    [ Senest ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans