1

2

1

Orto  (València, mar/1932 – oct/1933)  Revista mensual en castellà. Subtitulada Revista de Documentación Social. Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l'anarco-sindicalisme. Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi col·laborà regularment, i la progressiva definició per part del propi Civera del paper del sindicalisme en una futura societat. Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer. (PGa-GEC)

V

R

2

Ortodó, Joan Onofre  ( ? , s. XVI)  Cronista

C

B

3

Ortodó i de Maymó, Josep Maria d'  (Barcelona, 1917 - )  Industrial i historiador

C

B

4

Ortoneda  Veure> Hortoneda de la Conca (el Pont de Claverol, Pallars Jussà)

C

G

5

Ortoneda  Veure> Hortoneda (Clariana de Cardener, Solsonès)

C

G

6

Ortoneda, Cristòfol  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Pintor

C

B

7

Ortoneda, Mateu  (Riudecanyes, Baix Camp, s. XV - ? , s. XV)  Pintor

C

B

8

Orts, Jaume  (País Valencià, s. XVI)  Poeta

V

B

9

Orts i Aracil, Josep Maria  (València, 1891 – Barcelona, 1968)  Matemàtic

V

B

10

Orts i Bosch, Pere Maria  (València, 1921 - )  Historiador

V

B

11

Orts i Llorca, Francesc  (Tampico, Tamaulipas, Mèxic, 1905 - )  Metge. De família de mariners d'origen valencià, fou portat a Benidorm (Marina Baixa) als 3 anys. Llicenciat en medicina a València (1928), amplià estudis a París, Viena i Munic. Catedràtic d'anatomia de Cadis (1935), professor a València (1936-39) i Madrid (1954-75), treballà també com a cirurgià. Fou un dels impulsors de l'orientació embriològica de l'anatomia a l'estat espanyol. Autor del text Anatomía humana (1944) i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biologia (1956) ha treballat en l'estudi dels vasos limfàtics de l'ull, l'aparell urinari i el desenvolupament del cor. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. (GEC)

M

B

12

Orts i Roman, Joan  (Elx, Baix Vinalopó, 1898 - Oriola, Baix Segura, 1958)  Erudit i escriptor. Periodista i cronista de la ciutat d'Elx. Publicà diversos llibres de tema local, entre els quals sobresurten Guión de la Fiesta o Misterio de Elche (1943) i Desventura y misterio de la esfinge de La Alcudia (1948).

V

B

13

Orts-Climent, Tomàs  (Benidorm, Marina Baixa, 1879 - )  Escriptor

V

B

14

Orts-Ramos, Ramon  (Matanzas, Cuba, s. XIX – Barcelona, 1928)  Escriptor

C

B

15

Orts-Ramos, Tomàs  (Benidorm, Marina Baixa, 1866 - ? , s. XX)  Escriptor

V

B

16

Orumbella, Josep  (València, s. XVII – 1712)  Prelat

V

B

17

Orús  (Barcelona, s. X)  Jurista

C

B

18

Orxa, l'  Municipi del Comtat: 32,01 km2, 268 m alt, 445 hab (1999)

V

M

19

Orxell  Veure> Urchillo (Oriola, Baix Segura)

V

G

20

Orxelles  Caseria, al sud de la vila de Benissa (Marina Baixa)

V

G

21

Orxeta  Municipi de la Marina Baixa: 24,28 km2, 177 m alt, 429 hab (1999)

V

M

22

Ós, ball de l'  Ball molt primitiu del Pirineu, que representa la caçera i l'afaitat de l'ós. De caràcter carnavalesc, es balla des del Pallars al Vallespir. Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol.

C

C

23

Ós, pic de l'  Contrafort occidental (2.349 m alt) del Conflent i l'Alta Cerdanya

N

G

24

Os de Balaguer  Municipi de la Noguera: 121,9 km2, 463 m alt, 747 hab (1999)

C

M

25

Os de Civís  (o Aós d’Urgell) Veure> Aós (Civís, Alt Urgell)

C

G

26

Oscar (Oscar Nebreda Abadia)  (Barcelona, 1945 - )  Dibuixant i humorista

C

B

27

Óscar Dasí-Carmelo Salazar  (Barcelona, 1992 - )  Companyia de dansa

C

C

28

Oset  Poble del mun. d'Andilla (Serrans)

V

G

29

Oslé i Sáenz de Medrano, Enric  (Barcelona, 1892 – París, França, 1934)  Gravador

C

B

30

Oslé i Sáenz de Medrano, Llucià  (Barcelona, 1880 – 1951)  Escultor

C

B

31

Oslé i Sáenz de Medrano, Miquel i Llucià  (Barcelona, 1879/1880 - 1960/1951)  Escultors

C

B

32

Osona  Comarca de Catalunya: 1.264,0 km2, 125.511 hab (1999), capital: Vic

C

O

33

Osona  Nom de l'antiga ciutat pre-romana d'Ausa (Vic, Osona)

C

H

34

Osona, comtat d'  (Catalunya, 798 - ? )  Demarcació territorial

C

H

35

Osona, diòcesi d'  Veure> Vic, bisbat de (Catalunya)

C

G

36

Osona, Fèlix  (Vic, Osona, s. XVII - Catalunya, s. XVIII)  Metge i epidemiòleg. És autor d'una polèmica obra sobre una epidèmia ocorreguda a Vic: Tractatus de febre maligna Vicensi famosa, ad alios etiam affectus accomodatus (Barcelona, 1698); dos anys més tard en publicà un opuscle-apèndix. L'obra fou impugnada per un altre metge vigatà, Ignasi Moreta.

C

B

37

Osona, Roderic d' (dit el Jove)  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Autor d'una sèrie de pintures. Fill i deixeble de l'homònim. Signava lo fill del mestre Rodrigo.

C

B

38

Osona, Roderic d' (dit el Vell)  (Ossona, Milà ?, Itàlia, s. XV - València ?, s. XVI)  Pintor

V

B

39

Osona, vescomtat d'  Jurisdicció de l'antic comtat d'Osona (principi s. X – 1062)

C

H

40

Osona i Formentí, Artur  (Barcelona, 1840 – 1901)  Excursionista i escriptor

C

B

41

Osor  Municipi de la Selva: 52,62 km2, 340 m alt, 468 hab (1999)

C

M

42

Osor, Galceran d'  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

43

Osor, Guerau d'  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

44

Osor, riera d'  Afluent del Ter mitjà, per la dreta, a la comarca de la Selva

C

B

45

Osormort  Veure> Sant Sadurní d'Osormort (Osona)

C

G

46

Ossa, puig d'  Veure> Sant Pere Màrtir, muntanya de (Esplugues de Llobregat, Barcelonès)

C

G

47

Ossea  Antic castell i parròquia del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

48

Ossera  Poble (1.250 m alt) del mun. de Lavansa i Fórnols (Alt Urgell), aturonat al vessant septentrional del coll de Barnús, dins el massís del Port de Comte. La seva església depèn de la parròquia de Lavansa.

C

G

49

Ossinyà  Poble del mun. de Sant Ferriol (Garrotxa)

C

G

50

Ossó, Domènec  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

51

Ossó de Sió  Municipi de l'Urgell: 26,07 km2, 391 m alt, 214 hab (1999)

C

M

52

Ossó i Cervelló, Enric d'  (Vinebre, Ribera d'Ebre, 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 1896)  Fundador de les Teresianes

C

B

53

Ossorio y Gallardo, Àngel  (Madrid, 1873 - Buenos Aires, Argentina, 1946)  Polític conservador

E

B

54

Ostris, Pere (o Hostrí, o Austrí)  (Àustria, s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, d 1563)  Imatger, actiu al Camp de Tarragona, on realitzà diverses obres. Treballà a l'orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona (1563). El dramatisme de la seva obra anuncia a Catalunya l'art barroc.

C

B

55

Ot  ( ? , s. X – 1010)  Bisbe de Girona (995-1010)

C

B

56

Ot de Pallars  (Sort, Pallars Sobirà, v 1065 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1122)  Bisbe d'Urgell

C

B

57

Otal, Pepe (José Antonio Otal Montesinos)  (Albacete, Castella, 1946 - )  Titellaire

E

B

58

Otanell  Caseria del mun. de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents)

V

G

59

Otanell, baronia d'  Jurisdicció senyorial del País Valencià, que pertangué als Corberan d'Alet

V

H

60

Otero i Arbona, Josep  (Palma de Mallorca, 1847 – s. XIX)  Professor

B

B

61

Otero i Camps, Jaume  (Maó, Menorca, 1888 – Barcelona, 1945)  Escultor

B

B

62

Otger  ( ? , s. IX - v 870)  Comte de Girona amb el pagus de Besalú (v862-v870)

C

B

63

Otger Cataló  (Catalunya)  Personatge fabulós

C

C

64

Otogesa  Ciutat pre-romana de Catalunya

C

H

65

Otonel  Veure> Otanell (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents).

V

G

66

Otos  Municipi de la Vall d'Albaida: 11,24 km2, 326 m alt, 525 hab (1999)

V

M

67

Otos, baronia d'  Jurisdicció senyorial del País Valencià, adquirida el 1533

V

H

68

Òtranto, expedició d'  (Òtranto, Itàlia, 1481)  Acció bèl·lica de Ferran II de Catalunya-Aragó

U

H

69

Ots i Capdequí, Josep Maria  (València, 1893 - )  Historiador

V

B

70

Ou, Oficina de l'  (Catalunya, 29/des/1936 – 1939)  Organisme creat per la Generalitat

C

P

71

ou com balla, L'  (Barcelona, s. XIX - )  Costum propi del dia de Corpus

C

C

72

Oulomar, Guillem  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Diplomàtic. Feu nombrosos serveis a la corona catalano-aragonesa, durant el regnat de Jaume II (1291-1327), sobretot en qüestions econòmiques al nord d'Àfrica. Fou ambaixador a Tunis (1292, 1313 i 1314), on aconseguí pactes avantatjosos. Intervingué, juntament amb altres ambaixadors catalans, en el concili de Viena del Delfinat (1312), on fou posada a debat la supressió de l'orde del Temple i el destí dels seus béns, tan abundosos. La seva gestió fou favorable per als països de la corona catalano-aragonesa, cosa que permeté (1317) la fundació de l'orde de Montesa.

C

B

73

Ovança  Veure> Vilar d'Ovança, el (Montlluís, Alta Cerdanya)

N

G

74

Ovara i Piquer, Josep  (València, 1827 – 1881)  Autor teatral

V

B

75

Ovarra  Antiga abadia benedictina (s. IX), al mun. de Beranui (Baixa Ribagorça)

F

G

76

Ovarra, congost d'  Pas estret de l'Isàvena, entre l'Alta i la Baixa Ribagorça

F

G

77

Oveix  Poble (1.232 m alt) del mun. de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)

C

G

78

Oveix  Antiga abadia benedictina del mun. de Surp (Pallars Sobirà)

C

G

79

Ovella  Despoblat del mun. d'Alp (Baixa Cerdanya)

C

G

80

Ovelles, rambla de les  Riu de la comarca de l'Alacantí

V

G

81

Ovilvar, baronia d'  Títol de Catalunya, concedit el 1930 a Arcadi Balaguer i Costa

C

H

82

Ovís  Poble del mun. de Betesa (Alta Ribagorça)

F

G

83

Ovivier  ( ? , s. XIII)  Trobador

C

B

84

Ozores i Puchol, Josep Lluís  (Madrid, 1923 – 1968)  Actor cinematogràfic

E

B