|
|
|
Anar a: [ Orto ] [ Oru ] [ Ose ] [ Osor ] [ Ot ] [ Ou ] L'art d'envellir és conservar sempre alguna esperança. (Néstor Luján i Fernández) 1 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Orto (València, mar/1932 – oct/1933) Revista mensual en castellà. Subtitulada Revista de Documentación Social. Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l'anarco-sindicalisme. Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi col·laborà regularment, i la progressiva definició per part del propi Civera del paper del sindicalisme en una futura societat. Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortodó, Joan Onofre (Catalunya, s XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI) Cronista. És citat pel pare Villanueva com a autor d'una relació de fets, extrets dels arxius locals i escrits el 1584. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortodó i de Maymó, Josep Maria d' (Barcelona, 1917 - ) Industrial i historiador 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ortoneda (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Veure> Hortoneda de la Conca. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortoneda, Cristòfol (Catalunya, s XVI – s XVII) Pintor. Documentat entre el 1586 i el 1624. Treballà al Camp de Tarragona. L'any 1586 pintà un retaule dedicat a sant Cosme i sant Damià per a la confraria dels paraires d'Alcover. El 1599 va fer el retaule de Sant Llorenç de Rocallaura i cap al 1610 una taula de la Circumcisió, obres d'estil renaixentista. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortoneda, Mateu (Riudecanyes, Baix Camp, s XV - Catalunya, s XV) Pintor. Actiu entre el 1403 i el 1433 a la comarca tarragonina. L'estil entra plenament dins l'art internacional de l'escola de Bernat Martorell. Autor del retaule de la Verge de Solivella i d'un tríptic dedicat a santa Caterina. El caracteritzen la puresa i la unitat d'estil, tant en el dibuix com en el color. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts, Jaume (País Valencià, s. XVI) Poeta. Pertanyia a l'Acadèmia dels Nocturns. N'és coneguda una obra bilingüe, de caràcter bastant obscè. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts i Aracil, Josep Maria (València, 1891 – Barcelona, 1968) Matemàtic 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts i Bosch, Pere Maria (València, 1921 - ) Historiador 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts i Llorca, Francesc (Tampico, Mèxic, 1905 - ) Metge. De família de mariners d'origen valencià, fou portat a Benidorm (Marina Baixa) als 3 anys. Llicenciat en medicina a València (1928), amplià estudis a París, Viena i Munic. Catedràtic d'anatomia de Cadis (1935), professor a València (1936-39) i Madrid (1954-75), treballà també com a cirurgià. Fou un dels impulsors de l'orientació embriològica de l'anatomia a l'estat espanyol. Autor del text Anatomía humana (1944) i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biologia (1956) ha treballat en l'estudi dels vasos limfàtics de l'ull, l'aparell urinari i el desenvolupament del cor. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts-Climent, Tomàs (Benidorm, Marina Baixa, 1879 - ) Escriptor 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orts-Ramos, Ramon (Matanzas, Cuba, s. XIX – Barcelona, 1928) Escriptor 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts-Ramos, Tomàs (Benidorm, Marina Baixa, 1866 - ? , s. XX) Escriptor 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orumbella, Josep (València, s. XVII – 1712) Prelat 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orús (Barcelona, s. X) Jurista 18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Orxa, l' (Comtat) Municipi: 32,01 km2, 268 m alt, 445 hab (1999) 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orxell (Oriola, Baix Segura) Veure> Urchillo. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
22 CATALUNYA - CULTURA Ós, ball de l' (Catalunya) Ball molt primitiu del Pirineu, que representa la caçera i l'afaitat de l'ós. De caràcter carnavalesc, es balla des del Pallars al Vallespir. Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol. 23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ós, pic de l' (Censà, Conflent / Ral, Capcir) Contrafort occidental (2.349 m alt) del massís de Madres, a les Garrotxes de Conflent. 24 CATALUNYA - MUNICIPI Os de Balaguer (Noguera) Municipi: 121,9 km2, 463 m alt, 747 hab (1999) 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Os de Civís (Civís, Anserall, Alt Urgell) Veure> Aós (o Aós d’Urgell). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oscar (Oscar Nebreda i Abadia) (Barcelona, 1945 - ) Dibuixant i humorista 27 CATALUNYA - CULTURA Óscar Dasí-Carmelo Salazar (Barcelona, 1992 - ) Companyia de dansa 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oslé i Sáenz de Medrano, Enric (Barcelona, 1892 – París, França, 1934) Gravador 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oslé i Sáenz de Medrano, Llucià (Barcelona, 1880 – 1951) Escultor 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oslé i Sáenz de Medrano, Miquel (Barcelona, 1879 - 1960) Escultor 32 CATALUNYA - COMARCA Osona (Catalunya) Comarca: 1.264,0 km2, 125.511 hab (1999), capital: Vic 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Osona (Vic, Osona) Nom de l'antiga ciutat pre-romana d'Ausa. 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Osona, comtat d' (Catalunya, 798 - ? ) Demarcació territorial 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Osona, diòcesi d' (Catalunya) Veure> Vic, bisbat de. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Osona, Roderic d' (dit el Jove) (País Valencià, s. XV – s. XVI) Autor d'una sèrie de pintures. Fill i deixeble de l'homònim. Signava lo fill del mestre Rodrigo. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Osona, Roderic d' (dit el Vell) (Ossona, Milà ?, Itàlia, s. XV - València ?, s. XVI) Pintor 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Osona, vescomtat d' (Catalunya) Jurisdicció de l'antic comtat d'Osona (principi s. X – 1062) 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Osona i Formentí, Artur (Barcelona, 1840 – 1901) Excursionista i escriptor 41 CATALUNYA - MUNICIPI Osor (Selva) Municipi: 52,62 km2, 340 m alt, 468 hab (1999) 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Osor, Galceran d' ( ? , s. XIII) Cavaller 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Osor, Guerau d' (Catalunya, s. XIII) Cavaller. El 1282 acompanyà Pere II el Gran a Barbaria i a Sicília. Fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos del rei pel que fa al seu desafiament de Bordeus amb Carles d'Anjou. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Osormort (Osona) Veure> Sant Sadurní d'Osormort 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ossa, puig d' (Esplugues de Llobregat, Barcelonès) Veure> Sant Pere Màrtir, muntanya de 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Ossea (Navès, Solsonès) Antic castell i parròquia 85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Osseja (Alta Cerdanya) Municipi: 17,13 km2, 1.254 m alt 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ossera (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Poble (1.250 m alt), aturonat al vessant septentrional del coll de Barnús, dins el massís del Port de Comte. La seva església depèn de la parròquia de Lavansa. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ossinyà (Sant Ferriol, Garrotxa) Poble, situat a l'esquerra del Junyell, aigua avall del Mor. Esmentat ja el 975, la seva parròquia de Sant Fructuós pertangué a la canonja de Santa Maria de Besalú. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ossó, Domènec (Catalunya, s. XIII) Cavaller. És un dels qui figuren citats entre els primers catorze que prengueren l'hàbit del nou orde de la Mercè, el 1218, a les dubtoses fonts sobre la fundació de la institució. 51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ossó i Cervelló, Enric d' (Vinebre, Ribera d'Ebre, 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 1896) Fundador de les Teresianes 53 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ossorio y Gallardo, Àngel (Madrid, 1873 - Buenos Aires, Argentina, 1946) Polític conservador 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ostris, Pere (o Hostrí, o Austrí) (Àustria, s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, d 1563) Imatger, actiu al Camp de Tarragona, on realitzà diverses obres. Treballà a l'orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona (1563). El dramatisme de la seva obra anuncia a Catalunya l'art barroc. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ot ( ? , s. X – 1010) Bisbe de Girona (995-1010) 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ot de Pallars (Sort, Pallars Sobirà, v 1065 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1122) Bisbe d'Urgell 57 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Otal, Pepe (José Antonio Otal Montesinos) (Albacete, Castella, 1946 - ) Titellaire 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Otanell (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Caseria 59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Otanell, baronia d' (País Valencià) Jurisdicció senyorial, que pertangué als Corberan d'Alet i passà, per enllaç, als Milà d'Aragó, marquesos d'Albaida, als Orense, senyors i, després, vescomtes d'Amaya, i als Orellana-Pizarro, marquesos de la Conquista. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Otero i Camps, Jaume (Maó, Menorca, 1888 – Barcelona, 1945) Escultor 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Otger ( ? , s. IX - v 870) Comte de Girona amb el pagus de Besalú (v862-v870) 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Otger, Benoir (Lió, França, s XV - Reus ?, Baix Camp, s XVI) Arquitecte. Autor de l'església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 -i no acabada fins al 1601-, de nau única amb capelles laterals. 63 CATALUNYA - CULTURA Otger Cataló (Catalunya) Personatge fabulós 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Otogesa (Catalunya) Nom d'una ciutat pre-romana 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Otonel (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Veure> Otanell. 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Òtranto, expedició d' (Òtranto, Itàlia, 1481) Acció bèl·lica de Ferran II de Catalunya-Aragó 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ots i Capdequí, Josep Maria (València, 1893 - 1975) Historiador. Fou professor d'història del dret a la Universitat de València i director tècnic del Centre d'Estudis d'Amèrica de la Universitat de Sevilla. Emigrat a Amèrica el 1939, fou professor de la Universitat de Bogotà. Publicà, entre d'altres: Instituciones Sociales de la América española en el período colonial (1934), El estado español en las Indias (1941), El siglo XVIII español en América (1945), El régimen de la tierra en la América española durante el período colonial (1959) i Historia del Derecho español en América y del Derecho indiano (1968). 70 CATALUNYA - POLÍTICA Ou, Oficina de l' (Catalunya, 29/des/1936 – 1939) Organisme creat pel Departament d'Agricultura de la Generalitat, per tal de promoure el desenvolupament de la producció d'aviram i d'ous per a fer cara a l'escassetat d'aliments causada per la guerra civil. Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda -la batalla de l'ou- i podia decidir la intervenció o l'apropiació de granges o altres establiments. El director era nomenat pel conseller d'agricultura. L'Oficina disposava d'un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d'avicultors (CNT i UGT), dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum. 71 CATALUNYA - CULTURA ou com balla, L' (Barcelona, s. XIX - ) Costum propi del dia de Corpus 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oulomar, Guillem (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Diplomàtic. Feu nombrosos serveis a la corona catalano-aragonesa, durant el regnat de Jaume II (1291-1327), sobretot en qüestions econòmiques al nord d'Àfrica. Fou ambaixador a Tunis (1292, 1313 i 1314), on aconseguí pactes avantatjosos. Intervingué, juntament amb altres ambaixadors catalans, en el concili de Viena del Delfinat (1312), on fou posada a debat la supressió de l'orde del Temple i el destí dels seus béns, tan abundosos. La seva gestió fou favorable per als països de la corona catalano-aragonesa, cosa que permeté (1317) la fundació de l'orde de Montesa. 73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ovara i Piquer, Josep (València, 1827 – 1881) Autor teatral 75 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Ovarra (Beranui, Ribagorça) Antiga abadia benedictina (s. IX) 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ovarra, congost d' (les Paüls, Alta Ribagorça / Beranui, Ribagorça) Pas estret de l'Isàvena, entre les serres interiors del Prepirineu aragonès. Separa els dos municipis. L'extrem oriental el constitueix la serra de Cis, i al vessant occidental s'hi troba el cim del Turbó, amb 2.492 m alt. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oveix (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Poble (1.232 m alt) 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Oveix (Surp, Pallars Sobirà) Antiga abadia benedictina 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Ovella (Alp, Baixa Cerdanya) Despoblat 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Ovilvar, baronia d' (Catalunya) Títol, concedit el 1930 a Arcadi Balaguer i Costa 82 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ovís (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Poble de l'antic mun. de Betesa 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ovivier (Catalunya ?, s XIII) Trobador. Devia pertànyer a l'orde del Temple, ja que apareix com a Ovivier el Templer. És autor d'un sirventès adreçat a Jaume I, encoratjant el monarca pels projectes de croada. 84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ozores i Puchol, Antonio (Burjassot, Horta, 24/ago/1928 – Madrid, 12/mai/2010) Actor i director cinematogràfic. Ha actuat en papers còmics en diversos films.
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Orxeta
Otos
