A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Subir ]    [ Subirats ]    [ Sud ]    [ Sug ]    [ Sun ]    [ Suni ]

La llibertat és un desig, un sentiment imposat a l'home per sa pròpia naturalesa. (Valentí Almirall)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirà i Puig, Josep  (Barcelona, 1882 – Madrid, 1980)  Musicòleg

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirà i Puig, Josep  (Barcelona, 1926 - )  Escultor

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirachs, Rafael  (Vic, Osona, 1948 - )  Músic, compositor i cantant

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirachs i Ricart, Rafael  (Vic, Osona, 1902 – 1977)  Compositor

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSubirachs i Sitjar, Josep Maria  (Barcelona, 1927 - )  Escultor, dibuixant i gravador

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana, Manuel  (Manresa, Bages, 1807 - Santa Cruz de Yojoa, Hondures, 1864)  Missioner. Ordenat sacerdot el 1834 i beneficiat de la col·legiata de Manresa, fou company de predicació d'Antoni M. Claret a Catalunya i, després del 1850, col·laborador seu a Cuba. El 1856 començà l'apostolat a Hondures, Guatemala, Nicaragua i El Salvador i organitzà poblats entre les tribus indígenes. Hom donà el nom de Subirana a la població on morí.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Canut, Jaume  (Barcelona, 1817 – 1862)  Llibreter, editor i impressor

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Fajol, Eugeni  (Barcelona, 1855 – 1934)  Impressor. Fill de Jaume Subirana i Canut. Juntament amb el seu germà Joaquim ampliaren l'empresa familiar i la dotaren d'un dels millors tallers tipogràfics del seu temps.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Fajol, Joaquim  (Barcelona, 1851 – 1906)  Impressor

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Matas, Lluís  (Figueres, Alt Empordà, 1873 - Madrid, s. XX)  Odontòleg i escriptor. Estudià a Madrid i a Montreal (Canadà). S'establí a la capital espanyola, on assolí gran prestigi. Fou publicista actiu. És autor d'escrits professionals i literaris.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSubirana i Ortín, Jaume  (Barcelona, 15/mar/1963 - )  Poeta. Llicenciat en filologia catalana, és autor de diverses traduccions. Immers, des de molt jove, en la poesia, el 1984 fou finalista del premi Carles Riba amb el recull de poemes Pel viure extrem, el qual guanyà el 1988 amb Agenda i el 1989 amb Final de festa, també a escrit El rastre de l'animal lliure (1994), i a estar curador de diverses antologies poètiques. Ha codirigit Doble sentit. Poesia catalana d'avui (DR-ROM 1996). Com a narrador ha escrit No som perfectes (1992), Per a què serveix un escriptor? (1998) i Suomenlinna (2000) i l'estudi Josep Carner: l'exili del mite (1945-1970) (2000). Ha format part del col·lectiu Joan Orja, que publicà el volum Fahrenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent (1989).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Serra, Josep  (Vic, Osona, 1874 – 1951)  Actor teatral

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Subirana, Joan Baptista  (Rosario de Santa Fe, Argentina, 1904 - Barcelona, 1994)  Arquitecte

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Vila, Josep  ( ? , s. XIX - Centelles, Osona, 1870)  Escriptor i farmacèutic

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subiràs i Barra, Francesc  (Barcelona, s. XVIII – Madrid, 1783)  Matemàtic

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subiràs i Barra, Josep  (Barcelona, s. XVIII – 1799)  Militar i matemàtic

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSubirat i Codorniu, Ramon  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1828 – Madrid, 1882)  Escultor

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Subirats  (Alt Penedès Municipi: 55,78 km2, 2.432 hab (1999), capital: Sant Pau d'Ordal

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Subirats  (Terrades, Alt Empordà)  Veïnat

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats, Elvira de  ( ? , s. XII – 1220)  Muller d'Ermengol VIII d'Urgell

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats, Guillem de  ( ? , s. XII)  Noble

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats, Marina  (Barcelona, 1943 - )  Sociòloga

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats, Pere de  ( ? , s. XII)  Noble

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSubirats, Ramon  (Barcelona, 1891 - Barranquilla, Colòmbia, 1942)  Pintor

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats, Ramon de  ( ? , s. XII)  Noble

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats i Piñana, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, 1920 - )  Polític

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Subpirineu, el  (Garrotxa / Ripollès Sector dels Pre-pirineus, entre les dues comarques

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Subur  (Catalunya)  Nom d'una ciutat romana

29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsSucaina  (Alt Millars Municipi: 52,31 km2, 810 m alt, 214 hab (1999), (cast: Zucaina). Situat al sector d'interfluvi entre el riu Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i ocupat en gran part per boscs de pinedes i d'alzinars. Només s'hi conrea una petita part del territori, amb agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya); el regadiu és limita a 7 ha d'hortalisses. Ramaderia de llana. Població en descens. La vila, d'origen islàmic, és troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a llevant del terme. L'església parroquial és dedicada a el Salvador. Formà part del ducat de Vilafermosa. El municipi comprèn també diversos veïnats esparsos i la coneguda ermita de Santa Anna.

30 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaSuccessió, Guerra de  (Països Catalans, 1702 – 1714)  Conflicte bèl·lic

31 EUROPA - BIOGRAFIA

Suchet, Louis-Gabriel  (Lió, França, 1770 - Marsella, França, 1826)  Militar. Al capdavant del cinquè exèrcit prengué part durant la guerra del Francès en el setge de Saragossa i, com a general en cap de l'exèrcit francès a l'Aragó, va prendre Lleida i Mequinensa (1810), Tortosa (gen/1811) i Tarragona (jun/1811); fou ascendit a mariscal de camp i rebé l'orde d'internar-se al País Valencià, on s'apoderà de Morella, Morvedre i de València (gen/1812), que li valgué el títol de duc de l'Albufera. Les diverses derrotes napoleòniques l'obligaren a abandonar València (jun/1813) i situar-se a Tarragona, fins que decidí evacuar les seves tropes (primavera de 1814) cap a l'estat francès. El 1823 participà en l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que envaí l'estat espanyol per a restaurar l'absolutisme.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sucona i Vallès, Tomàs  (Reus, Baix Camp, 1842 – Tarragona, 1907)  Escriptor i eclesiàstic. Fundà a Tarragona el Col·legi de Missions de Pius IX (1874). Hi fou canonge a la seu. Destacà entre els publicistes catòlics del seu temps, encara que dins una línia immobilista i intransigent. Obres seves són De universa philosophia (1890, en tres volums), les traduccions catalanes Los psalms de David i Lo cantar dels cantars, en castellà Santo Tomás de Aquino y la quimica moderna, i el treball en francès Le Déluge et et la Genèse.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sucre, Carles de  ( ? , s. XVII)  Militar

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sucre i de Grau, Josep Maria de  (Barcelona, 1886 – 1969)  Poeta i pintor. Crític d'art i president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona. Com a poeta publicà Apol noi (1910). Com a pintor conreà l'expressionisme, sobretot a base de rostres amb coloració intensa i tremendament dramàtics, no referits a cap persona concreta, sinó autèntic retrat de la humanitat actual. Féu la primera exposició a Barcelona l'any 1928 i des d'aleshores exposà, repetidament, a Barcelona i Madrid. Com a crític i organitzador intervingué en totes les manifestacions artístiques celebrades a Barcelona d'ençà dels anys trenta. Publicà dos volums de Memòries (1964 i 1966).

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSucs  (Lleida, Segrià)  Poble

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Suda de Balaguer, la  (Balaguer, Noguera)  Antic castell musulmà, a la ciutat

37 CATALUNYA - ART

Suda de Lleida, la  (Lleida, Segrià)  Fortalesa musulmana, a la ciutat

38 ILLES BALEARS - ART

Suda de Mallorca, la  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Veure> Almudaina, castell de l'.

39 CATALUNYA - ART

Suda de Tortosa, la  (Tortosa, Baix Ebre)  Fortalesa musulmana, a la ciutat

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàSudanell  (Segrià Municipi: 8,36 km2, 152 m alt, 774 hab (2004). Situat a la confluència del Set amb el Segre, a l'esquerra d'aquest darrer. Reguen el terme, a més, el canal de Seròs i la sèquia de Torres. Agricultura amb conreus de regadiu, els fruiters (presseguers, pomeres i pereres) constitueixen la base de la riquesa agrícola; al secà s'hi conreen cereals. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i avicultura. La indústria es limita als sectors derivats de l'agricultura (fabricació de pinsos) i a una fàbrica de productes químics. El poble és a l'esquerra del riu Set, poc abans de la seva confluència amb el Segre. L'església parroquial és dedicada a sant Pere i és obra de la fi del s. XVIII. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament de Sudanell

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaSudre, Raimon  (Perpinyà, 1870 - París, França, 1962)  Escultor. Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París. Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda. Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d'Honor. Típic representant de l'academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l'Àliga esclafada (ambdós a Perpinyà), el Mausoleu Zacaries Astruc (cementiri de Montparnasse, a París), la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d'Illa. etc. També conreà molt el retrat i la peça de col·leccionisme.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sudrià i Trias, Carles  (Barcelona, 1953 - )  Historiador. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtic d'història i institucions econòmiques de la Universitat de Barcelona. Els seus estudis s'han centrat, fonamentalment, en l'anàlisi històrica del paper que han tingut les fonts d'energia en el desenvolupament econòmic de Catalunya i d'Espanya. Entre les seves obres destaquen Història de la Caixa de Pensions (1981), El carbón en España, 1770-1961. Una historia económica (1987) i La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica (1987), totes elles en col·laboració. Entre el 1988 i el 1994 dirigí l'obra en sis volums Història Econòmica de la Catalunya Contemporània, juntament amb d'altres historiadors.

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Sueca  (Ribera Baixa Municipi i capital comarcal: 93,44 km2, 7 m alt, 25.173 hab (1999)

44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sueca, ducat de  (País Valencià, 1803)  Títol concedit amb grandesa d'Espanya a Manuel de Godoy y Álvarez de Faria. Ha passat als Rúspoli.

45 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Sueco, El  (València, 5/set/1847 – 28/nov/1847)  Setmanari humorístic. Dirigit per Josep Bernat i Baldoví. Publicà tretze números, que foren redactats pel seu director, juntament amb Pasqual Pérez i Rodríguez. El conjunt dels escrits del setmanari és humorístic i costumista. L'any 1877 en sortí una segona edició, facsímil, realitzada per la llibreria Pasqual Aguilar, amb uns apunts biogràfics sobre Pérez i Rodríguez a càrrec de Constantí Llombart.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suelves i de Montagut, Josep de Montserrat de  (Tortosa, Baix Ebre, 1850 – Madrid, 1926) Marquès Tamarit

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSuelves i d'Ustáriz, Antoni de Montserrat de  (Tortosa, Baix Ebre, 1825 – Madrid, 1889)  Polític

48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Suera  (Plana Baixa Municipi: 22,06 km2, 316 m alt, 549 hab (1999)

49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Suerri  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça)  Caseria de l'antic terme de Cornudella de la Valira

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Suert  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Despoblat i antic nom del terme.

51 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

suessetans  (Aragó)  Poble ibèric originari d'Aragó

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sufera, castell de  (Cabanes de l'Art, Plana Alta)  Antic castell

53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Suferri  (Torres del Bisbe, Baixa Ribagorça)  Església i caseria

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSugrañes, Victorià  (Catalunya, s. XIX - Tetuan, Marroc, 4/feb/1860)  Militar

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sugrañes i Anguera, Eugeni  (Castellvell del Camp, Baix Camp, 1878 - Chicago, EUA, 1942)  Missioner

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sugrañes i Florit, Josep  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1842 – 1910)  Pintor. Exercí un mestratge local ben remarcable. Sobresortí com a aquarel·lista. Pintà sobretot paisatges de la seva comarca i escenes urbanes de Vilanova.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sugrañes i Gras, Domènec  (Reus, Baix Camp, 1879 – Barcelona, 1938)  Arquitecte

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sugranyes, jaciment de  (Reus, Baix Camp)  Jaciment a l'aire lliure

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sugranyes i de Franch, Ramon  (Capellades, Anoia, 30/oct/1911 - )  Dirigent catòlic i professor. Durant la guerra civil de 1936-39, havent-se llicenciat a Barcelona en dret i en filosofia, estudiava al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya. Es mantingué a l'exili. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa) des del 1944. Ha estat president de Pax Romana i de la Conferència de les Organitzacions Catòliques Internacionals i auditor laic del Concili Vaticà II. Ha ajudat a l'evolució de l'església jeràrquica catalana, per la seva influència a Roma. Publicà Militant per la justícia (1998), que són unes memòries dialogades. L'any 1999 rebé a Barcelona el premi Jaume I d'Actuació Cívica per les responsabilitats exercides en les diverses organitzacions que presidí.

60 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSuïls  (les Paüls, Alta Ribagorça Llogaret, a l'esquerra de l'Isàvena.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sulaymän Abü Rabbï  ( ? , s. XI - 1115 ?)  Governador de les Balears

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sulayman b Yaqzan b al-Arabi  (Barcelona ?, s. VIII)  Governador musulmà de Barcelona. Vers el 777, després del desembarcament d'un agent dels abbàssides, demanà l'ajut militar de Carlemany, al qual anà a visitar a Paderborn, tot prometent-li el lliurament de Saragossa i una mena de domini a la zona nord de l'Ebre. El que és cert és que l'expedició franca tramesa a Saragossa hagué de retornar al seu país i sofrí durant la retirada el desastre de Roncesvalles.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sulaymän ibn Muhammad ibn Hüd  ( ? , s. X - Saragossa, Aragó, 1046)  Valí de Lleida

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sullà, Jaume  (Pallars Jussà, s XVII - Catalunya, s XVII)  Escriptor i eclesiàstic. Era originari de la conca de Tremp. Fou canonge de la seu d'Urgell. Escriví un diccionari i unes regles de gramàtica.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sullà i de Gasol, Francesc de  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller. Fou oïdor militar de la Generalitat per al període 1710-13. Restà a Barcelona quan, tot just després de finir el seu mandat, començà el gran setge borbònic.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Suma y Sigue del Arte Contemporáneo  (València, 1962 – 1967)  Revista d'art i arquitectura

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaSumacàrcer  (Ribera Alta)  Municipi: 20,15 km2, 56 m alt, 1.370 hab (1999)

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sumacàrcer, comtat de  (País Valencià, 1663)  Títol concedit a Ausiàs Crespí de Valldaura i Boïl

68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sundy Bay  (Sant Lluís, Menorca)  Nom donat a la platja de la punta Prima durant l'ocupació britànica.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Álvarez, Ricard  (Barcelona, 1913 – 1952)  Periodista

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Benages, Joan  (Barcelona, 1865 – 1937)  Bibliòfil. Fou un gran estudiós del Quixot de Cervantes. Publicà diversos comentaris i un recull bibliogràfic sobre el tema.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Farando, Samuel  (Barcelona, 1888 – 1964)  Dibuixant i fotògraf. Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme. En tornar a Barcelona, retrobà l'ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar. Exposà poc -Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona (1910), VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona (1911)- i els seus dibuixos -i algunes pintures- se centren en temes senzills de la vida quotidiana. El 1918 establí el seu estudi de fotògraf-retratista que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries. El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició antològica de la seva obra.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSuñé i Medan, Lluís  (Barcelona, 1881 – 1967)  Metge. Fill de Lluís Suñé i Molist. Fou otorino-laringòleg molt destacat. Desenvolupà extraordinàriament el diagnòstic radiogràfic. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1923. Col·laborà a "Anals de Medicina" (1907-12), "Infantia Nostra" (1922-27) i "Monografies Mèdiques". Publicà treballs nombrosos de la seva especialitat.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Molist, Lluís  (Barcelona, 1852 – 1914)  Metge

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Sintes, Joan  (Barcelona, 1902 - Buenos Aires, Argentina, 1965)  Organista

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Suñer, Joan B.  (País Valencià, s. XVIII)  Pintor. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles. Tres teles seves figuren al Museu de València.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñer i Carrió, Francesc  (Barcelona, 1922 - )  Pintor i dibuixant

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred  ( ? , s. IX - 890/891)  Abat de Santa Maria d'Arles

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred I  (Catalunya, s X – s XI)  Vescomte de Girona (v982-1008). Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda. Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d'Ogern. El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apel·latiu de Montsoriu. Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d'Oló. Es el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes (Montseny) pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apel·latius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSunifred I de Barcelona  Veure> Sunifred I d'Urgell-Cerdanya.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred I de Besalú  Veure> Sunifred II de Cerdanya-Besalú.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred II de Cerdanya-Besalú  (Catalunya, s. X – 965)  Comte de Cerdanya (927-965) i de Besalú (957-965). Fill gran de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú i d'Ava. A la mort de Miró (927), Ava administrà els comtats en nom dels fills, tots ells menors. Arribada la majoria d'edat, Sunifred governà la Cerdanya ajudat per Oliba. Protegí activament el monestir de Cuixà. Recaptà preceptes favorables del rei de França Lluís d'Ultramar, gràcies als bons oficis del seu germà Guifré. A la mort de Sunifred, restà sol en el govern Oliba, dit de Cabreta, el qual cridà el quart germà, el clergue Miró, perquè s'ocupés de Besalú.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya  ( ? , s. IX – 848)  Comte d'Urgell i Cerdanya (834-848)

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred II d'Urgell  ( ? , s. IX – 948)  Comte d'Urgell (897-948)

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSunifred Llobet  (Olèrdola ?, Alt Penedès, s. X - Roma, Itàlia, v 977)  Ardiaca, científic i astrònom. Originari potser d'una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona. Se'l troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 al 997. Sunifred era home de confiança del comte Borrell II. Els seus estudis d'astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l'havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d'astrologia traduïda per ell de l'àrab. De fet li han estat atribuïdes algunes traduccions i adaptacions de tractats àrabs sobre la construcció i l'ús de l'astrolabi esfèric i planisfèric, i és probable que sigui obra seva l'astrolabi de la col·lecció Destombes, de París, construït a Barcelona cap al darrer quart del s. X. Projectà un pelegrinatge a Roma, del qual no se sap si retornà en vida.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñol i Baulenes, Gregori Maria  (Barcelona, 1879 - Milà, Itàlia, 1946)  Musicòleg

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñol i Gasòliba, Esteve  (Barcelona, 1856 – 1913)  Escriptor i enginyer. Fou un actiu excursionista de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Exercí la crítica musical a "La Renaixença" i "La Veu de Catalunya", des d'on impulsà el wagnerisme; publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries (1903). Altres narracions seves foren recollides a "Lectura Popular".

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñol i Pla, Cèlia  (Barcelona, 1899 – 1986)  Escriptora

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñol i Pujol, Jeroni Miquel  (Barcelona, 1839 – Madrid, 1902)  Escultor

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñol i Soler, Josep Ildefons  (Barcelona, 1927 - )  Col·leccionista d'art, empresari i advocat. Fill de Josep Suñol i Garriga. Ha format una de les més notables col·leccions d'art actual existent als Països Catalans. Les obres, curosament escollides -concedeix una atenció especial a l'escultura-, constitueixen una selecció representativa de l'art català contemporani. També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles internacionals. En té cura de la catalogació i la conservació Jordi Vidal i Sordé.

Anar a:    Subir ]    [ Subirats ]    [ Sud ]    [ Sug ]    [ Sun ]    [ Suni ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans