|
|
|
Anar a: [ Orf ] [ Orga i P ] [ Orih ] [ Oriola, C ] [ Oris ] [ Orla ] Aquells que pensen només en el futur, s'obliden de viure i gaudir del present. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orfanell, Jacint (la Jana, Baix Maestrat, 1578 - Nagasaki, Japó, 1622) Dominic. Fou enviat a les missions de Filipines i del Japó. Desobeí el decret d'expulsió dictat per les autoritats el 1614, i fou empresonat i mort. Escriví una història de la cristiandat del Japó, publicada, pòstumament, a Madrid. Fou beatificat el 1867 a Roma. 2 CATALUNYA - LITERATURA Orfaneta de Menargues o Catalunya Agonitzant, L' (Barcelona, 1862) Novel·la històrica 3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Órfens, els (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Antic hospital per a nens orfes. Fundat fora els murs de la ciutat, vora l'església i hospital de Santa Caterina. Era servit per ermitans i administrat per priors preveres. A la capella era venerada la Mare de Déu dels Òrfens. 4 CATALUNYA - CULTURA Orfeó Català (Barcelona, 1891 - ) Societat coral fundada per Lluís Millet i Amadeu Vives 5 CATALUNYA - CULTURA
6 CATALUNYA - CULTURA Orfeó de Sants (Sants, Barcelona, 1900 - ) Agrupació coral. Fundada per Estanislau Mateu. Del 1936 al 1958 fou dirigit per Antoni Pérez i Moya, que el convertí en una agrupació notable. Aquesta labor ha estat continuada per Elisard Sala, Enric Ribó i M. Tous (directora des del 1985). Al seu local social se celebren representacions teatrals promogudes per l'Escola de Teatre de Sants, creada pel mateix Orfeó, i altres manifestacions culturals. 7 CATALUNYA - CULTURA Orfeó Gracienc (Gràcia, Barcelona, 1903 - ) Societat coral. Fundada per Joan Balcells, que la dirigí fins al 1936. La labor d'Ernest Cervera i de Pere Jordà com a adjunts donà un nou impuls a la societat coral. El local social ha estat un marc de notables concerts simfònics i de cambra i de representacions escèniques. A partir del 1917 publicà la revista musical "Orfeó Gracienc". Acabada la guerra civil reprengué les seves activitats sota la direcció d'Antoni Pérez i Simó. 8 CATALUNYA - CULTURA Orfeó Lleidatà (Lleida, 1861 - ? ) Agrupació coral 9 ILLES BALEARS - CULTURA Orfeó Mallorquí (Palma de Mallorca, 1899 – jul/1936) Entitat coral fundada per Andreu Gelabert i Cano. Influït per l'Orfeó català, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys. Col·laborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes. El 1924 pogué celebrar les seves noces d'argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis, però aviat topà amb la Dictadura. El governador Pere Llosas prohibí l'estrena solemne de L'estiu, de Baltasar Samper, cosa que provocà un cert desànim, si bé fou superat, i el 1931 pogué celebrar l'adveniment de la República amb un gran concert a la plaça de toros de Palma, juntament amb l'Orfeó Republicà, el de La Protectora i la banda de música. Organitzat en forma de societat -fou presidit molts anys pel regionalista Antoni Quintana-, es disolgué el 1936. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Orfila, Francesc (Maó, Menorca, s. XVIII – s. XIX) Frare franciscà. Escriví Discursos sagrados para profanos, Mapa eclesiàstico, Compendio de filosofía del padre Alfieri i Comentarios a la filosofía del padre Guevara. 12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Orfila i Rotger, Antoni (Illes Balears, s. XIX – Madrid, 1864) Cantant. Residí a Madrid, on actuà amb èxit. Fou mestre del conservatori de Música madrileny, des de la seva fundació, el 1830. 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Orfila i Rotger, Mateu (Maó, Menorca, 1787 – París, França, 1853) Metge i químic. Estudià medicina a les universitats de València i Barcelona, i ciències naturals a la de París. S'especialitzà en química i en toxicologia i féu recerques aprofundides sobre la morfina, l'hidroclorat de barita, l'àcid arsènic, etc. Va ésser nomenat membre de l'Institut de França, professor de medicina legal a la Facultat de París i catedràtic de química a la mateixa institució. Organitzà l'Hospital Clínic de París i altres institucions científiques a la capital francesa (Jardí Botànic, Galeria d'Anatomia Comparada, etc). Fou considerat una de les personalitats més eminents del s XIX en la seva especialitat i en medicina legal. Publicà un Traité des poisons ou Toxicologie générale (1814-15), llibres sobre medicina legal i forense i llibres de química. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orga (València, 1744 – 1899) Família d'impressors creada per Josep Jaume d'Orga i Ximeno. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orga i Gómez, Josep (València, 1738 – 1809) Impressor 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orga i Piñana, Josep (València, 1800 – 1881) Impressor 18 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Orga i Ximeno, Josep Jaume d' (Muel ?, Aragó, 1701 – Madrid, 1756) Impressor 19 ANDORRA - CULTURA Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra (ORTA) (Andorra, s. XX - ) Organisme públic 20 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans (ORCA) (Països Catalans, 1982 - ) Organització 21 CATALUNYA NORD - POLÍTICA
22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Organyà, Joan d' (Catalunya, s. XII - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, v 1180) Religiós fundador 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Organyà, monestir d' (Organyà, Alt Urgell) Antic priorat canonical, creat el 1090 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orgègia (Alacant, Alacantí) Caseria, al sector septentrional del terme, a llevant del Palamó. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Orient (Bunyola, Mallorca Occidental) Poble 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orient (Pont de Claverol, Pallars Jussà) Veure> Olient. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orient, Josep (o d'Orient) (Vila-real, Plana Baixa, 1648 - País Valencià, 1689) Pintor. Conreà la pintura d'inspiració religiosa. Té obres a les esglésies de Xilxes, Dénia i Alcalà de Xivert. És molt notable, en aquesta darrera, la tela Rescat del Sagrament a Àfrica. Al Museu de València és exhibit el seu Sant Bru. 30 CATALUNYA - CULTURA Orientació Catòlica i Professional del Dependent (OCPD) (Catalunya, 1943 - ) Entitat 31 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Orientacions (Barcelona, 1945 – 1947) Revista clandestina en ciclostil. Publicada com a portaveu del Front Universitari de Catalunya. Responia a un moment de resistència molt combativa contra el Sindicato Español Universitario i a una certa eufòria per la victòria dels aliats. Publicà poc més de vint números. 32 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
33 CATALUNYA - LITERATURA
34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orihuela (Oriola, Baix Segura) Nom en castellà de la ciutat. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orihuela i Ròdenas, Francesc d' (Oriola, Baix Segura, 1849 - Massamagrell, Horta, 1924) Prelat i frare caputxí. Fou bisbe de Santa Marta, a Colònia, des del 1904. Hagué de renunciar al càrrec per malaltia. El 1927 fou incoat procés per a la seva beatificació. 36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Orimblai (Dènia, Marina Alta) Antic castell, d'origen islàmic, damunt la costa, al sud-est de la ciutat. Al seu indret hi fou bastida l'ermita de Sant Nicolau, que donà també nom al castell i a la partida i poblat; l'ermita fou de nou edificada al pla el s. XVIII. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oriol (Tortosa, Baix Ebre) Veure> Mianes. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oriol, Agustí (Lloret de Mar, Selva, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor. Fou deixeble de J. Lamote de Grignon. És autor de bon nombre de sardanes, com les titulades Espigolant i Cant de les ones. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oriol, Pere (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1639 - Manila, Filipines, 1705) Religiós jesuïta 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oriol i Anguera, Antoni (Linyola, Pla d'Urgell, 1905 - ) Metge. Deixeble d'August Pi i Sunyer. Féu importants recerques a la càtedra de bioquímica de l'Escola Superior d'Agricultura de la Generalitat. Va traduir al castellà, amb Albert Folch i Pi, Química Fisiológica (1935). El 1939 s'exilià a l'Argentina, i al cap de deu anys es traslladà a Mèxic, on ensenyà fisiologia a l'Institut Politècnic. És autor d'uns trenta-cinc llibres de medicina, de divulgació i d'assaig. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oriol i Ballbé, Antoni (Barcelona, 1867 – 1940) Argenter i orfebre 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oriol i Bernadet, Josep (el Far d'Empordà, Alt Empordà, 1811 - les Escaldes, Andorra, 1860) Arquitecte 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oriol i Bogunyà, Josep (Barcelona, 22/nov/1650 – 23/mar/1702) Eclesiàstic i sant. Orfe de pare a l'edat d'un any, la seva mare, es tronà a casar, amb Domènec Pujolar, que li féu de pare. Fou escolà de l'església del Pi, a Barcelona, i la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera (1665-75); es doctorà en teologia. El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d'hebreu. El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic. Fou preceptor, en 1677-86 dels fills de la família Gasneri. Exercí de sacerdot a l'església de Sant Felip Neri. El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l'altar de sant Lleonard a l'església del Pi, on exercí quan retornà a Barcelona. Tingué en vida gran fama de sant, de miracler i d'auster; el poble li deia doctor pa-i-aigua. Decidí marxar a les missions, i per obtenir la benedicció del papa anà cap a Roma el 1698, però en arribar a Marsella es posà malalt i tornà a Barcelona. En morir era tanta la seva anomenada que el seu enterrament hagué de fer el recorregut de la processó de Corpus perquè tothom el pogués venerar. El seu cos fou enterrat a l'altar de sant Lleonard de l'església del Pi, i el 1806, amb motiu de la seva beatificació, fou traslladat a un altar propi. Canonitzat pel papa Pius X el 1909, la seva festa se celebra el 23 de març, aniversari de la seva mort. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oriol i Gordo Sanz, Josep d' (Flix, Ribera d'Ebre, 1842 - París, França, 1899) Militar 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oriol i Vidal, Ramon (Barcelona, 1847 – Madrid, 1898) Enginyer 48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Oriola (Baix Segura) Municipi i capital de la comarca: 365,4 km2, 23 m alt, 51.649 hab (1999) 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oriola (Gandia, Safor) Veure> Martorell. 50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Oriola, batalla d' (Oriola, Baix Segura, 30/ago/1521) Fet d'armes ocorregut entre l'exèrcit agermanat de la ciutat, ajudat per homes de Xàtiva i 18 barderes d'Alcoi (un total de 7.000 homes) i l'exèrcit reialista de Pere Maça, governador d'Oriola i alcaid del seu castell, ajudat pel marquès de Los Vélez. Les forces reialistes (en total uns 200 cavallers i uns 6.000 infants) aconseguiren de prendre i saquejar la ciutat. Moriren més de 2.000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats; el capità d'Oriola Pere Palomares fou esquarterat. Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s'endugueren de la ciutat 700 carros d'or, robes, blats, etc. La rendició d'Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva. 51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Oriola, diòcesi d' (País Valencià) Demarcació de l'església catòlica 53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Oriola, diòcesi d' (País Valencià) Veure> Oriola-Alacant, bisbat d'. 54 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Oriola, governació d' (País Valencià, 1305 – 1707) Antiga demarcació administrativa 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Oriola, governació d' (País Valencià, 1707 – 1833) Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d'Oriola. Comprenia la totalitat de les comarques del Baix Segura i de les Valls del Vinalopó, a més de Crevillent, Asp, Elda i les Salines d'Elda. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oriola, horta d' (Baix Segura) Sector de regadiu de la comarca 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oriola, Josep (País Valencià, s. XVII) Poeta. Conreà la poesia religiosa. El 1623 participà al concurs poètic en honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oriola, l' (Amposta, Montsià) Partida i caseria, vora l'antic canal de navegació d'Amposta a la Ràpita, al sud de la ciutat. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oriola, regió d' (País Valencià) Regió: 1.636,32 km2 61 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Oriola-Alacant, bisbat d' (País Valencià) Demarcació de l'església catòlica 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oriolet, l' (Oriola, Baix Segura) Turó (241 m alt) 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oriolf ( ? , s. X) Abat d'Alaó i bisbe intrús de Ribagorça 64 CATALUNYA - MUNICIPI
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís (Catalunya, ? - ? ) Llinatge de vicaris del castell d'Orís 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís (Catalunya, 1222 - ? ) Família dels senyors inferiors del castell d'Orís 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Berenguer I d' ( ? , s. XIII – 1258) Senyor del castell d'Orís 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Berenguer III d' ( ? , s. XIV - a 1352) Castlà del castell d'Orís 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Berenguer IV d' ( ? , s. XIV – 1390) Fill de Berenguer III 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Berenguer V d' ( ? , s. XIV – 1422) Fill de Berenguer IV 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Elderid d' ( ? , 914 – 1037) Vicari 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Gausfred d' (Catalunya, s. X) Vicari del castell d'Orís (Osona). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Guillem I d' ( ? , s. XIII – 1280) Fill de Berenguer I 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Orís, marquesat d' (Catalunya) Títol, concedit el 1711 a Carles d'Orís i de Vallgornera 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Miquel d' (Catalunya, s. XIV - ? , s. XV) Cavaller errant 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Pere d' ( ? , s. XI) Senescal 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orís, Unifred d' (Catalunya, s X) Vicari del castell d'Oris (952). Un dels primers membres d'aquest llinatge. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - MUNICIPI
81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orito (Montfort, Vinalopó Mitjà) Caseria 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orivai i Monreal, Joan Baptista (València, 1633 – 1682) Metge 83 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Orla (Perpinyà, Rosselló) Antic terme, que havia pertangut als templers (comanda d'Orla). El 1317 passà als hospitalers i es mantingué fins al s XVIII, bé que agregada a la comanda de Cotlliure. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orla, riu d' (Vall d'Aran) Afluent esquerrà de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d'Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri. 85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Orland (Sicília, Itàlia, ? ) Fill natural de Frederic III de Sicília 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Orlandis i Rovira, Josep (Palma de Mallorca, 1918 - ) Historiador 88 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Orlando, batalla del cap (Orlando, Sicília, Itàlia, 4/jul/1299) Batalla naval entre les forces de Jaume II el Just i les del seu germà, Frederic II de Sicília, a la costa nord de Sicília. L'esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus. Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d'Anagni, no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i féu retirar les seves forces cap a Catalunya. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Orliac, Antoni (Perpinyà, 1880 - ? , s. XX) Escriptor en francès 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orlina, l' (Alt Empordà) Riu de la comarca, afluent esquerrà del Llobregat d'Empordà. Neix als vessants meridionals de l'Albera, dins els termes d'Espolla i de Rabós d'Empordà; aflueix al seu col·lector a la vila de Peralada després de rebre, per la dreta, la riera d'Anyet. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ornós, Iu ( ? , s. XVI) Advocat 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ornós, Nicolau d' ( ? , s. XV) Eclesiàstic 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oro, El (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Llogaret i antic castell, al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d'El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oró i Florensa, Joan (Lleida, 1923 - ) Bioquímic. Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. Emigrà als EUA i ingressà a la Universitat de Houston el 1955. Ha fet investigacions al laboratori de Radiacions Lawrence, de la Universitat de Berkeley (1962). Dedicat a les anàlisis dels compostos orgànics existents en els sediments precambians i els meteorits, ha contribuït a l'investigació de l'origen de la vida. Fou el primer a obtenir l'adenina i l'adenosina. Ha participat en diversos programes d'investigació de la NASA. Diputat al Parlament de Catalunya el 1980, dimití el 1981 per continuar amb la seva labor científica. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orobitg i Carrió, Norbert (Tàrrega, Urgell, 15/jun/1915 - ) Escriptor i mestre d'escola. Residí a Andorra des de l'edat de 26 anys. És autor del recull poètic De l'amor a la terra alta i de la novel·la La pau dins la guerra (1970). També conreà la pintura. 97 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oroners (Camarasa, Noguera) Poble 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oronet, coll de l' (País Valencià) Pas (504 m alt) 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oropesa (Plana Alta) Veure> Orpesa. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orós (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Veure> Aurós. 102 EUROPA - BIOGRAFIA
104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Oròspeda (País Valencià) Nom amb el qual, a l'antiguitat, s'indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l'est d'Alacant i que dóna nom, a l'època visigòtica, a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola (Oriola) i que coincidí amb el regne de Tudmir. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orozco i Sánchez, Pasqual (País Valencià, 1840 - 1897) Mestre. Ensenyà a Elx i a Alacant. Fou un dels fundadors del periòdic "El Ilicitano", on publicà nombrosos articles. Entre les seves obres, de caire pedagògic, hi ha Nociones de Aritmética (1869), Ortografía práctica, Manual Geográfico-Estadístico de la provincia de Alicante i diversos llibres de lectura.
Anar
a: [ Orf ]
[ Orga i P ] [ Orih ]
[ Oriola, C ] [ Oris ]
[ Orla ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Oriflama
Oristà