descripció

Coanegra  Antic llogaret del mun. de Santa Maria del Camí (Mallorca Septentrional)

B

G

Coaner  Poble del mun. de Sant Mateu de Bages (Bages)

C

G

COB-DC  Sigla del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

C

C

Coberta, Antoni  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Mestre de cases

C

B

Coberta, Santa Maria de la  Veure> Santa Maria de la Coberta (Sureda, Vallespir)

N

G

Coborriu de Bellver  Poble del mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

Coborriu de la Llosa  Poble del mun. de Lles (Baixa Cerdanya)

C

G

Cobos, Marcel·lí  (Manresa, Bages, v. 1825 - San Antonio Calpulalpam, 1861)  Guerriller

C

B

COC  Sigla del Comitè Olímpic Català

C

Coç  Antic terme del mun. del Tec (Vallespir)

N

G

Coc, Francesc  (Rodonyà, Alt Camp, s. XVIII - Europa ?, s. XVIII)  Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats abolides per Felip V. Fou cap d'un dels deu batallons organitzats per Francesc Bernic. Després d'una actuació destacada, la fi de la guerra el sorprengué amb l'ordre de dissoldre els batallons catalans. Coc, com "Carrasclet" i d'altres, fou dels qui preferiren conservar tota la gent possible i embarcar per posar-se al servei de l'emperador Carles VI, l'antic Carles III dels catalans. El projecte fou dificultat per França.

C

B

Coca de Mataró, la  (Mataró, Maresme, s. XV)  Model reduït de nau conservat a Rotterdam

C

Coca i Cirera, Antoni  (Igualada, Anoia, 1817 – Barcelona, 1872)  Metge

C

B

Coca i Collado, Emili  (Barcelona, 1848 – 1920)  Escriptor

C

B

Coca i Vallmajor, Eduard  (Barcelona, 1872 – 1908)  Escriptor

C

B

Coca i Villalonga, Jordi  (Barcelona, 20/oct/1947

C

B

Cocentaina  Municipi i capital del Comtat: 434 m alt, 52,8 km2, 10.572 hab (1999)

V

M

Cocentaina, comtat de  Títol del País Valencià, concedit el 1448 a Eiximèn Peris de Corella, els descendents del qual ben aviat foren cognomenats Roís de Corella. Passà als Dàvila, als Benavides i als Fernández de Córdoba. Al començament del s. XVII el comtat comprenia la vila de Cocentaina i diversos llocs, nucli de la comarca anomenada posteriorment el Comtat. (GEC)

V

H

Coch i Bordils, Bartomeu  (Inca, Mallorca, 1525 - Palma de Mallorca, 1587)  Jesuïta

B

B

Cocina, cova de La  Cova del mun. de Dosaigües (Foia de Bunyol)

V

G

Cocó, es  Oratori del mun. de Lloseta (Mallorca Septentrional)

B

G

Cocons  Antic terme del mun. del Catllar de Gaià (Tarragonès)

C

G

Codalet  Municipi del Conflent: 380 m alt, 2,8 km2, 359 hab (1999)

N

M

Codalet, Pere Ramon de  (Ribesaltes, Rosselló, s. XIV - ? , s. XIV)  Senyor

N

B

Codalet dels Banys  Masia i antic terme del mun. d'Arles (Vallespir)

N

G

Codella, pas de  Congost del riu Fluvià, a la comarca de la Garrotxa

C

G

Codeny  (Sant Feliu de Guíxols, s. XVI - ? , s. XVII)  Marí

C

B

Coder, Joan  (Prada, Conflent, 1778 - 1841)  Farmacèutic i botànic. Les noves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacionals. Col·laborà a la Flore des Pyrénées, de Philippe Picot de La Peyrouse. Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l'Euphorbia. Fou el descobridor de l'Alyssum Pyrenaicum, que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms. (GEC)

N

B

Coder, Josep  (Barcelona, s. XVII - s. XVIII)  Religiós. Era catedràtic de Sagrada Escriptura a la universitat de Barcelona. És autor de diverses obres, entre elles les Ordinacions de la universitat barcelonina (1602), i la reforma del ritual de la diòcesi.

C

B

Coderch, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1770 – Catalunya, 1836)  Organista

C

B

Coderch i de Sentmenat, Josep Antoni  (Barcelona, 1913 - Espolla, Alt Empordà, 1984)  Arquitecte

C

B

Coderch i Mir, Joaquim  (Barcelona, s. XX - )  Arquitecte

C

B

Codet, Lluís  (Perpinyà, 1876 - Le Havre, Normandia, França, 1914)  Escriptor

N

B

Codina, Artur  (Palafrugell, Baix Empordà, 1867 – Roma, Itàlia, 1941)  Jesuïta

C

B

Codina, Gregori  (Martorell, Baix Llobregat, s. XVII – Montserrat, Bages, 1679)  Compositor

C

B

Codina, Joan  (Barcelona, 1823 – s. XIX)  Historiador i eclesiàstic

C

B

Codina, Joan Francesc  (Barcelona, s. XVII)  Ciutadà honrat

C

B

Codina, Josep Maria  (Barcelona, s. XIX – 1936)  Director cinematogràfic

C

B

Codina, Maria Teresa  (Biarritz, França, 1926 - )  Artista tèxtil

U

B

Codina i Armengot, Eduard  (Castelló de la Plana, 1908 - )  Arxiver i publicista

V

B

Codina i Augeroles, Bonaventura  (Hostalric, Selva, 1785 – Canàries, 1858)  Bisbe

C

B

Codina i Castellví, Josep  (Reus, Baix Camp, 1867 - Madrid ?, s. XIX)  Metge

C

B

Codina i Castillo, Francesc  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1944 - )  Polític

C

B

Codina i Costa, Josep de  (Barcelona, s. XVII - 11/set/1714)  Cavaller. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona el 1713, on es decidí la resistència catalana contra Felip V. Fou capità de la Coronela. Morí durant la batalla final de l'Onze de Setembre, al gran contraatac que organitzà Rafael Casanova. Els seus béns foren confiscats pels borbònics. (DBA)

C

B

Codina i Duran, Salvador  (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 - Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1964)  Doctor en farmàcia

C

B

Codina i Ferrer, Ascensi  (Barcelona ?, 1877 – Barcelona, 1932)  Entomòleg

C

B

Codina i Ferreres, Ramon de  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

C

B

Codina i Formosa, Joan Baptista  (Sabadell, Vallès Occidental, 1860 – Barcelona, 1923)  Filòleg i eclesiàstic

C

B

Codina i Franch, Jaume  (Barcelona, 1805 – 1881)  Farmacèutic

C

B

Codina i Langlin, Ramon  (Barcelona, 1842 – 1905)  Químic i farmacèutic. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Fou investigador de mèrit. Inventà un procediment per determinar la puresa dels olis d'oliva. Publicà gran nombre de treballs professionals.

C

B

Codina i Langlin, Victorià  (Barcelona, 1844 – Londres, Anglaterra, 1911)  Escultor i pintor. Germà de Ramon. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, treballà en l'ornamentació escultòrica de la Universitat de Barcelona. Cap al 1868 es traslladà a París i el 1877 s'establí a Londres, on féu pintures per a l'església catòlica de Sant Felip Neri a Brompton Road, per als hotels Continental i Metropole, els teatres Empire i Trocadero i els palaus Rothschild i Somerset. A Barcelona pintà al fresc la cúpula de la basílica de la Mercè. Conreà també amb èxit la pintura de cartons per a tapissos (La conversió de Sant Patrici).

C

B

Codina i Mir, Víctor  (Barcelona, 1931 - )  Teòleg

C

B

Codina i Mont, Pere  (Lloret de Mar, Selva, 1880 - Buenos Aires, Argentina, 1952)  Actor

C

B

Codina i Olivé, Josep Anton  (Barcelona, 1932 - )  Director teatral

C

B

Codina i Sert, Genís  (Barcelona, 1860 – s. XX)  Pintor. Excel·lí com a dibuixant, decorador i imitador de tapissos antics.

C

B

Codina i Vilà, Jaume  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1923 - )  Historiador

C

B

Codina i Vilà, Pere  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1858)  Filòsof

C

B

Codina i Viñas, Joaquim  (la Cellera de Ter, Selva, 1868 – 1934)  Botànic

C

B

Codinats, Berenguer de  (Catalunya, s. XIV)  Mestre racional

C

B

Codines, les  Vaïnat del mun. de Rellinars (Vallès Occidental)

C

G

Codines, les  Barri de la ciutat de Manresa (Bages)

C

G

Codines, Sant Antoni de les  Veure> Sant Antoni de les Codines (Centelles, Osona)

C

G

Codines, Sant Feliu de  Veure> Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

C

G

Codines del Vallès  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).

C

G

Codinet, monestir de  Abadia benedictina als mun. de Noves de Segre i Pla de Sant Tirs (Alt Urgell)

C

G

Codó, el  Contrafort (1.509 m alt) de la serra de Port del Comte, a la comarca del Solsonès

C

G

Codoç, el  Vall tributària del riu de Milans, al mun. de Vimbodí (Conca de Barberà). Era una antiga possessió del monestir de Poblet.

C

G

Codol, Josep  (Barcelona, 1865 – 1935)  Pianista

C

B

Còdol Dret  Antiga colònia tèxtil del mun. de les Masies de Roda (Osona), a l'esquerra del Ter, aigua avall de Roda de Ter. Ha estat abandonada, car el pantà de Sau hi embassa en èpoques de crescuda.

C

G

Còdol-rodon  Santuari del mun. d'Aguilar de Boixadors (Bages)

C

G

Codolar, cala des  Entrant a l'extrem oriental de l'illa de Formentera (Eivissa)

B

G

Codolar, cala es  Articulació de la serra de Tramuntana, al mun. d'Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

Codolar, es  Platja del mun. de Tossa (Selva)

C

G

Codolar, es  Vénda del mun. de Sant Joan d'Eivissa (Eivissa)

B

G

Codolar, Pere  (Barcelona, 1721 – Oviedo, 1773)  Tractadista musical

C

B

Codolar, platga des  Extensa platja del mun. d'Eivissa (Eivissa)

B

G

Codolar, Sant Joan de  Veure> Sant Joan de Codolar (Cornudella de Montsant, Priorat)

C

G

Codolet, Pere Ramon de  (Balears ?, s. XIV)  Majordom reial

B

B

Codolosa i Riera, Josep Maria  (Barcelona, 1845 – 1898)  Escriptor

C

B

Codony, el  Antic terme de la vall del Francolí, al Camp de Tarragona

C

G

Codony, el  Caseria i antiga quadra del mun. de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

C

G

Codony, Santa Maria de  Veure> Santa Maria de Codony (Terrades, Alt Empordà)

C

G

Codonyer, Joan  (València, 1864 - País Valencià, s. XIX)  Enginyer industrial

V

B

Codonyer i Caballero, Francesc  (València, 1935 - )  Escriptor

V

B

Codonyera, la  Municipi de la Matarranya: 499 m alt, 20,9 km2, 347 hab (1999)

F

M

Codonyet  Església del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

Codorniu, Antoni  (Barcelona, 1699 - Ferrara, Emília, 1770)  Filòsof i teòleg

C

B

Codorniu, can  Antiga masia del mun. de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès)

C

G

Codorniu i Ferreres, Manuel  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1788 – Madrid, 1857)  Metge. Serví a l'exèrcit espanyol en la guerra del Francès i també a Mèxic. En aquest país organitzà l'Acadèmia de Medicina i creà escoles gratuïtes. Anys després, havent tornat a la Península, fou nomenat director general de Sanitat i promogué la formació d'acadèmies facultatives. Fundà la "Biblioteca médico-castrense". És autor d'escrits professionals remarcables. (DBA)

C

B

Codorniu i Nieto, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1817 – Filipines, s. XIX)  Metge

C

B

Codorniu SA  (Catalunya, s. XX)  Empresa

C

N

Coeisseca, tuc de  Cim del mun. d'Arres (Vall d'Aran)

C

G

Coforb  Poble del mun. de Copolat (Berguedà)

C

G

Coforn, torrent de  Torrent de la comarca de la Baixa Cerdanya

C

G

Cofre, el  Alineació