[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Penad ]    [ Pend ]    [ Penj ]    [ Penya B ]    [ Per ]    [ Peraf ]

El veritable significat de les coses es troba al dir les mateixes coses amb altres paraules. (Charles Chaplin)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penadesa, la  (Castalla, Alcoià)  Caseria, al nord de la ciutat, a l'encreuament de les carreteres d'Alcoi a Biar i de Castalla a Onil.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penafel  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Casa i santuari (225 m alt), a l'est del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors. És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafiel. Fins al començament del segle XX conservà dos retaules gòtics, del segle XV.

3 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Peñafiel, ducat de  (Castella)  Títol, concedit el 1395 a l'infant Ferran

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Penafreta, Pere de  Veure> Prenafeta, Pere de.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaPenàguila  (Alcoià)  Municipi: 49,9 km2, 685 m alt, 366 hab (1999)

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penal, el  (Bellcaire d'Urgell, Noguera)  Quadra

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Peñalba  (Sogorb, Alt Palància)  Veure> Càrrica.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peñalba, Onofre  (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVIII)  Compositor. És autor de música sacra. Les seves obres es conserven al Archivo Musical del Escorial.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Penallonga  (els Pallaresos, Tarragonès)  Despoblat del Camp de Tarragona.

10 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Peña-Ramiro, comtat de  (Espanya ?)  Títol concedit el 1871 a Joaquim Caró i Álvarez de Toledo

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPenardell  (Pau, Alt Empordà)  Petit monestir (Santa Maria de Penardell) de donats i donades establert a l'església de Santa Maria del lloc de Penardell (esmentat ja el 882), al nord-oest de Vilaüt. El 1229, l'abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones. Desaparegué a la fi del s. XIV. Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament.

12 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Pena-roja  (Matarranya)  Municipi: 84,09 km2, 746 m alt, 538 hab (1999)

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pena-roja, la  (Capafonts, Baix Camp)  Cim (1.023 m alt) dels Motllats, a l'extrem septentrional de l'altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Penaroja, Perot de  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peñarroja i Martí, Francesc  (Vall d'Uixó, Plana Baixa, 1868 – 1920)  Músic

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peñarroya i Peñarroya, Josep  (Forcall, Ports, 1910 – Barcelona, 1975)  Dibuixant humorístic

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPeñas de Dios, Las  (Andilla / Figueroles / la Iessa, Serrans)  Elevacions (1.163 m alt) calcàries i seques, entre els tres municipis.

18 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Penavera  (Benavarri, Ribagorça)  Despoblat de l'antic mun. de Pilzà

19 CATALUNYA - CULTURA

Pendiente, Companyia  (Barcelona, 1992 - )  Companyia de dansa. Fundada per les ballarines i coreògrafes Ana Eulate i Mercedes Recacha. Han presentat diverses coreografies.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pendís, coll de  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya / Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Depressió (1.786 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Moixa, a ponent, i la del Moixeró, a llevant.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penedes  (Llagostera, Gironès)  Veïnat

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penedès, el  (Alt Penedès / Baix Penedès / Garraf)  Regió natural i històrica, dividida entre tres comarques

23 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaPenella  (Valldellou, Llitera)  Despoblat, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l'indret de l'actual pantà de Santa Anna. El s. XVIII pertanyia a l'arxiprestat d'Àger.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penella  (Cocentaina, Comtat)  Llogaret

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Penella, la  (Peramola, Alt Urgell)  Antiga masia i hostal

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Penella i Moreno, Manuel  (València, 1880 - Cuernavaca, Mèxic, 1939)  Compositor. Deixeble del seu pare, Manuel Penella i Raga, de Salvador Giner i d'Andrés Goñi. És autor de sarsueles que obtingueren bastant d'èxit a Amèrica. Són dignes d'un esment especial El amor ciego, El gato montés (1916) i Don Gil de Alcalá (1932).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Penella i Raga, Manuel  (Massanassa, Horta, 1847 – València, 1909)  Músic. Fundà el 1868 l'Orfeó Valencià i fou el primer director de l'Escola Municipal de València. Escriví dos mètodes de solfeig molt notables, cançons i obres religioses i corals.

28 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraPenelles  (Noguera)  Municipi: 25,37 km2, 276 m alt, 523 hab (2004). Situat al límit amb l'Urgell, a l'extrem sud-est de la comarca, al peu de la serra de Bellmunt, a la plana de regatge del canal d'Urgell, que, amb aigües procedents del Segre, permeten l'agricultura de regadiu (gra, farratges i fruiters), però hi preponderen els conreus mediterranis de secà (cereals, olivera, vinya). La vegetació natural, el carrascar, ha desaparegut gairebé del tot per l'expansió dels conreus. És important la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i també l'aviram. La indústria deriva de l'agricultura (farina, oli, producció de vi). Població en descens. El poble és aturonat en una cruïlla de camins al nord del terme; l'església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan. El municipi comprèn, a més, els llogarets d'Almassor i de Bellestar, les caseries dels Falcons i de Torreneral, el castell del Remei i el terme rural de la Pobla de Piradell. Àrea comercial de Balaguer.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPení, el  (Cadaqués, Alt Empordà)  Contrafort (513 m alt) oriental de la serra de Rodes, a la península del cap de Creus, que domina per llevant la vila i la badia de Cadaqués. Als seus vessants hi ha les instal·lacions d'una estació de radar, establerta pels EUA després del 1953.

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Peníscola  (Baix Maestrat)  Municipi: 79,23 km2, 46 m alt, 4.258 hab (1999)

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Peníscola, castell de  (Peníscola, Baix Maestrat)  Antiga fortalesa àrab

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Peníscola, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Peníscola, setge de  (Peníscola, Baix Maestrat, 1225)  Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penitència, la  (Oriola, Baix Segura)  Monestir de monges clarisses (Sant Joan de la Penitència), del qual pren el nom un carrer i un barri. Fou bastit en diferents i llargues etapes. L'església fou acabada el 1752 i el convent el 1772. Conserva obres de Salzillo.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penitents, els  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de tipus ciutat-jardí

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPenjadet, el  Sobrenom del guerriller Josep Marco.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Penjats, illa des  (Formentera, Eivissa)  Petita illa

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Penna i Domènech, Tomàs  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1765 - Benissanet, Ribera d'Ebre, 1834)  Eclesiàstic

39 PAÍS VALENCIÀ - ART

Penó de la Conquesta  (València, 1238)  Mena d'estandard

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penoso, el  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Caseria, al sud de la ciutat, als peus del Picaio de Sagunt, vora l'assagador de Llíria.

41 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pensament Català, Lo  (Barcelona, 5/mai/1900 - 27/abr/1902)  Setmanari "científic i literari", fundat i dirigit per Jacint Verdaguer. Fou fruit de la suspensió voluntària de "La Creu del Montseny". Per no entrar en conflicte amb l'autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l'esperit de l'antic setmanari "La Veu de Catalunya". Hi col·laboraren importants escriptors de l'època.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pensaments, punta dels  (Cullera, Ribera Baixa)  Extrem meridional del cap de Cullera, en forma de promontori (cabeç dels Pensaments).

43 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Inici páginaPensamiento de Valencia, El  (València, 1857 – 1858)  Setmanari

44 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Pensat i Fet  (València, 1912 – 1972)  Anuari sobre temes exclusivament fallers

45 ALGUER - BIOGRAFIA

Pensè, Verdina  (l'Alguer, v 1927 - )  Artífex i pintora

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pentecosta, mestre de la  (Catalunya, fi del s. XIV – s. XV)  Pintor anònim

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pentiner, cap  (Tossa, Selva)  Promontori (65 m alt)

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penya, la  (Terrades, Alt Empordà)  Masia i petit veïnat

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Penya, Maria Josepa  (Illes Balears, s. XIX – s. XX)  Poetessa. És autora de bon nombre de composicions de publicació esparsa.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPenya, Pere Jeroni de  (Binissalem, Mallorca, s. XVII - Palma de Mallorca, 1718)  Eclesiàstic

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Penya, sa  (Eivissa, Eivissa)  Barri de la ciutat

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Penya, Tomeu (Bartomeu Nicolau Morlà)  (Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1949 - )  Cantautor

53 CATALUNYA - POLÍTICA

Penya Blanca  (Barcelona, 14/abr/1931 – mar/1933)  Agrupació política monàrquica i espanyolista, partidària d'Alfons XIII. Creada el mateix dia de la proclamació de la República per significades figures de l'aristocràcia catalana. El 1933 s'adherí a Renovación Española, i posteriorment s'integrà en el nou partit Dreta de Catalunya.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penyacadell  (Beniatjar / Otos, Vall d'Albaida)  Veure> Benicadell

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Penyafort  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Antic casal senyorial

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Penyafort, Ramon de  (Santa Margarida del Penedès, Alt Penedès, v 1185 – Barcelona. 1275)  Eclesiàstic i sant

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPenyagolosa  (País Valencià)  Massís (1.813 m alt) del Sistema Ibèric

58 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Penyalba, comtat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penyalba, pic de  (Safor)  Cim (773 m alt) de la serra que separa la Valldigna (Simat) de la de Barx, al nord-oest del Mondúver.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Penyals, torre dels  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Antiga torre de defensa de la costa

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penya-roja, la  (les Coves de Vinromà, Plana Alta)  Masia i partida

62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Penyascaró, torrent de  (Benasc, Alta Ribagorça)  Afluent esquerrà de l'Éssera, a la vall de Benasc, que neix al vessant occidental del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Penya-serrada  (Mutxamel, Alacantí)  Antic lloc

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Penya-serrada, marquesat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1697

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPenyes de l'Àguila, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Penyes Roges, cala de  (Calvià, Mallorca Occidental)  Cala de la costa

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pepratx, Eugeni  ( ? , s. XIX – Perpinyà, 1898)  Naturalista

68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pepratx, Justí  (Ceret, Vallespir, 1828 – Perpinyà, 1901)  Escriptor

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pequignot, Jordi  (Ribesaltes, Rosselló, 1914 - )  Jurista

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pequín  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de barraques de la ciutat

71 CATALUNYA - CULTURA

Per tu ploro  (Barcelona, 29/set/1872)  Sardana de Pep Ventura amb text de Joan Maragall. De caràcter tradicional, la seva melodia espontània aconseguí ràpidament una àmplia popularitat.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPera  (Lavansa i Fòrnols, Alt Urgell)  Veure> Sant Julià de Pera.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pera  (Oix, Garrotxa)  Veure> Sant Miquel de Pera.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pera, Bonanat de  Veure> Sapera, Bonanat.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pera, castell de  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)  Antic castell (727 m alt)

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pera, estanys de la  (Lles / Músser i Arànser, Baixa Cerdanya)  Grup d'estanys, entre els dos municipis

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pera, Joan  (Barcelona, 1948 - )  Actor de teatre, cine i televisió

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPera, Joaquim Maria  (Barcelona, s. XIX – 1885)  Pintor. Sobresortí com a decorador.

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàPera, la  (Baix Empordà)  Municipi: 11,51 km2, 89 m alt, 424 hab (2004). Situat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l'oest de la comarca, al límit amb el Gironès. S'hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d'aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d'embotits) i una bòbila (rajoles). El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l'església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l'aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera. El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí). Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà.

79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pera, tractat del cap de  (Capdepera, Mallorca, 1232)  Tractat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Abü 'Abd Alläh Muhammad, cadí de Menorca. Signat al cap de Pera, pel qual aquesta illa es convertí en tributària del rei de Catalunya-Aragó.

80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pera de s'Ase, port de sa  (Banyalbufar, Mallorca Occidental)  Petit port de la costa de Tramuntana, a ponent de la vila.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Perabella  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Antic monestir (Sant Esteve de Perabella), de l'antic terme de Peramea, situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d'Ancs. Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos; l'any 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars. Des d'aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri.

82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPerabona, torre de  (Argelers / Sureda, Rosselló)  Veure> Maçana, torre de la.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peracalç  (Montcortés de Pallars, Pallars Sobirà)  Poble

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peracamps  (Llobera, Solsonès)  Poble (831 m alt)

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peracamps, accions de  (Llobera de Solsonès, Solsonès, 1837)  Fets d'armes de la Primera Guerra Carlina

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peracamps, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1840 per la reina governadora Maria Cristina al tinent general Antonio van Halen y Sartí, capità general de Catalunya, per la seva victòria a Peracamps (1837). Passà als Pavía i als Melián.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peracolls (de Malla), Francesc  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Voluntari de fusellers

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peradalta  (Sant Martí de Llémena, Gironès)  Veïnat, situat a l'esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Llorà, al pla de Sant Joan. Hi ha les esglésies de Sant Joan i de Sant Mer.

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaPerafita  (Osona)  Municipi: 18,48 km2, 755 m alt, 344 hab (1999)

90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Perafita  (Banyuls de la Marenda, Vallespir)  Veïnat, a la cala de Perafita, port natural obert entre la punta d'en Cames i el cap de Perafita.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Perafita, coll de  (Cadaqués, Alt Empordà)  Coll de la serra de Rodes

92 ANDORRA - GEOGRAFIA

Perafita, coma de  (Andorra la Vella, Andorra)  Coma de la parròquia

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perafita, Narcís  (Catalunya, s. XIX – s. XX)  Joier. Fou l'operari principal del taller d'orfebreria i d'esmalts de Lluís Masriera i Rosés.

94 CATALUNYA - MUNICIPI

Perafort  (Tarragonès)  Municipi: 9,68 km2, 125 m alt, 594 hab (1999)

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPeral i Vicente, Josep  (Villena, Alt Vinalopó, s. XIX - ? , s. XX)  Escriptor

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPeralada  (Alt Empordà)  Municipi: 46,81 km2, 38 m alt, 1.491 hab (2004). Situat a la confluència del Llobregat d'Empordà i la Muga, al peu del massís de l'Albera, al nord-est de Figueres. Gran part del terme és conreat, hi sobresurt la vinya, base d'una notable indústria vinícola. Ramaderia de bestiar porcí, boví i aviram. El sector terciari i turístic es beneficià per la creació del casino Castell de Peralada i d'un camp de golf. A la vila es conserven restes de les primitives muralles i de l'antic castell de Peralada, documentat ja el s. IX. Església parroquial de Sant Martí, reconstruïda modernament (s. XVIII); antic convent gòtic del Carme (amb el claustre del s. XIV), claustre romànic de l'antic convent del Roser i diverses cases senyorials, entre les quals sobresurt la d'Avinyó, del s. XIII. Nucli de Vilanova de la Muga.

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralada, comtat de  (Catalunya, s. IX – s. XI)  Territori

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralada, comtat de  (Peralada, Alt Empordà)  Títol concedit el 1599 a Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí, sobre la seva vila de Peralada. La grandesa d'Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu nét i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d'Anglesola i de la Vilueña, comte d'Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera. A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognominaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralada, Eimeric de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Formava part de la cort de l'infant Pere, futur Pere II el Gran.

100 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaPeralada, festival de  (Peralada, Alt Empordà, 1986 - )  Festival de música. Creat mitjançant l'Associació Cultural Castell de Peralada. Ha celebrat cada estiu un festival de música dirigit artísticament, fins al 1990, per l'agent Carles Caballé. Ofereix diverses representacions d'òperes i recitals o concerts, gairebé sempre amb grans veus, i s'ha convertit en una de les convocatòries musicals més important de Catalunya a l'estiu. Començà proposant un tema monogràfic cada edició (Mozart i Saglieri, El belcanto italià, etc), però el 1989 abandonà aquesta línia.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralada, Gausbert de  ( ? , s. XII)  Magnat

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralada, vescomtat de  (Catalunya)  Vescomtat de l'antic comtat d'Empúries-Peralada (s. X)

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peralba  (Vilanova de Meià, Noguera)  Poble

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralba  (Pont de Claverol, Pallars Jussà)  Antic terme de l'antic mun. d'Hortoneda de la Conca (o Perauba), a la capçalera del barranc de l'Infern, al límit amb el terme dels Masos de Baiarri.

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralè  (Salardú, Vall d'Aran)  Antic castell de l'antic mun. d'Arties (o Peralena) que fou expugnat pels francesos, juntament amb el d'Entransaigoes, el 1283.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perales i Boluda, Joan Baptista  (Moixent, Costera, 1837 – Barcelona, 1904)  Escriptor

Anar a:    [ Penad ]    [ Pend ]    [ Penj ]    [ Penya B ]    [ Per ]    [ Peraf ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans