descripció

Consolació  Santuari del mun. de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

Consolació  Santuari del mun. de Sant Joan de Sineu (Mallorca Oriental)

B

G

Consolació  Santuari del mun. de Cotlliure (Vallespir)

N

G

Consolació, la  Barri del mun. de Cercs (Berguedà)

C

G

Consolat de Mar  (Barcelona, s. XIII – 1829)  Institució que regulava els afers marítims i de comerç. Als Països Catalans, el primer conegut és el de Barcelona (s. XIII), que serví de model per a la formació dels de València i Mallorca. A partir de la segona meitat del s. XIV començà l'expansió dels Consolats de Mar per terres de la Corona Catalano-aragonesa amb la creació dels de Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols. Abolits tots llevat dels de Barcelona i Mallorca per Felip V, posteriorment en ressorgiren alguns com els de València (1762), si bé desaparegueren definitivament el 1829 amb la promulgació del codi de comerç espanyol.

C

P

Consolat de Mar, el  (Palma de Mallorca, s. XVI)  Edifici públic

B

A

Consolat de Mar, llibre del  (Barcelona, s. XIV - )  Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d'un procés jurídic que s'havia obert amb els Usatges (1056-68). Esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi.

C

L

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)  (Catalunya, 1996 - )  Organisme

C

C

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA)  (Catalunya, 1987 - )  Entitat

C

C

Consorci de Promoció Turística de Catalunya  (Catalunya, 1986 - )  Organisme

C

C

Consorci d'Editors Valencians SA  (València, 1983 - )  Grup editorial

V

N

Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya (CIDC)  (Barcelona, 1969 - )  Entitat

C

C

Conspiració de l'Ascensió  (Barcelona, 11/mai/1808 - 12/mai/1808)  Complot

C

H

Conspiració dels Verins  (Barcelona, 1812 - )  Temptativa contra l'exèrcit napoleònic

C

H

Constanç, Joan Pau  (Mataró, Maresme, 1765 – Vic, Osona, 1839)  Eclesiàstic i guerriller

C

B

Constança  (Castella, s. XI – Urgell, d 1064)  Comtessa d'Urgell. Dita també Belasquita o Velasquita. Era muller del comte Ermengol II d'Urgell. Ja vídua d'aquest i essent menor el seu fill Ermengol III, vengué la provisió del bisbat urgellenc per 100.000 sous, a l'arquebisbe Guifré de Narbona, que comprà el privilegi per posar de bisbe d'Urgell el seu germà Guillem.

C

B

Constança  ( ? , s. XI – 1049)  Muller d'Artau I de Pallars Sobirà

C

B

Constança  ( ? , s. XII – 1228)  Filla de Pere I

C

B

Constança  (València, 1300 – 1327)  Filla de Jaume II

V

B

Constança  (Sicília, Itàlia, s. XIV - Nàpols ?, Itàlia, s. XIV)  Dama

U

B

Constança d'Aragó  (Catalunya, s. 1239 – v. 1275)  Filla de Jaume I i de Violant d'Hongria. Es casà amb l'infant Manuel de Castella, germà d'Alfons X. El 1253 havia estat promesa a Teobald el Jove de Navarra, però el compromís no es complí.

E

B

Constança d'Aragó  ( ? , 1322 ? – Montpeller, 1346)  Reina de Mallorca

B

B

Constança d'Aragó  (Poblet, Conca de Barberà, 1340 - Sicília, Itàlia, 1363)  Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d'Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan II. Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l'enllaç amb el germà d'aquest i successor Frederic II. Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al novembre de 1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manava Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya. Passà encara gran part de l'hivern a Càller, abans d'arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11/abr/1361 a Catània. El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l'única hereva de la corona siciliana.

C

B

Constança d'Aragó  ( ? , 1189 – Catània, Itàlia, 1223)  Reina d'Hongria

E

B

Constança de Montcada  ( ? , 1243 - d 1270)  Comtessa d'Urgell

C

B

Constança de Sicília  (Sicília, Itàlia, 1247 – Barcelona, 1302)  Reina de Catalunya-Aragó

C

B

Constança de Sicília  (Sicília, Itàlia, s. XIII – València, 1307)  Emperadriu d'Orient a Nicea

V

B

Constança de Sicília  ( ? , s. XIV)  Reina de Xipre

U

B

Constança de Sicília  (Sicília, Itàlia, XIV - ? , 1355)  Filla de Pere II de Sicília

U

B

Constança de Sogorb  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Dama

V

B

Constància, Club Esportiu  (Inca, Mallorca, 1922 - )  Club de futbol

B

E

Constançó, Miquel  (Catalunya, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Cosmògraf i cartògraf

C

B

Constans, Joan Pau  (Mataró, Maresme, 1765 – Catalunya, 1839)  Eclesiàstic

C

B

Constans i Serrat, Lluís Gonçaga  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1901 – 1955)  Eclesiàstic

C

B

Constantí  Municipi del Tarragonès: 81 m alt, 31,0 km2, 5.462 hab (2004). (ant: Gonstantí) Situat a la dreta del Francolí, al límit amb el Baix Camp. L'avicultura i l'agricultura de regadiu i de secà són les bases tradicionals de l'economia local. Darrerament s'ha desenvolupat força la indústria (especialment la química), afavorida pel creixement industrial de la comarca, circumstància que ha provocat un notable augment demogràfic principalment de base immigratòria. La vila, d'origen romà, ha esdevingut pràcticament una ciutat-dormitori de Tarragona; l'església parroquial de Sant Feliu és del s. XVII. Prop de la vila es troba el mausoleu romà de Centcelles, monument històrico-artístic. Dins el terme hi ha també el santuari de Sant Ramon i el poble de les Franqueses del Codony. (EUC)

C

M

Constantinoble, acta de  (Constantinoble, Turquia, 7/oct/1558)  Document notarial estès en català pel notari Pere Quintana i signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d'aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners. El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell. Des del 1940 es conserva a l'arxiu municipal de Ciutadella (el 1722 havia estat portada a Maó pel disposició del governador anglès Kane). L'acta fou publicada en facsímil el 1958. (GEC)

M

P

Constantinoble, combat naval de  (o del Bòsfor) (Constantinoble, Turquia, feb/1352)  Batalla entre l'estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l'ajuda genovesa als sards insurrectes), a l'estret del Bòsfor, prop de Constantinoble. L'estol aliat, comandat per l'almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus (34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat), enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria. L'acció, que tingué lloc enmig d'un fort temporal, fou una de les més importants de l'edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes. El resultat fou indecís: si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l'almirall català morí a resultes de les ferides que hi sofrí. Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou tractat de comerç amb l'Imperi, que tancava, pràcticament, els ports bizantins a catalans i venecians. (GEC)

M

H

Constantins  Poble del mun. de Sant Gregori (Gironès)

C

G

Constitucional, El  (Barcelona, 23/jun/1839 - 24/nov/1843)  Diari adherit al partit progressista. Creat per demanar l'acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d'informació de l'avalot progressista del 1840, de l'alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843. Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat. (GEC)

C

R

Constitucions i altres drets de Catalunya  (Barcelona, 1413 - )  Compilació

C

L

Construmat  (Barcelona, 1979 - )  Saló monogràfic

C

C

Consuetudines Diocesis Gerundensis  Veure> Costums de Girona

C

Consuetudines Ilerdenses  Veure> Costums de Lleida

C

Cònsul i Giribet, Isidor  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 14/jul/1948 - )  Crític literari. Estudià magisteri i filologia romànica. Ha exercit la crítica literària en diferents mitjans de comunicació i ha harmonitzat el seu treball sobre la literatura contemporània amb una tasca d'investigador de la literatura catalana del s. XIX. És autor de diversos treballs sobre Verdaguer i coautor, amb Ramon Miró, de l'estudi Valeri Serra i Boldú, de la Renaixença al Noucentisme (1987) i de l'edició de l'inèdit Folklore de la pagesia (1987), de Serra i Boldú. Membre del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes i des del 1989 secretari de la secció catalana del Pen Club. Fou el coordinador de "L'Any del Tirant, 1990-91" per la Generalitat de Catalunya i ha editat diversos llibres sobre aquesta commemoració. (GEC)

C

B

Conte, Artur  (Salses, Rosselló, 1920 - )  Escriptor i polític

N

B

Conte, Eduard  (Perpinyà, 1862 – París, França, 1944)  Escriptor i periodista

N

B

Conte d'amor  (Catalunya, s. XIV)  Poema anònim

C

L

Contel i Ferreres, Raül  (Barcelona, 1948 - )  Director cinematogràfic

C

B

Contemporani, El  (Barcelona, 1993 - )  Revista d'història

C

R

Contestí i Bennàsser, Bernat  (Palma de Mallorca, 1742 - Marratxí, Mallorca, 1811)  Advocat

B

B

Contijoc, Jeroni  (Catalunya, s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1593)  XXXIII Abat de Santes Creus (1560-93). Fou comissari general de l'orde del Cister. Féu bastir el castell proper de Conesa, en 1569. Foren construïdes sota el seu govern algunes obres de millora general per al monestir, i també el palau de l'abat. Instituí la salve sabatina entre la comunitat.

C

B

Contracte Sant  (Palma de Mallorca, 27/mai/1405)  Conveni signat entre els jurats de la ciutat, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi -en llur majoria barcelonins- en virtut del qual la major part dels ingressos municipals restaven consignats al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l'administració directa d'aquest fons. El contracte responia a una situació econòmica extremadament difícil del municipi, que s'havia agreujat des dels darrers anys del segle anterior per una sèrie de males collites i fams (1402, 1405) i per la inundació catastròfica de la ciutat el 1403. Les dificultats de pagament portaren, amb tot, el 1431, a l'anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l'interès de les pensions i establia la lluïció obligatòria de 10.000 florins anuals de capital. Durant el regnat de Ferran II tingué lloc un principi de redreç amb la conversió del deute de mans dels creditors barcelonins a creditors mallorquins. (GEC)

B

P

Contractes de Conreu, llei de  (Catalunya, 12/abr/1934 - 8/set/1939)  Disposició

C

P

Contraig, coma de  Coma de la vall de Boí, al mun. de Barruera (Alta Ribagorça)

F

G

Contrast  Llogaret del mun. d'Argençola (Anoia)

C

G

Contreras, pont de  Pont del mun. de Villagordo del Cabriel (Plana d'Utiel)

V

G

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)  (Catalunya, nov/1974 - )  Partit polític. Sorgit de la fusió del Grup d'Acció al servei de Catalunya, i el grup cristià Acció, que el nov/1974 havien format una organització política. Després de l'absorció de l'Esquerra Democràtica de Catalunya de R. Trias i Fargas i de la coalició formada amb Unió Democràtica de Catalunya, el 1980, Convergència i Unió esdevingué la primera força del Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol, llavors secretari general de CDC, fou elegit president de la Generalitat, càrrec que ha ocupat fins al 2003. (EUC)

C

P

Convergència i Unió (CiU)  (Catalunya, 1978 - )  Coalició

C

P

Convergència Socialista de Catalunya (CSC)  (Catalunya, 1974 – nov/1976)  Organització política. Sota la direcció de Joan Reventós esdevingué, juntament amb altres grups, el Partit Socialista de Catalunya-Congrés. (SC)

C

P

Convinença dels Cavallers de Catalunya  (Catalunya, 1370 - )  Unió dels cavallers

C

P

Convivium  (Barcelona, 1958 - )  Revista

C

R

COOB'92 (Comitè Organitzador Olímpic Barcelona'92)  (Barcelona, 13/mar/1987 - 1993)  Consorci format per l'ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern central de l'estat i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), amb la finalitat l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona. Constituït d'acord amb la carta olímpica, presidit per l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i com a conseller delegat Josep Miquel Abad. El seu màxim òrgan de govern fou l'assemblea general formada per més de 100 persones representants de les quatre institucions. L'organigrama s'establí en divisions o comissions de treball com son: planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i televisió, seguretat, etc. Mesos després de la cloenda dels Jocs, fou dissolt. (GEC)

C

P

Cook, William Edwards  (Desmoines, Iowa, EUA, 1881 – Palma de Mallorca, 1959)  Pintor. Deixeble de Bouguereau a París. Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s'hi establí el 1931. La seva pintura és bàsicament cézanniana. Formà part del Grup dels Set (1948) i influí considerablement sobre l'art mallorquí posterior.

B

B

Cooperació Catalana  (Catalunya, jul/1980 - )  Revista mensual sobre cooperativisme publicada per la Fundació Roca i Galés, sota la direcció de Jacint Dunyó. Es fa ressó d'experiències cooperativistes a Catalunya en els moments actuals, i alhora vol refer la història de la cooperació catalana i servir d'intercomunicació entre les cooperatives. (GEC)

C

R

Cooperativa Catalana dels Consumidors  (Barcelonès, 1980 - )  Entitat

C

C

Cooperativa Lletera del Cadí  (la Seu d'Urgell, 1915 - )  Entitat

C

N

Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya  (Catalunya, 1985 - )  Entitat

C

C

Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana  (Països Catalans, 1992 - )  Entitat

P

C

Copa d'Or, la  Partida del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

Copons  Municipi de l'Anoia: 432 m alt, 21,5 km2, 271 hab (1999)

C

M

Copons, Andreu  ( ? , s. XIV)  Arquitecte

C

B

Copons, Berenguer de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

C

B

Copons, Elisenda de  ( ? , s. XIV – Vallbona, 1348)  Abadessa

C

B

Copons, Emerenciana de  (Vilafranca del Penedès, s. XVI – Toledo, 1650)  Religiosa caputxina

C

B

Copons, Guillem de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Escriptor i diplomàtic

C

B

Copons, Guillem de  (Catalunya, s. XII)  Noble

C

B

Copons, Hug de  ( ? , s. XV)  Noble

C

B

Copons, Hug de  ( ? , s. XV – s. XVI)  Noble

C

B

Copons, Ignasi de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Noble

C

B

Copons, Jaume de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

Copons, Jaume de  (Vilafranca del Penedès, s. XVII – Lleida, 1680)  Prelat

C

B

Copons, Joan de  ( ? , s. XV)  Diplomàtic

C

B

Copons, Joan de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Noble

C

B

Copons, Marianna de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Dama

C

B

Copons, Pere de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1622 - ? , s. XVII)  Prelat

C

B

Copons, Pere Ramon de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

Copons, Pere Ramon de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

Copons, Pere Romeu de  ( ? , s. XIV - Sardenya ?, Itàlia, s. XV)  Cavaller

C

B

Copons, Plàcid de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Advocat

C

B

Copons, Ponç de  ( ? , s. XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1348)  Abat de Benifassà i de Poblet