|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Conso ] [ Constança d ] [ Consti ] [ Conv ] [ Copons, H ] [ Copons i ] Des de Consolació fins a Coratxà
1 BAL GEO Consolació (Santanyí, Mallorca Oriental) Santuari 2 BAL GEO Consolació (Sant Joan de Sineu, Mallorca Oriental) Santuari 3 NOR GEO Consolació (Cotlliure, Rosselló) Santuari 4 CAT GEO Consolació, la (Cercs, Berguedà) Barri 5 CAT HIS Consolat de Mar (Barcelona, s. XIII – 1829) Institució que regulava els afers marítims i de comerç. Als Països Catalans, el primer conegut és el de Barcelona (s. XIII), que serví de model per a la formació dels de València i Mallorca. A partir de la segona meitat del s. XIV començà l'expansió dels Consolats de Mar per terres de la Corona Catalano-aragonesa amb la creació dels de Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols. Abolits tots llevat dels de Barcelona i Mallorca per Felip V, posteriorment en ressorgiren alguns com els de València (1762), si bé desaparegueren definitivament el 1829 amb la promulgació del codi de comerç espanyol.
7 CAT LIT Consolat de Mar, llibre del (Barcelona, s. XIV - ) Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d'un procés jurídic que s'havia obert amb els Usatges (1056-68). Esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi. 8 CAT CUL Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) (Catalunya, 1996 - ) Organisme 9 CAT POL Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) (Catalunya, 1987 - ) Entitat 10 CAT POL Consorci de Promoció Turística de Catalunya (Catalunya, 1986 - ) Organisme creat pel Departament de Comerç, Consum i Turisme. És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d'ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector. Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l'ordenament jurídic públic. La seva finalitat és l'execució d'accions de promoció turística i la prestació d'assistència tècnica en aquesta materia als ens que la sol·licitin. 11 VAL EMP Consorci d'Editors Valencians SA (València, 1983 - ) Grup editorial 12 CAT CUL Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya (CIDC) (Barcelona, 1969 - ) Entitat 13 CAT HIS Conspiració de l'Ascensió (Barcelona, 11/mai/1808 - 12/mai/1808) Complot 14 CAT HIS Conspiració dels Verins (Barcelona, 1812 - ) Temptativa contra l'exèrcit napoleònic 15 CAT BIO Constanç, Joan Pau (Mataró, Maresme, 1765 – Vic, Osona, 1839) Eclesiàstic i guerriller 16 CAT BIO Constança (Castella, s. XI – Urgell, d 1064) Comtessa d'Urgell. Dita també Belasquita o Velasquita. Era muller del comte Ermengol II d'Urgell. Ja vídua d'aquest i essent menor el seu fill Ermengol III, vengué la provisió del bisbat urgellenc per 100.000 sous, a l'arquebisbe Guifré de Narbona, que comprà el privilegi per posar de bisbe d'Urgell el seu germà Guillem. 17 CAT BIO Constança ( ? , s. XI – 1049) Muller d'Artau I de Pallars Sobirà
19 COR BIO Constança (València, 1300 – 1327) Filla de Jaume II 20 COR BIO Constança (Sicília, Itàlia, s. XIV - Nàpols ?, Itàlia, s. XIV) Dama 21 COR BIO Constança d'Aragó (Catalunya, s. 1239 – v. 1275) Filla de Jaume I i de Violant d'Hongria. Es casà amb l'infant Manuel de Castella, germà d'Alfons X. El 1253 havia estat promesa a Teobald el Jove de Navarra, però el compromís no es complí. 22 COR BIO Constança d'Aragó (Catalunya, 1322 – Montpeller, França, 1346) Reina de Mallorca. Era filla d'Alfons III de Catalunya-Aragó i de Teresa d'Entença. Concertà el seu matrimoni (1325) amb Jaume III de Mallorca, aquest se celebrà el 1335. En ésser desposseïts del regne per Pere III el Cerimoniós (1343), visqueren un temps a Catalunya, sota vigilància, i anaren a França (1346) en cerca d'ajut per recuperar el regne. Durant el plet del seu germà, Pere el Cerimoniós, contra el seu marit, Jaume III, Constança sembla decantar-se a favor del germà. 23 COR BIO Constança d'Aragó (Poblet, Conca de Barberà, 1340 - Sicília, Itàlia, 1363) Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d'Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan II. Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l'enllaç amb el germà d'aquest i successor Frederic II. Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al novembre de 1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manava Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya. Passà encara gran part de l'hivern a Càller, abans d'arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11/abr/1361 a Catània. El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l'única hereva de la corona siciliana. 24 COR BIO Constança d'Aragó ( ? , 1189 – Catània, Itàlia, 1223) Reina d'Hongria 25 CAT BIO Constança de Montcada ( ? , 1243 - d 1270) Comtessa d'Urgell 26 COR BIO Constança de Sicília (Sicília, Itàlia, 1247 – Barcelona, 1302) Reina de Catalunya-Aragó (1262-85) i de Sicília (1282-1302). Filla de Manfred, rei de Sicília, i de Beatriu de Savoia. Es casà (1262) amb Pere II de Catalunya-Aragó, el qual trobà l'oposició del papat i de Carles d'Anjou, que pretenia la possessió de Sicília. Aquest matrimoni havia de posar les primeres bases del domini català a Sicília. Després de la mort de Manfred (1266) i del seu hereu Conradí (1268), vençuts per Carles d'Anjou, aquest dominà l'illa, fins que la revolta dels sicilians contra els francesos, o Vespres Sicilianes (1282), donà motiu a la intervenció de Pere II. Aquest, com a marit de Constança, es féu coronar, el mateix any, rei de Sicília a Palerm. La reina Constança tingué un paper secundari a Sicília, on deixà regnar Pere II i, a la mort d'aquest (1285), els seus fills, Jaume (1285-95) i Frederic (1296-1337) i ella vestí l'hàbit de clarissa. 27 COR BIO Constança de Sicília (Sicília, Itàlia, s. XIII – València, 1307) Emperadriu d'Orient a Nicea 28 COR BIO Constança de Sicília ( ? , s. XIV) Reina de Xipre 29 COR BIO Constança de Sicília (Sicília, Itàlia, XIV - ? , 1355) Filla de Pere II de Sicília
31 BAL ESP Constància, Club Esportiu (Inca, Mallorca, 1922 - ) Club de futbol. Fundat per la Societat de Socors Mutus. El 1929 inaugurà el seu actual camp de joc, es Cós. Des del 1941 ha militat, en ocasions, en la segona divisió de la Lliga de futbol. 32 CAT BIO Constançó, Miquel (Catalunya, s. XVIII - ? , s. XVIII) Cosmògraf i cartògraf 33 CAT BIO Constans, Joan Pau (Mataró, Maresme, 1765 – Catalunya, 1839) Eclesiàstic 34 CAT BIO Constans i Serrat, Lluís Gonçaga (Banyoles, Pla de l'Estany, 1901 – 1955) Eclesiàstic
36 BAL HIS Constantinoble, acta de (Constantinoble, Turquia, 7/oct/1558) Document notarial estès en català pel notari Pere Quintana i signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d'aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners. El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell. Des del 1940 es conserva a l'arxiu municipal de Ciutadella (el 1722 havia estat portada a Maó pel disposició del governador anglès Kane). L'acta fou publicada en facsímil el 1958. 37
COR HIS Constantinoble,
combat naval de
(Constantinoble, Turquia, feb/1352) (o del Bòsfor) Batalla entre l'estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l'ajuda genovesa als sards insurrectes), a l'estret del Bòsfor, prop de Constantinoble. L'estol aliat, comandat per l'almirall català
Ponç de Santapau, era format per 68 naus (34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat), enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria. L'acció, que tingué lloc enmig d'un fort temporal, fou una de les més importants de l'edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes. El resultat fou indecís: si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l'almirall català morí a resultes de les ferides que hi sofrí. Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou tractat de comerç amb l'Imperi, que tancava, pràcticament, els ports bizantins a catalans i venecians. 38 CAT GEO Constantins (Sant Gregori, Gironès) Poble 39 CAT PUB Constitucional, El (Barcelona, 23/jun/1839 - 24/nov/1843) Diari adherit al partit progressista. Creat per demanar l'acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d'informació de l'avalot progressista del 1840, de l'alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843. Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat. 40 CAT LIT Constitucions i altres drets de Catalunya (Barcelona, 1413 - ) Compilació 41 CAT EMP Construmat (Barcelona, 1979 - ) Saló monogràfic 42 CAT LIT Consuetudines Diocesis Gerundensis Veure> Costums de Girona. 43 CAT LIT Consuetudines Ilerdenses Veure> Costums de Lleida. 44 CAT BIO Cònsul i Giribet, Isidor (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 14/jul/1948 - ) Crític literari. Estudià magisteri i filologia romànica. Ha exercit la crítica literària en diferents mitjans de comunicació i ha harmonitzat el seu treball sobre la literatura contemporània amb una tasca d'investigador de la literatura catalana del s. XIX. És autor de diversos treballs sobre Verdaguer i coautor, amb Ramon Miró, de l'estudi Valeri Serra i Boldú, de la Renaixença al Noucentisme (1987) i de l'edició de l'inèdit Folklore de la pagesia (1987), de Serra i Boldú. Membre del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes i des del 1989 secretari de la secció catalana del Pen Club. Fou el coordinador de "L'Any del Tirant, 1990-91" per la Generalitat de Catalunya i ha editat diversos llibres sobre aquesta commemoració. 45 NOR BIO Conte, Artur (Salses, Rosselló, 1920 - ) Escriptor i polític 46 NOR BIO Conte, Eduard (Perpinyà, 1862 – París, França, 1944) Escriptor i periodista
48 CAT BIO Contel i Ferreres, Raül (Barcelona, 1948 - ) Director cinematogràfic 49 CAT PUB Contemporani, El (Barcelona, 1993 - ) Revista d'història 50 BAL BIO Contestí i Bennàsser, Bernat (Palma de Mallorca, 1742 - Marratxí, Mallorca, 1811) Advocat 51 CAT BIO Contijoc, Jeroni (Catalunya, s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1593) XXXIII Abat de Santes Creus (1560-93). Fou comissari general de l'orde del Cister. Féu bastir el castell proper de Conesa, en 1569. Foren construïdes sota el seu govern algunes obres de millora general per al monestir, i també el palau de l'abat. Instituí la salve sabatina entre la comunitat. 52 BAL HIS Contracte Sant (Palma de Mallorca, 27/mai/1405) Conveni signat entre els jurats de la ciutat, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi -en llur majoria barcelonins- en virtut del qual la major part dels ingressos municipals restaven consignats al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l'administració directa d'aquest fons. El contracte responia a una situació econòmica extremadament difícil del municipi, que s'havia agreujat des dels darrers anys del segle anterior per una sèrie de males collites i fams (1402, 1405) i per la inundació catastròfica de la ciutat el 1403. Les dificultats de pagament portaren, amb tot, el 1431, a l'anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l'interès de les pensions i establia la lluïció obligatòria de 10.000 florins anuals de capital. Durant el regnat de Ferran II tingué lloc un principi de redreç amb la conversió del deute de mans dels creditors barcelonins a creditors mallorquins. 53 CAT POL Contractes de Conreu, llei de (Catalunya, 12/abr/1934 - 8/set/1939) Disposició votada pel Parlament català, basada en el projecte redactat per Pere Coromines. Pretenia d'estructurar en el camp català una nova classe de petits propietaris que posés fi a l'absentisme. Establia un criteri de diferenciació entre parceria i arrendament segons la participació del propietari en l'explotació. Assenyalava el caràcter enfitèutic del contracte de rabassa morta. La llei fixava els temps del contracte en un mínim de sis anys i establia el caràcter família de les explotacions, el conreu de les quals esdevindria hereditari en cas que morís el titular. El desnonament dels pagesos era interdit, per la qual cosa el contracte resultava pràcticament vitalici, excepte en el cas que el propietari passés a ocupar-se directament de l'explotació, però encara així era obligatori d'advertir-los amb dos anys d'antelació i pagar-los una indemnització per les millores a la finca i una altra equivalent a cada any de renda per cada sis que hagués durat el contracte. El preu de l'arrendament no superaria el 4% del valor de la terra i seria calculat per unes juntes arbitrals que dirimirien els conflictes. L'accés a la propietat era previst per als pagesos que haguessin conreat la terra divuit o més anys. Aquesta llei de tipus reformista no fou acceptada, però, per les dretes catalanes, que a través de la Lliga i de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre lluitaren perquè fos anul·lada; recorregueren al govern republicà i aconseguiren que aquest impugnés la llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, que en decidí l'anul·lació, puix que estimà que el Parlament de Catalunya s'havia extralimitat amb les funcions legislatives reconegudes per l'Estatut d'autonomia. Es considera que aquest fou un dels diversos factors de la crisi politico-social que menà als fets del 6/oct/1934 a Catalunya. 54 FRA GEO Contraig, coma de (Barruera, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Boí 55 CAT GEO Contrast (Argençola, Anoia) Llogaret, al sud del poble, a l'esquerra de la riera de Clariana.
57 CAT POL Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) (Catalunya, nov/1974 - ) Partit polític. Sorgit de la fusió del Grup d'Acció al servei de Catalunya, i el grup cristià Acció, que el nov/1974 havien format una organització política. Després de l'absorció de l'Esquerra Democràtica de Catalunya de R. Trias i Fargas i de la coalició formada amb Unió Democràtica de Catalunya, el 1980, Convergència i Unió esdevingué la primera força del Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol, llavors secretari general de CDC, fou elegit president de la Generalitat, càrrec que ha ocupat fins al 2003. 58 CAT POL Convergència i Unió (CiU) (Catalunya, 1978 - ) Coalició 59 CAT POL Convergència Socialista de Catalunya (CSC) (Catalunya, 1974 – nov/1976) Organització política. Sota la direcció de Joan Reventós esdevingué, juntament amb altres grups, el Partit Socialista de Catalunya-Congrés. 60 CAT HIS Convinença dels Cavallers de Catalunya (Catalunya, 1370 - ) Unió dels cavallers. Constituïda amb l'aprovació reial, per fer cara a l'alta noblesa. Gaudia de la simpatia de l'Església. Era dirigida per quatre regidors anomenats després conservadors. Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d'intervenir (1370) i sotmetre les diferències a l'arbitratge de les corts. Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet. 61 CAT PUB Convivium (Barcelona, 1958 - ) Revista semestral en castellà. D'estudis filosòfics i d'humanitats, editada per la Universitat de Barcelona. En fou fundador i director fins a la seva mort (1965) Jaume Bofill i Bofill. Des d'aleshores la dirigí Miquel Siguan. Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill. 62 CAT ESP COOB'92 (Comitè Organitzador Olímpic Barcelona'92) (Barcelona, 13/mar/1987 - 1993) Consorci format per l'ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern central de l'estat i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), amb la finalitat l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona. Constituït d'acord amb la carta olímpica, presidit per l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i com a conseller delegat Josep Miquel Abad. El seu màxim òrgan de govern fou l'assemblea general formada per més de 100 persones representants de les quatre institucions. L'organigrama s'establí en divisions o comissions de treball com son: planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i televisió, seguretat, etc. Mesos després de la cloenda dels Jocs, fou dissolt. 63 BAL BIO Cook, William Edwards (Desmoines, Iowa, EUA, 1881 – Palma de Mallorca, 1959) Pintor. Deixeble de Bouguereau a París. Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s'hi establí el 1931. La seva pintura és bàsicament cézanniana. Formà part del Grup dels Set (1948) i influí considerablement sobre l'art mallorquí posterior.
65 CAT EMP Cooperativa Catalana dels Consumidors (Barcelonès, 1980 - ) Entitat 66 CAT EMP Cooperativa Lletera del Cadí (la Seu d'Urgell, 1915 - ) Entitat 67 CAT CUL Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya (Catalunya, 1985 - ) Entitat 68 PAI CUL Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana (Països Catalans, 1992 - ) Entitat 69 CAT GEO Copa d'Or, la (Lleida, Segrià) Partida de l'horta, dins el terme de la ciutat, a l'esquerra del Segre. 70 CAT MUN Copons (Anoia) Municipi: 432 m alt, 21,5 km2, 271 hab (1999) 71 CAT BIO Copons, Andreu (Catalunya, s. XIV) Arquitecte. Entre 1348 i 1369 treballà a l'església de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). 72 CAT BIO Copons, Berenguer de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 73 CAT BIO Copons, Elisenda de (Catalunya, s. XIV – Vallbona, Urgell, 1348) Abadessa de la comunitat de Vallbona (1341-48). Era germana de Ponç, l'abat de Poblet. Durant el seu abadiat fou construït el magnífic cimbori del monestir. 74 CAT BIO Copons, Emerenciana de (Vilafranca del Penedès, s. XVI – Toledo, 1650) Religiosa caputxina
76 CAT BIO Copons, Guillem de (Catalunya, s. XII) Noble 77 CAT BIO Copons, Hug de (Catalunya, s. XV) Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l'intent de trobar una entrada al recinte per l'església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi. 78 CAT BIO Copons, Hug de ( ? , s. XV – s. XVI) Noble 79 CAT BIO Copons, Ignasi de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Noble 80 CAT BIO Copons, Jaume de ( ? , s. XIII – s. XIV) Cavaller 81 CAT BIO Copons, Jaume de (Vilafranca del Penedès, s. XVII – Lleida, 1680) Prelat 82 CAT BIO Copons, Joan de ( ? , s. XV) Diplomàtic 83 CAT BIO Copons, Joan de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Noble 84 CAT BIO Copons, Marianna de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Dama 85 CAT BIO Copons, Pere de (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1622 - ? , s. XVII) Prelat 86 CAT BIO Copons, Pere Ramon de ( ? , s. XIV) Cavaller 87 CAT BIO Copons, Pere Ramon de ( ? , s. XV) Cavaller 88 CAT BIO Copons, Pere Romeu de ( ? , s. XIV - Sardenya ?, Itàlia, s. XV) Cavaller
90 CAT BIO Copons, Ponç de (Catalunya, s. XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1348) Abat de Benifassà 91 CAT BIO Copons, Ramon de ( ? , s. XIV) Noble 92 CAT BIO Copons, Salvador de ( ? , s. XVII – 1757) Frare benedictí 93 CAT BIO Copons i de Copons, Agustí de (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737) Marquès de Moja 94 CAT BIO Copons i de Copons, Pere de (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753) Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials. 95 CAT BIO Copons i de Grimau, Francesc de ( ? , s. XVII – Barcelona, 1723) Baró 96 CAT BIO Copons i de Montfalcó, Jaume de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Noble 97 NOR BIO Copons i de Tamarit, Felip de (Catalunya, s. XVII – Rosselló, 1686) Polític. Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig. Jutge de l'audiència de Barcelona, durant la Guerra dels Segadors fou partidari de França. Vers el 1652 s'establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès: el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu nét Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d'aquest, Francesc Copons i d'Oms (1715-86), des del 1748. 98 CAT BIO Copons i de Tamarit, Joan de (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1609 - Sant Celoni, Vallès Oriental, 1642) Comanador 99 EST BIO Copons i Nàvia, Francesc de (Màlaga, Andalusia, s. XVIII - ? , s. XIX) Militar 100 NOR PUB Coq Catalan, Le (Perpinyà, 1917 - ) Setmanari 101 CAT BIO Coquard i Sacristan, Lluís (Barcelona, 28/jun/1922 - ) Dramaturg. Ha escrit comèdies com Amor... direcció prohibida!, i algunes peces de teatre infantil, molt notables, entre les quals destaquen l'escenificació de La princesa Pell d'Ase i Patufet (1964). 102 CAT GEO Coquells (Vilanant, Alt Empordà) Llogaret
104 CAT CUL Cor Madrigal (Barcelona, 1951 - ) Agrupació coral 105 VAL BIO Corachan i Garcia, Manuel (Xiva, Foia de Bunyol, 1881 – Barcelona, 1942) Cirurgià 106 VAL BIO Corachan, Joan Baptista (Valencià, 1661 – 1741) Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l'època, impugnà els mètodes escolàstics. És autor de l'obra 'Rudimentos filosòficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender'. Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l'impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l'increment en l'ensenyament de les matemàtiques. Publicà 'Arthmetica demostrata' (1699). En el conreu de les matemàtiques i de l'astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental. 107 NOR GEO Coral, el (Prats de Molló, Vallespir) Santuari 108 VAL BIO Coral, Felip (València, s. XVII - a 1694) Imatger 109 CAT CUL Coral Cantiga (Barcelona, 1961 - ) Agrupació coral. Fundada en el si dels Lluïsos de Gràcia, per Leo Massó i dirigida per ell fins el 1973. El seu repertori comprén un ampli espectre estilístic. Ha participat sovint en audicions simfònico-corals, i ha efectuat enregistraments per a ràdio i televisió. Ha actuat a diversos països europeus. 110 CAT CUL Coral Càrmina (Barcelona, 1972 - ) Entitat coral 111 CAT CUL Coral Sant Jordi (Barcelona, 1951 - ) Agrupació coral 112 CAT BIO Coranty i Llurià, Emília (Barcelona, 1862 – 1944) Pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Destacà a la pintura de temes florals. Féu projectes per a randes i brodats de gran categoria artística. Obtingué premis a diverses exposicions de Barcelona, Madrid i Chicago. 113 VAL BIO Coratjà, Joan Baptista Veure> Corachan, Joan Baptista. 114 VAL GEO Coratxà (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat) Antic municipi: 1.231 m alt, 21,95 km2, agregat a l'actual el 1972
Des de Consolació fins a Coratxà l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Conso ] [ Constança d ] [ Consti ] [ Conv ] [ Copons, H ] [ Copons i ]
|
|
|
